Mostrando las entradas para la consulta donaren ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta donaren ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 9 de julio de 2022

A 20 de Maig me donaren una de Vm. de 25 de Abril, y ab ella tota merçe.

Carta que escribió el canónigo de Tortosa Jayme Miró al canónigo de Toledo D.
J. B. Pérez, obispo que después fue de Segorbe (a: Existe original en un tom. fol. de actas y noticias de los SS. de España, que recogió el dicho Señor Pérez, y se guarda en el archivo de la catedral de Segorbe.). 

A 20 de Maig me donaren una de Vm. de 25 de Abril, y ab ella tota merçe. 

Y puyx es Vm. natural de Valencia, li respondre en nostra llengua, puix lo entendra molt be. 

Per tenir yo en carrech la llibreria de esta iglesia per lo capitol de ella, fuy forçat comunicar la de Vm. á estos senyors estant justats per altres negocis, y tots uniformes foren molt contents yo serquas totes les claricies se poguessen haber, y veure axi en la llibreria como en lo archiu, y en les constitucions de esta iglesia, y donas á Vm. relacio del que si trobaria ab tot lo compliment necessari. Y axi serquant en dita llibreria, he trobat en un llibre de lliçons molt antich la vida del glorios Sant Ruph, la qual envie à Vm. de la manera la he trobada scrita en llati, encara que en alguns llochs hi ha alguns periodos no corresponen a la sentencia he intelligencia del que va dient; pero per no llevar y affegir hi mes del quex havia la tramet de ma mia scrita ab la present, como dalt dich. Rebré a merce me avise de la rebuda della. 

Tambe so entrat en lo archiu de dita iglesia per veure si se trobarien alguns actes antichs ans que los moros entrassen en Spaña, y no si ha trobat cosa alguna, salvo la conquista feu D. Ramon Berenguer, compte de Barcelona, qui conquista a Tortosa, y trague los moros della en lo any 1148: y conquistada feu venir de França de un monestir estaba en la ribera del Rojne a un Gaufrido qui era abat de dit monestir de canonges reglars del orde de Sant Agosti pera esser bisbe de Tortosa, e axi en lo any 1151 lo Archebisbe de Tarragona lo consagra en presencia de altres bisbes y de dit D. Ramon Berenguer, compte de Barcelona, y li dona dit compte a dit Gaufrido y sos successors los delmes y primicies, y designa los llimits del bisbat. 

Y apres dit Gaufrido envia a Roma sa electio y consecratio pera obtenir confirmatio de Adriano quarto, qui tunc presidia en la sede romana; y axi dit Adriano lo confirma ab sa bulla, dada en Benavent 6 cal. Aprilis (a: El original dice XIII cal. Aprilis) anno Incarnationis Domini de 1155 pontificatus anno secundo. E dit Gaufrido poch apres de haber rebut dita confirmatio que fonch en lo any 1158 feu una constitucio que comença: Auctoritate apostolicâ roborati, la qual per esser llarga no insertare sino solament lo essencial della pera alguna claricia del que Vm. me demana. Y diu desta manera: Statuimus e firmamus Nos et sequaces nostros in praefactâ ecclesiâ unanimiter, concorditer et canonicè vivere sub regula Sancti Augustini, et juxta consuetudines ecclesiae Sancti Ruphi, licet sint ibi aliqua singularia quae in Dertusensi ecclesiâ juxta dignitatem suam et loci proprietatem rationabiliter poterunt dispensari. Y tinch per molt averiguat dit Gaufrido porta la historia de la vida de S. Ruph de alla del modo la he trobada, y va ab la present. Y asso es lo que fins al present he pogut trobar. Si altra cosa se descubrira, yo avisare a Vm. Y si en altra cosa hi haura per assi en que yo me puga emplear al servey de Vm. rebre a molt contento mo mane, per que ho fare, com per les obres veura. Y nostre Sr. guarde y prospere a Vm. per molts anys como se desija. Tortosa a 3 de Juny 1591. = Lo canonge Jaume Miró. = En el sobrescrito dice así: A mestre Joan Baptista Periz canonge de la santa iglesia de Toledo. = Toledo. 


Versión castellana de la carta anterior. 

A 20 de Mayo me entregaron una carta de Vm. de 25 de Abril, en la cual recibí merced. Y pues es Vm. natural de Valencia, le responderé en nuestro idioma que lo entenderá bien. 

Por tenerme encargada el cabildo de esta iglesia su librería, me vi obligado a dar cuenta de la de Vm. a estos señores, hallándose congregados para otros negocios, los quales con mucha satisfacción suya acordaron que buscase yo quanto pueda aclarar 

este punto, examinando los documentos de la librería y del archivo y las constituciones de esta iglesia, para dar a Vm. razón cumplida de quanto se encuentre. Escudriñando pues la librería, he hallado en un leccionario muy antiguo la vida del glorioso S. Rufo, que envío a Vm. tal cual ha venido a mis manos escrita en latín, aunque en algunos lugares hay períodos cuyo sentido no corresponde al contexto; mas por no añadir ni quitar, la remito adjunta como he dicho, copiada de mi mano. Estimaré a Vm. me avise su recibo. 

He entrado también en el archivo de la iglesia a ver si daría con algunas actas antiguas anteriores a la entrada de los moros en España, y nada hallo sino la conquista hecha por D. Ramón Berenguer, conde de Barcelona, que ganó a Tortosa y lanzó de ella a los moros el año 1148, y conquistada hizo venir de Francia de un monasterio de canónigos reglares, de la orden de San Agustín, que estaba a las orillas del Ródano, a su abad Gaufrido para que fuese obispo de Tortosa: al qual consagró el arzobispo de Tarragona el año 1151 a presencia de otros obispos y del dicho D. Ramón Berenguer, conde de Barcelona, el cual dio a Gaufrido y a sus sucesores los diezmos y primicias, y señaló los límites del obispado. Hecho esto, envió a Roma Gaufrido su elección y consagración para que la confirmase Adriano IV, que ocupaba entonces la silla romana, como en efecto la confirmó en su bula expedida en Benevento VI cal. Aprilis anno Incarnationis Domini 1155 pontificatus anno secundo. 

Poco tiempo después de haber recibido Gaufrido esta confirmación, esto es, en el año 1158 hizo una constitución que empieza: Auctoritate apostolicâ roborati, que no inserto toda entera por ser larga; sólo notaré lo esencial de ella para aclarar lo que Vm. me pregunta. Dice así.... 

Y tengo por muy cierto que dicho Gaufrido trajo de allá la historia de la vida de San Rufo, tal cual la he encontrado y acompaño con esta. Y es quanto hasta ahora he podido encontrar. Sí más descubriere, avisaré a Vm. Y si hay por aquí otra cosa en que pueda yo emplearme en su obsequio de Vm. tendré a gran satisfacción que me mande, pues lo haré como lo acreditarán las obras. Y nuestro Señor guarde y prospere a Vm. por muchos años como se desea. Tortosa a 3 de Junio de 1591. = El canónigo Jayme Miró. = El sobrescrito dice: Al maestro Juan Bautista Pérez, canónigo de la santa iglesia de Toledo. 

miércoles, 28 de abril de 2021

Capitol.V.com Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple

Capitol.V.com Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple. e de les virtuts que acompanyaren sa senyoria.

(Falte la C) Complits los tres anys anna leua la let a la sua excellent filla. E vehent la maturitat sua e honestissim gest conegue no era digna cosa tal senyora stigues en casa sua ne pratiquas ab les gents del mon: que res no estimen familiar los sia: segons es scrit. ¶ Quot nimia familiaritas parit contemptum. Car molta familiaritat engenra menyspreu. E recordant se la dita Anna del vot que hauia fet ans que la concebes: dellibera offerir la al temple a nostre senyor deu: e que ensemps ab les altres donzelles: fos aqui separada e apartada de la pratica e vista de les gents: e sols occupada en lo seruici diuinal. E de aço Anna parla ab lo seu marit dient li com en lo temps de la sua gran congoixa (com una c al revés y en ganchet + goixa: Ɔgoixa) e psecucio (presecucio, persecucio, prosecucio, prosequcio) ella hauia votat (fet vot): q si nostre senyor deu li donaua fill o filla q aquell donaria al seruici seu: e q nostre senyor p sa clemencia los hauia donat aquella angelical filla: la qual sens hauer ho votat li paria q la habitacio sua no deuia esser sino en la casa de deu: pq li paria q tantost lay deuien portar: car ab tot la edat sua sia tan poca la discrecio sua e prudencia es en sobiran grau. E Ioachim hoynt lo rahonament de sa muller: e conexent era raho se posas en obra: comença a plorar agrament pensant que hauia apartar de la sua vista aquella filla que ell tan carament amaua: e era tota la alegria de la vida sua: E anna quel veu plorar no pogue tenir que lo cor seu no rompes en moltissimes lagrimes. E axi stigueren gran peça que la hu al laltre nos pogueren parlar. E la senyora filla vehent los en aquell piados plor: e sabent la causa (cansa) per que axi eren affligits dix los.
¶ Hec est voluntas dei: vt ego
vadam. Volent dir senyor pare e vos senyora mare nous congoxeu: car aquesta es la voluntat de nostre senyor deu que yo vaja him separe de vosaltres: per donar exemple als esdeuenidors qui perfetament volran deu seruir: que de necessitat coneguen ques han a separar e voluntariament apartar de les coses pus cares que en aquesta present vida tendran. E Ioachim: e Anna certificats de la volentat diuina per boca de la sua sancta filla cessaren de plorar: e donaren orde de fer la sua piadosa offerta. E volent exir de casa los dos portant per les manetes la sua gloriosa filla: foren aqui quatre donzelles per nostre senyor deu trameses per acompanyar sa senyoria. E les dos primeres qui hauien nom virginitat: e desig d´solitut prengueren la senyora per lo braç: e parla li virginitat dient: O senyora verge consagrada: vos sou huy constituida capitana e guiadora de totes aquelles que en vera puritat e virginitat volran seruir nostre senyor deu. E perço mana sa magestat que mostreu a les dexebles vostres aquesta liço. ¶ Fugere consorcium hominum: et non concursare per alienas edes: nec demorari in plateis. Car es molt necessari a les dites vergens fugir a tota familiaritat de homens: e no voler molt praticar per cases estranyes: ne esser grans visitadores: ne aturar molt en los lochs hon comunament multitut de gent se aiusta. Perço senyora vos qui sou lo exemplar d´virtuts vos cloureu huy dins lo temple: e aqui stant en solitut pendreu tanta amor ab mi que fareu vot solemne de may perdre la mia companyia. E laltra donzella qui era nomenada amor d´solitut dix a sa senyoria. O ma senyora: a nostre senyor plau que yo sia la companyia vostra en lo temple: car sab sa magestat que qui ama solitut es molt dispost a rebre los seus dons e gracies: e com sa clemencia dellibere comunicar a vostra merce majors secrets e misteris que james a pura creatura haja comunicats: per que dic a vostra senyoria. ¶ Obliuiscere populum tuum: et domum patris tui. Car necessari es als viuints en solitut no solament esser apartats corporalment de les coses mundanes: ans han mester del tot oblidar la generacio sua: e la casa del propri pare. E perço vostra senyoria qui va super semitas justicie fa huy obra de gran exemplar lexant en tan tendra edat la companyia tan amada de la virtuosa mare e pare vostres: e ques (qs) pensa vostra merçe sen seguira d´aço. ¶ Quia concupiuit rex speciem tuam Car lo rey del cel vehent vos axi apartada de les gents enamorarsa de la vostra bellea: e pendraus per sposa. Axi senyora mirau si fareu bon cambi de lexar lo pare e Mare mortals: per hauer lo rey de vida per spos. E les altres dos donzelles qui hauien nom dolçor de contemplacio: e laltra diligencia virtuosa: besaren la ma a la senyora ab molta reuerencia e amor. E dixli dolçor de contemplacio. Excellent senyora nostre senyor deu mana queus porten al temple.
Quia oportet vos semper (semp, p: pre : sempre) orare. Car vos sou la vera contemplatiua que en oracio haueu a occupar tota la vida vostra: e en la dita oracio suplich vostra senyoria no vullan companyia nenguna ans vos deman de merçe que Cum oraueris intra cubiculus et clauso hostio ora patrem tuum. Co (ço) es que com volreu orar que vostra altesa se retragua en la pus secreta celleta: que trobareu en lo temple: e aqui tancada la porta orareu al pare vostre celestial: qui sol ab vos sola sues amors e dolçors vol comunicar. E laltra donzella nomenada diligencia virtuosa dix a sa merçe. O ma senyora sia certa vostra senyoria. Non cessat orare: non cessat bene operari. Car no cessa de orar: qui no cessa de be obrar. Aço dic la mia senyora: per que ma germana sols vos ha parlat de oracio: aqueix es son offici: e yo senyora tinch a entendre en tot lo exercici de les virtuts. E la vida de vostra senyoria no solament ha de esser entesa en contemplar: ans encara en les altres obres virtuoses: que en son cars no son de menys merit que la oracio. E lo legir de vostra merçe: e la faena d´mans: e les altres obres tot es vna pura oracio: qui puja dret al cel. Sicut incensum in conspectu dei. E la senyora rebe les dites donzelles ab molt plaer mostrant esser li molt accepte lo rahonament de cascuna d´elles. E axis posaren en cami anant les dos primeres (pmeres): e les altres dos portant la senyora per lo braç seguint la les altres criades sues que della james se partien. E Ioachim e anna admirats de la gloria e bella companyia d´la sua sancta filla aturaren se vn poch detras (d´tras): e anauen li de prop ab molta reuerencia. E venint al temple foren a q en la entrada: hon hauia vna bella scala de pedra: per hon pujaren a les altees del temple. E aqui la senyora se gira per pendre comiat de son pare e de sa mare e besant los les mans ab molta (malta) amor se despedi dells: los quals (qls) ab grans lagrimes la besaren donant li largament cascu la sua benedictio offerint la ab molta deuocio a nostre senyor deu comanant lay carament.

