Mostrando las entradas para la consulta valencia ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta valencia ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 17 de julio de 2026

Termin, Termini, Terminacio, Terminatio, Termenable, Terme - Exterminar

Termin, Termini, s, m., lat. terminus, terme, délai.
Ab fals diz et ab terminis loncs.
Raimond de Miraval: Contr' amor.
Avec faux propos et avec délais longs.
Lonc termini m fan paor.
B. de Ventadour: Estat ai.
Longs termes me font peur.
- Temps, printemps.
Bel m' es quan la rosa floris
E 'l gens terminis s' enansa.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es.
Il m'est beau quand la rose fleurit et que le gentil printemps s'élance.
Ab lo dous termini d' estiu.
Arnaud de Cotignac: Lo vers comens.
Avec le doux temps d'été.
ANC. FR. A l'entrant du douz termine
Du mois nouvel.
Gaces Brulé. Essai sur la Musique, t. II, p. 197.
Seigneurs, ce fu en ce termine
Que li douz temps d'esté décline.
Roman du Renart, La Vallière, t. II, p. 188.
CAT. Termini. ESP. Término. PORT. Termo. IT. Termine. (chap. Termini, terminis.)

De hom mort dints los termes de Jaca

2. Terminacio, Terminatio, s. f., lat. terminatio, délimitation, action de poser des bornes, fin, conclusion. 
Mar... per sas ribas pren terminacio. Eluc. de las propr., fol. 153.
Mer.. par ses rives prend délimitation.
- Terminaison.
Tantas rimas troba hom en esta terminatio. Leys d'amors, fol. 149.
(chap. Tantes rimes se troben en esta terminassió.)
Tant de rimes on trouve dans cette terminaison.
CAT. Terminació. ESP. Terminación. PORT. Terminação. IT. Terminazione.
(chap. Terminassió, terminassions.)

3. Termenable, adj., retenable, arrêtable, terminable, limitable, qui peut 
être arrêté, retenu, borné.
Ayga... es... per cors estranh termenable. Eluc. de las propr., fol. 149.
L'eau... est... par corps étranger retenable.

4. Terme, s. m., lat. termen, terme, borne.
Termes moven
De lor logal o trasmudan.
Brev. d'amor, fol. 127.
Changeant ou transposant les bornes de leur place.
Terra non poyres aver per caussar lo terme, aquel ni sos agachos.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 28.
Terre vous ne pourrez avoir pour chausser le terme, celui-là ni ses témoins.
- Tertre.
E 'l gibres e 'l neus son a flocx
Pels termes. 
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Et le givre et la neige sont à flocons par les tertres.
- Temps préfix.
Can venc al jorn del terme qu' ilh pausero. Liv. de Sydrac, fol. 2.
Quand vint au jour du terme qu'ils posèrent.
Seran pagadas per los termes vengutz et a venir.
Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
Seront payés pour les termes venus et à venir.
Deu terme penre per respondre. Liv. de Sydrac, fol. 109.
Doit prendre terme pour répondre.
- Accouchement.
Es util quan ve en jorn de terme. Eluc. de las propr., fol. 85.
Est utile quand vient en jour de terme.
- Fin, achèvement.
Tro qu' es vengut lo terme de la sieua sancta vida. V. de S. Honorat.
Jusqu'à ce qu'est venue la fin de la sienne sainte vie.
CAT. Terme. (chap. Terme, termes. Vore “los termens” del regne de Valencia o “De hom mort dints los termes de Jaca.”)

5. Termenal, adj., lat. terminals, qui concerne les termes, les limites, les 
confins.
Subst. Dins... Moychac ni dins los termenals.
Cout. de Moyssac, XIIIe siècle, DOAT, t. CXXVII, fol. 1.
Dans... Moyssac ni dans les limites.
ESP. PORT. Terminal. IT. Terminale. (chap. Terminal, terminals.)

6. Termenador, Termanador, s. m., limitateur, borneur.
D' autres savents homes e termenadors.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 2.
D'autres savants hommes et borneurs.
Orizon, que vol dire termanador de la vista, et el la termena.
(chap. Horizonte, que vol di limitadó de la vista, y ell la limite.)
Eluc. de las propr., fol. 108.
Horizon, qui veut dire limitateur de la vue, et il la limite.
ESP. Terminador. IT. Terminatore.

