sábado, 25 de julio de 2026

Tocar, Tochar, Toquar, Toc, Tocha, Tocamen, Atocar

Tocar, Tochar, Toquar, v., toucher, manier, tâter, frotter.
Voyez Muratori, Diss, 33.
Om no las auza tocar ni penre. Liv. de Sydrac, fol. 44.
On ne les ose toucher ni prendre.
Els aguza e 'ls esmol
E 'ls toca coma coutelh.
Bertrand de Born: Greu m' es.
Les aiguise et les émoule et les frotte comme couteau.
Que dis qu' aurs fos tot quant el tocaria.
(chap. Que va di que or fore (siguere) tot lo que ell tocare (tocaríe) : Midas.)
Folquet de Marseille: Sitot me soi.
Qui dit qu'or fut tout (ce) qu'il toucherait. 
Un sol carbo ardent encent totz los carbos que se tocan entorn luy.
V. et Vert., fol. 85.
Un seul charbon ardent enflamme tous les charbons qui se touchent autour de lui.
Loc. prov. Qui toca la pez s' en entacha. Trad. de Bède, fol. 35.
(chap. Qui toque la pez se ('n) taque : se taque o embrute en ella; la pez de una bota de vi; brea pera calafatejá embarcassions.)
Qui touche la poix s'en salit.
- Frapper, battre, maltraiter. 
Li pregeron 
Que l' effant no vuelha tocar.
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Lui firent la prière que l'enfant il ne veuille pas toucher.
Vedec lor que no 'l toquesso ni li fesso malh. Philomena.
(chap. Los va vedá (prohibí) que no lo tocaren ni li faigueren mal.)
Leur défendit qu'ils ne le touchassent ni lui fissent mal.
Que toca a la porta perseveramens. V. et Vert., fol. 8. 
(chap. Que toque (pique, truque) a la porta perseveranmen : en perseveransia.)
Qui frappe à la porte persévéramment.

picaport, collons, ous

Fig. Tant es cozens lo mal que m toca.
Folquet de Marseille: Senher Dieus.
Tant est cuisant le mal qui me touche.
Ben conosc que m' amors lo toca. 
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que.
Bien je connais que mon amour le touche.
- Jouer d'un instrument.
Aissi com fan il estrumen
C' om toca de mas o d' arzo.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Ainsi comme font les instruments qu'on touche de mains ou d'archet.
(chap. Instrumens tocá. De aixó ne saben mol Francisco Celma Tafalla, “tafalleta” de Valderrobres, Tomás Bosque, Ángel Villalba y datres catalanistes juglarets.)
G. Riquier: Pus Dieu.
Toucher instruments.
- Atteindre.
Que tocava entro al cel. V. et Vert., fol. 100.
(chap. Que tocabe hasta lo sel. Casi com la torre de Babel.)
Qui touchait jusqu'au ciel.
- Copuler, coïter.
S' ieu anc m' ajustiey
Ab Maria ni la toquiey. 
Trad. d'un Évangile apocr.
Si moi oncques je m'ajustai avec Marie ni la touchai.
(chap. Copulá, follá, cardá, practicá lo coito, gitás en : tocá.)
- Conduire, faire marcher.
Toquiey azes e saumiers.
(chap. Vach tocá (conduí, portá, arreá, afuetá) burros (rucs, ases) y someres. Aixó es mol fássil, només cal vore a Juaquinico Monclús a la Ascuma.)

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús, gordo, seboso, gort, gras, craso

Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je touchai ânes et bêtes de somme.
Le mot toucher est resté dans la langue française pour exprimer l'action de faire partir les chevaux en les touchant du fouet.
Anc de joc d'amor pueis no saup tener Toc. 
] du É P. Bremon Ricas Novas: En la mar. 
Oncques de jeu d'amour depuis ne sut soutenir 
- Concerner, importer. 
En tant quant a cascuna de lor toqua et apperte, et pot toquar et appertenir. 
Tit. de 1402, Bordeaux. Cab. Monteil.
En tant qu'à chacune d'elles touche et appartient, et peut toucher et appartenir. 
Part. prés. fig. Per autras causas tocans l' offici de cossolat.
(chap. Per atres coses tocans a l'ofissi de consulat : cónsul.)
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 34.
Pour autres choses touchantes l'office de consulat.
Part. pas. K., que s sentic toquat, fier lo am l' espasa Joyosa per nom. Philomena.
(chap. Carlos, que se va sentí tocat, lo ferix en la espasa Joyosa per (de) nom. Fixeutos que Joyosa está escrit en y griega, com Villajoyosa, Vilajoyosa. Este Carlos de la frasse no es Rallo Badet, Pininfarinetes.)

