Mostrando entradas con la etiqueta Termin. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Termin. Mostrar todas las entradas

viernes, 17 de julio de 2026

Termin, Termini, Terminacio, Terminatio, Termenable, Terme - Exterminar

Termin, Termini, s, m., lat. terminus, terme, délai.
Ab fals diz et ab terminis loncs.
Raimond de Miraval: Contr' amor.
Avec faux propos et avec délais longs.
Lonc termini m fan paor.
B. de Ventadour: Estat ai.
Longs termes me font peur.
- Temps, printemps.
Bel m' es quan la rosa floris
E 'l gens terminis s' enansa.
Pierre d'Auvergne: Bel m' es.
Il m'est beau quand la rose fleurit et que le gentil printemps s'élance.
Ab lo dous termini d' estiu.
Arnaud de Cotignac: Lo vers comens.
Avec le doux temps d'été.
ANC. FR. A l'entrant du douz termine
Du mois nouvel.
Gaces Brulé. Essai sur la Musique, t. II, p. 197.
Seigneurs, ce fu en ce termine
Que li douz temps d'esté décline.
Roman du Renart, La Vallière, t. II, p. 188.
CAT. Termini. ESP. Término. PORT. Termo. IT. Termine. (chap. Termini, terminis.)

De hom mort dints los termes de Jaca

2. Terminacio, Terminatio, s. f., lat. terminatio, délimitation, action de poser des bornes, fin, conclusion. 
Mar... per sas ribas pren terminacio. Eluc. de las propr., fol. 153.
Mer.. par ses rives prend délimitation.
- Terminaison.
Tantas rimas troba hom en esta terminatio. Leys d'amors, fol. 149.
(chap. Tantes rimes se troben en esta terminassió.)
Tant de rimes on trouve dans cette terminaison.
CAT. Terminació. ESP. Terminación. PORT. Terminação. IT. Terminazione.
(chap. Terminassió, terminassions.)

3. Termenable, adj., retenable, arrêtable, terminable, limitable, qui peut 
être arrêté, retenu, borné.
Ayga... es... per cors estranh termenable. Eluc. de las propr., fol. 149.
L'eau... est... par corps étranger retenable.

4. Terme, s. m., lat. termen, terme, borne.
Termes moven
De lor logal o trasmudan.
Brev. d'amor, fol. 127.
Changeant ou transposant les bornes de leur place.
Terra non poyres aver per caussar lo terme, aquel ni sos agachos.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 28.
Terre vous ne pourrez avoir pour chausser le terme, celui-là ni ses témoins.
- Tertre.
E 'l gibres e 'l neus son a flocx
Pels termes. 
P. Raimond de Toulouse: Era pus.
Et le givre et la neige sont à flocons par les tertres.
- Temps préfix.
Can venc al jorn del terme qu' ilh pausero. Liv. de Sydrac, fol. 2.
Quand vint au jour du terme qu'ils posèrent.
Seran pagadas per los termes vengutz et a venir.
Ord. de Philippe-le-Bel, de 1306.
Seront payés pour les termes venus et à venir.
Deu terme penre per respondre. Liv. de Sydrac, fol. 109.
Doit prendre terme pour répondre.
- Accouchement.
Es util quan ve en jorn de terme. Eluc. de las propr., fol. 85.
Est utile quand vient en jour de terme.
- Fin, achèvement.
Tro qu' es vengut lo terme de la sieua sancta vida. V. de S. Honorat.
Jusqu'à ce qu'est venue la fin de la sienne sainte vie.
CAT. Terme. (chap. Terme, termes. Vore “los termens” del regne de Valencia o “De hom mort dints los termes de Jaca.”)

5. Termenal, adj., lat. terminals, qui concerne les termes, les limites, les 
confins.
Subst. Dins... Moychac ni dins los termenals.
Cout. de Moyssac, XIIIe siècle, DOAT, t. CXXVII, fol. 1.
Dans... Moyssac ni dans les limites.
ESP. PORT. Terminal. IT. Terminale. (chap. Terminal, terminals.)

