Mostrando las entradas para la consulta rellámpec ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta rellámpec ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 8 de mayo de 2026

Scindir - Scintilla, Cintilla

Scindir, v., lat. scindere, scinder, fendre, couper, trancher, diviser.
Part. prés. Dens..., en hom..., las quatre denant so egals, scindens et agudas...; doas autras... so ditas caninas, que son plus fortas que las scindens, plus longas et may agudas.
Eluc. de las propr., fol. 43.
Dents..., en l'homme..., les quatre de devant sont égales, tranchantes (incisives) et aiguës...; deux autres... sont dites canines, qui sont plus fortes que les tranchantes (incisives), plus longues et plus aiguës.
Subst. Uzar no s pot ni rompre sa costura
D' estoxs, retailhs, de scindens. 
Palaytz de Savieza.
User ne se peut ni (se) rompre sa couture par estocs, (par) taillants, par tranchants.
IT. Scindere. (ESP. Escindir. chap. Escindí o essindí; tallá, retallá.)

2. Inscindir, Inscidir, Incidir, v., lat. incidere, inciser, couper, tailler, trancher.
Incidic alcunas arterias del colh.
Quan tu vols inscidir aquelas..…, observa que no inscindas la arteria.
Entro que incidiscas la arteria.
Trad. d'Albucasis, fol. 1, 13 et 3.
Il coupa aucunes artères du cou.
Quand tu veux couper celles-là..., observe que tu ne coupes pas l'artère.
Jusqu'à ce que tu incises l'artère.
CAT. ESP. PORT. Incidir. IT. Incidire. (chap. Insidí.)

3. Incizio, Inscizio, s. f., lat. incisio, incision, coupure, entaille.
Per inscizio d' espada. Trad. d' Albucasis, fol. 41.
(chap. Per incisió o insisió d'espasa.)
Par coupure d'épée.
- Ente, greffe.
Es temps de podar aybres et vinhas, et de incizio.
(chap. Es tems de podá abres y viñes, y de incisió : empeltá.)
Eluc. de las propr., fol. 129.
Il est temps de tailler arbres et vignes, et d'ente.
CAT. Incisió. ESP. Incisión. PORT. Incisão. IT. Incisione. (chap. Insisió, incisió.)

4. Incisori, Inscissori, s. m., bas. lat. incisorium, tranchoir, bistouri.
De incisoris e de serras. 
Plus subtil que los autres inscissoris.
Trad. d'Albucasis, fol. 46 et 59.
De bistouris et de scies. 
Plus subtil que les autres bistouris.
ESP. Incisario (bisturí). (chap. Bisturí, bisturís; escalpel, escalpels.)

Bisturí, bisturís; escalpel, escalpels


5. Inscididor, adj., taillable, propre à être coupé, taillé.
Sapias qual es inscididors. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Sachez quel est taillable.

6. Incisiu, Inciziu, Insiziu, adj., incisif, propre à diviser.
Dissolutiu, incisiu. 
Vinaigre es... inciziu.
Medicina..., cum sia insiziva et diviziva.
Eluc. de las propr., fol. 184, 228 et 104.
Dissolutif, incisif.
Vinaigre... est incisif.
Médecine..., comme elle soit incisive et divisive.
ESP. PORT. IT. Incisivo. (chap. Incisiu, incisius, incisiva, incisives. Les dens incisives se diuen pales.)

7. Prescindir, Precidir, v., lat. praescindere, couper d'avance, trancher, séparer.
Part. prés. Prescindent la lengua e 'l fel. Eluc. de las propr., fol. 246.
Coupant d'avance la langue et le fiel.
Part. pas. Membre, quan es rumput e precis dels autres membres, re no sent.
Eluc. de las propr., fol. 17.
Un membre, quand il est rompu et séparé des autres membres, rien ne sent.
IT. Prescindere.

8. Precisamen, Precizamen, adv., précisément, formellement.
Jurant precizamen se tot o en part del deute aver pagat.
Statuts de Montpellier, de 1212.
Jurant formellement soi tout ou en partie de la dette avoir payé.
CAT. Precisament. ESP. PORT. IT. Precisamente. (chap. Pressísamen, en pressisió; formalmen.)

