Mostrando las entradas para la consulta tutor ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta tutor ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 4 de octubre de 2026

19. Amerigo di Peguilhan. Sicum l'albres que per sobrecargar

19. Amerigo di Peguilhan. *

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230; Amerigo di Peguilhan

La prima di queste poesie, che chiude la serie delle citate nel De Vulgari Eloquentia é data secondo la lezione di B pubblicata dal Diez (Altromanische Sprachdenkmale, Bonn, Weber, 1846, p. 95) e dal Mahn (Gedichte der Troubadours, n. 344). 
Per la seconda, con la quale si entra nella serie delle poesie relative a cose d'Italia o composte da Italiani, si segue la lezione di D (in Cavedoni, Ricerche storiche intorno ai Trovatori provenzali accolti ed onorati nella corte dei marchesi d'Este nel secolo XIII, Modena, Soliani, 1844, p. 5); 
per la terza e la quarta la lezione pubblicata dal Mahn (Werke der Troubadours, II, 165 e 172); 
per la quinta e la sesta la lezione pubblicata dal Raynouard (Choix, IV, 61; Lexique Roman, I, 433). (Ed. Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beseit.)

Sicum l'albres que per sobrecargar
fraing si mezeis e pert son fruig e se,
ai eu perdut ma bella dompna e me, 
e mos engeins se fraing per sobramar. 
pero sitot me sui apoderatz,
anc jorn non fi mon dan ad escien, 
anceis cuich far tot so que fatz ab sen; 
mas er conosc que trop sobra il foudatz. 
E non es bon c'om sia trop senatz
que a sazos non sega son talen; 
e si noi a de chascun mesclamen, 
non es bona sola l'una meitatz. 
ben esdeven hom per sobresaber
nescis e'n vai maintas vetz follejan; 
per que s'eschai qu'om an en luoc mesclan 
sen ab foldat, quils sap gen retener.
Las, qu'ieu non ai mi mezeis en poder,
anz vau mon dan enqueren e cercan, 
e vuoill trop mais perdre e far mon dan 
ab vos, dompna, c'ab autra conquerer, 
c'ancse cuig far en aquest dan mon pro
e que savis en aquesta follor. 
pero a lei de fol fin amador
m'avetz ades, on pieitz mi faitz, plus bo.
Non sai nuill hoc, per qu'ieu des vostre no;
pero soven tornon mei ris en plor, 
et eu cum fols ai joi de ma dolor
e de ma mort, quand vei vostra faisso. 
col basalencs c'ab joi s'anet aucir, 
quand el miraill se remiret eis vi: 
tot atressi etz vos miraills a mi, 
que m'aucietz, quan vos vei nius remir. (ni us)
E nous en cal, quan mi vezetz morir, (no us)
abanz o faitz de mi tot atressi 
cum de l'enfan c'ab un maraboti 
fai hom del plor sebrar e departir; 
e puois quand es tornatz en alegrier 
et hom l'estrai so queil donet eil tol, (que il; e il)
et el adoncs plora e fai major dol 
dos aitans plus que no fetz de primier.
Tiriaca, jes vostre pretz non col
de meillurar, c'uoi valetz mais que hier. (uoi : lat. hodie : huy : avui)
Za non cuidei quem pogues oblidar 
lo danz c'ai pres d'amics e de segnors; 
mais lo granz danz oblid om pel majors, 
c'aizo es danz que nos pot emendar, 
quel meillor cors del mond el mels apres 
lays m'o; que tuz sabez ben del marques 
d'Est, cals era, no vos cal laudar ges; 
morz es; mas eu no cre q'e negun temps
morisson tan de bon costum esemps.
Qu'el fo savis e conoiscenz, e sap far 
a mesura, tan qu'era sa valors
el plus aut grad pozad e sos prez sors; 
e sostenir que nos pogues baisar 
la saup ab sen; pois fo larcs e cortes, 
humils als bos et als mals d'orgoils ples, 
e bos d'armas, adreichs en totas res, 
e vertadiers a son poder tuz temps, 
quel cor el sen i mes el fait esemps. 
Autre dol hai que m'es greus a durar 
del gai compte Verones, qu'era flors
de grant beutat e de tuz beus colors. 
quil seu bos aips vos volia contar, 
nols poria toz retrair' en un mes; 
ne non es hom que tener se pogues, 
sels audia, que de cor non plangues, 
per zo car mai no falliran null temps
aquest dui dol que son vengut esemps. 
Segner marques, vos fasiaz donar
a tals cui ja dar no fora sabors; 
pois fasiaz al menuz donadors 
creiser lor dons, cant audian parlar
del vostre fait cum era sobremes.
qui fara mai los bels dons nils granz bes? 
ni de cal cort venra tan ric arnes 
cum fazia de la vostra tuz temps, 
car negus tan cum vos non dava esemps? 
Segner marques, que faran li zuglar, 
a cui fezes tanz dons, tantas honors? 
mas un conseill no sai als trobadors: 
laissos morir et anous lais cercar; 
car sai no vei guaire qui de lor pes, 
car vos noi ets nel valenz coms noi es.
pauc nos laisset Deus ves que trop n'a pres,
si laisset tan, qu'el durera toz temps
planz e sospirs e dolors tot esemps. 
Aquel ver Deus que fo et er toz temps, 
los meta amdos en paradis esemps.