6. Termenador, Termanador, s. m., limitateur, borneur.
D' autres savents homes e termenadors.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 2.
D'autres savants hommes et borneurs.
Orizon, que vol dire termanador de la vista, et el la termena.
(chap. Horizonte, que vol di limitadó de la vista, y ell la limite.)
Eluc. de las propr., fol. 108.
Horizon, qui veut dire limitateur de la vue, et il la limite.
ESP. Terminador. IT. Terminatore.

7. Termenar, Terminar, v., lat. terminare, terminer, borner, limiter.
Orizon, que vol dire termanador de la vista, et el la termena.
Eluc. de las propr., fol. 108.
Horizon, qui veut dire limitateur de la vue, et il la limite.
- Poser des bornes, fixer des limites.
Lo libre que ensenha de destrar e de termenar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, Som.
Le livre qui enseigne à mesurer et à borner.
Subst. Capitol de terminar.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 1.
Chapitre du borner.
CAT. ESP. PORT. Terminar. IT. Terminare. (chap. Ficá fites; dividí terres, lindá, limitá, ficá limits, separá 2 termes de diferens amos. Vore fita, filloles.)

8. Terminatiu, adj., limitatif, propre à limiter.
Es terminativa, cum vezem que la arena seca sia terme de la mar.
Eluc. de las propr., fol. 26.
Est limitative, comme nous voyons que le sable sec soit limite de la mer.
CAT. Terminatiu. ESP. IT. Terminativo. (chap. Terminatiu, terminatius, terminativa, terminatives; limitatiu, limitatius, limitativa, limitatives; limitadó, limitadós, limitadora, limitadores.)

9. Aterminamen, s. m., borne, limite.
Dedins aquestz aterminamens. Tit. de 1258, Arch. du Roy., J, 330.
(chap. Dins de estos termes.)
Dans ces limites.

10. Atermenation, s. f., abornement, délimitation.
Aguesso fach valat per atermenation.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 24.
Eussent fait fossé pour délimitation.
(chap. Delimitassió, delimitassions.)

11. Atermenador, s. m., délimitateur, borneur.
Destrador et atermenador.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, c. 1.
Mesureur et délimitateur.
ANC. CAT. Atermenador.

12. Atermenar, v., délimiter, limiter, borner, terminer.
Per aquesta maniera... tot atermenador las poyra atermenar.
Que un terme atermine totz los caps.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 44.
Par cette manière... tout délimitateur les pourra délimiter.
Qu'une borne limite tous les bouts. 
ANC. FR. Et atermina le jour au lendemain un concile qui aterminé estoit par la bouche du pape. Prophéties de Merlin, fol. XXVII.
ANC. CAT. Atermenar.

13. Determinacio, Determenacio, s. f., lat. determinatio, détermination, signification.
Cum alcunas res... sio en loc per determinacio. Eluc. de las propr., fol. 5.
Comme aucunes choses... soient en place par détermination.
Segon la determenacio de totz los autres catholix.
Segon la determenacio de dreyt escrit.
L'Arbre de Batalhas, fol. 180 et 106.
Selon la détermination de tous les autres catholiques.
Selon la signification de droit écrit.
CAT. Determinació. ESP. Determinación. PORT. Determinação. IT. Determinazione. (chap. Determinassió, determinassions.)

14. Determinar, v., lat. determinare, déterminer, fixer, résoudre, décider.
Ayssi o determina S. Yeroneme. V. et Vert., fol. 92.
(chap. Així (aixina) u determine San Gerónimo o Jerónimo. No ere indio.)
Ainsi le décide saint Hiéronime.

(chap. Així (aixina) u determine San Gerónimo o Jerónimo. No ere indio.)


Mielhs es simplamen duptar
Que folamen determinar.
Aquesta contrarietat
Se sol aissi determinar.
Brev. d'amor, fol. 86 et 62. 
Mieux est de simplement douter que de follement décider.
Cette contrariété a coutume de se résoudre ainsi.
Part. pas. Al dit jorn assignat e determinat.
Chronique des Albigeois, col. 55.
Audit jour assigné et déterminé.
ANC. CAT. Determenar. CAT. MOD. ESP. PORT. Determinar.
IT. Determinare. 

