Mostrando las entradas para la consulta bullí ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta bullí ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

martes, 29 de agosto de 2017

La tía María Del coco Miquel

La tía María
Del coco Miquel
Ballán a la plasa
Se va trová un rel.

En un rel de pá,
En un rel de ví,
La tía María
Fa bullí lo topí.

Luis de Sobrestán , Valderrobres , lay va cantá a Enrique Segurana Celma , y éste la ha ficat al grupo.

viernes, 28 de noviembre de 2025

Preda, Predicaire

Preda, s. f., lat. praeda, proie. 

Lor preda et vianda, es carn.

Eluc. de las propr., fol. 64.

Leur proie et nourriture, c'est chair. (N. E. El francés actual usa viande como carne.)

viande, chair, carne, carn, ah qué carneta!


IT. Preda. (ESP. Presa; v. apresar; chap. Presa, preses; v. apresá, cassá : apreso, apreses, aprese, apresem o apresam, apreséu o apresáu, apresen; casso, casses, casse, cassem o cassam, casséu o cassáu, cassen. La presa es tamé lo caldo que ix al bullí ossos, verdures, etc.)

2. Preador, s. m., lat. praedator, ravisseur, pillard.

Cel que lor tol alcuna chausa sobremonta la crueltat de toz preadors.

Trad. de Bède, fol. 40.

Celui qui leur enlève aucune chose surpasse la cruauté de tous pillards.

ANC. FR. Le sage parlant nous ottroie

Que le predeur deviendra proie.

Ysopet, I, fab. 61. Robert, t. II, p. 46.

IT. Predatore. (ESP. Predador, predadores, predadora, predadoras; ladrón, que comete pillaje, rapiña; asaltador) 

(chap. Predadó, predadós, predadora, predadores; cassadó, cassadós, cassadora, cassadores; lo llibre de Deudes de Prades, Auzels cassadors, que ix moltes vegades an este Lexique Roman; muixons predadós, cassadós, com falcó, esparbé, águila, etc.).

 

Predicar, Prezicar, v., lat. praedicare, prêcher, réprimander, publier, annoncer. 

Predicar devon lo poble. La nobla Leycson (Leyczon).

Ils doivent prêcher le peuple.

Prezicava soven, l' an,

Los grans miracles del cors san.

V. de S. Honorat. 

Il prêchait souvent, (dans) l'année, les grands miracles du corps saint.

Qui s vol far dels autres predicaire, 

Deuria se predicar eissamen.

Pons de Capdueil: So qu' hom. 

Qui se veut faire des autres le prêcheur, devrait se prêcher également.

Degran mielhs prezicar a las gens.

R. Gaucelm: Ab grans trabalhs

Ils devraient mieux prêcher aux gens.

CAT. ESP. Predicar. PORT. Prégar. IT. Predicare. (chap. Predicá : predico, prediques, predique, prediquem o predicam, prediquéu o predicáu, prediquen; predicat, predicats, predicada, predicades; predicaría; predicaré; si yo predicara.)

2. Predic, Prezic, s. m., prêche, sermon, prédication, remontrance.

Ab forsa, ab predic 

Et enoi a fastic. 

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Avec force, avec prêche et ennui à dégoût. 

Roma, grans fasticx 

Es d'auzir e d' entendre

Los vostres prezicx.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Rome, grand dégoût c'est d'ouïr et d'entendre les vôtres sermons.

Senher, ni prezic ni sermo

Non aia mais entre nos dos: 

Si m' es amic, amiga us so.

Gavaudan le Vieux: Desemparatz.

Seigneur, ni remontrance ni sermon qu'il n'y ait plus entre nous deux: si vous m'êtes ami, amie je vous suis.

3. Predicatio, s. f., lat. praedicatio, prédication, publication.

Tu no vols demostrar ta predicatio

En gleyza.

(chap. Tú no vols demostrá ta (la teua) predicassió a la iglesia.)

Izarn: Diguas me tu. 

Tu ne veux pas développer ta prédication en église.

Per lur predicatio convertiron lo mon. 

(chap. Per la seua predicassió van convertí lo món - o mon).

V. et Vert., fol. 36.

Par leur prédication ils convertirent le monde.

ANC. CAT. Predicació. ESP. Predicación. PORT. Prégação. IT. Predicazione.

(chap. Predicassió, predicassions; sermó, sermons.)

4. Predicansa, Prezicansa, s. f., prédication.

Ab galiamen

De falsa predicansa.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. Var. 

Avec tromperie de fausse prédication. 

Sermonarz ni prezicansa 

Non val un ou de gallina.

(chap. Ni (lo) sermonejá ni (lo) predicá valen un ou de gallina.)

Marcabrus: Per savi 'l.

Le sermoner ni prédication ne vaut pas un oeuf de poule. 

IT. Predicenza (predicanza?). (chap. Lo predicá, predicassió.)

5. Predicaire, Predicador, Predicator, Prediquador, Prezicayre, Prezicador, s. m., lat. praedicator, prédicateur, prêcheur.

Fols es lo prezicayre

Que ben dits e vuelha mal far.

P. Cardinal: Tans ricx.

Fou est le prédicateur qui dit bien et veuille mal faire.

Predicator

Tenc per meillor 

Quan fai l' obra que manda far. 

(Chap. Predicadó ting (tinc) per milló cuan fa l'obra que mane fé.) 

P. Cardinal: Predicator.

Prédicateur je tiens pour meilleur quand il fait l'oeuvre qu'il commande de faire. 

Aquist fals prezicador 

An mes lo segl' en error.

G. Figueiras: No m laissarai.

Ces faux prédicateurs ont mis le monde dan l'erreur.

Adjectiv. Be m' enueia ...

... D' avol clergue predicaire.

Le moine de Montaudon: Be m' enueia. 

Bien il m'ennuie... *de méchant clerc prédicateur.

- En parlant des religieux Dominicains. 

Prior provincial dels prediquadors.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.

Prieur provincial des prêcheurs.

CAT. ESP. Predicador. PORT. Prégador. IT. Predicatore

(chap. Predicadó, predicadós; a Beseit lo barrang dels Predicadós, aon está l'acueducto : los pons, mol prop del assut. Vicente Ferrer ere dels Predicadós, Dominicos, de San Domingo de Guzmán - pero no San Domenge, sí Dominicus en latín o llatí. Son germá Bonifacio, Bonifaci Ferrer, de la cartoxa, cartuja, cartujo, cartussiá. Va traduí la Biblia a la llengua valensiana; sol quede la radera fulla aon u fique ben cla. “la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret e en facultad de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benaventurat sanct vicent ferrer del orde de predicadors: en la qual translació foren altres singulars homens de sciencia.”)