Selh que s'irais ni guerrey' ab amor, 
ges que savis no fai al mieu semblan; 
quar de guerra ven tart pro e tost dan, 
e guerra fai mal tornar en pejor;
en guerra trop, per qu'ieu non la volria, 
viutat de mal e de ben carestia;
e fin' amors, sitot mi fai languir,
a tant de joy quem pot leu esjauzir.
Quel plazer so plus que l'enuey d'amor, 
el be quel mal el sojorn que l'afan, 
el gaug quel dol el leu fays quel pezan,
el pro quel dan son plus el ris quel plor.
non dic aissi del tot que mal noi sia,
el mal qu' om n' a val mais que si 'n gueria, 
quar selh qu'ama de cor non vol guerir, 
del mal d'amor, tant es dous per sufrir. 
Enquera truep mais de ben en amor, 
quel vil fai pros el nesci gen parlan, 
e l'escars larc e leyal lo truan, 
el folh savi el pec conoissedor,
e l'orgulhos domesg' e humilia,
e de dos cors fai un, tan gen los lia; 
per qu'om non deu ad amor contradir,
pus tan gen sap comensar e fenir.
S'ieu l'ai servit, pro n' ai cambi d'amor, 
ab que ja plus nom fassa mais aitan;
qu' en mainh locs m'a fag tan aut e tan gen, 
don ja ses lieys no pogr' aver honor, 
e moutas vetz mi gart de vilania, 
que ses amor gardar no m'en sabria; 
e manhs bos motz mi fai pessar e dir, 
que ses amor noi sabria venir.
Bona dona, de vos tenc e d'amor 
sen e saber, cors e cor, motz e chan; 
e s'ieu res fatz que sia benestan, 
devetz n' aver lo grat e la lauzor 
vos e amors, quem datz la mayestria; 
e si ja plus de ben no m'en venia, 
pro n' ai cambi, segon lo mieu albir; 
e si plus fos, be saubral plus grazir. 
Chansos, vai t'en de ma part e d'amor 
al pro al ric al valen al prezan,
a cui servon Tyes et Alaman,
e sopleyo cum bon emperador; 
sobrels majors a una majoria: 
honor e pretz, larguez' e cortezia; 
larcs es de cor, d'amar e de servir, 
valens de fag per ric pretz conquerir.
Bona domna, la genser etz que sia, 
vas vos azor e soplei nueg e dia; 
jamais de vos no me volrai partir, 
qu' en tot lo mon non pogra miels chauzir.

en cort cossi vers no fatz, 
per qu'ieu vuelh si' apelatz 
e sia lurs lo chauzitz: 
chansos o vers aquest chans.
e respon als demandans,
qu' om non troba ni sap devezio,
mas sol lo nom, entre vers e chanso.
Qu'ieu ai motz mascles auzitz
en chansonetas assatz,
e motz femenis pauzatz
en verses bos e grazitz;
e cortz sonetz e cochans
ai ieu auzit en verses mans,
e chansos ai auzidas ab lonc so,
els motz d' amdos d' un gran el chan d'un to.
E s'ieu en sui desmentitz,
qu' aisso no sia vertatz;
no er hom per me blasmatz, 
si per dreg m'o contraditz; 
ans n'er sos sabers plus grans 
entrels bos el mieus mermans, 
si d'aissom pot venser segon razo; 
qu' ieu non ai ges tot lo sen Salamo. 
Quar es de son loc partitz 
domneys, que ja fon prezatz, 
mi sui alques desviatz
d'amor, tan m' estauc marritz! 
qu' entr' amairitz et amans
s'es mes us pales enjans,
qu' enjanan cre l' us l' autre far son pro,
e noi guardon temps ni per que ni quo. 
Qu'ieu vi, ans que fo faiditz,
si fos per amor donatz
us cordos, qu' adreg solatz
n' issia e ricx covitz;
per quem par que dur dos tans
us mes no fazia us ans,
quan renhava domneys ses tracio;
greu es qui ve com es e sap com fo. 
E non es tan relenquitz,
sitot mi sui dezamatz, 
qu' ieu no sia enamoratz
de tal qu' es sima e razitz
de pretz, tan qu'a me es dans;
pus la valors el semblans
son assemblat en tan bella faisso, 
qu' om noi pot neys pessar meliurazo. 
Ai, belh cors cars, gen noiritz,
adregz e ben faissonatz,
so qu' ieus vuelh dir devinatz;
qu' ieu no sui ges tan arditz
qu' eus prec que m'ametz, abans
vos clam merce merceyans.
sufretz qu' ieus am e nous quier autre do, 
e ges d'aquest nom devetz dir de no. 
Vas Malespina vai, chans,
al pro Guillem qu' es prezans, 
qu'elh aprenda de te los motz el so, 
qual ques vuelha per vers o per chanso. 
Na Beatriz d'Est, l' enans
de vos mi platz ques fai grans;
en vos lauzar s' en son pres tug li bo, 
per qu' ieu de vos dauri mon vers chanso.