9. Abscidir, Abscindir, Abcindir, v., lat. abscidere, abscindere, trancher, couper, séparer, détacher, extraire.
No uses de aquelas a abscidir sanc en tot loc del cor.
Trad. d'Albucasis, fol. 27.
N'use pas de celles-là pour séparer le sang en tout lieu du coeur.
Part. pas. Entro que sia abcindit. 
Si la sania es abscindita. 
Trad. d'Albucasis, fol. 12 et 6.
Jusqu'à ce qu'il soit coupé.
Si la sanie est détachée.
(ESP. Abscindir. chap. Absindí.)

10. Abcizio, Abcissio, Apsisio, s. f., lat. abscisio, abscissio, retranchement, coupure, extraction.
La abcissio de aquel gra, lo qual es cahut en l' aurelha.
En la abcizio.
Trad. d'Albucasis, fol. 14 et 3.
L'extraction de ce grain, lequel est tombé en l'oreille.
En la coupure.
Fig. L' abbas uze del glavi d' apsisio.
Regla de S. Benezeg, fol. 42.
Que l'abbé use du glaive de retranchement.

11. Scisma, Sisma, s. m., lat. schisma, schisme, division, séparation. 
La Glyeia fo turbada per aquest scisma.
(chap. La Iglesia va sé turbada (destorbada) per este cisma.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 157.
L'Église fut troublée par ce schisme. 
Sisma... contra la fe. L'Arbre de Batalhas, fol. 4.
Schisme... contre la foi.
CAT. ESP. Cisma. PORT. Schisma, cisma. IT. Scisma. (chap. Cisma, cismes, com lo protagonisat per lo Papa Luna y datres.)

EL CADÁVER DEL PAPA LUNA, ILLUECA

12. Scismatic, Sismatic, Cismatici, s. m., lat. schismaticus, schismatique.
Declaret aquel Charle per scismatic.
Plusors fals sismatix.
L'Arbre de Batalhas, fol. 225 et 4.
Déclara ce Charles pour schismatique.
Plusieurs faux schismatiques. 
Establi que... li cismatici foso punitz per las seculars potestatz.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 71.
Il établit que... les schismatiques fussent punis per les séculiers pouvoirs.
Aquela falsa gent e sismatiqua. L'Arbre de Batalhas, fol. 4.
(chap. Aquella falsa gen y cismática.)
Cette fausse gent et schismatique.
CAT. Scismatico, cismatico. ESP. Cismático (N. E. sin tilde, para variar). 
PORT. Schismatico, cismatico. IT. Scismatico. (chap. cismátic, cismatics, cismática, cismátiques.)

13. Concis, adj., lat. concisus, concis, serré, tronqué, accourci.
En aquela sillaba de la dictio cant es concisa, rompuda, trencada.
Leys d'amors, fol. 10.
Dans cette syllabe de l'expression quand elle est tronquée, rompue, coupée.
CAT. Concis. ESP. PORT. IT. Conciso. (chap. Consís, consisos, consisa, consises.)

14. Concisio, s. f., lat. concisio, concision, coupure.
Concisios vol dire rompemens e trencamen de dictio.
Leys d'amors, fol. 10.
Concision veut dire rupture et coupure d'expression.
CAT. Concisió. ESP. Concisión. IT. Concisione. (chap. Consisió, consisions; trencamén, retallamén, retall.)

15. Decisio, s. f., lat. decisio, décision.
Decisios d' alqus motz. Leys d'amors, fol. 6.
Décision d'aucuns mots.
CAT. Decisió. ESP. Decisión. PORT. Decisão. IT. Decisione. (chap. Dessisió, dessisions; v. dessidí.)

16. Indecis, adj., indécis. 
Proces que son pendents et indecis. Fors de Béarn, p. 1077.
Procès qui sont pendants et indécis.
CAT. Indecis. ESP. PORT. IT. Indeciso. (chap. Indessís, indessisos, indessisa, indessises; no dessidit, dessidits, dessidida, dessidides.)