Beceite, Beseit, acueducto, acequia mayor, barranc dels predicadors


Pregar

lunes, 2 de marzo de 2020

La botica del llauradó

La “botica” del llauradó.
L’agüelo “Sebeta” es un puñetero; de cuan en cuan li agrade “maure lo niu de avespes” pa que no se endormisquen les avespes. Avui, en esta charrada, segú que ubriré la “caisa dels trons”, pero hu fach volén, pa que mol “sabé populá” isque a la llum y no se piárdegue.
Ñá que aclarí que la “botica” o botiga, según los pobles, es lo que en castellá se diu farmasia.
Mols camíns se ha parlat de que la chen de poble viu més añs que la de la capital; que deu de sé per la vida sana que porten y perque no tenen tanta contaminasió, al no tindre tantes fábriques y tans fums de les calefacsións y dels coches.
Yo afechisco que, a lo milló sense donamos cuenta, los que viuen als pobles tenen algo més: la “botica” del llauradó.
Ya sé que casi tots vatres tindreu més coses de les que vach a posá aquí, pero es que yo sol vull doná com un ejemplo, que los demés podreu completá, ficán més coses, que ne ñán, segú.
Y es que als pobles, ademés de minchá més sá y natural que a les capitals, mincháen algunes coses que no se aprofitáen a les siudats, en part perque no les teníen y en part perque tampoc sabíen pa qué servíen. Algunes voltes als pobles hasta sense sabé pa qué valíen tampoc; sol perque ere una costúm aprofitá tot lo que se podíe minchá, sense que fare mal. Ere una manera més de umplí la tripa.
Lo que vach a posá se fáe cuan yo era menut; se fáen moltes més coses pero ya no men enrecordo de com se díen les herbes que mos mincháem y no mos pasáe res. Encara milló, eises herbes segú que mos achudáen a está més sans, a viure més añs.
La machoría de les coses, avui les podeu veure a Internet y damún en més amplaria de la que yo poso aquí.
A casa, cuan ma mare o m’agüela fáen col o col de grumo com diuen algúns, lo troncho nol tiráe, lo peláe y pals chiquets: Aisina se anáe matán la fam.
Cuans camíns al inviarn ham minchat ensalada de col, qué bona. Y al estíu, cuan un meló de carn eisíe viart, se fae en ensalada com si fore pepino, perque, en realidat habíe eisit pepino.
Anán al campo, per algúns “trosos”, daball de les archilagues, dels romés o dels timós se criae una cosa que ere pareguda, en la forma, als panals de les abelles y que natres li diebem “mamelletes”, me pareis que eren rochetes; pos mos hu mincháem.
Ñabíe un atra planta, que no men enrecordo cóm se diebe, que fáe unes coses menudetes, redonetes, a les que natres los diebem “panets” y tamé pa dintre.
Cuan peláem les carchofes, poc, que entonses se aprofitáen més que ara, a lo milló perque ne ñabíe poques y teníen que cundí no pa aplená los plats, sino pa que ne ñaguere pa “embrutíls” tots y a sucá pa, que quedáen mes llimpios que ara al traurels del fregaplats. Dieba que les fulles de damún de la carchofa que se lleven, a la part de bais de dintre quede una rebarbeta, blanca, pos eisa mos la mincháem tamé.
Del caldo de bullí la carchofera se aprofitáe alguna tasa, ere bo pal feche, pa no tindre pedres a la vesícula.
Les fulles del pi, en tisana o jarabe, eren bones pals problemes de la respirasió.
Les de la olivera, en tisana, baisen la tensió.La botica del llauradó, fulles, olivera
Les de la figuera pals triglicéridos, pa la diabetes y la bronquitis.
Les figues pa la tensió y pa mantindre lo tipo o pa aprimás, si voleu.
Les infusións de fulles de chinebre son bones pals riñóns, la artritis reumatoide, pa la gripe, pals catarros, pa la pell, …
Les boletes del mateis chinebre, ben madures si no son mol amargues, tamé pals riñóns y pa achuda a pixá a qui tingue eise problema.
Les pepites (les llaós) de la carbasa, pelades; minchán un pesiguet cada día, tots los díes del añ, ma de san pa la próstata.
Unes “papatiarres”, ben rentades, frechides en bon oli a una paella; lo suc que quede, tot ben machacat; lo ungüen que is, untat, va de maravilla pa les cremadures.
Y ……. Podríem seguí en tots los albres y les plantes, pero per avui ya val, qui ne vullgue més que miro per Internet. Ademés allí pose que lo que yo tos hay dit servís pa més coses. Pero als nostres pobles ya se fáe mols añs, pero que mols añs abáns de que nasquere lo dichós Internet.
A tot asó, com regla cheneral, ñauríe que afechí lo nesesari que es aná sempre mol llimpio, sobre tot rentás les mans que son les que porten lo minchá a la boca, pero que, si no mo les rentém a subín, tamé poden portá infecsións y bichets que mos posarán malals.
Dispués de asó a ver quí es lo llisto que pregunte per qué la chen de poble está més sana y viu més que la de la siudat. De totes maneres asó sol son recuerdos de un vell, teníu cuidau y, abáns de pendre algo a lo que no esteu acostumbrats, consulteu al dotó, no sigue cosa que yo no hasca esplicat be la resiapta, la cantidat usada no sigue la nesesaria y no tos vasque be pa algún atra cosa o, Deu no vullgue, se enveneno algú.
Ara si voleu podeu afechí més resiaptes, que ne falten moltes, an esta “botica” del llauradó.
FIN

del apothecari (Apotheke en alemán es la farmássia).


// Algúns comentaris a https://www.facebook.com/groups/1661943157400028/permalink/2591486684445666/

A la Codoñera mos minchabem unes erbes que li diguebem esparbantalles y tamé unes piñetes que estaben al centro de uns carts, se pareisie a una carchofa pero punchaen, llevabem les fulletes y lo cor estae bonisim.Y cuan anaem pel riu minchabem la part blanqueta del final dels chuncs.


// Luis afegix:

An algúns restauráns de Fransa tenen com a un plat espesial la sopa de ortigues, diuen que va be pa la artrosis, próstata, pedres al riñó, mal de cap, pa los que sels cau lo pial, inflamasió de vías urinarias en fin pa tot.

lunes, 18 de marzo de 2019

conjugassions del latín

conjugassions del latín.
 
Segunda conjugación.
 
Ver la creación de verbos en la lengua romance en Francia, langue romane. Verbes.

La distinción de la segunda y la tercera conjugación latinas está completamente suprimida: el infinitivo no conoce más que una sola flexión = er.
El castellano, después de la caída de la segunda e, no ha debido favorecer la final átona en r en lugar de
conócer, quérer, lámer, prefiere pronunciar conocer, querer, lamer.
No se descubre ningún rastro de la e átona, aun en
las fechas más antiguas de la historia de nuestra lengua. Los verbos son muchos: no hay necesidad de enumerarlos, pues se puede dar fácilmente cuenta de lo que ha quedado en la flexión fuerte; así,
batir (batre en ch., batuere), concebir (consebí en ch., concebre, concipere), confundir, erguir (evigere), gemir (gemegá o gemecá en ch.), hervir (bullí; fiebre en ch., fervere), morir, arrepentir, regir, rendir, vivir; en castellano antiguo hay, por el contrario, todavía confonder (confondre, confundí en ch.), erger, morrer, render (Alex., Berceo).