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

Charles, qui se sentit touché, le frappe avec l'épée Joyeuse par nom.
Ab aquestas paraulas an lors saumiers tocatz.
Roman de Fierabras, v. 4011.
Avec ces paroles ils ont leurs bêtes de somme touchées.
- Traiter, expliquer. 
Part. pas. D' est albre d' amor declaran 
Tot so que ai tocat denan.
Abreviadament escrichas 
E tocadas trop subtilmen.
Segon que dessus ai toquat.
Brev. d'amor, fol. 6 et 34.
De cet arbre d'amour déclarant tout ce que j'ai traité auparavant.
Écrites en abrégé et traitées trop superficiellement. 
Selon que dessus j'ai traité.
Loc. L' ai tocat al viu. 
Sordel: Sol que.
Ja l'ai touché au vif.
Subst. Ieu sai jogar sobre coysi
A totz tocatz.
Le Comte de Poitiers: Ben vuelh.
Je sais jouer sur coussin à tous touchés.
ANC. FR. Ho! je n'y tocque.
Les Repues franches, p. 59.
CAT. ESP. PORT. Tocar. IT. Toccare. (chap. Tocá, tocás: yo me toco, te toques, toque, toquem o tocam, toquéu o tocáu, toquen; tocat, tocats, tocada, tocades; tocaré; tocaría; si yo tocara. Vore toquitiá. Fruita tocada per la pedregada de Massalió; Manel Riu Fillat está mol tocat;
Carlos Rallo Badet está mol tocadet; tocadura, tocadures de les caballeríes : llaga, llagues; ferida, ferides.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

2. Toc, s. m., toc, heurt, coup.
Tan tost qu' es feritz d' un toc,
Se descologa de son loc.
Leys d'amors, fol. 20.
Aussitôt qu'il est frappé d'un coup, il se déplace de son lieu. 
Loc. Anc de joc d' amor pueis no saup tener toc.
P. Bremon Ricas Novas: En la mar.
Oncques de jeu d'amour depuis ne sut soutenir toc.
CAT. Toc. ESP. PORT Toque. IT. Tocco. (chap. Toc, tocs; per ejemple, de campana, campanes, toc a morts - vore Lo Camí, XX; toc de espasa, copet al coche de “copet” de Valderrobres; un toc de atensió; un toc en un tocho es una tochada, en una branca es una brancada, en un simal es una simalada, en un tubot es una tubotada, en la ma uberta es una esplanissada o galtada si es a la galta.)

3. Tocha, s. f., touche, attouchement, heurt.
Loc. Tocha per tocha et segond lo nombre de lors focx.
Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 152.
Touche par touche (proportionnellement) et selon le nombre de leurs feux.

4. Tocamen (Tocament), s. m., tact, sens du toucher.
Al tocament et al gustament. Eluc. de las propr, fol. 28.
(chap. Al tacto y al gust.)
Au toucher et au goût.
- Attouchement, frottement.
Ben gardar... las mas de folls tocamens. V. et Vert., fol. 85.
Bien préserver... les mains de fols attouchements.
Per lo tocamen de la peira. Liv. de Sydrac, fol. 114.
Par le frottement de la pierre.
ANC. FR. Débattant avecques luy du touchement des cordes, le chantre luy dit: Dieu nous garde, sire, que tu sçaiches cecy mieulx que moy.
Macault, Apophthegmes (Apophtegmes), fol. 190.
CAT. Tocament. ESP. Tocamiento. IT. Toccamento. (chap. Tocamén de collons, tocamens de figues blanes. Aixó abunde a la Ascuma.)

