Mostrando las entradas para la consulta Boniface Calvo ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Boniface Calvo ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

domingo, 10 de diciembre de 2023

Boniface Calvo. Enquer cab sai chanz e solatz,

Boniface Calvo.


Enquer cab sai chanz e solatz,

Pos los mante lo reis N Anfos;

Mas si per lui tot sol no fos,

Ja 'ls agron del tot oblidatz;

E pois qu' el los vol mantener,

Non met amor a noncaler;

Car, sens amor, chanz ni solatz no val,

Ni a sabor plus que conduitz ses sal.


Per amor fon chantars trobatz,

Car chantars et esser joios

Es dreitz mestiers dels amoros

E dels autres non, so sapchatz,

E mais dic c'om non pot valer

Granmen, ni far ben son dever

En nuil afar, ni s sab gardar de mal

Cortezamen, pois que d' amor no il cal.


E s' el reis N Anfos, qu' es senatz

En totz faitz e valens e pros,

Lauza mon dig, ben es razos

Qu'el dei' esser enamoratz,

E qu' el, ab amoros voler,

Se voill' en guiza chaptener,

Per qu' amatz sia coralmen de tal

Com taing al seu fin pretz sobrecabal.


E sitot es l' albres loingnatz

Per que il fo l' amars saboros

Del sieu digne frug glorios,

No s laisset tant e tal c' assatz

Pot del mescap restaur aver;

E car en posc ben dir lo ver,

Fatz mon mestier, mas non dirai ges qual,

Car ai paor de plaig descomunal.


E s' en fol no m sui trebaillatz,

Ben m' en venra tals guiardos,

Qu'en seran trist' e consiros

Cil per qu' eu sui sems e mermatz

Del gran deport e del plazer

Qu' ieu soil aver lo jorn e 'l ser

Dels mieus mestiers, don ai dolor coral,

E maint autre que no i podon far al.


Reis de Castell', al mieu parer,

Be us ai per mon chan fag saber

So qu' ieu devia per plazer de tal

Que us deu plazer, si us plai, so que mais val.


jueves, 12 de octubre de 2023

Boniface Calvo.

Boniface Calvo.


I.


Temps e luec a mos sabers,

Si saupes d' avinen dire,

Pois c' amors m' a faig eslire

Leis on es gaug e plazers,

Beutatz, senz, pretz e valors;

Doncs pois tan m' enanz amors

Qu' eu am tal domn' e dezir,

Non dei a bos motz faillir.


Mout fon corals lo dezirs

Que s venc en mon cor assire,

Quan de sos oils la vi rire

E pensar ab mainz sospirs,

Camjant mais de mil colors;

Don una douza dolors

M' en venc el cor, que doler

Mi fai senes mal aver.


Non es renda ni avers

Per qu' eu camjes mon martire; 

Tant fort mi plai e l' azire 

C' aissi entre dos volers

M' estauc ab ris et ab plors,

Ab trebaill et ab douzors:

Aissi m cug jauzens languir

Tant qu' il deing mos precs auzir.


Car tant non greva 'l languirs

Qu' eu ja vas autra 'l cor vire,

Ans l' am mil tanz e dezire

On pieg n' ai, car sos genz dirs,

Sos senz e sas granz lauzors

M' an si conques, per c' aillors

Non poiria conquerer

Joi que m pogues res valer.


Car lo sobraltius valers

De lei cui sui finz servire

Es tant sobre tot consire,

E 'l sieus honratz chapteners

Es tant genzer dels gensors

Qu' en sui tant en gran joi sors

Que d' als non pot jois venir

Qu' eu pretz ni deia grazir.


II.


S' ieu ai perdut, no s' en podom jauzir (N. E. podon)

Mei enemic, ni hom que be no m voilla, 

Car ma perda es razos qu' a els dueilla

Tan coralmenz que s deurian aucir,

E totz lo monz aucire si deuria,

Car morta es mi donz per cui valia

Pretz e valors, e s' en, chaitius, saupes

Chauzit tal mort que pieg far mi pogues

Que ma vida, senz tardar m' auciria.


E car non posc peiurar ab murir

Mi lais viure tant trist que flors, ni fuoilla,

Ni nuls deportz non a poder que m tueilla

Ren de 'l dolor, que m fai metr' en azir

Tot so que mais abellir mi solia;

Car despieg mi capdell, et ira m guia

E m met en luec on no viuria res

Mas ieu qu' ai tant de mal suffrir apres

Qu' eu viu d' aisso don totz autr' om moria.


E viu tan grieu qu' eu non posc ges soffrir

Que plors non semen' e dols non recueilla

Per la mort de la bella que m despueilla

De tot conort, pero eu non dezir

Aver poder ni voler nueg ni dia

De mi loingnar del maltrag que m languia,

Pois c' a dieu plac que mortz cella m tolgues

Dont venia totz mos gaug e mos bes,

E tot cant ieu d' avinen far sabia.


