Mostrando las entradas para la consulta escupiñá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta escupiñá ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

miércoles, 17 de enero de 2018

Charnegos catalanistes

Charnegos catalanistes

Fico este post que acabo de lligí. Me pareix una magnífica explicassió a bona part de lo que passe a Cataluña. Igual passe en andalusos com en gen de Aragó y datres racons de España.

De pare andalús y mare extremeña, son pare descarregáe camions a Mercabarna en turnos de dotse hores y sa mare llimpiabe aon podíe.
Lo mes gran de tres germans, no va acabá la FPI y se avergoñix dels seus origens. Creu que cambianse de nom y nassionalidat (no pot) podrá amagá lo seu passat. Se creu que pot escupiñá a la cara a datres que com sons pares van vindre o venen a buscás la vida a Cataluña. Es un pringat en problemes de autoestima, pero ell encara no u sap, ha dixat que uns atres li inculcaren que ere de baixa casta, al mateix tems que despertaben en ell dessichos de pertenensia a algo que lo fará gran y lo permitirá aná en lo cap ben alt. Com li falte pedigrí per a pugué parlá de superioridat de rassa, l'han convensut de que la superioridat está a la cultura y llengua catalanes, que suposadamen ell ha adquirit y que lo fa milló que aquells arguellats y roñosos masovés del sur, com sons pares.

Catalá de pura rassa en barretina:

Charnegos catalanistes


Hasta fa poc ben just parlabe be lo dialecte catalá, mes be catañol, pero uns añs de inmersió lingüística y los michans de comunicassió han fet milagres, y ara lo parle fluidamen, depurán paraules que se pareixen al castellá per unes atres diferentes, barco vaixell, alcalde batlle, ha conseguit que pareixque catalá vell, de varies generassions. 
Pero seguix sentinse inferió als seus compañs, los apellits lo delaten, no es un catalá vell, aixina que té que demostráu, té que guañás lo dret a perteneixe a la tribu.

Sap que es un manat, un llepaculs, está ansiós per contentá als compañs indepes, demostrals que ell tamé es digne, per lo que dessidix sé mes papista que lo papa, va dabán a les manifestassions, cride mes que ningú, insulte inclús a sons cusins y tíos cridanlos españols de merda, faches, extrangés, y consevol atra tontada en chulería, botiflers, creme banderes españoles, (vull di banderes de España, perque la senyera tamé es española, y la estelada igual), trau la llengua sentat al costat dels seus amos catalans esperán que li passon la má pel llom (espala en lo cas de Dani Vives de Fondespala) en señal de aprobassió y agraimén. Lo resultat justifique los mijans.


Charnegos, catalanistes, Jordi Pujol, il capo, estelada, Don Vito


En algúns matisos diferens en cada cas, este es lo retrato robot de mols charnegos que apoyen lo prossés. Lo que no saben es que los seus amos los utilisen perque saben que no los ixen los números, saben que nessessiten apoyo de tersés, los dels vuit apellits (cognome en italiá o catalá cognom) catalans ni ne son prous ni tots están al mateix barco. 

Los ideólogos del procés toleren temporalmen a mestisos, charnegos, gen de sang bruta, a los que utilisen com a carn de cañó. Lo que tampoc saben es que tenen planejat desfés de ells en cuan conseguixquen la independensia. Los seus amos los tirarán a la cuneta com un juguet (no joguina) chafat en cuan ya no los nessessiton, com fée Luisico lo males compañíes

Artur Mas, estelada, procés, república, adeu pringats

Adeu, pringats! Diu Arturico Mas.


Una proba de aixó es per ejemple la poca alarma que ha provocat la fuga de empreses, no tenen temó de pedre la faena perque saben que cuan arribo lo momén sol tindrán que enseñá lo seu carnet en pedigrí (Pelegrí no), y segóns lo carnet los colocarán.

Les empreses que se negon sirán castigades y ñan moltes formes de féu, inspecsions de treball, retrás en permisos, etc. 

Tampoc es de extrañá que, encara dissimulán en algún diputat marroquí, negre o charneguillo útil com Rufián, la inmensa mayoría dels alts carrecs dels partits independentistes y empreses afins tenen apellits y noms catalans, o que sonen a catalá, com Torrent, nom que ve del latín, Roger, Rogelio en castellá, Roger Rabbit, Roger Moore.

Estos són los 20 apellits mes comuns a Cataluña:

García
Martínez
López
Sánchez
Rodríguez
Fernández
Pérez
González
Gómez
Ruíz
Martín
Jiménez
Moreno
Hernández
Muñoz
Díaz
Romero
Navarro
Torres
Álvarez…

Miréu estos apellits. Hay constatat que cap de ells figure a cap dels apellits de consellés de la Generalidat desde 1978 hasta 2018, 40 añs.
Ni cuan lo gobern tripartito de Montilla, aon se haguere pugut colá algún sossialista de origen dudós com lo mateix Montilla.

Este fenómeno es algo mol extrañ al món ocsidental, inclús a datres paísos. Cóm es possible que los gobernans de un país no compartixquen los apellits de les persones a les que gobernen, ni una vegada per casualidat?

Sol hay trobat un país aon passo aixó, la Sudáfrica del Apartheid.
Es mol simple. Per a votá tots som bons, pero per a que te trion, no. 
Tenín los puestos de direcsió y poder podrán después ejecutá lo verdadé plan, la llimpiesa étnica de Cataluña. Dit aixina sone mol mal, pero no tos alarméu, la llimpiesa no se faríe a cams de extermini, simplemén te dixaríen sense faena per a que ten vaigues tú solet después de malvendre lo que tingueres. Tampoc u faríen de golpe, u faríen poc a poc, perque encara mos nessessiten, pero cada vegada menos, y total, per a fregá escales y tallá lo césped algú se té que quedá, no? (Veigáu a USA qué passe en los esquenes bañades).
Per a dirigí bangs, consells de administrassió de empreses, conselleríes, etc, ya se encarregaben ells de triá a dit a quí sí y quí no. Hasta van fe llistes per al referéndum y van vore quí va votá y quí no.
Penséu en aixó y si coneixéu an algún charnego indepe pregunteuli:
Cuan Cataluña sigue independén, quí los impedirá féu?


