Mostrando las entradas para la consulta sílaba ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sílaba ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2026

Silenci, Silenites, Siliqua, Sillaba, Silva, Simi, Simila, Simonia, Simoyssha, Sinalimpha, Sinapi, Sincopa, Sindaracha

Silenci, s. m., lat. silentium, silence.
Loc. Silenci tenia gran. V. de S. Honorat.
Il gardait grand silence.
Fez far silenci, e dix aixi. Trad. d'un Évang. apocr.
(chap. Va fé fé silensio, y va di així; va fé callá y va parlá aixina.)
Il fit faire silence, et parla ainsi.
CAT. Silenci. ESP. PORT. Silencio. IT. Silenzio. (chap. Silensio, silensios.)

Calenta, Lluís, que surts, Companys, Catalunya

2. Silencia, Silentia, s. f., silence.
Fola silentia, laissa en error cels que pogra essegniar.
Trad. de Bède, fol. 81.
Fou silence laisse dans l'erreur ceux qu'il pourrait instruire.
Loc. Garda silencia ab discrecio. Trad. de Bède, fol. 34. 
Garde silence avec discrétion.

Silenites, s. m., silénite, sorte de pierre précieuse.
Silenites si troba en Persa, vert es com herba. Eluc. de las propr., fol. 192.
La silénite se trouve en Perse, verte elle est comme herbe.
(chap. Selenita, selenites, classe de pedra pressiosa; no sempre es de coló verd, ne ñan de blanques. Són cristals de ges, alchez, alchés.)

Selenita, selenites, classe de pedra pressiosa; no sempre es de coló verd, ne ñan de blanques. Són cristals de ges, alchez, alchés.


Siliqua, s. f., lat. siliqua, cosse, gousse.
Alcus naysho dos et dos dins la siliqua. Eluc. de las propr., fol. 210.
Aucuns naissent deux à deux dans la cosse.
- Silique, sorte de légume, 
Siliqua, es legum..., naysh en Siria. Eluc. de las propr., fol. 223.
Silique; c'est légume..., elle naît en Syrie.
ESP. Silicua. IT. Siliqua. (chap. Silicua, silicues, són com la vaina o bajoca dels fesols, pesols, fabes, sigrons, guixes, llentíes, llegums.)

Silicua, silicues, són com la vaina o bajoca dels fesols, pesols, fabes, sigrons, guixes, llentíes, llegums


Sillaba, s. f., lat. syllaba, syllabe. 
Sillaba votz es literals,
Segon los ditz gramaticals,
En 1 accen pronunciada 
Et en 1 trag, d' un' alenada.
Leys d'amors, fol. 6.
La syllabe est son littéral, selon les dits grammaticaux, prononcé en un accent et en un trait, d'une haleine.
Per dig d' una sillaba.
Rambaud d'Orange: Er quan.
Par parole d'une syllabe.
CAT. Sillaba. ESP. Sílaba. PORT. Syllaba, sillaba. IT. Sillaba. (chap. sílaba, sílabes.)

2. Sillabicar, v., syllaber.
L, lunh temps no s pot sillabicar ni ajustar, sino ab vocal. Leys d'amors, fol. 60. 
L, en nul temps ne se peut syllaber ni ajuster, sinon avec voyelle.
Part. pas. Motz sillabicatz es cant las partz d' una dictio trencada son entremescladas am rima o ses rima. Leys d'amors, fol. 7.
Un mot est syllabé quand les parties d'un terme coupé sont entremélées avec rime ou sans rime.

3. Monosillabe, adj., lat. monosyllabus, monosyllabe.
Las dictios monosillabas. Fors de Béarn, p. 1077.
Les mots monosyllabes.
CAT. Monosillabo. ESP. Monosílabo. PORT. Monosyllabo. IT. Monosillabo. 
(chap. Monosílabo, monosílabos, monosílaba, monosílabes, que sol té una sílaba.)

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Silva, Selva, s. f., lat. silva, forêt, bois.
En silva fo per mi de guerra aucis.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 101. 
En forêt il fut par moi durant guerre tué.
Selva lo fer non doptaria,
Si doncs lo fust socors no li en fazia.
Lanfranc Cigala: Non sai si.
La forêt le fer ne redouterait, si alors le bois ne lui en faisait secours.
Una selva trobero desotz un gran roquier. Roman de Fierabras, v. 177.
Un bois ils trouvèrent dessous un grand rocher.
ANC. FR. En may c' arbre et pré sunt flori,
Et vert de fuelles que joli
Fait ès selves et ès foriés.
Roman du Renart,t. IV, p. 125. 
Li oisel chantent cler en la selve ramée. 
Huon de Villeneuve, Du Verdier, t. II, p. 252.
CAT. Selva. ANC. ESP. Silva. ESP. MOD. PORT. IT. Selva. (chap. Selva, selves.)