e podetz o conoisser e saber, 
quar selh que plus volia mantener 
solatz, domney, largueza ab cor verai, 
mezura e sen, conoissensa e paria,
humilitat, orguelh ses vilania,
els bons mestiers totz ses menhs e ses mai,
es mortz, Guillems Malespina marques,
que fo miralhs e mayestre dels bes.
De bons mestiers el mon par non li sai,
qu'anc non fon tan larcs, segon mon parer, 
Alixandres de manjar ni d'aver,
qu'elh non dis non quil quis, ni trobet plai;
ni ges d'armas Galvains plus non valia, 
ni non saup tan Yvan de cortezia, 
nis mes Tristans d'amor en tan d'assai; 
hueymais non er chastiatz ni repres 
negus, si falh, pus lo miralhs noy es.
On son eras siei dig plazent e guai 
e siei fag plus poderos de poder
quels autres fagz fazian desvaler? 
oi dieus! cum son escurzit li clar rai 
qu'alumavan Toscana e Lombardia, 
per que quascus anava et venia
ab lo sieu nom, ses dopte e ses esmai! 
qu'aissi saup pretz guizar, tan fon cortes, 
cum l'estela guidet los reys totz tres.
Per cui venran soudadier de luenh sai
nil ric joglar quel venian vezer? 
qu'elh sabia honrar e car tener 
plus que princeps de sai mar ni de lai, 
e manhta gens ses art, ses joglaria, 
per lo sieu don on negus non falhia; 
que manh caval ferran e brun et bai
donava plus soven et autr' arnes
de nulh baron qu'ieu anc vis ni saubes. 
Belhs senher cars, valens, e que farai? 
ni cum puesc sai vius ses vos remaner? 
quem sabiatz tan dir e far plazer 
qu'autre plazers contral vostrem desplai; 
que tals per vos m'onrava e m'aculhia 
que m'er' estrans, cum si vist no m'avia: 
ni ja nulh temps cambi non trobarai 
ni esmenda del dan qu'ai per vos pres, 
ni eu non cre qu'om far la m'en pogues. 
Lo senher qu'es una persona en tres, 
vos valha aissi cum ops ni cochaus es.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

corron un pauc trop enan, 
per un de nos, duy de lor, 
e non es qui los n'esquerna. 
Greu es quar hom lor acol, 
e non lor en fai revelh; 
non o dic contra 'n Sordelh, 
qu'el non es d'aital semblan, 
ni nos va ges percassan 
si col cavalier doctor; 
mas quan falhol prestador, 
non pot far V ni VI terna. 
Lo marques part Pinairol, 
que ten Saluz e Revelh, 
no vuelh ges que desclavelh 
de sa cort ni an lunhan 
Persaval, que sap d'enfan
esser mayestre tutor;
ni un autre tuador,
qu'ieu no vuelh dir, de Luzerna.
Aitals los a com los vol
lo marques d'Encantarelh, 
Nicolet, el trufarelh
que venon ab lui e van, 
e non del tot per lor dan, 
bes son trobat d'una color; 
a tals vassals tal senhor; 
dieus lor don vita eterna!
Ar veiretz venir l'estol 
ves Malespina el tropelh, 
donan la carn e la pelh; 
et ades on piegz lor fan 
e menhs de merce lor an; 
trop son li combatedor
e pauc li defendedor;
mortz son si dieus nols governa.
sai qu'en faran entre lor 

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 75): 
N'Aimerics de Peguilha si fon de Tolosa, fils d'un borges qu'era mercadiers que tenia draps a vendre. et apres cansos e sirventes, mas molt mal cantava. et enamoret se d'una borgeza sa vezina, & aquela amors li mostret trobar, e si fetz de leis mantas bonas cansos. mas lo maritz se mesclet ab lui e fetz li desonor; e'n Aimericx s'en venget, qu'el lo ferit d'una espaza per la testa, per quel covenc a issir de Tolosa e faidir. et anet s'en en Cataluenha, e 'n Guillems de Berguedan si l'aculhit; & el enanset lui e son trobar, en la primeira chanso qu'el avia faita, tan qu'el li donet son palafre e son vestir: e presentet lo al rei n' Anfos de Castella, quel crec d'aver e d'armas e d'onor. et estet en aquelas encontradas lonc temps; pueis s'en venc en Lombardia, on tug li bon home li feiron gran honor: e lai definet en eretgia, segon c'om ditz.

JORNADA TERSERA. NOVELA QUINTA. Assicalat, Francesco Vergellesi

sábado, 22 de agosto de 2026

Tuiadamen, Tumult, Tunica, Turba, Turbar, Torbar, Turbamen, Torbamen - Tuicio

Tuiadamen, adv., pertinemment, sciemment, à fond.
Las gestas majors sai be tuiadamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Les gestes majeures je sais bien pertinemment.
(chap. Pertinenmen, sabudamen, perfectamen, a fondo. Les gestes majós (mes grans) sé ben pertinenmen)

Tumult, s. m., lat. tumultus, tumulte, sédition.
Per paor de tumult d' omes de la terra. Trad. du Code de Justinien, fol. 35.
(chap. Per temó de tumult o tumulto d'homens de la terra.) 
Par peur de tumulte d'hommes de la terre.
Foro aucist per gran tumult de cavaleria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 25.
Furent occis par grande sédition de chevalerie.
CAT. Tumult. ESP. PORT. IT. Tumulto. (chap. Tumulto, tumultos; tumult, tumults; sedissió, sedissions, com lo prossés de Cataluña.)

Tumulto, tumultos; tumult, tumults; sedissió, sedissions, com lo prossés de Cataluña

Tunica, s. f., lat. tunica, tunique, sorte de vêtement.
Tunica per gonela. Leys d'amors, fol. 69.
(chap. Túnica per gonella.)
Tunique pour gonelle.
El receup de Anastazi l' emperador... corona d' aur... e tunica.
(chap. Ell va ressibí de Anastasio lo emperadó... corona d'or... y túnica.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 65.
Il reçut d'Anastase l'empereur... couronne d'or... et tunique. 
- Membrane, pellicule, en terme d'anatomie et de botanique.
Passo per las tunicas, o telas del uelh. Eluc. de las propr., fol. 15.
(chap. Passen per les túniques, o teles del ull.)
Passent par les tuniques, ou toiles de l'oeil.
La tunica del fetge. Trad. d'Albucasis, fol. 7.
(chap. La túnica (telet) del feche.)
La tunique du foie.
CAT. ESP. (Túnica) PORT. Tunica. IT. Tonica. (chap. Túnica, túniques; tuniqueta, tuniquetes.)

