El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 27 de enero de 2026
Pur - Espurgatori
El catalán siempre ha sido uno más de los dialectos de esta antiquísima lengua; véanse los Serments de 842 en Estrasburgo.
domingo, 2 de julio de 2017
criba
verbo cribá
cribo, cribes, cribe, cribam o cribem, cribau o cribeu, criben
fe criba , apartá coses o gen que no fan falta , com hay fet y vach fen en los catalanistes del grupo yo parlo chapurriau, a facebook.
aré
aré (los mes grans), porgadora y porgadó, segons mida.
A Valjunquera diu la Yola, cribadó
castellanisat : tamís, sedás,
tamiz, cedazo


viernes, 23 de febrero de 2024
Estrus - Esturjon
Estrus, adj., lat. strenuus, courageux, fier, audacieux.
Ans sui brus
Et estrus
A las autras.
A. Daniel: Autet et bas.
Mais je suis sombre et fier envers les autres.
Substantiv. Fos fort e ferms sos estrus.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Fut fort et ferme son courage.
(N. E. La imagen corresponde a Esturjon, última palabra.)

2. Estrun, s. m., courage, audace, effort.
Sai n' a negun
Que volgues aver tan d' estrun
Que s'en volgues ab vos anar.
Estiers non conquier el negun
Per batailla ni per estrun.
Roman de Jaufre, fol. 66 et 100.
Il n'y en a aucun ici qui voulût avoir tant d'audace qu'il voulût s'en aller avec vous.
Autrement il ne conquiert personne par bataille ni par effort.
Intren en la batalha ab un estrun.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.
Ils entrent en la bataille avec même effort.
- Fig. Affection, désir ardent.
Per qu' ieu non ai mon estrun
Ab aver don sui burlaire.
T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.
C'est pourquoi je n'ai pas mon affection avec l'avoir dont je suis moqueur.
3. Estrunar, v., encourager, remplir d'ardeur, irriter, indigner.
K. quan l'a vit, si s'en estrus.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Charles quand il l'a vu, ainsi s'en irrita.
Part. pas. D'aquo sera ben estrunatz.
Roman de Jaufre, fol. 67.
Sera de cela bien encouragé.
Om joves, estrunatz,
Larcs e mals e doptatz.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Homme jeune, rempli d'ardeur, généreux et mauvais et redouté.
Huels amoros, gais e plazens
Ac, e non car' estrunada.
P. Vidal: Lai on cobra.
Elle eut yeux amoureux, gais et agréables, et non figure irritée.
Estuba, Stuba, s. f., allem. Stube, étuve, vapeur.
Voyez Denina, t. III, p. 77; Muratori, Diss. 33.
S' es fort refreiatz, faitz l' estuba,
Non en cornuda ni en cuba.
Deudes de Prades, Auz. cass.
S'il est fort refroidi, faites-lui étuve, non en cornue ni en cuve.
Fassa stuba... de la qual uze soven.
Rec. de recettes de médecine.
Qu'il fasse étuve... de laquelle il use souvent.
CAT. Estuba. ESP. PORT. Estufa. IT. Stufa. (chap. La estufa pot fé vapor, braf, si s' acalente aigua o se fa bullí, pero en general es per a escofás, calentás.)
Estudi, s. m., lat. studium, étude.
Los bes que hom pot conquerre per estudi o per bona doctrina.
(chap. Los bens que hom pot conquistá per estudi o per bona doctrina; este conquistá: adquerí, guañá, etc.)
V. et Vert., fol. 30.
Les biens qu'on peut conquérir par étude ou par bon enseignement.
Per l' estudi dels salmes. Trad. de Bède, fol. 28.
(chap. Per l'estudi dels salmos.)
Par l'étude des psaumes.
Qui los destorbes en la contemplatio de lur estudi.
(chap. Qui los destorbare a la contemplassió del seu estudi; meditassió.)
V. et Vert., fol. 85.
Qui les troublât dans la méditation de leur étude.
ANC. FR. Roy, en ce met ton estudie.
Godefroi de Paris: Chr. métr., p. 178.
CAT. Estudi. ESP. Estudio. PORT. Estudo. IT. Studio. (chap. Estudi, estudis.)
2. Estudiar, v., lat. studere, étudier.
Estudiar continuamens en lur filosofia.
V. et Vert., fol. 85.
Étudier continuellement dans leur philosophie.
Deu si estudiar l'abbas que vuelha mais esser amatz que tempsutz.
Regla de S. Benezeg, fol. 75.
Doit l'abbé s'étudier qu'il veuille plus être aimé que craint.
A metre sa obra a perfeccio si estudia.
Eluc. de las propr., fol. 126.
S' étudie à mettre son oeuvre à perfection.
- Exercer.
Trobam que VII manieyras de gens se estudion en aquesta escola.
V. et Vert., fol. 14.
Nous trouvons que sept espèces de gens s'exercent en cette école.
CAT. ESP. Estudiar. PORT. Estudar. IT. Studiare.
(chap. Estudiá: estudio, estudies, estudie, estudiem o estudiam, estudiéu o estudiáu, estudien; estudiat, estudiats, estudiada, estudiades.)
3. Estudian, s. m., étudiant.
Qu'el sia verai estudian. L'Arbre de Batalhas, fol. 195.
(chap. Qu'ell sigue ver estudián; ver en chapurriau es lo mateix que verdadé; mon pare diu ver a un abre que no es bort. Estudián es sujeto y gerundio, ej. Ignacio Sorolla Vidal li díe a son pare: “No me pegos al cap, que estic estudián”, aixina está lo pobret Nachet.
Yo vach sé estudián del institut de Valderrobres, entonses se díe Francisco Grande Covián, y de la Universidat de Saragossa: són dos nius de rates catalanistes desde fa bastans añs. Fan falta moltes rateres en formache de Languedoc o de Suiza, del Vaud.)
Qu'il soit véritable étudiant.
CAT. Estudiant. ESP. Estudiante. PORT. Estudante. IT. Studiante.
(chap. En ocsitá, Estudian; no se escribíen les tildes. En chapurriau, estudián. La t final tamé se trobe al ocsitá, tan als sujetos com als adverbios en men, ment. Esta falta de la t signifique claramen que no se pronunsiabe a segons quins puestos desde fa mols siglos.)
4. Estudios, adj., lat. studiosus, studieux, soigneux, attentif.
Diligent et estudios.
(chap. Diligén y estudiós, com Francisco Celma Tafalla, un trompeté de Valderrobres que se pense que es una eminensia en los textos antics del dialecte catalá.)
Mot estudioza.
(chap. Mol estudiosa, com la Silvia Dilla Vidal, de la CHA, de Valderrobres, apellit: de Illa, com lo vescomte, llissensiada en filología inglesa, (me sone esta carrera) una eminensia en lo estudi dels apellits catalans. Professora d'inglés al niu de rates catalanistes que hay sitat aquí damún. Espero que estos dos aragonesos catalanistes, si volen escriure Vall-de-Roures, tamé escriguen Barchinona, Lerida, Gerona, etc, noms que se troben als textos antics (del ACA) a palades, arréu, encara que la gen ara no u digue aixina. Tenen mol poquet rigor históric, y mol poca vergoña.)
Eluc. de las propr., fol. 146 et 71.
Actif et soigneux.
Fort studieuse.