Tant era dreich' en tot ben far e dir

Qu' eu non prec dieu qu' en paradis l' acueilla,

Quar per paor q' aia ni aver sueilla

Qu' el l' aia mes en soan non sospir

Ni plaing, car al mieu senblan non seria

Lo paradis gent complitz de coindia

Senz leis, per q' eu non tem ni dupti ges

Que dieus non l' ai' ab se, lai on el es;

Ni m plaing, mas car sui loing de sa paria.


Fols mi par cel que cor met ni consir

El joi del mon, e plus fols qui s' orgoilla

Per tal joi, car autr' uichaizos non moilla

Mon vis de plors, ni als no m fai languir

Mas la menbranza del joi qu' eu avia

Del bel capteing e de la cortezia

Qu' eu trobav' e mi donz, e s' en agues

Saubut que tant mal prendre m' en degues,

Non prezera 'l joi ni ar m' en dolria.


Ai! flors de valor e de cortesia

E de beutat, ai! bella douz' amia,

S' il mortz complic son voler qan vos pres, 

Ieu en remaing tan doloros que res

Alegrar ni conortar no m poiria.

domingo, 18 de febrero de 2024

Lexique roman; Esporle - Escumar


Esporle, s. m., esporle, droit de lods, d'investiture, dû par le vassal en cas de vente, pour obtenir l'approbation du seigneur.

Ni dar, ni balhar... ab meis esporle.

Tit. de 1413, de S. Eulalie de Bordeaux. 

Ni donner, ni bailler... avec moitié esporle. 

Avant deytz esporles et cens.

Tit. de 1464. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Esporles et cens avant-dits.

Ni dar ab meis cens ni ab meis esporle.

Tit. de 1330. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Ni donner avec moitié cens ni avec moitié esporle. 

Cent sols de Bordeu d' esporle.

Tit. de 1310. DOAT, t. CLXXIX, fol. 149. 

Cent sous de Bordeaux d'esporle. 

ANC. FR. Bailla pour esporle et devoir deux lances... Bailla pour esporle vingt sols. 

Reg. des hommages d'Aquitaine. Du Cange, t. VI, col. 667.

Esporle ou reconnoissance.

Tit. de 1330. Bordeaux, bibl. Monteil.

2. Esporlar, v., payer le droit d'esporle. 

Recebre en lur affevatz et per affevatz, et dar a esporlar... e deven li deytz affevatz esporlar et far dreyt.

Tit. de 1386. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Recevoir en leurs feudataires et pour feudataires, et donner à payer l'esporle... et doivent lesdits feudataires payer l'esporle et faire droit. Deu esporlar e far dreit.

Tit. de 1402. Bordeaux, bibl. Monteil. 

Doit payer l'esporle et faire droit.

(N. E. Esporles, Esporlas, Mallorca.)

Esporles, Esporlas, Mallorca

Esporta, Sporta, s. f., lat. sporta, besace, panier, corbeille.

Enans penria l' esporta

Qu'ieu no li defenda mas gens.

Boniface de Castelane (Castellane): Guerra e trebalhs.

Je prendrais la besace avant que je ne défende mes gens contre lui.

Cel qu' a plena l' esporta 

D' avol gazaing.

(chap. Aquell que té plena la esporta de mal guañ; cartó, cartró, cóvec, sistella, canasta, normalmén fet de vime, típic del fematé o fematera, vore El femater de Vicente Blasco Ibáñez; jota la femateraMiguel Fleta.)

Cartó, cartró, vime

Boniface Calvo: S'ieu dirai.

Celui qui a la besace pleine de méchant gain.

Tota esporta de figas.

(chap. Tota esporta de figues.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 117. 

Tout panier de figues.

Sportas si fan d'el.

(chap. Les esportes se fan d'ell : vime, vímec.) 

Eluc. de las propr., fol. 222. 

Paniers se font de lui.

CAT. Esporta. ESP. Espuerta. PORT. Esporta. IT. Sporta.

2. Esportella, s. f., lat. sportella, sac, besace, bissac. 

Esportellas ni pa ni moneda.

Trad. du Nouv. Test. S. Marc, ch. 6. 

Besaces ni pain ni monnaie. 

Fui en gitat en esportella per fenestra. 

Trad. de la 2e Ép. de S. Paul aux Corinthiens.

J'en fus jeté dans un sac par la fenêtre.

ANC. CAT. Esportella. ESP. Esportilla. IT. Sportella. 

(chap. Banasta, pl. banastes; si van traure per la finestra a un home, seguramén siríe en algo mes gran que la canasta, cartró o cartó, sistella. La banasta té dos cornaleres com lo nas de Doña Rogelia.)


Esposcar, v., arroser, asperger.

De bon vi l' esposcaretz 

La carn, qu'en aisi 'l guerretz... 

Los hueills l' esposcatz de vinagre.

(chap. De bon vi li arruixaréu la carn, que aixina lo sanaréu... 

Los ulls li esquicharéu en vinagre; guerretz : gueriréu : sanaréu, curaréu; lat. aspergere : esquichá, arruixá, bañá com un aspersó, lo que fa lo mossen en l' aigua beneita, esparsí.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous lui arroserez la chair de bon vin, vu que vous le guérirez ainsi... Vous lui aspergez les yeux de vinaigre.

- Rejaillir.