_____________

Pongo aquí este post que acabo de leer. Me parece una magnífica explicación a buena parte de lo que sucede en Cataluña...
-------------------------------------------------------------------------------
De padre andaluz y madre extremeña, su padre descargaba camiones en Mercabarna en turnos de 12 horas y su madre fregaba suelos donde podía, él, el mayor de tres hermanos no llegó a terminar la FP1 y se avergüenza de sus orígenes, cree que cambiándose de nombre y de nacionalidad podrá esconder su pasado al tiempo que se ve autolegitimado para escupir en la cara a otros que como sus padres vienen aquí a buscarse la vida.

Es un pringado con problemas de autoestima, pero él aun no lo sabe, ha dejado que otros le inculcaran que era de baja casta al tiempo que despertaban en él deseos de pertenencia a algo que le haga grande y le permita caminar con la cabeza alta.

Ante la falta de pedigrí para poder hablar de superioridad de la raza, le han convencido que la superioridad está en la cultura, la cultura catalana que supuestamente él ha adquirido y que le hace mejor que esos mugrientos pueblerinos del sur...como sus padres.

Hasta hace poco apenas si hablaba bien el catalán, más bien “catañol”, pero unos años de inmersión lingüística y los medios de comunicación han obrado milagros, y ahora lo habla fluidamente y tras depurar palabras que se asemejan al castellano por otras diferentes (Barco-Vaixell, Alcalde-Batlle, etc.), ha logrado que parezca catalán de varias generaciones. Pero sigue sintiéndose inferior a sus compañeros, los apellidos le delatan, no es un catalán a la antigua usanza, así que debe demostrarlo, debe ganarse el derecho a pertenecer a la tribu, porque en el fondo sabe que es un “mandao”, un lameculos paniaguado, está ansioso por contentar a sus compañeros “indepes”, de demostrarles que él también es digno, por lo que decide ser más papista que el papa, va delante en las manifestaciones, grita más que nadie, insulta incluso a sus primos y tíos llamándoles españoles de mierda, fachas y extranjeros o cualquier otra sandez altisonante , quema banderas españolas y saca la lengua sentado al lado de sus amos catalanes esperando que le pasen la mano por el lomo en señal de aprobación y agradecimiento tras ello......el fin justifica los medios.

Con algunos matices diferentes en cada caso, este es el retrato robot de muchos charnegos que apoyan el Proces. Lo que no saben es que sus amos les utilizan porque saben que no tienen los números, saben que necesitan apoyo de terceros por que los de los 8 apellidos catalanes ni son suficientes ni están todos por la labor, así que muy a su pesar, los ideólogos del Proces toleran temporalmente a mestizos, charnegos o gente de "sangre sucia", a los que utilizan de carne de cañón. Lo que tampoco saben es que tienen planeado deshacerse de ellos en cuanto alcancen la independencia.

Sus amos les tirarán a la cuneta cual juguete roto en cuanto ya no le necesiten. Prueba de esto es por ejemplo la poca alarma suscitada por la fuga de empresas, no temen perder sus empleos porque saben que cuando llegue el momento solo tendrán que mostrar su carnet de pedigrí, y en función de él serán más rápidamente colocados Las empresas que se nieguen serán castigadas y hay muchas formas de hacerlo, inspecciones de trabajo, retraso en permisos, etc. Tampoco es de extrañar que pese a disimular con algún diputado marroquí, o algún charneguillo útil como Rufián, la inmensa mayoría de los altos cargos de los partidos tengan todos los apellidos catalanes (en los partidos indepes me refiero) estos son los 20 apellidos más comunes en Cataluña: 

Observad estos 20 apellidos. He constatado que ninguno de ellos figura en ninguno de los pellidos de ningún consejero de la Generalitat desde 1978 hasta 2018 (40 años), ni siquiera en el lapso de gobierno del tripartito de Montilla, donde se podía haber colado algún socialista de origen dudoso como el mismo Montilla. 

Este fenómeno es algo inaudito en el mundo occidental e incluso en otros países. Cómo es posible que los gobernantes de un país no compartan los apellidos de las personas a quienes gobiernan....ni siquiera una vez por casualidad?

Solo he encontrado un país donde se diera este fenómeno: La Sudáfrica del apartheid. Y es que es muy simple, para votar todos somos buenos, pero para ser elegidos no. 
Solo copando los puestos de dirección y acotando el poder podrían después ejecutar su verdadero plan: la limpieza étnica de Cataluña. Dicho así suena muy mal, pero no os alarmeis, la limpieza no iba a hacerse en campos de exterminio, simplemente te iban a dejar sin trabajo para que te fueras tu solito tras malvender lo que tuvieses. 
Tampoco lo iban a hacer de golpe, sino paulatinamente, ya que nos siguen necesitando, pero poco a poco menos, y total, para fregar suelos y cortarles el césped alguno se tendría que quedar no? 

Para dirigir bancos, consejos de administración de empresas, consellerias (consejerías), etc. ya se encargaban ellos de elegir a dedo quien sí y quién no. Pensad en esto y si conocéis a algún charnego “indepe” preguntadle, cuando Cataluña sea independiente, quien les impedirá llevar esto que describo a cabo?

Enlace a un artículo escrito en el padre del catalán, el francés

(el catalán es sólo uno más de los dialectos occitanos, de la lengua de oc, òc, hoc, och : sí)

el catalán es sólo uno más de los dialectos occitanos, de la lengua de oc, òc, hoc, och : sí

Bonpreu, esclat, si us plau, en català

baleares-cataluna-valencia-enviaran-europa-cumplimiento-carta-lenguas

 
Espai Òmnium cultural 😂
 

Com está lo teléfono, cridéu a preguntá per Roger unes deu persones.