Esta conjugación se confunde casi absolutamente con la que sigue: y, aunque en el plural del presente se distinguen por la vocal característica, en la tercera persona vuelven a identificarse, porque ambas convierten el latino unt e iunt en en: serbent por serviunt léese ya en una carta del siglo IX. La vocal característica persiste también en el futuro. Al principio la segunda se distinguía asimismo mediante el participio en utus, que después ha sido poco a poco reemplazado por el de la tercera ido. Lo cual se prueba con muchos ejemplos de los antiguos textos, donde ambas formas existen; así, abatudo (abatut en chapurriau) (Alex.); percebudo (persibit, persebut en ch.) (F. J. 2.b, Alex.); encendudo (ensés en ch.) (F. J. 136a); cernudo (Berc. Sil. 457); defendudo (defengut, defés en ch.) (F. J. 13.a); metudo (embutit, futut, ficat en ch.) (P. C, Alex., F. J. 30. b 35.a); prometudo (prometut en ch.) (F. J. ib. X. a); connozudo (conegut en ch.) (F. J. 34.b, 56. a); pendudo (penjat en ch.) (Berc); perdudo (perdut en ch.) (ib., Alex.); prendudo (F. J. 123. b); corrompudo (corromput en ch.) (ib., 182. b); sabudo (sabut; Saputo en ch.) (Alex.}; spendudo (F. J.
107. b); estavlezudo (establit en ch.), costrenudo (constreñit en ch., constreñido en castellano)
(ib. 14. a); temudo (temut en ch.) (Alex.); entendudo (entengut, entés en ch.) (F. J.); tenudo (ib.); contenudo (ib. 2. a, 27.a, 104. b); atrevudo (atrevit en ch.) (Alex. 595); vendudo (venut en ch.) (F. J. 126. a); venzudo (vensut en ch.) (P. C. 3656, F. J. 31.b, Berc. Mill. 119).
En la lengua moderna esta flexión se ha extinguido.

miércoles, 11 de octubre de 2017

La campaneta del Pilá, lo que no vingue no tindrá pá

La campaneta del Pilá, lo que no vingue no tindrá pá

Cuan érem chiquets, a Beseit, antes del Pilá se resae a la vírgen del Pilar al carré del Pilá. Uns díes antes, los chiquets agarráem una campaneta de misa y anáem pel poble cantán esta cansoneta, y tocán la campana tot lo fort que podíem. Se fée casi de nit, o ya de nit.


Si no fee fret voltáem tot lo poble, aixina mos gitaem mes tart, y preníem la fresca. Mos fée molta ilusió ixí al carré, no érem massa beatos, y aprofitáem per a tiráls piñols de lladó a les dones que resáen. Feem aná canuts de caña, alguns de natros ne teníem uns de metal de bufá al foc, pero estos feen massa mal.

Natros alguna vegada vam traure les esquelles, algunes mol grans, de les vaques que van tindre mons yayos y mon pare. Entonses vivíen a casa les Carabines. Ara es casa Pelu. A la part enfrente de casa Lilo, ñabíe una figuera, mon pare va caure de minut y casi se va matá. Al atra banda donae a la replasseta damún la farmassia de ara, aon antes estae la discoteca Jerley.

Repartíen lleit pel poble, an algunes cases sol un cuart de litro, ñabíe molta pobresa. Ere la postguerra. Al menos ere lleit mol grassa y bona y la gen la teníe que mesclá en aigua. Ara u fan totes les marques y poca gen beu lleit bona.

Cabres n'ham tingut sempre. Yo als 16 añs después de minjá me podía fotre un flan de litro de lleit de cabra, aixina estic de fort.

Chapurriau, Moncho, códol, pedra, fort, forsa

A casa no van fe may formache, minjáem collada, bebíem lleit, féem flan (chino mandarín), natilles, poques vegades yogur. 

Cuan les cabres criáen, la lleit ere groga y se fée collada sense ficá coll, ni pels de carchofa (dels blaus, com los de la Marge Simpson), ni cuatre gotes de llimó.

Esta collada teníe uns grumos com una colifló, li ficáem be de sucre y tamé mos bebíem lo calostro, suquet, lleit, suero.

Cuan ficáem la lleit a bullí, se feen cuatre dits de nata, la ficáem a una tassa y sucre an ella.

viernes, 23 de febrero de 2024

Estrus - Esturjon

Estrus, adj., lat. strenuus, courageux, fier, audacieux.

Ans sui brus

Et estrus

A las autras.

A. Daniel: Autet et bas.

Mais je suis sombre et fier envers les autres.

Substantiv. Fos fort e ferms sos estrus.

Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia. 

Fut fort et ferme son courage.

(N. E. La imagen corresponde a 
Esturjon, última palabra.)

Esturió, sturgeon; Estrus; Esturjon

2. Estrun, s. m., courage, audace, effort. 

Sai n' a negun 

Que volgues aver tan d' estrun 

Que s'en volgues ab vos anar. 

Estiers non conquier el negun 

Per batailla ni per estrun.

Roman de Jaufre, fol. 66 et 100. 

Il n'y en a aucun ici qui voulût avoir tant d'audace qu'il voulût s'en aller avec vous.

Autrement il ne conquiert personne par bataille ni par effort.

Intren en la batalha ab un estrun. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 11. 

Ils entrent en la bataille avec même effort.

- Fig. Affection, désir ardent. 

Per qu' ieu non ai mon estrun 

Ab aver don sui burlaire. 

T. de Hugues et de Reculaire: Cometre us.

C'est pourquoi je n'ai pas mon affection avec l'avoir dont je suis moqueur.

3. Estrunar, v., encourager, remplir d'ardeur, irriter, indigner. 

K. quan l'a vit, si s'en estrus.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.

Charles quand il l'a vu, ainsi s'en irrita. 

Part. pas. D'aquo sera ben estrunatz.

Roman de Jaufre, fol. 67.

Sera de cela bien encouragé.

Om joves, estrunatz,

Larcs e mals e doptatz.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.

Homme jeune, rempli d'ardeur, généreux et mauvais et redouté.

Huels amoros, gais e plazens 

Ac, e non car' estrunada.

P. Vidal: Lai on cobra.

Elle eut yeux amoureux, gais et agréables, et non figure irritée.

 

Estuba, Stuba, s. f., allem. Stube, étuve, vapeur.

Voyez Denina, t. III, p. 77; Muratori, Diss. 33.

S' es fort refreiatz, faitz l' estuba,

Non en cornuda ni en cuba.

Deudes de Prades, Auz. cass.

S'il est fort refroidi, faites-lui étuve, non en cornue ni en cuve.

Fassa stuba... de la qual uze soven.

Rec. de recettes de médecine.

Qu'il fasse étuve... de laquelle il use souvent.

CAT. Estuba. ESP. PORT. Estufa. IT. Stufa. (chap. La estufa pot fé vapor, braf, si s' acalente aigua o se fa bullí, pero en general es per a escofás, calentás.)

 

Estudi, s. m., lat. studium, étude. 

Los bes que hom pot conquerre per estudi o per bona doctrina.

(chap. Los bens que hom pot conquistá per estudi o per bona doctrina; este conquistá: adquerí, guañá, etc.)

V. et Vert., fol. 30.

Les biens qu'on peut conquérir par étude ou par bon enseignement.

Per l' estudi dels salmes. Trad. de Bède, fol. 28.

(chap. Per l'estudi dels salmos.) 

Par l'étude des psaumes.

Qui los destorbes en la contemplatio de lur estudi.

(chap. Qui los destorbare a la contemplassió del seu estudi; meditassió.)

V. et Vert., fol. 85.

Qui les troublât dans la méditation de leur étude.

ANC. FR. Roy, en ce met ton estudie.

Godefroi de Paris: Chr. métr., p. 178.

CAT. Estudi. ESP. Estudio. PORT. Estudo. IT. Studio. (chap. Estudi, estudis.)

2. Estudiar, v., lat. studere, étudier.

Estudiar continuamens en lur filosofia.

V. et Vert., fol. 85.

Étudier continuellement dans leur philosophie.

Deu si estudiar l'abbas que vuelha mais esser amatz que tempsutz.

Regla de S. Benezeg, fol. 75.

Doit l'abbé s'étudier qu'il veuille plus être aimé que craint.

A metre sa obra a perfeccio si estudia.

