Mostrando las entradas para la consulta sardo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta sardo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 13 de octubre de 2026

Raimbaut de Vaqueiras. Domna, tan vos ai pregada,

Raimbaut de Vaqueiras.

Connu par plusieurs pièces dès 1170. Hist. génér. de Provence. T. II, p. 387.

Rambaud de Vaqueiras. Raimbaut.

2701, 7614, 7698.

Raimbaut de Vaqueiras fo filh d'un paubre cavayer de Proensa, del castel de Vaqueiras, que avia nom Peirors, qu'era tengutz per mar.
E Raimbaut se fes joglars, et estet longamen ab lo princeps d'Aurenca Guillem del Baus. Ben sabia cantar e far coplas e sirventes; e'l princeps d'Aurenca si l fes gran be e gran honor, e'l fe conoisser e prezar. E pueis se parti de lui, e anet se à Monferrat à messier lo marques Bonifasi, et estec en sa cort lonc temps. E crec de sen e de saber e d'armas; et enamoret se de la seror del marques, madomna Biatris, que fo molher d'en Enric del Carret, e trobet de lieis mantas bonas cansos. Et apelava la Bels cavayers; e fon crezut qu'ela li volgues ben per amor.
Ben aves entendut qui fo Raimbaut de Vaqueiras, ni com venc en honor, ni per qui. Mas si vos vueill dire que, quant lo marques l'ac fac cavayer, Raimbaut s'enamorec de madomna Beatris sa seror, e seror de madomna Azalais de Salutz. Mot l'amet e la desiret, gardan que no fos sauput; e mot la mes en pretz, e mains amics li gazanhet e maintas amigas. Et ela l fazia gran onor d'aculhir; et el moria de dezir e de temensa, quar non l'auzava pregar d'amor ni far semblan qu'el entendes en ella. Mas com hom destreg d'amor si l dis qu'el amava una domna de gran valor, et avia gran prevadeza ab ela, e non li auzava dir lo ben que l volia ni mostrar, ni pregar d'amor, tan temia sa gran valor. E preguet la per dieu que li des conselh, si l diria son cor ni sa voluntat, o si morria celan et aman. Aquela gentil domna, madomna Biatris, quant aiso auzi e conoc la bona voluntat d'en Raimbaut, e denan era ben aperceubuda qu'el moria languen deziran per ela, si la toquet piatat et amor; e dis: Raimbaut, be cove que totz fis amics, si ama una gentil domna, que aia temensa à mostrar s'amor. Mas ans qu'el mueira si l don cosselh que lo l diga, e que la prec que l prenga per servidor e per amic. Et assegur vos be que si ella es savia e corteza, que no s'o tendra en mal ni en desonor, ans lo'n prezara mai e l'en tenra per meillor home. Et à vos don coselh que à la domna que amas digatz vostre cor, e la voluntatz que vos li avetz; e pregatz la que vos prenda per son cavayer. Que vos etz tals que non a dona él mon que per cavayer e per servidor nous degues retener; que madon'Azalais, comtessa de Saluza, sofri Peire Vidal; e la comtessa de Burlatz, Ar. de Maruelh; e madona Maria, Gausselm Faiditz; e la dona de Marselha, Folquet. Per qu'ieu vos do conseil et austorgui que vos, per la mia paraula e per la mia segurtatz, la pregues e l'enqueiras d'amor.
En Raimbaut, quant auzi lo cosselh e l'asseguramen que l donava, e l'autorc qu'ela li prometia, si li dis qu'ela era eisa la dona qu'el tant amava, e d'ela avia pres cosselh. E madona Biatris li dis que be fos el vengut; e que s'esforses de ben far e de ben dire e de valer, e qu'ela lo volia retener per cavayer e per servidor. Don Raimbaut s'esforset d'enansar son pretz tal quan poc, e fes adoncs aquesta canso que dis:
Era m requer sa costum' e son us.
Et esdevenc se que la domna se colquet dormir ab el; e'l marques, que tant l'amava, atrobet los dormen e fos iratz: e com savis hom no ls volc tocar. E pres son mantel e cobri los ne; e pres cel d'en Raimbaut et anet s'en. E quant en Raimbaut se levet conoc tot com era; e pres lo mantel al col et anet al marques dreg cami, e aginolhet se denan el e clamet merce. El marques vi que savia com s' er' avengutz; e membret li los plazers que li avia fatz en mans locs; e car li dis cubertamens, per que no fos entendutz al querre del perdo, que l perdonec car s'era tornatz en sa rauba, selh que o auziron se cujeron que o disses per lo mantel, car l'avia pres. El marques perdonet li, e dis li que mais no tornes à sa rauba. E no fo sauput mas per abdos.
Apres esdevenc se que'l marques ab son poder passet en Romania et ab gran ajuda de la gleiza, on conquis lo regisme de Salonic. Et adoncs fo cavayer en Raimbaut per los fatz que fes; e lai li donet gran terra e gran renda, e lai mori. E per los fatz de sa sor fetz una canso que trames à'n Peire Vidal, que di:
Cant ai ben dig del marques.

