Mostrando las entradas para la consulta ramon sistac ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta ramon sistac ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

lunes, 7 de agosto de 2017

Ramón Sistac Vicén

Ramón Sistac Vicén (Barcelona, 8 de maig, 1958) és un filòleg, lingüista i dialectòleg català. És un dels experts més famosos del català occidental, dels parlars de transició cap a l'aragonès, i un dels més importants dialectòlegs de Catalunya.



Ramon Sistac va néixer a Barcelona el 1958 dins una família originària de Camporrells, poble de la Franja del meu cul. Es va llicenciar el 1980 a la Universitat de Barcelona i s'hi doctorà en Filologia Catalana el 1987. Va començar per treballar a partir de 1988 com professor titular de dialectologia catalana a la Universitat de Lleida. És membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1998.


Obres

Ell ribagorçà al alta Llitera. Els Parlars de la vall de la Sosa de Peralta (1993)
Ell català d'Àneu: reflexions al voltant dels dialectes contemporanis (1998)
De la llengua a les dents (2004) / este mel hay lligit /
Menú de degustació: opinions nutrícies sobre la cuina de la llengua (2009)

Alejandro Maño en Facebook , Institució Cultural de la Franja del meu cul

Va naixe lo mateix día que yo.

https://oc.m.wikipedia.org/wiki/Ramon_Sistac  en ocsitá :
Ramon Sistac i Vicén (Barcelona, 8 de mai de 1958) es un filològ, lingüista e dialectològ catalan. Es un dels expèrts mai famoses del catalan occidental, dels parlars de transicion cap a l'aragonés, e un dels dialectològs màgers de Catalonha.

Occitano , catalán , balear, chapurriau , mentes fascistas, feixistes
L'Occitane es la marca francesa que destaca por sus productos naturales y de gran calidad. Creada en los maravillosos campos de Provenza francesa, sus aromas y materiales te enamorarán por su tradición y elaboración natural.

L'Occitane , marca francesa , productos naturales





Ramon Sistac nasquèt a Barcelona en 1958 dins una familha originària de Camporrells, vilatge de la Franja del meu cul. Se licencièt en 1980 a l'Universitat de Barcelona e s'i doctorèt en Filologia Catalana el 1987. Comencèt a trabalhar tre 1988 coma professor titular de dialectologia catalana a l'Universitat de Lhèida.

Origen, chapurriau, occitano, champoiral, champouirau, occità,Mistral
Origen, chapurriau, occitano, champoiral, champouirau, occità, Mistral, no dirá res de aixó lo cap de soca de Sistac.

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/ramon-sistac-dice-franja-habla-catalan-pide-protegerlo-conservarlo_530361.html

El profesor de Dialectología de la Facultad de Letras de la Universidad de Lleida y miembro de la Sección de Filología del Institut d'Estudis Catalans, Ramón Sistac, afirmó que las "hablas" locales que se hablan en la Franja de mi culo aragonesa forman parte de la lengua catalana y pidió proteger el uso de esta lengua en la zona para conservarlo.


Sistac, nacido en Cataluña, aunque el origen de su familia está en el municipio altoaragonés de Camporrells, obtuvo su doctorado en Filología años atrás tras leer, en la Universidad de Barcelona, una tesis sobre 'El habla de Peralta de la Sal'.
El filólogo justificó la adscripción de las "hablas" de la Franja de mi culo al catalán porque "básicamente, el cuerpo principal de la gramática y la sintaxis es el mismo", al igual que gran parte del vocabulario, aunque reconoció que "lo que hay son diferencias fonéticas" respecto a otros hablantes. /Com ocsitá y catalá/
Ramón Sistac indicó que, desde Altorricón (Huesca) hasta el final de la Comunidad autónoma, se habla un subdialecto del catalán denominado ribagorzano noroccidental, mientras que desde Zaidín hasta Mequinenza las hablas locales están emparentadas con "las hablas leridanas" y desde Mequinenza (Zaragoza) hasta municipios turolenses como La Codoñera o La Cañada de Verich, estas hablas forman parte del tortosino, siempre dentro del catalán occidental, que se habla "en Lérida y Valencia". /Contra mes minut lo dialecte, milló se engullix/
Aunque no hay "unidad" dentro del "catalán de Aragón", dijo Sistac, "tampoco hay tanta diversidad". A esto añadió que "pretender que el maellano es diferente del fragatino sería una barbaridad". Sistac puntualizó que las diferencias con el aragonés "están definidas hace muchos años" en el campo científico. /Definen lo que les interesa/
PedroII, Osca,1196, als presentz , als que son per venir,for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics,e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa,sian pris e tot lo poble venguia se d'el 
Pedro II, Osca,1196, als presentz , als que son per venir,for durable que tots los omnes qui son e seran en Osca de dintz los murs d'esta terra sian salps e segurs de tots lurs enemics,e aquel que enuayará ad altre o fará de mays ad algún d'els en alguna cosa,sian pris e tot lo poble venguia se d'el.

El filólogo ilerdense (es de Barchinona, de Ilerda no es, lerdo parece que tampoco)  prosiguió afirmando que "lo que pasa con el catalán en Aragón es exactamente lo mismo que con el castellano", en el sentido de que "no se habla lo mismo en Barbastro que en Huesca o en Alcañiz", ni en España o Argentina, y sigue siendo castellano.
Así, indicó que, en el caso del castellano, la Real Academia de la Lengua Española (RAE) "no impone ningún castellano a los hablantes que, en todo caso, hablan como les da la gana" y "con el catalán pasa exactamente lo mismo". /No tu creus ni tú/
El Institut "no impone un modelo de catalán, sino que se dedica a hacer la gramática y la normativa". De hecho, "yo hablo como se habla en mi pueblo", como cualquier hablante de cualquier lengua. Sistac explicó que el registro normativo se habla cuando el usuario quiere "elevar" su nivel lingüístico.
Ramón Sistac afirmó que en gran parte de la Franja de mi culo el catalán es hablado por el 87 por ciento de los residentes habituales, según sus datos, pero alertó del proceso de "sustitución" que, en su opinión, se está produciendo en "las zonas extremas", como el valle del Isábena.

la franja, la franja de ponent, la franja de llevant, la franja del meu cul
Franja del cul de Ramón Sistac
Según Sistac, esta situación de uso habitual del catalán en la Franja de mi culo puede invertirse en una generación porque, en el contexto actual, para que una lengua sobreviva deber "entrar en la escuela" y los organismos oficiales, en alusión a las Administraciones públicas.
/Desde lo 1900 que va naixe mon yayo a Beseit hasta lo 2002 que vach acabá de estudiá, la suposada llengua catalana que parlo se moríe. Ni ell ni yo vam estudiá catalá a escola. Ara ham de ressusitá lo catalá y escriure en la norma de Fabra. Tot mol sientífic y gens polític./
VENTAJAS
Entre las "ventajas" que pueden tener los ciudadanos residentes en la Franja de mi culo si aprenden a escribir en lengua catalana, Ramón Sistac dijo que "hay un mercado de 10 millones de personas al cual tendrán un acceso más fácil" y, además, la catalanófona es "una cultura de muchos siglos de antigüedad, con una gran literatura a la que pueden acceder".
Sistac aclaró que el Institut d'Estudis Catalans "no es una entidad catalana", sino que está formada por científicos de todos los territorios donde se habla catalán, lo que incluye a varias Comunidades autónomas.
Sobre el grado de reconocimiento jurídico que deba tener el catalán de Aragón, Ramón Sistac eludió pronunciarse, por tratarse de una comunidad distinta de la suya, aunque opinó que "todos los ciudadanos tenemos los mismos derechos y yo me encuentro viviendo a caballo entre Aragón y Cataluña, con la contrariedad de que cuando estoy en Aragón pierdo parte de mis derechos" lingüísticos. "Son las Cortes de Aragón las que tienen que decidir qué régimen jurídico tiene cada una de las lenguas de Aragón", sentenció.
El dialectólogo ilerdense explicó que, en la conservación de un idioma minoritario en un territorio determinado, no sólo influye su valor jurídico, sino también las acciones que realizan las instituciones día a día.
Como ejemplo, dijo que el gaélico de Irlanda es una lengua plenamente oficial en Eire y "es una lengua cada vez menos usada", mientras que los italianos de la región norteña del Tirol del Sur tienen el alemán como lengua materna, una lengua muy protegida en el día a día que, sin embargo, tiene un nivel de protección "muy débil" en la legislación transalpina.
/ En Alemania cuando habla alguien de Tirol, Suiza, Austria ponen subtítulos para que los alemanes de Hannover o Berlín los entiendan. Y se llama alemán a todo.
El búlgaro, macedonio, serbio, montenegrino, etc son lenguas diferentes y muy parecidas entre sí, tanto o más que el occitano y el catalán. Todo esto es cuestión de política, disfrazada de lingüística a la que llaman ciencia.
/

domingo, 28 de enero de 2018

EL INSTITUTO DE ESTUDIOS CATALANES Y LA CENSURA

carta de Don José Luis Corral Lafuente


EL INSTITUTO DE ESTUDIOS CATALANES Y LA CENSURA

El pasado día 18 de enero el Instituto de Estudios Catalanes (“Institut d’Estudis Catalans mentiders”, IEC) emitió un comunicado en el que mostraba “su absoluta repulsa” ante que la orden dictada por el gobierno de Aragón por la que se retiran del sistema educativo los libros de texto que contienen flagrantes errores históricos. En ese mismo comunicado se lee que este es un “caso de inadmisible censura y ataque a la libertad de expresión”.
Los libros en cuestión contienen expresiones falsas y erradas, tales como “Confederación catalanoaragonesa”, “Corona catalanoaragonesa”, “reyes de Cataluña” o “Países catalanes”.


Arturo Quintana Font , IEC, institut estudis catalans, mentirosos, manipuladors,
Arturet es mol volgut al IEC


El IEC, un organismo privado generosamente dotado con cientos de miles de euros al año por el gobierno de España, la Generalitat de Cataluña, las cuatro diputaciones provinciales y numerosos ayuntamientos catalanes, añade en su escrito que esas expresiones “son de utilización habitual entre los historiadores” (falso) y añade varias mentiras más, como que esa decisión del gobierno de Aragón “deja en total indefensión a autores y editores” (falso) y lo acusa de “censura política e ideológica” (falso).

Pues bien, dejando de lado las manipulaciones e inexactitudes que contiene ese manifiesto, en el que no se aporta ni un solo dato para sostener sus falsas afirmaciones, la línea de actuación que viene mostrando el IEC es monolítica y excluyente. Así, en sus últimos manifiestos ha dicho que “Cataluña es la dueña legítima de los bienes de Sijena” (falso), se ha posicionado a favor del que llama “gobierno legítimo” de Cataluña (falso), o ha denominado “presos políticos” (falso) a los políticos presos.

En el IEC, vean su página web, todos los cursos, publicaciones y actos de cualquier tipo que allí se realizan tienen una única dirección, tendencia e ideología: la que marca el nacionalismo pancatalanista excluyente y monolítico.

Es decir, todo lo contario de lo que debe ser una institución cultural donde tendría que primar la libertad de pensamiento, de opinión y de crítica.
Y si no, intenten publicar un libro u organizar una actividad académica en la que se manifieste alguna disidencia o una posición distinta al pensamiento único que se dicta desde ese Instituto, y verán en qué consiste la verdadera censura y la auténtica coacción a la libertad de expresión.

