Mostrando las entradas para la consulta sego ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sego ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 18 de junio de 2026

Son, So

Son, So, s. m., lat. sonus, son, bruit.
Lo son de las paraulas que passon per la boca. V. et Vert., fol. 88.
(chap. Lo so de les paraules que passen per la boca.)
Le son des paroles qui passent par la bouche.
Son de corn ressemblaran.
T. de Montant et d'une Dame: Ieu venc.
Bruit de cor ils ressembleront.

MONZÓN, Son, So, Monsó, Montissono

- Air, chant.
Planher vuelh En Blacatz en aquest leugier so.
Sordel: Planher.
Je veux plaindre le seigneur Blacas dans ce simple chant.
Chantatz cointamen
De ma chanson los motz e 'l so leugier.
Albert de Sisteron: Bon chantar.
Chantez gracieusement de ma chanson les paroles et l'air léger.
Vuelh far alb' ab son novelh.
Hugues de la Bachelerie: Per grazir.
Je veux faire aubade avec air nouveau.
ANC. FR. Pour qui amor fait lais et sons,
Et rotruenges et cançons.
Roman du Renart, t. IV, p. 381.
De fables fet l'en les fabliaus
Et des notes les sons noviaux.
Fabl. et cont. anc., t. III, p. 153.
Pour conforter ma pesance
Fais un son.
Le Roi de Navarre, chanson 9.
CAT. So. ESP. Son. PORT. Som. IT. Suono. (chap. So, sons; sonido, sonidos.)

2. Sonet, s. m. dim., sonnet, petit chant, chansonnette.
En aquest guai sonet leugier,
Me vuelh en chantan esbaudir.
B. de Ventadour: En aquest.
Dans ce gai sonnet léger, je me veux en chantant égayer.
Il sonet que fan li joglar
Que viulan de trap en tenta.
Bertrand de Born: Quan vey.
(chap. Los sonets o sonetos que fan los juglás que viulen de tenda en tenda; trap : drap; tenta : tenda. Viulá : tocá la viola o lo violín.)
Les sonnets que font les jongleurs qui jouent de la viole de tente en tente.
ANC. FR. De la joie un sonet chanta.
Roman du Renart, t. I, p. 59.
Et dit, je me muir, bele, en son sonet.
Richard de Semilli, Essai sur la Musique, t. II.
Si cui-je faire encor maint jeu-parti
Et maint sonet.
Le Roi de Navarre, chanson 6.
CAT. ESP. PORT. Soneto. IT. Sonetto. (chap. Sonet, sonets; soneto, sonetos.)

3. Sonalh, Sonail, s. m., clochette, grelot, sonnette.
Bel m' es cant...
... Aug los retins e 'ls lais
Dels sonails, adoncs m' eslais.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Il m'est beau quand... j'entends les tintements et les sons des grelots, alors je m'élance.
Guillems de Gordon, fort batalh
Avetz mes dins vostre sonalh.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Guillaume de Gordon, fort battant vous avez mis dans votre clochette.
IT. Sonaglio.

4. Sonailha, s. f., sonnerie, bourdonnement.
Tu as auta sonailha.
Lantelmet d'Aiguillon: Er ai eu.
Tu as haut bourdonnement.
5. Sonament, s. m., sonnerie, retentissement, bruit.
Elh sonament de las campanas era grans. Philomena.
La sonnerie des cloches était grande.
IT. Sonamento.

6. Sonador, s. m., crieur, celui qui appelle, prôneur.
La votz del sonador.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
La voix du crieur.
ANC. FR. Je sçay mon impuissance et vostre heureux mérite,
Et sçay qu'il vous faudroit un plus divin sonneur.
Premières Œuvres de Desportes, fol. 273.
CAT. ESP. Sonador. IT. Sonatore. (chap. Sonadó, sonadós, sonadora, sonadores; cridadó, cridadós, cridadora, cridadores; pregoné, pregonés, pregonera, pregoneres.)

