champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
martes, 29 de agosto de 2017
La tía María Del coco Miquel
Del coco Miquel
Ballán a la plasa
Se va trová un rel.
En un rel de pá,
En un rel de ví,
La tía María
Fa bullí lo topí.
Luis de Sobrestán , Valderrobres , lay va cantá a Enrique Segurana Celma , y éste la ha ficat al grupo.
viernes, 28 de noviembre de 2025
Preda, Predicaire
Preda, s. f., lat. praeda, proie.
Lor preda et vianda, es carn.
Eluc. de las propr., fol. 64.
Leur proie et nourriture, c'est chair. (N. E. El francés actual usa viande como carne.)
IT. Preda. (ESP. Presa; v. apresar; chap. Presa, preses; v. apresá, cassá : apreso, apreses, aprese, apresem o apresam, apreséu o apresáu, apresen; casso, casses, casse, cassem o cassam, casséu o cassáu, cassen. La presa es tamé lo caldo que ix al bullí ossos, verdures, etc.)
2. Preador, s. m., lat. praedator, ravisseur, pillard.
Cel que lor tol alcuna chausa sobremonta la crueltat de toz preadors.
Trad. de Bède, fol. 40.
Celui qui leur enlève aucune chose surpasse la cruauté de tous pillards.
ANC. FR. Le sage parlant nous ottroie
Que le predeur deviendra proie.
Ysopet, I, fab. 61. Robert, t. II, p. 46.
IT. Predatore. (ESP. Predador, predadores, predadora, predadoras; ladrón, que comete pillaje, rapiña; asaltador)
(chap. Predadó, predadós, predadora, predadores; cassadó, cassadós, cassadora, cassadores; lo llibre de Deudes de Prades, Auzels cassadors, que ix moltes vegades an este Lexique Roman; muixons predadós, cassadós, com falcó, esparbé, águila, etc.).
Predicar, Prezicar, v., lat. praedicare, prêcher, réprimander, publier, annoncer.
Predicar devon lo poble. La nobla Leycson (Leyczon).
Ils doivent prêcher le peuple.
Prezicava soven, l' an,
Los grans miracles del cors san.
V. de S. Honorat.
Il prêchait souvent, (dans) l'année, les grands miracles du corps saint.
Qui s vol far dels autres predicaire,
Deuria se predicar eissamen.
Pons de Capdueil: So qu' hom.
Qui se veut faire des autres le prêcheur, devrait se prêcher également.
Degran mielhs prezicar a las gens.
R. Gaucelm: Ab grans trabalhs.
Ils devraient mieux prêcher aux gens.
CAT. ESP. Predicar. PORT. Prégar. IT. Predicare. (chap. Predicá : predico, prediques, predique, prediquem o predicam, prediquéu o predicáu, prediquen; predicat, predicats, predicada, predicades; predicaría; predicaré; si yo predicara.)
2. Predic, Prezic, s. m., prêche, sermon, prédication, remontrance.
Ab forsa, ab predic
Et enoi a fastic.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Avec force, avec prêche et ennui à dégoût.
Roma, grans fasticx
Es d'auzir e d' entendre
Los vostres prezicx.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Rome, grand dégoût c'est d'ouïr et d'entendre les vôtres sermons.
Senher, ni prezic ni sermo
Non aia mais entre nos dos:
Si m' es amic, amiga us so.
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Seigneur, ni remontrance ni sermon qu'il n'y ait plus entre nous deux: si vous m'êtes ami, amie je vous suis.
3. Predicatio, s. f., lat. praedicatio, prédication, publication.
Tu no vols demostrar ta predicatio
En gleyza.
(chap. Tú no vols demostrá ta (la teua) predicassió a la iglesia.)
Izarn: Diguas me tu.
Tu ne veux pas développer ta prédication en église.
Per lur predicatio convertiron lo mon.
(chap. Per la seua predicassió van convertí lo món - o mon).
V. et Vert., fol. 36.
Par leur prédication ils convertirent le monde.