Ab gran sen estudiosa,
No volc estar ossiosa.
Brev. d'amor, fol. 92.
Studieuse avec grand sens, elle ne voulut pas être oisive.
CAT. Estudios. ESP. PORT. Estudioso. IT. Studioso. (chap. Estudiós, estudiosos, estudiosa, estudioses.)
5. Estudiosamen, adv., studieusement, soigneusement.
Soven e estudiosamen.
(chap. Assobín y estudiosamen, en estudi, en aplicassió.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 102.
Souvent et soigneusement.
CAT. Estudiosament. ESP. PORT. Estudiosamente. IT. Studiosamente.
(N. E. Occitano: Estudiosamen, catalán: Estudiosament.
Si en occitano hay adverbios en ment y en men es porque no se pronunciaba ya la t final. Ergo, ¿qué diferencia hay entre el dialecto catalán estudiosament y el estudiosamen de la lengua occitana? Cualquiera con un dedico de frente puede contestar a esta pregunta. Algunos, algunas y algunes tienen ese dedico de frente, pero muy poco seso activo, y comiendo buñuelos tampoco lo van a recuperar.)
6. Estudiozamental, adj., d'étude.
Ad horas fort estudiozamental o cordial aplicacio.
Eluc. de las propr., fol. 78.
Par fois forte préoccupation d'étude ou de coeur.
Estui, Estug, s. m., étui, cachette.
Que m tramezes del seu estui
La contra clau.
Le Comte de Poitiers: Farai un vers.
Qu'il me transmit la contre-clef de son étui.
Fig. Anc no fis ganda ni estug
D' amar, ans m'era bon e bel.
A. Daniel: Lanquan vei.
Oncques je ne fis refus ni cachette d'aimer, mais il m'était bon et bel.
ANC. ESP. Vidieron est estui nadar sobre la glera.
(chap. Van vore este estuche, cofre, baúl, nadá sobre la glera.
La glera, a un riu, es la vora, normalmén de pedres, grava, (me recorde a Gleis o Geleise, alemán), allí podríem trobá saduricha. Igual ere un estuche de Pelikan, disseñat per Luis Latorre Albesa, de Beseit, de mote cansaladé.)
Milagros de Nuestra Señora, cop. 674.
ESP. MOD. Estuche. PORT. Estojo. IT. Astuccio.
2. Estuiar, Estoiar, Estugar, v., mettre dans l'étui, serrer, cacher, renfermer, rengainer.
Son chaval et son mul fetz establar,
Son ausberc e son elme ben estoiar.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.
Fit mettre à l' écurie son cheval et sa mule, bien serrer son haubert et son heaume.
Pot la, aquel qui aportada l'aura, estugar a Agen.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148.
Celui qui l'aura apportée, peut la serrer à Agen.
Qui sas armas estui.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Qui cache ses armes.
Fig. Lo fol te so cor e sa boca,
E 'l savis estuia l' a la cocha.
Libre de Senequa.
Le fou tient son coeur en sa bouche, et le sage le cache selon le besoin.
Amors, que m te per vos en sa bailia,
Vol que mon cor vos estuy e vos gar.
Claire d' Anduze: En greu esmay.
Amour, qui me tient pour vous en sa puissance, veut que je vous serre et vous garde mon coeur.
Part. pas. El reis a son escut pausat,
E pueis a 'l bon bran estuiat.
Roman de Jaufre, fol. 2.
Le roi a posé son écu, et puis a rengainé le bon glaive.
Quar tezaurs estoiatz no val charbo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108.
Car trésor caché ne vaut charbon.
Devo esser estuiadas el vestiari.
Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 28.
Doivent être serrées au vestiaire.
- Conserver, réserver.
Pero ad ops vos estuy,
Que m siatz governs e vela.
P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.
Mais au besoin je vous conserve, pour que vous me soyez gouvernail et voile.
Aysso es aquell be que Dieus estuia a ssos amix.
V. et Vert., fol. 100.
C'est ce bien que Dieu réserve à ses amis.
ANC. FR. Je vous en estui la moitié,
Que jà de moi n' en aurez plus.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 483.
Portrait qu'au fond de l'or si chèrement j' estuie.
Bertaud, p. 647.
Estuye ton coustel, ou je le te osteray.
Lett. de rém. de 1373. Carpentier, t. II, col. 293.
Garder les vout e estoier.
B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 78.
(chap. Este verbo estuiar, estoiar, estugar té mol a vore en estalviá, estauviá, guardá, aforrá, ficá a la hucha o al estuche, tancá, etc.)
3. Estueyra, s. m., armoire, garde-manger.
Fis estueyras e tamis.
(chap. Yo vach fé guardaminjás y tamissos; lo guardaminjá es com una gabia de tela metálica fina aon se fique lo minjá per a que les mosques ni datres bichos sel minjon; ne teníem un a la caseta de La Pileta, una finca que se diu aixina per la fon del mateix nom, camí del Pantano de Pena, Beseit; tamís: sedás, criba, aré, porgadora, etc.)
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je fis gardes-manger et tamis.
ANC. FR. Ces brigans brisoient maisons, coffres et estuyers, et prenoient ce qu'ils trouvoient.
Froissart, vol. I, cap. 148, Carpentier, t. II, col. 293.
Esturjon, s. m., lat. sturionem, esturgeon.
I pescayre, cant pren I gran salmo o I esturjon.
V. et Vert., fol. 98.
Un pêcheur, quand il prend un grand saumon ou un esturgeon.
CAT. Esturió. ESP. Esturión. IT. Sturione.
(chap. Esturió, esturions. Un peixcadó, cuan pren (peixque) un gran salmó o un esturió.
Hau de lligí l'agüelo y lo mar, traduít al chapurriau per mí. Yo lo vach traduí fén aná la traducsió en castellá (no sé de quí); tamé u haguera pugut fé desde lo original en inglés, pero la meua llengua materna es lo castellá, exactamén de Alustante, Guadalajara.).
Autó: Ernest Hemingway. Sirá durán mols añs un autó de referensia; va luchá a la guerra sivil de España; teníe los collons com lo caball de Espartero, un home que va morí vin añs abans de naixe ell.
Lo esturió es conegut pel caviar; yo hay minjat esturió a Alemania, de una tenda russa (Stor), bastantes vegades, m' agrade, lo caviar tamé, pero lo trobo massa salat. Caviar de esturió mol poques vegades ne hay minjat, sol sé de atres peixos, salmó, o un imitat, sucedáneo.)