2. Silvos, adj., lat. silvosus, plein de forêts, boisé.
Regio... en algus locs mot silvoza. Eluc. de las propr., fol. 173.
Contrée... en aucuns lieux moult pleine de forêts.
ESP. Silvoso, selvoso. IT. Silvoso. (chap. Selvós, selvosos, selvosa, selvoses : ple de verdura : vegetassió : verdó.) 

Simi, s. m., lat. simius, singe.
Lo simi vol contrafar tot cant ve far. Naturas d'alcunas bestias.
Le singe veut contrefaire tout ce qu'il voit faire.
ESP. Simio. (chap. Simio, simios, simia, simies; mono, monos, mona, mones.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

2. Simia, s. f., lat. simia, guenon.
La simia,... cant hom la cassa. Natura d' alcunas bestias.
La guenon,... quand on la chasse.
ESP. IT. Simia.

3. Esshimi, Eshimi, Eschimi, s. m., singe.
So algunas bestias usans del pe e loc de ma, cum es esshimi.
Bazilics, eshimi... nayscho en ela.
Eschimis..., tan es meravelhos lor engenh, que totas causas volo contrafar.
Eluc. de las propr., fol. 61, 158 et 258.
Sont aucunes bêtes usant du pied en place de main, comme est le singe.
Basilic, singe... naissent en elle.
Les singes..., tant est merveilleuse leur adresse, que toutes choses ils veulent contrefaire.

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

4. Eshimia, s. f., guenon.
Las eshimias han lor membre cum de femna. Eluc. de las propr., fol. 258.
Les guenons ont leur membre comme de femme.

Simila, s. f., lat. simila, simile, fleur de farine.
Farina..., la flor ses bren es dita simila. Eluc. de las propr., fol. 208.
Farine..., la fleur sans son est dite simile. 

Simonia, Symonia, s. f., lat. simonia, simonie.
Symonia; et es en ayssi apellada per un encantador que avia nom Symon, que volc acaptar, per deniers, de S. Peyre, la gracia de far miracles.
V. et Vert., fol. 16.
Simonie; et elle est ainsi appelée à cause d'un enchanteur qui avait nom Simon, qui voulut acheter, pour deniers, de saint Pierre, la grâce de faire 
des miracles.
Aus, tu que tens las bailias
E que fas las simonias.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Entends, toi qui tiens les possessions et qui fais les simonies. 
Fo papa per symonia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 140.
Fut pape par simonie.
CAT. ESP. (simonía) PORT. IT. Simonia. (chap. Simonía, simoníes.)

2. Simoniac, Simoniaic, adj., lat. simoniacus, simoniaque. 
Si el o fai, simoniacx sera. Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
S'il le fait, il sera simoniaque.
Simoniaix, encantador,
Luxurios et renovier.
Marcabrus: Pus mos coratge.
Simoniaques, enchanteurs, débauchés et usuriers.
ANC. FR. Et fait as symoniaus voile
De cardonax et d'apostoile. 
Hélinand ou Th. de Malli, Vers sur la Mort.
CAT. Simoniac. ESP. PORT. IT. Simoniaco. (chap. Simoniaco, simoniacos, simoniaca, simoniaques.)

3. Symonial, adj., simoniaque.
Corromputz per symonial heretguia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 77.
(chap. Corromput per simonial (simoniaca) herejía.)
Corrompu par simoniaque hérésie.
IT. Simoniale. (chap. Simonial, simonials.)

Simoyssha, Simossa, s. f., frange, bordure, bourre.
No prec una simoyssha,
Vestirs amb aurfres
Ni 'ls mondanals bes.
Leys d'amors, fol. 28.
Je ne demande une frange, vêtements avec orfroi ni les biens mondains.
Non auze far mesclar ab ceda guela..., ni ab autra bona ceda, simossas d' Anduza. Cartulaire de Montpellier, fol. 193.
Qu'il n'ose pas faire mêler avec soie grége..., et avec autre bonne soie, bourres d'Anduse.
CAT. Simolsa. (chap. Borra, borres; borreta, borretes; trossos, retalls, virutes de tela. En estes virutes y química se fee lo cuero artifissial a Beseit.)