7225.

Domna, tan vos ai pregada,
Sius platz, qu'amar mi voillatz;
Qu'eu sui vostr' endomeniatz,
Quar es pros et enseignada
E totz bos pretz autreiatz,
Per que m plai vostr'amistatz.
Quar es en totz faitz corteza,
S'es mos cors en vos fermatz
Plus qu'en nulla Genoesa,
Per qu'er merce si m'amatz:
E pois serai meils pagatz,
Que s'era mia'l ciutatz
Ab l'aver qu'es ajostatz
Dels Genoes.

Juiar, voi no se corteso,
Que me chardeiai de chò
Que niente non farò.
Ance fosse vos à peso
Vostr'amia non serò.
Certa ja v'escarnerò,
Provensal mal agurado;
Tal enoio vos dirò,
Sozo, mozo, escalvado,
Ni ja voi non amarò,
Qu'ech un bello mariò
Que voi no se ben lo sò.
Andai via, frar', en tempo
Meillorado.

Domna gent' et essernida, 
Gai' e pros e conoissens 
Vailla m vostre cauzimens. 
Quar jois e jovens vos guida, 
Cortesi'e pretz e sens,
E totz bos ensenhamens; 
Per qu'ieus soi fidels amaire 
Senes totz retenemens, 
Francs, humils e mercejaire, 
Tant fort me destreing e m vens 
Vostr'amors que m'es plazens: 
Per que sera jauzimens 
S'ieu sui vostre bevolens

Juiar, vos semellai mato,
Que cotal rason tegnei.
Mal vignai e mal andei;
Non ave sen per un gato,
Per que trop me decasei,
Que mala cosa parei;
Ne non faria tal cosa
Si sia fillo de rei.
Credi voi que sia mousa?
Mia fe non averei.
Si per m'amor ve cevei
Ogano morrei de frei.
Tropos son de mala lei

Domna no siatz tan fera,
Que no s cove ni s'escai;
Ans taing ben, si à vos plai,
Que de mo sen vos enquera
E queus am ab cor verai;
E vos que m gitetz d'esmai,
Qu'eu vos son hom e servire.
Quar vei e conosc e sai
Quan vostra beutat remire
Fresca com rosa de mai,
Qu' él mon plus bella non sai;
Per qu'ieus am et amarai:
E si bona fes mi trai,
Sera peccatz.

Juiar, to provensalesco,
Si eu jaggauza de mi,
No preso un genoi.
No t'enten plus d'un Toesco,
O Sardo o Barbari,
Ni non o cura de ti.
Voi t'acavillar co mego?
Si lo sa lo meu mari
Mal plait aurai consegui,
Bel messer, verre vo di.
No volo questo lati,
Fradello zo voi afi.
Largai m'estar.

Domna, en estraing cossire
M'avetz mes et en esmai;
Mas enqueraus preiarai
Que voillatz qu'eu vos essai,
Si com Provenzals o fai
Quant es pojatz.

Juiar, no serò con tego,
Pois aissi te cal de mi.
Meill valra, per Sant Marti,
S'andai à ser Opeti,
Que dar v'a fors un ronci,
Car si juiar.

2701, 3794, 7226, 7698, C.

Era m requer sa costum' e son us 
Amors, per cui plang, plor, sospir e velh; 
Qu'à la gensor del mon ai quist cosselh, 
E m dis qu'ieu am tan aut com poirai sus 
Bela domna; quez ela m'er fiansa 
Qu'amor e pretz e pros m'er e non dans:
Equar ilh es del mon la plus prezans, 
Ai mes en lieis mon cor e m'esperansa.

E non ama tan aut com ieu negus
En pros domna; e quar noi trob parelh
M'entent en lieis, e l'am per son cosselh
Mais qu'anc Tisbe non amet Piramus,
Quar jois e pretz sobre totas l'enansa;
Qu'el' es as pros plazens e gen sonans,
Et als avols ab orgoillos semblans:
Largu'es d'aver e d'onrada cundansa.

Bona domna, aitan arditz e plus 
Fui, quan vos quis la joia del cabelh 
E que m dassetz de vostr'amor cosselh, 
No fon del saut de Gadre Menaudus;
Et à mi tanh mais de pretz e d'onransa
Qu'endreg d'amor fon l'ardimen plus grans: 
Mas ben deu far tan d'ardit vostr' amans 
Qu'el ne muera o n'aia benanansa.

Anc Persavals, quant à la cort d'Artus
Tolc las armas del cavalier vermelh,
Non ac tan gaug com ieu del sieu cosselh.
E fa m morir si co mor Tantalus,
Qu'aisso m veda de que m det aondansa
Leis qu'es gaia, cortez'e gen parlans,
Franqu'et humils ab totz faitz ben estans
E de bon sen e de bela semblansa.