Am tant una gran font eyssi 

D' ayga con hanc aital non vi...

E esposquet lur per la cara.

Trad. d'un Évangile apocryphe. 

En même temps sortit une grande fontaine d'eau comme jamais telle on ne vit... et leur rejaillit par le visage.


Espuma, Spuma, s. f., lat. spuma, écume.

Espuma es dita, quar l'ayga la escup.

(chap. Se diu espuma, perque l'aigua la espute : escupiñe.)

Spuma d' argent sana nafras.

(chap. La espuma d' argén, plata, sane nafres, ñafres, ferides.)

Eluc. de las propr., fol. 154 et 184.

Est dite écume, car l'eau la crache.

Écume d'argent guérit blessures.

ESP. Espuma. IT. Spuma. (chap. Espuma, espumes; vi espumós, vins espumosos, beguda espumosa, begudes espumoses; v. espumá, espumejá, fé espuma: espumejo, espumeges, espumege, espumegem o espumejam, espumegéu o espumejáu, espumejen; espumat, espumats, espumada, espumades.)

2. Despumar, v., écumer, épurer.

Part. pas. Quan no es be despumada.

Eluc. de las propr., fol. 272.

Quand elle n'est pas bien écumée.

ESP. PORT. Espumar. IT. Spumare.

3. Escuma, s. f., écume.

L'aigua...

Per destorser torna escuma.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

L'eau... par détordre devient écume.

Fig. Qui pros fon, ara s'en repen,

Et es ben d' avols escuma.

Alegret: Ara pareisson. 

(N. E. La avols escuma está en Calaceite, es la Ascuma, asociación catalanista del Matarraña, disfrazada de cultural para recibir tantas subvenciones como sea posible. Su presidente actual es un Luisico Companys en potencia, un pez gordo, pero que muy gordo

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

su presidente honorífico es un mentecato catalán de los de aúpa;

sus miembros (y miembras) van oliendo el pastel, algunos o algunas le hincan el diente, pero en total son una panda de modorros.)

Qui fut preux, maintenant s'en repent, et est bien de méchante écume. CAT. PORT. Escuma. IT. Schiuma.

4. Escumar, v., écumer.

L' abato a terra e lo fan trebalhar de pes e de mas, e escumar la boca.

Liv. de Sydrac, fol. 75.

L' abattent à terre et le font agiter de pieds et de mains, et écumer la bouche.

Fig. Lo fan escumar en luxuria. V. et Vert., fol. 85. 

Le font écumer en luxure.

Ieu sui selh qu' els motz escuma,

E sai triar los auls dels avinens.

Alegret: A per pauc.

Je suis celui qui écume les mots, et sais trier les mauvais des convenables.

Part. pas. Mesclar l' etz ab tan de mel, 

Qu' er escumatz premeiramen. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous le mêlerez en même temps de miel, qui premièrement sera écumé.

CAT. PORT. Escumar. IT. Schiumare.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XLVII, Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

XLVII.


Ges no m' es greu s' eu non sui ren prezatz

Ni car tengutz entr' esta gen savaia

Genoeza, ni m platz ges s' amistatz,

Car no i cab hom a cui proeza plaia,

Mas ab tot so mi peza fort, qu' il es

Desacordanz, car s' il esser volgues

En bon acort, sos grans poders leumen

Sobran a totz cels per cui mal en pren.


Hai! Genoes, on es l' autz pretz honratz

Qu' aver soletz sobre 'l gen? que par qu' aia

Totz vostres faitz decazutz e sobratz

Tan fort que totz vostr' amics s' en esmaia,

Sia 'l descortz q' entre vos es jos mes,

E donatz vos luecs a tornar los fres

En las bochas de cels que, per conten

Q' avetz mest vos, si van desconoisen.


Mas lo contenz es tant mest vos poiatz

Que, s' el non chai, greu er que no us dechaia,

Qu' om vos guerreia, vos vos guerreiatz,

E qui vos venz ar no us cug que 'l n' eschaia

Laus ni bon pretz, car no us platz vostres bes;

Que l' us a gaug, qant a l' autr' es mal pres;

Doncs qui venz tan descabdelada gen

Non fai esfortz don pueg en pretz valen.


E si no fos la follors e 'l pecchatz

Que nais del vostre descort, tals s' asaia

Leumen a far so que mais vos desplatz,

Que us for' aclis, car res tant non esglaia

Vostres gueriers, ni tant lor desplai ges

Com faria 'l vostr' acortz, s' el pogues.

Entre vos tant durar enteiramen

Que poguessetz d' els penre venjamen.


Car il sabon que leger no us donatz,

De vos venjar mostron que lur desplaia

So que pro vetz los avetz mal menatz,

Tant que greu es luecs on hom no 'l retraia,

Que trenta d' els non esperavon tres

De vos, per c' ab pauc non es dieus repres,

Car de tal guiza vos a tout lo sen

Que us sobron cil que no valon nien.


Venecian, ben sapchatz qu' obs vos est

Que si' ab vos dieus contra 'ls Genoes,

Car ab tot so qu' el vos hi val granmen,

Vos an il tout tan q' en vivetz dolen. 