sábado, 8 de diciembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, V
| va (aná) + va fé caló – va aparcá | fue + hizo calor + aparcó (pasado) | ||
| vacassións | vacaciones | ||
| vadejá, vadeján un riu o barranquet - franquejá, atravessá, crusá, passá, traspassá, rebassá | vadear, franquear, atravesar, cruzar, pasar, traspasar, rebasar | ||
| vades (de), devades, debades, gratis, a Cataluña se diu de franc y d´arròs , natros de arrós fem paella (valensiana) y mols atres minjás. | gratis | ||
| vagá, vagán, paregut a bambá, bambán, aná de un puesto a un atre sense cap ofissi ni intensió | vagar | ||
| vagabundo, vagabunda, dropo, trotamóns, corremóns, gos, bohemio, errán, ambulán, golfo | vagabundo, vagabunda, holgazán, trotamundos, vago, perezoso, bohemio, errante, ambulante, mendigo, pícaro, golfante | ||
| vagánsia, gossina, dropina, gandulería, haraganería, indolénsia, perea | vagancia, gandulería, haraganería, holgazanería, indolencia, ociosidad, pereza | ||
| vago (adj) solá sense construí – dropo, gos – vaga = dropa, gossa | solar sin construir – perro, vago – vaga | ||
| vagó, vagóns del tren, | vagón, vagones (del tren) | ||
| vagoneta, vagonetes | vagoneta, vagonetas | ||
| váiga ! Vaya ! | Vaya ! | ||
| váiga (aná) | vaya | ||
| váigue (ell, ella) – aná - que ell váigue a fé alló | Vaya – que él vaya a hacer eso (aquello) | ||
| váiguen | vayan | ||
| váigues (aná) | vayas | ||
| vajilla, vajilles, plats, tasses, copes, escudelles + cuberts | vajilla, vajillas, platos, tazas o vasos, escudella, cubiertos | ||
| Valchunquera, Valjunquera, Valljunquera, de jung, junc, jungs, juncs | Valjunquera, de junco, juncos | ||
| Valdarrores, Valderrobres | Valderrobres | ||
| Valderrobres, Valdarrores a Beseit – Ham anat a Valderrobres en valde, no ham trobat lo que buscáem | Valderrobres – Hemos ido a Valderrobres en valde, no hemos encontrado lo que buscábamos. | ||
| valdrá | valdrá | ||
| valdrán | valdrán | ||
| valdré | valdré | ||
| valdríe | valdría | ||
| valdríen | valdrían | ||
| valé, váldre – valgo, vals, val, valém, valéu, válen – valguera, valguere – valdríe – valdrá – valgut, (valguda) – valén (g) | valer, costar | ||
| valéls – aixó no ha de valéls (an ells) per a res | valerles – esto no ha de valerles (a ellos) para nada | ||
| valen (valdre) – estes camises valen mes que les atres | valen, cuestan – estas camisas cuestan más que las otras | ||
| valén, valenta, valéns, valentes | valiente, valientes | ||
| valénli – valénli an ell o an ella | valiéndole | ||
| valéns | valientes | ||
| valénse | valiéndose | ||
| Valénsia | Valencia | ||
| valensiá, idioma y habitán de Valénsia | valenciano | ||
| valensiana | valenciana | ||
| valensiáns | valencianos | ||
| valenta (ella), valén (ell) – A Beseit la “casa del valén” está a la dreta de la entrada del calvari | valiente | ||
| valentía | valentía | ||
| valentíssim, mol valén | valentísismo, muy valiente | ||
| valerosamen, en mol valor | valerosamente | ||
| valeroses | valerosas | ||
| valerossíssim, mol valerós, valén, valentíssim (com Valentín) | valerosísimo, valentísimo | ||
| valgue lo que valgue (de valé, váldre), al preu que sigue | cueste lo que cueste (valga lo que valga) | ||
| válguen | valgan | ||
| valguére | valiera, valiese | ||
| valgut (váldre) – haguere valgut la pena comprá un X | Valido – hubiese valido la pena comprar un X | ||
| valía (ell té molta valía, yo ting molta valía) - capassidat, competénsia, mérit, inteligénsia, talento, aptitut | valía (valor) - capacidad, competencia, mérito, inteligencia, talento, aptitud | ||
| valíe (ell, aixó) | valía | ||
| valíen (ells) | valían | ||
| valíes (tú) | valías | ||
| valiós, que té valor, valuós - apressiat, estimable, pressiat, meritori, admirable, eficás, útil, profitós | valioso, valuoso, apreciado, estimable, preciado, meritorio, admirable, eficaz, útil, provechoso | ||
| vall, valls, val – fondonada entre montañes, o a la vora de un riu, Valdeltormo, Valdesgorfa, Valderrobres, Valjunquera - vaguada, conca, gola, depressió | valle, valles, val - vega, vallejo, hondonada, vaguada, angostura, cuenca, garganta, depresión | ||
| vallá – vallo, valles, valle, vallém o vallám, valléu o valláu, vállen – vallaría – vallára – vallaré (vore ballá) | vallar (ver ballá = bailar) | ||
| valla, valles | valla, vallas, vallar | ||
| vallat, vallada | vallado, vallada | ||
valleta, valletes – Vallets de Calaseit, de Valls, Joaquín, de oleocalaceite – La Vall del Tormo![]() |
vallecito, vallecitos, valle, Valdeltormo | ||
| valor, valors (se pronúnsie la r final) | valor, valores | ||
| valoraré | valoraré | ||
| valorarém | valoraremos | ||
| valoron (que ells valoron la faena que ham fet, de valor) | valoren | ||
| valuós, que té valor, valuosos | valuoso, valuosos | ||
| valuosa, valuoses, que ténen valor | valuosas | ||
| valves, valva, bivalvo, bivalva - cuberta, clasca, closca | Valva, - concha, cubierta, caparazón, venera – bivalvo, bivalva | ||
| vam (natros, natres) - verbo aná – natres vam fé alló – natros vam aná a Saragossa | nosotros hicimos eso – fuimos a Zaragoza | ||
| van (ells, elles), del verbo aná | van | ||
| vanagloriás de algú o de algo | vanagloriarse | ||
| vanes, de vana (adj), vano, vanos - infundat, irreal, inexistén, aparén, inútil, estéril, erm, ineficás, infructuós, nulo, inoperán, vuit, insustansial, trivial, pueril, nimio, superfissial, efímero, forat, finestra, arco, arcada, porta, alféizar |
vana, vanas - infundado, ilusorio, irreal, inexistente, aparente, inútil, estéril, ineficaz, infructuoso, nulo, inoperante, vacío, insustancial, trivial, pueril, nimio, superficial, efímero, hueco, ventana, arco, arcada, puerta, alféizar, agujero, oquedad | ||
| vanguárdia, vanguardia, (de avant garde) avansadilla de un ejérsit – algo que va per dabán, etc, vanguárdies | vanguardia, vanguardias | ||
| vanidat - vanaglória, soberbia, engreimén, fanfarronería, altanería, presunsió, orgull, petulánsia, pedantería | Vanidad - envanecimiento, jactancia, vanagloria, soberbia, engreimiento, altivez, altanería, presunción, orgullo, petulancia, pedantería, fatuidad | ||