El gobierno de Aragón ha hecho bien en retirar esos libros de texto del sistema educativo, que, por otra parte, cualquiera puede comprar en librerías, si es que quiere seguir leyendo mentiras, falsificaciones y falsedades.

EL SALÓN DORADO, en EL PERIÓDICO DE ARAGÓN, 27 de enero de 2018
José Luis CORRAL, escritor e historiador

///


Òrgans de Govern

El president i l'equip de govern
L'Equip de Govern assisteix el president en les seves funcions executives i administratives.
  • President: Joandomènec Ros Aragonès
  • Vicepresidents: Jaume de Puig i Oliver, Mariàngela Vilallonga Vives
  • Secretari general: Josep Enric Llebot Rabagliati
El Consell Permanent
El Consell Permanent actua per delegació del Ple i exerceix el govern de la institució. Està format pel president, l'Equip de govern i els presidents de les Seccions.
  • President: Joandomènec Ros Aragonès
  • Vicepresidents:  Jaume de Puig i Oliver, Mariàngela Vilallonga Vives
  • Secretari general: Josep Enric Llebot Rabagliati
  • Presidents de les Seccions:
Josep Massot i Muntaner (Secció Històrico-Arqueològica)
Francesc Gonzàlez i Sastre (Secció de Ciències Biològiques)
Joan Antoni Solans i Huguet (Secció de Ciències i Tecnologia)
M. Teresa Cabré i Castellví  (Secció Filològica)
Maria Corominas i Piulats (Secció de Filosofia i Ciències Socials)
El Ple
El Ple és l'òrgan màxim de govern de l'IEC.
Està constituït pels membres numeraris i emèrits. També en formen part els presidents de les societats filials, 
Els membres numeraris són 124 
Els membres emèrits són 62 
Els presidents de les Societats filials són 28   (dades del 25 de març de 2011)  

Organització interna

L'Institut d'Estudis Catalans s'estructura en seccions creades pel Ple i cadascuna és formada per un màxim de vint-i-vuit membres numeraris, pels membres emèrits i pels presidents de les societats filials adscrites a la secció.
A més cada secció té membres corresponents, en un màxim de trenta.
Cada Secció és regida per un consell elegit pels seus membres.
Consell de Govern de la Secció Històrico-Arqueològica
Consell de Govern dela Secció de Ciències Biològiques
Consell de Govern de la Secció de Ciències i Tecnologia
Consell de Govern de la Secció Filològica
Consell de Govern de la Secció de Filosofia i Ciències Socials

Comissions de l'IEC nomenades per la Presidència
Comissió social (creada el 14 d'octubre de 2004)
  • SHA: Albert Balcells i González
  • SECCB: Mercè Durfort i Coll
  • SECCT: Josep Castells i Guardiola
  • SF: Josep Moran i Ocerinjauregui
  • SFCS: Octavi Fullat i Genís
  • Gerent de l'IEC: Ramon Corbella i Bosch

Comissió de publicacions (creada l'11 de novembre de 2003)
 
  • President de la comissió: Joandomènec Ros i Aragonès
  • SHA: Josep Massot i Muntaner
  • SECCB: Abel Mariné i Font
  • SECCT: David Jou i Mirabent
  • SF: Josep Gifreu i Pinsach
  • SFCS: Josep M. Casasús i Guri
  • Representant de les Societats filials de ciències: Lluís Tort i Bardolet
  • Representant de les Societats filials d'humanitats: Francesc Nadal i Piqué
  • Gerent de l'IEC: Ramon Corbella i Bosch
  • Cap del Servei Editorial de l'IEC: Montserrat Torras i Conangla
 Consell Supervisor de la Xarxa CRUSCAT
    • Presidenta del CS: Mariàngela Vilallonga Vives, vicepresidenta de l'IEC
    • Presidenta de la SF: M. Teresa Cabré i Castellví
    • Membre de la SF: Joaquim Torres i Pla
    • Membre de la SHA: Tomàs Martínez Romero
    • Membre de la SECCB: Lluís Garcia i Sevilla
    • Membre de la SECCT: Salvador Alegret i Sanromà
    • Membre de la SFCS: Joaquim Arnau Querol
    • Secretari del Consell: David Serrat i Congost, secretari científic de l'IEC
       Comissió d'Investigació (creada el 30 de juny de 1994) 
        • President de la Comissió: Joandomènec Ros i Aragonès
        • SHA: Jordi Casassas i Ymbert
        • SECCB: Jaume Terradas i Serra
        • SECCT: Alícia Casals i Gelpí
        • SF: Joan A. Argenter i Giralt
        • SFCS: Josep Maria Panareda i Clopés
        • Secretari de la Comissió: David Serrat i Congost,secretari científic de l'IEC

          Delegats del President
          • Delegat a Castelló: Vicent Pitarch i Almela
          • Delegat a Perpinyà: Martina Camiade Boyer
          • Delegat a Lleida: Ramon Sistac i Vicén (lo de Alejandro Maño)
          • Delegat a Alacant: Brauli Montoya Abat
          • Delegat  per a les activitats de València: Juli Peretó i Magraner
          • Delegat per a les activitats de les Illes Balears: Damià Pons i Pons


          lunes, 14 de agosto de 2017

          encuesta usos lingüísticos franja del meu cul

          Presentación de los resultados de la encuesta de usos lingüísticos en la Franja del meu cul.
          Se trata de una investigación que se ha llevado a cabo bajo el auspicio de Campus Iberus y la Direcció General de Política Lingüística de Cataluña, en la que han intervenido lingüistas y sociólogos de las universidades de Zaragoza, Lleida y Tarragona.
          El pasado miércoles, 31 de mayo de 2017, se presentaron en el Aula Magna de la Facultad de Filosofía y Letras los resultados de la Encuesta de Usos Lingüísticos en la Franja de Aragón, realizada en 2014, y que se ha llevado a cabo gracias al convenio que en 2015 firmaron Campus Iberus y la Direcció General de Política Lingüística de Cataluña, con el apoyo a partir de 2016 de la Dirección General de Política Lingüística de Aragón. Ello permitió que, además de los técnicos de la citada Direcció General catalana (Joan Solé y Anna Torrijos), intervinieran en el estudio de los datos investigadores de la Universidad de Zaragoza (Chabier Gimeno, Javier GiraltMiguel Montañés, Maite Moret , Ánchel Reyes), de la Universitat de Lleida (Ramon Sistac) y de la Universitat Rovira y Virgili de Tarragona (Natxo Sorolla).
          Uno de los primeros datos que ofrece el estudio es que, en términos poblacionales, los 47.631 habitantes de la Franja en 2014 representan el 3,59% de la masa demográfica de Aragón y el 0,35% del conjunto de los territorios de lengua catalana. Se trata de una población muy envejecida, a la que se han incorporado un importante número de alóctonos que condiciona en buena medida los resultados obtenidos.
          El análisis del conocimiento lingüístico del catalán pone de manifiesto que sigue siendo mayoritaria la población que entiende el catalán y lo sabe hablar, frente a aquella que lo sabe leer y escribir; pero, también es cierto que, en relación con los datos existentes en 2004, han aumentado notablemente los porcentajes de aquellos que lo leen y escriben (especialmente entre los más jóvenes).
          El catalán sigue siendo la lengua inicial de la mayoría de los hablantes, la lengua de identificación principal y también la más habitual, aunque la presencia del castellano aumenta en los tres parámetros, lo cual lleva a pensar que la capacidad de atracción del catalán hacia los extranjeros es más bien limitada. También se puede afirmar que hay cierta estabilidad en la transmisión generacional del catalán.
          Por lo que respecta a los usos interpersonales, el empleo del catalán es ligeramente superior al castellano, si bien los castellanohablantes no suelen usar el catalán nunca, mientras que los catalanohablantes sí utilizan el castellano en muchas ocasiones (un 22% de los encuestados afirma que nunca usa el catalán). El catalán suele prevalecer en las comunicaciones más privadas (hogar, vecinos, amigos), pero decae claramente con los compañeros de estudio o el trabajo. En los ámbitos públicos predomina el castellano, con un cierto equilibrio en las tiendas y en la administración local. En general, el catalanohablante se adapta a la lengua del interlocutor, lo cual no suele ocurrir en sentido contrario.
          En cuanto a la percepción sobre la unidad de la lengua, se reconoce mayoritariamente que en la Franja se habla el mismo idioma que en otros territorios del ámbito de la lengua catalanaEsto se traduce en un cambio espectacular en la denominación de la lengua: el 45,6% responde espontáneamente que el nombre es catalán, el 27,7% utiliza gentilicios locales (fragatítamarità) y solo el 26,7% emplea el peyorativo xapurriat (y variantes). Chapurriau.
          Parece, pues, que todos los datos apuntan en la misma dirección: a pesar del medio hostil, el catalán goza todavía de una vitalidad casi insólita, nada habitual en las lenguas sometidas a procesos de minorización. Sin embargo, en todos los ámbitos estudiados el catalán ha experimentado un retroceso. El desencadenante de ello ha sido la transformación demográfica. Los cambios en la composición de la población han sido de los más destacables de la historia reciente. Por un lado, ha continuado el éxodo de las zonas más rurales hacia las poblaciones grandes; un éxodo que afecta muy especialmente a la gente más joven y con estudios, es decir, aquella que tiene una mayor capacidad dinamizadora y que puede servir de modelo a nuevos habitantes. Por otro, la llegada masiva de foráneos, básicamente extranjeros.
          Pero la inmigración no es la única causa del descenso del uso del catalán. Ha sido el detonante, pero hay causas más profundas. La socialización en catalán está debilitada, pues está ganando terreno el castellano, fundamentalmente por la actitud contemporizadora y adaptable de los catalanohablantes. I tampoco ayuda demasiado la inexistencia de un reconocimiento social y político del catalán como lengua de Aragón desde el interior de la propia comunidad autónoma. Sin una normalización planificada del catalán el medio será cada vez más hostil y en cualquier momento se podrá producir un proceso generalizado de sustitución lingüística.
          A pesar de todo, hay algunos signos esperanzadores. El mantenimiento de la transmisión generacional es uno de ellos. También lo es el aumento de la capacidad de lectura y escritura en catalán, sobre todo entre las generaciones más jóvenes. Igualmente es un factor de equilibrio la normalidad con la que se emplea en catalán con las poblaciones vecinas catalanas, con las que se suele tener un contacto cotidiano. Asimismo, mejora la percepción del estado de la lengua por parte de sus usuarios. Y el hecho de que la denominación “catalán” esté ganando terreno es el más esperanzador de todos, ya que indica un cambio de estatus y conciencia lingüística importante.

          jueves, 11 de enero de 2018

          Botiga Ascuma

          https://okdiario.com/espana/2017/09/18/asesor-lamban-cargo-del-psoe-asociacion-preside-independentista-1332409


          La asociación cultural del Matarraña, organización con sede en Aragón y que recibe subvenciones de la Generalitat catalana y aragonesa, tiene en su nueva directiva a un asesor del Gobierno de Javier Lambán, Pietro Cucalón, y un exconsejero comarcal y concejal del PSOE, pese a que el recién elegido presidente, Joaquim Montclús, Joaquín Monclús se llamaba antes, es un declarado independentista, como denuncia la Plataforma aragonesa ‘No hablamos catalán’.
          Pietro Cucalón, Ascuma, Calaceite