7. Sonar, v., lat. sonare, sonner, résonner, retentir.
E 'ls sonan la campana. V. de S. Honorat.
(chap. Y ells toquen la campana; “sonen; ressonen”.)
Et ils sonnent la cloche.
Sona 'l campana,
E lo vielhs comuns venc.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
La cloche sonne, et la vieille communauté vint.
Ab aitan sonet a la porta.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
En même temps il sonna à la porte.
- Jouer, toucher d'un instrument de musique.
Non sabretz sonar flaustel.
Le Dauphin d'Auvergne ou Bertrand de Born le Fils: Puois sai.
Vous ne saurez sonner flageolet.
Aqui auzim vas mantas parts sonar
Man corn.
Rambaud de Vaqueiras: Senher.
Là nous entendîmes vers maints côtés sonner maint cor.
- Appeler, interpeller, crier, parler, chanter.
Ieu que suel sonar 
Totz pros hom issernitz.
Giraud de Borneil: Per solatz.
Moi qui ai coutume d'appeler tous preux hommes avisés.
Sonet li que vengues. Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 2.
Lui cria qu'il vînt.
M' es lo mati bels, quan sona
Lo rossinholetz el pays.
Giraud de Borneil: Quan brancha.
Le matin m'est beau, quand le rossignolet chante dans le pays.
Fig. Qual diable t' a tengut,
Quant est sirventes no t sona.
Raimond de Miraval: A Dieu. 
Quel diable t'a tenu, quand ce sirvente ne te parle pas.
- Proclamer, célébrer.
Chantan m' agensa
Sa gran valor sonar. 
B. Calvo: Mout a.
En chantant il me plaît de son grand mérite proclamer.
Loc.
Per qu' ieu m' en lais que mot non lor en so.
Perdigon: Totz l' an mi.
C'est pourquoi je m'en delaisse que mot je ne leur en sonne.
Partiro se davant elha ses mot a sonar. Philomena.
Ils se retirèrent (de) devant elle sans mot à dire.
Cals omes pot om sonar en plait. Trad. du Code de Justinien, fol. 4.
Quels hommes on peut appeler en justice.
- Signifier, avoir le sens.
En lengua persica tigre sona sageta. Eluc. de las propr., fol. 260.
En langue perse tigre signifie flèche.
Part. pas. Sel qu' en sisterna s' es mes...
S' el sona, sera sonatz
De se meteis, c' autre no y ve.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
Celui qui en citerne s'est mis... s'il appelle, il sera appelé par soi-même, vu qu'autre n'y vient.
ANC. FR. Un tas qui chantent de toy
Ne sçavent si bien que moy
Comme on doit sonner la gloire. Ronsard, t. I, p. 337.
Pour sonner tes grandes loenges. Olivier de Magny, p. 16.
Homère premier sonna
Et les rats et les grenouilles.
Œuvres de Du Bellay, fol. 79.
... Loa li que mot ne sonast.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 86.
CAT. ESP. Sonar. PORT. Soar. IT. Sonare. (chap. Soná, cridá, fé soroll : sono, sones, sone, sonem o sonam, sonéu o sonáu, sonen; sonat, sonats, sonada, sonades; yo sonaré; yo sonaría; si yo sonara. Aquell payo de Monsó me sone mol, igual som familia. A Monsó ting una cusina germana, una cusina - sa filla - y un cusí - son fill.)

8. Sonoritat, s. f., lat. sonoritatem, sonorité, éclat, son.
Fan aspra sonoritat entre lor.
Cans melodios, o plazens sonoritat.
Leys d'amors, fol. 9 et 7.
Font âpre son entre eux.
Chant mélodieux, ou agréable sonorité.
Claritat, sonoritat. Eluc. de las propr., fol. 184.
(chap. Claridat, sonoridat.)
Clarté, sonorité.
Esp. Sonoridad. IT. Sonorità, sonoritate, sonoritade. (chap. sonoridat,  sonoridats; la sorollina de Ignacio Sorolla Vidal, sorollines; soroll, sorolls.)

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

9. Sonansa, s. f., assonnance, consonnance, rime.
Aytals sonansas, so es aytals rims.
En la dobla sonansa. 
Leys d'amors, fol. 20.
Pareilles assonnances, c'est-à-dire pareilles rimes.
Dans la double assonnance.

10. Assonar, Asonar, v., rendre assonnant, mettre en harmonie.
Ab fina joia comenssa
Lo vers qui be 'ls motz asona.
Pierre d'Auvergne: Ab fina.
Avec joie pure commence le vers qui bien les mots rend assonnants.
- Appeler.
Apres assona un donzel. Roman de Jaufre, fol. 93.
Après il appelle un damoisel.
CAT. Assonar. ESP. Asonar. IT. Assonare. (chap. Assoná, rimá, fé rima assonán o consonán.)

11. Consonar, v., lat. consonare, consonner, concorder.
Part. prés. Vers consonants e simples. V. de S. Honorat.
Vers consonnants et simples.
- Subst. Consonne. 
Sego lati, doas meteysshas consonans no podon estar en fi de dictio.
Leys d'amors, fol. 5.
Selon le latin, deux mêmes consonnes ne peuvent être en fin de mot.
CAT. ESP. Consonar. IT. Consonare. (chap. Consoná, concordá.)
Le PORT. fait usage du participe présent consonante, consoante.

12. Consonancia, s. f., lat. consonantia, consonnance, accord de deux sons.
Armonia, es art de dossa consonancia. Eluc. de las propr., fol. 281.
Harmonie, c'est art de douce consonnance.
CAT. ESP. PORT. Consonancia. IT. Consonanza. (chap. Consonansia, consonansies.)

13. Dissonar, v., lat. dissonare, dissonner, être dissonnant, être discordant.
Part. prés. Aytal mot son dissonan, quar en diversas manieras sono.
(chap. Tals paraules són dissonans, ya que en diverses maneres sonen.)
Leys d'amors, fol. 7.
Pareils mots sont dissonnants, car en diverses manières ils sonnent.
CAT. Dissonar. ESP. Disonar. PORT. Dissonar. (chap. Dissoná; discordá.)
L'IT. fait usage du participe présent dissonante.

14. Plenissonan, adj., plénissonnant, sonnant plein.
Aquel vocals o pot esser plenissonans. Leys d'amors, fol. 3.
Cette voyelle o peut être plénissonnante.
(chap. Plenissonán, plenissonans, que sone plenamen.)