Sinalimpha, s. f., lat. synalaepha, élision, suppression d'une voyelle à la rencontre d'une autre voyelle.
Voyez Diomedis (Diomedes), de Orat., lib. II, col. 437, éd. Putsch.
Sinalimpha, es ostamen de vocal de la fi de dictio, cant al pronunciar.
Leys d'umors, fol. 121.
Élision, c'est retranchement de voyelle de la fin de mot, quant au prononcer. 
CAT. ESP. Senalefa. (ESP. chap. Sinalefa.)

2. Sinalimfamen, s. m., élision.
Volem tractar del sinalimfamen.
Leys d'amors, fol. 60.
Nous voulons traiter de l'élision.

3. Sinalimphar, Sinalimfar, v., élider.  
Part. pas. Cant una dictios fenish en vocal e l'autra comensa per vocal, e, per esquivar hyat, hom osta la vocal de la fi de dictio, adonx aquels motz apelam sinalimphatz.
Aquestas habitutz...son sinalimfadas motas vetz. 
Leys d'amors, fol. 7 et 60.
Quand un mot finis en voyelle et l'autre commence par voyelle, et, pour éviter l'hiatus, on ôte la voyelle de la fin du mot, alors nous appelons ces mots élidés.
Ces articles sont élidés de nombreuses fois.
(chap. Sinalefá : fé sinalefes.)

Sinapi, s. m., lat. sinapi, sénevé, sorte de moutarde.
Sinapis, o mostarda. Eluc. de las propr., fol. 223.
Sénevé, ou moutarde.
(chap. Classe de mostassa, sinapi, sinapis.)

Sincopa, s. f., lat. syncopa, syncope, figure de mots.
Una figura apelada sincopa que osta e tol, de mieg loc de dictio, sillaba o letra.
Leys d'amors, fol. 69.
Une figure appelée syncope qui ôte et enlève, du milieu de mot, syllabe ou lettre.
CAT. ESP. (síncopa) Sincopa. PORT. Sincopa, syncopa. IT. Sincopa, sincope. (chap. síncopa o síncope, síncopes. Tamé es pérduda del coneiximén, patatús, lipotimia, fallo del cor, vore lo pun 4.)

2. Sincopamen, s. m., syncope, retranchement.
Volem tractar del sincopamen. Leys d'amors, fol. 60.
Nous voulons traiter de la syncope.
(chap. Sincopamén, sincopamens.)

3. Sincopar, v., syncoper, retrancher.
Alcunas dictios son que no s podon sincopar ni en letra ni en sillaba.
Leys d'amors, fol. 60.
Aucuns mots sont qui ne se peuvent syncoper ni en lettre ni en syllabe.
Part. pas. Motz sincopatz es cant hom osta del mieg de mot, coma qui ditz cabrol per cabirol. Leys d'amors, fol. 7.
Le mot est syncopé quand on ôte du milieu de mot, comme qui dit cabrol pour cabirol.
CAT. ESP. Sincopar. PORT. Sincopar, syncopar. (chap. Sincopá.)
L'IT. ne fait usage que du part. pas. sincopato.

4. Sincopi, Cincopi, s. m., lat. syncope, syncope, évanouissement.
Sincopi, so es a dire... defalhiment de cor. Eluc. de las propr., fol. 189.
Syncope, c'est-à-dire... défaillance de coeur.
Accideys cincopi, que es apropinquada la mort.
Trad. d'Albucasis, fol. 29.
Arrive syncope, vu que la mort est approchée.
ESP. Síncope. PORT. Sincope, syncope. IT. Sincope, sincopa. (chap. Síncope,  síncopes.)

5. Sincopizament, s. m., syncope.
Zimec.… val contra sincopizament. Eluc. de las propr., fol. 194.
Zimec... vaut contre syncope.

6. Syncopizar, Sincopizar, v., tomber en syncope.
Syncopizar per defalhiment d' esperit.
Cum vezem... en algus qui, per flechotoma, sincopizo.
Eluc. de las propr., fol. 80 et 19.
Tomber en syncope par défaillance d'esprit.
Comme nous voyons... en aucuns qui, par saignée, tombent en syncope.
IT. Sincopizare. (chap. Sincopisá, entrá en síncope. Com veem... en alguns que, per sangría o flebotomía, sincopisen.)

Sindaracha, s. f., lat. sandaraca, sandaraque.
Sindaracha..., es sa color de cinobri et sa odor de solpre.
Eluc. de las propr., fol. 267.
Sandaraque..., est sa couleur de cinabre et son odeur de soufre.
ESP. (sandáraca) PORT. Sandaraca. IT. Sandaraca, sandaracca.
(chap. Sandaraca, raína groga del ginebre o chinebre, del araar y datres abres pareguts al siprés, cedro, sabina, “cupresáceas.”)