A la número onse, dieu:
- Hola, sòc En Roger, ha preguntat algú per mí? -
 
Saltiró , llar d'infants , Omnium, escola en català
 
Jordi de Òmnium, qué be que estás a la garjola. Te falte la compañía de Óscar Adamuz, franjolí de Gramanet de Besòs 😂
 
Help Catalonia, save Europe, Spain steals us, España ens roba, Spanien klaut uns, España nos roba.

Federico, l'amiguet dels catalanistes, Jiménez Losantos, García Lorca no

martes, 13 de febrero de 2024

Lexique roman; EN


En, s. m., seigneur.

Voir, pour l'étymologie, les conjectures de M. de Marca dans le Marca Hispanica, liv. III, c. 9.

En Nicolet, d'un songe qu'ieu sognava...

Voill m'esplanez.

T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet. 

Seigneur Nicolet, d'un songe que je songeais... je veux que vous me donniez l'explication.

En Savaric, ie us deman.

T. de Prevost et de Savari: En Savaric.

Seigneur Savari, je vous demande.

L'E s'élidait après une voyelle; mais il y a lieu de croire qu'alors N était

ordinairement considéré comme affixe.

Mandet lo marit a 'N G. que vengues a parlament.

V. de Guillaume de Cabestaing.

Le mari manda au seigneur G. qu'il vînt à conférence.

La langue italienne a fait quelquefois usage de ce mot.

Degno ne fosse

Com esto re 'n Anfuse.

Brunetto Latini, p. 37. 

Lassiò rè d'Araona 'n Amfus suo primogenito.

Gio. Villani, lib. VII, c. 102.

N s'employait aussi sans être précédé de voyelle.

Amet N Arman de Breon.

V. de la dame Castelloze.

Dame Casteloze, Castelloze, Na Castelloza

Elle aima le seigneur Armand de Breon. 

Elias Fonsalada si fo de Bargairac.

V. d'Elias Fonsalada. 

Le seigneur Élias Fonsalada fut de Bergerac.

Voir ma Grammaire romane, p. 133 et 191, et ma Grammaire comparée des langues de l'Europe latine, p. 95.

En, prép., lat. IN, en, dans.

En tal luec vos valra foldatz

On sens no us poiria valer.

P. Rogiers: Senher En.

En tel lieu vous vaudra folie où sens ne vous pourrait valoir.

En un vergier, sotz fuelha d'albespi

Un troubadour anonyme: En un vergier. 

Dans un verger, sous feuille d'aubépine.

Cette préposition indique ou caractérise, plus ou moins expressément, divers rapports, tels que:

1. Contenance, intériorité.

La vida si trobet en un temple jadis. V. de S. Honorat.

La vie se trouva dans un temple jadis. 

Quan en mon cor pens e cossir.

Folquet de Romans: Tornatz es. 

Quand en mon coeur je pense et considère.

2. Direction, tendance, but, fin.

Vau m'en, pus ilh no m rete, 

Caitius, en yssilh, non sai on.

(chap. M'en vach, pos ella no me reté, presoné, en exili, no sé aón. 

Igual a Bélgica a féli compañíaPuigdemont.) 

Puigdemont ,mi objetivo es tapar la corrupción de mi partido y de nuestro padrino, Jordi Pujol, los catalanes me la sudan

B. de Ventadour: Quan vey.

Je m'en vais, puisqu'elle ne me retient, chétif, en exil, je ne sais où.

En tal desir mos cors intra.

B. Zorgi: En tal desir. 

Mon coeur entre en tel désir.

Van dizen c'amors va en biais.

Cercamons: Pois notre temps. 

Ils vont disant qu'amour va en biais.

3. Époque, circonstance de temps.

En aquel temps qu'el rei mori 'N Anfos

Aimeri de Peguilain: En aquel.

Dans ce temps que le roi seigneur Alphonse mourut.

Aiso fo en octembre.

(chap. Aixó va sé al octubre.)

Arnaud de Marsan: Qui comte. 

Ce fut en octobre.

4. Localité, circonstance de lieu.

En qualque loc qu'ieu sia.

Rambaud d'Orange: Si de trobar. 

En quelque lieu que je sois. 

En Lemozin et en las terras del rei Richart.

V. de Bertrand de Born. 

En Limousin et dans les terres du roi Richard.

5. État, manière d'être.

Lonc temps ai estat en dolor.

G. Rudel: Belh m'es. 

Long-temps j'ai été en douleur.

Laissarai en guerra mon filh, 

En gran paor et en peril. 

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je laisserai mon fils en guerre, en grande peur et en péril.

6. Attribution, application.

La crotz qu'aviam preza 

En la honor d'aisselh qu'en crotz fos mes.

Le Chevalier du Temple: Ira e dolor. 

La croix que nous avions prise en l'honneur de celui qui fut mis en crois.

En greu esmai et en greu pessamen 

An mes mon cor et en granda error 

Li lauzengier e 'l fals devinador.

Clara d'Anduza: En greu. 

Les médisants et les faux pronostiqueurs ont mis mon coeur en pénible émoi et en pénible souci et en grande erreur.

7. Progrès, gradation.

De pauc en gran e de gran en maior. 

Aimeri de Peguilain: Amors a vos. 

De petit en grand et de grand en plus grand. 

Cazutz sui de mal en pena.

Bertrand de Born: Cazutz sui. 

Je suis tombé de mal en peine.

8. Changement de temps, de lieu, de manière.

Fis e ses enguan 

L'amarai, quad an, 

De jorn en jorn melluyran.

P. Raymond de Toulouse: No m puesc.

Fidèle et sans tromperie je l'aimerai, chaque année, de jour en jour améliorant.

D'aqui m'en anei en Tolzan.

P. Vidal de Toulouse: Abril issic.

De là je m'en allai en Toulousain.

Totz mos gaugz torn en dol et en plor. 

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc chantiei. 

Toute ma joie tourne en douleur et en pleurs.

9. Cause, effet.

Car en sa mort prendrem tug dan e mal. 

J. Esteve: Aissi quo 'l.

Car dans sa mort nous prendrons tous dommage et mal.