Ja mon Engles no m blasme ni m'acus
Si m lonh per lieis d'Aurengu'e de Montelh, 
Qu'aissi m don dieus del seu bel cors cosselh, 
Que plus valens de lieis no vis hom nus. 
E sieu fos reis d'Englaterr' o de Fransa
Lonhera m'en per far totz sos comans; 
Quar en lieis es mos cors e mos talans,
E de ren als no m ve null'alegransa.

Bel Cavalier en vos ai m'esperansa; 
Equar vos es del mon la plus prezans
E la plus pros no mi deu tener dans, 
Quar vos mi des cosselh e m fos fermansa.

Na Beatritz de Monferrat s'enansa,
Quar totz bos faitz li van ades denan;
Per qu'ieu dauri ab sas lauzors mon can,
E trai m'enan ab sa bela semblansa.


2701, 3794, 7226, 7698.

Eras, quan vei verdejar
Pratz e vergiers e boscatges,
Volh un descort comensar
D'amor, per cui vauc aratges:
Q'una domna m sol amar,
Mas camiatz l'es sos coratges,
Per qu'ieu fauc desacordar
Los mots e'ls sos e'ls lengatges.

Eu soi cel que ben non aio,
Ni enqueras non l'averò
Per abrilo ni per mayo,
Si per madono no l'ò.
Plus fresqu'es que flor de glaio,
Per que no m'en partirò:
Certo que en son lengaio
Sa gran beutat dire no so.

Bella, doussa dama chera
A vos me rent e m'autroi.
Ja non aurai joi enteira
Si je n'ai vos e vos moi.
Molt estes mala guerreira
Si je muer per bona foi;
Mais ja per nuilla maneira
Non partirai de vostre loi.

Dauna, io me tenc à bos,
Qoar es la mes bon' e bera
Anc sees, gaillard' e pros,
Ab que no m fosetz tan fera.
Mout avetz beras faissos
Ab coror fresca novera:
Bostes sui, e sibs ag os
No m sofraisera fiera.

Mas tan temo vostro pleito
Todo 'n soi escarmentado.
Par vos ai pen' e maltreito
E mei corpo lazerado.
La nueit quan jatz en mei leito
Soi mochas vetz respetado.
Por vos ero non porfeito,
Faillit soi en mei cuidado.

Bels Cavaliers, tant es cars
Lo vostr' onrat senhoratges;
Que quada jorno m'esglaio.
Oime! lasso, que farò?
Si celi que j'ai plus chera
Me tua ne sai por quoi.
Ma dauna, fe que dei bos
Ni peu cap santa Quitera,
Mon corasso m'avetz traito
E mout gen faulan furtado.

2701, 3794, 7225-6, 7614, C.

No m'agrad' iverns ni pascors, 
Ni clar temps, ni folh de garrics; 
Quar mos enans mi par destrics 
E totz miei mager gaug dolors; 
E son maltrag tut miei lezer 
E desesperat miei esper; 
Qu'aissi m sol amor e domneis 
Tener gai coma l'aiga'l peis: 
E pois d'amdui me soi partitz 
Com hom issilhatz e marritz, 
Tot' autra vida m sembla mortz
E tot autre joi desconortz.

Pois d'amor m'es fallida'l flors 
E'l dous frutz, e'l gras e l'espics, 
Don gauzi' ab plazens prezics, 
E pretz m'en sobrav' ab honors, 
E m fazi' entre'ls pros caber, 
Ar m'a tornat d'aut bas cazer; 
E si no sembles fols esfreis, 
Anc flama plus tot non esteis
Qu'ieu for'esteins e relinquitz,
E perdutz en fatz et en ditz,
Lo jorn que m venc lo desconortz
Que no merma, com que m refortz.

Pero no m comanda valors,
Si tot son iratz et enics,
Qu'ieu don gaug à mos enemics
Tan qu'en oblit pretz e lauzors:
Qu'enquer posc dan e pro tener,
E far d'iratz joios parer
Sai entre'ls Latins e'ls Grezeis.
E'l marques, que l'espaza m ceis,
Guerreje lai blancs e droguitz:
Et anc pois lo mon fo bastitz
Nulla gens no fes tan d'esfortz
Com nos, cui dieu n'a gent estortz.

Bellas armas, bos feridors,
Setis e calabres e pics,
E traucar murs nous et antics,
E vencer batalhas e tors
Vei et aug; e no posc vezer
Res que m posc' ad amor valer:
Ans vau queren ab rics arneis
Guerras e cochas e torneis,
Don soi conqueren enriquitz.
E pos jois d'amor m'es fallitz
Tot lo mons me par sol un ortz,
E mos cants no m'es mais cofortz.

Anc Alixandres no fes cors
Tan onrat; ni'l pros n Aimerics,
Ni Rotlan ab sos ponhedors
No saubron tan gen conquerer
Tan ric emperi per poder
Com nos, don poja nostra leis:
Qu'emperadors e ducs e reis
N'avem faitz, e castels garnitz
Prop dels Turcs e dels Arabitz;
Et ubertz los camis e'ls portz
De Brandis trosc'al bratz san Jortz.