Turba, s. f, lat. turba, attroupement, réunion, rassemblement.
Que nul maistre... n' y aia a faire turbas en son obrador.
Statuts des Barbiers de Toulouse. Ord. des R. de Fr., 1467, t. XIV, p. 436.
Que nul maître... n'y ait à faire réunions en son atelier.
CAT. ESP. PORT. IT. Turba. (chap. Turba, turbes; ajuntamén; caterva; reunió.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

2. Turbar, Torbar, v., lat. turbare, troubler, déranger.
Si cum lo vens d' Africa torba la mar. Trad. de Bède, fol. 39.
(chap. Aixina com lo ven d'África turbe la (lo) mar; destorbe; abalote.)
Ainsi comme le vent d'Afrique trouble la mer.
Fig. Tan nos fan nostres peccatz torbar
Que mortz vivem.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Tant nous font nos péchés troubler que morts nous vivons.
Part. pas. Es pieger que vis torbatz.
(chap. Es pijó que vi (térbol) turbat, destorbat : apuntat : picat : avinagrat.)
P. Cardinal: Ges ieu no.
Est pire que vin troublé.
Fig. Tot segle vey perdut e torbat.
Folquet de Romans: Quan lo dous.
Tout le monde je vois perdu et troublé.
ANC. FR. Turbet sunt... Serunt turbet.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 106 et 103.
CAT. ESP. PORT. Turbar. IT. Turbare. (chap. Turbá; perturbá; destorbá; vi: enterbolí, enterbolís; picá, picás; avinagrá, avinagrás; apuntá; apuntás.)

3. Turbamen, Torbamen, s. m., trouble, perturbation.
Per qe lo monz n' estar' e turbamen.
(chap. Perque lo món n'estará en turbamén, turbassió, perturbassió.)  
Bertrand d'Allamanon III: D' un sirventes.
Par quoi le monde en sera en perturbation.
So es fora de torbamen. Leys d'amors, fol. 102.
C'est-à-dire hors de trouble.
ANC. CAT. Turbament. ANC. ESP. Turbamiento. IT. Turbamento. 
(chap. Turbamén, turbassió, perturbassió; turbamens, turbassions, perturbassions.)

4. Turbatio, Torbatio, Torbation, s. f., lat. turbationem, agitation, perturbation.
Tantas torbatios de follas curas. V. et Vert., fol. 41.
Si grandes agitations d'extravagants soucis.
Fo grans torbations entre las gardas. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 12.
Fut grande agitation parmi les gardes.
Lo comensamen... de la turbatio dels Juzieus. Cat. dels apost. de Roma, fol. 7.
Le commencement... de l'agitation des Juifs.
ANC. FR. A cause de la turbation de Gui de Bourgongne, qui estoit détenu prisonnier. Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 14.
CAT. Turbació. ESP. Turbación. PORT. Turbação. IT. Turbazione.
(chap. Turbassió, turbassions.)

5. Turbulent, Turbolent, adj., turbulentus, turbulent, trouble, confus.
Murmurios, moleste e turbolent. Trad. de Bède, fol. 20.
(chap. Carlos Rallo Badet.)
Grondeurs, fâcheux et turbulents.
Ha la vista turbulenta e 'ls autres sens durs. Eluc. de las propr., fol. 36.
A la vue trouble et les autres sens durs.
CAT. Turbulent. ESP. PORT. Turbulento. IT. Turbolento. (chap. Turbulén, turbulens, corrén d'aigua turbulenta, aigües turbulentes; térbol, terbols, vista térbola, aigües térboles, com lo llibre de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit.)

Aigües térboles, de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit, 9788466405621

6. Turbaire, Torbador, s. m., lat. turbator, perturbateur, brouillon.
Torbadors d' amistat fina.
(chap. Turbadós d'amistat fina - pura.) 
Marcabrus: Per l' aura.
Perturbateurs d'amitié pure.
ANC. FR. Les traistres et turbateurs du pays commun.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 361.
CAT. ESP. PORT. Turbador. IT. Turbatore. (chap. Turbadó, turbadós, turbadora, turbadores; perturbadó, perturbadós, perturbadora, perturbadores; destorbadó, destorbadós, destorbadora, destorbadores.)

7. Treblar, v., troubler, salir, brouiller.
Adonc trebla hom aquela aigua. Trad. de Bède, fol. 56.
Alors on trouble cette eau.

8. Trebulacio, Tribolacio, Tribulatio, s. f., lat. tribulatio, tribulation.
Non ac tal trebolacio. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Il n'y eut telle tribulation.
A pessamen e tribulatio. Liv. de Sydrac, fol. 82.
Il a souci et tribulation.
Las tribulacios que sostenon los amics de Dieu en aquest setgle.
V. et Vert., fol. 63.
Les tribulations que soutiennent les amis de Dieu dans ce monde.
CAT. Tribulació. ESP. Tribulación. PORT. Tribulação. IT. Tribulazione.
(chap. Tribulassió, tribulassions; pena, penes. Les tribulassions que sostenen (aguanten, patixen) los amics de Deu an este món. Los amics del chapurriau tamé patixen tribulassions per culpa dels catalanistes borregos, sobre tot dels aragonesos.)