Eluc. de las propr., fol. 126.

S' étudie à mettre son oeuvre à perfection.

- Exercer.

Trobam que VII manieyras de gens se estudion en aquesta escola.

V. et Vert., fol. 14. 

Nous trouvons que sept espèces de gens s'exercent en cette école.

CAT. ESP. Estudiar. PORT. Estudar. IT. Studiare. 

(chap. Estudiá: estudio, estudies, estudie, estudiem o estudiam, estudiéu o estudiáu, estudien; estudiat, estudiats, estudiada, estudiades.)

3. Estudian, s. m., étudiant.

Qu'el sia verai estudian. L'Arbre de Batalhas, fol. 195.

(chap. Qu'ell sigue ver estudián; ver en chapurriau es lo mateix que verdadé; mon pare diu ver a un abre que no es bort. Estudián es sujeto y gerundio, ej. Ignacio Sorolla Vidal li díe a son pare: “No me pegos al cap, que estic estudián”, aixina está lo pobret Nachet

Ignacio Sorolla Vidal li díe a son pare: “No me pegos al cap, que estic estudián”, aixina está lo pobret Nachet.

Yo vach sé estudián del institut de Valderrobres, entonses se díe Francisco Grande Covián, y de la Universidat de Saragossa: són dos nius de rates catalanistes desde fa bastans añs. Fan falta moltes rateres en formache de Languedoc o de Suiza, del Vaud.)

SERMENTS, 842, STRASBOURG, lengua romana, el chapurriau más antiguo

Qu'il soit véritable étudiant.

CAT. Estudiant. ESP. Estudiante. PORT. Estudante. IT. Studiante. 

(chap. En ocsitá, Estudian; no se escribíen les tildes. En chapurriau, estudián. La t final tamé se trobe al ocsitá, tan als sujetos com als adverbios en men, ment. Esta falta de la t signifique claramen que no se pronunsiabe a segons quins puestos desde fa mols siglos.)

4. Estudios, adj., lat. studiosus, studieux, soigneux, attentif.

Diligent et estudios.

(chap. Diligén y estudiós, com Francisco Celma Tafalla, un trompeté de Valderrobres que se pense que es una eminensia en los textos antics del dialecte catalá.)

Diligén y estudiós, com Francisco Celma Tafalla, un trompeté de Valderrobres que se pense que es una eminensia en los textos antics del dialecte catalá

Mot estudioza.

(chap. Mol estudiosa, com la Silvia Dilla Vidal, de la CHA, de Valderrobres, apellit: de Illa, com lo vescomte, llissensiada en filología inglesa, (me sone esta carrera) una eminensia en lo estudi dels apellits catalans. Professora d'inglés al niu de rates catalanistes que hay sitat aquí damún. Espero que estos dos aragonesos catalanistes, si volen escriure Vall-de-Roures, tamé escriguen Barchinona, Lerida, Gerona, etc, noms que se troben als textos antics (del ACA) a palades, arréu, encara que la gen ara no u digue aixina. Tenen mol poquet rigor históric, y mol poca vergoña.)

Eluc. de las propr., fol. 146 et 71.

Actif et soigneux.

Fort studieuse.

Ab gran sen estudiosa,

No volc estar ossiosa.

Brev. d'amor, fol. 92.

Studieuse avec grand sens, elle ne voulut pas être oisive.

CAT. Estudios. ESP. PORT. Estudioso. IT. Studioso. (chap. Estudiós, estudiosos, estudiosa, estudioses.)

5. Estudiosamen, adv., studieusement, soigneusement.

Soven e estudiosamen.

(chap. Assobín y estudiosamen, en estudi, en aplicassió.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 102.

Souvent et soigneusement.

CAT. Estudiosament. ESP. PORT. Estudiosamente. IT. Studiosamente.

(N. E. Occitano: Estudiosamen, catalán: Estudiosament. 

Si en occitano hay adverbios en ment y en men es porque no se pronunciaba ya la t final. Ergo, ¿qué diferencia hay entre el dialecto catalán estudiosament y el estudiosamen de la lengua occitana? Cualquiera con un dedico de frente puede contestar a esta pregunta. Algunos, algunas y algunes tienen ese dedico de frente, pero muy poco seso activo, y comiendo buñuelos tampoco lo van a recuperar.)

Javier Giralt Latorre; ¿qué diferencia hay entre el dialecto catalán estudiosament y el estudiosamen de la lengua occitana?

6. Estudiozamental, adj., d'étude. 

Ad horas fort estudiozamental o cordial aplicacio.

Eluc. de las propr., fol. 78.

Par fois forte préoccupation d'étude ou de coeur.

 

Estui, Estug, s. m., étui, cachette.

Que m tramezes del seu estui

La contra clau.

Le Comte de Poitiers: Farai un vers.

Qu'il me transmit la contre-clef de son étui.

Fig. Anc no fis ganda ni estug

D' amar, ans m'era bon e bel.

A. Daniel: Lanquan vei.

Oncques je ne fis refus ni cachette d'aimer, mais il m'était bon et bel.

ANC. ESP. Vidieron est estui nadar sobre la glera.

(chap. Van vore este estuche, cofre, baúl, nadá sobre la glera. 

La glera, a un riu, es la vora, normalmén de pedres, grava, (me recorde a Gleis o Geleise, alemán), allí podríem trobá saduricha. Igual ere un estuche de Pelikan, disseñat per Luis Latorre Albesa, de Beseit, de mote cansaladé.)

Luis Latorre Albesa, Beceite, Beseit, roquerol, cansaladé, Pelikan, estuches, química, papel secante

Milagros de Nuestra Señora, cop. 674.

ESP. MOD. Estuche. PORT. Estojo. IT. Astuccio.

2. Estuiar, Estoiar, Estugar, v., mettre dans l'étui, serrer, cacher, renfermer, rengainer.

Son chaval et son mul fetz establar,

Son ausberc e son elme ben estoiar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 40.

Fit mettre à l' écurie son cheval et sa mule, bien serrer son haubert et son heaume.

Pot la, aquel qui aportada l'aura, estugar a Agen.

Tit. du XIVe siècle. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148. 

Celui qui l'aura apportée, peut la serrer à Agen. 

Qui sas armas estui.

Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.

Qui cache ses armes.

Fig. Lo fol te so cor e sa boca,

E 'l savis estuia l' a la cocha.

Libre de Senequa. 

Le fou tient son coeur en sa bouche, et le sage le cache selon le besoin.

Amors, que m te per vos en sa bailia, 

Vol que mon cor vos estuy e vos gar. 

Claire d' Anduze: En greu esmay. 

Amour, qui me tient pour vous en sa puissance, veut que je vous serre et vous garde mon coeur. 

Part. pas. El reis a son escut pausat,

E pueis a 'l bon bran estuiat. 

Roman de Jaufre, fol. 2. 

Le roi a posé son écu, et puis a rengainé le bon glaive. 

Quar tezaurs estoiatz no val charbo.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 108.

Car trésor caché ne vaut charbon.

Devo esser estuiadas el vestiari.

Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 28.

Doivent être serrées au vestiaire.

- Conserver, réserver.

Pero ad ops vos estuy,

Que m siatz governs e vela.

P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.

Mais au besoin je vous conserve, pour que vous me soyez gouvernail et voile.

Aysso es aquell be que Dieus estuia a ssos amix.

V. et Vert., fol. 100.

C'est ce bien que Dieu réserve à ses amis.

ANC. FR. Je vous en estui la moitié,

Que jà de moi n' en aurez plus.