Boniface Calvo.

viernes, 20 de octubre de 2023

LIV, Per tot so c' om sol valer

LIV.


Per tot so c' om sol valer

Et esser lauzatz

Deval et es encolpatz,

Car es proeza folia

E leialtatz non sabers

E gaieza leujaria,

C' aissi es camjatz valers

En avoles' e il en lui, qu' om te

Lo croi per pro, e qu' el pros non val re.


E sitot * eu saber

De far malvestatz,

Per q' eu seria prezatz,

Et en poder puiaria;

Conoissenza e devers

Mi capdellon tota via

De guiza, que mos volers

No m sofre ges que m plaia fais, per que

Mi prezon cil qu' el mal tenon per be.


Anz voill ab aital voler

Meinz poder assatz,

Que dels crois mal enseingnatz

Ples de tota vilania

Mi plai en re lurs plazers

Ni lur mendiga paria,

Car mi par lur chapteners

Tant laitz e tant aunitz, que per ma fe, 

Qan sovinenza n' ai, m' enueg de me.

E sai qu' eu faria parer

Ab mos ditz serratz,

Que m lau com outracuidatz,

Non a totz, que s' o fazia

De messoini' auri' el vers

Semblanz', e tant se valria;

Mas sitot no m faill lezers,

Ges de chantar no m membra ni m sove,

Mas sol per cels qu' entendemenz soste.


Domna, tan mi fai plazer

Bels faitz e honratz,

Lo senz e la granz beutatz,

La valors e 'l cortezia

De vos que res fors poders

No m sofraing a far que sia

Perdutz l' auzirs e 'l vezers

E 'l senz dels avols, per cui s' esdeve

C' om lau celui c' avinen no s capte.


Boniface Calvo.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XLVIII, Mout a que sovinenza

XLVIII.


Mout a que sovinenza

Non agui de chantar,

Mas ar m' en sove, car

Aug sai dir e comdar

Qu' el nostre reis breumenz,

Cui que pes ni s n' azir,

Vol en Gascoign' intrar

Ab tal poder de genz

Que murs ni bastimenz

Non o puesca suffrir.


E car ai entendenza

Qu' el vol faig comensar

Don poiran luec cobrar

Armas e coindeiar,

Sui tan gais e jauzenz

Q' eu non penz ni consir

Mas de joi, e de far

So per que tost comenz

Lo francs reis e valenz

Ab ferm cor de complir.


Per que chantan m' agenza

Sa gran valor sonar,

Car comenz sens tardar

De sos dreitz demandar

Tant afortidamenz

Que, sens tot contradir,

Li Gascon e il Navar

Fasson sos mandamenz,

E los liur' a turmenz

Ab prendr' et ab aucir.


Veiam lo, sens bistenza,

Dreig vas els cavalgar

Ab tal esfors qe 'l par

Non pueschan cham trobar,

E lai tan bravamenz

Combatr' et envazir

Murs, tors, e peceiar,

Ardr' e fondr' eissamenz,

Qu' el fa 'ls obedienz

A sa merce venir.


Si que de sa valenza

Fassa 'ls meillors parlar,

E pel paire semblar

Si deu mout esforzar,

Car fon plus avinenz,

E mais sap conquerir,

E mais si fetz honrar

Que reis c' anc fos vivenz,

Car si no 'l sembl' o 'l venz

Pro hi aura que dir.


Mas res no m fai duptar

Qu' el no 'l vencha breumenz,

Tant es granz sos talenz

De son pretz enantir!


Reis Castellanz, pueis ar

No us fait poders ni senz,

E dieus vos es consenz,

Pensaz del conquerir.


Boniface Calvo.

viernes, 20 de octubre de 2023

LV, Qui ha talen de donar

LV.


Qui ha talen de donar

Tal don que sia lauzatz

Entr' els savis, deu pensar

Tres chauzas, ben o sapchatz:

Cals es el eis taing que s pes,

E cals cel qu' el don deu penre,

E cals los dos; qu' estiers res

No 'l pot de blasme defendre.


Qu' om don tan gran non deu dar

Qu' en sia trop fort grevatz,

Ni tant pauc qu' a soanar

Lo taingna cellui qui er datz;

Ni dons avinens non es

C' om lo 'n poiria rependre,

O chauzir qu' el non saubes

So que s taing a far entendre.


E quant hom per si honrar 

Da 'l sieu e n' es desonratz, 

No s pot maiorment desfar; 

Qu' avers e l' honors prezatz 

Val mais que nuls autre bes; 

Doncs qui 'ls pert non pot contendre 

Que d' autra guiza pogues

Tan bassa valor descendre.


Per que requer' e pregar

Lo rei castellan mi platz

Qu' el deia mos chanz membrar,

E non crei' uns sieus privatz;

Car il an tal us apres

E tal art, so il vol aprendre,

Que quecs, per pauc qu' el n' agues,

Son pretz volri' escoiscendre.


Tan mi fai ma dompn' amar

Amors, qu' en sui fol jugatz;

Que can deuria poingnar

El rei de servir, li fatz

Plazers; e no m' en tueil ges,

Car sai qu' il m' en degra rendre

Bon guierdon, s' il plagues

Adreg sa merce despendre.