9. Tribol, s. m., trouble, tribulation, agitation.
Tro lai al derrier tribol.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Jusque là à la dernière tribulation.
Los met de la guerra en tal tribol. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Les met de la guerre en telle agitation.
ANC. FR. En ton tribol m'apelas et je te délivrai.
Comment. sur le Psaut., ps. 80.
Dieu sçait en quel tribouil et tourment il est.
Les Quinze Joyes du mariage, p. 182.
ESP. Tribulo (sic). IT. Tribolo. 

10. Trebol, adj., trouble, obscur.
Clar temps ab trebol cel.
(chap. Tems cla en sel térbol : entaragañat, núgol.)
P. Vidal: Be m pac.
Temps clair avec ciel trouble.
Ar vey bru et escur e trebol cel.
Rambaud d'Orange: Ar vey.
Maintenant je vois sombre et obscur et trouble le ciel.
(chap. Térbol, terbols, térbola, térboles.)

11. Treble, Troble, adj., trouble, louche, brouillé.
Las oeillas bevunt l' aigua trebla als pes dels pastors.
(chap. Les ovelles beuen l'aigua térbola als peus dels pastós.)  
Oil irais e troble.
(chap. Ull irascible y térbol : entaragañat.)
Trad. de Bède, fol. 50 et 38.
Les brebis boivent l'eau trouble aux pieds des pasteurs.
Oeil irascible et louche.

12. Trebolar, Tribolar, v., troubler, tourmenter, agiter, affliger.
Part. pas. Aiga laia e tribolada
Es en la piscina intrada.
(chap. Aigua bruta y enterbolida es a la pistina entrada : ha entrat a la pistina o bassa, bassiol, basseta, abeuradó, etc.)
Trad. d'un Évang. apocr.
Eau sale et troublée est dans la piscine entrée.
Si qu'els huels de lors testas si son totz trebolatz.
Roman de Fierabras, v. 1119.
De telle sorte que les yeux de leurs têtes se sont tous troublés.
Subst. No soanar la prieira del tribulat. Trad. de Bède, fol. 66.
Ne pas dédaigner la prière de l'affligé.
ANC. FR. Trop par sommes avugles, quant si le triboulons.
Jehan de Meung, Test., v. 1676.
Et sont foulez
Et par fortune triboulez.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 626.
ESP. PORT. Tribular. IT. Tribolare. (chap. Tribulá; atribulá, atribulás un mateix.)

13. Tribulos, adj., tourmenté, troublé, agité.
En cor tribulos. Trad. de Bède, fol. 38.
En coeur troublé.
IT. Triboloso. (chap. Tribulós, tribulosos, tribulosa, tribuloses; atribulat, atormentat.)
14. Entroblir, v., troubler, agiter.
Part. pas. Aissi m' avetz enfollesit
Que Dieu e me em entroblit.
Folquet de Romans: Domna ieu pren.
Ainsi vous m'avez rendu insensé que Dieu et moi sommes troublés.

15. Conturbar, Contorbar, v., lat. conturbare, perturber, troubler, tracasser.
Aquellas que conturban la cioutat. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 17.
(chap. Aquelles que conturben - perturben, destorben - la siudat.)
Celles qui troublent la cité.
Vos contorban, e volon trastornar l' avangeli.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Galates.
Vous tracassent, et veulent dénaturer l'évangile.
Part. pas. Conturbatz n' es mos esperitz. V. de S. Alexis.
Troublé en est mou esprit.
CAT. ESP. Conturbar. IT. Conturbare. (chap. Conturbá.)

16. Conturbatio, s. f., lat. conturbatio, perturbation, agitation.
Feron conturbatio. Trad. des Actes des Apôtres, ch. 17.
Ils firent agitation.
CAT. Conturbació. ESP. Conturbación. IT. Conturbazione, conturbagione.
(chap. Conturbassió, conturbassions.)

17. Destorbar, v., troubler, détourner, empêcher.
Aisso lo destorba de far lo be.  V. et Vert., fol. 12.
(chap. Aixó lo destorbe de fé lo be.)
Ceci le détourne de faire le bien. 
El destorbet de dar verquiera
A la fylla de la premiera. 
V. de S. Honorat.
Il empêcha de donner dotation à la fille de la première.
ANC. FR. Il me semble grant folie à les vouloir destourbier à combattre.
Hist. de Gérard de Nevers, p. 118.
CAT. Destorbar. ANC. ESP. Desturbar. IT. Disturbare. (chap. Destorbá, destorbás; empachá algún negossi.)

18. Destorbamen, s. m., trouble, désordre.
Una dona mendia...
Mes entre nos aquest destorbamen. 
Raimond de Miraval: D' amor son.
Une dame médisante.., mit entre nous ce trouble.
Mal ni destorbamen.
G. Adhemar: Be for' huey.
Mal ni désordre.
IT. Disturbamento. (chap. Destorbamén, destorbamens; disturbio, disturbios.)

19. Destorbier, s. m., trouble, obstacle, contre-temps.
Fementit lauzengier,
Pois ab mi dons m' avetz mes destorbier.
Bertrand de Born: Ieu m' escondisc.
Perfides flatteurs, puisqu'avec ma dame vous m'avez mis trouble.
Ira m fai destorbier.
B. de Ventadour: La doussa votz.
Tristesse me cause contre-temps.
ANC. FR. Tex kuid querre son pris ki quert son destorbier.
Roman de Rou, v. 4323.
Le point et moment de l'occasion en toutes choses estant oublié et obmis, apporte beaucoup de destourbier et une grande nuisance.
Camus de Belley, Diversités, t. 1, fol. 335.