Doncs que m val conquistz ni ricors? 
Qu'ieu ja m tenia per plus rics 
Quant er' amatz e fis amics, 
E m pascia, n Engles, amors, 
N'amava mais un sol plazer 
Que sai gran terr' e gran aver; 
Qu'ades on plus mos poders creis 
Ai major ir' ab mi meteis.
Pos mon Bel Cavalier grazitz 
S'es de mi lonhatz e fugitz,
Nonca mais no m venra conortz:
Per qu'es major l'ir'e plus fortz.

Bels dous Engles, francs et arditz, 
Cortes, essenhatz e noiritz, 
Vos etz de totz mos gaugz conortz;
Equar viu ses vos fac esfortz.

Per nos er Damas esvazitz
E Jerusalem establitz,
E'l regne de Suri' estortz;
Que'l Turcs o troban en lor sortz.

Los pelegris perjurs faiditz,
Que nos an sai en camp gequitz,
Qui los manten é cort es tortz:

martes, 2 de junio de 2026

Sol, Sola, Soldar, Consolidar

Sol, s. m., lat. solum, sol, terre.
El grata e fer e mor lo sol. Roman de Jaufre, fol. 84.
Il gratte et frappe et mord le sol.
Mi lais soven plasmar e 'l sol cazer.
G. Faidit: Mout m' enuget.
Je me laisse souvent pâmer et tomber à terre.
Adv. comp. En miey del sol l' a trastornada. V. de S. Honorat.
Au milieu du sol (par terre) il l'a renversée.
En mieg del sol
Era 'l suari e 'l lensol.
Brev. d'amor, fol. 175. 
Au milieu du sol (par terre) était le suaire et le linceul.
CAT. Sol. ESP. Suelo. IT. Suolo. (chap. lo terra, an terra, anterra; al sol del carré, costa aball o en desnivell, al sol del bancal.)
- Sole, plante des pieds.
Loc. Que siatz totz redons del cap tro 'l sol.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan.
Que vous soyez tout rond de la tête jusqu'à la sole.

abarca, abarques, albarca, albarques, sola de goma, soles

2. Sola, s. f., sole, plante des pieds.
Tota bestia cornuda ha las solas dels pes fendudas.
(chap. Tota bestia cornuda té les soles (plantes) dels peus (potes) badades, tallades, en un tall.)
Eluc. de las propr., fol. 230.
Toute bête cornue a les soles des pieds fendues.
Loc. Sieus es Arnautz del sim tro en la sola.
A. Daniel: Ans qu' els.
Sien est Arnaud du sommet jusqu'à la plante des pieds.
ANC. FR. Lui chauffèrent si fort et appreinguirent les plantes des piez, que les soles d'iceulx lui en sont cheutes.
Lett. de rém. de 1421. Carpentier, t. III, col. 815.
CAT. Sola. ESP. Suela. PORT. Sola. (chap. Sola, soles del calsé; planta, plantes dels peus.)

3. Solar, s. m., étage.
Cazet d' un haut solars jos.
G. Raimond: N Ots de Buguli.
Il tomba d'un haut étage en bas.

4. Solier, s. m., charpente, plancher, plate-forme.
Ab que metray 
Fuoc al cloquier, a la tor et al solier.
Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.
Avec quoi je mettrai le feu au clocher, à la tour et à la charpente.
Un jorn anet juguant per un solier antic,
Los traus son tut romput, et el cay adenant.
V. de S. Honorat.
Un jour il alla jouant sur un plancher antique, les poutres sont toutes rompues, et il tombe en avant.
Ab tan laisso las plassas e los soliers,
Davalen s' en molt tost per escaliers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.
En même temps ils laissent les places et les plates-formes, ils descendent moult vite par les escaliers. 
ANC. FR. En un solier entrèrent, ù il se herbergèrent.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 11.
Justice en jugement, firmament del solier de lui.
Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 96.
Avecq les bains mirificques à triple solier. Rabelais, liv. I, ch. 55.
Du solier suis descendue en la cave.
J. Marot, t. V, p. 45.
ESP. Solero. (chap. Solera, soleres, de hormigó; plataforma, plataformes, de ferro.)

5. Solar, v., consolider, établir.
Part. pas. Perdon so c' auran solat VII ans, en un jorn o en dos.
(chap. Perden lo que haurán consolidat en 7 añs, en un día o en dos.)
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Ils perdent ce qu'ils auront établi (pendant) sept ans, en un jour ou en deux.
ESP. Solar. (consolidar) (chap. consolidá.)