| vanidats – la foguera de les vanidats de Tom Wolfe | vanidades – la hoguera de las vanidades de Tom Wolfe | ||
| vanidós, vanidosos, vanidosa, vanidoses - orgullós, altiu, arrogán, presumit, engreít, fanfarrón, presuntuós, soberbio, engolat, petulán, cregut | vanidoso, vanidosa, vanidosos, vanidosas - orgulloso, altivo, arrogante, presumido, engreído, fatuo, fanfarrón, jactancioso, presuntuoso, soberbio, engolado, petulante | ||
| vapor, vapors | vapor, vapores | ||
| vaquería, lechería, aon ñan vaques de lleit o de carn | vaquería, lechería | ||
| vaquero, lo que té vaques, les críe, vaqueros, vaquera, vaqueres | vaquero, vaqueros, vaquera, vaqueras | ||
| vaquilla, vaquilles, vaqueta, vaquetes (baqueta, baquetes són uns caragols de monte, blangs) | vaquilla, vaquillas – caracoles de monte blancos | ||
| vara , vares – vareo | vara, varas – varapalo, varazo | ||
| varada, varades, varejá en una vara | golpe con una vara, varazo, varapalo | ||
| vares fé – vas fé – vares de vara, vore vareta | hiciste | ||
| vareta, vara minuda, varetes (lo extracte de vara de avellané va mol be contra la enfermedat anomenada catalanisme) | varita, varitas | ||
| variá – varío, varíes, varíe, variém o variám, variéu o variáu, varíen | variar | ||
| variaben | variaban | ||
| Variable, variables | Variable, variables | ||
| variadet, variat : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
| varián, variáns | Variante, variantes | ||
| variat, variadet : al bar, vermut en varies classes de marisc, berberechos, navalles, pichines o almejes, mejillóns (en clasca són musclos) | variado de vermut | ||
| variat, variats, variada, variades, variadet, variadeta. Lo variat o variadet es un vermut, pichínes o almejes, mejillóns, berberechos, navalles, etc | variado | ||
| variedat, variedats | variedad, variedades | ||
| vários, váries, diferéns, diferéntes | varios, varias, diferente, diferentes | ||
| vas aná, vas minjá, vas torná | fuiste, comiste, volviste | ||
| vasco, vasca, vascos, vasques (vore basca, caló) | vasco, vasca, vascos, vascas | ||
| vasque, váigue | vaya | ||
| vasquen, váiguen | vayan | ||
| vasques, váigues | vayas | ||
| vassallo, vassallos | Vasallo, vasallos | ||
| vassilán (g) de vassilá - titubejá, dudá, tantejá, acobardás, desconfiá, turbás, bambolejás, balansejás, tambalejás, oscilá, gronsás, bromejá, fé guassa, enríuressen, cachondejás, pitorrejás, burlás, mofás |
vacilando de vacilar - titubear, dudar, tantear, acobardarse, desconfiar, turbarse, bambolearse, balancearse, tambalearse, oscilar, mecerse, bromear, guasearse, reírse, cachondearse, pitorrearse, burlarse, mofarse |
||
| vastíssim, mol vast, mol ample | vastísimo | ||
| vastíssima, mol vasta, mol ampla | vastísima | ||
| váter, váters (aná al) – servissi, servissis, asseo, asseos, bañ, bañs | wc, váter, lavatorio, aguamanil, pila, retrete, servicio, aseo, baño, tocador |
||
| Vatres ,vatros | vosotros | ||
| vatros, vatres | vosotros | ||
| vau – vau fé nosa – vau fé fang | Estorbásteis – hicisteis barro | ||
| Vaya ! Vaiga ! | Vaya ! | ||
| véa, veía | veía (yo) | ||
| veches, véigues | veas | ||
| vedella, ternera, vedell, ternero, vaquilla, vaqueta, bovet, bou, vaca, vaques | ternera, ternero, becerra, becerro, vaquilla, novillo, toro, toros, vaca, vacas | ||
| vée | veía (él) | ||
| veém | vemos | ||
| veén (g) de vore | viendo | ||
| veénla | viéndola | ||
| veénlo | viéndolo | ||
| veénlos | viéndolos | ||
| veénme | viéndome | ||
| veénse | viéndose | ||
| veénse | viéndose | ||
| veénsel (damún) | viéndoselo (encima) | ||
| veéntos | viéndoos | ||
| veénu | viéndolo | ||
| veéu | veis | ||
| vegá, vegada | vez | ||
| vegada, vegades, vegá, vegáes | vez, veces | ||
| vegades | veces | ||
| vegáes, vegades – a vegades (a voltes) – a la vegada (vegá) | Veces – a veces – a la vez | ||
| vegetal | vegetal | ||
| vegetals | vegetales | ||
| vegetassió | vegetación | ||
| vehícul, vehículs | Vehículo , vehículos | ||
| veí , veíns, veína, veínes | vecino, vecinos, vecina, vecinas | ||
| veía (yo) | veía (yo) | ||
| veíe (ell) | veía (él) | ||
| veíen | veían | ||
| veíes | veías | ||
| veíeu | veíais | ||
| veiga | vea (yo) | ||
| veigám | veamos | ||
| veigám | veamos | ||
| véigue | vea | ||
| véiguen | vean | ||
| veiguera | viera, viese (yo) | ||
| veiguére | viera, viese | ||
| veiguéren | vieran, viesen | ||
| véigues – véigues ! | veas – anda, vaya ! | ||
| veiguéu, veigáu (vore) – veigáu, veiguéu (miréu, miráu) quina dropina porte Francisco Escudero ! | Veáis – mirad qué pereza lleva Francisco Escudero ! | ||
| veína | vecina | ||
| veína, veínes – alusina, veína ! | vecina, vecinas – alucina, vecina ! | ||
| veindat | vecindad | ||
| veínes | vecinas | ||
| veinet, veineta | vecinito, vecinillo, vecinita, vecinilla | ||
| veíns | vecinos | ||
| veinticuatre, vinticuatre | 24 | ||
| veintináu 29, vintinóu | 29 | ||
| veintisinc, vintising | 25 | ||
| vel, vels | Velo, velos | ||
| vela, veles, veleta, veletes – (Beletes de Belet, Bel de La Portellada no) | vela, velas | ||
| velada (reunió, festa, tertulia, verbena, gala, festech, selebrassió) | velada (reunión, fiesta, tertulia, verbena, gala, festejo, celebración) | ||
| velades | veladas | ||
| velál | velarlo | ||
| velán (g) | velando | ||
| velánla | velándola | ||
| velatori, velatoris (velá) | velatorio, velatorios, velorio, velorios, vela, velar | ||
| vell , vellet | viejo, viejecito | ||
| vella, velleta | vieja, viejecica, viejecita | ||
| velles | viejas | ||
| vellesa (vell, agüelo, vella, agüela) | vejez | ||
| vellet, vellets, velleta, velletes | viejecitos, viejitos, viejecita, viejecitas | ||
| vellut, tersiopelo - felpa, pana | terciopelo – felpa, velludo, pana | ||
| velossidat, quines velossidats ! | velocidad, qué velocidades ! | ||
| vena, venes | Vena, venas | ||
| vendades, envenades, vena | vendadas, venda | ||
| vendats, envenats, vena | vendados, vena | ||
| véndre, veng, vens, ven, veném, venéu, vénen – venut, venuda, venta | vender | ||
| véndrela | venderla | ||
| véndrelay | vendérselo | ||