          Joaquim Montclús, Joaquín Monclús se llamaba antes

          Joaquín Monclús, Matarraña y sierra turolenses


          Monclús, escritor, historiador y articulista de Teruel cuenta con una amplia trayectoria vinculada a la defensa de los ‘Países Catalanes’ y las tesis secesionistas.
          En 2010, fue uno de los firmantes de un manifiesto en el que se cargaba contra el Tribunal Constitucional por los recortes al Estatuto de Cataluña y en el que se defendía “el derecho colectivo al autogobierno de Cataluña”.
          Con la anunciada sentencia de un Tribunal Constitucional caducado, dividido, deslegitimado e internacionalmente desprestigiado, es evidente que España se encuentra a las puertas de un episodio de estricta involución política y autonómica, con el peligro que supone la negación de las aspiraciones de reconocimiento y de autogobierno nacional de los catalanes”, defendían los firmantes. En el texto se advertía además de que “si esas aspiraciones no caben en la Constitución solo hay dos salidas posibles: o los catalanes renuncian a sus aspiraciones o renuncian a la Constitución” y “si las instituciones y los partidos políticos no son capaces de encontrar una salida digna a la situación actual, la realidad obligará a los catalanes a elegir entre la involución y la secesión”.
          Pero además, Montclús es un activo defensor de la ‘catalanidad’ de Aragón. En su libro, ‘La Franja de Poniente: aspectos históricos y jurídicos’ aseguró que la frontera entre Aragón y Cataluña es “una separación administrativa actual” porque las tierras de Aragón occidental-la conocida como Franja del meu cul -“siempre han estado unidas a Cataluña”. La polémica obra, publicada en 2013, fue subvencionada por el Gobierno de Artur Mas y el Instituto de Estudios Catalanes (IEC) con cerca de 30.000 euros. 
          En cuanto a Pietro Cucalón, ejerce de asesor en el departamento de Política Lingüística del Gobierno de Aragón (PSOE), un área controvertida por la promoción que desde el Ejecutivo de Javier Lambán se está dando en los últimos tiempos al catalán, que ya cuenta con el reconocimiento de “lengua propia” y que próximamente recibirá cobertura con la Academia Aragonesa de la Lengua, a la que el gobierno autonómico ha destinado 15.000 euros. De la junta directiva forma parte además Javier Arrufat, quien fuera concejal y consejero comarcal del PSOE.
          Se da también la circunstancia de que el presidente de honor de la asociación es Artur Quintana, un controvertido filólogo barcelonés que en 2012 comparó a los “genocidas” de PP y Partido Aragonés (PAR) con los nazis. Quintana fue premiado el pasado año por el Gobierno de Aragón con el Premio Desideri Lombarte “en reconocimiento a sus trayectorias en la dignificación y difusión del catalán en Aragón”. El galardón se entregó, casualmente, el 11 de septiembre, día de la Diada catalana.
          La asociación cultural Matarraña es una de las editoras de la revista Temps de Franja que se distribuye en los centros escolares de la comunidad y, como denunció la ‘Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán’, con contenidos de corte catalanista.
          La Gran Cataluña, la nacionalidad catalana, no se reduce a la Cataluña estricta, sino que comprende también, como todo Dios sabe, Valencia, las Islas Baleares, el Rosellón, Andorra, el Alguer, y las tierras atribuidas injustamente a las provincias aragonesas”, se puede leer en uno de sus números.
          La revista contaba con una sección fija dedicada a los ‘Países Catalanes’ que, tras las polémicas, fue suprimida. No obstante, la vinculación con la Generalitat no se oculta: la publicación cuenta entre sus promotores con el departamento de cultura del gobierno de Puigdemont.
          Ascuma, IEC, català, Calaseit, Calaceite


          //

          L’Aladre



          QUERETES. La col·lectivizació d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938)


          Lo Trill


          Lo Molinar 1. Narrativa i Teatre


          Lo Molinar 2. Cançoner


          Lo Molinar 3. Gèneres menors de la literatura popular


          Literatura oral de la Fresneda


          La festa de Sant Antoni al Matarranya


          La fauna del Matarranya; vertebrats


          Toponímia i antroponímia de Vall-de-roures


          Epistolari de Desideri Lombarte (1981-1989)


          Les plantes medicinals del Matarranya


          Lledò, Arenys, Calaceit i Queretes: quatre pobles aragonesos al Bisbat de Tortosa


          Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya


          Mont-roig: El patrimoni immaterial. (La literatura oral)


          Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp


          Lo Trull


          Sentències comentades – Voldria ser…


          Articles matarranyencs i altres escrits


          Cartes a la molinera – La bona vida i la mala bava


          Lo Banc de la Paciència i altres narracions


          Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses


          Davall de la figuera. Històries de la tia Pasquala


          Ataüllar el món des del Molinar. Antologia Lírica


          Esfera. Transpunt a la serena


          Premi Pedro Saputo 2002


          L’armariet i altres narracions


          Històries i romanços (Calaceit entre 1880 i 1930)


          Històries i romanços (Calaceit entre 1880 i 1930)

          Espurnes

          Mort al Monestir


          Vida i mort del pareimare


          In Nuce


          Fets i temps de la Codonyera


          A la falda de la iaia. Literatura oral de Massalió


          Toni Llerda, Terra i llengua


          Si les pedres parlaren…/si las piedras hablaran



          Quaderns de la Gleralogo-glera025-300x711


          A l’ombra de les roques del Masmut
          1991

          Autor: Desideri Lombarte

          Un dels primers poemaris de l’autor en el que ja mostra el seu esperit reivindicatiu envers la seva cultura, i la seua vinculació indesoluble amb l’ambient rural del seu poble.

          Preu: 3 €


          Mort a l’Almodí

          Tret de la memòria
          Autor: Luisico Raxadel

          Vores

          Teatre inèdit
          Autor: Desideri Lombarte

          Eixam de poemes
          Autor: Teresa Jassà

          La terra retirada

          Punt per agulla
          Autor: Edició a cura d’Hèctor Moret

          Memòria de la set


          Quaderns de les Cadolles


          A soca d’orella

          Autor: Josep A. Carrègalo

          Davall d’una olivera feia la mitgdiada

          Autor: José Miguel Gràcia

          Cabòries estivals

          Autor: Jesús Moncada

          Elements

          Autor: Marià Lòpez Lacasa

          Quin món més bèstia

          Autor: David Albesa Burgués

          La Vall de Balat. Memòries de l’Aragó (1948 – 2003)

          Autor: Artur Quintana

          Circumloquis i remostrons

          Autor: Esteve Betrià

          A la vora del riu no et fagis el niu

          Autor: Luisico Raxadel

          De la llengua a les dents

          Autor: Ramon Sistac

          Deliri d’amor

          Autor: Susanna Barquín

          Urbilatèria

          Autor: Josep Espluga Trenc

          En el nom del Pare

          Autor: Isidor Cònsul

          L’autor ha compaginat el seu treball crític sobre la literatura de la Renaixença amb les tasques d’investigació, en aquesta obra trobem un recull dels seus millors articles.



          La Gabella



          El Debat del català a l’Aragó (1983-1987)


          La Ribera Baixa del Cinca; una comarca-frontera


          Així s’escriu a la Franja del meu cul


          Bllat Colrat! 3. Gèneres etnopoètics breus no musicals


          Indagacions sobre la llengua i literatura catalanes a l’Aragó


          Batec a Batec. Miscel·lània de treballs oferts en honor de Josep


          Xandra. Estudis Aragonesos de Llengua i Literatura


          Llengües i fets, actituts i franges. Miscel·lània de treballs etnològics oferts a Artur Quintana i Font



          Quaderns del Cingle



          Com embolicar la Franja del meu cul amb una fulla de pi i que no pico

          Memòries d’una desmemoriada mula vella


          Escrits contra l’erm. Aspiracions desde la Franja

          2009

          Menú de degustació


          Cobles d’anar i tornar


          Eixam de poemes


          Melodia provençal. Poesia, música i prosa



          Altres llibres


          Cantem junts. Cançons arreplegades al Matarranya

          Temps pervers
          D’un sol esclop
          L’aventura del desig
          Jornades de l’IEC a la Franja

          INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA


          ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA


          Fa un munt d’anys al Matarranya

          Bilingüismo y enseñanza
          Camp clos/Campo cercado
          Romanços mai contats, boires i boirims
          Pa de casa
          Sobre la llengua de Mequinensa
          Monroyo. El hábitat disperso (las masías)
          Endevineu els ocells
          Festes i tradicions de la comarca del Matarranya. Vila de Massalió
          A la taula… al primer crit
          Tornem a ser menuts
          Aproximació a la toponímia rural de Nonasp
          Quan érem emigrants
          Manoll
          Dietari en groc
          Deu anys de “Viles i Gents
          Vers a vers a Barcelona
          Finestrons i finestretes
          Licantropia
          2013
          Ressó en l’oscuritat
          La venta de l’hereva
          Les aventures del satre Roc d’Arça
          CD’s música
          Qüento va, qüento vingué. 10 contes tradicionals del Matarranya
          Una roella al cor
          Quedarà la paraula
          L’arbre de l’esperança
          Sons del Matarranya
          Ratets
          Flors postnuclears
          Olivera d’Aragó

          És una col·lecció sobre estudis i divulgació de la història i geografia del Matarranya, Baix Aragó i de la Franja en general, sense excloure altres terres properes.


          QUERETES. La col·lectivizació d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938)
          2013
          Autors: Encarnita i Renato Simoni
          “Quan l’Encarna i en Renato van escriure per primera vegada aquest llibre, alguna cosa s’estava movent, tanmateix, entre alguns historiadors espanyols, en els darrers anys del franquisme i principis de la transició a la democràcia

          [...] “Restringir l’objecte d’anàlisi, limitar-lo especialment, s’havia convertit des dels anys seixanta en una de les característiques de la metodologia de la història social francesa i, sota la seva influència, d’altres metodologies. Les monografies locals començaren a percebre’s, en definitiva, com a punt de partida necessari per a construir l’edifici de la història -en majúscules- de França, Alemanya, Espanya o Gran Bretanya.” [...] Ha plogut molt des que l’Encarna i en Renato contaren per primera vegada aquella història. I l’han adaptada diverses vegades -en castellà, en italià i ara en català- al gran avanç que ha experimentat el nostre coneixement d’aquell passat d’aleshores a les desenes i desenes de llibres que l’han contada en les darreres tres dècades de democràcia”
          Preu: 15 €


          logo-trill0211
          És una col·lecció d’investigacions que tracten de recollir tots els aspectes possibles sobre les tradicions, literatura popular, literatura i música de la comarca del Matarranya.