ANC. CAT. Predicació. ESP. Predicación. PORT. Prégação. IT. Predicazione.
(chap. Predicassió, predicassions; sermó, sermons.)
4. Predicansa, Prezicansa, s. f., prédication.
Ab galiamen
De falsa predicansa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh. Var.
Avec tromperie de fausse prédication.
Sermonarz ni prezicansa
Non val un ou de gallina.
(chap. Ni (lo) sermonejá ni (lo) predicá valen un ou de gallina.)
Marcabrus: Per savi 'l.
Le sermoner ni prédication ne vaut pas un oeuf de poule.
IT. Predicenza (predicanza?). (chap. Lo predicá, predicassió.)
5. Predicaire, Predicador, Predicator, Prediquador, Prezicayre, Prezicador, s. m., lat. praedicator, prédicateur, prêcheur.
Que ben dits e vuelha mal far.
P. Cardinal: Tans ricx.
Fou est le prédicateur qui dit bien et veuille mal faire.
Predicator
Tenc per meillor
Quan fai l' obra que manda far.
(Chap. Predicadó ting (tinc) per milló cuan fa l'obra que mane fé.)
P. Cardinal: Predicator.
Prédicateur je tiens pour meilleur quand il fait l'oeuvre qu'il commande de faire.
Aquist fals prezicador
An mes lo segl' en error.
G. Figueiras: No m laissarai.
Ces faux prédicateurs ont mis le monde dan l'erreur.
Adjectiv. Be m' enueia ...
... D' avol clergue predicaire.
Le moine de Montaudon: Be m' enueia.
Bien il m'ennuie... *de méchant clerc prédicateur.
- En parlant des religieux Dominicains.
Prior provincial dels prediquadors.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.
Prieur provincial des prêcheurs.
CAT. ESP. Predicador. PORT. Prégador. IT. Predicatore.
(chap. Predicadó, predicadós; a Beseit lo barrang dels Predicadós, aon está l'acueducto : los pons, mol prop del assut. Vicente Ferrer ere dels Predicadós, Dominicos, de San Domingo de Guzmán - pero no San Domenge, sí Dominicus en latín o llatí. Son germá Bonifacio, Bonifaci Ferrer, de la cartoxa, cartuja, cartujo, cartussiá. Va traduí la Biblia a la llengua valensiana; sol quede la radera fulla aon u fique ben cla. “la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret e en facultad de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benaventurat sanct vicent ferrer del orde de predicadors: en la qual translació foren altres singulars homens de sciencia.”)
lunes, 2 de marzo de 2020
La botica del llauradó

del apothecari (Apotheke en alemán es la farmássia).
// Algúns comentaris a https://www.facebook.com/groups/1661943157400028/permalink/2591486684445666/
A la Codoñera mos minchabem unes erbes que li diguebem esparbantalles y tamé unes piñetes que estaben al centro de uns carts, se pareisie a una carchofa pero punchaen, llevabem les fulletes y lo cor estae bonisim.Y cuan anaem pel riu minchabem la part blanqueta del final dels chuncs.
// Luis afegix:
An algúns restauráns de Fransa tenen com a un plat espesial la sopa de ortigues, diuen que va be pa la artrosis, próstata, pedres al riñó, mal de cap, pa los que sels cau lo pial, inflamasió de vías urinarias en fin pa tot.
lunes, 18 de marzo de 2019
conjugassions del latín
La distinción de la segunda y la tercera conjugación latinas está completamente suprimida: el infinitivo no conoce más que una sola flexión = er.
El castellano, después de la caída de la segunda e, no ha debido favorecer la final átona en r en lugar de
conócer, quérer, lámer, prefiere pronunciar conocer, querer, lamer.