(chap. Determiná, determinás : yo me determino, determines, determine, determinem o determinam, determinéu o determináu, determinen; determinat, determinats, determinada, determinades; determinaré; determinaría; si yo me determinara a enseñá o amostrá lo chapurriau.)

Vols dependre chapurriau ? , natros te l'amostrem, penya porc, peña porc

15. Destermenar, v., mettre hors des limites, rendre infime.
Part. pas. Lignadas destermenadas.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée.
Lignées infimes.
CAT. Destermenar (N. E. A nadie le sorprenderá que el catalán tenga el mismo verbo que el Roman, romans, romance, lengua occitana). IT. Disterminare.

16. Determenament, Determenamen, s. m. détermination, décision.
Atempramen e determenamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 132.
Tempérament et détermination.
ANC. CAT. Determenament (N. E. Repito lo mismo de arriba). 
ANC. ESP. Determinamiento. IT. Determinamento. (chap. Determinamén; determinassió; dessisió.)

17. Destermenament, Destermenamen, s. m., extermination.
Autre periron del destermenamen. La nobla Leycson.
D'autres périrent de l'extermination.
(chap. Exterminassió, exterminassions. La nobla Leycson o Leyczon es la noble llissó escrita en chapurriau antic del Vaud, Suiza, circa lo 1100.
No crec que anigueren los catalans a enseñals a parlá y escriure, com tampoc van aná a Estrasburgo al añ 842.)

Pour de Dieu l' amour et pour du chrétien peuple et le notre commun salut, de ce jour en avant, en quant que Dieu savoir et pouvoir me donne, assurément sauverai moi ce mon frère Charles, et en aide, et en chacune chose, ainsi comme homme par droit son frère sauver doit, en cela que lui a moi pareillement fera: et avec Lothaire nul traité ne onques prendrai qui, à mon vouloir, à ce mien frère Charles en dommage soit.

18. Determenadament, Determinadamen, adv., déterminément, résolument, positivement.
Quant a determinadamen
Del cel en terra, dissenden.
Brev. d'amor, fol. 184.
Combien il y a positivement du ciel en terre, en descendant.
So ayshi determenadament en un loc. Eluc. de las propr., fol. 5.
Sont ainsi déterminément en un lieu.
ANC. CAT. Determenadament (N. E. Repito lo de más arriba). 
CAT. MOD. Determinadament. ESP. Determinadamente.
IT. Determinatamente. (chap. Determinadamen.)

19. Desterminador, s. m., exterminateur.
Periro il del desterminador.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ils périrent par l'exterminateur.
(chap. Exterminadó.)

20. Exterminayre, Exterminador, s. m., lat. exterminator, exterminateur.
Exterminayre e dissipayre. Eluc. de las propr., fol. 12.
(chap. Exterminadó y dissipadó. Vore: Luisico Companys.)
Exterminateur et dissipateur.
CAT. ESP. PORT. Exterminador. IT. Esterminatore. (chap. Exterminadó, exterminadós, exterminadora, exterminadores.)

Luis Companys; Exterminayre, Exterminador, s. m., lat. exterminator, exterminateur.

21. Exterminar, v., lat. exterminare, exterminer, bannir, chasser.
Diables,... las virtutz, per Dieus en nostras animas plantadas, dezira par sa maleza dissipar et exterminar. Eluc. de las propr., fol. 12.
Le diable ... les vertus, par Dieu en nos âmes plantées, désire par sa malice dissiper et chasser.
CAT. ESP. PORT. Exterminar. IT. Esterminare. (chap. Exterminá : extermino, extermines, extermine, exterminem o exterminam, exterminéu o extermináu, exterminen; exterminat, exterminats, exterminada, exterminades; exterminaré; exterminaría a tots los catalanistes; si yo exterminara a la Ascuma diría casi com Terminator : sayonara, chiquets.)

Associació catalanista del Matarranya (ASCUMA) 4