15. Resson, Reson, Resso, s. m., retentissement, bruit, renommée.
Bruit e resson.
(chap. Brugit y ressó.)
Aicarts del Fossat: Entre dos.
Bruit et retentissement.
Bel m' es cant aug lo resso
Que fai l' ausbercs ab l' arso.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Beau m'est quand j'entends le retentissement que fait le haubert avec l'arçon.
Fig. El reson dels Catalans auzir.
(chap. Lo ressó - renom - dels catalans sentí - escoltá.)
Frédéric III, Roi de Sicile: Ges per guerra.
Ni l' aus vezer, tan ne tem mal resso.
Aimeri de Bellinoy: Aissi quo 'l.
Et je n'ose la voir, tant j'en crains mauvais bruit.
CAT. Ressó. (chap. Ressó, ressons; renom, renoms; brugit, brugits; soroll, sorolls.)

châtelain, catalán, català, catalá, catalan, castell, castellán, castellano, castlà, castla; El reson dels Catalans auzir.

16. Ressonar, Resonar, v., lat. resonare, résonner, retentir.
De la cridor del vieyll la grantz balma ressona. V. de S. Honorat.
De la clameur du vieux la grande baume retentir.
Resonan las trompas. Guillaume de Tudela.
(chap. Ressonen les trompes - trompetes.)
Les trompettes résonnent.
ANC. FR. Qu'Écho ne dédaigne en ces boys
Résonner cela que je chante. 
Olivier de Magny, p. 89.
CAT. Ressonar. ESP. Resonar. PORT. Resonar, resoar. IT. Risonare. 
(chap. Ressoná: ressono, ressones, ressone, ressonem o ressonam, ressonéu o ressonáu, ressonen; ressonat, ressonats, ressonada, ressonades; ressonaré; ressonaría; si yo ressonara; que l'eco ressono lo que yo canta.)

17. Reyssondir, v., retentir, résonner.
Delh plor meravelosament reyssondia tota la valh. Philomena.
(chap. Del plo maravillosamen ressonabe o ressonáe tota la vall. Lo día que estiro la garra lo aragonés catalaniste Carlos Sancho Meix, enrecordeuton de esta frasse.)
Du pleur merveilleusement retentissait toute la vallée.

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)

18. Semissonant, Semissonan, adj., lat. semisonantem, semi-sonnant, qui sonne à demi.
Perdos e fes podon esser dig semissonan, quar las vocals am las quals son escrit e pronunciat son semissonan. Leys d'amors, fol. 7. 
Perdos et fes peuvent être dits semi-sonnants, car les voyelles avec lesquelles ils sont écrits et prononcés sont semi-sonnantes.
(chap. Semissonán, semissonans.)

19. Utrissonan, adj., utrissonnant, sonnant de l'une et l'autre manière.
Encaras trobam que a, e, o son utrissonan. Leys d'amors, fol. 2.
Encore nous trouvons que a, e, o sont utrissonnants.

sábado, 9 de mayo de 2026

Sedicio, Seditio, Sedicion, Segar, Segador, Segon, Seguel

Sedicio, Seditio, Sedicion, s. f., lat. seditionem, sédition.
Viras environ
Mortal sedicion.
V. de S. Honorat.
Vous verriez alentour mortelle sédition.
La seditio tessalonica. Cat. dels apost. de Roma, fol. 50.
(chap. La sedissió tessalónica.)
La sédition thessalonique.
CAT. Sedició. ESP. Sedición. PORT. Sedição. IT. Sedizione. (chap. Sedissió, sedissions, com la de Carlitos Puigdemont a Cataluña. Als textos antics ix que estabe penada en la mort o exili. Sedissiós, sedissiosos, sedissiosa, sedissioses.)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

Segar, v., lat. secare, couper, scier, moissonner, faucher.
Las messios qu' el a fachas en arar o en semenar o en segar o en estivar lo blat. Trad. du Code de Justinien, fol. 17.
Les dépenses qu'il a faites à labourer ou à semer ou à couper ou à récolter le blé.
Part. prés. Segan prat am lo dalh el ma. Brev. d'amor, fol. 47.
(chap. Segán lo prat en la dalla a la ma. La dalla se fa aná en les dos mans; la corbella, fals o falz en una, y al atra la soqueta de fusta.)
Fauchant pré avec la faux à la main.
Part. pas. Madurat, segatz es apres;
Segat, hom lo bat per que salha
Et yesca lo blatz de la palha.
Leys d'amors, fol. 36.
Mûri, il est coupé après; coupé, on le bat pour que saille et sorte le blé de la paille.
La bona meysso cant es segada el camp. V. et Vert., fol. 66.
La bonne moisson quand elle est coupée au champ.
ANC. FR. C'estoyent des moissonneurs en chemise qui scioyent du blé aux plus grandes chaleurs du jour. Remi Belleau, t. 1, fol. 130.
Arbres planter et blez soier.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 376.
CAT. ESP. PORT. Segar. IT. Segare. (chap. Segá, segás: sego, segues, segue, seguem o segam, seguéu o segáu, seguen; segat, segats, segada, segades; segaré; segaría; si yo segara; si yo tinguera una dalla, cuántes faixes segaría.)

fulla, brindó, pontet, rastell, rampill, mánec, maneta, manelló, manilló, maniguill, costella de la fulla, falte la pedra per a esmolá y la enclusa

2. Segador, s. m., moissonneur, faucheur.
Comunamen segador
Per so penhon li penhedor 
Junh. 
Brev. d'amor, fol. 47.
Communément (en) faucheur pour cela les peintres peignent juin.
CAT. ESP. PORT. Segador. IT. Segatore. (segadó, segadós, segadora, segadores.)