No se descubre ningún rastro de la e átona, aun en
las fechas más antiguas de la historia de nuestra lengua. Los verbos son muchos: no hay necesidad de enumerarlos, pues se puede dar fácilmente cuenta de lo que ha quedado en la flexión fuerte; así,
batir (batre en ch., batuere), concebir (consebí en ch., concebre, concipere), confundir, erguir (evigere), gemir (gemegá o gemecá en ch.), hervir (bullí; fiebre en ch., fervere), morir, arrepentir, regir, rendir, vivir; en castellano antiguo hay, por el contrario, todavía confonder (confondre, confundí en ch.), erger, morrer, render (Alex., Berceo).
Esta conjugación se confunde casi absolutamente con la que sigue: y, aunque en el plural del presente se distinguen por la vocal característica, en la tercera persona vuelven a identificarse, porque ambas convierten el latino unt e iunt en en: serbent por serviunt léese ya en una carta del siglo IX. La vocal característica persiste también en el futuro. Al principio la segunda se distinguía asimismo mediante el participio en utus, que después ha sido poco a poco reemplazado por el de la tercera ido. Lo cual se prueba con muchos ejemplos de los antiguos textos, donde ambas formas existen; así, abatudo (abatut en chapurriau) (Alex.); percebudo (persibit, persebut en ch.) (F. J. 2.b, Alex.); encendudo (ensés en ch.) (F. J. 136a); cernudo (Berc. Sil. 457); defendudo (defengut, defés en ch.) (F. J. 13.a); metudo (embutit, futut, ficat en ch.) (P. C, Alex., F. J. 30. b 35.a); prometudo (prometut en ch.) (F. J. ib. X. a); connozudo (conegut en ch.) (F. J. 34.b, 56. a); pendudo (penjat en ch.) (Berc); perdudo (perdut en ch.) (ib., Alex.); prendudo (F. J. 123. b); corrompudo (corromput en ch.) (ib., 182. b); sabudo (sabut; Saputo en ch.) (Alex.}; spendudo (F. J.
107. b); estavlezudo (establit en ch.), costrenudo (constreñit en ch., constreñido en castellano)
(ib. 14. a); temudo (temut en ch.) (Alex.); entendudo (entengut, entés en ch.) (F. J.); tenudo (ib.); contenudo (ib. 2. a, 27.a, 104. b); atrevudo (atrevit en ch.) (Alex. 595); vendudo (venut en ch.) (F. J. 126. a); venzudo (vensut en ch.) (P. C. 3656, F. J. 31.b, Berc. Mill. 119).
En la lengua moderna esta flexión se ha extinguido.
miércoles, 11 de octubre de 2017
La campaneta del Pilá, lo que no vingue no tindrá pá
Cuan érem chiquets, a Beseit, antes del Pilá se resae a la vírgen del Pilar al carré del Pilá. Uns díes antes, los chiquets agarráem una campaneta de misa y anáem pel poble cantán esta cansoneta, y tocán la campana tot lo fort que podíem. Se fée casi de nit, o ya de nit.
Si no fee fret voltáem tot lo poble, aixina mos gitaem mes tart, y preníem la fresca. Mos fée molta ilusió ixí al carré, no érem massa beatos, y aprofitáem per a tiráls piñols de lladó a les dones que resáen. Feem aná canuts de caña, alguns de natros ne teníem uns de metal de bufá al foc, pero estos feen massa mal.
Natros alguna vegada vam traure les esquelles, algunes mol grans, de les vaques que van tindre mons yayos y mon pare. Entonses vivíen a casa les Carabines. Ara es casa Pelu. A la part enfrente de casa Lilo, ñabíe una figuera, mon pare va caure de minut y casi se va matá. Al atra banda donae a la replasseta damún la farmassia de ara, aon antes estae la discoteca Jerley.
Repartíen lleit pel poble, an algunes cases sol un cuart de litro, ñabíe molta pobresa. Ere la postguerra. Al menos ere lleit mol grassa y bona y la gen la teníe que mesclá en aigua. Ara u fan totes les marques y poca gen beu lleit bona.
Cabres n'ham tingut sempre. Yo als 16 añs después de minjá me podía fotre un flan de litro de lleit de cabra, aixina estic de fort.