miércoles, 1 de agosto de 2018

dirigens catalans al seu siñó lo Rey Felipe V

Qué be trataben los dirigens catalans al seu siñó lo Rey Felipe V cuan va visitá Barcelona al 1701.
Sol los va faltá llimpiáli lo cul a llepades.
 ¿Cataluña, estat independén? jajaja 
 Ay, què em pixu.

dirigens catalans al seu siñó lo Rey Felipe V
 
 
Dilluns als I de agost MDCCI. En aquest dia fonch lo jurament dels il·lustres y fidelíssims senyors deputats y oÿdors en la forma acostumada y següent, ço és, que entre las deu y nou horas de la matinada arribaren en la present casa de la Deputació (al pdf se trobe tamé Diputació) los senyors deputats y oÿdors que acabaven, acceptat lo senyor oÿdor real, que no vingué per no trobar-se en la present ciutat per a jurar lo senyor oÿdor real novament extret y se’n anaren en lo concistori; vingueren també los magnífichs acessors y advocat fiscal y encontinent de estos junts sas senyorias donaren ordre als veguers del concistori que anassen avisar als senyors deputats y oÿdors novament extrets y serca las onse horas vingueren a la dita present casa en la forma acostumada y següent: primer lo senyor oÿdor militar y després lo eclesiàstich y lo mateix orde servaren los senyors deputats, venint primer lo real y consequutivament vingué lo senyor deputat militar y després lo eclesiàstich, los quals senyors deputats y oÿdors novament extrets vingueren en forma de brassos acompañats, ço és, los eclesiàstics al mitg de un cavaller y ciutedà, los militars de un eclesiàstich y secular y lo real al mitg de un eclesiàstich // 2v // y cavaller. Foren rebuts al cap de la escala per los magnífichs acessors y advocat fiscal cada un respective com anave venint y, després de haver feta oració a la capella petitat de Sant Jordi, que per dit effecte estava molt ben adornada, se’n entraren en lo aposento a hont fan residència los dits magnífichs acessors y advocat fiscal dit lo concistori vell. 
 

domingo, 9 de junio de 2019

Tomo I, texto XXIV, lo rey, Pedro Torrelles

XXIV.

Reg. 2252 fol. 97. 22 de julio de 1409.

Lo Rey. - Capita. Laltra dia reebem una letra vostra ab la qual nos significavets com apres que fos arribat ab lestol en castell de Caller nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia vos aculli molt be e com havent gran plaer de vostra venguda vos feu marescal de que havem haut fort singular plaer e loy grahim molt: placia a nostre Senyor Deus que li do longavida e salut ab aquella prosperitat quel nostre cor e lo seu desijen. Sapiats que digmenge a XIIII del present mes estantsen la casa de Bellesguard e desijants molt saber novelles de nostre molt car primogenit lo rey de Sicilia e de la sua host veem de la finestra de la nostra cambra venir una galea de les parts de levant que arriba en la plaja de Barchinona e a cap de un poch fo ab nos en G. Pujada quins dix que la dita galea venia de Sardenya e que portava bona nova pero que ell encara no la sabia': e apres fort poch estants nos en la dita finestra veem venir mossen Jacme Roure et en Johan Barthomeu ab III
harauts fort corrents e abans que fossen dos trets de ballesta prop de la dita casa de Bellesguard començaren tots a cridar a altes veus e vengueren cridant victoria victoria Arago et Sanct Jordi. E pujants alt en la dita casa faerennosreverencia ens donaren les letres que portaven del dit nostre molt car primogenit e de vos e dels altres ens recitaren largamentlo fet de la batalla e de la victoria que sen era seguida e de la preso de Sanct Luri les quals havia XV jorns que eren estades fetes e encara res non sabiem de que haguem inextimableplaer e singular consolacio e per sobres de goig prenguemnos a plorar e encontinent votam de anar a la seu de Barchinona e de enclourens aqui
per tenirhinovena e complir altres vots que ya haviem fets esperantsla bona novella dessus dita. Mas per tal com era digmengee axi com sabets no acostumam de cavalcar aquell jorn ladonchs nons moguem: mas lo dilluns seguenta IIII hores apres mija nit cavalcam e anamnosen dret cami a la dita seu on nos enclouguem que non som exitsdespuys e aqui fom reebuts ab gran processo e devotes oracions e pujamnosen tantost al altar major e puys devallam a Sancta Eulalia continuantstots temps les dites processo e la Salve Regina e oracions molt devotes ques dien cascun jorn en la dita seu e en los monastirse esgleyes de Barchinona per retre laors e gracies a nostre Senyor Deus de la gracia quens ha feta. Per tal quen hajats plaer vos significam que som en bon punt e ben sans en tota nostra persona per gracia divinal: manantse pregantsvos quens scrivats soven de la salut e bon estament del dit rey nostre molt car primogenit e del fet de la guerra e del estament daqueix regne e de totes noves que sabrets quar singular consolacio ne haurem. E sapiatsque som estats fort merevellats de la batalla quar be sabnostre molt car primogenit que no era axi empres: e digatslique nos lo pregam ab fort gran affeccio que nos torn soven a fer semblants coses quar la sua persona presa molt e no la deu axi arriscar com ha fet ne exposar a fortuna ço que segurament e sens perill pod aconseguir axi com fara sens tota falla per divinal gracia quar nos et ell havem bon dret al qual nostre Senyor Deus no sab ne ha acostumat fallir ne noure. Apres que haguem reebudes les dites letres e bones novelles vench a nos Manuel de Cassi ab letres sobrel soccors quel dit rey nostre molt car primogenit demana: e per tal com per raho de la dita novena que tenim en la seu no podiem anar a les corts encontinent tramesemals de les dites corts que venguessen açi a nos e faerenho e posamlus devant com pus graciosament poguem lo dit fet e ells preserenho fort be e esperamfermament e sens tot dubte quel fet haura bon compliment e spatxatrecapte. Maestre Viçent Ferrer es açi on ha ja estat ben per VI setmanes e diu missa alta e preycafort merevellosament cascun jorn en que ha continuament de VII millia en VIII millia persones e ha preycat e fet lofficiaçi en la seu devant nos e cantat ensemps ab tota la gent quey era la Salve Regina a altes veus e ha seguida la processo per la ciutat la qual es estada fort devota solempne e molt bella en que havia de XXV millia persones ensus qui la seguien e no sap homque jamay en Barchinona se faesprocesso que per tanta gent fos seguida ne tant devotament acompanyada. A present noyc ha altres noves sino quel papasera açi en Barchinona lo primer dia dagost primer vinent e entenemlo acullir com pus honorificament e pus sollempnamentporem e metremlo en lo palau major e nos mudaremnosen lo menor: e la primera vegada queus scrivam faremvossaber largament laculliment e la festa els entremesos e altres honors que fetes li haurem per tal quen hajats plaer. Nos escrivim al dit rey nostre molt car primogenit pregantlo que no partesca de Caller en aquests dos meses qui venen de calor: e si nostra molt cara filla la reyna de Sicilia era aqui ab ell nos ne hauriem fort gran pler e que la poria fer anar aqui ab dues o tres dones tant solament e que totes les altres ensemps ab tota la roba sino ab aquella que necesariament hauria mester romanguessen en Sicilia ab la mes gent que pogues de sa casa en manera quels sicilians estiguessen ab bona esperança de ella retornar en breu quar pus lo consell del dit rey *? resident en Sicilia romangues en bon orde no li calriatembre que res si mogues quar tot stara pla majorment per la prosperitat e assenyalada favor que nostre Senyor Deus li dona: perqueus manam quel instets de nostra part que ho façaquar son benavenir seria. Dada en Barchinona sots nostre segell secret a XXII dies de juliol del any MCCCC nou. - REX MARTINUS. - Dominus rex mandavit michi - Bernardo Medici. - Dirigitur a mossen P. Torrelles.

lunes, 10 de diciembre de 2018

pobre que se dedicabe a aná per los pobles a demaná

Una vegada ñabíe un pobre que se dedicabe a aná per los pobles a demaná.

- Pom, pom.
- Quí es?
- Me podríe doná algo per caridat?

Només li van doná un sigró.
Mentres anáe a missa se va dixá lo sigró a la entrada y al torná una gallina sel habíe minjat.
No sen aniríe de allí sense lo sigró o la gallina que sel habíe minjat. No valíe gaire pero ere d´ell.
La gallina se va emportá.

Mateixa operassió que lo día abans.
A l´atra casa aon li van doná posada ñabíe un tossino que va fé una festeta y se la va trampiñá, y lo pobre va demaná lo tossino. 

Va conseguí que li donaren lo tossino. Alguns díen:
Veigues si lay donarán! Pero sí, acabáe conseguínu, lo tossino en ell y a cambiá de lloc.

Al trespondre lo sol va fé cap a casa de una gen mol bona que li van tindre que doná lo bou que se va minjá lo tossino. :) Marche en lo bou cap a un atre poble. Allí va demaná que li guardaren lo bou mentres anáe a missa.

A una casa ñabíe una chiqueta malalta al llit que díe:
!Mare, si puguera minchá feche de bou, m´apañaría!