17. Ressizar, v., séparer, retrancher.
Fig. De s' amistat me ressiza. 
B. de Ventadour: Tant ai mon.
De son amitié elle me retranche.
18. Rescinder, v., lat. rescindere, couper, tailler, trancher.
Part. pas. Usquecx a facha gonelha 
Corta resciza. 
Pierre d'Auvergne: Belh m'es qu' ieu.
Un chacun a fait robe courte taillée.
CAT. ESP. PORT. Rescindir. IT. Ricidere. (chap. Rescindí o ressindí, per ejemple, un contrate. Retallá, tallá.)

19. Circumcir, Circumsir, Cincumcire, v., lat. cincumcidere, circoncire. 
Vengron a circumcir l' enfant. Trad. d'un Évang. apocr.
Vinrent pour circoncire l'enfant.
Que judeus ni pagas ni eretgues non aian ser que sia chrestias, ni non lo devunt circumcire. Trad. du Code de Justinien, fol. 3.
Que juif ni païen ni hérétique n'aient serf qui soit chrétien, ni ne le doivent circoncire.
Part. pas. Sera cincumsis per ahumplir la ley. Liv. de Sydrac, fol. 119.
Il sera circoncis pour accomplir la loi.
IT. Circoncidere. (ESP. Circuncidar. chap. circunsidá o sircunsidá.)

20. Circumcisio, Circumcizio, Circumcision, s. f., lat. cincumcisionem, 
circoncision.
De la circumcizio
E de la presentatio.
Brev. d'amor, fol. 85.
De la circoncision et de la présentation.
En la circumcision de nostre Senhor.
(chap. A la (festa de la) circunsisió o sircunsisió de nostre Siñó.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 179.
En la circoncision de notre Seigneur.
CAT. Circumcisió. ESP. Circuncisión (Circoncision). PORT. Circuncisão. IT. Circoncisione. (chap. circunsisió o sircunsisió, circunsisions o sircunsisions.)


Scintilla, Cintilla, s. f., lat. scintilla, étincelle.
Scintilla, es una menuda partida de foc. Eluc. de las propr., fol. 132.
(chap. Sentella (purna), es una menuda part del foc.)
Étincelle, c'est une menue partie de feu.
Entro que sia mot rog e gete cintillas.
Trad. d'Albucasis, fol. 10.
Jusqu'à ce qu'il soit moult rouge et qu'il jette étincelles.
ANC. FR. S'il luy estoit resté quelque scintille de bien, elle l'esteignoit du tout. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie d'Antoine.
ESP. Centella (chispa). PORT. IT. Scintilla. (chap. Purna, purnes; chispa, chispes. Sentella, rellámpec, sentelles, rellámpecs. Apellit Centelles, Centellas.)

purna, espurna, chispa, flama, foc, sendra

2. Scintillament, s. m., scintillement.
So scintillament o belugament. Eluc. de las propr., fol. 132.
Son scintillement ou bluettement.
IT. Scintillamento. (ESP. Centelleo. chap. Sentelleo, sentelleos; chisparrada, chisparrades.)

3. Scintillacio, Sintillacio, s. f., lat. scintillacio, scintillation, étincellement, pétillement.
Los uelhs han redons..., et lor regart (a) sintillacio.
Apres la extinccio de la scintillacio.…, del carbo.
Eluc. de las propr., fol. 99 et 132.
Les yeux ont ronds..., et leur regard (a) étincellement.
Après l'extinction du pétillement... du charbon.
ANC. ESP. Centilacion (MOD. centelleo). PORT. Sintillação. IT. Scintillazione.

4. Sintillar, v., lat. scintillare, scintiller, étinceler.
La vezo sintillar. Eluc. de las propr., fol. 117.
La voient scintiller.
Part. prés. Cum aur lusent et cum foc sintillant.
Eluc. de las propr., fol. 186.
Comme or luisant et comme feu scintillant.
ESP. Centellar (centellear). PORT. Scintillar, sintillar. IT. Scintillare.
(chap. Sentellejá.)

lunes, 27 de abril de 2026

Rompre, Rumpre

Rompre, Rumpre, v., lat. rumpere, rompre, casser, déchirer, détruire, séparer, se détacher, entrecouper.

Rompre, Rumpre, v., lat. rumpere, rompre, casser, déchirer, détruire, séparer, se détacher, entrecouper.