Boniface Calvo.

LIII, Ab gran dreg son maint gran seignor del mon

LIII.


Ab gran dreg son maint gran seignor del mon

Sempre de bos servidors sofraichos,

Et ab gran dreg prendon maintas sazos

Danz e destrics, quan se pogran gandir,

Et ab gran dreg faillon a conquerer

Terras e gent, quan n' an cor e voler,

Car an mes tot so per qu' om vai pueian

En honrament et en pretz, en soan.

E car il tan senz tota valor son

Non dur' ab els servire fiz ni bos,

Car s' esdeve, sia tortz o razos,

Que cascuns vol l' us aprendr' e seguir

De son seignor per miels ab lui caber:

Doncs si fezesson aissi lur dever

Li croi seignor com il s' en van loingnan,

Grieu aurion servidor mal obran.


E sol per so si dechai e s cofon

Lo segl' e s pert, car il son nuaillos

E nonchalen de totz faitz cabalos;

E m meravil com pot esdevenir

Qu' il no voillan proeza mantener,

Car s' ab proeza pueion en poder

Et en ricor, don tan gran talent an,

Per qu' eu m' en vau trop fort meraveillan.


Car totz seingner, on mais a cor volon

D' aver mais e d' esser mais poderos,

De valer deu esser mais voluntos

E de tot so que fassa 'ls pros grazir,

E maiorment de dar, car fai tener

Per pro maint hom a pauc d' autre saber,

E de tot' autra valor sol que n' an,

Qu' el don si gart qu' o met en luec prezan.


E s' om prezatz, que don pren, no i respon

Gent, quant obs es l' onors e 'l pretz e 'l pros

Qu' en ven, celui per cui faig es lo dos,

Restaura tot; car chascus que l' au dir,

Si s preza ren ni sab en re valer,

A tan bon cor vas lui com degr' aver

Cel que n' a pres lo don, per qu' a afan

No s deu nuls hom tener dar si onran.


Als seingnors cug aver faig gran plazer 

En aquest chant, al pros per mantener 

Lur bel capteing, et als autres montran, 

S' il volon far lur pron, so qu' a far an.


Boniface Calvo.

miércoles, 18 de octubre de 2023

XLVI, En luec de verjanz floritz

XLVI.


En luec de verjanz floritz

E foillatz,

Volgra per champs e per pratz

Vezer lansas e penos,

Et en luec de chanz d' auzeus

Auzir trompas e flauteus,

E granz retinz de colps e de cridanz; 

C' adoncs fora cabalos lo mazanz.


Bel m' es lo retinz e 'l critz

Dels armatz,

Can sui ben encavalgatz

Et ai bellas garnizos;

C' aitan gai sui et irneus

A l' encontrar dels tropeus, 

Com li privat en chambras e parlanz, 

E tan volgut com il en cochas granz.


Per qu' eu volgra fos partitz

Lo prezatz

Reis N Anfos de sos regnatz,

Qu' adoncs faria dels pros

E dels valenz sos chapdeus;

Qu' en faitz perillos ni grieus

Non ten pro lauzenziers ni sopleianz,

C' al maior ops li fail cors e talanz.


Mas trop mi par endurmitz,

Que m desplatz,

Car en vey desconortatz

Los sieus, e meins corajos;

E s' ara, mentr' es noveus

L' afars, non conorta 'ls sieus,

Venir l' en pot tals mescaps e tals danz 

Qui 'l fara pro, si 'l restaur' en des anz.


Reis N Anfos, ja 'ls crois marritz

Non crezatz,

Ni 'ls feingnenz alegoratz,

Car amon dinz lur maizos

Mais bos vis e bos morseus

C' ab afan penre casteus,

Ciutatz ni reignz, ni faire faitz prezanz, 

Tan lur es cars legors e pretz soanz!


Vai dir, sirventes noveus,

Celleis cui sui miels sieus,

Qu' el bes que m fai es a totz los prezanz

Enantimenz, e als crois desenanz.


Boniface Calvo.

lunes, 4 de diciembre de 2023

Pièces diverses. En aissi cum son plus car, (+ Index)

Pièces diverses. 


Chanson attribuée au Comte de Poitiers et a Prebost de Valence.


En aissi cum son plus car,

Que no solon, mey cossir,

E plus honrat mey desir,

Dey plus plazens chansos far.

E s' ieu tan plazen chanso

Fas, que n' ai plazen razo,

Ben er ma chansos plazens

E guaya et avinens,

Qu'el dig e 'l fag e 'l ris e 'l bel semblan

Son avinens de vos, per cuy ieu chan.


Per que m dey ben esforsar,

Ab lauzar et ab servir,

De vostre ric pretz grazir;

E 'n dey Amors merceiar,

Car de mi vos a fag do,

Que be m ren ric guizardo

Dels greus, durs malstraytz cozens,

E dels plazens pessamens

Qu' ieu ai de vos, cuy am e vuelh e blan

E fug e siec e dezir e soan.


