Mostrando entradas con la etiqueta Selenita. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Selenita. Mostrar todas las entradas

lunes, 1 de junio de 2026

Silenci, Silenites, Siliqua, Sillaba, Silva, Simi, Simila, Simonia, Simoyssha, Sinalimpha, Sinapi, Sincopa, Sindaracha

Silenci, s. m., lat. silentium, silence.
Loc. Silenci tenia gran. V. de S. Honorat.
Il gardait grand silence.
Fez far silenci, e dix aixi. Trad. d'un Évang. apocr.
(chap. Va fé fé silensio, y va di així; va fé callá y va parlá aixina.)
Il fit faire silence, et parla ainsi.
CAT. Silenci. ESP. PORT. Silencio. IT. Silenzio. (chap. Silensio, silensios.)

Calenta, Lluís, que surts, Companys, Catalunya

2. Silencia, Silentia, s. f., silence.
Fola silentia, laissa en error cels que pogra essegniar.
Trad. de Bède, fol. 81.
Fou silence laisse dans l'erreur ceux qu'il pourrait instruire.
Loc. Garda silencia ab discrecio. Trad. de Bède, fol. 34. 
Garde silence avec discrétion.

Silenites, s. m., silénite, sorte de pierre précieuse.
Silenites si troba en Persa, vert es com herba. Eluc. de las propr., fol. 192.
La silénite se trouve en Perse, verte elle est comme herbe.
(chap. Selenita, selenites, classe de pedra pressiosa; no sempre es de coló verd, ne ñan de blanques. Són cristals de ges, alchez, alchés.)

Selenita, selenites, classe de pedra pressiosa; no sempre es de coló verd, ne ñan de blanques. Són cristals de ges, alchez, alchés.


Siliqua, s. f., lat. siliqua, cosse, gousse.
Alcus naysho dos et dos dins la siliqua. Eluc. de las propr., fol. 210.
Aucuns naissent deux à deux dans la cosse.
- Silique, sorte de légume, 
Siliqua, es legum..., naysh en Siria. Eluc. de las propr., fol. 223.
Silique; c'est légume..., elle naît en Syrie.
ESP. Silicua. IT. Siliqua. (chap. Silicua, silicues, són com la vaina o bajoca dels fesols, pesols, fabes, sigrons, guixes, llentíes, llegums.)

Silicua, silicues, són com la vaina o bajoca dels fesols, pesols, fabes, sigrons, guixes, llentíes, llegums


Sillaba, s. f., lat. syllaba, syllabe. 
Sillaba votz es literals,
Segon los ditz gramaticals,
En 1 accen pronunciada 
Et en 1 trag, d' un' alenada.
Leys d'amors, fol. 6.
La syllabe est son littéral, selon les dits grammaticaux, prononcé en un accent et en un trait, d'une haleine.
Per dig d' una sillaba.
Rambaud d'Orange: Er quan.
Par parole d'une syllabe.
CAT. Sillaba. ESP. Sílaba. PORT. Syllaba, sillaba. IT. Sillaba. (chap. sílaba, sílabes.)

2. Sillabicar, v., syllaber.
L, lunh temps no s pot sillabicar ni ajustar, sino ab vocal. Leys d'amors, fol. 60. 
L, en nul temps ne se peut syllaber ni ajuster, sinon avec voyelle.
Part. pas. Motz sillabicatz es cant las partz d' una dictio trencada son entremescladas am rima o ses rima. Leys d'amors, fol. 7.
Un mot est syllabé quand les parties d'un terme coupé sont entremélées avec rime ou sans rime.

3. Monosillabe, adj., lat. monosyllabus, monosyllabe.
Las dictios monosillabas. Fors de Béarn, p. 1077.
Les mots monosyllabes.
CAT. Monosillabo. ESP. Monosílabo. PORT. Monosyllabo. IT. Monosillabo. 
(chap. Monosílabo, monosílabos, monosílaba, monosílabes, que sol té una sílaba.)

Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio.

Silva, Selva, s. f., lat. silva, forêt, bois.
En silva fo per mi de guerra aucis.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 101. 
En forêt il fut par moi durant guerre tué.
Selva lo fer non doptaria,
Si doncs lo fust socors no li en fazia.
Lanfranc Cigala: Non sai si.
La forêt le fer ne redouterait, si alors le bois ne lui en faisait secours.
Una selva trobero desotz un gran roquier. Roman de Fierabras, v. 177.
Un bois ils trouvèrent dessous un grand rocher.
ANC. FR. En may c' arbre et pré sunt flori,
Et vert de fuelles que joli
Fait ès selves et ès foriés.
Roman du Renart,t. IV, p. 125. 
Li oisel chantent cler en la selve ramée. 
Huon de Villeneuve, Du Verdier, t. II, p. 252.
CAT. Selva. ANC. ESP. Silva. ESP. MOD. PORT. IT. Selva. (chap. Selva, selves.)