El pot be trabucar, e rompre son col. Liv. de Sydrac, fol. 44.
Il peut bien trébucher, et rompre son cou.
Romp son vestir, grata sa cara. V. de S. Honorat.
Déchire son vêtement, égratigne sa face.
Saber podetz, qu' ab los espas,
Romprem la preyss' e 'l cap e 'l mas.
Gavaudan le Vieux: Senhors per los.
Vous pouvez savoir, qu'avec les épées, nous romprons la presse et la tête et les mains.
Las regnas romp a un randon. V. de S. Honorat.
Il casse les rênes d'une secousse.
Fig. Que agues cor ni voluntat
De rompre sa virginitat.
Brev. d'amor, fol 82.
Qu'elle eut coeur ni volonté de détruire sa virginité.
Sos affars torna de sus en jos,
Quant veillessa lo rom ni desbalanza.
Hugues de Saint-Cyr: Autan fes.
Son affaire tourne de sus en bas, quand vieillesse le casse et l'ébranle.
Ma dolor rompia los motz. Passio de Maria.
Ma douleur entrecoupait les mots.
Cum colum (o colom)
Viu et esta en pretz de que no rum.
Guillaume de Durfort: Quar sai petit.
Comme la colombe vit et demeure en mérite de quoi elle ne se détache pas.
Per so que lur amor no s pogues partir ni s rompre.
V. de Raimond de Miraval.
Pour cela que leur amour ne se pût diviser ni se rompre.
Part. pas. O bratz rotz o testa fracha.
Bertrand de Born: Guerra e trebalh.
Ou bras rompu ou tête fracturée.
En sion traucat mil escut...
E perpong falsat e romput.
Bertrand de Born: Lo coms m' a.
En soient troués mille écus... et pourpoints faussés et rompus.
Fig. Car viellz es e romputz. V. de S. Honorat.
Car il est vieux et cassé.
Hai! Pretz, quon hiest mutz, sortz e guers, 
E Proeza, cossi us vei rota!
Pierre d'Auvergne: Belh m' es qu' ieu.
Ah! Mérite, comme vous êtes muet, sourd et aveugle, et Prouesse, comme je vous vois cassée!
Loc. De dir ses motz romputz.
Pierre d'Auvergne: Lo fuelhs.
De dire sans mots entrecoupés.
ANC. FR. A pou ne li a rout le col. Roman du Renart, t. III, p. 330.
Tant fist ce jour qu'il fust tout roust.
Ysopet II, fabl. 42; Robert, t. I, p. IT.
Et li nerf et li vaines du col li furent routes.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr. t. V, p. 304.
CAT. Romprer. ESP. PORT. Romper. IT. Rompere. (chap. Rompre; chafá, asclá, trencá, etc.)

2. Rupcio, s. f., lat. ruptio, rupture.
Dens alcunas vetz prendo perforacio, autras vetz rupcio.
Eluc. de las propr., fol. 43.
Les dents aucunes fois prennent perforation, d'autres fois rupture.

3. Ruptiu, adj., ruptif, propre à rompre.
De peyra ruptiva, de vias urinals aperitiva.
Eluc. de las propr., fol. 199.
De la pierre ruptive, de voies urinaires apéritive.

4. Rumpement, Rompemen, s. m., rompement, rupture, fracture.
Endurar lo dit assault e rompemen de muralhas.
(chap. Aguantá lo dit assalt o assalto y rompimén (rotura) de muralla, muralles.)
Chronique des Albigeois, col. 73.
Endurer ledit assaut et rupture de muraille.

Ramón Mur; chap. Aguantá lo dit assalt o assalto y rompimén (rotura) de muralla, muralles.


Lo rompemen de ma costa. Leys d'amors, fol. 24.
La fracture de ma côte.
Quan l' apostema es en maturacio et rompement.
Eluc. de las propr., fol. 84.
Quand l'apostème est en maturation et rupture.
Fig. Concizios vol dire rompemen, o trencamen de dictio.
Leys d'amors, fol. 10.
Concision veut dire rupture, ou coupure de mot.
CAT. Rompiment. ESP. Rompimiento. PORT. IT. Rompimento. 
(chap. Rompimén, rompimens; rotura, rotures; trencadissa, trencadisses; ascladissa, ascladisses; trencamén, trencamens.)