          Lo_Molinar_1._Na_489ffb6fe9b90
          1995
          Edició a cura d’Artur Quintana.
          Recull de contes, llegendes, i texts narratius de tot tipus que són una de les peces fonamentals per a entendre la nostra cultura. (4500 textos diferents, entre els quals hi ha 1100 cançons,  i 300 contes i llegendes; la resta són refranys, dites, endevinalles, embarbussaments, etc.)
          (Exhaurit)
          Preu: 15 €

          Lo_Molinar_2._Ca_489ffcc1cae98
          1996
          Edició a cura de Luis Borau i Carlos Sancho Meix.
          Cançons d’infants, jocs de xiquets, folies, oracions, romanços, tirallongues, toponímies, cançons de ball…
          (Exhaurit)
          Preu: 15 €

          Lo_Molinar._3.G__489ffd5eb1ac2
          1995
          Edició a cura d’Héctor Moret
          Aquests breus textos codificats de la literatura popular són els refranys, les endevinalles, els embarbussaments, els tornaveus, els mimologismes, els enganyalls i, en general, tot allò que podríem definir com el floreig lingüístic-literari d’una llengua.
          (Exhaurit)
          Preu: 12 €

          Literatura_oral__48a00454d15cd
          1998
          Autor: Rafael Ferrer
          Esplèndit estudi sobre la literatura oral d’aquest poble de la comarca del Matarranya.
          5 €
          Exhaurit , no ne ña cap mes, agotat

          La_festa_de_Sant_48a00558add17
          1993
          Autor: Salvador Palomar i Montsant Fonts.
          La festa de Sant Antoni ha esdevengut una festa d’identitat de les poblacions on es conserven encara manifestacions característiques, com són les fogueres, els balls i altres…
          Preu: 6 €

          La_fauna_del_Mat_48a0073447bc0
          1996
          Autor: Miguel Blanco Grau.
          Els rius, la muntanya, el bosc mediterrani, la diversitat de climes i paisatges que hi ha a la nostra terra fa que la seua fauna sigui molt abundant i diversa.
          Preu: 15 €

          Topon__mia_i_ant_48a007ff1a6c3
          2000
          Autor: Enrique Puch Foncuberta i Carles Sancho
          Aquest treball és un recull exhaustiu dels topònims del municipi de Vall-de-roures. Molts provenen de la tradició oral però també d’arxius particulars i de publicacions. L’actual pèrdua de la toponímia va lligada a la reducció de l’agricultura i de la ramaderia que en certa forma distancien a l’home del medi que l’envolta i, també a l’oficialització castellana.
          Preu: 11 €

          Epistolari de Desideri L..
          2002
          Autor: Edició d’Artur Quintana
          Aquest llibre, és una eina fonamental per a apropar-nos a Desiderio, a veure el seu caràcter actiu, entusiasta, il·lusionat… Caràcter que es reflexa en la seua obra literàraria. Tenim en aquest llibre, doncs, una mostra excepcional de com “eren” les correspondències a punt de desaparèixer… I també és un gran text literàri, a més d’acta d’un temps i una passió. El temps, la transicióp democràtica. La passió, la d’en Desideri Lombarte per lo chapurriau que, com ell, parlen milers d’aragonesos, amb normalitat, estima social i orgull.
          Preu: 18 €

          Les_plantes_medi_48a0156a3a0af
          2003
          Autor: Miquel Blanc i Grau
          Miquel Blanc ha aconseguit fer una veritable guia botànica de totes aquelles plantes amb virtuts medicinals o curatives que creixent a la nostra comarca.
          Preu: 12 €

          Lled____Arenys___48a0160a46a24
          2004
          Autor: Joan Lluís Camps Juan
          Aquest quatre pobles aragonesos, que van pertànyer al Bisbat de Tortosa fins al 1957, mantenen una idiosincràsia pròpia de zones frontereres que els fa hereus de tot allò que va representar en el seu moment la Corona d’Aragó. La raó profunda d’aquest llibre és documentar el somni de l’autor: esborrar una frontera artificial, que no es va fer per les necessitats de la gent, sinó per interessos recaptadors dels senyors de cada moment històric.
          Preu: 9 €

          Aproximacio geolinguista...
          2005
          Autor: Pere Navarro Gómez
          Aquest llibre, és, tal i com s’explicita en el seu títol, una petita mostra de la variació que la llengua catalana presenta a la comarca del Matarranya. Malgrat que no es tracta d’un treball exhaustiu, sí que presenta, però, les solucions lingüístiques de la totalitat de localitats situades en aquesta part meridional de la franja catalanòfona de l’Aragó.
          Preu: 15 €

          Mont-roig. El patrimoni immaterial
          2007
          Autor: Josep A. Carrégalo Sancho.
          Volum d’investigació on s’hi recull una gran part de la memòria col·lectiva de la vila, en relació amb la qual, a l’haver estat recuperada i publicada, ja no existirà el perill que es perda per sempre aquesta part tan important de la nostra cultura tadicional.
          Preu: 20 €

          Lo Trill
          2010
          Autors: Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales
          Després d’entrevistar 25 persones de Faió, Favara, Maella i Nonasp s’han seleccionat 507 formes de literatura oral que es presenten transcrites d’acord amb les característiques própies del parlar de cadacun d’aquests pobles. Llengua i literatura s’uneixen en aquest llibre per divulgar-ne el coneixement i contribuir a la seua valoració i ús.
          Preu: 18 €

          logo-trull022-150x1501
          És una col·lecció de textos literaris de periodicitat i  publicació semestrals que vol donar a conèixer l’obra d’escriptors d’expressió catalana nascuts, o vinculats, a la comarca del Matarranya.


          Sent__ncies_come_48a01d3046f5a
          1993
          Autor: Desideri Lombarte
          Obra que inicia la col·leció “Lo Trull” i que va ser editada com un homenatge a uns dels millors poetes de la nostra terra. En aquesta obra es recullen dos dels seus principals poemaris.
          Preu: 6 €

          Articles_matarra_48a01ddf8bf7e
          1993
          Autor: Maties Pallarés (Edició a cura d’Hèctor Moret)
          Recull d’articles d’uns dels principals exponents de l’aragonesisme a la nostra terra, que a més va ser dels primers autors matarranyencs que usaba el català com a vehicle d’expressió escrita.
          Preu: 6 €

          Cartes_a_la_moli_48a032822dfad
          1995
          Autor: Desideri Lombarte
          Dos dels millors poemaris del autor configuren aquesta obra, en la que trobem tots el aspectes que han fet de Desideri un dels millors autors aragonesos en llengua catalana.
          Preu: 6 €

          Lo_Banc_de_la_Pa_48a033e786a23
          2000
          Autor: Tomás Riva Muñoz (edició a cura d’Artur Quintana)
          Filomena Llerda va nàixer a Queretes al 1885. Els contes que ací presentem els havia aprés de la tradició oral de sa mare, i ella també els va transmetre als seus fills i nets.
          (Exhaurit)
          Preu: 6 €

          Miracles_de_la_M_48a034d71068e-2
          1999
          Autor: Desideri Lombarte (edició a cura d’Artur Quintana)
          Gran part dels poemes que va realitzar l’autor en la dècada dels 80 es trobem publicats en aquesta obra, que com totes les seues, mostra la seua forta vinculació amb el món rural, la natura i la reivindicació de la cultura pròpia.
          (Exhaurit)
          Preu: 11 €

          davall de la figuera te tocaba la figa
          2000
          Autor: Edició a cura d’Angela Buj Alfara
          Històries, contes i anècdotes d’una habitant de La Portellada. L’oralitat mostra en aquesta obra la seva major esplendor, que es veu reforçada per l’inclusió d’un CD amb les narracions contades per la pròpia informant.
          (Exhaurit)
          Preu: 9 €

          Ataüllar el món des de Lo Molinar, Desideri Lombarte
          2000
          Autor: Desideri Lombarte (A cura d’Hector Moret i Artur Quintana; poemes recitats per Antoni Bengochea).
          (Exhaurit)
          Preu: 18 €

          Esfera_en_la_ser_48a0377499874
          2001
          Autor: Julio Micolau Burgués , el Juli de La Fresneda (La Freixneda no)
          Els poemes d’aquest autor són d’elogi i d’imaginació, de sentiments i sensacions, de sacrifics i d’emocions, de miratges i de plany; és un compendi de pensaments en moments de deliri.
          Preu: 8 €

          L_armariet_i_alt_48a03822d6
          2001
          Autor: Teresa Jassá Casé, Edició a cura de Mercedes Gimeno.
          Els relats que composen aquesta obra recreen literàriament velles històries i anècdotes
          Preu: 8 €

          2003
          Autor: Miquel Blanc i Grau
          Aquest text, és un intent amable de reconstruir un món llunyà, el de Calaceit entre els anys 1880 i 1930. Cinquanta anys que emmarquen un període pacífic i simpàtic de la vida d’aquesta població.
          Preu: 11 €

          Espurnes_48a0504d446da
          2002
          Autor: Josep A. Carrégalo Sancho
          Espurnes és una col·leció d’històries molt ben trabades, que deixen entreveure com han estat cisellades sense urgències, treballades paraula a paraula, com si es tractés de l’amorosa obra d’un vell orfebre, d’un d’aquells artesans que per sobre de tot s’estimaven l’obra ben feta.
          (Exhaurit)
          Preu: 9 €

          Mort_al_Monestir_48a050ea4546c
          2003
          Autor: Luisico Raxadel
          Conjunt de contes i narracions centrat en el món rural i, més concretament, en la comarca del Matarranya. Les matèries primeres d’aquests relats són la vida del llaurador, la història local i, sobretot, la tradició oral.
          (Exhaurit)
          Preu: 9 €

          Vida_i_mort_del__48a05190f09bd
          Autor: Carles Andreu Sancho
          Al final només quede la llengua materna diu la filòsofa Hannah Arendt; deu ser perquè al ventre de la mare és la primera cosa que tenim. Categòric va ser el seu retorn!
          (Exhaurit)
          Preu: 9 €

          In_Nuce_48a052cb2c82a
          2005
          Autor: Hector B. Moret
          Selecció d’una cinquantena de poemes en qué el mequinensà intenta fer veure que no només es mou pel paisatge, la garbinada, la gent, les gleres, les cales i els guareits del seu poble… sinò que prova d’endinsar-se en el laberíntic joc de la vida. Trilingüe en aragonès, català i castellà.
          Preu: 11 €

          Fets, tems, La Codoñera, Gracia Zapater
          2005
          Autor: José Miguel Gràcia
          Fets i temps… és poesia que demana el recital i la representació, i com a tal ja abans de ser impresa ha corregut de boca de l’autor o de l’Antoni Bengochea, al lloc, a Calaceit, a Fraga… i una nit de lluna plena a prop del Piló, al terme de Bellmunt.
          Preu: 11 €

          A_la_falda_de_la_48a05459d3e6d
          2005
          Autor: Pasqual Vidal i Fígols
          Conjunt de narracions recollides al llarg de més de tres dècades, directament de les nostres iaies. El recull té l’objectiu de permetre a les noves generacions conèixer l’amenitat, la riquesa i la varietat de la literatura oral de Massalió.
          Preu: 11 €

          Toni Llerda , Antonio, Queretes, Cretas, terra y llengua
          2006
          Autors: Juan Luis Camps Juan i Carles Sancho Meix
          Toni Llerda, terra i llengua està dividit en dues parts. En la primera el seu amic Juan Luis Camps fa una extensa biografia, il·lustrada amb les vivències dels seus companys de joventut i amb les actes de l’ajuntament quan va accedir com alcalde. En la segona part un recull d’articles que va publicar a títol personal i com a membre de l’Associació Cultural Gent Jove de Queretes i un epistolari amb el professor Artur et Quintana.
          Preu: 15 €

          Si les pedres parlaren
          2008
          Autors: Jose Miguel Gràcia i Jesús Pallarés
          Jesús Pallarès va deixar la idea i els dibuixos de les ermites del Matarranya i del Mesquí, sobre una taula del José Miguel Gràcia, un dia d’agost de fa uns anys, a la Codonyera. Al pas del temps, no gaire, el José Miguel  ha fet parlar espontàniament “els detall petris del Jesús, les dovelles, els angelots i escuts, qualsevol silueta de flor cisellada i porta o finestra enreixades”, I tot, més enllà de la història, de les dates de construcció, de l’estil i de les advocacions de les ermites.
           Preu: 12 €