Fables et cont. anc., t. IV, p. 483. 

Portrait qu'au fond de l'or si chèrement j' estuie. 

Bertaud, p. 647. 

Estuye ton coustel, ou je le te osteray. 

Lett. de rém. de 1373. Carpentier, t. II, col. 293. 

Garder les vout e estoier. 

B. de S. Maure, Chron. de Norm., fol. 78.

(chap. Este verbo estuiar, estoiar, estugar té mol a vore en estalviá, estauviá, guardá, aforrá, ficá a la hucha o al estuche, tancá, etc.)

3. Estueyra, s. m., armoire, garde-manger.

Fis estueyras e tamis.

(chap. Yo vach fé guardaminjás y tamissos; lo guardaminjá es com una gabia de tela metálica fina aon se fique lo minjá per a que les mosques ni datres bichos sel minjon; ne teníem un a la caseta de La Pileta, una finca que se diu aixina per la fon del mateix nom, camí del Pantano de Pena, Beseit; tamís: sedás, criba, aré, porgadora, etc.)

La Pileta, caseta

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.

Je fis gardes-manger et tamis.

ANC. FR. Ces brigans brisoient maisons, coffres et estuyers, et prenoient ce qu'ils trouvoient.

Froissart, vol. I, cap. 148, Carpentier, t. II, col. 293.

 

Esturjon, s. m., lat. sturionem, esturgeon.

I pescayre, cant pren I gran salmo o I esturjon.

V. et Vert., fol. 98.

Un pêcheur, quand il prend un grand saumon ou un esturgeon. 

CAT. Esturió. ESP. Esturión. IT. Sturione. 

I pescayre, cant pren I gran salmo o I esturjon.

(chap. Esturió, esturions. Un peixcadó, cuan pren (peixque) un gran salmó o un esturió.
Hau de lligí l'agüelo y lo mar, traduít al chapurriau per mí. Yo lo vach traduí fén aná la traducsió en castellá (no sé de quí); tamé u haguera pugut fé desde lo original en inglés, pero la meua llengua materna es lo castellá, exactamén de Alustante, Guadalajara.).
Autó: Ernest Hemingway. Sirá durán mols añs un autó de referensia; va luchá a la guerra sivil de España; teníe los collons com lo caball de Espartero, un home que va morí vin añs abans de naixe ell. 

Espartero

Lo esturió es conegut pel caviar; yo hay minjat esturió a Alemania, de una tenda russa (Stor), bastantes vegades, m' agrade, lo caviar tamé, pero lo trobo massa salat. Caviar de esturió mol poques vegades ne hay minjat, sol sé de atres peixos, salmó, o un imitat, sucedáneo.)

lunes, 4 de marzo de 2024

Fersa - Ferment

Fersa, s. f., reine, dame au jeu des échecs.

fersa, reina, reine, ajedrez, échecs, escacs

 

Quan la fersa n'adus pres de si.

P. Bremond Ricas Novas: En la mar.

Quand il en amène la dame près de soi. 

ANC. FR. Après le roc a pris la fierce.

Roman du Renart, t. III, p. 333. 

Et qui échec dit lor éust 

N'iert-il que covrir le péust, 

Car la fierche avoit esté prise.

Roman de la Rose, v. 6735.

(N. E. Fürst, en alemán, gobernante de un principado, príncipe, princeps; Fürstin, princesa.)

 

Fertilitat, s. f., lat. fertilitatem, fertilité.

Era de tan gran fertilitat, coma es huei.

(chap. Ere de tan gran fertilidat, com es avui.)

Cat. dels apost. de Roma, fol. 121.

Était de si grande fertilité, comme est aujourd'hui. 

CAT. Fertilitat. ESP. Fertilidad. PORT. Fertilidade. IT. Fertilità, fertilitate, fertilitade. (chap. Fertilidat, fertilidats.)

2. Fertil, adj., lat. fertilis, fertile. 

Terra es fertil et habundant en blatz.

(chap. literal: Terra es fértil y abundán en blats.)

Normandia... fertil es en camps.

Eluc. de las propr., fol. 175.

Est terre fertile et abondante en blés.

La Normandie... est fertile en champs.

CAT. ESP. (fértil) PORT. Fertil. IT. Fertile. (chap. fértil, fertils.)

3. Infertil, adj., infertile.

Loc... estreyt et infertil.

Tit. de 1468. DOAT, t. XCV, fol. 192.

Lieu... étroit et infertile.

IT. Infertile. (chap. Infértil, erm, no productiu. Faixeta estreta y erma; faixonet estret y erm; gaya estreta y dixada; faixa estreta y abandonada, etc. Avui en día no tenim lo vocabulari agrícola de allacuanta.)

 

Ferula, s. f., lat. ferula, férule, sorte de plante. (Apiaceae)

Ferula es herba que distilla suc.

(chap. Férula es herba que destile suc.)

Eluc. de las propr., fol. 209.

La férule est herbe qui distille suc.

CAT. ESP. (férula) IT. Ferula.

(chap. La férula té assobín auló de seba, ápit o all, com l' all de bruixa. La férula comú pareix lo fonoll espigat y datres plantes espigades.)

La férula té assobín auló de seba, ápit o all, com l' all de bruixa

 

Fervor, s. f., lat. fervor, ferveur, ardeur.

Per temprar la fervor del sanc.

(chap. Per a templá o temprá la fervó de la sang o sanc. Fervó : bull, bullimén, ardó; fig. Rasmia, espenta, forsa, ánim o ánimo, ímpetu, etc.)

Eluc. de las propr., fol. 30.

Pour tempérer l' ardeur du sang.

Si comensa alcuna bona obra ab alcuna fervor, lendema n'a mens, lo terz jorn mens, e lo quart cays non re.

(chap. Si escomense alguna bona obra en alguna (algo de) fervó, ensondemá ne té menos, lo tersé día (encara) menos, y lo cuart casi res o gens (non re : no + cosa : res : gens)

V. et Vert., fol. 13.

S'il commence aucune bonne oeuvre avec quelque ardeur, le lendemain il en a moins, le troisième jour moins, et le quatrième quasi rien.

Am gran fervor de religio.

(chap. En gran fervó de religió. - No se debíe referí a Lluïs Companys.)

Companys, Lluís, Luis, Luís, Loís, Luisico, el malas compañías, ERC, asesino de catalanes

Cat. dels apost. de Roma, fol. 135.

Avec grande ferveur de religion.

CAT. ESP. PORT. Fervor. IT. Fervore. (chap. Fervó; fervor, alguns y algunes seguramén pronunsien la r final an esta paraula, com a honor, amor, Leonor, Héctor, Óscar.)

2. Fervent, Ferven, adj., lat. ferventem, fervent, ardent, animé.

Solelh trop fervent. Eluc. de las propr., fol. 19. 

Soleil très ardent.

Li dona gran volontat e ferven dezirier de ben perseverar.

(chap. Li done gran voluntat y fervén dessich de ben perseverá.)

V. et Vert., fol. 65.

Lui donne grande volonté et fervent désir de bien persévérer.

CAT. Fervent. ESP. Ferviente. PORT. IT. Fervente.

(chap. Fervén, fervens, ferventa, ferventes.)

3. Sobrefervent, adj., très ardent.

Foc sobrefervent.

(chap. Foc sobrefervén, sobreardén, mol ardén, mol fort, achicharrán, achicharradó, torradó, sucarradó, etc.)