20. Desturbelhar, v., troubler, tourmenter, ballotter.
Si ns vols a bon port traire,
Non tem nau ni governaire
Ni tempest que ns desturbelha.
Pierre de Corbiac: Domna dels angels. Var.
Si tu nous veux à bon port conduire, je ne crains navire ni patron ni tempête qui nous tourmente.

21. Estorbillar, v., ballotter, tourbillonner, tourmenter.
No tem nau ni 'l governaire
Ni 'l tempier que ns estorbilla.
Pierre de Corbiac: Domna dels angels.
Je ne crains navire ni le patron ni la tempête qui nous tourmente.

22. Estorbil, s. m., tourbillon.
Aissi van per l' estorn cum estorbil. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 28.
Ainsi vont par la mêlée comme tourbillon.
ANC. FR. Si vait nagant par cele mer...
Uns estorbellons le souprent. 
Roman de Partonopeus de Blois, t. II, p. 88.
PORT. Estorvilho. (chap. ESP. Torbellino, torbellinos.)

23. Perturbar, v., lat. perturbare, perturber, troubler, renverser, chasser.
Aichel evesque e so baile an enpachat et enpacho e perturbo.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 90.
Cet évêque et son bailli ils ont empêché et empêchent et troublent.
Part. pas. Guillem,... que era estatz causa de la perturbatio, fo perturbatz de tot lo reaume de Fransa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 190.
Guillaume,... qui avait été cause de la perturbation, fut chassé de tout le royaume de France.
CAT. ESP. (Perturbar) Pertorbar. IT. Perturbare. (chap. Perturbá, perturbás.)

24. Perturbacio, Perturbatio, s. f., lat. perturbatio, perturbation, trouble, désordre.
Brega et perturbacio. Eluc. de las propr., fol. 106.
Querelle et perturbation.
Venc gran perturbatio als crestias. Cat. dels apost. de Roma, fol. 115.
Vint grande perturbation aux chrétiens.
CAT. Perturbació. ESP. Perturbación. PORT. Perturbação. IT. Perturbazione.
(chap. Va vindre gran perturbassió als cristians o cristianos; perturbassions.)

25. Perturbatiu, adj., perturbatif, propre à troubler.
Es vent, per so movement, del ayre perturbatiu. Eluc. de las propr., fol. 133.
(chap. Lo ven es, per son movimén (moimén), del aire perturbatiu : perturbadó.)
Vent est, par son mouvement, de l'air perturbatif.
(chap. Perturbatiu, perturbatius, perturbativa, perturbatives.)

Turma, s. f., lat. turma, foule, multitude, troupe.
Las gautas... fan grandas turmas. Eluc. de las propr., fol. 144.
Les cigognes…. font grandes trompes.
IT. Turma. (chap. Turma, turmes; turba, turbes; clapé, clapés; mun, muns; grup, grups o grupo, grupos; caterva, caterves.)

Turque, adj., turquois, de Turc.
Que porten peireiras e totz lors arctz turques. Guillaume de Tudela.
(chap. Que porton catapultes (pedreres, manganells) y tots los arcs (o arcos) turcos.)
Qu'ils portent pierriers et tous leurs arcs turquois.
ANC. FR. Les archiers qui savoient bien tirer aux arcs turcoy.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. III, ch. 14.
ESP. IT. Turco. (chap. Turco, turcos, turca, turques, de Turquía.) 

Turquesa, Turqueza, s. f., turquoise, sorte de pierre précieuse.
Turqueza es peyra blavenca, declinant a blancor. Eluc. de las propr., fol. 293.
(chap. La turquesa es pedra blavosa (o blavenca), declinán (inclinán) a blancó.)
La turquoise est pierre bleuâtre, inclinant à blancheur.
La turquesa, segon que par,
Garda caval d' eservigar.
Brev. d'amor, fol. 39.
La turquoise, selon qu'il paraît, préserve cheval de devenir lunatique.
CAT. ESP. Turquesa. PORT. Turqueza. (chap. Turquesa, turqueses; pedra pressiosa y coló blau típic de ses Illes y datres mars. Pera Manel Riu Fillat es massa tart, ya fa mol tems que está allunat o lunátic, grillat, loco o lloco.)

Turtar, Tustar, v., heurter, frapper, taper.
Se turtan ab las armas. Guillaume de Tudela.
Se heurtent avec les armes.
Tantost com hom tustara... el responda. Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 35.
Tantôt comme on frappera... qu'il réponde.
Part. prés. A la porta
Turtan, cridan et non ges ab votz morta.
(chap. A la porta picán (tocán, fotén cops), cridán y no gens en veu morta.)
Palaytz de Savieza.
À la porte heurtant, criant et non point avec voix morte.

2. Tust, s. m., heurt, frappement.
Si re li cove a demandar, sia demandat ab tust, e no ges en parlan.
Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 20.
Si (quelque) chose lui convient de demander, que (ce) soit demandé par frappement, et non pas en parlant.
(chap. Cop, cops.)

3. Tustada, s. f., heurt, frappement, bourrade, tape, coup.
Can las ostz foron ajustadas,
Viratz donar colps e tustadas.
La benigna tustada
Que dec le martels.
Leys d'amors, fol. 131 et 29.
Quand les armées furent réunies, vous verriez donner coups et heurts. 
Le benin coup que donna le marteau.
(chap. Trompada, trompades.)

Tutor, s. m., lat. tutor, tuteur.
D' enfan
Esser mayestre tutor.
Aimeri de Peguilain: Li fol e 'l.
D'enfant être maître tuteur.
CAT. Tutor, tudor. ESP. PORT. Tutor. IT. Tutore. (chap. Tutó, tutós o tutor, tutors.)