viernes, 23 de febrero de 2024
Estrus - Esturjon
Estrus, adj., lat. strenuus, courageux, fier, audacieux.
Ans sui brus
Et estrus
A las autras.
A. Daniel: Autet et bas.
Mais je suis sombre et fier envers les autres.
Substantiv. Fos fort e ferms sos estrus.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Fut fort et ferme son courage.
(N. E. La imagen corresponde a Esturjon, última palabra.)

2. Estrun, s. m., courage, audace, effort.
Sai n' a negun
Que volgues aver tan d' estrun
Que s'en volgues ab vos anar.
Estiers non conquier el negun
Per batailla ni per estrun.
Roman de Jaufre, fol. 66 et 100.
Il n'y en a aucun ici qui voulût avoir tant d'audace qu'il voulût s'en aller avec vous.
Autrement il ne conquiert personne par bataille ni par effort.
Intren en la batalha ab un estrun.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11.
Ils entrent en la bataille avec même effort.
- Fig. Affection, désir ardent.
Per qu' ieu non ai mon estrun
Ab aver don sui burlaire.
T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.
C'est pourquoi je n'ai pas mon affection avec l'avoir dont je suis moqueur.
3. Estrunar, v., encourager, remplir d'ardeur, irriter, indigner.
K. quan l'a vit, si s'en estrus.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Charles quand il l'a vu, ainsi s'en irrita.
Part. pas. D'aquo sera ben estrunatz.
Roman de Jaufre, fol. 67.
Sera de cela bien encouragé.
Om joves, estrunatz,
Larcs e mals e doptatz.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Homme jeune, rempli d'ardeur, généreux et mauvais et redouté.
Huels amoros, gais e plazens
Ac, e non car' estrunada.
P. Vidal: Lai on cobra.
Elle eut yeux amoureux, gais et agréables, et non figure irritée.
Estuba, Stuba, s. f., allem. Stube, étuve, vapeur.
Voyez Denina, t. III, p. 77; Muratori, Diss. 33.
S' es fort refreiatz, faitz l' estuba,
Non en cornuda ni en cuba.
Deudes de Prades, Auz. cass.
S'il est fort refroidi, faites-lui étuve, non en cornue ni en cuve.
Fassa stuba... de la qual uze soven.
Rec. de recettes de médecine.
Qu'il fasse étuve... de laquelle il use souvent.
CAT. Estuba. ESP. PORT. Estufa. IT. Stufa. (chap. La estufa pot fé vapor, braf, si s' acalente aigua o se fa bullí, pero en general es per a escofás, calentás.)
Estudi, s. m., lat. studium, étude.
Los bes que hom pot conquerre per estudi o per bona doctrina.
(chap. Los bens que hom pot conquistá per estudi o per bona doctrina; este conquistá: adquerí, guañá, etc.)
V. et Vert., fol. 30.
Les biens qu'on peut conquérir par étude ou par bon enseignement.
Per l' estudi dels salmes. Trad. de Bède, fol. 28.
(chap. Per l'estudi dels salmos.)
Par l'étude des psaumes.
Qui los destorbes en la contemplatio de lur estudi.
(chap. Qui los destorbare a la contemplassió del seu estudi; meditassió.)
V. et Vert., fol. 85.
Qui les troublât dans la méditation de leur étude.
ANC. FR. Roy, en ce met ton estudie.
Godefroi de Paris: Chr. métr., p. 178.
CAT. Estudi. ESP. Estudio. PORT. Estudo. IT. Studio. (chap. Estudi, estudis.)
2. Estudiar, v., lat. studere, étudier.
Estudiar continuamens en lur filosofia.
V. et Vert., fol. 85.
Étudier continuellement dans leur philosophie.
Deu si estudiar l'abbas que vuelha mais esser amatz que tempsutz.
Regla de S. Benezeg, fol. 75.
Doit l'abbé s'étudier qu'il veuille plus être aimé que craint.
A metre sa obra a perfeccio si estudia.
Eluc. de las propr., fol. 126.
S' étudie à mettre son oeuvre à perfection.