LOS CORPORALES DE AGUAVIVA, Aiguaiva, foguera, hoguera; flama, flames

Eluc. de las propr., fol. 2.

Feu très ardent.

4. Fervemmens, adv., fervemment, avec ferveur.

Fervemmens levar son cor. V. et Vert., fol. 88. 

Élever son coeur fervemment.

CAT. Fervorosament. ESP. Fervorosamente. PORT. IT. Ferventemente.

(chap. Fervorosamen, fervenmen.)

5. Esfervir, v., animer, rendre fervent.

Sos cors s' esfervis contra Deu.

Trad. de Bède, fol. 43.

Son coeur s'anime contre Dieu.

ANC. FR. L'aultre se efferve et se trouble.

Coquillart, p. 43.

(chap. Efervessén tamé ve de fervor: bullí, com les pastilles efervessens en aigua.)

6. Ferment, s. m., lat. fermentum, ferment, levain.

Ferment es dit, quar es fervent.

Eluc. de las propr., fol. 208.

Est dit ferment, parce qu'il est ardent.

CAT. Ferment. ESP. PORT. IT. Fermento. (chap. Fermén, llevat. v. fermentá: fermento, fermentes, fermente, fermentem o fermentam, fermentéu o fermentáu, fermenten; fermentat, fermentats, fermentada, fermentades. Per a fé vi ha de fermentá lo suc o mosto. Pera fé pa ha de fermentá lo lleute.)

Pera fé pa ha de fermentá lo lleute

domingo, 23 de agosto de 2026

Ulular, Ullular, Udolar, Udolament, Uns, Us, Un, Unitat, Unament, Unadamen - Upel

Ulular, Ullular, v, lat. ululare, hurler.
Trop soven ulula o crida. Eluc. de las propr., fol. 143.
(chap. Mol assobín ulule o cride - quirde.)
Trop souvent hurle ou crie.
Los autres ullulavan. Libre de Tindal.
(chap. Los atres ululaben.)
Les autres hurlaient.
ANC. FR. Les chiens huller en nocturnes abbois.
Œuvres de Du Bellay, fol. 280.
ESP. PORT. Ulular. IT. Ululare, ulolare, urlar. (chap. Ululá; udolá; soroll del llop; los del gos són lladrits, clapits, lladrá, clapí. ESP. Aullar.)

Creu del llop, cruz del lobo, Peñarroya, Tastavins, Pena-Roja

2. Udolar, v., hurler.
Cridar, udolar e fremir. Contricio e Penas infernals.
Crier, hurler et frémir.
Ill udolet aixi com can. Trad. d'un Évang. apocr.
Elle hurla ainsi comme chien.
Part. prés. Vi una anima entre VII diables ploran et udolan.
Revelatio de las Penas dels yferns.
Vit une âme entre sept diables pleurant et hurlant.
CAT. Udolar. (chap. Udolá: udolo, udoles, udole, udolem o udolam, udoléu o udoláu, udolen; udolat, udolats, udolada, udolades; udolaré; udolaría; si yo udolara siría un llop, o un home llop, com lo del llibre Licantropía, de Carlitos Terés Bellés. ESP. Aullar. Chap. Aullá.)

Carles Terés Bellés, licantropia

3. Udolament, s. m., hurlement.
Udolament designa adversitat. Eluc. de las propr., fol. 149.
Hurlement désigne adversité.
ANC. CAT. Udolament. (chap. Udol, udols; aullit, aullits; udolamén, udolamens. ESP. Aullido, aullidos.)

Víctor Hugo; el hombre que ríe, doctor universitario, tonto, lobo, aullido

Uns, Us, suj. sing.; Un, U, rég. sing., adj. num., lat. unus, un, unique, seul.
Una, suj. et rég. sing., une, unique, seule.
Lo coms de Peitieus si fo uns dels maiors del mon.
V. du comte de Poitiers.
Le comte de Poitiers se fut un des plus grands du monde.
Cercamons,... uns joglars de Gascoingna,... trobet vers e pastoretas.
V. de Cercamons.
Cercamons,... un jongleur de Gascogne,... trouva vers et pastorelles.
Pair', en tres personas us.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Père, en trois personnes un.
Us cavaliers se jazia
Ab la res que plus volia.
Bertrand d'Allamanon: Us cavaliers.
Un cavalier se gisait (était couché) avec l'objet que plus il voulait.
Un sirventes fatz dels malvatz barons.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Un sirvente je fais des mauvais barons.
Un decret fauc drechurier.
P. Cardinal: Un decret.
Un décret je fais droiturier.
Eras es una sazos
Que hom ren mal guazardos.
Hugues de Saint-Cyr: Nulha res que.
Maintenant est une saison qu'on rend mal récompense.
Una domna de gran valor...
Qu' anc non amet.
T. de H. de la Bachelerie et de B. de Saint-Félix: Diguatz.
Une dame de grand mérite... qui oncques n'aima.
Una sirventesca,
En Raynier, tota fresca
Vos metrai en cabal.
Bernard de Rovenac: Una sirventesca.
Un sirvente, seigneur Reynier, tout frais je vous mettrai à chetel. 
Pres per molher una soudadeira. V. de G. Faidit.
Il prit pour femme une soudadière.
Subst. Ses la decima, no n' es
Us tant caut que n' armes un lenh.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs.
Sans la décime, il n'en est pas un si chaud qui en armât un navire.
Anc non vist u que tan en retegues. Poëme sur Boèce.
Oncques tu ne vis un qui tant en retint.
Una 'n sai qu' es de las melhors
La meiller.
B. de Ventadour: Ja mos chantars.
Une j'en sais qui est des meilleures la meilleure.
Employé corrélativement à Altre.
L' us en l' autre no s puesca fizar.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Que l'un à l'autre ne se puisse fier.
Loc. Un a un los avia pres.
De totz aicels de Montbrun
Feratz altretal un e un.
Roman de Jaufre, fol. 23 et 83.
Un à un les avait pris.
De tous ceux de Montbrun vous feriez également un à un.
Home ric e paubre... a la mort son tot un. Liv. de Sydrac, fol. 25.
Homme riche et pauvre... à la mort sont tout un.
- Même, égal.
Son amdui d' un pretz e d' un paratge.
Rambaud de Vaqueiras: Senher Coines.
Sont tous deux de même mérite et de même parage.
E 'ls motz d' amdos d' un gran e 'l chan d' un to.
Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.
Et les mots de tous deux de même grain et le chant de même ton.
Doas cartas d' una tenor. Tit. de 1413, de Ste. Eulalie de Bordeaux.
Deux chartes de même teneur.
Adv. comp. Us tans 
Torna en amaror
Sens de bona sabor.
Nat de Mons: Sitot non.
Une (fois) autant sens de bonne saveur tourne en amertume.
Misericordia queron trastut a una voutz. V. de S. Honorat.
Miséricorde ils requièrent tous (tout) d'une voix.
El mielhs del mon s' es perdut en un lans.
Aimeri de Peguilain: S' ieu anc *chanticz.
Le meilleur du monde s'est perdu d'un (seul) élan.
Ieu dic qu' el bes amoros
Es maier qu' els mals per un dos.
T. d'Albert (,) Marquis (,) et de G. Faidit: Gaucelm.
Je dis que le bien amoureux est plus grand que les maux deux (fois) pour une.
Fairetz,
Mais qu' ieu dir non poiria,
De mal per un detz.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Vous ferez, plus que je ne pourrais dire, de mal dix (fois) pour une.
Vos am per un cen. 
Folquet de Marseille: Tan m' abellis.
Je vous aime cent (fois) pour une.
CAT. Un. ESP. Un, uno. PORT. Um, hum. IT. Uno. (chap. Un, uns; una, unes.)