5. Rompador, s. m., rompeur, qui rompt.
Li rompadors de patz.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. IT.
Les rompeurs de paix.
CAT. ESP. PORT. Rompedor. IT. Rompitore. (chap. “Rompedó” : trencadó, trencadós, trencadora, trencadores; ascladó, ascladós, ascladora, ascladores; chafadó, chafadós, chafadora, chafadores; etc.)

6. Rompedura, Rumpedura, s. f., rupture, fracture.
Que sol venir per rompedura.
C' om met en banh per rompedura.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qui a coutume de venir par fracture.
Qu'on met en bain pour fracture.
A consolidar rumpeduras. Eluc. de las propr., fol. 219.
Pour consolider fractures.
ANC. FR. Et ne trouve closture
Levée ou pont, qu'il n'en fasse rompure.
Salel, Trad de l'Iliade, p. 71.
Les Alpes très hautes...
Minay et mis les rochers en rompture.
CL. Marot, t. IV, p. 125.
La rompure desdictes trefves. 
(chap. La rotura de les dites tregües.)
Monstrelet, t. III, fol. 9.
ANC. CAT. ESP. PORT. Rompedura. IT. Rompitura. (chap. “rompedura, rompedures” : rotura, rotures; fractura, fractures; chafamén, chafamens, asclamén, asclamens; asclamenta, asclamentes, etc.)

7. Corrompre, Corrumpre, v., lat. corrumpere, corrompre, souiller.
Adonc la colera corromp 
Tot lo fege.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Alors la bile corrompt tout le foie.
Los membres poyritz e corromputz corrompon los membres sas. 
V. et Vert., fol. 57.
(chap. Los membres podrits y corromputs corrompen los membres o miembros sanos o sans.)
Les membres pourris et corrompus corrompent les membres sains.
Violet e corrompet alcun sepulcre.
Trad. du Code de Justinien, fol. 104.
Viola et souilla aucun sépulcre.
Fig. Negun non corrumpam.
Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Nul ne corrompons.
Anc no si corrompet per la tia genitura. V. de S. Honorat.
Oncques ne se corrompit par la tienne procréation.
Part. pas. Los membres poyritz e corromputz. V. et Vert., fol. 57.
Les membres pourris et corrompus.
Si vostr' auzel ha poiridura,
E par be a l' esmeutidura
Que fera es e corrompuda.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si votre oiseau a pourriture, et cela parait bien à la fiente qui est mauvaise et corrompue.
De materias... corruptas. Trad. d'Albucasis, fol. 12.
(chap. De materies... corruptes; corrompudes.)
De matières... corrompues.
Subst. La corrompuda a lo cami tot ubert; la pieuzela a lo cami tot claus.
Liv. de Sydrac, fol. 83.
La corrompue a le chemin tout ouvert; la pucelle a le chemin tout clos.
ANC. FR. Corromput sunt.
Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 52.
CAT. Corromprer. ESP. (corromper) PORT. Corrumper. IT. Corrompere.
(chap. Corrompre. Carlos Rallo Badet put y corrom; no es que faigue pudó, es mol pesat, cansino, matraca, y un inútil aragonés catalanisat.)

Lluminosidat, lluminosidats, com la del rellámpec, pero no la de Carlos Rallo Badet, que té mol poques llums, com tots los iluminats catalanistes, sobre tot los aragonesos

8. Corrompement, Corrumpamen, Corrompamen, s. m., corruption, altération.
Yeu vos cosseubi senes corrompement. Passio de Maria.
(chap. Yo vos vach consebí sense corrompimén o corrupsió.)
Je vous conçus sans corruption.
Els bens que t mostra deves creire
Senes tot corrumpamen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Aux biens qu'il te montre tu dois croire sans aucune altération.
ANC. FR. Dont toutes choses prennent vie et corrumpement.
J. de Meung, Test., v. 1927.
Le corrompemens des pucelles et vierges.
Laur. de Premier Faict, Trad. de la Vieill. de Cicéron, fol. 27.
CAT. Corrompiment. ESP. Corrompimiento. PORT. IT. Corrompimento. 
(chap. Corrompimén, corrompimens; corrupsió, corrupsions.)