          O!bra, sombra, roques del Masmut, Penarroija, Peñarroya
          (Exhaurit)

          Mort_a_l_Almod___48a164da9d65d
          Autor: Josep Galan
          Narrativa (novel·la)
          (Exhaurit)
          Preu: 3 €

          Tret_de_la_mem___48a165643dbd1
          1992
          Tret de la memòria és un primer recull de narracions de Luisico Raxadel i una magnífica mostra de la destresa narrativa d’aquest escriptor matarranyenc.
          (Exhaurit)
          Preu: 3 €

          Vores_48a165c76e02f
          Autor: Marià López Lacasa
          Poesia
          (Exhaurit)
          Preu: 3.00 €

          Teatre_in__dit_48a1663954363
          1992
          Recull de les diverses obres teatrals escrites per aquest autor que va destacar principalment en el camp de la poesia.
          Preu: 3 €

          Eixam_de_poemes_48a166a6b962d
          1992
          Poemes que van des de l’evocació íntima del paisatge calaceità al record nostàlgic de la infantesa, tot passant per sentits homenatges a mestres i amics.
          Preu: 3.00 €

          La_terra_retirad_48a1671d164b4
          Autor: Mercè Ibarz
          Narrativa
          (Exhaurit)
          Preu: 3 €

          Punt_per_agulla_48a167d017cd2
          1993
          Recull de la narrativa breu contemporània a l’Aragó catalanòfon.
          (Exhaurit)
          Preu: 3 €

          Mem__ria_de_la_s_48a1685b3f21c

          Autor: A cura del Seminari de Filologia Romànica de la Universitat de Heidelberg
          Antologia de la nova poesia aragonesa
          (Exhaurit)
          Preu: 6 €
          logo-cadolles02431

          A_soca_d_orella_48a05fb0ce2c8
          2002
          Recull de narracions publicades en diverses obres i revistes com Sorolla’t, La Comarca, Au!, El Patí, Plana Rosa, Temps de Franja, etc…
          Preu: 6 €

          Davall_d_una_oli_48a060437871e
           2002
          L’autor que escriu poemes des de 1999, tracta en aquest poemari la gent, el paisatge, els sentiments, vinculant-los inseparablement al seu poble natal, La Codonyera.
          Preu: 6 €

          Cab__ries_estiva_48a0620c1b1d8
          2003
          En aquesta obra del gran escriptor Moncada s’han reunit tots el textos que va publicar a la premsa, així com la seua narració inèdita; “Una estampa del segle XVII”.
          (Exhaurit)
          Preu: 6 €

          Elements_48a062bebf1c7
          2003
          Tercer poemari de l’autor de Mequinensa que ens mostra un complex univers sentimental, sovint a través d’espectrals imatges quasi oníriques de difícil concreció alhora que ens deixa entreveure la melangia pel seu poble.
          Preu: 6 €

          Quin_m__n_m__s_b_48a0637cf0bc5
          2003
          En el seu primer recull de narracions l’autor ens ofereix un seguit de relats curts protagonitzats per animals, però tot i això ens demostra com aquests podem competir en sentiments, misèries i virtuts amb aquells altres éssers vius dotats de raciocini.
          Preu: 6 €

          La_Vall_de_Balat_48a0641377d1a
          2003
          La Vall de Balat és el resum de les peripècies viscudes per l’Artur Quintana durant els seus estudis sobre el català a l’Aragó des de la seua arribada a La Codoñera fins a la presentació de l’avantprojecte de Llei de Llengües de l’Aragó al 1997. Un llibre tan divertit com la Biblia en vers.
          Preu: 6 €

          Circumloquis_i_r_48a0649264827
          2003
          Recull d’escrits apareguts en diverses publicacions i llibres fets per aquest crític literari i editor.
          Preu: 6 €

          A la vora del riu, Luis Rajadell, no te faigues lo niu
          2003
          Cinquè llibre publicat per aquest autor amb el qual va aconseguir el primer accèssit al I Premi Guillem Nicolau. La novel·la descriu l’història recent del territori a través d’una història d’amor.
          (Exahurit)
          Preu: 6 €

          Ramón Sistac, de la llengua a les dents
          2004
          Recull dels articles de premsa publicats per aquest filòleg, lingüista i dialectòleg que sempre ha estat interessat per la Franja, i pel català ribagorçà, pallarès i occidental.
          Preu: 6 €

          Deliri_d_amor_48a06627bb99a
          2004
          La novel·la ens mostra un viatge interior narrat per una veu femenina que se’ns mostra, sovint, desesperada en la complexa recerca de la satisfacció d’un desig obscur que domina la vida de la protagonista.
          Preu: 6 €

          Urbilat__ria_48a068f98847b
          2004
          Urbilateria és un recorregut per l’historia de la Franja, en primera i en tercera persona. És la dissecció d’aquest ent abstracte que va nàixer a la llum de les primeres llibertats democràtiques.
          Preu: 6 €

          En_el_nom_del_Pa_48a163dd19f4d
          2004
          Preu: 6 €


          logo-gavella020-150x1501
          Col·llecció editada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Mataranya, membres d’Iniciativa Cultural de la Franja, sobre temes generals de la Franja.


          El_Debat_del_cat_48a0555d6bc84
          1990
          Autor: José R. Bada Panillo
          El text relata les incidències de la política lingüística aragonesa durant el quatre anys centrals de la dècada dels vuitanta. Un text escrit per a les persones, que en la mateixa llengua, discreparan de les tesis de l’autor.

          La_Ribera_Baixa__48a0592fad09d
          1992
          Autor: Ismael Zapater i Zapater
          El Cinca, és, sens dubte, una de les comarques-frontera d’Aragó de major personalitat, la qual cosa és el mateix que dir que el Baix Cinca constitueix un sistema territorial ben definit, heterogeni, complex, dinàmic i obert.
          Preu: 12.00 €

          Aixina se escriu a la franja del meu cul , Mario Sasot Escuer
          1995
          Autor: Mario Sasot Ecuer
          Recull de textos de diversos autors franjencs que han utilitzat el català en les seves obres i que pretén mostrar la riquesa dels lèxic que té la llengua catalana a la Franja.
          Preu: 9.00 €

          Bllat_Colrat__2._48a05c75c1dfc
          1997
          Autor: Edició a cura d‘Hèctor Moret
          Refranys, endevinalles, embarbussaments, els tornaveus, els mimologismes, els enganyalls i d’altres de corpus més reduït, com ara aforismes circumstancials, els xants o els xibolets, ens mostren la cultura tradicional d’aquests territoris.
          (Exhaurit)
          Preu: 24.00 €

          Indagacions_sobr_48a05eb1b3ee3
          1998
          Autor: Hèctor B. Moret
          Recull d’articles de caràcter bibliogràfic que intenta presentar l’ampli espectre de les nombroses investigacions que sobre la llengua, l’economia, la història, la geografia, etc.
          (Exhaurit)
          Preu: 9.00 €

          batec a batec027
          Any: 2006
          A cura d’Hèctor Moret
          El recull que es presenta és un seguit de treballs, obra de diferents autors i investigadors que es van relacionar intel·lectualment amb Josep Galan. Alguns d’ells, hi van mentenir contactes esporàdics, d’altres, hi van col·laborar estretament. En tots el casos, els autors han aportat estudis o comentaris que versen sobre aspectes de la llengua, la literatura, la ciència natural, la història, la identitat i altres matèries que van ser objecte de l’interès de Josep Galan.
          Preu: 15.00 €

          xandra, Arturo Quintana Fuente, catalá
          2007
          Recull d’escrits d’Artur Quintana a cura d’Hèctor Moret
          Artur Quintana ha estat, amb el seu exemple de constància i compromís, l’artífex essencial -des de la discreció i el treball- en la construcció d’alló que en les últimes dècades s’ha conegut popularment, a banda i banda de la ratlla, amb el nom de la Franja. Ens cal insistir que sense la seua acció i el seu esforç molts aspectes de la moderna història cultural i social d’aquest territori haurien estat ben diferents. Un fet que entenem que encara no ha rebut amb prou claretat el reconeixement que indiscutiblement mereix. Un oblit que amb la publicació de Xandra -el recull de treballs d’Artur Quintana i Font que teniu a les mans, editat i imprès a l’Aragó explícitament trilingüe- s’ha intetat, en part, reparar.
          Preu: 18.00 €

          llengües i fets028
          2009
          A cura d’Hèctor Moret
          Els molts anys d’esforços i dedicació del doctor Artur Quintana i Font a la investigació i difusió de la realitat lingüística i literària -culta i popular- de la Romània occidental -en especial d’aquelles col·lectivitats o aspectes més desassistits- i de la Germània, i en ocasió de la seva jubilació com a bibliotecari i professor universitari, així com per l’assoliment del seu setanè aniversari, ha motivat que diferents entitats culturals i acadèmiques preocupades i ocupades per la cultura aragonesa i catalana hagin cregut oportú editar i oferir-li, com a acte de reconeixement, aquest volum de treballs etnològics, filològics i lingüístics confeccionat a partir de les aportacions d’una quarantena d’investigadors i investigadores amb dedicacions i intencions molt diverses, però sempre presidides pel desig d’homenatjar l’amic i mestre Artur Quintana i Font.
          Preu: 20 €

          logo-cingle023-300x932
          Col·lecció de creació literària i d’assaig, dirigida per Esteve Betrià.


          Com embolicá la franja del meu cul en una fulla de pi
          2008
          Autor: Josep Espluga
          El present llibre pretén d’aportar un dignòstic sobre una realitat que, malgrat ser present amb una certa regularitat en l’agenda de temes dels mitjans de comunicació social, dista molt de ser coneguda i, encara més entesa. Ens referim al territori administrativament aragonès de parla catalana que s’ha convingut en anomenar “la Franja”.
          Preu: 10 €

          Memories de una desmemoriada mula vella, Desideri Lombarte
          2008
          Autor: Desideri Lombarte
          Editada com es va fer en la primera edició de 1997, reproduint-ne el léxic, la morfologia i la sintasi de l’últim original revisat per l’autor.
          Desideri Lombarte presenta en el llibre l’evocació d’un passat aparentment remot però que en realitat encara és ben pròxim, i ho fa, com en la seua poesia i obra dramàtica, amb un llenguatge ric, carregat d’ironia, volgudament popular, senzill, sense cap mena d’artifici: un llenguatge propi del país que el va veure nàixer.
          Preu: 8 €

          escrits-contra-l-erm
          Autor: Francesc Ricard
          Aspiracions des de la Franja. La base del llibre es compon d’articles que han aparegut en més de vint anys en revistes de l’ámbit de Ponent (Batecs i Temps de Franja), i també articles publicats en revistes de tot l’àmbit lingüístic català.
          Preu: 9 €

          Menu de degustació035
          2009
          Autor: Ramon Sistac
          El “menú de degustació” és una replega d’articles, bàsicament d’opinió i en algun cas de divulgació, publicats en mitjans diversos, per bé que hi predominen els de la revista Temps de Franja, amb la qual l’autor ha col·laborat amb una secció fixa.
          Preu: 12 €

          cobles d anar i tornar
          2009
          A cura de Màrio Sasot
          Dotze anys del Concurs de Cobles Aragoneses en llengua catalana a l’Ajuntament de Saragossa.
          Preu: 10 €

          eixam de poemes 2
          2009
          Autora: Teresa Jassà
          Reedició (1ª edició en Quaderns de la Glera. 1998)
          Poemes que van des de l’evocació íntima del paisatge calaceità al record nostàlgic de la infantesa, tot passant per sentits homenatges a mestres i amics.
          Preu: 9 €