| vendrém | venderemos | ||
| véndrem | venderme | ||
| véndren – no ne vach pugué véndre cap – no vach pugué véndren cap (rellonge per ejemple) | no pude vender ninguno o ninguna (reloj por ejemplo) | ||
| vendréu | venderéis | ||
| venedó, venedós, venedora, venedores | vendedor, vendedores, vendedora, vendedoras | ||
| vénen (de víndre y de vendre) | vienen, venden | ||
| venénla | vendiéndola | ||
| venénles | vendiéndolas | ||
| venenosos, venenós, venenosa, venenoses – veneno, venenos | venenosos, venenoso, venenosa, venenosas, veneno, venenos | ||
| venerál | venerarlo | ||
| veng | vendo | ||
| venga ! | Venga ! | ||
| vengám | vendamos | ||
| Véngamos ! (de vengá) | Vénganos ! (de vengar) | ||
| vengansa | venganza | ||
| vengarém | vengaremos | ||
| vengat | vengado | ||
| vengatiu, vengatius, vengativa, vengatives | Vengativo, vengativos, vengativa, vengativas | ||
| vengatiu, vengativa | vengativo, vengativa | ||
| vénguen | vendan | ||
| venguérem | vendiéramos | ||
| vengut (se ha) | se ha vendido | ||
| veníe | venía | ||
| veníem | veníamos | ||
| veníes | venías | ||
| vením | venimos | ||
| venín, vinín (g) de víndre | viniendo | ||
| venínli | viniéndole | ||
| veníu | venís | ||
| vens | vienes | ||
| vénse | vencer | ||
| vénse, vensixco, vensíxes, vensíx, vensém, venséu, vénsen – vensut, vensuda | vencer | ||
| vénsel | vencerle | ||
| vensén (g) | venciendo | ||
| venseríe | vencería | ||
| Vensill, bensill, vensills, bensills, cordellet fet en un tros de la herba que se talle (ségue), se fa una lligassa (gavella, garba). Cordeta, cordell de espart – aragonés : fencejo. Soguilla de esparto | soguilla de esparto o de la hierba que se está segando para atar y hacer gavillas. Cordel, cordeles. | ||
| vensuda, vensudes - guañá, triunfá, derrotá, derrocá, sométre, conquistá, dominá, invadí, reduí, aniquilá, aplastá, subyugá, caducá, prescriure, finiquitá, acabá, extinguís, contíndres, reprimís, dominás, refrenás, sujetás, aguantás |
vencida, vencidas - ganar, triunfar, derrotar, derrocar, someter, conquistar, dominar, invadir, reducir, aniquilar, aplastar, subyugar, caducar, prescribir, finiquitar, terminar, extinguirse, contenerse, reprimirse, dominarse, refrenarse, sujetarse |
||
| vensut, vensuts | vencidos, vencidos | ||
| ventá - vento, ventes, vente, ventém o ventám, ventéu o ventáu, venten – tirá la mies al aire per a separá lo gra de la palla, grapissos, tronchos, pedretes, etc | ventar la mies para separar el grano de la paja | ||
| ventá (mies, sereals, llegúms) | ventar (mies) | ||
| ventá, alventá – cribá en la criba, sedás, aré, porgadora, porgá | alventar, ventar, separar la paja del grano – alviento es el cedazo, criba | ||
| venta, ventes, les ventes de Valdesgorfa, la venteta entre la Vall y Calaseit – de véndre | venta, ventas (posada) – de vender | ||
| ventadó , traste en potes (com díe lo erudito de Fondespala Daniel Vives Albesa) per a ventá les olives, separá les olives de les fulles, tronchets, pedretes, etc | ventador, instrumento para ventar las olivas y separar las hojas, palitos, piedrecicas, etc | ||
| ventáe, ventabe, de ventá | ventaba | ||
| ventaja, ventajes (esta J se ponúnsie com en castellá), ventacha, ventaches | ventaja, ventajas | ||
| ventallot , mastegot, ventallots, mastegots | golpes | ||
| ventanilla, ventanilles (a les del coche no li diém finestretes) | ventanilla, ventanillas | ||
| ventet | airecito, vientecito | ||
| ventiladó | ventilador | ||
| ventolina, ventolines – a la tía Antolina de casa fesols li díem la tía ventolina (Beseit) | Ventolera, ventoleras | ||
| ventosidat, ventosidats, pet, pets (llufa, llufes) | ventosidad, ventosidades, pedo, pedos | ||
| ventre, ventres, tripa, pancha - fé de ventre : cagá | vientre, vientres (tripa, panza) - cagar, "hacer de vientre" | ||
| ventura, dicha, felissidat, fortuna, benestá, prosperidat, glória, gozo, alegría, satisfacsió, salut, azar, cassualidat, sort, eventualidat, destino, aventura, riesgo, contingénsia, transe, fatalidat |
ventura, dicha, felicidad, fortuna, bienestar, prosperidad, gloria, gozo, alegría, satisfacción, salud, azar, casualidad, acaso, suerte, eventualidad, destino, aventura, riesgo, contingencia, trance, fatalidad |
||
| venut, venuda (verbo véndre), venuts, venudes | vendido, vendida, vendidos, vendidas | ||
| verat, varat (peix, caballa) | caballa (pescado) | ||
| verat, varat, berat, barat (caballa, peix) | caballa (pescado, pez) | ||
| verd, vert | verde (masculino) | ||
| verda | verde (femenino) | ||
| verdadé, verdadés, verdadera, verdaderes | verdadero, verdaderos, verdadera, verdaderas | ||
| verdaderamén | verdaderamente | ||
verdang, verdangs, rechito llarc y prim de un ábre (sigala, vore verga)
|
verga | ||
| verdat, verdats | verdad, verdades | ||
| verdejá, rechitá, repuntá, reverdí, pujá, brotá, traure brots, créixe | verdear, rebrotar, reverdecer, verdecer, brotar, retoñar, crecer | ||
| verdíssims | verdísimos | ||
| verdós, verdosa, verdosos, verdoses | verdoso, verdosa, verdosos, verdosas | ||
| verdulera, verduleres | verdulera, verduleras | ||
| verdura | verdura | ||
| verdures | verduras | ||
| veres (de) – de verdat – verídic, verídica | de verdad, verídico | ||
| verga, vara – chorra, sigala, pene, falo, miembro, pito, puntal, tersé pun, verdang, pértiga |
verga, vara - pene, falo, miembro, príapo, pito, vara, percha, palo, puntal, pértiga, madero |
||
| vergé , vergés - hortet a la vora de casa (paregut a un jardí) - parque, jardí, bosque, horta, selva, hort, rosaleda, vega, umbría, oasis, prat, edén | vergel, vergeles, huerto junto a la casa (parecido a un jardín) - parque, jardín, bosque, huerta, selva, huerto, rosaleda, vega, umbría, oasis, prado, edén | ||
| vergoña, les vergoñes – La Begoña té vergoña – este carnús, pocavergoña ! | vergüenza, vergüenzas | ||
| vergoñosa | vergonzosa | ||
| vergoñosamen | vergonzosamente | ||
| vergoñoses | vergonzosas | ||
| vergoñoseta, vergoñosetes | vergonzosilla, vergonzosillas | ||
| verificá | verificar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar | ||
| verificabe | verificaba | ||