Sandaraca, raína groga del ginebre o chinebre, del araar y datres abres pareguts al siprés, cedro, sabina, “cupresáceas.”

domingo, 23 de agosto de 2026

Ulcus, Ulceracio, Ulcerar, Ulceros, Ulceratiu, Ultim, Ultimar, Penultim, Denanpenultim

Ulcus, s. m., lat. ulcus, ulcère.
Es fayt ulcus, e no es consolidat. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Est fait ulcère, et n'est pas consolidé.
 
Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales; Ulcus, s. m., lat. ulcus, ulcère
 
 
 
 



2. Ulceracio, s. f., lat. ulceratio, ulcération, formation d'ulcère.
Ulceracio mala. Trad. d'Albucasis, fol. 48.
(chap. Ulserassió roína)
Mauvaise ulcération.
CAT. Ulceració. ESP. Ulceración. PORT. Ulceração. IT. Ulcerazione. 
(chap. Ulserassió, ulserassions.

3. Ulcerar, v., lat. ulcerare, ulcérer.
Part. pas. Es senhal qu' el pulmo es ulcerat. Eluc. de las propr., fol. 45.
(chap. Es siñal que lo pulmó está ulserat.)
C'est signe que le poumon est ulcéré.
CAT. ESP. PORT. Ulcerar. IT. Ulcerare. (chap. Ulserá, ulserás; llagá, llagás; ulserat, ulserats, ulserada, ulserades.)

4. Ulceros, adj., lat. ulcerosus, ulcéreux.
Pulmo ulceros et nafrat. Eluc. de las propr., fol. 45.
(chap. Pulmó ulserós y nafrat o ñafrat.)
Poumon ulcéreux et blessé.
CAT. Ulceros. ESP. PORT. IT. Ulceroso. (chap. Ulserós, ulserosos, ulserosa, ulseroses.)

5. Ulceratiu, adj., ulcératif, propre à ulcérer.
Humor laytenca, ulcerativa. Eluc. de las propr., fol. 207.
Humeur laiteuse, ulcérative.
ESP. Ulcerativo. (chap. Ulseratiu, ulseratius, ulserativa, ulseratives.)
 
Ultim, adj., ultimus, dernier.
Si es plaitz d' autra voluntat ultima que non sia testamen.
Trad. du Code de Justinien, fol. 28.
S'il est plaid d'autre volonté dernière qui ne soit pas testament.
CAT. Ultim. ESP. (último) PORT. IT. Ultimo. (chap. últim, ultims, última, últimes; radé, radés, radera, raderes; zagué, zagués, zaguera carrera a la zurda, zagueres, a La Codoñera, o a Luesia.)

2. Ultimar, v., lat. ultimare, mettre à fin, terminer.
Cauterizero sobre la cavilla, et ultimero en la cauterizacio.
Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Ils cautérisèrent sur la cheville, et en terminèrent la cautérisation.
ESP. PORT. Ultimar. IT. Ultimare. (chap. Ultimá, acabá, portá a fin.)

3. Penultim, adj., lat. penultimus, pénultième.
Subst. Han lor accen principal en la penultima. Leys d'amors, fol. 10.
(chap. Tenen lo seu acento prinsipal a la penúltima - sílaba.)
Ont leur accent principal à la pénultième.
CAT. Penultim. ESP. (Penúltimo) PORT. IT. Penultimo. (chap. Penúltim,  penultims, penúltima, penúltimes.)

 

4. Denanpenultim, adj., antépénultième.
Subst. L' accens principals es en la denanpenultima. Leys d'amors, fol. 10.
L'accent principal est à l'antépénultième.
(chap. Denan : dabán : ante + penúltim : antepenúltim, antepenultims, antepenúltima, antepenúltimes.)

sábado, 17 de junio de 2017

apitxat (apichat, llengua valenciana)


los reixos de Orient eren catalans
La mayoría de los autores han afirmado que este dialecto ha incorporado una serie de características lingüísticas asociadas al desarrollo de la fonética del castellano aragonés, muy presente desde la fundación del Reino de Valencia, especialmente en la zona de la capital valenciana.
A pesar de ello, el apitxat no debería considerarse un dialecto empobrecido o de menos valor, ya que conserva muchas características del valenciano clásico que se han perdido en el resto de los dialectos del valenciano, como el paradigma completo del pretérito perfecto simple (aní, anares, anà)