- Exercer.
Trobam que VII manieyras de gens se estudion en aquesta escola.
V. et Vert., fol. 14.
Nous trouvons que sept espèces de gens s'exercent en cette école.
CAT. ESP. Estudiar. PORT. Estudar. IT. Studiare.
(chap. Estudiá: estudio, estudies, estudie, estudiem o estudiam, estudiéu o estudiáu, estudien; estudiat, estudiats, estudiada, estudiades.)
3. Estudian, s. m., étudiant.
Qu'el sia verai estudian. L'Arbre de Batalhas, fol. 195.
(chap. Qu'ell sigue ver estudián; ver en chapurriau es lo mateix que verdadé; mon pare diu ver a un abre que no es bort. Estudián es sujeto y gerundio, ej. Ignacio Sorolla Vidal li díe a son pare: “No me pegos al cap, que estic estudián”, aixina está lo pobret Nachet.
Yo vach sé estudián del institut de Valderrobres, entonses se díe Francisco Grande Covián, y de la Universidat de Saragossa: són dos nius de rates catalanistes desde fa bastans añs. Fan falta moltes rateres en formache de Languedoc o de Suiza, del Vaud.)
Qu'il soit véritable étudiant.
CAT. Estudiant. ESP. Estudiante. PORT. Estudante. IT. Studiante.
(chap. En ocsitá, Estudian; no se escribíen les tildes. En chapurriau, estudián. La t final tamé se trobe al ocsitá, tan als sujetos com als adverbios en men, ment. Esta falta de la t signifique claramen que no se pronunsiabe a segons quins puestos desde fa mols siglos.)
4. Estudios, adj., lat. studiosus, studieux, soigneux, attentif.
Diligent et estudios.
(chap. Diligén y estudiós, com Francisco Celma Tafalla, un trompeté de Valderrobres que se pense que es una eminensia en los textos antics del dialecte catalá.)
Mot estudioza.
(chap. Mol estudiosa, com la Silvia Dilla Vidal, de la CHA, de Valderrobres, apellit: de Illa, com lo vescomte, llissensiada en filología inglesa, (me sone esta carrera) una eminensia en lo estudi dels apellits catalans. Professora d'inglés al niu de rates catalanistes que hay sitat aquí damún. Espero que estos dos aragonesos catalanistes, si volen escriure Vall-de-Roures, tamé escriguen Barchinona, Lerida, Gerona, etc, noms que se troben als textos antics (del ACA) a palades, arréu, encara que la gen ara no u digue aixina. Tenen mol poquet rigor históric, y mol poca vergoña.)
Eluc. de las propr., fol. 146 et 71.
Actif et soigneux.
Fort studieuse.
Ab gran sen estudiosa,
No volc estar ossiosa.
Brev. d'amor, fol. 92.
Studieuse avec grand sens, elle ne voulut pas être oisive.
CAT. Estudios. ESP. PORT. Estudioso. IT. Studioso. (chap. Estudiós, estudiosos, estudiosa, estudioses.)
5. Estudiosamen, adv., studieusement, soigneusement.
Soven e estudiosamen.
(chap. Assobín y estudiosamen, en estudi, en aplicassió.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 102.
Souvent et soigneusement.
CAT. Estudiosament. ESP. PORT. Estudiosamente. IT. Studiosamente.
(N. E. Occitano: Estudiosamen, catalán: Estudiosament.
Si en occitano hay adverbios en ment y en men es porque no se pronunciaba ya la t final. Ergo, ¿qué diferencia hay entre el dialecto catalán estudiosament y el estudiosamen de la lengua occitana? Cualquiera con un dedico de frente puede contestar a esta pregunta. Algunos, algunas y algunes tienen ese dedico de frente, pero muy poco seso activo, y comiendo buñuelos tampoco lo van a recuperar.)
6. Estudiozamental, adj., d'étude.
Ad horas fort estudiozamental o cordial aplicacio.
Eluc. de las propr., fol. 78.
Par fois forte préoccupation d'étude ou de coeur.