9. Corrompudamen, adv., d'une manière corrompue, avec altération, 
défectueusement.
Es escrich corrompudamen. Cat. dels apost. de Roma, fol. 18.
(chap. Está escrit corrompudamen : de una manera corrupta o corrompuda; alteradamen, en alterassions; defectuosamen, en defectes.)
Est écrit d'une manière corrompue.
CAT. Corrompadament. ESP. Corrompidamente. (chap. Corrompudamen; se pot escriure corrompúdamen, ya que lo primé acento está a la ú, y es una paraula esdrújula.)

10. Corrupcio, Corruptio, Corropcio, s. f., lat. corruptio, corruption, altération.
Sa corrupcio era confermada.
(chap. Sa corrupsió estabe (ere) confirmada.)
Aquo que es remas de la corropcio.
Trad. d'Albucasis, fol. 1 et 25.
Sa corruption était confirmée.
Ce qui est resté de la corruption.
Fig. Nostr' arma corrupcio pren. Brev. d'amor, fol. 59.
Notre âme prend corruption.
CAT. Corrupció. ESP. Corrupción. PORT. Corrupção. IT. Corruzione.
(chap. Corrupsió, corrupsions.)

11. Corruptela, s. f., lat. corruptela, corruption.
Entroduyssen en la terra d' Anglaterra corruptela.
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 22.
Introduisent en la terre d'Angleterre corruption.
CAT. ESP. PORT. Corruptela. IT. Corruttela. (chap. Corruptela, corrupteles.)

12. Corruptibilitat, s. f., lat. corruptibilitatem, corruptibilité.
Corruptibilitat, mutabilitat. Eluc. de las propr., fol. 1.
Corruptibilité, mutabilité.
CAT. Corruptibilitat. ESP. Corruptibilidad. PORT. Corruptibilidade. 
IT. Corruttibilità, corruttibilitate, corruttibilitade. (chap. corruptibilidat,  corruptibilidats.)

13. Corrompable, Corrumpable, adj., corruptible, sujet à corruption.
En las causas trespassans e corrumpablas. V. et Vert., fol. 2.
Dans les choses périssables et corruptibles.
Primordial materia... no es generabla ni corrumpabla.
Eluc. de las propr., fol. 105.
Primordiale matière... n'est susceptible de génération ni corruptible.
ANC. FR. Car en eus n' a riens corrumpable,
Tant est ferme, fors et estable.
Onques riens ne fis pardurable,
Quanque ge fais est corrumpable.
Roman de la Rose, v. 19121 et 19262.
- Sujet à rupture. 
Arbre... no corrumpable. Eluc. de las propr., fol. 222.
Arbre... non sujet à rupture.
(chap. Corruptible, corruptibles; corromprible, corrompribles.)
14. Corruptiu, adj., lat. corruptivus, corruptif, propre à corrompre.
Ad horas es conservativa, ad hora corruptiva.
Qualitat corruptiva. Eluc. de las propr., fol. 24.
Tantôt elle est conservative, tantôt corruptive.
Qualité corruptive.
CAT. Corruptiu. ESP. Corruptivo. (chap. Corruptiu, corruptius, corruptiva, corruptives.)

15. Corruptible, adj., lat. corruptibile, corruptible.
Que las cauzas compostas d' aquela materia sian generablas et corruptiblas.
Eluc. de las propr., fol. 105.
Que les choses composées de cette matière soient susceptibles de génération et corruptibles.
CAT. ESP. Corruptible. PORT. Corruptivel. IT. Corruttibile. (chap. Corruptible,  corruptibles.)

16. Corrumpador, s. m. corrupteur.
Esser violada dels corrumpadors. 
Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 4.
Être violées (violées) par les corrupteurs.
CAT. ESP. PORT. Corrompedor. IT. Corrompitore. (chap. Corrompedó, corrompedós, corrompedora, corrompedores; corruptó, corruptós, corruptora, corruptores.)

Aznar, Pujol; Corrumpador, s. m. corrupteur.