          Melodia provençal009
          2010
          Tomás Bosque ha sabut fer del chapurriau codonyerenc, tan deixat de la mà de Déu, perseguit i bescantat en un grau força més dur que molts altres parlars valencians, una esplèndida llengua de poesia i prosa sense que hi hague calgut recórrer, llevat de ben pocs casos, a altres fonts de llenguatge. La seua llengua recorda, esborronadament i perfecta, el basic occitan d’en Joan Bodon.
          Preu: 11 €



          cantem junts, Margarita Celma Tafalla, Valderrobres
          2008
          Es l’extraordinari resultat del Projecte d’Innovació i Investigació Educativa Cantem junts, coordinat per la professora de música Margarita Celma Tafalla, que s’ha desenvolupat en el CEIP Vicente Ferrer Ramos de Valdarrores durant els cursos 2005-2006 i 2006-2007 i en què hi ha participat alumnat, professorat i una gran part de la població com a informant: pares, yayos, familiars, amics, veïns… Lo llibre, que també du un CD que ha enregistrat les composicions, conté una cinquantena de cançons, la major part recollides pels mateixos alumnes, organitzades per temàtiques diferents: per als més menuts, per a jugar, per celebrar festivitats, per ballar, per rondar…Ejemple, mon pare no te nas , la manta al coll i el cabasset, etc ...
          (Exhaurit)
          Preu: 15 €

          Temps_pervers_48a1deff7c969
          1998
          Autor: Hèctor B. Moret
          Aquest és el poemari que tanca la etapa lírica del autor, que posteriorment serà recollida en l’antologia Camp Clos.
          Preu: 8 €

          Imatge Dun sol esclop
          Premi Guillem Nicolau 2008
          Autor: Juli Micolau
          Poemari
          El Jurat el va premiar per la seua gran cura formal, la gran riquesa de vocabulari i alta expressivitat de l’emoció. Pel seu panteisme i vitalitat, combinat amb el seu latent cultisme i sensualisme. La primera foto de la franja del meu cul a una portada.
          Preu: 9 €

          Susana Barquin064
          2002
          Autora: Susana Barquín
          L’aventura de viure, l’aventura del desig, tanmateix, és democràtica, i no coneix de gramàtiques ni de sintaxi, ni sap que, ben mirat, som paraula.
          Preu: 8 €

          secció filològic  a Calaceit063
          1999
          Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a la Franja (17 i 18 d’octubre de 1997)
          INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
          Preu: 9 €

          Matarranya fa anys
          2009
          Autors: Pasqual Vidal i Margarita Celma
          És un llibre didàctic que recull tradicions culturals i lingüístiques de la comarca del Matarranya. La intenció dels autors és preservar aquestes tradicions, deixar-ne constància i mostrar-les a les generacions actuals.
          (Exhaurit)
          Preu: 25 €

          Bilingüismo i en048
          1995
          Autor: Juan Martínez Ferrer
          Un análisis del rendimiento lectoescitor en las comarcas bilingües
          Preu: 9 €

          Camp clos046
          2006
          Autor: Hèctor B. Moret
          La obra está  formada por dos grandes grupos de poemas. En el primero hay un claro compromiso con todo lo que se expone y un reiterado afán de sinceridad ante el lector. En el segundo ofrece gran variedad de temas: sonetos amorosos y escritos en voluptoso tono abarrrocado. Obra bilingüe, traducida al castellano por Carlos González
          Preu: 25 €

          Romanços mal con047
          1995
          Autor: Desideri Lombarte
          En Romanços mai contats, trobem una veu de Desideri Lombarte que, tot fent un ampli repàs de la toponímia del terme de Pena-roja i de la natura més pròxima, és val del record trasmés en les llegendes. Boires i boirims és la veu del poeta que reflexiona.
          Preu: 8 €

          Pa de casa
          1984
          Autor: Santiago Vidiella Jassà
          Converses sobre coses passades i presents de la vila de Calaceit
          (Exhaurit)
          Preu:    €

          Sobre la llen Mequinesa051
          1996
          Autor: Hèctor Moret
          Aquest volum, però, no és només una monografia dialectal, sinó que l’autor ha aplegat per a aquesta publicació quatre treballs diferents que, per la seva temàtica, es complementen i conformen una visió bastant diversa de la parla mequinensana.
          Preu: 9 €

          Monroyo El habitat053
          2003
          Coordinación y textos: José Antonio Carrégalo Sancho
          Transmisoras de cultura rural, testimonios mudos de siglos de noble y generoso trabajo, de ilusiones y de lucha tenaz contra las adversidades, prueba fidedigna de la íntima relación entre el hombre y la tierra que trabaja y transforma, las masías han devenido un factor básico para entender nuestras raíces.
          Preu: 20 €

          Endevineu els ocells055
          2002
          Autor: Vicent Pellicer Ollés
          Amb aquest llibre, Vicent Pellicer, que ja ens ha delectat amb altres obres com Les fonts del Port, dóna als nois i noies un instrument que, mitjançant el joc de les endevinalles, els fa interessar pel món dels ocells.
          (Exhaurit)
          Preu: 17 €

          Festes i tradicios al M056
          1998
          Autor: Pascual Vidal Fígols
          Ha recollit l’exterioritat i la interioritat que el seu poble viu durant el cicle anual i les ha transportades al paper,  fent-ne moostració amb els instruments més adients: la imatge i la paraula.
          Preu: 12 €

          A la taula  al primer057
          2004
          Coordinació i recopilació: Teresa Lombarte, Margarita Ferrá, Francisca, Cisqueta Prats, i María Valls
          Edició: Arturito Quintana y Font
          Il·lustracions: Pascualet Vidal
          D’uns pobles,  se’n presente moltes receptes: d’altres, menys o cap. Això no vol dir pas que en aquests darrers pobles coneguen menys receptes que en els altres, sinò que no han estat investigats per part nostra, o ho han estat menys. La cuina matarranyenca és força unitària i no varia gaire d’un poble a l’altre.
          Obra bilingüe.
          Preu: 18 €

          tornem a ser menuts043
          2007
          Premi Guillem Nicolau 2006
          Poemari per a xics i per a grans
          Preu: 9 €

          toponimia nonasp042
          2001
          Autor: Marcos Martínez Aroca
          El recull ofereix un repertori de topònims del terme de Nonasp.
          Preu: 3 €

          quan erem emigrants041
          2002
          Autor: Tomàs Riva Muñoz
          Catàleg de l’exposició
          És un autentic goig recuperar, d’una banda, el treball creatiu d’um home que, d’alguna manera, representa a tota una generació castigada per l’exili i l’emigració i, de l’altra, mostrar en imatges una mpàgina de la nostra història que no hauríem d’oblidar.
          (Exhaurit)
          Preu: 10 €

          Manoll040
          1997
          Autor: Julito Micolau Burgués
          Premi Guillem Nicolau
          Un manoll de poemes d’homenatge i agraïment a unes persones i a la llengua
          Preu: 4 €

          dietari-en-groc-port
          2008
          Autor: José Miguel Grássia Sabaté
          Premi Guillem Nicolau 2007
          El jurat del premi va destacar l’obra “per la seua brillant estructura interna dels poemes i la coherència temàtica del poemari, així com per la força expressiva dels seus versos i el domini de la llengua i el llenguatge poètic empleats. Així mateix, val ressaltar la capacitat innovadora”
          Poemari

          Preu: 9 €

          Deu anys de viles039
          2007
          Coordinació i edició: Carlitos Sancho Meix
          Recopilació d’articles de periòdic. Els autors són col·laboradors, un per setmana, del setmanari editat a Alcanyís La Comarca.

          Preu: 10 €

          vers a vers a barcelona
          2005
          Autor: José Miguel quina Gràssia fas Sabaté
          Premi Guillem Nicolau 2004
          És una apologia visual, urbana, poética, arquitectònica i musical de la ciutat de Barcelona vista amb l’esguard d’un aragonès.
          Preu: 8 €

          finistrons i finestretes
          2004
          Autor: José Miguel Gracia Zapater
          Catàleg amb els poemes de l’esposció d’un conjunt de peces plàstiques on es fusionen la poesia, la fotografia i la fusta vella, a la recerca de la unitat conceptual de l’obra. Aquesta descripció és molt més adient per a la primera part de l’exposició, Fotografies velles, puix que per a la segona és fa necessari parlar d’altres característiques i singularitats. En paraules del propi autor: “Fotografies jóvens, com veureu, contenen elements plàstics que he introduït, uns, per raons purament estètiques i altres, perquè entenia que l’obra me’ls demanava si volia conceptualitzar-la més i arredonir-la mitjançant materials i objectes aliens, però integradors”.
          Preu: 4 €
          Licantropia109
          Autor: Carlos Terés Bellés
          L’hivern de 1759, mossen Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de l Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquets homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissga i un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.
          Preu: 17 €
          Ressó en lobscuritat107
          2011
          Autora: Merxe Llop Alfonso
          Merxe Llop va obtenir amb aquest títol el Premi Guillem Nicolau en llengua catalana 2010.  El jurat va decidir donar el premi a aquesta obra per “la cohesió de la seva estructura narrativa quepermet donar a conèixer una àmplia gamma de personatges i pel fet de plasmar l’energia humana com a font de curació a través de l’espiritualitat .
          Preu: 11 €
          venta-hereva
          2010
          Autora: Marta Momblant Ribas
          El jurat va valorar  que l’obra La venda de l’Hereva’ era mereixedora del premi per les seves qualitats narratives i per ser el reflex de la vida rural d’un territoriDestaca l’especialprotagonisme de la dona en el desenvolupament de la vida social i familiar .
          Preu: 9 €
          Les aventures del sastre Roc d’Arça
          2010
          Autor: Desideri Lombarte i Arrrufat
          “Les aventures del sastre Roc d’Arça situen el lector en la Pena-roja del segle XVI. La vila en aquells anys estava formada pels carrers que recorrien paral·lels al peu del castell i de l’església de la Verge Maria de la Mola, situats al cim de la muntanya que acollia la població. En la novel·la es fa referència als personatges històrics que apareixen en documents de l’època i d’altres, els més importants, com Roc i la Dolceta, que són creats per l’autor per a desenvolupar l’acció narrativa. L’escriptor fa referència dels passatges històric de la vila, com la visita dels senyors de Calatrava exigents en el pagament de tributs que reduïen l’escassa economia de la població, i que contrasten amb les escenes humorístiques, com l’esquellada el dia de la boda als protagonistes. La incorporació de la toponímia, que coneix molt bé l’autor en la creació literària, és una de les característiques dels textos d’en Desideri Lombarte. A més l’escriptor recupera a través de la narració els costums i tradicions, els mots i expressions quasi perduts en la memòria col·lectiva del Matarranya.”
          Preu: 6 €


          Quento va ..