Estui, Estug, s. m., étui, cachette.
Que m tramezes del seu estui
La contra clau.
Le Comte de Poitiers: Farai un vers.
Qu'il me transmit la contre-clef de son étui.
Fig. Anc no fis ganda ni estug
D' amar, ans m'era bon e bel.
A. Daniel: Lanquan vei.
Oncques je ne fis refus ni cachette d'aimer, mais il m'était bon et bel.
ANC. ESP. Vidieron est estui nadar sobre la glera.
(chap. Van vore este estuche, cofre, baúl, nadá sobre la glera.
La glera, a un riu, es la vora, normalmén de pedres, grava, (me recorde a Gleis o Geleise, alemán), allí podríem trobá saduricha. Igual ere un estuche de Pelikan, disseñat per Luis Latorre Albesa, de Beseit, de mote cansaladé.)
Milagros de Nuestra Señora, cop. 674.
ESP. MOD. Estuche. PORT. Estojo. IT. Astuccio.
2. Estuiar, Estoiar, Estugar, v., mettre dans l'étui, serrer, cacher, renfermer, rengainer.
Son chaval et son mul fetz establar,
Son ausberc e son elme ben estoiar.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.
Fit mettre à l' écurie son cheval et sa mule, bien serrer son haubert et son heaume.
Pot la, aquel qui aportada l'aura, estugar a Agen.
Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148.
Celui qui l'aura apportée, peut la serrer à Agen.
Qui sas armas estui.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Qui cache ses armes.
Fig. Lo fol te so cor e sa boca,
E 'l savis estuia l' a la cocha.
Libre de Senequa.
Le fou tient son coeur en sa bouche, et le sage le cache selon le besoin.
Amors, que m te per vos en sa bailia,
Vol que mon cor vos estuy e vos gar.
Claire d' Anduze: En greu esmay.
Amour, qui me tient pour vous en sa puissance, veut que je vous serre et vous garde mon coeur.
Part. pas. El reis a son escut pausat,
E pueis a 'l bon bran estuiat.
Roman de Jaufre, fol. 2.
Le roi a posé son écu, et puis a rengainé le bon glaive.
Quar tezaurs estoiatz no val charbo.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108.
Car trésor caché ne vaut charbon.
Devo esser estuiadas el vestiari.
Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 28.
Doivent être serrées au vestiaire.
- Conserver, réserver.
Pero ad ops vos estuy,
Que m siatz governs e vela.
P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.
Mais au besoin je vous conserve, pour que vous me soyez gouvernail et voile.
Aysso es aquell be que Dieus estuia a ssos amix.
V. et Vert., fol. 100.
C'est ce bien que Dieu réserve à ses amis.
ANC. FR. Je vous en estui la moitié,
Que jà de moi n' en aurez plus.
Fables et cont. anc., t. IV, p. 483.
Portrait qu'au fond de l'or si chèrement j' estuie.
Bertaud, p. 647.
Estuye ton coustel, ou je le te osteray.
Lett. de rém. de 1373. Carpentier, t. II, col. 293.
Garder les vout e estoier.
B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 78.
(chap. Este verbo estuiar, estoiar, estugar té mol a vore en estalviá, estauviá, guardá, aforrá, ficá a la hucha o al estuche, tancá, etc.)
3. Estueyra, s. m., armoire, garde-manger.
Fis estueyras e tamis.
(chap. Yo vach fé guardaminjás y tamissos; lo guardaminjá es com una gabia de tela metálica fina aon se fique lo minjá per a que les mosques ni datres bichos sel minjon; ne teníem un a la caseta de La Pileta, una finca que se diu aixina per la fon del mateix nom, camí del Pantano de Pena, Beseit; tamís: sedás, criba, aré, porgadora, etc.)
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je fis gardes-manger et tamis.
ANC. FR. Ces brigans brisoient maisons, coffres et estuyers, et prenoient ce qu'ils trouvoient.
Froissart, vol. I, cap. 148, Carpentier, t. II, col. 293.