| verja, verges - valla, reixa, cansela, enreixat, empalissada, ras, baraneta, seto, vallat, barrera | verja, verjas - valla, reja, cancela, cerca, enrejado, alambrada, empalizada, barandilla, seto, vallado, barrera | ||
| vermut, vermuts, vermudet, vermudets | vermut, vermuts | ||
| vermutet, vermudet, vermutets, vermudets | vermut, vermuts, vermutito, vermutillo, vermutitos | ||
| verossímil | verosímil | ||
| Verruga, verrugues | verruga, verrugas | ||
| vers, verso, versos | verso, versos | ||
| versets | versitos | ||
| versificadó, que escriu en vers, versos | versificador | ||
| vert, verd, capverd, capvert | verde, cabeza verde | ||
| vertiginosa, vertiginós, vértic | vertiginosa, vertiginoso, vértigo | ||
| verts | verdes | ||
| ves (cap allá) | ve (hacia allá) | ||
| vespra , vigília de una festa, véspres – la vespra de Nadal | víspera, vísperas | ||
| vespre, véspres, vesprá, vesprada, vesprades, al tardet, tarde, tardes (vespertino) prop de la posta de sol | tarde, tardes, cercano al crepúsculo, puesta del sol | ||
| vessindari | vecindario | ||
| vessindari, vessindat, veinat, comunidat, barri, veíns | vecindario, vecindad, comunidad, barrio, vecinos, convecinos | ||
| vessindat | vecindad | ||
| vessinet, vessineta, vessinets, vessinetes | vecinito, vecinita | ||
| Vésten ! | Vete ! | ||
| vestí, vestís – yo me vestixgo, tú te vestíxes, vestix, vestím, vestíu, vestíxen – vestit, vestida – vestiguéra – vestiría – vestiré | vestir, vestirse | ||
| vestíbul | vestíbulo | ||
| vestida | vestida | ||
| vestides | vestidas | ||
| vestíe | vestía | ||
| vestíen | vestían | ||
| vestimentes | vestimentas | ||
| vestínlo | vistiéndolo, vistiéndole | ||
| vestínlos | vistiéndolos | ||
| vestínse | vistiéndose | ||
| vestiríe | vestiría | ||
| vestíssen, vestíxen | visten | ||
| vestit, vestits, vestidet, vestidets | vestido, vestidos, vestidito, vestiditos | ||
| vestíu | vestís | ||
| vestíx | viste | ||
| vestíxgo | visto | ||
| veterinari, menescal, veterinaris, menescals, veterinaria (menescala) | veterinario, veterinarios, veterinaria, veterinarias | ||
| Veu, veus – tú veus | voz, voces – tú ves | ||
| veu, veus, veueta o veveta, veuetes o vevetes | voz, voces, vocecita, vocecitas | ||
| véuen | ven | ||
| veza, vessa, beza, bessa, https://es.wikipedia.org/wiki/Vicia_sativa llegúm de la família de les fabes, pésols, etc |
veza, vicia sativa, leguminosa, fabácea | ||
| Vi / si estos barrangs de aquí baixaren tots plens de vi siríe tanta la glória que´n parlaríe la história... | Vino – si estos barrancos de aquí bajaran o bajasen todos llenos de vino sería tanta la gloria que hablaría la historia (sobre ello). | ||
| vi ransi | vino rancio | ||
| Vi, vins | vino, vinos | ||
| Vía, víes del tren | Vía, vías del tren | ||
| viachá, viajá - viacho, viajo, viaches, viages, viache, viage, viachém o viachám, viagém o viajám, viachéu o viacháu, viagéu o viajáu, viáchen, viágen – viachat, viajat, viachada, viajada, viachán, viaján, viache, viage | viajar | ||
| viacháns, viajáns | viajante, comerciante – viajando | ||
| viachare, viajare | viajara | ||
| viachat, viajat | viajado | ||
| viache, viaches, viage, viages | viaje, viajes | ||
| viaché, viagé | viajero | ||
| viachém, viagém | viajamos | ||
| viachen, viagen | viajan | ||
| viachés, viagés | viajeros | ||
| viacrucis | viacrucis | ||
| viaján, viachán – (g) | viajante, comerciante – viajando | ||
| viala, vela, viales, veles | Vela, velas | ||
| viandes | viandas | ||
| viardes, verdes, verda, viarda (femella) | verde, verdes | ||
| viart, verd, vert, viarts, verds, verts (mascle) | verde, verdes | ||
| viátic - comunió, eucaristía, sacramén, extremaunsió, provisió, reserva, subvensió, dieta |
viático - comunión, eucaristía, sacramento, extremaunción, provisión, reserva, subvención, dieta |
||
| viboreta, viboretes, víbora, víbores, escursó, escursóns, si te pique la viboreta prepara la mortalleta, si te pique l´escursó que´t donon la extrema unsió |
víbora, víboras – si te pica la viborita prepara la mortajita, si te pica la víbora que te den la extrema unción |
||
| vibrá – vibro, vibres, vibre, vibrém o vibrám, vibréu o vibráu, víbren - vibradó – si yo vibrára – vibraría – vibraré | vibrar | ||
| vibradó | vibrador | ||
| vibradó, vibradora | vibrador, vibradora | ||
| vibráen o vibraben | vibraban | ||
| vibrassió | vibración | ||
| vibrassións | vibraciones | ||
| vic -yo vic a Vic pero soc de Valderrobres | vivo (yo) | ||
| vicari, vicaris | vicario, vicarios, párroco, párrocos | ||
| viceversa (homes y dones y viceversa) | viceversa (mujeres y hombres y viceversa) | ||
| vichiláe, vigilabe | vigilaba | ||
| vichiláen, vigiláen, vigilaben | vigilaban | ||
| vichiláls, vigiláls | vigilarles, vigilarlos | ||
| vichilán, vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
| vichiláns, vigiláns (de la playa) | vigilantes (de la playa) | ||
| vichiláre, vigiláre | vigilara | ||
| vichíle, vigíle | vigila | ||
| víctima, víctimes | víctima, víctimas | ||
| victória, victóries | victoria, victorias | ||
| victoriós, victoriosa, que ha guañat | victorioso, victoriosa, que ha ganado | ||
| vida, vides | vida, vidas | ||
| Vídeo, vídeos | vídeo, vídeos | ||
| videoclips | videoclips | ||
| videoclub, videoclubs, com lo que va tindre a Valderrobres Paco Samauri (Samurai no) | videoclub, videoclubes | ||
| vidre , vidres, toll del vidre (Arnes – Beseit) | vidrio, cristal, vidrios, cristales – pozo (toll) del vidrio | ||
| vidriera, vidrieres | Vidriera, vidrieras | ||
| viga, vigues (vore llumera) | viga, vigas | ||
| vigám, viguém, viscám | vivamos | ||
| vigáu | viváis | ||
| vigilá – vigílo, vigíles, vigíle, vigilém o vigilám, vigiléu o vigiláu, vigílen – vigilaría – vigilára – vigilaré | vigilar | ||
| vigilála | vigilarla | ||
| vigilán (g) | vigilando, vigilante | ||
| vigilia, vigilies | vigilia, vigilias | ||
| vigor | vigor | ||
| vigorós | vigoroso | ||
| vigorosa | vigorosa | ||
| viguém, visquém, vigám | vivamos | ||
| vígues, viga, biga, bígues, traviessa, travessé, puntal, tocho, poste, tirán, llistó | viga, vigas, traviesa, travesaño, puntal, palo, poste, tirante, listón, entibo | ||