17. Incorruptibilitat, s. f., lat. incorruptibilitatem, incorruptibilité.
Simplicitat et incorruptibilitat. Eluc. de las propr., fol. 118.
Simplicité et incorruptibilité.
CAT. Incorruptibilitat. ESP. Incorruptibilidad. PORT. Incorruptibilidade. 
IT. Incorruttibilità, incorruptibilitate, incorruptibilitade.
(chap. Incorruptibilidat, incorruptibilidats.)

Josep Tarradellas; Incorruptibilitat, s. f., lat. incorruptibilitatem, incorruptibilité.

18. Desrompre, Disrompre, Disrumpre, v., lat. dirumpere, rompre, déchirer.
Santz Nazaris desromp son vestir e sa cara.
Desromp son sisclaton. V. de S. Honorat.
Saint Nazaire déchire son vêtement et sa face.
Déchire son manteau.
Part. pas. Aquo que es... disromput.
Es disrumpuda.
(chap. Está rompuda, trencada, chafada, asclada.)
Trad. d'Albucasis, fol. 25 et 12.
Ce qui est... rompu.
Est rompue.
ANC. FR. Qui les péust desrompre ne gaster.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. I, ch. 29.
Froisse desrompt et esnue.
Jehan de Meung, Test., v. 103.
Quand par son poids ces corps faux et cruels
Furent gisans dérompus et tuez.
CL. Marot, t. LV, p. 20.
IT. Disrompere.

19. Disruptio, s. f., lat. diruptio, rupture.
Disruptio en la tunica uvea. Trad. d'Albucasis, fol. 18.
Rupture en la tunique muqueuse.
20. Entrerompre, v., entrediviser, séparer, délimiter.
Part. pas. Las possessios... sufficienmen entrerompudas.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 94.
Les possessions... suffisamment entredivisées.
(chap. Interrompre o interrumpí; en este cas, delimitá, separá, dividí, partí, ficá fites.)

jueves, 25 de julio de 2024

1. 5. De cóm Pedro Saputo va determiná adependre algún ofissi.

Capítul V.

De cóm Pedro Saputo va determiná adependre algún ofissi.


Llichí y mes lligí als llibres que li dixáe lo retó y un ric del poble va sé lo que va fé en mol tems. Entre tots los que mes li agradáen eren los de historia y les fábules de Esopo en la vida de este gran fabulista: y un atre llibre al que li dieben Lo Cortesano. Pero no olvidáe lo ejercicio de les roques ni lo aná als campos en lo primé llauradó que entopetabe o topetabe, ni les probes de agilidat.

Un día li va di sa mare: 

- Fill, ya tens dotse añs; ya es tems de que adeprengues algún ofissi. Y ell va contestá que pera qué eren los ofissis. Són, fill, li va contestá sa mare, pera no está bambán y guañás la vida. 

- ¿Només que per an aixó?, va di ell; pos yo tos dono paraula de no está may bambán, com veéu que tampoc no u estic ara, pos ya vech que es roín, encara que sol sigue perque lo que no fa res, ya en aixó fa mol mal no ocupán lo entretenimén y les mans, y en cuan a guañás la vida tingue firme esperansa que no me faltará, si Deu vol, ni a vosté en mí. Que no vull yo que vaigue a rentá en fret y en caló perque es siñal de molta pobresa, y no ha de passá tans mals ratos. Pero si tos entristix que no adeprenga un ofissi, digueume quin hay de adependre. Y sa mare li va contestá que lo que vullguere. 

- Pos yo, va di ell, no ne vull adependre cap. Perque hau de sabé que segons yo hay advertit, los homens són mol ignorans y no fan mes que disparates, obrán en tot en molta torpesa y sense cap discurs; y encara mes, generalmen fan mal als atres en malissia, y potsé an ell mateix per rechás. Yo no sé si a datres puestos són diferens, perque ya sabeu que no hay eixit de Almudévar mes que pera aná a vore als nostres parens, y dos vegades a Huesca aon a ningú vach coneixe ni vach tratá mes persones que les recaderes del mercat, que per sert gasten mol desenfado y poca vergoña. Pero si tots són lo mateix, no nessessito cap ofissi pera guañám la vida y félay a vosté descansada.

