 |
| bajoca de la garrofa |
| tapaculs, petacul, tapaculos, fruit de la garrofera, de coló roch y mida de un pésol - garrofa, garrofes, garrofé lo abre
|
fruto de la garrobera, de color rojo y tamaño de un guisante – algarrobo, algarroba
|
La algarroba es el fruto del algarrobo, sobre todo la especie Ceratonia siliqua y Prosopis sp.
El nombre es de origen persa (literalmente significa quijada de burro) y el árbol es originario de Asia sudoccidental, desde donde se ha extendido por todo el Mediterráneo Oriental.
árabe خروب (kharrūb). ẖarruba
En chapurriau garrofa, lo abre garrofé.
Otros nombres: ibopé, mezquite, arveja.
garrofa, garrofes, garrova,
garrofer, garrover, garrofera.
Aragonés: garrofa, garrofera.
Occitan: carróbia, corrópia, corróbia
caroube (fr)
alfarroba (pt) https://pt.wikipedia.org/wiki/Alfarrobeira
carob (en) https://en.wikipedia.org/wiki/Ceratonia_siliqua
carrube (it), vajane (it)
johannesbrood (nl)
https://nl.wikipedia.org/wiki/Johannesbroodboom (boom = Baum en alemán).
Das Johannisbrot (de) https://de.wikipedia.org/wiki/Johannisbrotbaum
de garrofés ne trobo bastans a Alemania, y garrofes per enterra.
Johannisbrot = PA DE SAN JUAN, seguramén se li diu BROT perque se fée pa en la farina de la garrofa (Johannisbrotmehl). Mehl = farina.
En inglés es flour.
El fruto es una vaina coriácea / bajoca /de color castaño oscuro, de 5 a 8 cm de longitud, que en el algarrobo blanco contiene una pulpa gomosa sin sabor o a veces dulce, que deja la lengua arenosa y desagradable. Esta vaina contiene las semillas, parecidas a una lenteja grande. Existen dos tipos de algarrobo, de vainas blancas, o de vainas negras o moradas.
El algarrobo mediterráneo, Ceratonia siliqua produce unas vainas entre 10 y 15 cm de longitud, de aspecto comprimido, indehiscentes, de color verde cuando no han alcanzado su madurez, y pardas cuando ya están maduras, o sea, a finales de verano. En estado de madurez, la vaina tiene un sabor dulce muy agradable, y de ella se obtiene al ser molida sin semillas la algarrobina, con múltiples aplicaciones en alimentación humana y como composición de pienso para animales.
Las semillas mantienen su poder germinativo, debidamente almacenadas, hasta 10 años y poseen la particularidad de mantener sus propiedades aun después de haber padecido un incendio.
Su germinación es dilatada en el tiempo debido a su impermeabilidad, que incluso se acrecienta cada vez más conforme van envejeciendo. Para inducir la germinación de estas semillas debemos aplicar técnicas como el remojo.
(Albizia saman)
Árbol perenne, de la familia de las fabáceas, de gran tamaño y amplia copa, cultivado como ornamental y para emplear como forraje sus semillas
Sinónimos: campano, cenízaro, samán.
DCVB:
1. GARROFA (en baleàric GARROVA) f.
I. || 1. El fruit del garrofer, que és indehiscent, polisperm, de color bruna i de forma llarguera i aplanada amb coberta coriàcia i polpa carnosa però no molla; cast. algarroba, garrofa.
«Camarada com la nostra
no n'hi ha cap en Vinaròs,
ni que plegue més garrofes
ni que menge més arròs»
(cançó pop. Vinaròs). En valensiá.
«Bon abre és un garrover,
que fa garroves tot l'any;
quan li cuien ses d'enguany
ja té ses de l'any qui ve»
(cançó pop. Mall.). En mallorquí.
Pus prop és en natura pera o codony ab poma, que no és poma ab oliva ni ab garrofa, Llull Cont. 171, 4.
Pus bellament se mou... com nomena rosa o liri o poma que no fa com nomena garrova o romaguera, Llull Cont. 359, 12.
Dix la cirera a la garroffa que ella era torta e negra, e dix la garrofa a la cirera que ella era tost podrida, Llull Arbre Sc. ii, 359.
Es menester que li donets unes poques de garrofes, Dieç Menesc. i, 3 vo. Olors de blat y garroves, Salvà Poes. 51.
Hi ha diverses varietats de garrofa, designades amb diferents adjectivacions.
Garrofa vera: és vermellosa, grossa, bona; madura pel setembre (Xàtiva).
Garrofa borda: és prima, petita, vermellosa (Tortosa, Mall.).
Garrofa negra: és la de color més fosc, i la més bona (Vinaròs, Cast., Mall.).
Garrofa rossa: és molsudeta, bastant llarga, de color més clar que les altres, i no tan bona (Valldemossa).
Garrofa llarga: és roja, no té gaire polpa i val molt poc (Vinaròs).
Garrofa lluenta: la que té la pell molt llustrosa (Cast., Mall.).
Garrova mollar: és molt gruixada i llarga, i fluixa de clovella (Mallorca).
Garrova de la gran casta: és la més gruixada i millor (Manacor).
Garrova panesca: és relativament petita i recta, i no té gaire molla (Eivissa).
Garrofa lindar: és negra, llarga i bona, però no tan bona com la garrofa vera (Xàtiva).
Garrofa xopeta: és més menuda, prima i curta que les veres i lindars; és negra i bona (Xàtiva).
Garrofa melera (Val.) o garrova de la mel (Mall.): és curteta i gruixada, amb més suc i més molla que l'ordinària.
Garrova de duraió: és petita, estreteta, gropelluda i un poc vermellosa (Mallorca).