Li van doná lo gust a ver si podíe sé verdat.

Cuan lo pobre va torná, va di :
lo bou o la chiqueta.

Sen va endú a la chiqueta al morral.

Pel camí la fée cantá:
Canta a dins de la taleca,
sinós te pego una cleca!

La chiqueta cantabe ancara que plorabe, pensán en sa mare.

Va sentís la chiqueta en esperansa al sentí a dins de la casa que habíe triat lo pobre unes veus conegudes. Ere casa de sa tía ! 
Mentres ell anáe a missa, elles la van sentí gañí a dins del morral y la van recuperá.

Se li estaríe be que la chiqueta se tornare un cante ple de aigua y se enduguere un bon chasco.

Aixina que li van colocá un cante ple d´aigua al morral y ell sen va aná.

Después tot va sé enfadás perque no cantabe la chiqueta com ell li habíe manat.

Va pegá en lo morral contra una pedra y va eixí tota l´aigua. 


pobre, morral, zurrón, cuento, pedra, aigua

 

La chiqueta ya estáe en sa tía y después en sa mare.

La avarissia trenque la taleca, lo sac, lo morral, lo surronet.


http://www.quintanal.es/Web_LECTURA/WebTorrijos/El%20pobre%20del%20zurron.pdf


https://es.wikisource.org/wiki/El_zurr%C3%B3n_que_cantaba


https://www.larioja.org/i-estudios-riojanos/es/libreria/libreria-on-line/logrono-facsimiles/3-zurron-pobre


http://www.escuelademusicalapaz.com/10-EDUCANDO_EN_VALORES/VINCULOS/zurron.pdf


https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=61705

jueves, 25 de febrero de 2021

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA NOVENA. Saladino, Torello

JORNADA DÉSSIMA. NOVELA NOVENA.

Saladino, disfrassat de viachán, es honrat per micer Torello; ve después la crusada; micer Torello li fique un plasso a la seua dona pera que pugue torná a casás, es fet presoné y com es mol bon amaestradó de falcons li arribe la notissia al sultán, que, reconeixénlo, lo honre mol; micer Torello, per arte de magia, es portat en una nit a Pavia, y a les bodes que se selebraben per lo nou matrimoni de la seua dona, reconegut per nella, torne a casa en la seua dona.

Habíe acabat Filomena, y la magnífica gratitut de Tito habíe sigut alabada mol per tots, cuan lo rey, resservánli lo radé puesto a Dioneo, aixina va escomensá a parlá: Atractives siñores, sense falta conte Filomena la verdat sobre la amistat, y en raó al final de les seues paraules se lamen que avui sigue esta tan poc grata als mortals. Y si natros estiguerem aquí pera corregí los defectes del món, o encara que sol fore pera repéndrels, continuaría yo lo discurs de les seues paraules; pero com estem aquí pera un atre proposit, me ha vingut al ánim lo mostrátos, potsé en una historia mol llarga, pero agradable, una de les magnífiques obres de Saladino.

Dic, pos, que, segóns afirmen algúns, al tems del emperadó Federico I, pera reconquistá terra Santa va ñabé una crusada general entre los cristiáns.
Saladino, valentíssim siñó y allabonses sultán de Babilonia, habén sentit algo de aixó, va voldre vore personalmen los preparatius dels Siñós cristiáns pera naquella crusada, pera milló pugué previndres. Y arreglats los seus assuntos a Egipto, fen vore que sen anabe de peregrinassió, en dos dels seus homens mes ilustres y mes sabuts y sol en tres criats, disfrassat de viachán se va ficá en camí; y habén caminat per moltes provinsies cristianes y cabalgán per la Lombardía pera passá mes allá dels montes, va passá que, anán de Milán a Pavia y fénse ya de nit, se van topá en un gentilhome de nom micer Torello de Strata de Pavia, que anabe en los seus criats y en gossos y falcóns cap a una hermosa possessió que teníe prop del riu Tesino.
Al vórels, micer Torello sen va doná cuenta de que eren nobles y forastés y va voldre honráls; per lo que, preguntánli Saladino a un dels criats de micer Torello cuán faltabe encara per a arribá a Pavia, y si arribaríen a tems de entráy, no li va dixá contestá al criat sino que ell mateix va contestá: - Siñós, no podréu arribá a Pavia a tems de entrá dins.
- Pos - va di Saladino - feumos la mersé de enseñámos, perque som extranjés, aón podríem albergámos milló.

Micer Torello va di: - Assó u faré de bona gana. Ara mateix estaba pensán en enviá a un de estos criats meus a Pavia per a sert assunto: lo enviaré en vos y tos portará a un puesto aon tos albergaréu mol convenienmen. Y arrimánse al mes discret dels seus criats, li va maná lo que teníe que fé, y lo va enviá en ells; y anánsen ell a la seua possessió, rápidamen, lo milló que va pugué va fé prepará un bon sopá y pará la taula a un jardí; y fet aixó, a la porta va aná a esperáls. Lo criat, parlán en los homens nobles sobre diverses coses, los va aná desvián per serts camíns y los va conduí hasta la possessió del seu siñó, sense que sen donaren cuenta. En cuan los va vore micer Torello, ixín a peu a trobáls, los va di sonrién:
- Siñós, sigáu mol ben vinguts.

Saladino, que ere mol espabilat, sen va doná cuenta de que este caballé se habíe pensat que no li hauríen asseptat lo convit si los haguere convidat cuan se van trobá, y per naixó, pera que no pugueren negás a quedás aquella nit en ell, en una artimaña los habíe portat hasta la seua casa; y contestán al seu saludo, va di:
- Siñó, si dels homens cortesos puguere un queixás, mos queixaríem de vos, que, encara que haigáu estorbat lo nostre viache, sense meréixemos la vostra benevolensia per sol saludámos, mos hau obligat a asseptá tan alta cortessía com es la vostra. Lo caballé, sabut y elocuén, va di:

- Siñós, esta que ressibíu de mí, en lo vostre aspecte, es pobra cortessía; pero en verdat fora de Pavia no podríeu está a datre puesto bo, y per naixó que no tos peno lo habé allargat un poc lo camí pera tindre una mica menos de incomodidat.

Y aixó dién, venín los seus criats y voltán als convidats, en cuan van desmontá, van acomodá los seus caballs a les cuadres, y micer Torello va portá als tres homens nobles a les cámares preparades pera nells, aon los va fé descalsás y refrescás un poc en fresquíssims vins, y en amable conversa hasta la hora de sopá los va entretindre. Saladino y los seus compañs y criats sabíen tots latín, per lo que mol be los enteníen y eren entesos, y los pareixíe a tots ells que este caballé ere lo home mes amable y mes cortés y que milló parlabe de tots los atres que habíen vist hasta entonses. A micer Torello li pareixíe que eren aquells homens ilustríssims y de mol mes valor de lo que abans habíe pensat, per lo que se dolíe de no podé honráls en compañía y en un convit mes solemne aquella nit; per lo que va pensá en repará alló al matí siguién, y informán a un dels seus criats de lo que volíe fé, a la seua dona, que ere discretíssima y de grandíssim ánimo, lo va enviá cap a Pavia, que estabe mol prop, y les portes no se tancaben may. Después de aixó, portán als gentilhomens al jardí, cortésmen los va preguntá quí eren y aón anáen.
A lo que va contestá Saladino: - som mercadés chipriotes, venim de Chipre, y per los nostres negossis anem a París.
Entonses va di micer Torello: - ¡Vullguere Deu que esta terra nostra produguere tals nobles com vech que a Chipre se fan los mercadés!

Y de este raonamén passán a datres, se va fé hora de sená: per lo que los va invitá a assentás a la taula, y encara que ere lo sopá improvisat, van sé mol be y ordenadamen servits; y poc después, desparades les taules, se van ficá de peu, y, donánsen cuenta micer Torello de que estaben cansats, los va fé portá a gitás a uns hermossíssims llits, y ell, poc después, tamé sen va aná a dormí. Lo criat enviat a Pavia va doná la embajada a la Siñora, y ella va fé rápidamen cridá a mols amics y criats de micer Torello, y va fé prepará totes les coses oportunes pera un grandíssim convit, y a la llum de les antorches va fé invitá al convit a mols dels mes nobles siudadáns, y va fé traure robes y sedes y pells y se va ficá en orden tot lo que lo home li habíe manat. Vingut lo día, los gentilhomens se van eixecá, y micer Torello, montán a caball y fen vindre los seus falcóns, sels va emportá cap a una bassa allí prop, y los va amostrá cóm volaben. Cuan va preguntá Saladino si algú podíe aná a Pavia y portáls al milló albergue, va di micer Torello:

- Tos acompañaré yo, perque ting que aná allí.

Ells, creénsu, se van alegrá y se van ficá en camí; y sén ya la hora de tersia y habén arribat a la siudat, creén que los portabe al milló hotel, en micer Torello van arribá a casa seua, aon ya lo menos sincuanta dels mes ilustres siudadáns habíen vingut pera ressibí als gentilhomens. Veén aixó Saladino y los seus compañs, van compendre qué ere alló y van di: - Micer Torello, aixó no es lo que tos habíem demanat: ya hau fet prou esta nit passada y mol mes del que mos mereixem; per lo que sense cap inconvenién podíeu dixámos seguí lo nostre camí.
A lo que micer Torello va contestá: - Siñós, de lo que anit to se va fé estic yo mes agrait a la fortuna que a vatros, que a tems tos vach alcansá al camí cuan nessessitabeu vindre a la meua caseta; de lo de este matí tos quedaré yo obligat y jun en mí tots estos gentilhomens que están al vostre voltán, als que si tos pareix cortés negátos a minjá en ells podéu féu si voléu. Saladino y los seus compañs, vensuts, van desmontá y ressibits per los gentilhomens van sé portats a les seues cámares, que estaben mol ben preparades; y dixán les robes de camí y refrescánse una mica, van aná cap a la sala, que estabe aparellada esplendidamen; y después de rentás les mans y assentás a la taula en orden, en moltes viandes van sé magníficamen servits; tan que, si lo emperadó haguere vingut allí, no se haguere sabut cóm féli mes honor. Y encara que Saladino y los seus compañs foren grans Siñós y acostumats a vore grandíssimes coses, no menos se van maravellá de esta, y los pareixíe de les mes grans, tenín en cuenta la calidat del caballé, que sabíen que ere burgués y no noble. Acabada la minjada y desparada la taula, habén parlat un tan de altes coses, com fée molta caló, cuan va volé micer Torello, los gentilhomens de Pavia sen van aná a descansá, y quedánse ell en los tres seus, y entrán en ells a una cámara, allí va fé cridá a la seua valerosa dona. Ella, majíssima y alta, adornada en riques vestimentes, al mich de dos fills seus, que pareixíen dos angelots, va vindre cap an ells y los va saludá. Ells, al vórela, se van eixecá y en reverensia la van ressibí, y fénla assentás entre ells, gran festa van fé en los seus dos hermosos fillets. Pero después de apartás un rato micer Torello, ella amablemen los va preguntá de aón eren y aón anáen; a lo que los gentilhomens van contestá lo mateix que li habíen dit a micer Torello. Entonses la Siñora, en alegre gesto, va di:

- Aixina pos, vech que la meua previsió femenina sirá útil, y per naixó tos rogo que per espessial mersé no rechasséu ni tinguéu per vil lo regalet que tos faré portá.