Esturjon, s. m., lat. sturionem, esturgeon.
I pescayre, cant pren I gran salmo o I esturjon.
V. et Vert., fol. 98.
Un pêcheur, quand il prend un grand saumon ou un esturgeon.
CAT. Esturió. ESP. Esturión. IT. Sturione.
(chap. Esturió, esturions. Un peixcadó, cuan pren (peixque) un gran salmó o un esturió.
Hau de lligí l'agüelo y lo mar, traduít al chapurriau per mí. Yo lo vach traduí fén aná la traducsió en castellá (no sé de quí); tamé u haguera pugut fé desde lo original en inglés, pero la meua llengua materna es lo castellá, exactamén de Alustante, Guadalajara.).
Autó: Ernest Hemingway. Sirá durán mols añs un autó de referensia; va luchá a la guerra sivil de España; teníe los collons com lo caball de Espartero, un home que va morí vin añs abans de naixe ell.
Lo esturió es conegut pel caviar; yo hay minjat esturió a Alemania, de una tenda russa (Stor), bastantes vegades, m' agrade, lo caviar tamé, pero lo trobo massa salat. Caviar de esturió mol poques vegades ne hay minjat, sol sé de atres peixos, salmó, o un imitat, sucedáneo.)
lunes, 4 de marzo de 2024
Fersa - Ferment
Fersa, s. f., reine, dame au jeu des échecs.
Quan la fersa n'adus pres de si.
P. Bremond Ricas Novas: En la mar.
Quand il en amène la dame près de soi.
ANC. FR. Après le roc a pris la fierce.
Roman du Renart, t. III, p. 333.
Et qui échec dit lor éust
N'iert-il que covrir le péust,
Car la fierche avoit esté prise.
Roman de la Rose, v. 6735.
(N. E. Fürst, en alemán, gobernante de un principado, príncipe, princeps; Fürstin, princesa.)
Fertilitat, s. f., lat. fertilitatem, fertilité.
Era de tan gran fertilitat, coma es huei.
(chap. Ere de tan gran fertilidat, com es avui.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 121.
Était de si grande fertilité, comme est aujourd'hui.
CAT. Fertilitat. ESP. Fertilidad. PORT. Fertilidade. IT. Fertilità, fertilitate, fertilitade. (chap. Fertilidat, fertilidats.)
2. Fertil, adj., lat. fertilis, fertile.
Terra es fertil et habundant en blatz.
(chap. literal: Terra es fértil y abundán en blats.)
Normandia... fertil es en camps.
Eluc. de las propr., fol. 175.
Est terre fertile et abondante en blés.
La Normandie... est fertile en champs.
CAT. ESP. (fértil) PORT. Fertil. IT. Fertile. (chap. fértil, fertils.)
3. Infertil, adj., infertile.
Loc... estreyt et infertil.
Tit. de 1468. DOAT, t. XCV, fol. 192.
Lieu... étroit et infertile.
IT. Infertile. (chap. Infértil, erm, no productiu. Faixeta estreta y erma; faixonet estret y erm; gaya estreta y dixada; faixa estreta y abandonada, etc. Avui en día no tenim lo vocabulari agrícola de allacuanta.)
Ferula, s. f., lat. ferula, férule, sorte de plante. (Apiaceae)
Ferula es herba que distilla suc.
(chap. Férula es herba que destile suc.)
Eluc. de las propr., fol. 209.
La férule est herbe qui distille suc.
CAT. ESP. (férula) IT. Ferula.
(chap. La férula té assobín auló de seba, ápit o all, com l' all de bruixa. La férula comú pareix lo fonoll espigat y datres plantes espigades.)
Fervor, s. f., lat. fervor, ferveur, ardeur.
Per temprar la fervor del sanc.
(chap. Per a templá o temprá la fervó de la sang o sanc. Fervó : bull, bullimén, ardó; fig. Rasmia, espenta, forsa, ánim o ánimo, ímpetu, etc.)
Eluc. de las propr., fol. 30.