En un colp fa de dos cors us.

P. Vidal: Lai on cobra. 

En un coup il fait de deux coeurs un.

10. Distance, intervalle.

Sercat ai de Monpeslier 

Tro lai en la mar salada.

Bertrand de Born: Rassa. 

J'ai cherché de Montpellier jusque là à la mer salée. 

Sieus es Arnautz del sim tro en la sola.

Arnaud Daniel: Ans qu'els sims.

Arnaud est sien du sommet à la plante.

11. Dépendance, infériorité, sujétion.

Be m ten en son poders amors.

(chap. Be me té en son poder l'amor.) 

Giraud le Roux: Be m ten. 

L'amour me tient bien en son pouvoir.

Ieu sui en sa merce.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Je suis à sa merci.

12. Personnalité, appartenance.

Bon senher ai molt en vos trobat. 

Rambaud de Vaqueiras: Valen marques. 

J'ai trouvé en vous moult bon seigneur. 

Lo Senher qu'es una persona en tres.

Aimeri de Peguilain: Era par ben. 

Le Seigneur qui est une personne en trois.

La préposition romane EN se traduit ordinairement par EN dans les langues de l'Europe latine, mais elle a quelquefois le sens exact ou approximatif d'autres prépositions, dont les principales sont:

1. A.

En la cara escopir. Passio de Maria. 

(chap. Escupiñá a la cara.)

Cracher à la face.

Falco, en dire mal 

Vey qu'es trop abrivatz.

T. de Gui et de Falco: Falco. 

Falco, à dire mal je vois que vous êtes trop empressé. 

ANC. FR. En amer a mise s'entente. Roman de la Violette, p. 196. 

CAT. Deu esser mes en poder de dos bons homens de la cort.

Consolat de la mar, p. 85. 

ESP. Deve aver tempranza en dar la pena. 

Fuero juzgo, lib. I, tit. I, §. 7. 

PORT. Que elle se resolvia em esperar o inimigo

J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.

IT. La langue italienne fit autrefois usage de en, mais depuis long-temps elle ne se sert plus que de in; cette circonstance n'a pas permis de trouver EN employé en italien dans toutes les acceptions qu'il a conservé dans les autres langues néolatines.

2. Dans.

Cant er l'un en l'autre intratz.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Quand sera l'un dans l'autre entré. 

Trop d'aigua en petit vi. 

Le Moine de Montaudon: Be m'enueia. 

Beaucoup d'eau dans peu de vin. 

ANC. FR. En meint estor fut véu ses enseigne.

Roman de Roncevaux, Monin, p. 4.

CAT. Lo deu tornar en la nau.

Consolat de la mar, p. 82. 

ESP. En este castiello grand aber abemos preso. 

(ESP. MOD. En este castillo gran haber hemos prendido, tomado.)

Poema del Cid, v. 625.

PORT. ... Em campo razo, ou estacada.

Camöens, os Lusiadas, c. 6, 45.

IT. Tutte le veggio en la speranza mia. 

Boccaccio. G. 10, canz.

3. Sur.

En la crotz fo mes entre dos lairos. 

Aimeri de Peguilain: Ara parra. 

Sur la croix fut mis entre deux larrons. 

En mi avetz poder maior 

Que dona del mon terrenals.

Amanieu des Escas: Dona per cui. 

Sur moi avez pouvoir plus grand que dame du monde terrestre. 

ANC. FR. Seies cum pélerins en terre.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° I, ps. 36. 

Maintenant saut Renart en piez. 

Roman du Renart, t. III, p. 19. 

CAT. Perillant en la mar.

Ausias March: Aissi com cell. 

ESP. Estando en la cruz virtud fecit muy grant. 

Poema del Cid, v. 352.

On lit dans le Dictionnaire de la langue castillane, au mot EN, t. III, p. 420:

Alcunas veces equivale a sobre, como:

“El rei hizo merced a Pedro de una pension en el obispado de Cordoba.” (N. E. ESP. MOD. rey, pensión, Córdoba.)

Esto es sobre las rentas del obispado.

PORT. Perdendo na terra a authoridade de tyranno e no mar as forças de pirata. J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.

4. Avec.

Qui semena en pena, 

Aquil cuelh en jauzimen.

P. Cardinal: Jesum Crist. 

Qui sème avec peine, celui-là recueille avec jouissance.

La liaras en un fil sotilmen.

(chap. La lligarás en un fil sutilmen.)

Liv. de Sydrac, fol. 81.

Tu la lieras avec un fil délicatement. 

ANC. FR. En stile tel, qu'aucun les eust pu lire 

En patience et peut-estre en plaisir. 

Mellin de S. Gelais, p. 2. 

CAT. Qui vol austor triar per san 

Lev lo en la senestre man.

Trad. catalane dels auz. cass. (auzels cassadors)

ESP. E de noch enbueltos andan en armas. (noche, envueltos)

Poema del Cid, v. 667.

PORT. Tratar branduras em tanta aspereza.

Camöens, os Lusiadas, c. 6, 41. 

IT. En aspra e gran religione.

Jacopone da Todi, lib. I, sat. 1.

5. De.

Autra ley d'ayci enan non devon plus aver,

Sinon en segre Yeshu Xrist, e far lo seo bon placer.

Nobla leyczon. 

Autre loi dorénavant ne doivent plus avoir, sinon de suivre Jésus-Christ, et faire le sien bon plaisir. 

M'esfors en ben captener.

P. Raimond de Toulouse: Us novels. 

Je m'efforce de bien agir. 

ANC. FR. En tel manière ne en tel guise.

Roman du Renart, t. II, p. 6. 

CAT. En qual manera deu hom pexer auzel tro sia creegut.

Trad. catal. dels auz. cass. 

ESP. É queremos ensennar en qual manera se deve fazer la ley.

Fuero juzgo, lib. I, tit. I, §. I.

PORT. Nao (o con virgulilla : não) sabia em que modo festejasse 

O rei pagão os fortes navegantes.

Camöens, os Lusiadas, c. 6, 1.