6. Soldar, Soudar, v., lat. solidare, souder, réparer, consolider.
A soudar rompedura. Brev. d'amor, fol. 50.
(chap. (per) A soldá fractura.)
Pour souder fracture.
Part. pas. Que sian soudatz ab estanh.
(chap. Que siguen soldats en estañ.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 139.
Qu'ils soient soudés avec étain.
Tant cum sem frait en aquest segle, tant sem soldat en l' altre.
Trad. de Bède, fol. 68.
Autant comme nous sommes brisés dans ce monde, autant nous sommes consolidés dans l'autre.
ANC. FR. Mais soudain que l'hyver... 
Que la face il solide du baltique Neptun.
Du Bartas, p. 136.
CAT. ESP. PORT. Soldar. IT. Sodare. (chap. Soldá: soldo, soldes, solde, soldem o soldam, soldéu o soldáu, solden; soldat, soldats, soldada, soldades; soldaré; soldaría; si me soldare la fractura de la cadera, aniría a ballá una jota, pero com encara no ha soldat, aniré a ballá una sardana o ball sardo, de Cerdeña, Sardeña y varians.)




7. Solidar, v., lat. solidare, affermir, consolider.
Part. pas. En ayssi que sia solidada la palpebra. Trad. d'Albucasis, fol. 17.
Par ainsi que soit consolidée la paupière.
IT. Solidare.

8. Soliditat, s. f., lat. soliditatem, solidité, fermeté.
Terra... es apelada sol, quar ha soliditat.
Eluc. de las propr., fol. 157.
La terre... est appelée sol, parce qu'elle a solidité.
CAT. Soliditat. IT. Solidità, soliditate, soliditade. (chap. Solidés. ESP. Solidez.)

9. Solidatiu, adj., solidatif, propre à rendre solide.
May dezicatius et mens solidatius. Eluc. de las propr., fol. 267.
Plus dessiccatif et moins solidatif.
(chap. Solidatiu, solidatius, solidativa, solidatives : que se solidifique pronte; v. solidificá : solidificatiu, solidificatius, solidificativa, solidificatives; per ejemple, lo ges, alchés, alchez, o lo simén mesclats en aigua; o la gelatina.)

10. Assolar (asolar), v., unir, aplanir, lier, consolider.
Part. pas. fig. I s te molt fort, e molt es asolada en lhuy.
Liv. de Sydrac, fol. 71.
S'y tient moult fortement, et moult est consolidée en lui.
(chap. Assolá, tombá una paret, casa, etc, anterra, enruná, sorsí : assolo en la massola, assoles en les massoles, assole, assolem o assolam, assoléu o assoláu, assolen; assolat, assolats, assolada, assolades. Va fé airegaz o ventolina y vam plegá les olives a solades, ya no ne ñabíe cap a dal.)

Memoria histórica. A Barselona tindrán que retirá lo alumbrat públic de uns cuáns carrés perque va sé instalat en época franquista.

11. Consoldar, v., lat. consolidare, consolider.
Mundifica be e consolda. Rec. de remèdes en provençal.
Purifie bien et consolide.

12. Consolidar, v., lat. consolidare, affermir, consolider.
Part. prés. Medecinas la carn engendrantz e consolidantz. 
Trad. d'Albucasis, fol. 39.
Médecines la chair engendrant et consolidant.
Part. pas. Pulmo... ulcerat...no pot esser consolidat.
Eluc. de las propr., fol. 52.
Poumon... ulcéré... ne peut être consolidé.
Sia curada entro que sia consolidada. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Qu'elle soit soignée jusqu'à ce qu'elle soit consolidée.
CAT. ESP. PORT. Consolidar. IT. Consolidare. (chap. Consolidá : consolido, consolides, consolide, consolidem o consolidam, consolidéu o consolidáu, consoliden; consolidat, consolidats, consolidada, consolidades; consolidaré; consolidaría; si yo consolidara.) 

13. Consolidacio, s. f., lat. consolidatio, consolidation.
La consolidacio de la plagua.
(chap. La consolidassió de la ferida - llaga.)
Cove que aquela consolidacio sia inscidida.
Trad. d'Albucasis, fol. 13 et 39.
La consolidation de la plaie.
Il convient que cette consolidation soit incisée.
CAT. Consolidació. ESP. Consolidación. PORT. Consolidação. IT. Consolidazione. (chap. consolidassió, consolidassions.)

14. Consolidament, s. m., affermissement, consolidation.
Pren planta... consolidament. Eluc. de las propr., fol. 197.
La plante prend... affermissement.
IT. Consolidamento. (chap. Consolidamén, consolidamens; afortimén, afortimens.)

15. Consolidatiu, adj., consolidatif, propre à consolider.
Emplastres consolidatius. 
Medecinas consolidativas.
(chap. Emplaste consolidatiu. Medissines consolidatives.)
Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 47.
Emplâtres consolidatifs.
Médecines consolidatives.
Betum... ha virtut atractiva, consolidativa. Eluc. de las propr., fol. 185.
(chap. Lo betún... té virtut atractiva (s'apegue o enganche), consolidativa (fa fort, enfortix).
Le bitume... a vertu attractive, consolidative.
ESP. IT. Consolidativo. (chap. Consolidatiu, consolidatius, consolidativa, consolidatives.)

Sol, s. m., lat. solidum, sou.