Pour tempérer l' ardeur du sang.
Si comensa alcuna bona obra ab alcuna fervor, lendema n'a mens, lo terz jorn mens, e lo quart cays non re.
(chap. Si escomense alguna bona obra en alguna (algo de) fervó, ensondemá ne té menos, lo tersé día (encara) menos, y lo cuart casi res o gens (non re : no + cosa : res : gens)
V. et Vert., fol. 13.
S'il commence aucune bonne oeuvre avec quelque ardeur, le lendemain il en a moins, le troisième jour moins, et le quatrième quasi rien.
Am gran fervor de religio.
(chap. En gran fervó de religió. - No se debíe referí a Lluïs Companys.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 135.
Avec grande ferveur de religion.
CAT. ESP. PORT. Fervor. IT. Fervore. (chap. Fervó; fervor, alguns y algunes seguramén pronunsien la r final an esta paraula, com a honor, amor, Leonor, Héctor, Óscar.)
2. Fervent, Ferven, adj., lat. ferventem, fervent, ardent, animé.
Solelh trop fervent. Eluc. de las propr., fol. 19.
Soleil très ardent.
Li dona gran volontat e ferven dezirier de ben perseverar.
(chap. Li done gran voluntat y fervén dessich de ben perseverá.)
V. et Vert., fol. 65.
Lui donne grande volonté et fervent désir de bien persévérer.
CAT. Fervent. ESP. Ferviente. PORT. IT. Fervente.
(chap. Fervén, fervens, ferventa, ferventes.)
3. Sobrefervent, adj., très ardent.
Foc sobrefervent.
(chap. Foc sobrefervén, sobreardén, mol ardén, mol fort, achicharrán, achicharradó, torradó, sucarradó, etc.)
Eluc. de las propr., fol. 2.
4. Fervemmens, adv., fervemment, avec ferveur.
Fervemmens levar son cor. V. et Vert., fol. 88.
Élever son coeur fervemment.
CAT. Fervorosament. ESP. Fervorosamente. PORT. IT. Ferventemente.
(chap. Fervorosamen, fervenmen.)
5. Esfervir, v., animer, rendre fervent.
Sos cors s' esfervis contra Deu.
Trad. de Bède, fol. 43.
Son coeur s'anime contre Dieu.
ANC. FR. L'aultre se efferve et se trouble.
Coquillart, p. 43.
(chap. Efervessén tamé ve de fervor: bullí, com les pastilles efervessens en aigua.)
6. Ferment, s. m., lat. fermentum, ferment, levain.
Ferment es dit, quar es fervent.
Eluc. de las propr., fol. 208.
Est dit ferment, parce qu'il est ardent.
CAT. Ferment. ESP. PORT. IT. Fermento. (chap. Fermén, llevat. v. fermentá: fermento, fermentes, fermente, fermentem o fermentam, fermentéu o fermentáu, fermenten; fermentat, fermentats, fermentada, fermentades. Per a fé vi ha de fermentá lo suc o mosto. Pera fé pa ha de fermentá lo lleute.)
domingo, 23 de agosto de 2026
Ulular, Ullular, Udolar, Udolament, Uns, Us, Un, Unitat, Unament, Unadamen - Upel
3. Udolament, s. m., hurlement.
2. Un, U, suj. pl.; Uns, Us, rég. pl. adj. num., uns, uniques, seuls.
3. Unitat, s. f., unitatem, unité.
4. Unament, adv., uniquement, isolément.
5. Unadamen, adv., uniquement.
8. Universal, adj., lat. universalis, universel.
9. Universalment, Universalmen, adv., universellement.
(chap. Universalmen.)
11. Unial, adj., unique, intime.
12. Unitiu, adj., unitif, propre à unir, à rendre un, homogène.
13. Unible, adj., unible, propre à être uni, joint.
16. Aunar, v., lat. adunare, réunir, rassembler.
2. Upel, s. m. dim., huppeau, petit de la huppe.




