6. En qualité de, comme.

Perdigons, en fol razonatz. 

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons. 

Perdigon, vous raisonnez comme fou. 

Coronat en emperador.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 101. 

Couronné comme empereur. 

ANC. FR. Seies en mei en pierre fortisme et en maisun garnie, que tu salves mei. Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 30.

Les barons de France firent et eslurent en roy de France Hue Capet, comte de Paris. Rec. des Hist. de Fr., t. X, p. 315. 

CAT. Qui va en sperit fort trencant les naus de Tarcis.

Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 47.

ESP. Cid beso vuestra mano, en don que la yo aya.

Poema del Cid, v. 179.

PORT. Que Jupiter em dom lho concedeo

Em sonhos.

Camöens, os Lusiadas, c. 10, st. 7.

7. Entre, parmi.

Per que sai be qu' ilh es el ric palais, 

En flors de lis, en rozas et en glais. 

Pons de Capdueil: De totz caitius. 

C'est pourquoi je sais bien qu'elle est au riche palais, parmi les fleurs de lis, parmi les roses et parmi les glaïeuls. 

ANC. FR. Annunciez en pueples.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° I, ps. 9. 

CAT. Fe be, e habitaras en be tos temps. 

Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 36. 

ESP. En todos los sos non fallariedes un mesquino.

Poema del Cid, v. 857. 

PORT. Com forças e poder em que esta posto, 

Nao (o con virgulilla, não) vence.

Camöens, os Lusiadas, c. io, st. 58.

8. Pour.

En trobar, avetz saber e sen. 

T. de Blacas et de P. Vidal: Peire. 

Pour trouver, vous avez savoir et sens. 

L'amors qu'el ac en leis l' enseignet a trobar.

V. de Giraud le Roux. 

L'amour qu'il eut pour elle lui apprit à trouver. 

ANC. FR. En l' honur de vos nobles reis.

Marie de France, t. 1, p. 44. 

CAT. Car tot lo mal yo l tinch en molt gran be.

Auzias March: La mia por. 

ESP. Mais fortes seras en destruir los enemigos.

Fuero juzgo, lib. I, tit. I. 

PORT. Dando lhe novas occasioens de servir en premio do que tinha servido. J. F. de Andrada, V. de D. J. de Castro, l. 1.

9. Par, a cause de.

En sa mort mor pretz e joys e chans. 

Aimeri de Peguilain: S'ieu anc chantiei. 

Par sa mort meurt mérite et joie et chant. 

ANC. FR. Salve mei en la tue misericorde.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 30.

CAT. En altr' amor movon tots jorns debat.

Auzias March: Quant m'es amau. 

ESP. A Dios en sacrificio dio el meior cordero 

Ficiole Dios por ende en cielo parcionero. (ficiole : hiziole : hízole: le hizo)

V. de S. Domingo de Silos, cop. 27.

PORT. Com este o reino prospero florece 

Em constituiçãos, leis e costumes. (virgulilla en la o de çãos)

Camöens, os Lusiadas, c. 3, st. 96. 

Rara em saber e rara em fermosura. 

Ant. Ferreira, p. 62.

10. Selon, conformément a. 

No y ten mut bec ni guola 

Nuls auzels, ans brays e canta 

Cadaus 

En son us. 

Arnaud Daniel: Autet et bas. 

Nul oiseau n'y tient muet bec ni gosier, mais chacun gazouille et chante selon son usage. 

ANC. FR. Rois deit estre moult dreturiers, 

En justice roides et fiers.

Marie de France, t. II, p. 134.

CAT. Lo rey Chipra presoner de un eretje

En mon esguart no es mal ahuirat.

Auzias March: Colguen les gents.

(N. E. Pocas veces se leía les en el dialecto catalán, que usaba las, como su lengua madre, el occitano; colguen, les son de la lengua valenciana.)

ESP. En la natura sancta que del padre avedes 

Vos siempre sodes vivo.

Duelo de la Virgen María, cop. 124.

PORT. Varias provincias tem de varias gentes 

Em ritos e costumes differentes. 

Camöens, os Lusiadas, c. 10, st. 139.

11. Durant, pendant.

Lanquan li jorn son lonc en mai.

G. Rudel: Lanquan li jorn. 

Lorsque les jours sont longs en mai. 

En abril, quan vei verdeyar.

B. de Ventadour: En abril. 

En avril, quand je vois verdoyer. 

ANC. FR. Or sai de voir qu'en mon vivant 

Ne fis chose qui vausist tant.

Roman du Renart, t. III, p. 16. 

CAT. En les nars li 'n gitarets

Ab canon en III jorns tres vets. 

Trad. catal. dels auz. cass. 

ESP. Era tan descarnado en estas quarantenas

Como qui yace preso luengamient en cadenas. 

V. de S. Domingo de Silos, cop. 415.

PORT. E que em sua vida ja se exprimentara. 

Camöens, os Lusiadas, c. 3, st. 85.

12. Devant.

S'en lui es lo plaitz pauzatz,

Voill que per lui sia jutjatz. 

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons. 

Si le différend est posé devant lui, je veux que par lui il soit jugé. 

ANC. FR. James n'en metra en sa moe.

Roman du Renart, t. 1, p. 344.

CAT. Preich les tues lahors totes en les portes de la filla de Syon.

Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 8.

ESP. En su casiella

Estaba un grant conviento, de fuera de la ciella.

V. de santa Oria, cop. 137. 

PORT. Podeis fazer que a gente

Em mi, do grão poder vosso, se espante. 

Camöens, ecloga IV.

13. Vers.

Si us platz qu'en autra part me vire.

Folquet de Marseille: Tan m'abellis. 

S'il vous plaît que je me tourne vers autre part. 

ANC. FR. En sa canbre s'en va plurant.

Marie de France, t. 1, p. 224. 

CAT. E netamen ay en amor entes.

Auzias March: Callen aquells.

ESP. Torna en mi, sennora, el to precioso viso.

Milagros de Nuestra Señora, cop. 774.

PORT. Huma esperança

Em que me vi levantada.