Sens mi fai vos soanar, 

Que no m' en mostra jauzir;

Azautz vos mi fay abelhir,

Dompna, e m fai vos dezirar; 

E siec vos, car m' es tan bo, 

Quan remir vostra faisso, 

E us fug pel brug de las gens, 

E us blan, quar etz tan valens,

E us vuelh, e us col per sufrir derenan,

E us am, quar vey qu' a mon cor plazetz tan.


S' ieu volia ben lauzar 

Vostra lauzor, ses mentir, 

E l' honrar e l' aculhir,

E 'l vostre avinen parlar, 

E las beutatz qu'en vos so,

E 'l bel sen e 'l plazen no, 

E 'l ricx guays captenemens,

Ben sabria 'l meyns sabens

Quals etz, per qu' ieu no us vuelh ges lauzar tan,

Cum mostra vers, ni cum ai en talan.


Neys no m' auzi cossirar

Que ja us prec, ni vos aus dir

Si cum faitz jauzen morir,

Ni no m vuelh dezesperar;

Qu'en la vostr' entencio

Suy ricx, pueys ai sospeysso

Qu' Amors, qu' els ricx autz cors vens,

Mi puesca, aitan leumens,

De vos donar so que ieu li deman,

Fin gaug entier, qu' als no 'lh vau demandan.


Belha dona, ges no m par

Qu 'om deya may obezir

Autra del mon ni servir,

En dreg d' amor, ni honrar;

Et a ben plazent razo

Selh qu' es en vostra preizo,

Qu'el vostr' humils, francs parvens

Fai dels cors mortz vius jauzens;

E 'l mal que m datz son ben, e pro li dan,

E l' ira joys, e repaus li afan.


Na Salvatga, mout m' es gens

Vostre ricx captenemens,

Qu'el dig e 'l fag son gay e benestan,

E 'l vostre cors d' aquelh mezeys semblan.


// Index

Giraud le Roux - be m ten en son poders Amors

Rambaud Orange - Assatz sai d amor ben parlar

Pierre Rogiers. Ges non puesc en bon vers falhir

Bernard de Ventadour. Estat ai cum hom esperdutz

Pierre Raimond de Toulouse. Us novels pessamens m' estai

Bertrand de Born. Be m platz quar treva ni fis

Folquet de Marseille. Los mals d' amor ai ieu ben totz apres,

Guillaume Adhemar. Guillems Adhemars. Ben fora oimais sazos e locs

Arnaud de Marueil. La grans beutatz e 'l fis ensenhamens

Bérenger de Palasol. Aital dona, cum ieu sai,

Cadenet. Oimais m' auretz avinen

Rambaud de Vaqueiras. Ja non cugei vezer

Gaucelm Faidit. Moutas sazos es hom plus volontos

Giraud de Borneil. Aquest terminis clars e gens,

Hugues Brunet. Cuendas razos, novelhas e plazens

Pierre Vidal. Mas nos partim dels Catalas,

Hugues de Saint-Cyr. Un sirventes vuelh far en aquest son d' En Gui

Elias de Barjols. Bon' aventura don Dieus

Raimond de Miraval. Selh que no vol auzir chansos

Marcabrus. Pois l' iverns d' ogan es anatz

Deudes de Prades. Trop ben m' estera, si s tolgues

Aimeri de Péguilain. De fin' amor comenson mas cansos

Elias Cairels. Estat ai dos ans Qu' ieu no fi vers ni chanso

Pierre Cardinal. D'un sirventes faire no m tuelh;

Sordel qui-be-s-membra-del-segle-qu-es-passatz

Boniface Calvo enquer-cab-sai-chanz-solatz

Lanfranc Cigala. Ges eu non sai com hom guidar se deia

Serveri de Gironne - Cerverí de Girona

Guillaume Anelier de Toulouse. Ara farai, sitot no m platz

Guillaume Figueira. Del preveire maior

Guillaume de la Tour - qui sap sufrent esperar

Folquet de Romans - Far vuelh un nou sirventes

Albertet de Gap, ou Albert de Sisteron

Raimond Bistors d' Arles. Aissi col fortz castels, ben establitz,

Amanieu des Escas. A vos, que ieu am desamatz,

Dante de Maiano. Las! so qe m' es el cor plus fis e qars

Tenson d' Albert et de Pierre

Tenson de Pistoleta et d'une Dame

Tenson de Lanfranc Cigala et de la Dame Guillelma de Rosers

Tenson de Guillaume Rainols et de Guillaume Magret

Codelet

Vai Hugonet ses bistensa al franc rey aragones

Descort anonyme. Ab son gai plan e car,

Breviari d' Amor, 1288, Matfres Ermengaus de Bezers, Matfre Ermengaud de Beziers

Aysso es le libre de Senequa

La vie de sainte Énimie - Enimia

Les quatre vertus cardinales - Deudes de Prades

Vie de Saint Trophime, Sant Tropheme

Vie de Saint Honorat

Vie de Saint Alexis

Évangile de Nicodème

Évangile enfance - el nom de dieu vuelh comensar


lunes, 11 de marzo de 2024

Lexique roman; Fol - Enfulhir, Enfullir


Fol. s. m., foulon.