Segon, prép., lat. secundum, selon.
Segon los corteiadors.
Giraud le Roux: A la mia.
Selon les courtiseurs.
Segon los ditz de la Sainta Escriptura.
Bernard de la Barthe: Foilla ni flors.
Selon les dits de la Sainte-Écriture.
Conj. comp. Segon que mandec, fo fayt. Philomena.
Selon qu'il commanda, il fut fait.
A greu sera est segl' en l' estamen
Que a estat, segon que auzem dir.
P. Cardinal: Tot atressi.
Difficilement sera ce siècle dans l'état qu'il a été, selon que nous entendons dire.
ANC. FR. Selunc nature, purchaceit
Sa viande cum il soleit. 
Marie de France, t. II p. 62.
CAT. Segons. ESP. Según. PORT. Segundo. IT. Secondo. (chap. Segons.)

Segon, adj. num., lat. secundus, second, deuxième.
La nueyt segonda devia intrar. Philomena.
La seconde nuit il devait entrer.
Subst. El segonz, Guirautz de Bornelh.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Le second, Giraud de Borneil.
Loc. Una no sai
Que segonda no 'l sia.
A. Daniel: Quan chai.
Une je ne sais qui seconde ne lui soit. 
- Cousin issu de germain, cousin second.
Fraire e cozi e segon.
(chap. Germá y cusí y cusí segón. De frater : fraire : frare : flare, flares.)
T. de Sifre et de Bernard: Mir Bernar.
Frère et cousin et second.
Gausceran Durtz e son frair' En Raimon
Am atretan cum s' eron mey segon.
Bertrand de Born: Quan la novella.
Gausserand Durt et son frère le seigneur Raimond j'aime pareillement comme s'ils étaient mes cousins seconds.
- Seconde farine, recoupe, bis-blanc.
Coma aquel que purga la pura farina del segon.
(chap. Com aquell que purgue la pura farina del segó.)
V. et Vert., fol. 35, 2e Ms.
Comme celui qui purge la pure farine du second.
- Rival, concurrent. 
Sol Dieus mi gart del segon. 
Raimond de Castelnau: Entr' ira.
Seulement que Dieu me garde du concurrent.
ANC. FR. Il fud li secunz qui là mist
La lei Deu e tenir la fist.
Marie de France, t. II, p. 419.
CAT. Segon. ESP. PORT. Segundo. IT. Secondo. (chap. Segón, segons, segona, segones; segundo, segundos, segunda, segundes. 1 segón de tems.)

2. Segondament, Segondamen, adv., secondement.
Itera... am enguent... segondament.
Trad. d'Albucasis, fol. 25. 
Réitère... avec onguent... secondement.
CAT. Segonament. ESP. Segundamente (Segundament). IT. Secondamente. 
(chap. Segonamen o segónamen; dos vegades; a la segona. Reiteradamen.)

3. Segondanament, adv., secondement.
Tu descuebre.. segondanament. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Tu découvres... secondement.

4. Segondar, v., lat. secundare, seconder. 
Qui ara no 'l segonda 
Non er de la taula redonda.
Roman de Jaufre, fol. 4.
Qui maintenant ne le seconde ne sera pas de la table ronde.
CAT. Secundar. ESP. (secundar) PORT. Segundar. IT. Secondare.
(chap. Secundá, seguí: secundo, secundes, secunde, secundem o secundam, secundéu o secundáu, secunden; secundat, secundats, secundada, secundades; secundaré la mossió de censura; secundaría; si yo secundara la majoría de vots.)

5. Secundari, adj., lat. secundarius, secondaire.
Tan... premiera que secundaria.
(chap. Tan... primera com secundaria.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 58.
Tant... première que secondaire.
CAT. Secundari. ESP. PORT. Secundario, segundario. IT. Secondario.
(chap. Secundari, secundaris, secundaria, secundaries.)

Secundari, secundaris, secundaria, secundaries.

6. Segundariament, Segondariamen, Secondariament, adv., secondairement, secondement.
Son pauzadas segondariamen. Leys d'amors, fol. 122. 
(chap. Són posades secundariamen o secundáriamen.)
Sont posées secondairement.
Secondariament per la longueza de temps. Doctrine des Vaudois.
Secondement par la longueur de temps.
Inscideys aquela segundariament. Trad. d'Albucasis, fol. 20.
Incise celle-là secondement.
CAT. Secundariament. ESP. (secundariamente) PORT. Segundariamente. 
IT. Secondariamente. (chap. Secundariamen o secundáriamen.)

7. Segundina, Secondina, s. f., lat. secundinae, segondine, arrière-faix, 
délivre.
Fetus... evolopat en la pel dita secundina, ab la qual naysh.
(chap. Feto... embolicat en la pell dita secundina, en la cual naix. Naix sone igual que naysh o naish.)
Eluc. de las propr., fol. 251.
Fétus... enveloppé dans la peau dite secondine, avec laquelle il naît.
Cove que no y laissas alcuna causa dedinz la segondina.
Trad. d'Albucasis, fol. 37.
Il convient que tu n'y laisses aucune chose dedans la secondine.
CAT. ESP. Secundina. PORT. Secundinas. IT. Secondina. (chap. Secundina, secundines dels ressién naixcuts.)