Camöens, Rhythmas, parte seconda.

14. Quant a, a l'égard de.

En arma et en cors, 

En aysi fom salvatz.

V. de S. Honorat. 

Quant à l'âme et quant au corps, ainsi nous fûmes sauvés. 

ANC. FR. Ne se esleezcent en mei li mien enemi.

Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 24.

CAT. Alegrar nos em en la tua salvacio e en lo nom del Deu nostre serem honrats. Trad. des Ps. en lang. cat., ps. 18. 

ESP. Dando li gracias a el que ye en nos muy piadoso.

Fuero Juzgo, tit. I. 

PORT. Louvado seja amor em meu tormento. 

Camöens, Rhythmas, part. prim., son. 7.

EN, placé devant des mots avec lesquels il présente un sens absolu, concourt à former des adverbes composés, dont voici quelques exemples:

1°. Avec un substantif. 

Amat aurai

En perdon lonjamen.

B. de Ventadour: Bels m'es qu'ieu, 

J'aurai aimé en vain long-temps.

Laissarai en Guerra mon filh.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar. 

Je laisserai mon fils en guerre.

Qu'el Dalfin sia 'l plaitz pauzatz, 

Qu'el jutje en sa cort en patz. 

T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons. 

Que le plaid soit posé au Dauphin, qu'il le juge en sa cour en paix.

Pus ja serai en re vas vos traire.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh.

Puisque jamais je ne serai en rien traître envers vous.

So qu' eu li dic non deigna en grat tener.

Raimond de Salas: Si m fos grazitz. 

Elle ne daigne prendre en gré ce que je lui dis. 

Siatz en luec folhs ab los fatz.

P. Rogiers: Senher Raymbautz. 

Soyez dans l'occasion fou avec les fous.

2°. Avec un adjectif.

Ans dic en descubert 

Que vostr' om sui en plan et en desert. 

G. de Berguedan: Un sirventes ai. 

Mais je dis à découvert que je suis votre homme en plaine et en désert.

S'en breu merce no 'l pren de mi.

G. Rudel: No sap chantar. 

Si dans peu pitié ne lui prend de moi. 

Sordel, ja pro no i auria 

L'amigua, so sai en ver, 

Si l'amicx per lieis moria. 

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx. 

Sordel, jamais profit n'y aurait l'amie, je sais cela au vrai, si l'ami mourait pour elle.

3°. Avec une préposition. 

Hom lo gieta en apres a terra.

Deudes de Prades: Auz. cass. 

On le jette ensuite à terre. 

En abans de gaire 

Venretz a mal port.

G. Figueiras: D'un sirventes. 

En avant de guères (avant peu) vous viendrez à mauvais port.

4°. Il se combine également avec plusieurs mots à la fois pour former des adverbes composés. 

1. De ci en avant, d'ici en avant.

De ci en avant son escrit dels sirventes d'En Bertran de Born.

V. de Bertrand de Born.

D'ici en avant sont écrits des sirventes du seigneur Bertrand de Born.

2. En eys pas, tout de suite, sur-le-champ.

E 'l diras en eys pas.

Marcabrus: Estornelh. 

Et tu lui diras sur-le-champ.

3. En eis lo pas, incontinent, sur-le-champ.

L'angels li venc en eis lo pas.

V. de Sainte Enimie, fol. 12. 

L'ange lui vint incontinent.

4. En pauc d'ora, en peu d'heure, en peu de temps.

En pauc d'ora m pogratz tan 

Far d'amor e de bel semblan 

Don visquera totas sazos. 

Arnaud de Marueil: Dona, sel que. 

En peu d'heure vous me pourriez faire tant d'amour et de beau semblant dont je vivrais toutes les saisons.

5. En per se, en per si, à part soi, à part.

Faitz l'en manjar 

Un petit, cant iretz cassar, 

Ab autra carn o en per se... 

Si com es en per si trusat, 

Deu esser en per se donat.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Faites-lui-en manger un peu, quand vous irez chasser, avec une autre chair ou à part...

Ainsi comme il est à part broyé, il doit être à part donné.

6. En de per se, à part, séparément.

Pueis un' e una causa faretz

En de per se trusar e pulvereiar.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Puis l'une et l'autre chose vous ferez séparément broyer et pulvériser.

7. De tot en tot, de tout en tout, entièrement.

Per so m cuia de tot en tot aucire.

Aimeri de Peguilain: De fin' amor. 

Pour cela elle pense m'occire entièrement.

EN, placé devant divers mots, forme aussi avec ces mots des prépositions composées, telles que:

1. En guisa de, en guise de. 

Ben pot hom dir qu' ancmais filhs de lhaupart 

No s mes en crotz en guiza de raynart.

Elias Cairel: Pos chai la. 

Bien peut-on dire que jamais fils de léopard ne se mit en croix en guise de renard.

2. En luec de, au lieu de, à la place de.

En luec de verjanz floritz

E foillatz, 

Volgra per champs e per pratz 

Vezer lansas e penos.

B. Calvo: En luec. 

Au lieu de vergers fleuris et feuillus, je voudrais par les champs et par les prés voir lances et étendards.

3. En mieg de, au milieu de.

Aissi cum sel qu' en mieg de l'albre estai. 

Folquet de Marseille: S'al cor plagues. 

Ainsi que celui qui reste au milieu de l'arbre.

EN, combiné avec le participe présent, remplace, dans la langue romane, le gérondif en DO de la langue latine. 

El cors me ri, neys en durmen.

Rambaud d'Orange: Ab nou cor. 

Le coeur me rit, même en dormant.

En chantan m' aven a membrar 

So qu' ieu cug chantan oblidar.

Folquet de Marseille: En chantan. 

En chantant il m'arrive de me rappeler ce que je crois chantant oublier.

Per pauc en ploran 

No m' auci, quar no ill sui denan.

G. Faidit: Lo rossinholet. 

Peu faut qu'en pleurant je ne me tue, parce que je ne suis pas devant elle.

EN, placé devant un adverbe, n'a d'ordinaire qu'une valeur explétive.