Sol, s. m., lat. solidum, sou.
Per dos sols serai meillz accollitz...
Que per cent vers ni per dozenz cansos.
G. Magret: Non valon.
Pour deux sous je serai mieux accueilli... que pour cent vers et pour deux cents chansons.
Quan pot tant donar, costa il mil sol la bera.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna aura.
Quand il peut donner autant, lui coûte mille sous la bière.
ANC. FR. Tort lor fait quant lor sols lo tolt.
Roman du Renart, t. IV, p. 296.
Ils font de cent solds quatre livres, et de quatre livres rien.
Contes d'Eutrapel, fol. 50.
CAT. Sol. ESP. Sueldo. PORT. IT. Soldo. (chap. Sou, sous : moneda. Sueldo, sueldos; Jornal, jornals es lo que pagaben en un día (jorn, jornada); salari de sal.)

2. Solta, Souta, s. f., soulte.
Fassa carta de solta o de quittansa.
(chap. Que faigue carta de solta o de quitansa - quitassió, pago, pagamén.)
Tit. de 1270, de la famille Gasc.
Fasse charte de soulte ou de quittance.
Comptatz los fruitz en souta et en paya.
Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 26.
Les fruits comptés eu soulte et en paiement.

3. Soltament, s. m., soulte, paiement.
Soltament et quitament de tot.
Tit. de 1309. DOAT, t. XV, fol. 43.
Paiement et acquittement de tout.
(chap. Soltamén, solta, pago o pagamén.)

4. Soldier, s. m., mercenaire, stipendiaire.
Un soldier es logatz a un senhor. L'Arbre de Batalhas, fol. 127.
(chap. Un soldat mersenari es llogat a un siñó.) 
Un stipendiaire est loué à un seigneur.
5. Sout, s. m., solde, soulte.
El sout que pren cobra son gazardo.
Guillaume de Mur: D' un sirventes.
À la soulte qu'il prend il recouvre sa récompense.
Ieu passera, si 'l soutz del rey agues.
R. Gaucelm: Qui vol.
Je passerais, si la solde du roi j'avais.
ESP. Sueldo. (chap. Sueldo, sueldos; soldada, soldades; jornal; salari.)

6. Soldada, Soudada, s. f., solde, salaire, soulte.
Far t' ai donar tals soldadas.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Je te ferai donner de tels salaires.
Om non lor dara soudada.
Bertrand de Born: Rassa mes.
On ne leur donnera pas de salaire.
ANC. FR. Toutes manières de femmes qui n'ont enfans vont en la bataille avec eulx; aussi bien donnent-il soudées aus femmes comme aus hommes.
Joinville, p. 102.
Quant ireit ses soudées quere.
Marie de France, t. I, p. 408.
CAT. ESP. PORT. Soldada. (chap. Soldada, soldades.)

7. Soldadier, Soudadier, Sodadier, s. m., stipendiaire, mercenaire.
Em sos cavaliers e sos soldadiers. V. et Vert., fol. 56.
Nous sommes ses cavaliers et ses stipendiaires.
Cum sodadier qu' es del tot bezonhos.
Deudes de Prades: Ai! s' ieu.
Comme stipendiaire qui est du tout besogneux.
Desfeiron lor ostz, e deron comjat als soudadiers. V. de Bertrand de Born.
Défirent leurs armées, et donnèrent congé aux stipendiaires.
Ieu estau sai sos paubres soudadiers, 
E 'n lais ma terra.
Aimeri de Belmont: Ja n' er credut.
Je demeure ici son pauvre mercenaire, et j'en laisse ma terre.
- Soudoyer, soudard.
Ges no sap d'Artus tan com ieu fas,
Ni de sa cort on ac man soudadier.
Bertrand de Paris de Rouergue: Guerdo.
Il ne sait point d'Artus autant comme je fais, ni de sa cour où eut (fut) maint soudoyer.
ANC. FR. S' ai retenu maint sodoier... 
O moi remeingniez en soudées.
Roman du Renart, t. 1, p. 75.
Jeo eim le novel soudéer
Eliduc li bon chevaler.
Marie de France, t. I, p. 424.
(chap. Soldat, soldats mersenaris, a sueldo.)

8. Soudadeira, Soudadera, s. f., fille de joie, prostituée.
Pres per molher una soudadeira, que menet ab si lonc temps per cortz.
V. de G. Faidit.
Il prit pour femme une fille de joie, qu'il mena avec soi longtemps dans les cours.

Gaucelm Faidit.

A lei de soudadera e de joglar.
Elias d'Uisel: Lo desirier.
À manière de fille de joie et de jongleur.
(chap. Puta, putes; prostituta, prostitutes; dona a sueldo; escort.)

Puticlub, Venteta, Valdeltormo, Calaceite; Puta, putes; prostituta, prostitutes; dona a sueldo; escort

9. Soldadar, v., solder, payer.
Part. pas. Un cavalier no deu pas, si el es soldadat, acaptar teras (terras) ni vinhas en aquel temps que el es als gatges.
L'Arbre de Batalhas, fol. 93.
Un cavalier ne doit pas, s'il est soldé, acheter terres ni vignes en ce temps qu'il est aux gages.
Subst. Lo soldadat avia pres los gatges per una annada.
L'Arbre de Batalhas, fol. 126.
Le soldé avait pris les gages pour une année.