Seguel, s. m., du lat. secale, seigle.
Granetz de seguel hi moillatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Petits grains de seigle vous y mouillez.
Un sestier de seguel.
Tit. de 1279 et 1280. Arch. du Roy., Toulouse, J. 321.
Un setier de seigle.
CAT. Segol (sègol). IT. Segale, segola. (ESP. Centeno. Chap. Senteno; secale cereale L. Es de la familia del blat o formén, y está relasionat en la sibada.)

ESP. Centeno. Chap. Senteno; secale cereale L. Es de la familia del blat o formén, y está relasionat en la sibada.

trilla, noms, sibá, avena, senteno, blat

viernes, 24 de abril de 2026

Renc - Deyssaresar

Renc, s. m., rang, ligne.
Broca 'l caval que del renc salha.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 100.
Pique le cheval pour que du rang il saute.
Rencs d' armas ajostatz escoissendre.
Aicarts del Fossat: Entre dos.
Rangs d'armes ajustés rompre.
ANC. FR. Asez fu bel li renz e pleine la champaigne
Mez il n'orent seignor ne duc ne chevetaigne.
Roman de Rou, v. 1541.
Par devant son acier fesoit les rens trembler.
Roman d'Alexandre, not. des Mss., t. V, p. 108.
Les trois mille Macédoniens d'eslite combattant vaillament jusques au dernier souspir, sans jamais abandonner leurs rencs.
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Paul Émile.
CAT. Renc. (chap. Renc, reng, rencs, rengs.)

Renc, s. m., rang, ligne.

2. Rengua, s. f., rangée, ligne, file.
Totz los lengatges dessus,
Aissi co 'ls ha pauzatz a rengua.
Leys d'amors, fol. 41.
Tous les langages ci-dessus, ainsi comme il les a posés à la file.
(chap. Renglera, rengleres; ringlera, ringleres; en fila, en renglera; aliniat, aliniats, aliniada, aliniades.)

3. Rengar, v., ranger, aligner.
Quan cuiava 'ls baros rengar.
Giraud de Borneil: Razon e luec.
Quand il croyait ranger les barons.
Part. pas. Quan vey per campanhas rengatz
Cavalliers ab cavals armatz.
Bertrand de Born: Be m play lo.
Quand je vois par les campagnes rangés cavaliers avec chevaux armés.
Arbalestiers ben aresat,
E cavalier que van rengat.
Boniface de Castellane: Era pueis.
Arbalétriers bien ordonnés, et cavaliers qui vont alignés.
ANC. CAT. Rengar. (chap. Rengá, fé rengs o rencs; aliniá, ordená.)

4. Arrenc, Arenc, s. m., rang, ligne, arrangement.
Se vana
De far ost en arrenc,
E sona 'l campana.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Se vante de faire armée en ligne, et sonne la cloche.
Adjectiv. 
Del quecx
Precx
C' ai dedins arencx.
A. Daniel: L' aur' amara.
Des paisibles prières que j'ai intérieurement arrangées.

5. Arengua, s. f., harangue.
Avem auzit grans arenguas. Brev. d'amor, fol. 178.
Nous avons ouï grandes harangues.
CAT. ESP. PORT. Arenga. IT. Aringa. (chap. Arenga, arengues; habem, ham escoltat, sentit, grans arengues; abans de una batalla.)

6. Arengar, Arrengar, Arenjar, v., ranger, arranger, aligner.
Aychi cum per cumbatre belamen arengar. (N. E. Tanto cum como cumbatre pueden encontrarse escritos: com, combatre : como, combatir.)
Roman de Fierabras, v. 4471.
Ainsi comme pour combattre bellement ranger.
Arengueron lurs batalhas.
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 12.
Ils rangèrent leurs batailles.
Dels arbres, qu' eran tut sec,
Lo fueilz pels branquitz s' arenga.
Rambaud d'Orange: Pos tals sabers.
Des arbres, qui étaient tout secs, la feuille par les rameaux s'arrange.
Part. pas. E m play quan los vey arrengatz,
E m play quan vey grans colps ferir.
Boniface de Castellane: Guerra e trebalhs. Var.
Et il me plaît quand je les vois alignés, et il me plaît quand je vois grands coups frapper.
En V partz a sos homes arenjatz e partitz.
Roman de Fierabras, v. 333.
En cinq portions il a ses hommes rangés et partagés.
ANC. CAT. Arengar.
- Haranguer.
Am lengua
Parla quasqus et arengua.
Brev. d'amor, fol. 180.
Avec la langue parle chacun et harangue.
ANC. FR. Voulant lui-mesme parler et harenguer au peuple, il monta.
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Dion. 
Quand ils harenguent au peuple.
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 261.
CAT. ESP. PORT. Arengar. IT. Aringare. (chap. Arengá.)

7. Aresamen, s. m., ordonnance, disposition, symétrie.
No us dirai l' aresamen, 
Los manjars e l' asermamen. 
Roman de Jaufre, fol. 70.
Je ne vous dirai pas l'ordonnance, les mangers et l'apprêt.