Donei li fol e molin e autra manentia. 

Un troubadour anonyme: Sordel dis mal. 

Je lui donnai foulon et moulin et autre possession.

2. Folar, Follar, v., fouler.

No la devem pas calcar ni folar sos los pes.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 73.

Nous ne la devons pas écraser ni fouler sous les pieds.

Part. pas. Lo bon draps d'escarlata tan soven es follatz als pes dels paradors. V. et Vert., fol. 66.

Le bon drap d'écarlate si souvent est foulé aux pieds des apprêteurs.

ANC. CAT. Folar. ANC. ESP. Follar. ESP. MOD. Hollar. IT. Follare. 

(chap. patejá, palsigá, calsigá; patejo, pateges, patege, pategem o patejam, pategéu o patejáu, pategen; calsigo, calsigues, calsigue, calsiguem o calsigam, calsiguéu o calsigáu, calsiguen; palsigo, palsigues, palsigue, palsiguem o palsigam, palsiguéu o palsigáu, palsiguen.)

3. Defolar, v., fouler, accabler. 

Part. pas. Fig. Bretanha defolada per motas miserias.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 90.

La Bretagne accablée par de nombreuses misères.

ANC. FR. Et maintes costes deffoulées.

Bataille de Crécy.


Folc, s. m., troupeau.

Pais lo folc, e no manja de lag del folc.

(chap. Pasture lo ramat, y no minge lleit del ramat.)

Trad. de la Ire épître de S. Paul aux Corinthiens.

Nourrit le troupeau, et ne mange de lait du troupeau.

Fig. Qui a misericordia essenia coma pastre so folc.

Trad. de Bède, fol. 64. 

Qui enseigne à miséricorde comme pasteur son troupeau.

Lo folc de Deu. Trad. de Bède, fol. 54.

Le troupeau de Dieu.

ANC. FR. Sauriez garder un fouc de pors.

Fables et cont. anc., t. I, p. 373.

Trova un fouc d'oues paissant,

Cele part vient, le col baissant, 

Arriers le fouc en ataint une.

Fables et cont. anc., t. III, p. 53.

2. Afolcar, Afolquar, v., diriger, guider, réunir.

Lo pros coms de Fois, que Dieus salve e gar,

Et aicel de Cumenge, vos podon afolcar.

Guillaume de Tudela.

Le preux comte de Foix, que Dieu sauve et garde, et celui de Comminge, vous peuvent guider. 

Mas s'ie us podia afolquar 

Una vetz, si cum autra fi, 

Can vos comtey, sus el cami

De lay on veniam, lo prec. 

Amanieu des Escas: A vos qu' ieu am. 

Mais si je pouvais vous conduire une fois, ainsi comme je fis une autre, quand, sur le chemin de là où nous venions, je vous contai la prière.

Deu hom aver maior cura 

E d' aculhir e d' afolquar.

Brev. d'amor, fol. 68.

On doit avoir plus grand soin et d'accueillir et de réunir.


Folca, s. f., lat. fulica, foulque, poule d'eau.

Vendo folcas... O autres auzels marins.

(chap. Venen foches... o atres muixons marins. La focha que yo conec es la de aigua dolsa.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 186.

Vendent foulques... ou autres oiseaux marins. 

ESP. Fúlica (focha, falaris, foja, gallareta, gallineta).


Folh, Fuoill, Fuelh, Fueilh, s. m., lat. folium, feuille, feuillage.

Pos dels verts folhs vei clarzir los guarrics.

Pierre d'Auvergne: De josta 'ls.

Puisque des vertes feuilles je vois s'éclaircir les chênes.

Aissi cum sel que laissa 'l fuoill,

E pren de las flors la gensor.

Guillaume de Cabestaing: Aissi cum sel. Var.

Ainsi comme celui qui laisse le feuillage, et prend la plus belle des fleurs.

Loc. Pren los us, e'ls autres destrenh, 

E, qui li play, met en son fuelh. 

A. Daniel: Ab plazer. 

Prend les uns, et écarte les autres, et, qui lui plaît, met sur sa feuille. Loc. fig. Quar esper que so que quist lay

Me torn tot mon sen en vert fuelh. 

G. Riquier: Tant m' es plazens. 

Car j'espère que ce que je demandai là me tourne tout mon sens en vert feuillage.

Tot cant pes me torna d' autre fuelh. 

Deudes de Prades: Ben ay' amors. 

Tout ce que je pense me tourne d'autre côté. 

Que viresson lor guerra en autre fuoill. 

P. Vidal: Plus qu' el paubres. 

Qu'ils tournassent leur guerre en autre côté.

Prov. Mas de mal fueilh non cueilh hom leu bon frug.

(chap. Pero de mala fulla (: mal abre, arbre, albre) no se cull fássilmen bona fruita, bon fruit.)

P. Cardinal: Aissi com hom. Mais de mauvaise feuille on ne cueille pas facilement bon fruit.

CAT. Full. ESP. Folio. (hoja) (chap. Folio, folios; fulla, fulles.)

2. Folha, Foilla, Fuoilla, Fuelha, Fulha, s. f., feuille.

E 'l folha cai de sul verjan.