Y fen portá pera cadaú dos parells de sobrevestes, una forrada de seda y un atra de marta, roba de siñós, y tres jubóns de sendal y lli, va di: - Prenéu aixó: les robes de lo meu siñó són com les vostres; les atres coses, considerán que estéu lluñ de les vostres dones, y lo llarg camí fet, y lo que tos quede per fé, y que los mercadés són homens asseats y delicats, encara que poc valguen podrán sétos pressiades.
Los gentilhomens se van maravillá y claramen van vore que micer Torello cap classe de cortessía volíe dixá de féls, y se van pensá, veén la noblesa de les robes, gens propies de viacháns, que hagueren sigut reconeguts per micer Torello; pero sin embargo, va contestá un dells: - Estes són, Siñora, grandíssimes coses y no hauríem de péndreles si no mos obligaren los vostres rogs, als que no pot dís que no.

Fet aixó y habén ya tornat micer Torello, la Siñora, encomanánlos a Deu, se va separá dells. Micer Torello los va demaná que tot aquell día se quedaren en ell; per lo que, después de dormí un rato, ficánse les seues robes, en micer Torello un rato van cabalgá per la siudat, y arribán la hora del sopá, en mols honorables compañs magníficamen van sená. Y cuan va sé lo momén, anánsen a descansá, al arribá lo día se van alsá y van trobá en ves de los seus rossíns cansats, tres palafrens bons y datres caballs nous y forts pera tots los seus criats.
Veén aixó Saladino, giránse cap als seus compañs, va di:

- Juro dabán de Deu que home mes cumplit ni mes cortés ni mes precabut que este no lo hay vist may; y si los reys cristiáns són tals reys en la seua condissió com este es caballé, lo sultán de Babilonia no podrá enfrentás ni en un sol, ¡ya no digám en tots los que veém que se preparan pera fótresseli damún!

Pero sabén que negás a recibirlos no ere oportú, agraínu mol cortésmen, van montá a caball. Micer Torello, en mols compañs, un bon tros del camí los va acompañá fora de la siudat, y per mol que a Saladino li dolguere separás de micer Torello, tan se habíe prendat ya dell, li va demaná que sen tornare cap atrás, que ells continuaríen lo viache. Ell los va di: - Siñós, u faré perque voleu, pero tos diré aixó: yo no sé quí sou ni vull sabé mes de lo que vullgáu dím; pero sigáu qui sigáu, que sou mercadés no mu crec; que Deu tos guardo.

Saladino, habén ya pres llissensia de tots los compañs de micer Torello, li va contestá:- Siñó, encara podríe passá que tos faigám vore la nostra mercansía, en la que assegurarem la vostra creensia; anéu en Deu.

Sen van aná, pos, Saladino y los seus compañs, en grandíssim ánimo de (si la vida los durabe y la guerra que esperaben no u impedíe) féli encara no menos honor a micer Torello del que este li habíe fet; y mol dell y de la seua dona y de totes les seues coses y actes y fets va parlá en los seus compañs, alabánu tot. Pero después que tot Ponén, no sense gran fatiga, van recorre, entrán al mar, en los seus compañs sen van torná a Alejandría, y plenamen informat, se va disposá a la defensa. Micer Torello va está cavilán quí siríen aquells tres, pero no va arribá a la verdat, ni se va aproximá. Venín lo tems de la crusada y fénse grans preparatius per tot arreu, micer Torello, a pesá de los rogs de la seua dona y les llágrimes, se va disposá a anássen a la guerra; y habén fet tots los preparatius y están a pun de montá a caball, li va di a la seua dona, a la que volíe mol:

- Dona, com veus, men vach an esta crusada tan per lo honor del cos com per la salvassió del alma; te encomano totes les nostres coses y lo nostre honor; y com estic segú de anámen, y no ting cap sertesa de torná, per mil acsidéns que puguen sobrevindre, vull que me consedixques una grassia: que passo lo que passo en mí, si no tens cap notissia serta de la meua vida, que me esperos un añ y un mes y un día sense torná a casát, escomensán este día del que de tú me separo.
La dona, que mol plorabe, va contestá:

- Micer Torello, no sé cóm soportaré este doló en lo que me dixau al partí: pero si la meua vida es mes forta que ell y algo tos passare, podéu está segú de que viuré y moriré com a dona de micer Torello y de la seua memoria.

A lo que micer Torello va di:

- Dona, estic mol segú de que, si fore per tú faríes aixó que me prometixes; pero eres una dona jove y maja y de gran linaje, y la terua virtut es mol coneguda per tots; per naixó no dudo de que mols grans y gentilhomens, si no se sapiguere res de mí, te demanarán per dona als teus germáns y paréns, y dels seus consells, encara que vullgues, no podrás deféndret y per forsa tindrás que compláurels; y este es lo motiu per lo que te demano este plasso y no mes llarg.
La dona va di: - Yo faré lo que puga de lo que te hay dit; y si un atra cosa tinguera que fé, tos obeiré en aixó que me manáu. Li demano a Deu que estos plassos ni a vos ni a mí mos porton estos tems. Acabades estes paraules, la Siñora, plorán, se va abrassá a micer Torello, y traénse del dit un anell lay va doná, dién:

- Si passe que me móriga yo abáns de torná a vóretos, enrecordéuton de mí cuan lo veigáu. Y ell, agarránlo, va montá a caball, y dién adiós a tot lo món, va empendre lo seu viache; y arribán a Génova en la seua compañía, puján a la galera, sen va aná, y en poc tems va arribá a Agre y en latre ejérsit dels cristiáns se va ajuntá. En lo que casi inmediatamen va escomensá una grandíssima enfermedat y mortandat, durán la que, fore l´art o la fortuna de Saladino, casi tot lo que va quedá dels cristiáns que se van salvá van sé per nell capturats a mansalva, y per moltes siudats repartits y ficats a la presó; entre los que estabe micer Torello, y lo van portá a Alejandría. Allí, no sén conegut y tenín temó de donás a coneixe, per la nessessidat obligat se va dedicá a domesticá falcóns, en lo que ere un grandíssim maestre; y de aixó va arribá la notissia a Saladino, per lo que lo va traure de la presó y se va quedá en ell com a falconé. Micer Torello, al que Saladino li díe «lo cristiano», no reconeixíe al Sultán, ni lo sultán an ell, sol a Pavia teníe lo ánimo, y moltes vegades habíe intentat escapás, y no habíe pogut féu; per lo que, vinguts serts genovesos com a embaixadós a Saladino pera rescatá an algúns consiudadáns seus, y tenín que anássen, va pensá en escríureli a la seua dona que estabe viu y que tornaríe en ella en cuan puguere, y que lo esperare; y aixina u va fé, y mol li va rogá a un dels embaixadós, que coneixíe, que faiguere que aquelles notissies arribaren a mans del abat de San Pietro de Cieldoro, que ere son tío. Y están en estos termes micer Torello, va passá un día que, parlán en ell Saladino de los seus falcóns, micer Torello va escomensá a sonriure y va fé un gesto en la boca del que Saladino, están a casa seua de Pavia, sen habíe fixat mol, per lo que li va vindre al cap a Saladino micer Torello; y va escomensá a mirál fíxamen y li va pareixe que ere ell; per lo que, dixán la primera conversa, va di: - Dísme, cristiano, ¿de quín país de Ponén eres tú?

- Siñó meu - va di micer Torello -, soc lombardo, de una siudat que se diu Pavia, home pobre y de baixa condissió.

Al sentí aixó Saladino, ara casi segú de que ere ell, se va di alegre: «¡Deu me ha donat la ocasió de amostráli an este cuán me va agradá la seua cortessía!»
Y sense di mes, fen prepará a una alcoba tots los seus vestits, lo va portá a dins y li va di: - Mira, cristiano, si entre estes robes ne ña alguna que haigues vist abans. Micer Torello va escomensá a mirá y va vore aquelles que la seua dona li habíe donat a Saladino, pero no va pensá que podíen sé aquelles; pero va contestá:

- Siñó meu, no ne reconeixco cap, encara que aquelles dos s´apareixen a robes en les que yo me vach vestí, ademés de tres mercadés que a casa meua van está. Entonses Saladino, no podén ya aguantás, lo va abrassá tendramen, diénli:
- Vos sou micer Torello de Strá, y yo soc un dels tres mercadés als que la vostra dona los va doná estes robes; y ara ha arribat lo tems de assegurá la vostra creensia en lo que ere la meua mercansía, com al separám de vos tos vach di que podríe passá.

Micer Torello, al sentí aixó, va escomensá a ficás contentíssim y a avergoñís; a está contén de habé tingut tal invitat, y a avergoñís de que pobremen li pareixíe habél ressibit; a lo que Saladino va di:

- Micer Torello, ya que Deu tos ha enviat a mí, penséu que de ara en abán sou vos aquí l´amo.

Y fénse festes grans, en reals vestits lo va fé adornás, y portánlo dabán dels seus baróns mes ilustres y habén dit moltes coses en alabansa del seu valor, va maná que per consevol que la seua grassia apressiare tan honrat fore com la seua persona; lo que desde entonses tots van fé, pero mol mes que los atres los dos Siñós que habíen sigut compañs de Saladino al viache. La altura de la súbita gloria a la que se va vore micer Torello li va fé olvidássen una mica de les coses lombardes, y mes encara perque en seguridat esperabe que les seus cartes hauríen arribat a son tío. Ñabíe, al campo aon estabe lo ejérsit dels cristiáns, lo día que van sé apresats per Saladino, mort y sepultat un caballé provensal de poca monta de nom micer Torello de Dignes; per lo que, sén micer Torello de Strá per la seua noblesa conegut per lo ejérsit, consevol que va sentí di «Ha mort micer Torello», se va pensá que ere micer Torello de Strá y no lo de Dignes; y lo acsidén del apresamén que los va sobrevindre no va dixá que los engañats ixqueren del seu error. Per lo que mols itálics van torná en esta notissia, entre los que ne van ñabé algúns tan presuntuosos que van osá di que lo habíen vist mort y que habíen assistit a la seua sepultura. Aixó, sabut per la dona y per los seus paréns, va sé ocasió de molta pena, no sol dells, sino de tots los quel habíen conegut. Llarg siríe de contá lo doló y la tristesa y los plos de la seua dona. Después de algúns mesos de dol va sé solissitada per los mes ilustres homens de la Lombardía; sons germáns y tots los seus paréns van escomensá a demanáli que se casare, a lo que ella moltes vegades y en grandíssims plos se habíe negat; pero obligada, al final va tindre que fé lo que volíen los seus paréns, en esta condissió: que teníe que está sense conviure en lo home tan tems com li habíe prometut a micer Torello. Mentres a Pavia estaben les coses de la Siñora en estos termes, y faltán sol vuit díes per a anássen a viure en lo seu nou home, va passá que micer Torello va vore a Alejandría un día a un que habíe vist pujá en los embaixadós genovesos a la galera que veníe a Génova; per lo que, fénlo cridá, li va preguntá quín viache habíen tingut y cuán habíen arribat a Génova. A lo que va di este:

- Siñó meu, mal viache va fé la galera, tal com vach sentí a Creta, aon me vach quedá; perque están prop de Sicilia, se va eixecá una perillosa tramontana que la va espentá contra les naus de la Berbería, y no se va salvá ni un alma; y entre los atres van morí tamé dos germáns meus.