8. Aresar, v., ordonner, préparer, disposer, redresser.
Areset son sacrifici.
Trad. d'un Évangile apocr.
Disposa son sacrifice.
Vostre cors tenetz gen
E d' azaut vestimen,
E, siau vil o car,
Faitz los gens aresar.
Arnaud de Marsan: Qui comte.
Votre corps tenez gentiment et avec convenable vêtement, et, qu'ils soient vils ou précieux, faites-les gentiment disposer.
Part. pas. Tuit s' en son foras issit
Gent aresat e gent garnit.
Roman de Jaufre, fol. 70.
Tous s'en sont dehors sortis gentiment préparés et gentiment équipés.
Arbalestier ben aresat. 
Boniface de Castellane: Era pueis.
Arbalétriers bien ordonnés.
Fig. Per pahor de esser mensprezatz o aresatz per la gen.
V. et Vert., fol. 10.
Par peur d'être méprisé ou redressé par la gent.
ANC. CAT. Arresar. 

9. Arancar, Arrancar, v., séparer, détacher, arracher.
Qui d' En Diego s' arranca
Non a mestiers mas que s pona,
O qu' om tot viu lo rebona.
P. Vidal: Car' amiga.
Qui du seigneur Diégo se sépare n'a besoin excepté qu'il se repose, ou qu'on l'ensevelisse tout vif.
Venc ves on arbre coren,
E va 'l penre per una branca,
E tira 'l, e l' arbre s' aranca.
Roman de Jaufre, fol. 65.
Vint vers un arbre en courant, et va le prendre par une branche, et le tire, et l'arbre s'arrache.
Moral. Perdonem a nostr' enemic,
Per so que de lui no s' aranc
Peccatz.
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Pardonnons à notre ennemi, parce que de lui ne se détache le péché.
CAT. ESP. PORT. Arrancar. (chap. Arrencá, arrancá : arrenco, arrenques, arrenque, arrenquem o arrencam, arrenquéu o arrencáu, arrenquen; Pare, ¿sego o arrenco?; arrencat, arrencats, arrencada, arrencades.)

10. Derrengar, Derrenguar, Derenjar, Desrengar, Desrencar, Desrancar,
v., déranger, renverser, troubler.
Fig. Peire Guillem, vos desrengatz
A guisa d' om cui joi no platz.
T. de P. Guilem et de Sordel: En Sordel.
Pierre Guillem, vous troublez à guise d'homme à qui joie ne plaît pas. 
Aus, tu que dises lausenjas
E que de maldir desrenjas.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Entends, toi qui dis des médisances et qui par le médire troubles.
- Détaler, sortir du rang.
Donx derenjon Frances de lotjas e de traps.
Roman de Fierabras, v. 1699.
Donc détalent les Français de loges et de tentes.
Dis, per ufana,
Que quascuna desrenc.
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
Dit, par vanterie, que chacune détale.
- S'ébranler, se mettre en mouvement, se déployer, avancer.
Aissi com sel que derrenga premiers 
En bon tornei, et abat lo meillor.
Richard de Barbezieux ou P. Bremon Ricas Novas: Un covinens.
Ainsi comme celui qui s'avance le premier en bon tournoi, et abat le meilleur.
No vir alhors mo fre
Ni m desrenc ni m' eslais.
G. Faidit: Ges no m.
Je ne tourne ailleurs mon frein ni m'ébranle ni m'élance.
Doncxs derengan payas corrosos et iratz
Et acuelho Rollan ab los brans aceyratz,
E Frances derenguero encontr' aval los pratz,
Et acuelho payas.
Lo duc vic los payas apres el desrengar. 
Roman de Fierabras, v. 2295 et 3749.
Donc s'ébranlent les païens courroucés et irrités et accueillent Roland avec les glaives acérés, et les Français se déployèrent aval contre les prés, et accueillent les païens.
Le duc vit les païens contre lui s'avancer.
Part. pas. El avia desrancat motz arbres. 
Hist. de la Bibl. en prov., fol. 3.
Il avait renversé de nombreux arbres.

11. Desarengar, v., déranger, désordonner.
Part. pas. Tan son... desarengadas.
Folquet de Lunel: E nom de.
Tant elles sont... désordonnees.
PORT. Desarranjar. (chap. Desordená.)

12. Deyssaresar, v., désarroyer, dérouter, déconcerter.
Part. pas. Si eram d' aissi gitat,
Seyriam trop deyssaresat.
Anneron cays deyssaresat.
Trad. d'un Évang. apocr.
Si nous étions rejetés d'ici, nous serions trop déconcertés.
Ils allèrent quasi désarroyés.
(chap. Desconsertá; desconsertat, desconsertats, desconsertada, desconsertades.)

sábado, 7 de febrero de 2026

Raditz, Razitz, Raitz - Eradicar, Erradiquar

Raditz, Razitz, Raitz, s. f., lat. radix, racine, souche.

Es arbres senes razitz.

G. Riquier: Aissi pert.

Est arbre sans racines.

Raitz d' erbas pressiosas. Liv. de Sydrac, fol. 44.
(chap. Arraíls d'herbes pressioses : medissinals.)

Racines d'herbes précieuses.

Dens... han lors razitz en las mandibulas. Eluc. de las propr., fol. 43.

Les dents... ont leurs racines dans les mâchoires.

Fig. Una falsa deschausida

E raditz de mal linhatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Une fausse déconsidérée et racine de mauvais lignage.