7. Termenar, Terminar, v., lat. terminare, terminer, borner, limiter.
Orizon, que vol dire termanador de la vista, et el la termena.
Eluc. de las propr., fol. 108.
Horizon, qui veut dire limitateur de la vue, et il la limite.
- Poser des bornes, fixer des limites.
Lo libre que ensenha de destrar e de termenar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, Som.
Le livre qui enseigne à mesurer et à borner.
Subst. Capitol de terminar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 1.
Chapitre du borner.
CAT. ESP. PORT. Terminar. IT. Terminare. (chap. Ficá fites; dividí terres, lindá, limitá, ficá limits, separá 2 termes de diferens amos. Vore fita, filloles.)

8. Terminatiu, adj., limitatif, propre à limiter.
Es terminativa, cum vezem que la arena seca sia terme de la mar.
Eluc. de las propr., fol. 26.
Est limitative, comme nous voyons que le sable sec soit limite de la mer.
CAT. Terminatiu. ESP. IT. Terminativo. (chap. Terminatiu, terminatius, terminativa, terminatives; limitatiu, limitatius, limitativa, limitatives; limitadó, limitadós, limitadora, limitadores.)

9. Aterminamen, s. m., borne, limite.
Dedins aquestz aterminamens. Tit. de 1258, Arch. du Roy., J, 330.
(chap. Dins de estos termes.)
Dans ces limites.

10. Atermenation, s. f., abornement, délimitation.
Aguesso fach valat per atermenation.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 24.
Eussent fait fossé pour délimitation.
(chap. Delimitassió, delimitassions.)

11. Atermenador, s. m., délimitateur, borneur.
Destrador et atermenador.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 1.
Mesureur et délimitateur.
ANC. CAT. Atermenador.

12. Atermenar, v., délimiter, limiter, borner, terminer.
Per aquesta maniera... tot atermenador las poyra atermenar.
Que un terme atermine totz los caps.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 44.
Par cette manière... tout délimitateur les pourra délimiter.
Qu'une borne limite tous les bouts. 
ANC. FR. Et atermina le jour au lendemain un concile qui aterminé estoit par la bouche du pape. Prophéties de Merlin, fol. XXVII.
ANC. CAT. Atermenar.

13. Determinacio, Determenacio, s. f., lat. determinatio, détermination, signification.
Cum alcunas res... sio en loc per determinacio. Eluc. de las propr., fol. 5.
Comme aucunes choses... soient en place par détermination.
Segon la determenacio de totz los autres catholix.
Segon la determenacio de dreyt escrit.
L'Arbre de Batalhas, fol. 180 et 106.
Selon la détermination de tous les autres catholiques.
Selon la signification de droit écrit.
CAT. Determinació. ESP. Determinación. PORT. Determinação. IT. Determinazione. (chap. Determinassió, determinassions.)

14. Determinar, v., lat. determinare, déterminer, fixer, résoudre, décider.
Ayssi o determina S. Yeroneme. V. et Vert., fol. 92.
(chap. Així (aixina) u determine San Gerónimo o Jerónimo. No ere indio.)
Ainsi le décide saint Hiéronime.

(chap. Així (aixina) u determine San Gerónimo o Jerónimo. No ere indio.)


Mielhs es simplamen duptar
Que folamen determinar.
Aquesta contrarietat
Se sol aissi determinar.
Brev. d'amor, fol. 86 et 62. 
Mieux est de simplement douter que de follement décider.
Cette contrariété a coutume de se résoudre ainsi.
Part. pas. Al dit jorn assignat e determinat.
Chronique des Albigeois, col. 55.
Audit jour assigné et déterminé.
ANC. CAT. Determenar. CAT. MOD. ESP. PORT. Determinar.
IT. Determinare. 

(chap. Determiná, determinás : yo me determino, determines, determine, determinem o determinam, determinéu o determináu, determinen; determinat, determinats, determinada, determinades; determinaré; determinaría; si yo me determinara a enseñá o amostrá lo chapurriau.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc

15. Destermenar, v., mettre hors des limites, rendre infime.
Part. pas. Lignadas destermenadas.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Lignées infimes.
CAT. Destermenar (N. E. A nadie le sorprenderá que el catalán tenga el mismo verbo que el Roman, romans, romance, lengua occitana). IT. Disterminare.