          Antoni Bengochea
          (Exhaurit)
          Preu: 12 €

          una roella al cor , una ruella al cor, amapola, ababol
          Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, Túrnez & Sesé, Jean-Pierre & Mallén, Los Draps, Miquel Blanc, Coral de Beseit i Duo Recapte
          Preu: 12 €

          quedarà la paraula-2
          Túrnez & Sesé
          Amb textos de Desideri Lombarte
          Preu: 15 €

          Túrnez & Sesé,  Poemes de Josep Carner i Salvador Espriu
          Túrnez & Sesé
          Poemes de Josep Carner i Salvador Espriu
          Preu: 15 €

          Recopilatori de les músiques actuals i tradicionals del Matarranya
          Recopilatori de les músiques actuals i tradicionals del Matarranya
          A cura de Marc Martí
          Preu: 12 €

          Temps al temps , A la memòria de Desideri Lombarte
          Temps al temps
          A la memòria de Desideri Lombarte
          Preu: 10 €

          flors postnuclears031
          Txirigol
          Preu: 6 €
          Olivera d'Aragó, Ángel Villalba
          Angel Villaba
          Preu: 12 €




          Documents en logopdf3




          LLENGUA

          1) Geolingüística del Matarranya
          Basat en el llibre “Aproximació geolingüística als parlars del Matarranya” us presentem una recopilació dels mapes —el llibre en conté  186—, que hem convertit en interactius, per a poder escoltar els diferents parlars dels pobles de la nostra comarca natural. Per fer-ho hem comptat amb la inestimable col·laboració de Pere Navarro Gómez, Professor del Departament de Filologia Catalana de la Universidad Rovira i Virgili, autor de l’estudi i del llibre. És una petita mostra de la variació que la llengua catalana presenta a la comarca del Matarranya i a les valls del Mesquí i del Bergantes.
          Per escoltar les variacions lingüístiques: punxeu sobre el mapa i col·loqueu el cursor a sobre de cada poble
          Subvenciona:logo-ciencia-cuatric01
          mapa06MAPA 6: VOCALISME TÒNIC
          terra, infern, deu
          mapa06MAPA 8: VOCALISME TÒNIC
          lleit, llet
          mapa39MAPA 39: CONSONANTISME
          vetllar
          mapa53MAPA 53: CONSONANTISME
          colze, onze
          mapa59MAPA 59: CONSONANTISME
          major
          mapa73MAPA 73: MORFOLOGIA NOMINAL
          pronoms personals forts: 2na. persona plural
          mapa82MAPA 82: MORFOLOGIA VERBAL
          present indicatiu, 1a. persona: jo obro
          mapa84MAPA 84: MORFOLOGIA VERBAL
          Present indicatiu, 2a. persona: tu obres
          mapa110MAPA 110: LÈXIC
          libèl·lula
          mapa123MAPA 123: LÈXIC
          ratapenada
          mapa167MAPA 167: LÈXIC
          Cossiguanyes


          2) La llengua catalana a l’Aragó

          per Artur Quintana i Font
          La llengua catalana que es parla a l’Aragó procedeix del llatí que van portar-hi els romans quan van arribar-hi en iniciar la conquesta d’Hispània, poc després del seu desembarcament a Empúries l’any 218 abans de Jesucrist. La toponímia ens revela que primerament el català es parlava a la Llitera i al Baix Cinca, i que més tard, en un procés que es devia cloure potser als segles IX a X, es va estendre a la Ribagorça, substituint-hi una llengua bascoide. Al Matarranya s’hi parlava una altra llengua romànica, l’anomenat posteriorment mossàrab, que al segle XI havia estat substituït per la llengua àrab. Amb l’arribada al segle XII dels conquistadors cristians a aquest territori la llengua catalana va avançar cap al sud, eliminant-hi la llengua àrab que s’hi parlava, en un procés que s’havia consumat al segle XVI, o potser abans. En el segles medievals i renaixentistes la llengua escrita de la població variava segons la diferent adscripció religiosa. Així mentre els jueus escrivien en hebreu, i menys en arameu, els musulmans ho feien en àrab clàssic i els cristians en llatí. El català no apareix en l’escriptura fins al segle XIII, i en aquesta llengua es troba documentació procedent no només de la Franja, sinó també de molts altres indrets del territori aragonès, D’anys anteriors, ara com ara, només se’n coneixen mots solts catalans —sovint topònims— dins textos escrits en llatí. Tanmateix la llengua parlada per tothom a la Franja era el català, i tan sols els musulmans van mantenir-hi fins possiblement al segle XV un cert bilingüisme àrab-català.
          A finals del segle XV fou eliminada culturalment i en gran part expulsada la població jueva, i a començaments del XVII ho va ser també la musulmana. Així van desaparèixer com a llengües escrites tant l’hebreu, com l’arameu i l’àrab, mentre que el català i el llatí persistien com a tals. El castellà, que ja s’havia fet present en l’escriptura al segle XV, i en algun cas al XIV, va anar fent-s’hi més i més, fins a substituir-hi quasi del tot la llengua catalana a partir de la pèrdua del Furs l’any 1707. L’aragonès hi havia tingut només una presència molt escadussera a la Franja durant els segles XIV i XV, mentre que la del llatí s’hi anava reduint, i més especialment a partir de la primera meitat del segle XIX, si bé en l’actualitat hi segueix tenint un cert ús entre els catòlics. La llengua catalana ha continuat sent en tot moment l’única llengua parlada.
          A partir de la pèrdua dels Furs i fins al segle XX la presència de la llengua catalana ha estat molt escassa en l’escrit. Ja en els primers anys d’aquell segle es publicaren alguns articles en català, però no va ser fins a l’any 1981 quan s’edità el primer llibre en aqueixa llengua d’un autor de la Franja: Històries de la mà esquerra i altres narracions de Jesús Moncada. A partir d’aqueix moment l’edició de llibres, discos i la presència del català en diaris i revistes ha anat en augment. Mentre en el passat, tret d’una abundant producció documental, bàsicament procedent del notariat, només hi ha dos autors de nom conegut —Guillem Nicolau de Maella i Llorençc Vilella de la Codonyera— i ben pocs anònims, dels segles XX i XXI el seu nombre depassa llargament la cinquantena.
          Per la pèrdua dels Furs i el Decret de Nova Planta a començaments del XVIII el català va perdre el caràcter de llengua oficial que tenia des de l’Edat Mitjana a l’Aragó. Tot i que durant la Segona República el català assolí el caràcter de llengua oficial a Catalunya, no fou així a l’Aragó, i en l’anomenat Estatut de Casp ni el van esmentar. Com tampoc no ho fa l’actual Estatut, i es troba així en contradicció amb la mateixa Constitució. És per això que se l’ha qualificat de constitucionalitat dubtosa.
          De l’ensenyament de la llengua catalana i de la seua presència a les escoles no en sabem detalls en el passat llunyà, si bé és indubtable que va existir, com ho prova l’abundant presència de textos en català en documentació aragonesa fins a l’abolició dels Furs. Dels darrers anys del franquisme data el renovat ensenyament del català a les escoles de la Franja, ensenyament que a partir del 1984 s’ha estès per gairebé totes les seues localitats, si bé només amb caràcter optatiu i limitant-se quasi només a l’ensenyament de la llengua.
          La discriminació de la llengua catalana a l’Aragó ja es troba ben documentada al segle XVI. I de principis del XIX data la substitució del nom de la llengua catalana per xapurriau o patués —aquest darrer qualificatiu es fa servir només a l’Alta Ribagorça. El nom de català per a la llengua, que encara trobem documentat en els tots últims anys del segle XVIII, s’ha anat recuperant a partir dels darrers anys del franquisme, i això que la discriminació del català continua, i a través de la plataforma “No hablamos catalán” ha atès el paroxisme en aquests darrers anys.


          3) La llengua catalana a l’Aragó (exposició)
          La llengua catalana a l’Aragó (exposició)
          (Indisponible)