Vantars, so es la seconda raitz d' orguelh. Liv. de Sydrac, fol. 128.

Le vanter, c'est la seconde racine d'orgueil.

Loc. Il era de tot faiz benestan

Cim e raditz, flors e frutz e semensa.

Lanfranc Cigala: Eu non chant.

Elle était de tout fait bienséant sommet et racine, fleur et fruit et semence.

ANC. FR. De la rais jusques en la cime.

Guill. Guiart. Du Cange, t. IV, col. 125.

ANC. CAT. Razitz. ESP. (raíz) PORT. Raiz. IT. Radice. (chap. Arraíl, arraíls; raíl, raíls tamé són les de la vía, víes, ferrocarril : carril o carrilet de ferro.)

Raditz, Razitz, Raitz, radix, arraíl, arraíls, raíces, raíz


2. Raiseta, s. f. dim., petite racine.

De rafe penretz raisetas.
(chap. De rabe pendréu arrailetes, railetes. Vore rabe, rave, rabaneta mes amún.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

De raifort vous prendrez petites racines.

3. Racina, Razina, s. f., racine.

Escalfa la testa e art la racina dels cabels. Liv. de Sydrac, fol. 87.

Échauffe la tête et brûle la racine des cheveux.

Fig. Ieu no' n partray a ma vida,

Tant es de bona razina.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo.

Je n'en partirai de ma vie, tant elle est de bonne racine.

4. Razigament, s. m., racine.

Per donar a las dens plus fort razigament. Eluc. de las propr., fol. 42.
(chap. Pera doná a les dens mes fort arrailamén; pl. arrailamens.)

Pour donner aux dents plus forte racine.

5. Radicar, Razicar, Razigar, v., lat. radicari, enraciner, prendre racine.

Part. pas. Al gra es necessari que prenga humiditat.. e pueys que sia razigat per accio de calor.

Las dens so en las mandibulas razigadas cum en lor fundament.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 43.

Au grain il est nécessaire qu'il prenne humidité... et puis qu'il soit enraciné par action de chaleur.

Les dents sont dans les mâchoires enracinées comme en leur fondement.

CAT. ESP. PORT. Radicar. IT. Radicare. (chap. Radicá, arrailá, radicás, arrailás: radico, radiques, radique, radiquem o radicam, radiquéu o radicáu, radiquen; radicat, radicats, radicada, radicades; yo m'arraílo, t'arraíles, s'arraíle, mos arrailem o arrailam, tos arrailéu o arrailáu, s'arraílen.)

- Arracher.

Radica aquela mais que no sia annexa am autra dent.

Trad. d'Albucasis, fol. 21.

Arrache celle-là pourvu qu'elle ne soit annexée avec autre dent.

Part. pas. Si es la dent poyrida, sia razicada.

Collect. de Recettes de médecine.

Si la dent est pourrie, qu'elle soit arrachée. (chap. Arrencá (arrancá): arrenco, arrenques, arrenque, arrenquem o arrencam, arrenquéu o arrencáu, arrenquen; arrencat, arrencats, arrencada, arrencades; sego o arrenco? arrenca!; yo arrencaría; yo arrencaré; si yo arrencara - a corre, com Puigdemont -)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

6. Radicacio, s. f., radication, action de prendre racine.

Quand prendo radicacio. Eluc. de las propr., fol. 50.
(chap. Cuan (ells, elles) prenen radicassió : cuan ells o elles arraílen, radiquen, trauen arraíls, com cuan se sembren les pataques a trossos, en un o mes ulls, que después són grills y arraíls.)

Quand ils prennent radication.

CAT. Radicació. ESP. Radicación. PORT. Radicação. IT. Radicazione.
(chap. Radicassió, radicassions; arrailamén, arrailamens.)

7. Radical, adj., lat. radicalis, radical.

La humiditat radical que rema en la razitz.

Cor, qui es radical comensament de totas virtutz.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 229.

L'humidité radicale qui reste dans la racine.

Le coeur, qui est radical commencement de toutes vertus.

CAT. ESP. PORT. Radical. IT. Radicale. (chap. Radical, radicals.)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

8. Razir, v., déraciner, arracher.

Sos murs escravantar, albrez razir,

E sa terra gastar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Ses murs renverser, arbres arracher, et sa terre dévaster.

Part. pas. Entro que los vergiers aurem razis
E las fons amparadas e 'ls pots sazitz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Jusqu'à ce que les vergers nous aurons arrachés et les fontaines prises et les puits saisis.

Fig. VII C (700) ch. de chap razis. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Sept cents chevaliers de chef privés.

9. Araigar, Araizar, v., arracher, déraciner.

Fig. Maledicios araiza lor fondamens. Trad. de Bède, fol. 70.

La malédiction déracine leur fondement.

Part. pas. Devunt esser araigat li vice en home.

L' ergoils d' ergolios es araigaz. Trad. de Bède, fol. 44 et 73.

Doivent être arrachés les vices en homme.

L'orgueil d'orgueilleux est arraché.

ANC. CAT. Arraygar. ESP. Arraigar (desarraigar, arrancar). PORT. Arreigar.
(chap. Desarrailá, arrencá.)

10. Arasignar, v., déraciner, arracher.

Totas las malas herbas no si poden pas arasignar ni ostar de mest las bonas.

Arbre de Batalhas, fol. 142.