CaracterísticasEditar



  • El nombre apitxat alude al ensordecimiento de las alveolares y palatales sonoras, como en casa (casa), tretze (trece) y metge (médico) ['kasa, 'tretse, 'metʃe]
  • El área del apitxat suele coincidir con la de la neutralización de «b» y «v» en /b/ (betacismo).
  • Se conservan las formas arcaicas del plural que mantienen la n original latina, como en hòmens ['ɔmens] (hombres) o jóvens ['tʃobens] (jóvenes).
    Esta característica la comparte con otros dialectos del dialecto occitano catalán occidental, aunque en el apitxat se dé en mayor cantidad de palabras: ràvensorígens (orígenes), màrgens (márgenes)...
  • Se conserva una forma arcaica de plural también en la palabra reixos, plural de reix (rey) derivada del latín rex y que conserva aún la x original, aunque la forma singular ha adoptado la estándar del dialecto catalánrei (Lo Rey). Este plural se puede encontrar también en otras regiones de Valencia y Lérida.

    Le confiere personalidad al apitxat el hecho de que mantenga todavía, con notable vitalidad, el uso del perfecto simple: aní en vez de vaig anar (fui), mengí en vez de vaig menjar (comí), si bien en la zona de Gandía predomina el uso del tiempo compuesto. En todo caso, la primera persona del singular (aní) tiende a perder frecuencia en toda la zona en favor del tiempo compuesto (vaig anar), conservándose mejor el resto (anaresanàanàremanàreuanaren).
  • Se mantienen vivas las desinencias clásicas -am y -au de las personas primera y segunda del plural del presente de subjuntivo y del imperativo en las conjugaciones segunda y tercera (batamdigauvullgam, etc.) que en los demás dialectos se han sustituido por las formas análogas -em y -eu (batemdigueuvullguem, etc.).
  • Igual que el valenciano septentrional y el dialecto catalán occidental y el balear, perdura el uso de los pronombres débiles en forma plena: me diuen Pepse troba malamentte portaré ara.
  • Las vocales abiertas [ɔ] y [ɛ] tienen la abertura vocálica más cerrada que en el resto de dialectos valencianos. De esta manera, la abertura de estas vocales se parece más a la del dialecto catalán noroccidental.
  • Hay tendencia a la diptongación de la o inicial átona (cuando se constituye en sílaba) en au: aulor [olor] (olor), aufegar [ofegar] (ahogar), aubrir [obrir] (abrir).
  • La d situada entre la vocal a y otra vocal frecuentemente se hace muda: cadira > caira, abadejo > abaejo, cremada > cremà. Esta tendencia se extiende incluso entre palabras: a dormir! > a ormir!.
  • La preposición a delante de palabras que empiezan con vocal se convierte en ad (a ell > ad ell), de forma similar al italiano o el dialecto catalán central, donde la preposición a pasa a amb, tal vez como hipercorrección de la característica anterior.
  • Es peculiar el refuerzo vocálico de las posiciones finales, de tal forma que las palabras nitcrec y prop se articulan con una vocal final breve de tipo central ([ĕ]) y sigue una geminación de la consonante nit > ['nittĕ], crec > ['krekkĕ], prop > ['prɔppĕ].
  • Presenta gran cantidad de formaciones análogas al verbo: beguent/poguent > bevent/podent, veem > veguem, veent > vegent, vivint > vixquent.
  • Los pronombres plenos ens (>nos) y us (<os) se confunden con se cuando funcionan como reflexivos: se rentem (en vez de mos rentem), s'estudieu (en vez de vos estudieu).
  • En la actualidad se observa el avance de diversas tendencias fonéticas, en concreto del yeísmo que hace sonar y a la ll palatal lateral: llet > [yet], vall > [bay].
  • En algunas zonas se aspira la /s/ implosiva, que es realizada glótica [h], siguiendo con una geminación de la consonante anterior: vesprada > [beh'ppra]has posat > ['ah poˌsat]escolta > [ah'kolta]. Esta aspiración de /s/ parece una continuación de la misma característica de las hablas castellanas de la mitad sur de la Península. En las zonas de la Huerta sur (Silla) la /s) también se aspira entre vocales: mosatros > [mo'hatros], un fenómeno poco frecuente en castellano y que parece autóctono de estas hablas.
  • Las consonantes sonoras a final de palabra se pronuncian sordas: club > clup, fred > fret, Madrid > Madrit, sang > sanc, àcid > àcit.

    Ha pixat lo chiquet?

pixacantons