16. Determenament, Determenamen, s. m. détermination, décision.
Atempramen e determenamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 132.
Tempérament et détermination.
ANC. CAT. Determenament (N. E. Repito lo mismo de arriba). 
ANC. ESP. Determinamiento. IT. Determinamento. (chap. Determinamén; determinassió; dessisió.)

17. Destermenament, Destermenamen, s. m., extermination.
Autre periron del destermenamen. La nobla Leycson.
D'autres périrent de l'extermination.
(chap. Exterminassió, exterminassions. La nobla Leycson o Leyczon es la noble llissó escrita en chapurriau antic del Vaud, Suiza, circa lo 1100.
No crec que anigueren los catalans a enseñals a parlá y escriure, com tampoc van aná a Estrasburgo al añ 842.)

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.

18. Determenadament, Determinadamen, adv., déterminément, résolument, positivement.
Quant a determinadamen
Del cel en terra, dissenden.
Brev. d'amor, fol. 184.
Combien il y a positivement du ciel en terre, en descendant.
So ayshi determenadament en un loc. Eluc. de las propr., fol. 5.
Sont ainsi déterminément en un lieu.
ANC. CAT. Determenadament (N. E. Repito lo de más arriba). 
CAT. MOD. Determinadament. ESP. Determinadamente.
IT. Determinatamente. (chap. Determinadamen.)

19. Desterminador, s. m., exterminateur.
Periro il del desterminador.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ils périrent par l'exterminateur.
(chap. Exterminadó.)

20. Exterminayre, Exterminador, s. m., lat. exterminator, exterminateur.
Exterminayre e dissipayre. Eluc. de las propr., fol. 12.
(chap. Exterminadó y dissipadó. Vore: Luisico Companys.)
Exterminateur et dissipateur.
CAT. ESP. PORT. Exterminador. IT. Esterminatore. (chap. Exterminadó, exterminadós, exterminadora, exterminadores.)

Luis Companys; Exterminayre, Exterminador, s. m., lat. exterminator, exterminateur.

21. Exterminar, v., lat. exterminare, exterminer, bannir, chasser.
Diables,... las virtutz, per Dieus en nostras animas plantadas, dezira par sa maleza dissipar et exterminar. Eluc. de las propr., fol. 12.
Le diable ... les vertus, par Dieu en nos âmes plantées, désire par sa malice dissiper et chasser.
CAT. ESP. PORT. Exterminar. IT. Esterminare. (chap. Exterminá : extermino, extermines, extermine, exterminem o exterminam, exterminéu o extermináu, exterminen; exterminat, exterminats, exterminada, exterminades; exterminaré; exterminaría a tots los catalanistes; si yo exterminara a la Ascuma diría casi com Terminator : sayonara, chiquets.)

Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA) 4

miércoles, 3 de junio de 2026

Solvre, Solver

Solvre, Solver, v., lat. solvere, délier, absoudre, délivrer, résoudre.
Qu' en cel et en terra pogues
Solver quascun de sos peccatz.
Pons de Capdueil: En honor del. 
Qu'en ciel et en terre il pût absoudre chacun de ses péchés.
Totas questios
El solvia.
B. Carbonel: S' ieu anc.
Toutes questions il résolvait.
 
Solvre, Solver, v., lat. solvere, délier, absoudre, délivrer, résoudre.
 
Ja, per plag que m' en mueva,
No m solvera de son liam.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Jamais, pour querelle qu'elle m'en suscite, je ne me délivrerais de son lien.
A qui poder es datz
De liar e de solvre cal que sia 'l peccatz
D' eretic o de baudes o dels essabatatz.
Izarn: Diguas me tu.
A qui pouvoir est donné de lier et de délier quel que soit le péché d'hérétique ou de vaudois ou des ensabatés.
Part. pas. Sia de part mi souta,
Qu' ieu m tenc de part lieis per soutz.
Giraud de Calanson: Ara s' es ma.
Qu'elle soit de par moi déliée, vu que je me tiens de par elle délié.
ANC. FR.
Par exemple d'autruy faiz soudre la question.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 292.
Si c'est quelque question difficile à soudre... lui-même te la soudra.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 38.
Ledict Panurge solut très bien le problème.
Rabelais, liv. II, ch. 16.
Tant et sy longuement qu'ilz seront solz et payés de tout.
Charte de Valenciennes, p. 33.
ESP. PORT. Solver. IT. Solvere. (chap. solusioná un problema; absoldre los pecats; resoldre una derivada o integral; disoldre una grassiosa de paperet en aigua, o un catalanista en ássit sulfúric : de sofre, que ham vist mes amún.)
 