Micer Torello, creén les paraules de aquell, que eren mol verdaderes, y enrecordánsen de que lo plasso que li habíe demanat a la seua dona se acababe, y donánsen cuenta que a Pavia no se deuríe sabé res dell, va tindre per sert que la seua dona se hauríe tornat a casá; en lo que va caure en tan gran doló que, perduda la gana de minjá y tombánse al llit, va dessidí morís. Aixó, cuan va arribá a oíts de Saladino, que mol lo volíe, va acudí a vórel; y después de mols rogs que li va fé, sabuda la raó del seu doló y de la seua enfermedat, li va reprochá mol no habélay dit abáns, y después li va demaná que se animare, asseguránli que, si podíe, ell obraríe de modo que estiguere a Pavia abáns del plasso donat; y li va di cóm se podríe fé. Micer Torello, donán fe a les paraules de Saladino, y habén moltes vegades escoltat di que alló ere possible y se habíe fet moltes vegades, va escomensá a animás, y a demanáli a Saladino que se donare pressa en fé alló. Saladino, a un nigromante seu, li va maná que arreglare la manera de que micer Torello, damún de un llit fore transportat a Pavia en una nit; a lo que lo nigromante va contestá que aixina siríe fet, pero que per lo seu be lo adormigueren. Arreglat aixó, va torná Saladino a Micer Torello, y trobánlo completamen determinat a está a Pavia abáns del plasso donat, si puguere sé, y si no se puguere fé a dixás morí, li va di aixó: - Micer Torello, si mol voléu a la vostra dona y teméu que pugue sé de un atre, sap Deu que yo no puc reprochátosu perque de cuantes dones me pareix habé vist ella es la que per les seues costums, les seues maneres y lo seu porte (dixán la hermosura, que es flo caduca) mes digna me pareix de alabás y tíndres en apressio. Me hauríe complagut mol que, ya que la fortuna tos habíe portat aquí, lo tems que vos y yo visquerem, al gobern del regne que yo ting forem igualmen Siñós; pero com puc enviátos a casa y vos dessicháu está allí, de la forma que tos hay dit tos enviaré.

A lo que micer Torello va replicá:

- Siñó meu, sense les vostres paraules, los vostres actes me han demostrat be la vostra benevolensia, que yo may hay mereixcut, y de lo que diéu, encara que no u diguéreu, vic y moriré sertíssimamen; pero tal com hay dessidit, tos rogo que lo que me hau dit que faréu u faigáu pronte, perque demá es lo radé día del plasso.
Saladino va di que alló estabe arreglat; y esperán enviál per la nit, va fé Saladino prepará a una gran sala un hermossíssim y ric llit ple de madalaps, cuixins, segons la seua costum, en vellut y bordats en or, y se va ficá una banua en arabescos de perles mol grosses y en riquíssimes pedres pressioses, que va sé después aquí tinguda com un incalculable tessoro; y fet aixó, va maná que a micer Torello li ficaren un traje a la guisa sarracena, que ere la roba mes rica y mes maja que may dingú haguere vist, y lo cap, a la seua manera, va fé que lay embolicaren en un dels seus llarguissims turbans. Y sén ya tard, Saladino va entrá, en mols dels seus barons, a la alcoba aon Micer Torello estabe, y assentánse a la seua vora, casi plorán, va escomensá a díli: - Micer Torello, lo momén que me separará de vos ha arribat, y com yo no puc acompañátos ni fétos acompañá, per la condissió del camí que teníu que fé, aquí a la alcoba ting que despedím de vos, a lo que hay vingut. Y per naixó, antes de dixátos en Deu, tos rogo que per l´amor a la amistat que ña entre natros, que no tos olvidéu de mí, y si es possible, antes de que mos arribo la nostra hora, que vos, habén ficat en orden les vostres coses a la Lombardía, una vegada per lo menos vinguéu a vórem pera que puga yo entonses enmendá la falta que ara per la vostra pressa ting que cometre; y hasta que aixó passo, visitéume en cartes y demanáume les coses que tos agradon, que en mes agrado per vos que per cap home del món u faré en seguridat.

Micer Torello no va pugué aguantás les llágrimes, y per naixó, impedit per nelles, va contestá en poques paraules que ere impossible que may los seus benefissis y lo seu valor se ni anaren de la memoria, y que sense falta lo que li demanabe faríe si lo tems lay consedíe. Per lo que Saladino, abrassánlo y besánlo, entre llagrimots li va di:

- Anéu en Deu - y va eixí de la alcoba, y los demés baróns detrás dell se van despedí y sen van aná en Saladino a la sala aon habíe fet prepará lo llit.

Pero sén ya tard y lo nigromante están esperán a fé alló y preparánu tot, va vindre un meche en un brebaje pera micer Torello, y diénli que lay donabe pera reforsál, sel va beure: y no va passá mol rato abáns de adormís. Y aixina dormín va sé portat per orden de Saladino al hermós llit; y li van colocá una gran y bella corona mol valuosa, y la va siñalá de manera que claramen se va vore después que Saladino lay enviabe a la dona de micer Torello. Después, li va ficá a micer Torello al dit un anell al que se habíe engastat un carbunclo tan relluén que pareixíe una antorcha ensesa, de valor inestimable; después li va fé señí una espasa valuosa, y un broche al pit, en perles may vistes, y moltes atres pedres pressioses, y después, als dos flancos, va fé ficá dos grandíssims ribells de or plens de doblers y perles enredades, y anells, y sinturóns, y datres coses que llarg siríe contáu. Y fet aixó, un atra vegada va besá a micer Torello y li va maná al nigromante que faiguere lo seu; per lo que, en seguida, en presensia de Saladino, lo llit que portabe a micer Torello, va desapareixe de allí, y Saladino se va quedá parlán dell en los seus baróns.

Ya a la iglesia de San Pietro de Cieldoro (ciel d´oro, sel o sial de or) de Pavia, tal com u habíe demanat, estabe micer Torello en totes les dites joyes y adornos, y encara dormíe, cuan habén tocat ya a maitines, lo sacristá va entrá a la iglesia en una llum a la ma, va vore lo ric llit y no sol se va maravellá, sino que se va esglayá, y va fugí. Veénlo lo abat y les monjos, li van preguntá la raó. Lo monjo la va di.- ¡Oh! - va di lo abat -, no eres ya cap chiquet ni tan nou a la iglesia pera espantát tan fássilmen; anémhi, pos, y veigám quín coco has vist. Enseses, pos, mes llums, lo abat en tots los seus monjos van entrá a la iglesia y van vore este llit tan maravellós y ric, y al caballé que dormíe; y mentres, temoricos y timits, sense arrimás al llit, les nobles joyes miraben, va passá que, habén passat la virtut del brebaje, micer Torello se va despertá y va suspirá. Los monjos al vore aixó, y lo abat en ells, espantats y cridán: "¡Siñó, ajúdamos!", van fugí tots.

Micer Torello, uberts los ulls y mirán al voltán, va vore que estabe allí aon li habíe demanat a Saladino, de lo que se va ficá mol contén; per lo que, assentánse al llit y miránu tot detalladamen, per mol que ya sabíe la magnifissensia de Saladino, li va pareixe ara mes gran. Veén als monjos fugín y donánsen cuenta del perqué, va escomensá a cridá al abat pel seu nom, y a rogáli que no tingueren temó, perque ell ere Torello, lo seu nebot. Lo abat, al sentí aixó, encara se va esglayá mes, perque lo teníe per mort; pero después de un rato, tranquilisat per verdaderes probes, fen la siñal de la santa creu, se va arrimá cap an ell; al que micer Torello va di: - Oh, pare meu, ¿de qué teníu temó? estic viu, grassies a Deu, y aquí hay tornat de ultramar. Lo abat, a pesá de que teníe la barba llarga y estabe vestit en traje de moros, después de un bon rato lo va reconeixe al final, y lo va agarrá de la ma, y li va di:
- Fill meu, ¡sigues ben vingut! - No tens que extrañát de la nostra temó, perque an esta terra no ña dingú que no cregue firmemen que estás mort. Hasta doña Adalieta, la teua dona, vensuda per los rogs y les amenasses dels seus paréns y contra la seua voluntat, se ha tornat a casá; y avui de matí té que anássen en lo seu home, y les bodes y tot lo que se nessessite pera la festa está ya preparat.
Micer Torello, eixecánse del ric llit y fénlos al abat y als monjos maravelloses festes, los va demaná a tots que de la seua tornada no parlaren en dingú, hasta que no haguere ell resolt un assunto seu. Después de aixó, fen ficá a salvo les riques joyes, li va contá al abat lo que li habíe passat hasta aquell momén. Lo abat, contén de les seues aventures, en ell va doná grassies a Deu. Después de aixó, li va preguntá micer Torello al abat quí ere lo nou home de la seua dona. Lo abat lay va di, a lo que micer Torello va di:
- Abáns de que se sápigue que hay tornat vull vore lo comportamén que té la meua dona en estes bodes; y per naixó, encara que no sigue costum que los religiosos vaiguen a tals convits, vull que per lo meu amor u arregléu de manera que los dos hi aniguem.

Lo abat va contestá que de bona gana; y al fés de día va maná un recado al ressién casat dién que volíe assistí a la boda en un compañ; a lo que lo gentilhome va contestá que mol li agradabe. Arribada, pos, la hora del minjá, micer Torello, en aquell traje que portabe, sen va aná en lo abat a casa del ressién casat, mirat per tots en assombro, pero no reconegut per dingú; y lo abat los díe a tots que ere un sarraceno enviat per lo sultán al rey de Fransa com a embaixadó. Y, pos, micer Torello assentat a una taula exactamen enfrente de la seua dona, a la que en grandíssim plaé mirabe; y en lo gesto li pareixíe molesta per estes bodes.
Ella tamé alguna vegada lo mirabe, no perque lo reconeguere en res (que la llarga barba y lo extrañ traje y la firme creensia de que estabe mort no lay permitíen), sino per la raresa del traje. Pero cuan li va pareixe oportú a micer Torello vore si sen enrecordabe dell, traénse del dit lo anell que la seua dona li habíe donat al separás della, va fé cridá a un mosset que servíe dabán dell, y li va di:

- Dísli de la meua part a la ressién casada que al meu país se acostume, cuan algún forasté com yo minge al banquete de una ressién casada, com es ella, en siñal de que li agrade de que ell haigue vingut a minjá, que ella li envíe la copa en la que beu plena de vi; y después de que lo forasté ha begut, tapánla, la novia se beu lo que ha quedat.

Lo jovenet li va doná lo recado a la Siñora, que pensán que aquell ere un gran infanzón, pera mostrá que li agradabe la seua arribada, una gran copa dorada, que teníe dabán, va maná que fore rentada y omplida a cormull de vi y portada al gentilhome; y aixina se va fé. Micer Torello, que se habíe embutit a la boca lo seu anell, lo va dixá caure a dins de la copa sense que dingú sen acatare, y dixán un poc de vi, la va tapá y lay va enviá a la Siñora. Ella, prenénla, pera cumplí en la costum, destapánla se la va portá a la boca y va vore lo anell, y sense di res lo va está mirán un rato; y reconeixénlo com lo que ella li habíe donat al anássen a micer Torello, lo va pendre, y mirán fíxamen al que creíe forasté, com si se haguere tornat loca, tirán an terra la taula que teníe dabán, va cridá:

- ¡Es lo meu siñó, es verdaderamen micer Torello!

