llépol

llépol, llepols, llépola, llépoles.

laminero, laminera, lamineros, lamineras.

laminero

I. || 1. Llaminer. Ja no deuria esser tan enfrú ni tan lépol per lo plaer que atroba menjant e bevent, 
Lull Cont. 129, 28. D'uns gats que y ha lépols me sembla que sia, Proc. olives 289. 
Al pedre la dolsa mel, | de la qual tan llépol fon, Llorente Versos, ii, 212. 

|| 2. Molt agradable al gust; cast. apetitoso. Vianda llépola, menjar gormant, Lacavalleria Gazoph. «Les cireres són molt llépoles». «No hi ha res més llépol per als menuts que els caramels». Raïm llépol: raïm que es destina a esser menjat i no a fer-ne vi (Gandesa). 

 

|| 3. Prompte per a pegar, per a escometre hostilment (Ulldecona). «Tens les mans molt llépoles»: tens les mans propenses a agredir.
II. m. Falca de ferro per a estellar soques (Binissalem).

Loc.
— Més llépol que ses serps: es diu d'una persona molt llépola (Mallorca).
Fon.: ʎépuɫ (or., Sóller, men., eiv.); ʎépoɫ (occ., val., mall.).
Etim.: derivat de llepar.

pedrís, pedrissos

pedrís, pedrissos: bang de pedra.

 

http://dle.rae.es/srv/search?m=30&w=pedrizo

Pelleric a Valderrobres. Al DCVB NO está la paraula pelleric.


Pub Pedris, Valderrobres

Pedro J. Bel Caldú:

Es curiós que a un pedrís li digueu "pelleric". Segurament per que a la bora del pedrís va estar instalat lo pelleric de verdat, que ere una columna a on lligaven als presos, per a vergonya pública. L'unic pelleric que jo sé que se conserve es lo de Queretes, que está a la plaça, prop del arc de la muralla que donave entrada al recinto amurallat. A Fórnols n'hi ha un carrer, a la bora del antic arc d'entrada a la vila.
Penjo fotos de l' arc del pelleric de Fórnols i del pelleric de la plaça de Queretes.

 

pelleric de la plassa de Queretes

 

escales del pelleric, plassa de Valderrobres