Lo agüelo y lo Mar. Ernest Hemingway; sol, sols, solet, solets

Sol, s. m., lat. sol, soleil. 
Tan quan lo sols raya.
Pons de Capdueil: Humils e fis.
Autant que le soleil rayonne.
Que l' an cercan... 
D' orient tro 'l sol colguan.
Bertrand de Born: Mon chant.
Que je l'aille cherchant... d'orient jusqu'au soleil couchant.
CAT. ESP. PORT. Sol. IT. Sole. (chap. Sol, sols; solet, solets.)

2. Solelh, Solel, Soleilh, Soleil, s. m., soleil.
Del solelh es esclarzitz lo rays.
B. de Ventadour: Quan la fuelha.
Du soleil est éclairci le rayon.
En luec privat, ab soleil clar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
En lieu privé, avec soleil clair.
Fig. Tu yest l' alba del dia
Don lo tieus filhs solelhs es.
P. Cardinal: Vera vergena.
Tu es l'aube du jour dont le tien fils est soleil.
Loc. Anar 1 mes engal soleilh. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 93.
Aller un mois égal soleil (du lever au coucher du soleil).
ANC. FR.
Vespres aprochent, solels est resconsés.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 20.

3. Soleillet, s. m. dim., petit soleil, soleil doux, tempéré.
E 'l fai estar al soleillet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Et le fait rester au soleil tempéré.
ANC. FR. Ses beaux yeux soleillez qui la faisoient paroistre
Vray tige lumineux de Phébus, son ancestre.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. II, sc. II.
(chap. Solet, solets; al solet, cuan toque pero no fa caló.)

no reguéu, que ve aigua a cabassos, Tío Visantico

4. Solart, s. m., soleil.
Folquet intra en Avigno de vas solartz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 8.
Folquet entre dans Avignon devers le soleil. 

5. Solelhar, Soleillar, v., faire soleil, briller, luire.
Lo sol al matin solelha.
Bernard de Venzenac: Hueymais.
Le soleil au matin brille.
Fig. Una clardat mi soleilla
D' amor.
B. de Ventadour: Era non.
Une clarté d'amour me luit.
Vai e ven rais, quan solelha,
Per la fenestra vezina.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Quand il fait soleil, va et vient le rayon par la fenêtre voisine.
- Être au soleil, se trouver au soleil.
Loc. Mal aia lo tezaurs si ab mi solelha.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.
Mal ait le trésor si avec moi il est au soleil.
ANC. FR. Les costaux soleillez de pampres sont couvers.
Œuvres de Du Bellay, fol. 385.

6. Solstici, s. m., lat. solstitium, solstice.
El tems del solstici estival. Cat. dels apost. de Roma, fol. 114.
Au temps du solstice d'été.
CAT. Solstici. ESP. PORT. Solsticio. IT. Solstizio. (Solsticio, solsticios de hivern o invern y estiu; solstissi, solstissis; solstissio, solstissios.)

7. Solsticial, adj., lat. solstitialis, solsticial, du solstice.
Mes solsticial.
Es dit cercle solsticial estival. 
Eluc. de las propr., fol. 125 et 108.
Mois solsticial.
Est dit cercle du solstice d'été.
CAT. ESP. PORT. Solsticial. IT. Solstiziale. (chap. Solstissial, solstissials són los mesos de juñ y desembre.)

Solstissial, solstissials són los mesos de juñ y desembre; vaya cul que té esta paya!


Sol, adj., lat. solus, seul, unique. 
Un sol Dieu ieu azor.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Un seul Dieu j'adore.
Sols aura 'l pretz, que sols sofre l' afan. 
Bertrand de Born: Ara sai eu.
Seul il aura le prix, que seul il souffre la peine.
Loc. Estava ab ella sol e sol. V. et Vert., fol. 86.
Demeurait avec elle seul à seul. 
ANC. FR. Et fu en grant enui toz sols. 
Roman de Partonopex de Blois, not des Mss., t. IX p. 59.
Tuit menjuent sol, et sol gisent.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 350.
Tot sol à sol en cest repere.
Qu'en sa méson aliez sole.
Roman du Renart, t. 1, p. 135 et 312.
Adv. Sol nuech respiech mi do.
Arnaud de Cotignac: Mout dezir.
Seulement la nuit me donne répit.
Adv. comp. Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal.

(chap. No sol aquell que mos fa (lo) be, sino aquell que mos fa mal. Ojito al chapurriau de Suiza, cantón del Vaud. Se troben textos de voltans del 1100. La noble llissó dels Vaudois, una secta cristiana. Lo romanche encara se parle y escriu, plana lengua romana, llengua romans.)