Y corrén a la taula a la que ell estabe assentat, sense importáli les seues robes ni res de lo que ñabíe damún de la taula, se va aviá contra nell, lo va abrassá mol fort, y no se la va pugué arrencá del seu coll, hasta que micer Torello li va di que se tranquilisare una mica, perque tems ñauríe de abrassál. Entonses ella, alsánse, están ya les bodes totes turbades y en part mes alegres que may per la recuperassió de tal caballé, rogats per nell, tots van callá; per lo que micer Torello los va narrá tot lo que li habíe passat desdel día de la seua partida hastan aquell momén, concluín que al gentilhome que, creénlo mort, habíe pres per dona a la seua, si están viu lay preníe, no teníe que paréixeli mal.
Lo ressién casat, encara que se sentire burlat, generosamen y com amic va contestá que de les seues coses podíe fé lo que mes li agradare. La Siñora, lo anell y la corona ressibides del nou home allí los va dixá y se va ficá aquell que de la copa habíe pres, y tamé la corona que li habíe enviat lo sultán. Ixín de la casa aon estaben, en tota la pompa de unes bodes, hasta la casa de micer Torello sen van aná, y allí los desconsolats amics y paréns y tots los siudadáns, que lo miraben com si haguere ressusitat, en llarga y alegre festa se van consolá. Micer Torello, donánlos de les seues pressioses joyes una part als que habíen fet lo gasto de les bodes y al abat y a mols atres, y per mich de un mensajero fenli sabé la seua felís repatriassió a Saladino, declaránse lo seu amic y criat, mols añs en la seua valerosa dona va viure después, sén mes cortés que may.

Este va sé, pos, lo final de les penes de micer Torello y de les de la seua volguda dona, y lo galardón de les seues alegres cortessíes.
Algúns que tenen en qué, saben tan mal féles que les fan pagá mes de lo que valen; per lo que, si de elles no se seguix cap recompensa, no tenen que maravillás, ni ells ni datres.

sábado, 24 de noviembre de 2018

Crónica Ramón Muntaner

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cronica-manuscrit--0/html/003bfd1a-82b2-11df-acc7-002185ce6064.html