2. Solutio, Solution, s. f., lat. solutionem, solution, dénouement d'une difficulté. 
De tot li dis sant Honoratz
Solutions e veritatz.
V. de S. Honorat.
(chap. De tot li va di san Honorat solusions y verdats.)
De tout saint Honorat lui dit explications et vérités.
- Séparation des parties.
Quan accideys solucio de continuitat en una de aquestas cartilages.
Trad. d'Albucasis, fol. 20.
Quand arrive solution de continuité en un de ces cartilages.
- Relâchement.
Fort solucio de ventre. Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Fort relâchement de ventre.
- Paiement, acquittement.
En solution et en paga. Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 24.
En acquittement et en paiement.
CAT. Solució. ESP. Solución. PORT. Solução. IT. Soluzione. (chap. Solusió, solusions; algú pronunsiará ss, entonses se escriu: solussió, solussions.)
 
3. Solvemen, s. m., acquittement, remise, décharge, quittance.
Los covinens e 'ls solvemens que las donzellas fan a paire e a maire.
Statuts de Montpellier, de 1204.
(N. E. En 1204 fue coronado rey de Aragón en Roma Pedro II, señor de Montpellier. Tenemos algún texto famoso, como el de 1196, “als presentz”; Jaime I, su hijo, aún tardaría bastante a entrar en Valencia o conquistar Mallorca. En torno al 1100 se encuentran los textos de los Vaudois, baudes, del Vaud, en Suiza, y la lengua occitana está ya más que desarrollada, con las particularidades de esa zona. En el año 842 encontramos el primer documento escrito con muchas palabras en chapurriau mezclado con latín, en Estrasburgo, los juramentos, serments en francés, Straßburger Eide en alemán.)

Les conventions et les décharges que les demoiselles font à père et à mère.
Carta del solvemen qu' el reis fes als mercadiers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 161.
Charte de la remise que le roi fit aux marchands.
 
4. Solutiu, adj., solutif, propre à dissoudre, à résoudre.
Confections de medicinas solutivas. Fors de Bearn, p. 1078.
(N. E. En el texto que edito, Bearn sale con tilde, Béarn, y sin ella, Bearn; suelo dejar el texto tal como lo leo en el PDF. Bearne.)
Confections de médecines solutives.
Subst. Deves uzar de solutius. Eluc. de las propr., fol. 97.
Vous devez user de solutifs.
CAT. Solutiu. ESP. IT. Solutivo. (chap. Solutiu, solutius, solutiva com la lejía, solutives; disolutiu, disolutius, disolutiva, disolutives; purgán, purgans, purganta, purgantes; purgatiu com mesclá servesa en lleit, purgatius, purgativa com la ruda, herbes purgatives com la ortiga, ortigues, fetes en sopa o crema.)
 