2. Un, U, suj. pl.; Uns, Us, rég. pl. adj. num., uns, uniques, seuls.
Unas, suj. et rég. pl., unes, uniques, seules.
C'était par idiotisme, et d'une manière absolue, que cet adjectif numéral était employé au pluriel, encore semble-t-il qu'on ne faisait usage que du féminin, car on ne trouve que des exemples de ce genre dans lesquels le mot Unas a l'acception de la particule française Des.
Unas novas vos vuelh contar.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Unes (des) nouvelles je veux vous conter.
Manda lui unas letras de part lui. Liv. de Sydrac, fol. 2.
Lui envoie unes (des) lettres de part lui.
Ieu veg unas forcas en cel tertre fermar. Roman de Fierabras, v. 3085.
Je vois unes (des) fourches sur ce tertre fixer.
L'ancien français faisait usage de cette forme:
En unes isles de mer qui sont apelées les isles Baléaires.
Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 247.
Unes joues rondes et vermeilles. Coquillart, p. 28.
Uns espourons à or li cauche. Roman de la Violette, p. 88.
Luy présenta unes lettres apostolicques.
Monstrelet, t. 1, fol. 49.
Cette forme fut aussi employée en espagnol et en portugais.
ANC. ESP.
Mandó facer unas letras que avien tal tenor. Poema de Alexandro, cop. 735.
ANC. PORT.
Tem m' amor preso en huãs redas d' ouro. 
A. Ferreira, son. XL, 63.
- Subst. Par corrélation à Altre.
Li cavalier an pretz,
Si cum auzir podetz:
Li un son bon guerrier,
L' autre bon conduchier;
L' un an pretz de servir,
L' autre de gen garnir...
Las donas eissamens
An pretz diversamens:
Las unas de belleza,
Las autras de proeza;
Las unas son plazens,
Las autras conoissens.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Les cavaliers ont mérite, ainsi comme ouïr vous pouvez: Les uns sont bons guerriers, les autres bons hôtes; les uns ont mérite de servir, les autres de 
bien s'équiper.
Les dames également ont mérite diversement: Les unes de beauté, les autres de prouesse; les unes sont agréables, les autres connaissantes.
Los us fai raustir, e 'ls autres fai bulhir. Liv. de Sydrac, fol. 17.
(chap. Los uns fa rostí, y los atres fa bullí.)
Les uns il fait rôtir, et les autres il fait bouillir.

3. Unitat, s. f., unitatem, unité.
Lo rey de terr' e del cel
Qu' es trinus et unitatz.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Le roi de la terre et du ciel qui est triple et unité.
Es en substancia unitatz. Brev. d'amor, fol. 1.
Est en substance unité.
ANC. FR. E la unitet en la trinitet et la trinitet en unitet seit à onorer.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, Symb. de S. Athanase.
CAT. Unitat. ESP. Unidad. PORT. Unidade. IT. Unità, unitate, unitade.
(chap. Unidat, unidats.)

4. Unament, adv., uniquement, isolément.
Solelh... si mov unament et drech el cercle zodiac.
Eluc. de las propr., fol. 113.
Le soleil... se meut uniquement et droit au cercle zodiaque.
(chap. únicamen.)

5. Unadamen, adv., uniquement.
Tan ames unadamen.
Aimeri de Peguilain: Per solatz.
Qu'il aimât si uniquement.
6. Unanimitat, s. f., lat. unanimitatem, unanimité. 
Angel... ha en si tota puritat... unanimitat... et tranquillitat.
Eluc. de las propr., fol. 9.
Ange... a en soi toute pureté... unanimité... et tranquillité.
CAT. Unanimitat. ESP. Unanimidad. PORT. Unanimidade. (chap. Unanimidat, unanimidats.)

7. Universitat, Universitad, s. f., lat. universitatem, universalité, ensemble de tous les citoyens d'une commune.
Avem mandat et autreiad a la universitad d' Agen.
(chap. Habem manat y otorgat a la universidat de Agen : tot lo poble.)
Tit. de 1221. Hist. de Languedoc, t. III, col. 271.
Nous avons mandé et octroyé à l'universalité d'Agen.
La dicha universitat de la dicha vila de Grialon. Charte de Gréalou, p. 62.
Ladite universalité de ladite ville de Gréalou.
CAT. Universitat. ESP. Universidad. PORT. Universidade. IT. Università, universitate, universitade. (chap. Universidat, universidats : conjún de tot lo poble, la poblassió. Después van passá a dís aixina los estudis, com lo de Lerida, Leyda, Lleida, al 1300, Jaime II de Aragó.)

Jaime II de Aragón, el Justo, reg. 197, fol 180, 5 septiembre 1300

8. Universal, adj., lat. universalis, universel.
Del papa qu' es aissi present,
Que te lo loc universal.
V. de S. Alexis.
Du pape qui est ici présent, qui tient la place universelle.
Mon paire, del qual so heritiers universals.
(chap. Mon pare, del cual soc hereu universal.)
Tit. de 1274. Arch. du Roy., M, 876.
Mon père, duquel je suis héritier universel.
ANC. FR. Dont la renommée fut si grande et glorieuse par le monde universal.
Ord. des R. de Fr., 1417, t. X, p. 437.
CAT. ESP. PORT. Universal. IT. Universale. (chap. Universal, universals.)

9. Universalment, Universalmen, adv., universellement.
Universalmen per totz devem Dieu pregar. V. et Vert., fol. 88.
(chap. Universalmen per tots debem a Deu resá.)
Universellement pour tous nous devons Dieu prier.
Aquel hom te la heretat universalment, que te las causas de la heretat.
Trad. du Code de Justinien, fol. 17.
Cet homme tient l'héritage universellement, qui tient les choses de l'héritage.
CAT. Universalment. ESP. PORT. IT. Universalmente.
(chap. Universalmen.)

10. Unio, Union, s. f., lat. unionem, union.
Las partidas del mon han ta granda connexio, unio et conveniencia que la una 
ajuda a mantener l' autra. Eluc. de las propr., fol. 2.
Les parties du monde ont si grande connexion, union et convenance que l'une aide à maintenir l'autre.
D' aquesta vera unio. Brev. d'amor, fol. 8.
De cette vraie union.
Per la union de sancta Gleyza.
(chap. Per la unió de la santa Iglesia.)
Mandement de 1394. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 126.
Par l'union de sainte Église.
Unio de diverses pobles. Eluc. de las propr., fol. 152.
Union de divers peuples.
CAT. Unió. ESP. Unión. PORT. União. IT. Unione. (chap. Unió, unions.)
- Perle en forme de poire.
Perlas mot grossas, ditas unios. Eluc. de las propr., fol. 171.
(chap. Perles mol grosses, dites unions. Com la perla del llibre de John Steinbeck que vach traduí al chapurriau.)
Perles moult grosses, dites unions.

Juan Segura, de Torrevelilla. L' ASSOSSIASSIÓ DE LA UNIÓ.

11. Unial, adj., unique, intime.
Auras unial amistat. Trad. de Bède, fol. 75.
(chap. (Haurás) tindrás única (íntima) amistat.)
Tu auras unique amitié.
Subst. En Jhesu Crist, filh del Unial nostre Senhor.
Cartulaire de Montpellier, fol. 171.
En Jésus-Christ, fils de l'Unique notre Seigneur.