Crónica Ramón Muntaner

Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Jaume Primer


Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Jaume Primer
1558

Crónica Ramón Muntaner 2

Crónica Ramón Muntaner, epistola


Lo prolech qu·en Ramon Muntaner feu. [fol. 8r] · Con en Ramon Muntaner estant en sa alqueria. [fol. 8r] | [fol. 8v] · La visió d'en Ramon Muntaner. [fol. 8v] | [fol. 9r] · Com començà a parlar dels Reys d'Aragó. [fol. 9r] · Com el Rey en Pere pres muller. [fol. 9r] | [fol. 9v] · Con los prohòmens parlaren ab lo cavaller. [fol. 9v] | [fol. 10r] · Con Madona Maria meseren en la cambra. [fol. 10r] · Com lo senyor Rey jach ab la dita dona. [fol. 10r] | [fol. 10v] · Com el Rey Jacme fo coronat Rey. [fol. 10v] · Com fo Rey de virtut. [fol. 10v] | [fol. 11r] · Com no·s trobava qui·s gosàs contrestar. [fol. 11r] · De les gràcies que Déus feu al Rey. [fol. 11r] · De les gràcies del Rey en Jacme. [fol. 11r] · Con tench setge a Mallorcha. [fol. 11r] | [fol. 11v] · Con lo Rey en Jacme hac presa Mallorcha. [fol. 11v] · Con se'n tornà en Cathalunya. [fol. 11v] | [fol. 12r] · Com los moros de València se alsaren. [fol. 12r] | [fol. 12v] | [fol. 13r] · Com donà muller al inffant en Jacme. [fol. 13r] | [fol. 13v] · Con feu archebisbe l'inffant en Sanxo. [fol. 13v] · Com hac heretats tots sos fills. [fol. 13v] · De la ajuda de Castella. [fol. 13v] | [fol. 14r] · De la promesa de valença que feu al Rey de Castella. [fol. 14r] | [fol. 14v] · Con l'infant en Pere vench de una correguda. [fol. 14v] · Con manà corts. [fol. 14v] | [fol. 15r] · Com partí de València. [fol. 15r] | [fol. 15v] · Con lo Rey ajustà son poder. [fol. 15v] · Con lo senyor Rey hac presa Murcia. [fol. 15v] | [fol. 16r] · Com lo dit senyor Rey hac poblada Murcia. [fol. 16r] | [fol. 16v] · Dels dos fills de cavallers. [fol. 16v] · Con en Roger pres per muller filla d'en Berenguer d'Entença. [fol. 16v] | [fol. 17r] · Com en Corrall fo tramés. [fol. 17r] · Com en Corrall anà al trahut a Tuniç. [fol. 17r] | [fol. 17v] · Com en Corral Lança hac vençuda la batayla. [fol. 17v] | [fol. 18r] · De les gràcies que fa als sotsmeses. [fol. 18r] · Dels missatges del Papa. [fol. 18r] | [fol. 18v] · Con hordenà que anàs al Consili. [fol. 18v] · Con exí a carrera al Rey de Castella. [fol. 18v] | [fol. 19r] | [fol. 19v] · Com lo Rey de Castella fo anat al concili. [fol. 19v] | [fol. 20r] · Com lo Rey anà al concili. [fol. 20r] · Con lo Rey de Castella anà per ésser emperador. [fol. 20r] · Con ach acompanyat lo Rey de Castella. [fol. 20r] | [fol. 20v] · Com vench mal al senyor Rey. [fol. 20v] · Con mil hòmens a cavall entraren a Murcia. [fol. 20v] | [fol. 21r] · Com l'imfant en Pere vensé los dits moros. [fol. 21r] | [fol. 21v] · Com lo Rey en Jacme fo mort. [fol. 21v] · Com lo senyor inffant en Pere se coronà Rey. [fol. 21v] | [fol. 22r] · Com anà visitant ses terres e lochs. [fol. 22r] · Com l'inffant en Jacme se coronà. [fol. 22r] · Com en Corral anà al trahut. [fol. 22r] | [fol. 22v] · Com en Corrall anà ab X galeas a Capiç. [fol. 22v] | [fol. 23r] | [fol. 23v] · Com Frederich fo ellet emperador. [fol. 23v] | [fol. 24r] · Com lo comte de Proença anà a Pariç. [fol. 24r] | [fol. 24v] · Com anà al Papa. [fol. 24v] | [fol. 25r] · Com lo Rey Corral vench contra el rey Karles. [fol. 25r] · Com en Corral fo vengut de Tuniç. [fol. 25r] | [fol. 25v] · Dels darraçanals. [fol. 25v] · Com lo Rey sabé que Karles ac Sicília. [fol. 26r] · Com lo Rey en Pere anà a França. [fol. 26r] | [fol. 26v] | [fol. 27r] · Del cambi de Muntpasler. [fol. 27r] | [fol. 27v] · Com en Fernando de Castella pres muller. [fol. 27v] | [fol. 28r] · Com lo Rey de Castella féu jurar en Xanxo. [fol. 28r] · Com lo Rey ach vista ab lo Rey de Castella. [fol. 28r] · Dels missatges de Granada. [fol. 28r] | [fol. 28v] · Del príncep de Taranto, fill de Karles. [fol. 28v] · Com lo Rey Karles se dubtava del Rey en Pere. [fol. 28v] | [fol. 29r] · Com los sicilians se revellaren contra lo Rey Karles. [fol. 29r] | [fol. 29v] · Com Mirabuçach fo creat Rey de Tuniç. [fol. 29v] · Com lo Rey en Pere feu fer naus. [fol. 29v] | [fol. 30r] · Com lo Rey de Mallorcha vench al Rey. [fol. 30r] · Com en Sanxo se viu ab lo Rey. [fol. 30r] | [fol. 30v] · Dels grans apparellaments que·l Rey feya. [fol. 30v] · Com tota Barberia havia pahor. [fol. 30v] · Com lo Rey en viu acabats los affers. [fol. 30v] | [fol. 31r] · Com lo senyor Rey ach dit ço que volia fer als barons. [fol. 31r] | [fol. 31v] · Com lo Rey se recullí. [fol. 31v] · Com lo senyor Rey hac feta vela. [fol. 31v] · Con lo senyor Rey fo a Mahon. [fol. 32r] | [fol. 32v] · Com lo senyor Rey en Pere fo al Cayll. [fol. 32v] · Dels missatgers que·l senyor Rey en Pere tramés al Papa. [fol. 32v] | [fol. 33r] · Com los dits missatgers parlaren ab lo papa. [fol. 33r] · La resposta del Papa. [fol. 33r] | [fol. 33v] · Com los sarrayns tractaren de venir al comte. [fol. 33v] · De dos barons de Sicília que vengueren al Rey d'Aragó. [fol. 33v] | [fol. 34r] · La resposta que·l Senyor Rey feu als Sicilians. [fol. 34r] | [fol. 34v] · De les maravelles que els sicilians se donaren. [fol. 34v] · Com en Guillem del Castellnou fo vengut. [fol. 34v] | [fol. 35r] · Con lo Rey ach hoyt lo respost del Papa. [fol. 35r] | [fol. 35v] · Con lo senyor Rey viu que tot hom volia anar en Sicilia. [fol. 35v] · Com los sarrayns veeren les veles. [fol. 35v] · Com lo Rey pres terra a Trapena. [fol. 35v] | [fol. 36r] · Com lo Rey tramés a Karles que li lexàs la terra. [fol. 36r] · Com lo senyor Rey se coronà a Palerm. [fol. 36r] | [fol. 36v] · Com almugàvers entraren a Meçina. [fol. 36v] | [fol. 37r] · Com lo Rey Karles se levà de Meçina. [fol. 37r] · Com lo Rey Karles fo a la Gatuna. [fol. 37r] | [fol. 37v] · Com lo senyor Rey en Pere tramés darrera ells. [fol. 37v] · Com se reculliren per anar a ells. [fol. 37v] | [fol. 38r] · De la victoria que agueren en Pere de Queralt. [fol. 38r] | [fol. 38v] · Com lo senyor dix la Salve Regina. [fol. 38v] · De les males noves que·l Rey Karles hoy. [fol. 38v] | [fol. 39r] · Dels almugàvers qui anaren guanyar. [fol. 39r] · Com los almugàvers anaren a la Gatuna. [fol. 39r] | [fol. 39v] · Com foren dins la Gatuna. [fol. 39v] | [fol. 40r] · Com agueren mort lo Comte de Lençó. [fol. 40r] · Com lo Rey Karles se pensà que reptàs lo rey en Pere. [fol. 40r] | [fol. 40v] · Los missatges que Karles tramés al Rey. [fol. 40v] · Missatges que·l Rey tramés a Karles. [fol. 40v] · De la resposta dels reptaments que·l Rey d'Aragó feu a Karles. [fol. 40v] | [fol. 41r] | [fol. 41v] · Com los reptaments foren fermats. [fol. 41v] · Com lo Rey Karles pensà que no aturà's a Rèjoll. [fol. 41v] | [fol. 42r] · Com hac fermades les batalles. [fol. 42r] · Com deliurava tots quants prohòmens hi havia. [fol. 42r] · Com lo Rey d'Aragó anava per combatre ab Karles. [fol. 42r] | [fol. 42v] | [fol. 43r] · Com lo Rey feu almirayl en Roger. [fol. 43r] | [fol. 43v] · Com lo senyor Rey pres comiat de Mecina. [fol. 43v] | [fol. 44r] · Com Karles se n'anà al Papa. [fol. 44r] | [fol. 44v] · Com lo Papa respòs al Rey Karles. [fol. 44v] · Com lo Rey Karles anà parlar ab lo Rey de França. [fol. 44v] · Com lo Rey de França respòs a Karles. [fol. 44v] | [fol. 45r] · De la proferta que·l Rey de França feu a Karles. [fol. 45r] | [fol. 45v] · Com Karles se'n tornà en Proença. [fol. 45v] · Com Karles fo a Marçella. [fol. 45v] | [fol. 46r] · Com en Guillem Cornut armà Xxv galeas. [fol. 46r] · Com en Roger se combaté ab en Guillem Cornut. [fol. 46r] | [fol. 46v] | [fol. 47r] | [fol. 47v] · Com en Roger pres les galeas. [fol. 47v] · Com en Roger anà, senyera levada a Malta. [fol. 47v] | [fol. 48r] · Com en Roger se'n tornà en Sicília ab la presa. [fol. 48r] · Com lo senyor Rey d'Aragó partí de Tràpena ab iiii galeas. [fol. 48r] | [fol. 48v] | [fol. 49r] · Com lo senyor Rey passà per Alcoyl ab les iiii galeas. [fol. 49r] · Com lo Rey en Pere pres terra a Cullera. [fol. 49r] | [fol. 49v] · Com lo senyor Rey tramés missatges a Bordeu. [fol. 49v] · Com lo missatge fo a Bordeu. [fol. 49v] | [fol. 50r] · Com lo senyor Rey vench a Jacha. [fol. 50r] · Com Karles tramés per los cavallers. [fol. 50r] · Com lo Rey de França e Karles foren a Bordeu. [fol. 50v] · Com lo Rey d'Aragó parlà ab en Domingo de la Figuera. [fol. 50v] | [fol. 51r] | [fol. 51v] | [fol. 52r] | [fol. 52v] · Com lo senyor Rey fo a Bordeu e fo al camp. [fol. 52v] · Com lo senyor Rey portà tot lo camp apparellat de batayla. [fol. 53r] · Com lo Senescal dix al rey Karles e la venguda del Rey d'Aragó. [fol. 53r] · Com Karles sabé que·l Rey en Pere era estat al camp. [fol. 53v] · Com lo Rey d'Aragó se'n tornà. [fol. 53v] | [fol. 54r] · Com en Roger armà xxx galeas. [fol. 54r] · Com lo senyor Rey anà a Calathiu. [fol. 54v] | [fol. 55r] · Com lo senyor Rey fo a Barchinona. [fol. 55r] | [fol. 55v] · Com lo senyor Rey tramés madona la Reyna en Sicilia. [fol. 55v] | [fol. 56r] · Com les naus agueren feta vela e foren a Trapena. [fol. 56v] · Com aquells de Palerm faeren festa de la Reyna. [fol. 56v] · Com en Ramon Marquet tramés per II layts a Catalunya. [fol. 57r] · Com madona la Reyna tramés per sos cavalers. [fol. 57r] | [fol. 57v] · Com madona la Reyna feu gràcies al general. [fol. 58r] · Com lo Rey de Mallorcha partí de Barchinona. [fol. 58r] | [fol. 58v] · Com l'almirayl hac lenga de xxxvi galeas de Nàpols. [fol. 59r] | [fol. 59v] | [fol. 60r] | [fol. 60v] · Com Madona la Reyna manà a l'almirayl. [fol. 60v] · Com misser Arnau de Vela se aparellà. [fol. 60v] · Com misser Arnau de Vela barrejà Agosta. [fol. 61r] | [fol. 61v] · Com lo senyor infant en Jacme perdonà a misser Arnau de Vela. [fol. 61v] · Com lo senyor infant forní e stablí lo castell d'Agosta. [fol. 61v] | [fol. 62r] · Com en Villaragut pres iii naus. [fol. 62r] | [fol. 62v] · Com lo senyor Rey aplegà corts en Saragoça. [fol. 62v] | [fol. 63r] · La proferta que Aragó feu al Rey. [fol. 63r] · Com lo Rey feu exir la senyera de Saragoça. [fol. 63r] | [fol. 63v] · Com lo Rey aplegà corts a Barchinona. [fol. 63v] | [fol. 64r] · Com lo Rey tramés al Rey de Mallorqua. [fol. 64r] · Com lo Rey de Mallorqua fo ab lo senyor Rey a Gerona. [fol. 64r] | [fol. 64v] · Com l'almirayl feu adobar XL galees. [fol. 64v] | [fol. 65r] · Com l'almirayl se combaté ab lo príncep. [fol. 65r] | [fol. 65v] | [fol. 66r] · Com lo príncep fo pres e rere la germana de la Reyna. [fol. 66r] · Com lo senyor infant tramés al Rey que farie del príncep. [fol. 66r] | [fol. 66v] · Com lo senyor infant feu dar sentència al príncep. [fol. 66v] | [fol. 67r] · Com lo príncep fo tramés al senyor Rey pres. [fol. 67r] | [fol. 67v] · Com lo senyor infant en Jacme conquerí gran res de Calàbria. [fol. 67v] · Com lo senyor infant establí Calàbria. [fol. 67v] | [fol. 68r] · Com lo Rey Karles hoy les novelles del príncep. [fol. 68r] | [fol. 68v] · Com lo Rey de França tractà que pogués passar per Rosselló. [fol. 68v] · Com lo rey feu pagua e fo venguda l'oriflama. [fol. 69r] · Com lo Rey d'Aragó sabé que·l Rey de França era exit de París. [fol. 69r] | [fol. 69v] · Com lo Rey de França hac aplegada tota sa gent apparellats. [fol. 69v] | [fol. 70r] · Com lo senyor Rey de Mallorqua feu manament a Euna. [fol. 70r] · De les IIII monges qui mostraren camí. [fol. 70r] | [fol. 70v] | [fol. 71r] | [fol. 71v] · Com lo Rey d'Aragó viu tot lo poder de França. [fol. 71v] | [fol. 72r] · De la fembra qui pres lo cavaller. [fol. 72r] | [fol. 72v] · Com lo Rey exí de Perallada. [fol. 72v] | [fol. 73r] · Com Perellada fo cremada e presa e destrovida. [fol. 73r] | [fol. 73v] · Com lo Rey passa per Castelló. [fol. 73v] | [fol. 74r] · Com lo Rey d'Aragó hac establida Gerona. [fol. 74r] | [fol. 74v] · Com lo Rey hac hordenades les fronteres. [fol. 74v] | [fol. 75r] | [fol. 75v] · Com lo Senyor Rey tramés a l'almirayl que vengués. [fol. 75v] · Com en Ramon Marquet se fo reculit. [fol. 75v] | [fol. 76r] · Com en Ramon Marquet tramés a·n Gras. [fol. 76r] | [fol. 76v] | [fol. 77r] | [fol. 77v] · Com en Ramon Marquet amenà les XI galeas. [fol. 77v] | [fol. 78r] · Com en Ramon Marquet e en Berenguer Mayol adobaren les galeas. [fol. 78r] | [fol. 78v] | [fol. 79r] · Com lo Rey hac vensut lo comte Nivers e levaren lo camp. [fol. 79r] | [fol. 79v] · Com