5. Absolvre, Absolver, Assolver, v., lat. absolvere, absoudre, délier, dégager. 
Lo poder m' era donatz
D' absolver las gens dels peccatz.
(chap. Lo poder me ere donat de absoldre a la gen (les gens) dels pecats.)
V. de S. Honorat.
Le pouvoir m'était donné d'absoudre les gens des péchés.
- Expliquer, interpréter, résoudre.
Que li absolveson aquel somni, e negun no lo li saup absolvre.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 6.
Qu'ils lui expliquassent ce songe, et nul ne le lui sut expliquer.
Que d' infra aquel temps absolvessan las questions.
Hist. de la Bible en prov., fol. 79.
Que depuis ce temps ils résolussent les questions.
- Livrer, délivrer.
Vendero e donero, gurpiro et absolvero a 'N Ratier.
Tit. de 1198. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328.
Vendirent et donnèrent, délaissèrent et livrèrent au seigneur Ratier.
Part. pas. Era sui assoutz en amor.
Bertrand de Born: Cortz e guerras.
Maintenant je suis délié en amour.
Es absolt del sagramen. L' Arbre de Batalhas, fol. 220.
Il est dégagé du serment.
Subst. O ab assout o ab beur' o ab manjar.
P. Cardinal: Un sirventes.
Ou avec absout (absolution) ou avec boire ou avec manger.
- Absolu, terme de grammaire.
Son apelat absout, quar ne son tengut de regir acusatiu. Leys d'amors, fol. 43. 
Ils sont appelés absolus, parce qu'ils ne sont pas tenus de régir l'accusatif.
ANC. FR. Et se confessa à moy, et je li dis: Je vous asolz de tel pooir comme Dieu m'a donné. Joinville, p. 76.
Et li absolurent du serment qu'il avoit fait aux Anglois.
Monstrelet, t. II, fol. 119.
Absolu m'a de mes péchiés. Roman de la Rose, v. 11309.
Tant et si longuement qu'il sera asolz et payés de toute ladite depte.
Charte de Valenciennes, p. 401.
ANC. CAT. Absolrer. CAT. MOD. Absoldrer. ESP. PORT. Absolver. IT. Assolvere. 
(chap. Absoldre : absolbo o absolgo, absols, absol, absolbem, absolbéu, absolen; absolt, absolts, absolta, absoltes.)
 
6. Absolutio, s. f., lat. absolutio, absolution, décharge.
Covinens et absolutios las quals fan las donzellas al paire et a la maire.
Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K. 704.
Conventions et décharges lesquelles font les demoiselles au père et à la mère.
Loc. Li dona absolutio. Brev. d'amor, fol. 116.
Lui donne absolution.
CAT. Absolució. ESP. Absolución. PORT. Absolução, absolvição. IT. Assoluzione. 
(chap. Absolusió, absolusions; absolussió, absolussions.)
 
7. Absolvement, Absolvemen, s. m., absolution.
L' absolvemens del capela. Brev. d'amor, fol. 116.
(chap. L'absolusió del capellá; absolvemén, absolvemens.)
L'absolution du chapelain.
- Quittance.
An donat... per aquest absolvement, cent sols.
(chap. Lo chapurriau de fa 920 añs lo podéu escriure vatros mateixos, que se entén mol be.)
Tit. de 1106. DOAT, t. CXIV, fol. 224.
Ont donné... pour cette quittance, cent sous. 
ANC. ESP. Absolvimiento. (chap. absolvemén, absolvemens; absolvimén, absolvimens; absolusió o absolussió.)
 
8. Absolut, adj., lat. absolutus, absolu, terme de grammaire.
Noms absolutz, es aquel qu' om per lui meteysh enten ses ajustamen d' autre. 
Leys d'amors, fol. 48.
Nom absolu, c'est celui qu'on entend par lui-même sans adjonction d'autre.
CAT. Absolut. ESP. PORT. Absoluto. IT. Assoluto. (chap. Absolut, absoluts, absoluta, absolutes; nom absolut, es aquell que se entén per nell mateix sense ajuntamén datre.)
 
9. Absolutament, Absolutamen, adv., absolument, parfaitement, entièrement.
Cum aquo no sia absolutament vertatz. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
(chap. Com aixó - assó, açó - no sigue absolutamen verdat.)
Comme cela ne soit pas entièrement vérité.
- En terme de grammaire, il se disait d'un nom ou d'un verbe employé sans régime:
Si us ablatius es pauzatz absolutamen. Leys d'amors, fol. 56.
(chap. Si un ablatiu es posat absolutamen : sense régim o complemén.)
Si un ablatif est posé absolument.
CAT. Absolutament. ESP. PORT. Absolutamente. IT. Assolutamente.
(chap. Absolutamen o absolútamen, ya que lo acento fort cau a la u, y entonses la paraula es esdrújula y se fique tilde. A mols adverbios llargs passe lo mateix.)