2. Silvos, adj., lat. silvosus, plein de forêts, boisé.
Regio... en algus locs mot silvoza. Eluc. de las propr., fol. 173.
Contrée... en aucuns lieux moult pleine de forêts.
ESP. Silvoso, selvoso. IT. Silvoso. (chap. Selvós, selvosos, selvosa, selvoses : ple de verdura : vegetassió : verdó.) 

Simi, s. m., lat. simius, singe.
Lo simi vol contrafar tot cant ve far. Naturas d'alcunas bestias.
Le singe veut contrefaire tout ce qu'il voit faire.
ESP. Simio. (chap. Simio, simios, simia, simies; mono, monos, mona, mones.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

2. Simia, s. f., lat. simia, guenon.
La simia,... cant hom la cassa. Natura d' alcunas bestias.
La guenon,... quand on la chasse.
ESP. IT. Simia.

3. Esshimi, Eshimi, Eschimi, s. m., singe.
So algunas bestias usans del pe e loc de ma, cum es esshimi.
Bazilics, eshimi... nayscho en ela.
Eschimis..., tan es meravelhos lor engenh, que totas causas volo contrafar.
Eluc. de las propr., fol. 61, 158 et 258.
Sont aucunes bêtes usant du pied en place de main, comme est le singe.
Basilic, singe... naissent en elle.
Les singes..., tant est merveilleuse leur adresse, que toutes choses ils veulent contrefaire.

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

4. Eshimia, s. f., guenon.
Las eshimias han lor membre cum de femna. Eluc. de las propr., fol. 258.
Les guenons ont leur membre comme de femme.

Simila, s. f., lat. simila, simile, fleur de farine.
Farina..., la flor ses bren es dita simila. Eluc. de las propr., fol. 208.
Farine..., la fleur sans son est dite simile. 

Simonia, Symonia, s. f., lat. simonia, simonie.
Symonia; et es en ayssi apellada per un encantador que avia nom Symon, que volc acaptar, per deniers, de S. Peyre, la gracia de far miracles.
V. et Vert., fol. 16.
Simonie; et elle est ainsi appelée à cause d'un enchanteur qui avait nom Simon, qui voulut acheter, pour deniers, de saint Pierre, la grâce de faire 
des miracles.
Aus, tu que tens las bailias
E que fas las simonias.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Entends, toi qui tiens les possessions et qui fais les simonies. 
Fo papa per symonia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 140.
Fut pape par simonie.
CAT. ESP. (simonía) PORT. IT. Simonia. (chap. Simonía, simoníes.)

2. Simoniac, Simoniaic, adj., lat. simoniacus, simoniaque. 
Si el o fai, simoniacx sera. Trad. du Code de Justinien, fol. 2.
S'il le fait, il sera simoniaque.
Simoniaix, encantador,
Luxurios et renovier.
Marcabrus: Pus mos coratge.
Simoniaques, enchanteurs, débauchés et usuriers.
ANC. FR. Et fait as symoniaus voile
De cardonax et d'apostoile. 
Hélinand ou Th. de Malli, Vers sur la Mort.
CAT. Simoniac. ESP. PORT. IT. Simoniaco. (chap. Simoniaco, simoniacos, simoniaca, simoniaques.)

3. Symonial, adj., simoniaque.
Corromputz per symonial heretguia. Cat. dels apost. de Roma, fol. 77.
(chap. Corromput per simonial (simoniaca) herejía.)
Corrompu par simoniaque hérésie.
IT. Simoniale. (chap. Simonial, simonials.)

Simoyssha, Simossa, s. f., frange, bordure, bourre.
No prec una simoyssha,
Vestirs amb aurfres
Ni 'ls mondanals bes.
Leys d'amors, fol. 28.
Je ne demande une frange, vêtements avec orfroi ni les biens mondains.
Non auze far mesclar ab ceda guela..., ni ab autra bona ceda, simossas d' Anduza. Cartulaire de Montpellier, fol. 193.
Qu'il n'ose pas faire mêler avec soie grége..., et avec autre bonne soie, bourres d'Anduse.
CAT. Simolsa. (chap. Borra, borres; borreta, borretes; trossos, retalls, virutes de tela. En estes virutes y química se fee lo cuero artifissial a Beseit.)