La nobla leyczon

Non seulement celui qui nous fait bien, mais celui qui nous fait mal.
Conj. comp. Sol que ma dona conogues
Aissi cum ieu l' am finamen.
B. de Ventadour: Non es.
Seulement que ma dame connût ainsi comme je l'aime fidèlement.
Vuelh o ben, e mi play, sol qu' ieu no y an.
Granet: Comte Karle.
Je le veux bien, et il me plait, pourvu que je n'y aille pas.
Ab sol que m diguatz a 'N Richart
So qu' el paus ditz a la gralha.
Bertrand de Born: Un sirventes on.
Pourvu seulement que vous me disiez au seigneur Richard ce que le paon dit à la corneille.
CAT. Sol. ESP. Solo. PORT. Sò. IT. Solo. (chap. Sol, sols, sola, soles.)

2. Solet, adj. dim., seulet.
Estava soletz del jorn una partida. V. de S. Honorat.
Il demeurait seulet du jour une partie.
Mi layssiest
Tota soleta.
Trad. d'un Évang. apocr.
Vous me laissâtes toute seulette.
ANC. FR. Seullet à seullette pour vous bien desporter en amours.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 5.
CAT. Solet. ESP. Solito. IT. Soletto. (chap. Solet, solets, soleta, soletes.)

3. Solamen, adv., seulement.
Tug miei dezir son en leis solamen.
Pierre d'Auvergne: Molt m' entremis.
Tous mes désirs sont en elle seulement. 
Adv. comp. No solamen d' aquestz, mas dels autres. Leys d'amors, fol. 43.
(chap. No solamen d'estos, sino dels atres.) 
Non seulement de ceux-ci, mais des autres.
CAT. Solament. ESP. Solamente. PORT. Somente. IT. Solamente.
(chap. Solamen. Solamén, solamens són los de una casa, alacet.)

4. Soletament, Solletamens, adv. dim., seulettement.
Plus ren que sia non l' a portat,
Mas la palma c' avia gardat
E son vestir soletament.
V. de S. Honorat.
Plus rien qui soit elle ne lui a porté, excepté la palme qu'elle avait gardée et son vêtir seulettement.
Quatre vegadas lan solletamens.
Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 33.
Quatre fois l'an seulettement.
IT. Solettamente. 

Leopoldo Alas. Clarín. Chapurriau. Amazon.

5. Solitari, Soletari, adj., lat. solitarius, solitaire, isolé.
Morgues deu querre luec solitari. Trad. de Bède, fol. 62.
(chap. Lo monjo deu buscá un puesto (lloc) solitari.)
Moine doit chercher lieu solitaire.
Fug la companhia de las autras, et estay solitaria. V. et Vert., fol. 93.
Fuit la compagnie des autres, et demeure isolée.
Demoret soletaris, fazen penedensa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 9.
Demeura solitaire, faisant pénitence.
Subst. Lo solitaris si seira, e tazera si. Trad. de Bède, fol. 62.
Le solitaire s'asseyera, et se taira.
CAT. Solitari. ESP. PORT. IT. Solitario. (chap. Solitari, solitaris, solitaria, solitaries.)

6. Solitariament, adv., solitairement.
Esta solitariament. Eluc. de las propr., fol. 149.
Sois solitairement.
CAT. Solitariament. ESP. PORT. IT. Solitariamente. (chap. Solitariamen o solitáriamen.)

7. Solestansa, s. f., solitude, isolement.
Aquel es perfetz que soferta en l' ermitatge de la solestansa.
Trad. de Bède, fol. 62.
Celui-là est parfait qui souffre en l'ermitage de la solitude.
(chap. Solestansa, la estansa sol, solestanses; solitut, solituts.)

8. Solan, adj., solitaire.
Pasturgar tanta bestia
En aital terra solana.
Marcabrus: L' autr' ier.
Faire paître tant de bêtes en pareille terre solitaire.
(chap. Solana, solanes són puestos aon toque lo sol, contraris a la umbría, de umbra, sombra. Allí tamé se va a pasturá, y se sol está sol, són puestos solitaris, y mes ara, que casi no ñan ramats de ovelles y/o cabres.)

9. Asolodament, adv., isolément.
Fa ho asolodament et atempradament.
(chap. Fesu aisladamen y templadamen : moderadamen.)
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, ch. 44.
Fais-le isolément et modérément.

10. Desolar, v., lat. desolare, désoler, isoler, laisser seul, rester seul. 
Part. pas. Faran la desolada en un jorn.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 17.
La feront désolée en un jour.
Esta letra L sola e desolada. Leys d'amors, fol. 60.
Cette lettre L seule et isolée.
CAT. PORT. ESP. Desolar. IT. Desolare, disolare. (chap. Desolá o dessolá; aislá; dixá sol o abatut, triste; desolat, desolats, desolada, desolades; dessolat, dessolats, dessolada, dessolades; aislat, aislats, aislada, aislades; abatut, abatuts, abatuda, abatudes.)

11. Desasolar, v., isoler, rester seul.
Part. pas. Nos fraires desasolatz de vos.
Trad. de la 1° Épître de S. Paul aux Thessaloniciens.
Nous frères isolés de vous.