Cercamons: Quan l'aura. 

Et la feuille tombe dessus le verger.

Quan vei la flor, l' erba vert e la fuelha. 

(chap. Cuan vech la flo, la herba verda y la fulla.)

B. de Ventadour: Quan vei.

Quand je vois la fleur, l'herbe verte et la feuille.

Fig. Ben aurai d' amor

Fuoilla e fruch e flor.

P. Vidal: Mout m' es.

(chap. Be ne tindré d'amor fulla y fruita y flo.)  

J'aurai bien d'amour feuille et fruit et fleur. 

Loc. De qualque vi mais beure vuelhas, 

Beu del noel o de tres fuelhas.

Leys d'amors, fol. 36.

De quelque vin que plus tu veuilles boire, bois du nouveau ou de trois feuilles. 

CAT. Fulla. ANC. ESP. Foja. ESP. MOD. Hoja. PORT. Folha. IT. Foglia. (chap. Fulla, fulles.)

3. Foilleta, s. f., petite feuille.

Del anet penretz la foilleta, 

E far n'etz sotil polvereta.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous prendrez la petite feuille de l'aneth, et vous en ferez une fine petite poussière. 

CAT. Fulleta. ESP. Hojita. IT. Foglieta. (chap. Fulleta, fulletes.)

4. Folhos, Foillos, Fuoillos, Fuelhos, Fulhos, adj., lat. foliosus, feuillu.

Van chantan sus l'albre qu'es foillos. 

P. Milon: Pois que. 

Vont chantant sur l'arbre qui est feuillu.

Lonc un bosc fulhos. 

Cadenet ou Thibaud de Blizon: L'autr'ier.

Le long d'un bois feuillu. 

Subst. Quan lo rossignols, el fuoillos, 

Dona d' amor, e 'n quer e 'n pren. 

G. Rudel: Quan lo. 

Quand le rossignol, sous la feuillée, donne de l'amour, et en requiert et en prend. 

ANC. FR. Sous les fueilleux rameaux

Et des chesnes ombreux et des ombreux ormeaux.

Du Bartas, p. 240.

ESP. Hojoso. PORT. Folhoso. IT. Foglioso. (chap. Ple de fulla.)

5. Folhar, Foillar, Fuelhar, Fulhar, v., feuiller, pousser des feuilles.

Lanquan fuelhon bosc e guarric.

B. de Ventadour: Lanquan fuelhon.

Lorsque feuillent bois et chênes.

Quan lo dous temps d' abril

Fa 'ls albres secs fulhar.

(chap. literal: Cuan lo dols tems d'abril fa 'ls abres secs fullá : traure fulla, llansá.)

Pierre de Bussignac: Quan lo.

Quand le doux temps d'avril fait feuiller les arbres secs.

Fig. Atressi m chant e m' esbaudei,

E reverdei

E fuelh segon ma natura.

B. de Ventadour: Lanquan fuelhon. 

Ainsi je chante et me réjouis, et je reverdis et feuille selon ma nature. Part. pas. En luec de verjanz floritz

E foillatz,

Volgra, per champs e per pratz, 

Vezer lansas e penos.

Boniface Calvo: En luec de. 

Au lieu de vergers fleuris et feuillés, je voudrais, par champs et par prés, voir lances et pennons.

Estaings foillatz

Es mes soven ab bon azur,

Per que mieills teigna, e que mais dur.

Giraud de Borneil: Nuilla res.

Étain feuillé est mis souvent avec bon azur, pour qu'il teigne mieux, et qu'il dure davantage.

Subst. Els auzels qu' an estat enic,

Son gays desotz los fulhatz.

B. de Ventadour: Lanquan fuelhon.

Les oiseaux qui ont été tristes, sont gais dessous les feuillées.

IT. Fogliare. (chap. carregás, omplís de fulla; llansá; fullá.)

6. Esfolhar, Esfoillar, Esfuelhar, Esfulhar, v,, effeuiller.

Ni albre domesgier que no l' esfulh.

(chap. Ni abre doméstic que (ell) no ('l) desfullo.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 17.

Ni arbre domestique qu'il ne l'effeuille.

Fig. La vostra malvestat s' esfoilla.

Lantelm: Lanfran (o Laufran; quizás Lanfranc Cigala).

La votre méchanceté s'effeuille. 

Part. pas. Pueis a hom malvas esfoilladas. 

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Puis on a des mauves effeuillées. 

PORT. Esfolhar. IT. Sfogliare. (chap. exfoliá, desfullá: desfullo, desfulles, desfulle, desfullem o desfullam, desfulléu o desfulláu, desfullen; desfullat, desfullats, desfullada, desfullades : sense fulles : despullat de fulles, despullats, despullada, despullades)

7. Enfulhir, Enfullir, v., feuiller, se garnir de feuilles.

Pus s' enfulleyson li verjan.

Marcabrus: Pus s'enfulleyson.

Puisque se garnissent de feuilles les vergers. 

ANC. FR. Enfueillant mes crins tout autour. 

Luc de la Porte, Tr. des Odes d'Horace, liv. II. p. 47.