Tocamén de collons, tocamens de figues blanes. Aixó abunde a la Ascuma.

5. Atocar, v., toucher, manier.
Part. pas. Los sants quatre Evangelis de Dieu per me... atocats.
(chap. Los sans cuatre Evangelios de Deu per mí... tocats; corporalmen sol está dabán de tocats. Es una fórmula mol coneguda dels textos en latín y en romans. Vore los juramens del añ 842, lo chapurriau mes antic.)
Tit. de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 177.
Les quatre saints Évangiles de Dieu par moi... touchés.

Los juramens del añ 842, lo chapurriau mes antic.

lunes, 20 de julio de 2026

Titol, Tiltre, Entitolar, Entitular, Intitular, Detitolar - Tizana, Tyzana, Tipsana - Atizar

Titol, s. m., lat. titulum, titre, inscription.
Aissi cum es dig desotz, en l' autre titol. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
(chap. Així (aixina) com es dit daball, al atre títul.)
Ainsi comme il est dit dessous, en l'autre titre.
- Droit, acte authentique.
Mas si el non ac titol. Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Mais s'il n'eut pas de titre.
Per venda o per donatio o per autre titol dreiturer (: dreiturier).
Cout. de Condom.
Par vente ou par donation ou par autre titre droiturier.
CAT. Titol (N. E. Sin tilde, como pasa en muchísimas palabras anteriores desde el tomo 1). ESP. (Título). PORT. Titulo. IT. Titolo. (chap. Títul, tituls.)

Títul; soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

2. Tiltre, s. m., titre, acte authentique.
Per lo tiltre e razon que desus. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 228.
Par le titre et raison que dessus.

3. Entitolar, Entitular, Intitular, v., lat. intitulare, intituler, nommer, donner, recevoir un titre.
Trames II cavaliers que apobolessan 1 gran ciutat,... e que la entitolessan de lurs noms. Hist. de la Bible en prov., fol. 47.
Transmit deux chevaliers qui fondassent une grande cité... et qui l'intitulassent de leurs noms.
Part. pas. So entitulatz a celebrar en las autras IIII glyeyas patriarchals.
(chap. Són intitulats a selebrá a les atres cuatre (4) iglesies patriarcals.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 2.
Ont reçu titre pour célébrer dans les autres quatre églises patriarcales.
Es amors intitulada. La Crusca provensale, p. 100.
Est intitulée amour.
CAT. ESP. PORT. Intitular. IT. Intitolare. (chap. Intitulá, intitulás : yo me intitulo, intitules, intitule, intitulem o intitulam, intituléu o intituláu, intitulen; intitulat, intitulats, intitulada, intitulades; intitularé; intitularía; si yo me intitulara catedrátic de chapurriau, Francho Nagore Laín se alegraríe mol o muito.)

Calatayud, Francho Nagore; fabla, fablante, fábula, fabulador, lengua aragonesa por mis cojones

4. Detitolar, v., être pourvu d'un titre, être titré. 
Part. pas. Era detitolat de Tarascona.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Était titré de Tarascon.


Tizana, Tyzana, Tipsana, s. f., lat. ptisana, tisane.
D' ordi mundat si fa ayga medicinal, dita tizana.
Tyzana d' ordi.
Tipsana, es ordi sec, pilat, mundat.
(chap. Tissana, es sibada o sibá seca, pelada, mundada : llimpiada, rentada, porgada o purgada. Antigamen se li díe ordi, de ordeum o inclús hordeum, lo mateix sereal de aon ve la horchata, encara que se fa de chufa, chufes.)

A mí em dona diarrera quan lligc en TV "Vila Joiosa" quan en idioma valencià pronunciem #Vilachoyosa./ Com ValCHunquera , puCHá, roCHechá, etc /  Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa maritima del regne, 1673

Eluc. de las propr., fol. 217 et 224.
D'orge mondé se fait eau médicinale, dite tisane.
Tisane d'orge.
Tisane, c'est orge sec, pilé, mondé.
CAT. ESP. Tisana. PORT. Tisana, ptisana. IT. Tisana. (chap. Tissana, tissanes; ara se diu igual que lo te, tes. Yo escric té cuan es de tindre, pera diferensiál del te, planta y beguda.)