2. Tutrix, s. f., lat. tutrix, tutrice.
Si alcuna femna es tutrix de sos efans.
Trad. du Code de Justinien, fol. 87.
Si aucune femme est tutrice de ses enfants.
ESP. Tutriz (Institutriz, tutora). IT. Tutrice. (chap. Tutora, tutores; institutrís, institutrises.)

3. Tuaire, Tuador, s. m., lat. tutator, tuteur.
Sos tuaires o sos curaires non o pot pois desfar.
Al menor o a son tuador o a son curador.
Trad. du Code de Justinien, fol. 9.
Son tuteur ou son curateur ne le peut ensuite défaire.
Au mineur ou à son tuteur ou à son curateur.
- Protecteur.
D' enfan 
Esser mayestre tutor,
Ni un autre tuador.
Aimeri de Peguilain: Li fol e 'l.
D'enfant être maître tuteur, et un autre protecteur.

4. Tutoratge, s. m., tutelle.
Per nom de tutoratge. Tit. de 1282. Arch. du Roy., J, 323.
Par nom de tutelle.

5. Tutela, s. f., lat. tutela, tutelle.
Dacio de tutela e de cura.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 125.
Don de tutelle et de curatelle.
Decret de tutelas. Statuts de Provence. Massa, p. 21.
(chap. Decret de tuteles.)
Décret touchant les tutelles.
CAT. ESP. PORT. IT. Tutela. (chap. Tutela, tuteles. - Me han pres la Nutella del sagal. - ¿Vols di que no es la tutela?)

6. Tuicio, s. f., lat. tuitio, tuition, défense, protection.
Tuicio et utilitat de la causa publica.
(chap. Tuissió y utilidat de la cosa pública : república.)
Statuts des Barbiers de Carcassonne., Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 400.
Tuition et utilité de la chose publique.
La tuicio, la cura e protectio de la molher. Eluc. de las propr., fol. 71.
La défense, la curatelle et protection de la femme.
ESP. Tuición. (chap. Tuissió, tuissions; protecsió, protecsions; defensa, defenses.)

domingo, 19 de julio de 2026

Testa, Test, Tet, Testor, Testiera, Tastug - Intestato

Testa, s. f., lat. testa, tête (ANC. FR. Teste), crâne.
Mant bratz, manta testa fracha.
(chap. Mols brassos, mols caps - moltes testes - trencades - fracturades, fracturats.)
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Maint bras, mainte tête brisée.
Tailla testas e brisa bratz.
E 'ls cabels de sa testa tira et escoyssent. V. de S. Honorat.
Coupe têtes et brise bras.
Et les cheveux de sa tête tire et arrache.
Loc. A totz fi las testas virar.
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
A tous je fis tourner les têtes.
Aissi m' o tenc en la testa 
Amors.
L' am cum los huelhs de ma testa.
Per esta mia testa,
De totas es la bellaire.
D' on quascus en auta testa
Esdevenguesson chantaire.
G. Adhemar: Be m' agr' ops.
Ainsi me le tient dans la tête Amour.
Je l'aime comme les yeux de ma tête. 
Par cette mienne tête, de toutes elle est la plus belle.
D'où chacun avec tête haute ils devinssent chanteur.
Als cabelhs par c' aiatz daurada
La testa, tan son bel e bloy.
Amanieu des Escas: A vos qu' ieu.
Aux cheveux il paraît que vous ayez la tête dorée, tant ils sont beaux et blonds.
Loc. fig. Cent vetz li ay lavat la testa. V. de S. Honorat.
(chap. Sen vegades li hay llavat la testa - rentat lo cap.)
Cent fois je lui ai lavé la tête.
Lo pros Richartz oy er testa partida.
G. Anelier de Toulouse: El nom de.
Le preux Richard aujourd'hui sera tête partie.
CAT. ESP. PORT. IT. Testa. (chap. Testa, testes; cap, caps.)

Rasca, tiña, teigne

2. Test, s. m., tête, crâne.
Trenca cur e cabeilhs ab eis lo test. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 56.
Coupe peau et cheveux avec le crâne même.
Farai mi ampla corona
Aut sus el test.
Guillaume de Saint-Gregori: Razo e dreyt.
Je me ferai ample couronne haut sur le crâne.
ANC. FR. Et de son bec le pince et mort
Que jusques au test li embat.
Roman du Renart, t. III, p. 371.
Qui *faulsa de puissance
D'outre en outre le test de ce vaillant guerrier,
Ce grand test façonné pour porter un laurier.
Remi Belleau, t. 1, fol. 135.
- Coquille, coque, écaille.
Struci,... natura a pervezit que ponda grans uous et ab test sobredur.
Han corns mols,... et... las retrazo dins lors testz, dels quals uzo cum d' hostals.
Dura... cum test d' algus peysshos.
Eluc. de las propr., fol. 148, 230 et 65.
Autruche,... nature a pourvu qu'elle ponde de grands oeufs et avec coque sur-dure.
Ont cornes molles,… et... les retirent dans leurs coquilles, desquelles ils usent comme de logis.
Dure... comme écaille d'aucuns poissons.
ANC. FR. Une coquille, ou pour mieux dire un test sec et creux.
Hist. maccaronique, t. II, p. 343.
ANC. CAT. Test. PORT. IT. Testo. (chap. Clasca, clasques dels ous, per ejemple, los de la avestrús : struci : autruche : estrús : alemán Strauß o Strauss. Juaquinico Monclús se fotríe ell sol un ou de avestrús de La Portellada fregit al restaurán Matarraña de La Fresneda, y sucaríe en una barra de pa, o un pa de pintadó. Mentrestán, Julio Micolau li faríe ven en un pericón o paipai, y li diríe: jefe, no u pairás.)