Toutes les mauvaises herbes ne se peuvent pas arracher ni ôter du milieu des bonnes.

11. Desrazigament, s. m., déracinement, arrachement.

Desrazigament si deu far ab avizament, quar autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.

Le déracinement se doit faire avec avisement, car autrement... le froment il déracinerait.
(chap. Desarrailamén, desarrailamens; arrencamén, arrencamens. Arrencadissa de abres, arrencadisses de boches.)

12. Desraygar, Desrazigar, v., déraciner, arracher.

Autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.

Autrement... le froment il arracherait.

Fig. Que nos deslivre dels VII peccats mortals e los desrazigue de tot nostre cor. V. et Vert., fol. 37.

Qu'il nous délivre des sept péchés mortels et les déracine de tout notre coeur.

Cum selh desamat amans

Que de joi se desrazigua.

Giraud de Borneil: Quan la bruna.

Comme cet amant dédaigné qui de joie se déracine.

Part. pas. Coma un albres qui es desraygatz e gitatz de terra.
(chap. Com un abre (albre) que es desarrailat (arrencat) y gitat de la terra (gitat, de gitá: expulsat, tret; verbo foragitá: gitá fora, expulsá, fotre fora; tamé gitá ere vomitá, potá, bossá, se díe als masos de Beseit - Arnes.)

Liv. de Sydrac, fol. 42.

Comme un arbre qui est déraciné et mis hors de terre.

Zizania.… naysh entre froment... et es a el mot dampnoza, si no es desrazigada. Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. La cañota (sissaña, lolium temulentum) ... naix entre lo formén (blat - tardá -) ... y li es an ell mol maligna, si no es desarrailada (arrencada). Sobre tot es mol perillosa pera los bous y vaques, que se unflen si ne mingen, poden morí de cólic; lligí lo cuento del “meche y menescal de Valderrobres.”)

L'ivraie.… naît entre le froment... et est à lui moult dommageable, si elle n'est arrachée.

cañota, sissaña, zizania, cizaña


ANC. CAT. Desraygar, desreygar. ESP. Desraigar (desarraigar). IT. Disradicare.
(chap. Desarrailá, arrencá : desarraílo, desarraíles, desarraíle, desarrailem o desarrailam, desarrailéu o desarrailáu, desarraílen; desarrailat, desarrailats, desarrailada, desarrailades; yo desarrailaré; yo desarrailaría; si yo desarrailara.)

13. Darradigar, v., déraciner, arracher.

Part. pas. La vinha... sia tota darradigada. Cout. de Condom.

Que la vigne. .. soit toute arrachée.

14. Enrazigar, v., enraciner.

Fig. Mot fan l'amor enrazigar. Brev. d'amor, fol. 5.

Moult font l'amour enraciner.

Enrazigans la vostra fe. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Colossiens.
(chap. Arrailán la vostra fe; radicán.)

Enracinant la votre foi.

Part. pas. Es l' albre de vida plantatz

Sobre lieys et enrazigatz.

Brev. d'amor, fol. 64.

Est l'arbre de vie planté sur elle et enraciné.

Es aissi enrazigatz,

Que greu er jamais abatutz,

Que la razitz es malvestatz.

Marcabrus: Pois l'inverns.

Il est ainsi enraciné, que difficilement il sera jamais abattu, vu que la racine est méchanceté.

15. Enraigar, v., enraciner.

Part. pas. Enraigat e fundat en caritat.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.

Enracinés et fondés en charité.

16. Esraigar, v., déraciner, arracher.

Fig. Nostra nonsabensa

E romp e 'sraig.

Lantelm: Lanfranc de.

Notre ignorance et rompt et déracine.

ANC. FR. Tot en esrache et poil et cuir.

Roman du Renart, t. III, p. 318.

Lors comence ses puins à batre

Et ses cheveus à esragier.

Roman de la Violette, p. 172.

Et maint chevels esraigié dou chief fort.

Roman de Roncevaux.

IT. Sradicare. (ESP. Erradicar.)

17. Eradicacio, s. f., lat. eradicatio, déracinement, arrachement.

Que tu cures la dent... e tardes en tota eradicacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 20.

Que tu cures la dent... et tardes en tout arrachement.
(chap. Erradicassió, erradicassions : arrencamén, desarrailamén.)

18. Eradicar, Erradiquar, v., lat. eradicare, déraciner, arracher, enlever.

Es forsat aquela dent eradicar.

Entro que erradiques tota la corrossio.

Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 11.

Est forcé de cette dent déraciner.

Jusqu'à ce que tu enlèves toute la corrosion.

Part. pas. Sia eradicatz de la sua razit.

Quan es eradicada.

Trad. d'Albucasis, fol. 40 et 20.

Soit déraciné de la sienne racine.

Quand elle est déracinée.

ANC. FR. Des vents alpins qui tâchent à l'envi... L'éraciner.

Desmazures, Trad. de l'Énéide, liv. IV, p. 188.

IT. Eradicare. (ESP. Erradicar. chap. Erradicá - desarrailá, arrencá - acabá en algo, per ejemple la Ascuma y algún cap dels catalanistes, sobre tot los pancatalanistes aragonesos : erradico, erradiques, erradique, erradiquem o erradicam, erradiquéu o erradicáu, erradiquen; erradicat, erradicats, erradicada, erradicades.)