 

10. Dissolvre, Dissolver, Disolvre, Disolver, v., lat. dissolvere, dissoudre, détacher, séparer.
Quan calor fa sa operacio en qualque re, dissol sas partidas.
(chap. Cuan la caló fa sa (la seua) operassió a consevol cosa, dissol les seues parts.)
Eluc. de las propr., fol. 24.
Quand la chaleur exerce son action sur quelque chose, elle dissout ses parties. 
Pren un petit de sal, e disolveys aquel. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Prend un peu de sel, et dissout celui-là.
Part. pas. No sia deliada ni dissolta. Trad. d'Albucasis, fol. 63.
Qu'elle ne soit déliée ni détachée.
- Dérégler.
Ministrar laxatio per purgar las dissoltas humors.
Eluc. de las propr., fol. 104.
Administrer relâchement pour purger les humeurs déréglées.
ESP. Disolver. PORT. Dissolver. IT. Dissolvere. (chap. Disoldre o dissoldre; desfé; deslligá; dissolt, dissolts, dissolta, dissoltes; desfet, desfets, desfeta, desfetes; deslligat, deslligats, deslligada, deslligades.)

 

11. Dissolut, adj., lat. dissolutus, détaché, dissolu, déréglé, sans mesure.
En nota de cans o de sos dissolutz. V. et Vert., fol. 88.
En note de chants ou de sons déréglés.
Rims dissolutz, en autra maniera rimas dissolutas. Leys d'amors, fol. 21.
Rimes dissolues, en autre manière rimes dissolues.
- Débauché, déshonnête.
E 'ls morgues ero tuit dissolut. Cat. dels apost. de Roma, fol. 126.
Et les moines étaient tous dissolus.
CAT. Dissolut. ESP. Disoluto. PORT. IT. Dissoluto. (chap. Dissolut, dissoluts, dissoluta, dissolutes; sense mida; descabestrat, descabestrats, descabestrada, descabestrades.)
 
12. Dissolucio, Dissolutio, s. f., lat. dissolutio, dissolution, division, séparation.
Es dissolucios de vida. Trad. de Bède, fol. 31.
C'est dissolution de vie.
- Diffusion.
Dissolutios, la qual se fay per aquesta meteyssha maniera.
(chap. Dissolusió, la cual se fa de (per) esta mateixa manera.)
Leys d'amors, fol. 122. 
La diffusion, laquelle se fait par cette même manière.
CAT. Dissolució. ESP. Disolución. PORT. Dissolução. IT. Dissoluzione. (chap.  Dissolusió, dissolusions.)
 
13. Dissolutiu, adj., dissolutif, propre à dissoudre.
Cum sia per sa calor dissolutiu.
Cum tota medecina sia dissolutiva.
Eluc. de las propr., fol. 29 et 104.
Comme il soit par sa chaleur dissolutif.
Comme toute médecine soit dissolutive.
Subst. Si purga ab dissolutius. Eluc. de las propr., fol. 86.
Se purge avec des dissolutifs. 
ESP. Disolutivo. PORT. IT. Dissolutivo. (chap. Dissolutiu, dissolutius, dissolutiva, dissolutives; dissolvén, dissolvens, dissolventa o dissolvén, dissolventes o dissolvens.)
 
14. Dessoliar, v., délier, détacher, desserrer.
Part. pas. Ris, dessoliadas tas lavras. Trad. de Bède, fol. 69.
Ris, tes lèvres desserrées.
 
15. Rezolucio, s. f., lat. resolutio, résolution.
Per rezolucio de la cauza odorabla.
Neu, apres sa rezolucio, mollifica et humecta la terra.
Eluc. de las propr., fol. 16 et 137.
Par résolution de la chose odoriférante.
La neige, après sa résolution, amollit et humecte la terre.
CAT. Resolució. ESP. Resolución. PORT. Resolução, IT. Resoluzione.
(chap. Ressolusió, ressolusions; en lo cas de la neu, se fon, fondre, fondres.)
 
16. Resolutiu, adj., résolutif, propre à résoudre, à dissiper.
Aperitius, resolutius. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Apéritifs, résolutifs.
Lutz es... del gel resolutiva. Eluc. de las propr., fol. 120.
La lumière est... de gelée résolutive.
CAT. Resolutiu. ESP. PORT. IT. Resolutivo. (chap. Resolutiu, resolutius, resolutiva, resolutives. La llum es del gel resolutiva : fon lo gel, lo disipe o dissipe, lo fa marchá.)

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html