Tot en breviadamens

Poiria comtar d'un rei totz sos despensamens.

P. de Corbiac: El nom de. 

Tout brièvement je pourrais compter d'un roi toutes ses dépenses.

Joy aurai ieu s' a lui plai en breumen. 

Peyrols: Be m cuiava. 

J'aurai joie s'il lui plaît promptement. 

En aissi es trop miels guazardonatz.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh. 

Ainsi il est très bien récompensé. 

Pois Na Guiscarda nos es en sai tramesa.

V. de Bertrand de Born. 

Puisque dame Guiscarde nous est ici transmise.

Va s'en en lai per vertut.

Roman de Jaufre, fol. 84. 

Il s'en va là avec courage.

Lorsque le mot qui précède EN se termine par une voyelle, l'E s'élide ordinairement, surtout en vers. 

Cuidava 'n secret aver 

Entr' els baros man gazardo.

P. Vidal: Abril issic. 

Je pensais en secret avoir entre les barons mainte récompense.

Si 'n breu non ai ajutori.

Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.

Si dans peu je n'ai aide.

Quelquefois on trouve EM pour EN: 

Em paraulas mantener.

Boniface Calvo: Una gran. 

En paroles maintenir.

Torna em poyridura.

Liv. de Sydrac, fol. 106. 

Il tourne en pourriture.

Ges no i garet em perdo.

Roman de Flamenca, fol. 54. 

Il n'y regarda pas en vain.

Segon razon, bon frug em deu issir.

Lanfranc Cigala: Quant en bon luec. 

Selon raison, bon fruit en doit sortir.

Cette remarque s'applique aussi à l'ancien français:

Em partie la pristrent et gastèrent... 

Weilliez qu'elles soient em pardurable vie. 

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 178 et 187.

Dans les manuscrits on rencontre par fois E pour EN; cette suppression a lieu non seulement pour la préposition EN, mais pour d'autres mots dont la terminaison est la même. 

C'est ainsi que l'on trouve be pour ben (bien), fe pour fen (foin), etc.

No cuid qu' e Roma om de son saber fos. 

Poëme sur Boèce. 

Je ne crois pas qu'à Rome un homme de son savoir fût.

Us joys d'amor s' es e mon cor enclaus.

Arnaud de Marueil: Us joys d'amor. 

Un bonheur d'amour s'est enfermé dans mon coeur.

Cette forme a pareillement existé dans l'ancien français. 

E tes oreilles, receif, Sire, la meie ureisun.

Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 85. 

Et erra tant qu'il vint e le canbre ù li rois gisoit.

Aucasin et Nicolete.

martes, 25 de agosto de 2020

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA PRIMERA.

JORNADA SÉPTIMA. NOVELA PRIMERA.

Gianni Lotteringhi sen cridá de nit a la porta; desperte a la seua dona y ella li fa creure que es un fantasma; lo van a conjurá en una orassió y les cridades paren.

Siñó meu, me haguere agradat moltíssim, si a vos tos haguere vingut be, que un atra persona en ves de yo haguere escomensat tan bona materia com es esta de la que parlarem avui; pero ya que voleu que siga yo qui a los demés anima, u faré de bona gana. Me les ingeniaré, caríssimes siñores, en contátos algo que tos pugue sé útil en un futur, perque si les demés són com yo, totes som temoriques, y mes de los fantasmes, que Deu sabrá que són, yo no u sé, ni hay trobat hasta ara a dingú que u sapiguere, y tots los tenim temó; y per a fels marchá cuan vinguen a vatres, prenén bona nota de la meua história, adependréu una santa y bona orassió, y que va mol be per an estos casos.

Va ñabé a Florencia, al barri de San Brancazio, un comersián que se díe Gianni Lotteringhi, home mes afortunat al seu arte que sabut en atres coses, perque tenín algo de simplet, ere mol sobín capitá de los cantadós del laude de Santa María la Nova, y teníe que ocupás del coro, y teníe datres ocupassións que lo teníen entretengut. En aixó ell se teníe en mol; y alló li passáe perque mol assobín, com home ben acomodat, los donáe bons minjás als flares. Estos, com la un unes calses, l´atre una capa y datre un escapulari li traíen sobín, li enseñaben bones orassións y li resáen lo parenostre en vulgar, y la cansó de San Alejo y lo lamén de San Bernardo y les alabanses de doña Matelda y atres tonteríes tals, que ell teníe en gran apressio y totes per la salvassió de la seua alma les díe mol diligenmen. Teníe este Gianni una dona majíssima y atractiva, de nom doña Tessa y ere filla de Mannuccio de la Cuculia, mol sabuda y previsora; ella, veén la simplesa del home, com estáe enamorada de Federigo de los Neri Pegolotti, que ere mol hermós y pincho, y ell estáe enamorat de ella, va arreglá en una criada seua que Federigo vinguere a parláli a una possesió mol maja que lo dit Gianni teníe a Camerata, aon ella passáe tot lo estiu; y Gianni alguna vegada allí acudíe per la tarde a sopá y a dormí, y pel matí sen entornáe a la tenda y a vegades als seus laudes. Federigo, que mol u dessichabe, aprofitán la ocasió, un día que li va sé manat, al fes de nit, allá que sen va aná, y com no habíe vingut Gianni, per la nit, en mol plaé y tems, va sopá y va dormí en la Siñora, y ella, están als seus brassos, li va enseñá prop de sis dels laudes del seu home. Pero no volén que aquella fore la radera vegada, per a que la criada no tinguere que aná a buscál cada vegada, van arreglá juns esta seguida: que ell, tots los díes, cuan aniguere o tornare de una possesió seua que una mica mes aball estabe, se fixare en una viña que ñabíe prop de la casa de ella, y voríe una calavera de burro damún de un sep de viña. Cuan la veiguere en lo morro girat cap a Florencia, sense falta, per la nit, que acudiguere aon ella, y si no trobabe la porta uberta, que cridare tres vegades, y ella li obriríe; y cuan veiguere lo morro del ruc girat cap a Fiésole, que no vinguere, perque Gianni estaríe allí. Y fénu de esta manera, moltes vegades juns van está. Entre tantes vegades ne va ñabé una a la que, tenín que sopá Federigo en doña Tessa, habén ella fet guisá dos capóns mol gorts, va passá que Gianni, que no teníe que víndre, va arribá mol tart. La Siñora u va sentí mol, y ell y ella van sopá una mica de carn salada o cansalada que habíe fet adobá apart; y la criada va fé portá, en un mantel blang, los dos capóns guisats y mols ous ressién postos aquella tarde, y un canti de bon vi a un jardí seu al que podíe entrás sense aná per la casa y aon ella acostumbrabe a sopá en Federigo alguna vegada, y li va di que ficare aquelles coses al peu de un pressegué que estabe a un pradet; y tan enfadada estáe, que no sen va enrecordá de díli a la criada que se esperare hasta que Federigo vinguere, y li diguere que Gianni estabe allí y que agarrare aquelles coses del hort. Per lo que, anánsen al catre Gianni y ella, y tamé la criada, no va passá mol rato hasta que Federigo va arribá y va cridá una vegada a la porta, que estabe tan prop de la alcoba, que Gianni u va sentí al momén, y tamé la dona; pero per a que Gianni no puguere sospechá de ella, va fé vore que dormíe.