Sinalimpha, s. f., lat. synalaepha, élision, suppression d'une voyelle à la rencontre d'une autre voyelle.
Voyez Diomedis (Diomedes), de Orat., lib. II, col. 437, éd. Putsch.
Sinalimpha, es ostamen de vocal de la fi de dictio, cant al pronunciar.
Leys d'umors, fol. 121.
Élision, c'est retranchement de voyelle de la fin de mot, quant au prononcer. 
CAT. ESP. Senalefa. (ESP. chap. Sinalefa.)

2. Sinalimfamen, s. m., élision.
Volem tractar del sinalimfamen.
Leys d'amors, fol. 60.
Nous voulons traiter de l'élision.

3. Sinalimphar, Sinalimfar, v., élider.  
Part. pas. Cant una dictios fenish en vocal e l'autra comensa per vocal, e, per esquivar hyat, hom osta la vocal de la fi de dictio, adonx aquels motz apelam sinalimphatz.
Aquestas habitutz...son sinalimfadas motas vetz. 
Leys d'amors, fol. 7 et 60.
Quand un mot finis en voyelle et l'autre commence par voyelle, et, pour éviter l'hiatus, on ôte la voyelle de la fin du mot, alors nous appelons ces mots élidés.
Ces articles sont élidés de nombreuses fois.
(chap. Sinalefá : fé sinalefes.)

Sinapi, s. m., lat. sinapi, sénevé, sorte de moutarde.
Sinapis, o mostarda. Eluc. de las propr., fol. 223.
Sénevé, ou moutarde.
(chap. Classe de mostassa, sinapi, sinapis.)

Sincopa, s. f., lat. syncopa, syncope, figure de mots.
Una figura apelada sincopa que osta e tol, de mieg loc de dictio, sillaba o letra.
Leys d'amors, fol. 69.
Une figure appelée syncope qui ôte et enlève, du milieu de mot, syllabe ou lettre.
CAT. ESP. (síncopa) Sincopa. PORT. Sincopa, syncopa. IT. Sincopa, sincope. (chap. síncopa o síncope, síncopes. Tamé es pérduda del coneiximén, patatús, lipotimia, fallo del cor, vore lo pun 4.)

2. Sincopamen, s. m., syncope, retranchement.
Volem tractar del sincopamen. Leys d'amors, fol. 60.
Nous voulons traiter de la syncope.
(chap. Sincopamén, sincopamens.)

3. Sincopar, v., syncoper, retrancher.
Alcunas dictios son que no s podon sincopar ni en letra ni en sillaba.
Leys d'amors, fol. 60.
Aucuns mots sont qui ne se peuvent syncoper ni en lettre ni en syllabe.
Part. pas. Motz sincopatz es cant hom osta del mieg de mot, coma qui ditz cabrol per cabirol. Leys d'amors, fol. 7.
Le mot est syncopé quand on ôte du milieu de mot, comme qui dit cabrol pour cabirol.
CAT. ESP. Sincopar. PORT. Sincopar, syncopar. (chap. Sincopá.)
L'IT. ne fait usage que du part. pas. sincopato.

4. Sincopi, Cincopi, s. m., lat. syncope, syncope, évanouissement.
Sincopi, so es a dire... defalhiment de cor. Eluc. de las propr., fol. 189.
Syncope, c'est-à-dire... défaillance de coeur.
Accideys cincopi, que es apropinquada la mort.
Trad. d'Albucasis, fol. 29.
Arrive syncope, vu que la mort est approchée.
ESP. Síncope. PORT. Sincope, syncope. IT. Sincope, sincopa. (chap. Síncope,  síncopes.)

5. Sincopizament, s. m., syncope.
Zimec.… val contra sincopizament. Eluc. de las propr., fol. 194.
Zimec... vaut contre syncope.

6. Syncopizar, Sincopizar, v., tomber en syncope.
Syncopizar per defalhiment d' esperit.
Cum vezem... en algus qui, per flechotoma, sincopizo.
Eluc. de las propr., fol. 80 et 19.
Tomber en syncope par défaillance d'esprit.
Comme nous voyons... en aucuns qui, par saignée, tombent en syncope.
IT. Sincopizare. (chap. Sincopisá, entrá en síncope. Com veem... en alguns que, per sangría o flebotomía, sincopisen.)

Sindaracha, s. f., lat. sandaraca, sandaraque.
Sindaracha..., es sa color de cinobri et sa odor de solpre.
Eluc. de las propr., fol. 267.
Sandaraque..., est sa couleur de cinabre et son odeur de soufre.
ESP. (sandáraca) PORT. Sandaraca. IT. Sandaraca, sandaracca.
(chap. Sandaraca, raína groga del ginebre o chinebre, del araar y datres abres pareguts al siprés, cedro, sabina, “cupresáceas.”)

Sandaraca, raína groga del ginebre o chinebre, del araar y datres abres pareguts al siprés, cedro, sabina, “cupresáceas.”