          4) Lo català a la Franja
          Des dels seus orígens cristians, les comarques orientals d’Aragó (la Franja): l’Alta ¡ Baixa Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Matarranya i algunes valls del Guadalop, prop de 5.000 km2 que s’estenen del Pirineu fins als Ports de Morella —al voltant de 60.000 parlants— tenen com a pròpia la llengua catalana.
          Esta llengua ha estat present en la documentació d’estes terres fins al segle XVIII -com es pot comprovar en els arxius municipals- quan, amb els anomenats decrets de Nova Planta, s’imposà el castellà com a única llengua oficial a tot l’Estat. Fins allavons, el català escrit per reis, nobles, notaris i capellans gaudia de l’estatus de llengua cooficial de la Corona d’Aragó.
          Malgrat perdre la seua situació de privilegi, el poble ha continuat mantenint el català com a llengua materna, encara que només a nivell oral, fins a l’actualitat.
          La pèrdua de l’oficialitat i el pes de les diferents prohibicions del seu ús públic —l’última en l’època franquista—, així com la influència creixent del castellà en l’educació i en els mitjans de comunicació, han provocat que els propis parlants s’avergonyisquen del seu ús fora de l’ambient familiar o local i hagen arribat a anomenar-la xapurreau (nom despectiu amb què els sectors més reaccionaris la van batejar per tal de desprestigiar-la i fer-la desaparèixer).
          Amb l’adveniment de la democràcia, la pol·lèmica sobre la llengua va eixir al carrer. Diferents persones i associacions d’arreu de la Franja han anat demanant, poc a poc, el reconeixement dels diferents drets d’ús que tota llengua hauria de tindre. Pero el camí cap a la normalització del català a l’Aragó no és gens fàcil. El primer Estatut d’Autonomia només plantejà la conservació i l’estudi de les anomenades modalitats pròpies com si d’una resta arqueològica es tractara.
            • Per mandat del Ple de les Corts d’Aragó, es va constituir, el 20 de setembre de l’any 1996, una Comissió per definir quina havia de ser la política lingüística a la nostra comunitat. Esta comissió, formada per cinc diputats, un per cada Grup Parlamentari, després de consultar a representants d’institucions culturals, d’entitats socials, professors de català i d’aragonès, lingüistes de la Universitat de Saragossa, representants de l’Estat, de la Comunitat Autònoma, experts (locals i foranis) en aragonès i català, eurodiputats i finalment representants d’administracions d’altres Comunitats Autònomes, van emetre el dia 7 d’abril  de 1997, després de més de sis mesos de treball, un Informe votat per tots els grups, excepte el PP, partit que va emetre un vot particular desmarcant-se a última hora de la unitat. El dictamen, publicat al Boletín Oficial de Aragón, núm. 105 del 21 d’abril de 1997, va ser aprovat pel ple de les Corts el dia 6 de novembre de1997, amb 37 vots a favor i cap en contra (el PP va abstenir-se). Les conclusions més importats del dictamen van ser:  a) Reconeixement de la realitat multilingüe d’Aragó. El català i l’aragonès són una riquesa cultural pròpia i han de ser especialment  protegits. b) Igualtat en el tractament de les llengües minoritàries.   c) Reconeixement legal. d) Respecte a les modalitats o variants locals de les dues llengües. e) Ensenyament de les llengües minoritàries. f) Toponímia. Respecte al nom tradicional de les nostres poblacions. Pla de senyalitzacions. g) Recolzament a les publicacions, manifestacions i mitjans de comunicació en les llengües minoritàries. h) Creació d’un òrgan administratiu de normalització lingüística.
            • La Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès, donant compliment al que es disposava a l’Estatut d’Autonomia (l’antic), aprovat en Llei Orgànica 5/1996, estableix a l’article 4 que “L’aragonès i el català, llengües minoritàries pròpies d’Aragó, dins de l’àmbit de les quals estan compreses les diverses modalitats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia i seran especialment protegides per l’Administració. La Disposició final 2ª expresa que “Una Llei de llengües proporcionarà el marc jurídic específic per regular la cooficialitat de l’aragonès i el català…
            • L’Estatut d’autonomía d’Aragó del 2007 diu a  l’article 7. – Llengües i modalitats lingüístiques pròpies. 1. Les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó en constitueixen una de les manifestacions més destacades del patrimoni històric i cultural aragonès i un valor social de respecte, convivència i entesa. 2. Una llei de les Corts d’Aragó establirà les zones d’ús predominant de les llengües i modalitats pròpies d’Aragó, regularà el règim jurídic, els drets d’utilització dels parlants d’aquests territoris, promourà la protecció, recuperació, ensenyament, promoció i difusió del patrimoni lingüístic d’Aragó, i afavorirà, a les zones d’utilització predominant, l’ús de les llengües pròpies en les relacions dels ciutadans amb les Administracions públiques aragoneses. 3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la llengua.
            • La Llei de Llengües actual, aprovada a les Corts d’Aragó, el 17 de desembre del 2009 estableix (punts més importants):
              1. Després de dir que el castellà és la llengua comú i oficial de tots els aragonesos diu que “L’aragonès i el català són llengües pròpies originals i històriques de la nostra Comunitat Autònoma. En qualitat de tals, gaudiran de protecció i es garantiran el seu ensenyament i el dret dels parlants al seu ús a les zones d’utilització històrica predominant de les mateixes” (Art. 2).
              2. Els ajuntaments, a les zones d’utilització històrica predominant, podran “proposar al Consell Superior de les Llengües d’Aragó la denominaci ó de la seua modalitat lingüística, fonamentada en raons històriques, filològiques i sociolingüístiques”.
              3. A partir  d’aquest article es repeteix tenaçment per tot el text  la frase “llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó”.
              4. Els aragonesos tindran el dret de conèixer i d’utilitzar les llengües pròpies, i rebre ensenyament i informació del mitjans de comunicació, tot i que no hi ha cap obligació, amb l’excepció de que el poders públics hauran de garantir els drets i evitar la discriminació.
              5. Estableix quatre zones lingüístiques d’utilització històrica, sempre juntament amb el castellà: a)  l’aragonès en la zona nord d’Aragó, b) el català en la zona est, c) una mixta de ambdues en la zona nord-oriental, e) una zona d’ús exclusiu del castellà, i espais de transició-recepció.
              6. Es crea el Consell Superior de Llengües d’Aragó que proposarà en matèria lingüística la política i la protecció del patrimoni, seguirà els plans i programes, proposarà les zones lingüístiques i el topònims i realitzarà altres tasques que se li puguin encomanar. Mai seran executives les seues decisions. Estarà format per quinze membres nomenats pel President d’Aragó, per sis anys, i proposats a terços pel Govern, per les Corts i per la Universitat. Hauran de ser “filòlegs, juristes, sociòlegs, personalitats de les lletres, de l’ensenyament, de la recerca lingüística o dels àmbits social o cultural de la Comunitat aragonesa”. Hauran d’establir la seua organització i normes de funcionament, les quals hauran d’aprovar-se pel Govern desprès d’haver estat debatudes en comissió a les Corts.
              7. Es creen l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa i l’Acadèmia Aragonesa del Català amb les funcions següents: establir les normes de les llengües pròpies i assessorar als poders públics i institucions sobre el correcte ús d’aquelles. Ambdues són declarades com a autoritats lingüístiques. El Govern d’Aragó aprovarà els seus Estatuts i fixarà la seua organització i composició entre “filòlegs, personalitats de les lletres, de l’ensenyament, de la comunicació i/o recerca de reconeguda solvència dins de l’àmbit d’aquesta Llei” Els seus primers membres seran nomenats pel Govern d’Aragó a proposta del Consell Superior de Llengües.
              8. La Llei dedica quatre llargs capítols al Patrimoni Lingüístic Aragonès. Fa una descripció força detallada i s’esforça en descriure la seua conservació i coordinació. Es repeteixen en els diferents apartats paraules com promoció, foment, afavorir, vetllar, recolzar, establir, facilitar, promoure, evitar, prevenir, etc., etc. Una gran part d’aquest articles no hi era al projecte original. Tot i què l’aplicació real de les mesures podrien quedar a l’atzar del govern de torn.
              9. “Es garanteix el dret a l’ensenyament de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó a les zones d’ús històric predominant, de les quals, l’aprenentatge serà voluntari”. Igualment es garanteix l’ensenyament en les zones de transició-recepció i als centres de referència amb alumnes de poblacions de llengua aragonesa o catalana.
              10. En les corresponent zones, “es garantirà, juntament amb el castellà, que el seu ensenyament (de les llengües pròpies) s’estableixi a tots els nivells i etapes com a matèria integrant del currículum”. També a la Universitat i centres d’estudis superiors, es fomentarà el coneixement de les llengües pròpies i es crearan les especialitats de Filologia catalana i Filologia aragonesa. Es garanteix l’adequada formació del professorat necessari per a l’ensenyament de les llengües pròpies. Mitjançant el corresponent reglament es regularà la qualificació d’accessos a les places de professors. La qualificació serà progressiva i voluntària.
              11. “Tots els ciutadans tindran dret d’usar tant el castellà com les llengües pròpies i modalitats lingüístiques en les respectives zones d’utilització predominant” Els administrats podran dirigir-se a les administracions amb la llengua pròpia. Quan rebin els escrits els traduiran i se’ls enviaran al interessat. Les respostes de les administracions seran en castellà i en la llengua pròpia. Hi haurà formularis i textos bilingües o en llengües pròpies.
              12. Les publicacions oficials, si el corresponent organisme ho desitgés, podran fer-se en llengües pròpies, però separadament. Per reglament s’establirà la utilització de les llengües pròpies a les Corts. Qualsevol ciutadà es podrà dirigir a les Corts en la seua llengua pròpia d’Aragó. La resposta serà en castellà i en la llengua que hagi utilitzat. El procediment serà el mateix per al Justícia d’Aragó.
              13. A les zones amb llengua pròpia, els debats a les entitats locals es podran fer en llengua pròpia o en castellà i les actes s’hi hauran d’escriure en castellà i en la llengua pròpia.
              14. La denominació dels topònims a les zones amb llengua pròpia serà única, la tradicionalment utilitzada, llevat d’allò establert per les comarques i municipis. El nom únic dels carrers serà competència dels municipis.
              15. Es reconeix el dret d’ús de noms i cognoms en llengua pròpia. Els majors de 14 anys podran demanar la substitució dels seus noms i cognoms castellans per els corresponents  de les llengües pròpies.
              16. Respectant els principis d’independència i autonomia, les Administracions Públiques, en el que fa referència als mitjans de comunicació i a les llengües pròpies, adoptaran mesures per: promoure emissions de radio i televisió, fomentar la producció i difusió d’obres, fomentar articles de premsa, donar suport financer a les produccions d’audiovisuals, donar suport a la formació de periodistes i vigilar per a que els interessos dels parlants estiguin representats en les estructures internes dels mitjans per garantir la llibertat i la pluralitat.
              17. La iniciativa social en tot allò que faci referència a la recerca, difusió, ensenyament i dignificació de les llengües pròpies, serà especialment tinguda en compte i es subscriuran convenis de col·laboració amb les entitats socials.
              18. La Llei entrarà en vigor un mes després d’haver-s’hi publicat al Butlletí Oficial d’Aragó. En un termini de tres mesos es constituirà el Consell Superior de les Llengües. En un termini de vuit mesos el Govern d’Aragó aprovarà els Estatuts de les acadèmies de les llengües. El termini màxim d’aplicació de la Llei serà de tres anys. L’ensenyament  de les llengües pròpies, tal com preveu la Llei, s’iniciarà gradualment des del començament del curs 2011-2012.
              19. En un termini de sis mesos, el Govern d’Aragó crearà un òrgan administratiu al objecte de vigilar el compliment de la Llei, especialment en tot allò referent a l’ensenyament.Substancialment, això és tot el que diu la Llei.

          5) Consell Superior de les Llengües d’Aragó: 

          L’article 13: 1 de la LLei diu: El Consell Superior de les Llengües d’Aragó estarà format per quinze membres que hauran de ser designats entre filòlegs, juristes, sociòlegs, destacades  personalitats de les lletres, l’ensenyament o la investigació lingüística o dels àmbits social o cultural de la Comunitat aragonesa. 2 Hi seran nomenats pel President d’Aragó a proposta de les Corts d’Aragó, del Govern d’Aragó i de la Universitat de Saragossa, corresponent a cada una d’aquestes institucions efectuar la proposta de cinc membres.
          Membres proposats pel Govern
          Carmen Alcover Pinós, llicenciada en filologia hispànica, tècnica lingüística del Govern d’Aragó,escriptora, investigadora de llengua catalana, de llengua materna catalana…
          José Bada Panillo, teòleg i sociòleg, primer conseller de Cultura del Govern d’Aragó, pensador i escriptor, activista a favor del català, de llengua materna catalana… (El passat 10 de desembre va estar elegit president provisional del Consell).
          Manuel Castán Espot, filòleg, fundador de l’Acadèmia de l’Aragonès, escriptor i articulista, de llengua materna aragonesa, catalanoparlant…
          José Ignacio Micolau Adell, llicenciat en Història, bibliotecari, escriptor, de llengua materna catalana…
          Fernando Sánchez Pitarch, investigador de l’aragonès, membre fundador de l’Acadèmia de l’Aragonés, aragonesoparlant
          Membres proposats per la Universitat
          Francisco Beltrán Lloris, professor d’Història Antiga, gran especialista en aquesta matèria, estudiós del llatí…
          Luisa María Frutos Mejías, catedràtica d’Anàlisi Geogràfica, especialista en el desenvolupament rural i l’ús de la terra i de l’ aigua…
          Javier Giralt Latorre, llicenciat en Filologia Hispànica i director del Departament, publicacions sobre estructura de la llengua catalana i dialectologia, de llengua materna catalana…
          Maria Antonia Martín Zorraquino, llicenciada en Filologia Romànica, catedràtica de llengua castellana, va dirigir el primer estudi demolingüístic de la Franja…
          Francho Nagore Laín, doctor en Filología Romànica, membre destacat del Consello d’a Fabla, gran investigador i escriptor en aragonés, aragonesoparlant
          Membres proposats pels grups polítics
          (PAR) Enrique Badía Gracia, alcalde de Fonz, parla aragonès ribagorçà, proper a les tesis dels que se situen contra el català…
          (CHANacho López Susín, llicenciat en Dret, escriptor i articulista, fundador de Roldearagonesoparlant
          (PSOEMarta Marín Bráviz, periodista i escriptora, professora d’aragonès, aragonesoparlant
          (PSOEAlbert Moragrega Julián, ex alcalde de Beseit, guia cultural i empresari turístic, expert en interpretació ambiental, de llengua materna catalana…
          (IUChusé Raúl Usón, llicenciat en Història, escriptor en aragonès i estudiós d’aquesta llengua, editor, aragonesoparlant
          Podríem concloure que cinc o potser sis dels seus membres pertanyen al camp del català, sis al de l’aragonès i tres a altres camps.
          La Llei 3/2013 del PP/PAR va derogar la Llei 10/2009, per tant van quedar sense efecte tant el nomenaments dels membres com el propi Consell Superior de Llengües