Juaquinico Monclús se fotríe ell sol un ou de avestrús de La Portellada fregit al restaurán Matarraña de La Fresneda, y sucaríe en una barra de pa, o un pa de pintadó. Mentrestán, Julio Micolau li faríe ven en un pericón o paipai, y li diríe: jefe, no u pairás



3. Tet, s. m., têt, loque, tesson.
Qui ensenia fols es cum cel que ajosta tez. Trad. de Bède, fol. 43.
(chap. Qui enseñe als tontos es com aquell que ajunte (trossos de) topins - macetes. Esta frasse me recorde mol a Artur Quintana Font: tan va aná en la cantrella a la fon, que se li va trencá.)
Celui qui enseigne fou est comme celui qui ajuste des têts.
(chap. Maceta, macetes; tiesto, com lo DJ, tiestos.)

Topí, tupí,recapte, formache, formatge, cocido

4. Testor, s. f., extrémité, sommité, bout.
Alas tan longas que ill testor
De la coa tocon en lor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ailes si longues que les extrémités de la queue touchent en elles.

5. Testiera, s. f., têtière.
1 testiera e cropiera de caval. Cartulaire de Montpellier, fol. 149. 
Une têtière et croupière de cheval.
IT. Testiera. (chap. Cabestro, cabestros.)

6. Tastug, s. m., homme de tête, avisé.
Doncs dissero aquil tastugz:
Esperit l' a raubat.
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Donc dirent ces hommes de tête: L'esprit l'a dérobé. 

7. Testart, adj., têtu, entêté. 
Grans despendeires e testartz. 
Mot son li aze testarte.
Brev. d'amor, fol. 55 et 52.
Grand dépensier et têtu. 
Moult sont les ânes têtus.
CAT. Tastart. (chap. Caborsut com un burro - ruc - ase, caborsuts com los burros de la Ascuma, caborsuda com la desmemoriada mula vella de Desideri Lombarte, caborsudes; tossut, tossuts, tossuda, tossudes.)

Desmemoriada mula vella, Desideri Lombarte, Pedro Bel Caldú

8. Entestar, v., entêter, persécuter, tourmenter.
Ieu no m vuoill far entestar.
Raimond de Miraval: Aras no.
Je ne veux pas me faire entêter.
Tant bat la gent et entesta
Tro que denier no lur resta.
P. Cardinal: Qui ve gran.
Tant il bat et tourmente la gent jusqu'à ce que denier ne leur reste.
(chap. Entestá, perseguí, atormentá; ficás algo al cap : entossudí, entossudís, encaborsí, encaborsís.)

9. Testudo, s. f., lat. testudo, tortue.
Testudo es dita, quar test es sa cuberta. Eluc. de las propr., fol. 260.
Tortue est dite, parce qu'écaille est sa couverture.
IT. Testuggine. (chap. Tortuga, tortugues.)
10. Testament, Testamen, s. m., lat. testamentum, testament.
Fals executors de testamens.
Cinq libras li layssava en son testament. 
V. et Vert., fol. 75.
Faux exécuteurs de testaments.
Cinq livres il lui laissait dans son testament.
- En terme de théologie.
Legit ai el Vieyll Testament. V. de S. Honorat.
(chap. Lligit hay al Vell Testamén.)
J'ai lu dans le Vieux-Testament.
En autra intencio sebellis hom los mortz el Novell Testamen.
V. et Vert., fol. 80.
Dans une autre intention on ensevelit les morts dans le Nouveau-Testament. 
CAT. Testament. ESP. PORT. IT. Testamento. (chap. Testamén, testamens. Vore lo del tío Gil Amor, al llibre Pedro Saputo en chapurriau.)

Vida de Pedro Saputo natural de Almudévar: Autó: Braulio Foz, Fórnols, Matarraña, Teruel, Aragó

11. Testaire, Testador, s. m., lat. testator, testateur.
Ordonet l' avant dit noble... testaire. 
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. IX, fol. 30.
Ordonna l'avantdit noble... testateur.
Comte, testador desus dit.
Tit. de 1399. Hist. de la maison de Turenne, Justel, p. 134.
Le comte, testateur dessusdit.
CAT. ESP. PORT. Testador. IT. Testatore. (chap. Testadó, testadós, testadora, testadores.)

12. Testairitz, s, f., lat. testatrix, testatrice.
La dita testairitz. Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 17.
Ladite testatrice. (chap. Testatrís, testadora.)

13. Testamentari, adj., lat. testamentarius, testamentaire.
Qui fo... tutor testamentari. Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 202.
Qui fut... tuteur testamentaire. 
CAT. Testamentari. ESP. PORT. IT. Testamentario. (chap. Testamentari, testamentaris, testamentaria, testamentaries.)

14. Intestatio, s. f., intestation, action de n'avoir pas testé.
De la intestatio. Tit. de 1241. DOAT, t. VI, fol. 152.
De l'intestation.
(chap. Intestassió, intestassions : acsió de no habé testat : fet testamén.)

15. Intestato, s. m., lat. intestato, intestat.
Loc. Alcuna de las personas es morta ab intestato.
(chap. Alguna de les persones se ha mort ab intestato : en intestassió.)
Trad. du Code de Justinien, fol. 15.
Aucune des personnes est morte ab intestat.
CAT. Intestad. ESP. PORT. Intestado. IT. Intestato. (chap. Intestato.)