lo senyor Rey feu armar totes les galeas a Sicília. [fol. 79v] · Com en Ramon Marquet feu armar XVI galeas. [fol. 79v] | [fol. 80r] · Com en Ramon Marquet esperà l'almirayl. [fol. 80r] | [fol. 80v] · Com lo Rey de França se tornà. [fol. 80v] | [fol. 81r] · Com lo Rey de França fo mort. [fol. 81r] | [fol. 81v] · Com passà lo coyl. [fol. 81v] | [fol. 82r] | [fol. 82v] · Com l'oriflama fo passada per lo coyl de Panissars. [fol. 82v] · Com lo senyor rey dix a l'infant que s'aparelàs. [fol. 82v] · Com lo senyor infant se recullí per anar a Mallorcha. [fol. 82v] | [fol. 83r] | [fol. 83v] · Com lo Senyor Rey scriu al Rey de Mallorcha. [fol. 83v] | [fol. 84r] · Com lo senyor infant pres traüt a Mallorcha. [fol. 84r] | [fol. 84v] · Com lo senyor Rey fo malalt e feu testament. [fol. 84v] | [fol. 85r] · Com lo Senyor Rey fo mort. [fol. 85r] · Del dol que·s feu gran per totes les terres. [fol. 85r] · Com anaren missatges en Mallorcha e en Sicília. [fol. 85r] | [fol. 85v] · Com lo Rey N'Anfós tramés en Sarrià en Calàbria. [fol. 85v] | [fol. 86r] · Com en Sarrià vench ab gran guany en Sicília. [fol. 86r] | [fol. 86v] · Com lo Rey N'Amffós sabé la mort del Rey. [fol. 86v] · Com lo Rey N'Amffós se coronà Rey. [fol. 86v] | [fol. 87r] | [fol. 87v] · Com lo Rey N'Amffós feu absolre son pare lo hom Rey. [fol. 87v] · Com l'almirayl trasch de Narbona navili. [fol. 87v] | [fol. 88r] · Com lo Rey tramés cartes per en Berenguer en Sicília. [fol. 88r] | [fol. 88v] | [fol. 89r] · Com lo Senyor Rey desaffià lo Rey de Castella. [fol. 89r] | [fol. 89v] · Com lo Rey de Castella hoý. [fol. 89v] · Com lo Rey donà a l'almirayl Gerba. [fol. 89v] | [fol. 90r] · Com l'almirayl pres terra a Matagriffo. [fol. 90r] | [fol. 90v] · Com l'almirayl fo a la ciutat d'Otrento. [fol. 90v] · De la cavaleria que volia entrar. [fol. 90v] | [fol. 91r] · Com lo senyor Rey feu taules redones a Barchinona. [fol. 91r] · Com lo Rey de Sicilia armà LXXX galeas. [fol. 91r] | [fol. 91v] · Com lo Comte d'Artés vench. [fol. 91v] | [fol. 92r] · Com lo Rey d'Aragó esposà la filla del Rey. [fol. 92r] · Com lo Rey d'Aragó trasch a taulat a Aleró. [fol. 92r] | [fol. 92v] · Com lo Rey Karles se viu ab lo Rey d'Anglaterra. [fol. 92v] · Com lo Rey Karles anà en Proença. [fol. 92v] | [fol. 93r] · Com lo Rey Karles tramés cartes al Rey de Sicília. [fol. 93r] | [fol. 93v] · Com lo Rey fo tornat d'Allero. [fol. 93v] · Com lo Rey se aparellà per Manorqua. [fol. 93v] · Del miracle que sdevench a Portu Pi. [fol. 93v] | [fol. 94r] · Com lo Rey passà a Manorcha per pendra-la. [fol. 94r] | [fol. 94v] · Com lo senyor Rey n'ach tramés el moxerif. [fol. 94v] | [fol. 95r] · Com lo Rey ac la ylla. [fol. 95r] · Com lo Rey fo tornat a Barchinona. [fol. 95r] | [fol. 95v] · Dels missatges que·l Rey tramés a Tarasco. [fol. 95v] · Com los missatges foren a Tarascho. [fol. 95v] | [fol. 96r] · Com vench malaltia al Senyor Rey N'Anffós. [fol. 96r] | [fol. 96v] · Com lo comte d'Empúries anà en Sicília al Rey. [fol. 96v] · Com lo senyor Rey en Jacme se'n tornà en Cathalunya. [fol. 96v] | [fol. 97r] · Com lo Senyor Rey en Jacme pres terra a Barchinona. [fol. 97r] | [fol. 97v] · La resposta que·l senyor Rey feu als missatges de Castella. [fol. 97v] | [fol. 98r] · Com lo senyor Rey fo a Calathaiú. [fol. 98r] · Com lo senyor Rey mès tota la terra en pau. [fol. 98r] | [fol. 98v] · De l'almirayl qui feu taula redona a Calathaiú. [fol. 98v] | [fol. 99r] · Com lo senyor Rey manà a l'almirayl. [fol. 99r] · Com Karles Martell fo mort. [fol. 99r] | [fol. 99v] · De la pau del Rey d'Aragó e de França. [fol. 99v] · De la sentencia que·l Papa revocà. [fol. 99v] | [fol. 100r] · Com lo senyor feu aplegar corts a Barchinona. [fol. 100r] | [fol. 100v] · Com lo Senyor Rey hac presa per muller Madona Blancha. [fol. 100v] · Com l'inffant en Pere ach muller. [fol. 100v] | [fol. 101r] · Com l'inffant Frederich s'emparà de Sicília. [fol. 101r] | [fol. 101v] · Com Frederich se coronà Rey. [fol. 101v] | [fol. 102r] · Com lo Rey retench les ylles al Rey. [fol. 102r] · Com lo senyor Rey en Jacme pres Alacant. [fol. 102r] | [fol. 102v] | [fol. 103r] · Com lo senyor hac hordonat Alacant. [fol. 103r] | [fol. 103v] · Com lo senyor vehia en gran gràcia son frare. [fol. 103v] | [fol. 104r] · De la gran batayla e del camp que levaren. [fol. 104r] | [fol. 104v] · Com lo príncep vench a Tràpena. [fol. 104v] | [fol. 105r] · Com lo príncep se reté al senyor Rey. [fol. 105r] | [fol. 105v] · Com lo duch sabé la presó del príncep. [fol. 105v] | [fol. 106r] · Dir-vos he d'un vench frare Roger. [fol. 106r] | [fol. 106v] · Com frare Roger vench en Sicília. [fol. 106v] | [fol. 107r] · Com frare Roger anà al Rey que ac guanyat. [fol. 107r] | [fol. 107v] · Com en Blascho entrà en Meçina. [fol. 107v] | [fol. 108r] | [fol. 108v] · Com se feu pau entre el Rey Frederich. [fol. 108v] | [fol. 109r] · Com fra Roger tractà que se'n passàs en (...) [fol. 109r] | [fol. 109v] · Com fra Roger tramés a l'Emperador. [fol. 109v] | [fol. 110r] · Com frare Roger se aparellà de anar. [fol. 110r] | [fol. 110v] · Com l'emperador ac fet fra Roger megaduch. [fol. 110v] | [fol. 111r] · Com lo megaduch feu donar muller a·n Ferran d'Eunes. [fol. 111r] | [fol. 111v] · Com lo magaduch sobre els turchs antrar. [fol. 111v] | [fol. 112r] | [fol. 112v] · Com lo magaduch entra a·l Regne del Natulí. [fol. 112v] · Com lo magaduch fo a Philidelfia. [fol. 112v] | [fol. 113r] | [fol. 113v] · Com lo magaduch reebé Bernat de Rochafort. [fol. 113v] | [fol. 114r] · Com lo magaduch entrà a l'emperador. [fol. 114r] | [fol. 114v] · Com lo megaduch anà en Contestinoble a l'Emperador. [fol. 114v] | [fol. 115r] · Com lo megaduch fo fet Cèsar qui és aprés de l'emperador. [fol. 115r] | [fol. 115v] · Com la host de la companya stava a Gallipoll. [fol. 115v] | [fol. 116r] · Com lo Cèsar anà a Andrinòpol. [fol. 116r] | [fol. 116v] · Com en Berenguer d'Entença anà a la ciutat de Recrea. [fol. 116v] | [fol. 117r] · Com en Berenguer d'Entença ac la ciutat de Recrea. [fol. 117r] | [fol. 117v] · Com en Berenguer d'Entença fo pres. [fol. 117v] · Com la companya se combaté a Brandis. [fol. 117v] | [fol. 118r] | [fol. 118v] · Com la companya levà lo camp. [fol. 118v] · Com la companya se combaté ab fill de l'emperador. [fol. 118v] | [fol. 119r] · Com la companya anà barrejar la ciutat de Rodisto. [fol. 119r] | [fol. 119v] | [fol. 120r] · Com Berenguer Cristòvol Jordi vench a Gallipoli combatre. [fol. 120r] | [fol. 120v] · Com en Rochafort correch a l'Estanyare. [fol. 120v] · Com en Muntaner guardàs Gallípol. [fol. 120v] | [fol. 121r] | [fol. 121v] · Com la companya tornà a Galípoll. [fol. 121v] | [fol. 122r] · Com vengueren combatre Gallípol. [fol. 122r] | [fol. 122v] | [fol. 123r] · Com los turchs tornaren al Natulí pendre. [fol. 123r] | [fol. 123v] · Com en Muntaner feu pau entre los bons homes. [fol. 123v] | [fol. 124r] | [fol. 124v] · Com lo senyor en Ferrando vench per cap a la companya. [fol. 124v] | [fol. 125r] | [fol. 125v] | [fol. 126r] · Com en Berenguer d'Entença morí a tort. [fol. 126r] | [fol. 126v] | [fol. 127r] · Com la companya hac Fulla. [fol. 127r] | [fol. 127v] · Com en Ferrando fo pres per venecians. [fol. 127v] | [fol. 128r] | [fol. 128v] · Com en Tibaut fo capità de la companya. [fol. 128v] | [fol. 129r] · De les galeas d'en Rienbau de Far. [fol. 129r] | [fol. 129v] · Com lo senyor Rey sabé la presa d'en Ferrando. [fol. 129v] | [fol. 130r] | [fol. 130v] · Com lo Duch d'Etenes lexà lo ducat al Comte de Brenda. [fol. 130v] | [fol. 131r] · Com los turchs se tornaren a lur pahís. [fol. 131r] | [fol. 131v] · Com la companya pres lo ducat d'Etenes. [fol. 131v] | [fol. 132r] · Dels dos prínceps qui conquistaren primerament lo ducat d'Etenes. [fol. 132r] | [fol. 132v] · De un gentilhom qui vench en Tenes. [fol. 132v] | [fol. 133r] · Com lo rey d'Aragó ac levat lo Regne de Murcia. [fol. 133r] · Com lo senyor Rey anà assetjar Almeria. [fol. 133r] | [fol. 133v] · Com los moros vengueren a batayla ab lo Rey. [fol. 133v] | [fol. 134r] · Com lo Rey de Granada tramés pres al Rey. [fol. 134r] | [fol. 134v] · Com Gerba se revoltà e com en Roger. [fol. 134v] | [fol. 135r] · Com aquells de Mistoua senyorejaven Gerba. [fol. 135r] · Com la companya que Rey de Sicília hac tramesa a Gerba fo morta. [fol. 135r] | [fol. 135v] | [fol. 136r] · Com lo Senyor Rey de Sicília feu capità en Muntaner. [fol. 136r] | [fol. 136v] | [fol. 137r] · Com en Muntaner fo a Gerba per capità e major. [fol. 137r] | [fol. 137v] | [fol. 138r] · Com tota Gerba se reté a·n Muntaner. [fol. 138r] | [fol. 138v] · Com misser Cornel venc a Gerba. [fol. 138v] | [fol. 139r] | [fol. 139v] · Com se romperen les treves de Sicília. [fol. 139v] | [fol. 140r] · Com lo Rey volia trametre asetjar Gerba. [fol. 140r] | [fol. 140v] · Com lo Rey anà al munt Sent Julià. [fol. 140v] | [fol. 141r] | [fol. 141v] · Com lo Rey Robert requés treves al rey de Sicília. [fol. 141v] | [fol. 142r] | [fol. 142v] · Com lo fill del rey Karles pres la filla del príncep. [fol. 142v] | [fol. 143r] · Com la princessa pres marit. [fol. 143r] · Com lo comte d'Aria ac Matagrifo. [fol. 143r] | [fol. 143v] · Com en Ferrando pres per muller dona Isabell. [fol. 143v] | [fol. 144r] | [fol. 144v] · Com en Ferrando tramés son fill en Jacme a Perpinyà. [fol. 144v] | [fol. 145r] · Com en Ferrando anà en Clarença. [fol. 145r] · Com en Muntaner noliejà una nau. [fol. 145r] | [fol. 145v] · Com en Muntaner pres l'inffant en Jacme. [fol. 145v] | [fol. 146r] | [fol. 146v] · Com lo senyor en Ferrando tramés al Rey. [fol. 146v] | [fol. 147r] · Com lo senyor Rey en Jacme d'Aragó manà Cort a la ciutat de Gerona. [fol. 147r] | [fol. 147v] · Del Sermó que·n Muntaner tramés. [fol. 147v] | [fol. 148r] | [fol. 148v] | [fol. 149r] · Sermó que·l Senyor Rey hac de Muntaner. [fol. 149r] | [fol. 149v] · Com lo senyor inffant assetgà Viladesgléyes. [fol. 149v] | [fol. 150r] | [fol. 150v] · Com lo senyor inffant N'Anffós ac la batayla ab Comte Ner. [fol. 150v] | [fol. 151r] · De la batayla dels almugàvers ab los del Comte. [fol. 151r] | [fol. 151v] · Com los de Càller exiren per anar a Bonayre. [fol. 151v] | [fol. 152r] · Com lo senyor Rey tramés XX galeas al senyor inffant. [fol. 152r] | [fol. 152v] · Com aquells de Córcega faeren homenatge. [fol. 152v] | [fol. 153r] · Com lo senyor Rey de Mallorca en Sanxo morí. [fol. 153r] | [fol. 153v] · Com lo Rey en Jacme reté castells al Papa. [fol. 153v] | [fol. 154r] · Com lo Rey Robert se apparellà de passar en Sicília. [fol. 154r] · De la victoria qu·l Rey de Sicília hac de Karles. [fol. 154r] | [fol. 154v] · Com los de Sahona vengueren en ajuda del Duch, fill del Rey Karles. [fol. 154v] | [fol. 155r] · Com lo Rey de Sicília fo decebut en aquells de Sahona. [fol. 155r] | [fol. 155v] · Com l'almirayl entés que ajuda venia del Papa. [fol. 155v] | [fol. 156r] · Com l'estol del Papa fo partit per venir en Kaller e com perderen la galea. [fol. 156r] | [fol. 156v] · Com l'almirayl hac les VII galees de Pisa. [fol. 156v] | [fol. 157r] · Com los pisans trencaren les convincences. [fol. 157r] | [fol. 157v] · De la gran venjança que Deus feu contra los pisans. [fol. 157v] | [fol. 158r] | [fol. 158v] · Com lo senyor Rey tractava tot dies de trametre socors. [fol. 158v] | [fol. 159r] · Com l'almirayl en Berenguer Carrós e·l Jutge entraren en Càller. [fol. 159r] | [fol. 159v] · Com l'inffant en Jacme renuncià al Regne. [fol. 159v] | [fol. 160r] | [fol. 160v] · Com lo senyor Rey en Jacme pasa d'esta vida. [fol. 160v] | [fol. 161r] · Com lo senyor Rey N'Amfós pres homenatge de tot hom generalment. [fol. 161r] | [fol. 161v] · Com lo Rey N'Amfós se coronà e pres cavalleria. [fol. 161v] | [fol. 162r] | [fol. 162v] · Com lo senyor Rey feu cavallers molts nobles. [fol. 162v] | [fol. 163r] | [fol. 163v] · En qual manera pres cavalleria lo senyor Rey. [fol. 163v] | [fol. 164r] | [fol. 164v] | [fol. 165r] | [fol. 165v] | [fol. 166r] | [fol. 166v] · Finito libro sit laus gloru Jesucristo. [Colofó, any 1342]. [fol. 166v] · [Memorial] Lo present memorial es scrit a etterna memoria e per relatio dels annals.[Relació de bisbes de diòcesis catalanes]. [fol. 193v] | [fol. 194r] | [fol. 194v] | [fol. 195r] | [fol. 195v] | [fol. 196r] · Ordinacions de Sancta Cília.