| vila , lloc , poble, aldea | villa, lugar, pueblo, aldea | ||
| vilero, vileros, pardal, pardals | gorrión O pájaro común | ||
| villa, vila | villa | ||
| villanía, villaníes | Villanía, villanías | ||
| vilmen | vilmente | ||
| vime, vimes, vimec (pot sé de sarguera) | mimbre, mimbrera | ||
| vin , vintena, 20 | veinte, veintena 20 | ||
| vinagre , vi agre | vinagre, vino agrio | ||
| víncul, vínculs (vin culs no) | vínculo, vínculos (veinte culos no) | ||
| vindrá | vendrá | ||
| vindrá | vendrá | ||
| vindrán – de fora vindrán y de casa mos traurán | Vendrán – de fuera vendrán y de casa nos sacarán | ||
| vindrás | vendrás | ||
| vindré | vendré | ||
| víndre – ving o vinc, vens, ve, vením, veníu, vénen – vingut, vinguda – vindría – vinguera, vindré | venir, ir | ||
| víndre – ving, vens, ve, vením, veníu, vénen | venir (ir) | ||
| víndreli | venirle | ||
| víndrels | venirles | ||
| vindrém | vendremos, iremos | ||
| víndremos | venirnos | ||
| víndretos | veniros | ||
| vindríe | vendría | ||
| vindríen | vendrían | ||
| vindríeu | vendríais | ||
| víne cap aquí ! | ven hacia aquí ! | ||
| ving – ya ving ! Ya vach ! | vengo (voy) | ||
| vinga | venga | ||
| vingám, vinguém | vengamos (vayamos) | ||
| vingáu, vinguéu | vengáis | ||
| vinguda | venida | ||
| vingudes | venidas | ||
| vínguen | vengan | ||
| vinguére | viniera | ||
| vinguéren | vinieran, viniesen | ||
| vinguéres | vinieras, vinieses | ||
| vinguéreu | vinierais, vinieseis | ||
| vinguéu | vengáis | ||
| vingut, vinguda, vinguts, vingudes | venido, venida, venidos, venidas | ||
| viníe, veníe | venía | ||
| vinín (g) | viniendo | ||
| Vintena (20) | Veintena 20 | ||
| Vinticuatre, 24 | Veinticuatro 24 | ||
| Vintidós, 22 | Veintidós 22 | ||
| Vintising, 25 | Veinticinco 25 | ||
| Vintisis, 26 | Veintiséis 26 | ||
| Vintitrés, 23 | Veintitrés 23 | ||
| vintiuna, vintiún, 21 | Veintiuno 21 | ||
| Vintivuit, 28 | Veintiocho 28 | ||
| viña, viñes | viña, viñas | ||
| violat | violado | ||
| violén, violenta | violento, violenta | ||
| violénsia | violencia | ||
| violentíssima | violentísima | ||
| violeta, violetes | violeta, violetas | ||
| violín, violíns | violín, violines | ||
| viquiari, vicari | vicario, párroco | ||
| vírgen, vírgens | virgen, vírgenes | ||
| virginidat | virginidad | ||
| virilmen | virilmente | ||
| virtuós | virtuosos | ||
| virtuosamen | virtuosamente | ||
| virtuoses | virtuosas | ||
| virtut, virtuts | virtud, virtudes | ||
| virulénsia | virulencia | ||
| virus | virus | ||
| visc, vesque, viscum album, planta que se críe a uns atres ábres, de la que se fa una pega per a cassá muixóns – enviscá, pegá, untá, pringá | muérdago – enviscar, pegar, untá, pringar | ||
| viscosidat | viscosidad | ||
| viscut, viscuda, vigut, viguda | vivido, vivida | ||
| visibilidat | visibilidad | ||
| visible | visible | ||
| visiblemen | visiblemente | ||
| visió (vista) | vista, visión | ||
| visións | visiones | ||
| visita, visites | visita, visitas | ||
| visitá, vissitá - visito, visites, visite, visitém o visitám, visitéu o visitáu, visíten – visitat, visitada, vissita – visitaría – visitára – visitaré | visitarla | ||
| visitáen, visitaben | visitaban | ||
| Visítal ! | Visítalo ! | ||
| visitála | visitarla | ||
| Visítala ! | Visítala ! | ||
| visitáls, visitals | visitarlos, visitarles | ||
| visitám | visitarme | ||
| visítam | visítame | ||
| visitán (g) | visitando | ||
| visitánme | visitándome | ||
| visitáns | visitantes | ||
| visitará | visitará | ||
| visitaríe | visitaría | ||
| visitaríen | visitarían | ||
| visitát, visitat, visitada, visitades | visitado, visitada, visitados, visitadas | ||
| visitátos | visitaros | ||
| visites | visitas | ||
| visito | visito | ||
| visquen, víguen | vivan | ||
| visquére o viguére | viviera | ||
| visquéren, viguéren | vivieran | ||
| vissi, vissis | vicio, vicios | ||
| vissible, vissibles, invissible, invissibles | visible, visibles, invisible, invisibles | ||
| vissillo (l´agüela del vissillo) - cortina, cortineta, vel | visillo, colgadura, cortina, cortinilla, velo, cortinaje | ||
| vissiós – vissiosa | vicioso, viciosa - calavera, provisto, tronera, sinvergüenza, perverso, pervertido, disoluto, libidinoso, lúbrico, lascivo | ||
| vist | visto | ||
| vista (sentit) (p) de vore | vista, sentido, vista participio de ver | ||
| vistasso (fótre, pegá un) - mirada, ullada, examen | vistazo, mirada, ojeada, ojo | ||
| vistes | vistas | ||
| vistós, vistosos, vistosa, vistoses | Vistoso, vistosa, vistosa, vistosas | ||
| vitalidat | vitalidad | ||
| Vitamina, vitamines | Vitamina, vitaminas | ||
| viu, viva, - vivet, viveta, espabilat | vivo, viva – espabilado | ||
| viuda, viudes | viuda, viudas | ||
| viudo, viudos | viudo, viudos | ||
| viurán | vivirán | ||
| viure, vic, vius, viu, vivím, vivíu, víuen – visquéra o viguéra, visquéres o viguéres, visquére o viguére, visquérem o viguérem, visquéreu o viguéreu, visquéren o viguéren | vivir | ||
| víurela | vivirla | ||
| víureu | viviríais | ||
| viuríe | viviría | ||
| viuríen | vivirían | ||
| vius | vivos, vives | ||
| viva | viva | ||
| vivales (un, una), que viu alegremen, sense preocupás, algo capverd, capvert - espabilat, viu, avispat, despert | vivales, espabilado, vivo, avispado, despierto | ||
| vívamen | vivamente | ||
| vivassidat, (vivassidats) | vivacidad, (vivacidades) | ||
| vivénsia, vivénsies | vivencia, vivencias | ||
| víveres (los), sempre plural, coses de minjá | víveres, cosas para comer | ||
| vives, vius | vivas, vivos | ||
| vivíe | vivía | ||
| vivíen | vivían | ||
| vivienda, viviendes – modus vivendi, lo modo de viure | vivienda, viviendas – modus vivendi : modo de vivir | ||
| vivím | vivimos | ||
| vivín (g) | viviendo | ||
| vocal, vocals | vocal, vocales | ||
| vocalissassió, vocalissassións | vocalización, vocalizaciones | ||
| vocassió, vocassións | vocación, vocaciones | ||
| vol, vols – de volá – de vóldre o volé | vuelo, vuelos – quiere, quieres | ||