Garrofa del misto: és llarga, aspra, dolenta (Tortosa). / A Tortosa se diu roína, no dolenta, y se parle valensiá tortosí /
Garrova bugadera: és mitjancera, llargaruda, molt bona per al bestiar (Mall.).
Garrova manollera: la que està amb altres formant bolic (Manacor). Garrofa de costella: és llarga, de pell gruixada (Cast., Mall.).
Garrova de capoll curt: és curteta, gruixadeta, bona; ve devers l'octubre (Mall.).
Garrova de la canal: s'anomena així perquè enmig té un solc o canal (Manacor).
Garrova fulla de raor: és mitjancera, seca i no gaire bona, i és més prima d'una banda que de l'altra, de manera que té certa semblança amb un ganivet (Mall.).
Garrova de banya de cabra: és mitjancera, molt corbada, no gaire bona (Mallorca).
|| 2. Conjunt de fruits del garrofer; cast. algarroba.
Dues braçades de palla i una ambosta de garrofa, Víct. Cat., Ombr. 51. Els baixos de la casa... eren magatzems: aquí arròs, allí garrofa, Ruyra Pinya, ii, 8.
|| 3. pl., iròn. Aliment en general; mitjans de subsistència; cast. habichuelas. Guanyar-se les garrofes: guanyar-se la vida. «Amb aquesta feina n'hi ha per a les garrofes»: dóna prou per a menjar, per a guanyar-s'hi la vida (Barcelona).
|| 4. fig. Conjunt de mentides. Dali, dali garrofa, dali! Ma si en tragina de morral aquest noi!, Ruyra Parada 46.
|| 5. fig. Mentida (or., occ.); cast. bola, trola. «Que n'has dites, de garrofes!».
|| 6. fig. Mentider; cast. embustero. «Noi, que ets garrofa!» (Igualada).
II. Nom de diferents objectes que per llur forma llarguera o corbada s'assemblen al fruit del garrofer. Especialment:
|| 1. tipogr. Peça de metall, de base quadrada, que es posa per a omplir els llocs on no hi ha lletra (Val.); cast. cuadratín.
|| 2. Ferret llarguer més ample de dalt que de baix, que es posa dins un forat del cap del fusell de carro perquè la roda no surti (Mallorca); cast. chaveta.
|| 3. Peça de ferro, amb forats, que està entre les dues meitats del cap de la romana del molí de vent (Men.).
|| 4. Pa que es feia altre temps, de forma llargaruda i entorcillada, de devers un pam de llargària i dos dits de gruixa (Ciutadella).
|| 5. Patilla curta (or., occ.). / Les de Algarrobo són bastán mes llargues /
|| 6. As de bastos (Men.). / lo bastet /
|| 7. Nom humorístic del doble-sis en el joc de dòmino (València).
Loc.
—a) Parar-se la garrofa a algú: fer-li mala via el menjar o la saliva (Val.); cast. atragantarse.
—b) Fer passar la garrofa a algú: fer li empassar un mos (València).
—c) Fer garrova: menjar massa i caure malament a l'estómec (Mall.).
—d) Passar per sa garrova: esser acceptat sense repugnància (Mall.). Dues coses hey ha que no són fetes per noltros ni mos han pogut passar may per sa garrova, Roq. 40.
—e) Passar-se qualcú o qualque cosa per sa garrova: passar-se'l per la llengua, parlar-ne, murmurar-ne (Mall.). Y tot s'ho passen per sa garrova, Aguiló Rond. de R. 7. Es veinats començaren a estarne mal a pler i a passar-los-se per sa garrova, Alcover Rond. viii, 7.
—f) Esmolar (o esmolar-se) sa garrova: xerrar molt, sobretot murmurant (Mall.). Comensà també a haverhi altra vegada motiu per armolá la garrova, Penya Mos. iii, 137.
Garrofa: llin. existent a Girona, Aiguaviva, Taradell, Montseny, Alcoi, etc.
sa garrofa a Begur
diario de Ibiza pitiuses Balears 2018/09/10/ precio algarroba se dispara ano recogida 1013433
eres lo que minges rebost la garrofa
http://www.veritas.es/wp-content/uploads/VERITAS_99CAT.pdf
diari de Gerona .cat media suplemens 2006-04-30_SUP_2006-04-23_00_18_24_domi.pdf
https://www.diaridegirona.cat/media/suplementos/2006-10-29_SUP_2006-10-22_00_23_44_domi.pdf
http://www.girona.cat/sgdap/docs/catalegs_inventaris_PDF/pelagi_negre_pastell-CAT.pdf
Fon.: gərɔ́fə (pir-or., or.); garɔ́fa (Andorra, Esterri, Tortosa, Maestrat, Cast., Val.); garɔ́fɛ (Sort, Tremp, Ll., Gandesa, Vinaròs, Sueca); garɔ́fɔ (Gandia); gərɔ̞́və (Mall., Men.); gərɔ́və (Eiv.); ɟərɔ̞́və (Palma, Manacor, Felanitx, Pollença).
Intens.:
—a) Augm.: garrofassa, garrofarra.
—b) Dim.: garrofeta, garroveta, garrovetxa, garroveua, garrofiua, garrofina, garrofona, garrofó (garrovó).
—c) Pejor.: garrofota (garrovota). Es maravillosa la capassidat dels catalufos en creá paraules que no fa aná dingú. Aixó u pot fé consevol.
Etim.: de l'àrab ẖarruba, mat. sign. || 1.
2. GARROFA f. dialectal,
per garrafa, ampolla revestida (Oropesa, Villar de Canes, Aín); cast. damajuana.
Fon.: garɔ̞́fa (localitats citades).
Etim.: deformació de garrafa per influència del garrofa, art. 1.