Y, esperán un poc, Federigo va quirdá per segona vegada; de lo que maravillánse Gianni, li va pessigá fluixet a la dona y li va di:

- Tessa, ¿Sens lo que yo séntigo? pareix que criden a la nostra porta. La dona, que mol milló que ell u habíe sentit, va fé vore que se despertabe, y va di: - ¿Qué dius, eh?

- Dic - va di Gianni - que pareix que criden a la nostra porta.
- ¿Criden? ¡Ay, Gianni meu! ¿No saps qué es? Es lo fantasma, del que hay tingut estes nits passades la temó mes gran que may se va tindre, tanta que, alguna nit, cuan lo hay sentit, me hay tapat lo cap y no me hay atrevit a destapámel hasta que ha sigut día cla.

Va di entonses Gianni:

- Va, dona, no tingues tanta temó, si es ell, perque hay dit antes lo Te lucis y la Intemerata y moltes atres bones orassións cuan mos habíem de gitá y tamé hay persignat lo llit de racó a racó en lo nom del Pare y del Fill y del Espíritu San, y no ña que tíndre temó: que no pot, per mol poder que tingue, fémos mal.

La dona, per a que Federigo no sospechare y se enfadare en ella, va deliberá eixecás y féli sabé que Gianni estabe a dins, y li va di al home: - Mol be, tú dis les teues paraules; yo per la meua part no me tindré per salvada ni segura si no lo conjuram, ya que estás tú aquí.

Va di Gianni:

- ¿Y cóm sel conchure?

Va di la dona:

- Yo be u sé, que abansahí, cuan vach aná a Fiésole a per les indulgénsies, una de aquelles ermitañes que ñan allí, Gianni meu, la dona mes santa que Deu te al seu servissi, veénme tan atemorisada me va enseñá una santa y bona orassió, y me va di que la habíe probat moltes vegades abans de sé ermitaña y sempre li habíe servit. Pero Deu sap que sola may me hauría atrevit a probála; Pero ara que estás tú, vull que lo conjurem.

Gianni va di que mol be li pareixíe; y eixecánse, sen van aná los dos a poquetet cap a la porta; afora encara estáe Federigo, sospechánse algo, y una vegada allí, li va di la dona a Gianni: - Ara escupíña cuan yo tu diga.

Va di Gianni:

- Vale.

Y la dona va escomensá la orassió, que ere esta:

- Fantasma, fantasmot, que vas per la nit fen temó, en la coa tiessa has vingut, y en la coa tiessa ten anirás; vésten al hort aon lo pressegué, allí hay ña grassa mascarada y sen cagallóns de les meues gallines; proba del canti y vésten depressa, y no mos faigues mal ni a mí ni al meu Gianni.

Y dit aixó, li va di al home:

- ¡Escupíña, Gianni!

Y Gianni va escupiñá; y Federigo, que estabe a fora y va sentí aixó, se li van passá los sels, y encara ple de melancolía teníe tantes ganes de riure que casi petáe, y en veu baixa, cuan Gianni escupiñáe, díe: - Les dens.

La dona, después de habé conjurat tres vegades al fantasma, va torná al llit en lo seu home. Federigo, que esperabe sopá en ella, sense habé senat y habén entés be les paraules de la orassió, sen va aná al hort y va trobá a la bresquillera los dos capóns, lo vi y los ous, sels va emportá a casa y va sopá en gran gust; y después les atres vegades que se va trobá en la dona sen van enriure mol de este conjur.

Es sert que diuen algúns que la dona habíe girat lo cap pelat del burro cap a Fiésole, pero que un llauradó que passabe per la viña li habíe pegat en una gayata y lo habíe fet girá, y se habíe quedat mirán cap a Florencia, y per naixó Federigo, creén que lo cridáen, habíe vingut, y que la dona habíe dit la orassió de esta guisa: «Fantasma, fantasmot, vésten en Deu, que la calavera del burro no la hay girat yo, que un atre ha sigut, que Deu lo castigo, yo estic aquí en lo meu Gianni»; per lo que, anánsen, sense albergue y sense sopá se habíe quedat. Pero una veína meua, que es una dona mol vella, me va di que tan una com l´atra van sé verdat, segóns lo que ella de chiqueta habíe sentit, pero que la radera no li habíe passat a Gianni Lotteringhi, sino a un que se díe Gianni de Nello, que estabe a Porta San Pietro y ere tan bobo com u va sé Gianni Lotteringhi. Y per naixó, cares siñores meues, a la vostra elecsió dixo pendre la que mes tos agrado de les dos, o si voléu, les dos: tenen molta virtut per an estes coses, com per experiénsia hau sentit; adeprenéules y ojalá que tos servixquen algún día.