| volá, volo (com lo de Beseit), voles, vole, volém o volám, voléu o voláu, vólen (igual que vólen del verbo vóldre, volé) – volat, volada, vol, revol | volar | ||
| volabe | volaba | ||
| volada (de vol) – loca, lloca | revoloteo, de volar – loca | ||
| voladó, voladora | volador, voladora | ||
| voláe, volabe | volaba | ||
| volán (g) | volando | ||
| volandera, arandela, pedra de molí que gire damún de un atra fixa | arandela, piedra de molino que gira encima de otra fija | ||
| volandes (portá en) | volandas, llevar en | ||
| volat, volada – loco, loca | volado, volada – loco, loca | ||
| volcá, vulcá (bolcá, bulcá) | volcar | ||
| volcán, volcáns – volcán (g) de volcá | volcán, volcanes | ||
| volcánles | volcándolas | ||
| voldrá | querrá | ||
| vóldre, vull, vols, vol, volém, voléu, vólen (tamé del verbo volá) – volgut, vullgut, volguda, vullguda | querer querida |
||
| voldríe | querría | ||
| voldríen | querrían | ||
| volé, vóldre | querer | ||
| volém | queremos | ||
| volén (g) – aixó u ha fet volén (aposta) | Queriendo – esto lo ha hecho adrede, aposta | ||
| volénlos | queriéndolos | ||
| volénse | queriéndose | ||
| Voléu – de vóldre – de volá | Queréis – volad, voláis | ||
| voléume | Queredme | ||
| Volgut, volguts, vullgut, volguda, vullguda, volgudes | querido, querida, queridos, queridas | ||
| volía | quería (yo) | ||
| volíe | quería | ||
| volíem | queríamos | ||
| volíen | querían | ||
| volíes | querías | ||
| volíeu | queríais | ||
| volquete, volquetes, volquet, volquets | volquete, volquetes | ||
| Vols – vóldre – de vol, volá | quieres – vuelos | ||
| Voltá – volto, voltes, volte, voltém o voltám, voltéu o voltáu, vólten – voltaría – voltára – voltaré | girar, dar vueltas, pasearse | ||
| volta, voltes – una vegada = una volta, dos vegades = dos voltes | vuelta, vueltas – una vez, dos veces | ||
| voltaba (yo) | rodeaba, daba vueltas, garbeo | ||
| voltánla (an ella) | rodeándola | ||
| voltánlo | rodeándolo | ||
| voltánlos (an ells) | rodeándolos | ||
| voltáns (los) - voltán (g) – pel voltán , per la volta, per la roglada | alrededor, afueras, aledaños, arrabales, cercanías, contornos, extrarradio, proximidades, inmediaciones, derredor, periferia, extramuros, a la redonda, cerca de, en torno a |
||
| voltat | rodeado | ||
| voltats, voltades | rodeados, rodeadas | ||
| volten (voltá) | dan vueltas, rodean | ||
| voltereta, volteretes | voltereta, volteretas | ||
| voluntari, voluntaria, voluntaris, voluntaries | voluntario, voluntaria, voluntarios, voluntarias | ||
| voluntariamén | voluntariamente | ||
| voluntat, voluntats | voluntad, voluntades | ||
| vómit, vómits | vómito, vómitos | ||
| vomitá, traure los feches, potá, antigamén gitá a Beseit (de gitar aragonés – arrojar) | vomitar | ||
| vomitáen o vomitaben | vomitaban | ||
| vomitiu, vomitius | vomitivo, vomitivos | ||
| vomitoris | vomitorios, vomitivos | ||
| vorá | verá | ||
| vorá, veurá | verá | ||
| vora, voreta, a la meua vora, a la meua voreta | a mi vera, a mi lado | ||
| vorán | verán | ||
| vorás | verás | ||
| vorás, veurás | verás | ||
| voré | veré | ||
| vore - vech, veus, veu, veém, veéu, véuen – vist, vista – veiguéra – voría – voré – vach vore | ver | ||
| vore – yo voría, voríes, voríe, voríem, voríeu, voríen. Yo vech, veus, veu, veém, veéu, véuen | ver | ||
| voré, veuré | veré | ||
| vorejá | ir por el borde, bordear, circunvalar, orillar, rodear, zigzaguear, circundar, costear | ||
| vórel | verle, verlo | ||
| vórel, véurel | verlo | ||
| vórela | verla | ||
| vórela, véurela | verla | ||
| vóreles | verlas | ||
| vóreles, véureles | verlas | ||
| vórels | verlos | ||
| vórels, véurels | verlos | ||
| vorém | veremos | ||
| vórem | verme | ||
| vórem, véurem | verme | ||
| vóremos | vernos | ||
| vores | verse | ||
| vores (les), la vora | vera, orilla, borde | ||
| vóres, véures (pot) | puede verse | ||
| vóret | verte | ||
| vóret, véuret | verte | ||
| voreta (a la) - voretes, (per les), per les vores | orilla, orillas | ||
| Voréu, veuréu | veréis | ||
| Vóreu, véureu | verlo | ||
| Voríe, veuríe | vería | ||
| Voríen, veuríen | verían | ||
| vossejá, no vosséjos, no parlos tan fort, no cridos | vocear, no vocees, no hables tan alto, no grites | ||
| vostre , vostres, la vostra, les vostres | vuestro, vuestra, vuestros, vuestras | ||
| vot, voto, votos | voto, votos | ||
| votá, voto, votes, vote, votém o votám, votéu o votáu, vóten – votat, votada, vot, voto | votar | ||
| votáe o votabe, de votá | votaba | ||
| votassió, votassións | votación, votaciones | ||
| votovadéu, botovadéu – a les Balears se diu paregut, batuadell, a Beseit lo radé a qui lay vach sentí va sé Aniceto Gil, son yayo de la Yolanda Rallo Gil (butifarra sense fil). Una vegada va aná al meche y li va di que teníe lo colesterol mol alt, y ell se va entendre lo "coll d´en Querol", una partida del poble, y va di an algú: Cóm u sap este home aón ting yo lo colldenquerol? |
voto a Dios | ||
| vuidáen, vuidaben (buidáen, buidaben) | vaciaban | ||
| vuidán (g) buidán | vaciando | ||
| vuide, buide | vacía | ||
| vuit, 8 | ocho | ||
| vuit, forro, vuits, forros, vuida, forra | vacío, desocupado, libre, limpio, despejado, vacante, disponible, deshabitado, desierto , hueco, oquedad, cavidad, concavidad, agujero, vano, vacuo, presuntuoso, frívolo, trivial, necio, memo |
||
| vuitanta, 80 | ochenta | ||
| vuitsens, vuitsentes, 800 | ochocientos | ||
| vulgar, vulgars | vulgar, vulgares | ||
| vulgaridat | vulgaridad | ||
| vulgarmen | vulgarmente | ||
| vull (yo) | quiero | ||
| vullga (cuan yo) | quiera (cuando yo) | ||
| vullgam, vullguem | queramos | ||
| vullgáu, vullguéu | queráis | ||
| vullgue | quiera | ||
| vullguem | queramos | ||
| vullguen, de voldre o volé – bullguen es de bullí | quieran | ||
| vullguera (yo) | quisiera | ||
| vullguere (ell) | quisiera | ||
| vullguerem | quisiéramos | ||
| vullgueren | quisieran | ||
| vullgueres | quisieras | ||
| vullguereu | quisierais | ||
| vullgues | quieras | ||
| vullguéu, vullgáu | queráis | ||
| vullgut, volgut | querido | ||
| vustés, vostés, vusté, vosté | usted, ustedes |


