Tizia, Tysia, Tezia, s. f., du lat. phthisis, phthisie.
Tysia… per ulceracio del pulmo provenient.
(chap. Tissis... per ulserassió del pulmó (o lleus) provinén : Tuberculosis.)
Esquinancia, thos, tizia,... et semlans.
Eluc. de las propr., fol. 86 et 52.
Phthisie…. par ulcération du poumon provenant.
Esquinancie, toux, phthisie,... et semblables.
(chap. Tissis. ESP. Tisis.)

2. Tezic, Tesix, s. m., lat. phthisicus, phthisique.
Cum vezem al tesix.
Vent aquilonar... als tezics es sobrenociu.
(chap. Ven aquiloná (del aquilón o aquiló : nort)... als tissics es sobrenossiu : mol nossiu : roiníssim. A Raimon li va fé mol mal lo ven del nort. Lo sers bufe del noroest.)



Eluc. de las propr., fol. 19 et 135.
Comme nous voyons au phthisique.
Vent d'aquilon... aux phthisiques est très nuisible.
CAT. Tisic. ESP. (Tísico) PORT. IT. Tisico. (chap. Tíssic, tissics, tíssica, tíssiques; que té la tissis, una tuberculosis o tuberculossis. Al monasteri de Veruela hi anabe molta gen a tratás, com lo gran poeta Gustavo Adolfo Bécquer. 
Desideri Lombarte de Penarroija de Tastavins fumabe o pipabe mol. No sé si va estirá la garra de tissis o de un atre mal roín - ell no díe “dolent”, pero va está mol tems dolén, y ya se sap, volíe un trosset de terra.)

Desideri Lombarte de Penarroija de Tastavins fumabe o pipabe mol. No sé si va estirá la garra de tissis o de un atre mal roín - ell no díe “dolent”, pero va está mol tems dolén, y ya se sap, volíe un trosset de terra.

Tizo, Tuzo, s. m., lat. titio, tison.
Sest estai en la cozina,
E cocha 'l fuec e 'l tizo.
Marcabrus: L' iverns vai.
Celui-ci est en la cuisine, et presse le feu et le tison.
Ardre cuian la gata, e i porton mant tizon. Guillaume de Tudela.
Brûler ils croient la chatte, et y portent maints tisons.
CAT. Tió. ESP. Tizón. PORT. Tição. IT. Tizzo, tizzone. (chap. Teó, teons; tió, tions. Al trong o tronc de Nadal no li diem cagatió, com a Cagalunya, vull di, Cataluña. Esta gata - chatte - es una catapulta, fonévol, manganell, etc.)

Soc, socs; dormí com un soc; soca, trong o tronc de Nadal

2. Tizonar, Tuzonar, v., tisonner, attiser.
Fig. Silh que son ves Amor tric e vaire
Ho tuzonon.
R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin: No puesc.
Ceux qui sont vers Amour tricheurs et changeants tisonnent cela.
ANC. FR. Que cele moult le tisona. 
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 285.

3. Atizar, Atuzar, Atusar, v., attiser, exciter.
Los sirvens que atuzavo lo fuoc. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 18.
Les sergents qui atisaient le feu.
Fig. Fin' amors el cor m' atiza
Un fuec don m' es suaus la flama.
Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que. 
Pur amour au coeur m'attise un feu dont m'est douce la flamme.
Part. pas. El fuecx es atizatz
Que y a mes malvestatz.
P. Cardinal: Quals aventura.
Le feu qu'y a mis méchanceté est attisé. 
ESP. Atizar. PORT. Atiçar. IT. Attizare. (chap. Atisá, féli ven al foc, reviscolá los calius. T'atisaré! : te fotré : atiso, atises, atise, atisem o atisam, atiséu o atisáu, atisen; atisat, atisats, atisada, atisades; atisaré; atisaría; si yo atisara la sendra o los calius esmorteíts podría botá foc a Penarroija de Tastavins.)

moraga, moragues