12. Unitiu, adj., unitif, propre à unir, à rendre un, homogène.
Solelh... ha unitat et simplicitat, aysshi ha virtut unitiva.
Eluc. de las propr., fol. 115.
Le soleil... a unité et simplicité, ainsi il a vertu unitive.
CAT. Unitiu. ESP. PORT. IT. Unitivo. (chap. Unitiu, unitius, virtut unitiva, unitives; unidó, unidós, unidora, unidores.)

13. Unible, adj., unible, propre à être uni, joint.
Totz nombres ab autre nombre, segon natural dispozicio, ses meia, unibles. 
Eluc. de las propr., fol. 280.
Tous nombres avec autre nombre, selon naturelle disposition, sans milieu, unible.
ESP. Unible. IT. Unibile. (chap. Unible, unibles; ajuntable, ajuntables, com dos bueys o bous al jou; com Ignacio Sorolla Vidal y Manel Riu Fillat.)

14. Unir, v., lat. unire, unir, joindre.
Part. pas. XV es la meytat de XIIII et de XVI ab si unitz.
Eluc. de las propr., fol. 280.
Quinze est la moitié de quatorze et de seize avec soi joints.
CAT. ESP. PORT. Unir. IT. Unire. (chap. Uní, unís; ajuntá, ajuntás.)

15. Unenc, adj., uni, joint.
Vaca,... camel han dens egals, continuadas et quaysh unencas per mielh talhar herba pres de terra. Eluc. de las propr., fol. 230.
Vache,... chameau ont dents égales, continuées et quasi jointes pour mieux tailler herbe près de terre.

16. Aunar, v., lat. adunare, réunir, rassembler.
E 'l reis frances aunet sa gran ost. V. de Richard-Coeur-de-Lion.
Et le roi français rassembla sa grande armée.
ANC. FR. A un vilain m'ont doné mi parent
Qui ne fet fors aüner or et argent.
Richard de Semilli. Essai sur la Musique, t. II, p. 216.
Qui ot les nonnains aünées.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 323.
ANC. CAT. Aunar. ANC. ESP. Adunar. ESP. MOD. Aunar. IT. Adunare, aunare.
(chap. Auná, unificá, reuní, ajuntá.)

17. Auneza, s. f., réunion, assemblage.
Reumus,... si es provenient per liquiditat et l' auneza d' humors, superfluitat geyssh per la boca et pel nas. Eluc. de las propr., fol. 80. 
Rhume,... s'il est provenant par liquidité et la réunion d'humeurs, superfluité sort par la bouche et par le nez.

18. Adunatiu, adj., unitif, propre à réunir, à rassembler.
Negror,... qualitat de la vista confortativa et adunativa.
Eluc. de las propr., fol. 37.
Noirceur,... qualité confortative et unitive de la vue.

19. Adunacio, s. f., lat. adunatio, réunion, assemblage.
Dona agregacio et adunacio.
Pols fort et sopte per adunacio de natural calor.
Eluc. de las propr., fol. 32 et 22.
Donne agrégation et réunion.
Pouls fort et prompt par réunion de naturelle chaleur.
ANC. ESP. Adunación. IT. Adunazione.

20. Desuneiar, v., désunir, séparer.
Fort ven
Las nieus cargadas combaten
Que las romp e las desuneia,
E aissi fai se la plueia.
Brev. d'amor, fol. 42.
Fort vent combattant les nues chargées qui les rompt et les désunit, et ainsi se fait la pluie.

21. Negus, Nengus, Nesus, Neus, pron. indéf., lat. nec unus, non-aucun, nul.
Subst. suj. Nengus non es bons, mas sol Deus.
Trad. du N.-Test., S. Marc, c. 10.
Nul n'est bon, excepté seulement Dieu.
Car neguna a lei no s' apareilla.
P. Vidal: S' ieu fos.
Car nulle à elle ne se compare.
Rég. Non las auzava dir a ela ni a negun.
V. d'Arnaud de Marueil.
Il ne les osait dire à elle ni à nul.
Ilh val mais que neguna del mon.
Guillaume de Saint-Didier: Aissi cum es.
Elle vaut davantage que nulle du monde.
Adjectiv. suj.
Negus vezers mon bel pensar no m val.
B. de Ventadour: Quan par la.
Nul voir mon beau penser ne me vaut.
Negus om no pot desfar neienz. Poëme sur Boèce.
Nul homme ne peut rien défaire.
Neguna cauza del mon no la pot comprar. Liv. de Sydrac, fol. 86.
Nulle chose du monde ne la peut acheter.
Rég. Reprendre
Nesun om de sun trobar.
Hugues ne Saint-Cyr: Canson.
Reprendre nul homme de son trouver.
Non i trobet nenguna cauza. Trad. du N.-Test., S. Marc, c. 11.
Il n'y trouva nulle chose.
Mortz de negun peccador.
Folquet de Marseille: Si cum selh.
Mort de nul pécheur.
A nulle femme... n'y donnera ni n'y vendra.
ANC. FR. C'onques ne l sot beste nesune.
Roman du Renart, t. III, p. 374.
Oncques d'Euriaut n'ot eu
A nesun jour carnelment part.
Roman de la Violette, p. 288.
ANC. ESP. Que non dé diezmo de vino a ningunt. Fuero de Molina, adic. 4.
Ningun vicino. Fuero de Llanes.
ANC. IT. Nessun maggior dolore. Dante, Inf., c. V.
ANC. CAT. Negú. CAT. MOD. Ningú. ESP. MOD. Ninguno. PORT. Nenhum. 
IT. MOD. Nessuno. (chap. ningú; no cap = 0.)

22. Degus, Deguns, pron. indéf., nul, aucun.
Substantiv.
Deguns no s' en corrosa, tant lo fay humilmen. V. de S. Honorat.
Nul ne s'en courrouce, tant il le fait humblement.
Degunas de las armas no metatz en omblit. 
Si degus m' es laupart, ieu li serai leos. Guillaume de Tudela.
Nulles des âmes ne mettiez en oubli.
Si aucun m'est léopard, je lui serai lion.
Adj. No m membra degun mal pessamen.
T. de G. Riquier et de Raynier: Raynier.
Je ne me rappelle nul mauvais penser.
Per deguna maneira vos esmanentiretz. Guillaume de Tudela.
Par aucune manière vous (ne) vous enrichirez.
ANC. CAT. Degú. (chap. Dingú.)

Upa, Upupa, Upega, s. f., upupa, puput, huppe.
Quan la upa es mal enpenada, jamay no s mudara, co fay autr' auzel.
Naturas d' alcus auzels.
Quand la huppe est mal empennée, jamais elle ne se muera, comme fait autre oiseau.
Upupa, o upega... ha cresta;... tos temps habita en sepulcres.
Eluc. de las propr., fol. 149.
Puput, ou huppe... a crête;... (en) tous temps elle habite dans les sépulcres.
IT. Upupa. (chap. Puput, la putput fa pudó o pudina : put, poput. 
ESP. Abubilla.)

putput, put-put, pupŭt, puput, poput, porpuz, parputa, babuta, pulput, gurgŭ, borbuta-viel barbut, barbut

2. Upel, s. m. dim., huppeau, petit de la huppe.
Venon los upels, et arabon li las vielhas plumas. Naturas d' alcus auzels.
Viennent les huppeaux, et lui arrachent les vieilles plumes.
(chap. Puputet, puputets, puputeta, puputetes; putputet, putputets, putputeta, putputetes.)