- Fill meu, va di entonses sa mare: mol saps y vech que parles com los flares que prediquen o com los homens que van en nous trajes per lo món y vénen de lluñanes terres. Fes lo que vullgues y Deu te ilumino: sol no vullguera que fores roín.

- Hasta ara, mare, va contestá ell, no u hay sigut ni hay probat de séu; y lo que hasta los dotse añs no es roín, ya sempre sirá bo. 

- Segons, li va replicá sa mare: algúns s' hi tornen después. 

- No pot sé, va di ell: perque yo sé que lo que es roín de home fet ya u ere de chiquet, pero no sabíe ni podíe empleá la maldat, pero lo que es mala inclinassió ya la teníe al alma.

- Ara vech, va contestá sa mare, que vas tenín raó. 

¿Quí t’ha amostrat estes coses?

- Aquí dins, va contestá ell, me les amostren totes; y los llibres que llechisgo o llixgo, y les dones cuan riñen unes en atres. 

- ¿Cóm poden enseñát o amostrát res les dones y mes reñín?, 

va preguntá sa mare mol admirada.

- Pos me enseñen mol, va contestá ell; tot lo que entonses diuen es locura y sabiduría, y lo mateix me enseñe la un que l’atre. Y u adepreng de elles y dels atres chics a les seues enganchades, y dels llibres, u aplego aquí dins y u guardo, y alló engendre atres coses, y estes engendren después atres; y les junto y les regiro y amasso totes, o les separo y compong segons me demanen les ocasions.

Entonses sa mare, esbarrada de sentíl parlá en tanta sabiduría, li va di: 

- No sé, fill meu, cóm sen yo tan tonta vach parí un fill tan espabilat.

- ¡Tonta, diéu!, va contestá ell; pos yo no hay advertit que u siguéu, perque les dones que yo ting per tontes al poble són vanes, cantoneres, gorrines, desastrades, rezongueres, noveleres, picudes, chismoses y bachilleres

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

- Fill, fill, li va di entonses sa mare; eixa es massa malissia pera la teua edat; dixa a les pobres dones, que tan despressio porten a costes per sé dones y per ende lo espart del món.

- Ara sí que vech que sou una mica tonta, va di ell: perque hau dit una tontada mol gran. ¿Cóm diéu que les dones són lo espart del món? ¿Quin espart sou vosté a la vostra casa? Vosté sou la siñora y yo lo vostre fill, vosté me voléu y yo la vull; vosté me servís ara y yo la serviré después; vosté me cuidéu y yo creixco y me fach home pera donali honra y amparala y mantíndrela. No tos digáu espart, perque me hau afrentat y casi no puc mirala a la cara.

Un atre día a la hora de minjá va arribá sa mare en gran sofoco dién entre llágrimes:

- Los rics sempre rics y los pobres sempre ham de callá. Mira, fill, que ving acalorada. Lo hidalgo de la cantonada de la plassa me ha topetat al carré, y plantanse a cuatre passes me ha dit: "Be críe lo fill, la pubilla; ya casi es home y sol sap parlá y fé lo Marc Esopo. 

La paga que ell tos donará per lo ofissi que li habéu amostrat. ¿Pensáu fél rentadora o cuinera com vosté? Milló li cuadraríe lo ofissi de comare o de casamenté.» Yo, al sentí paraules tan ofenedores, me hay mort de vergoña, la llum del sel no la veía; y casi me aufego de la pena que me unfle lo pit. ¿Qué me dius, fill meu, per al meu consol?

- Per ara, mare meua, sol tos dic que mingéu en gust, y demá tos diré lo que faré en este enfado que tos han donat perque no convé obrá ni adoptá consell cuan la caló de la passió está al mes alt pun, com u está ara als dos, vosté plore pero yo encara que estic ofés parlo en esta templansa. Ya que eixe hidalgo creu que pot oféndrela perque no me donéu ofissi, dixem la seua insolensia y agarrem la raó. Demá, si voléu, adependré de teixidó, después demá, de sastre, lo dilluns, de pelaire, lo dimats, de fusté, lo dimecres... 

casa el sastre, turismo rural, Beceite

- Fill meu, lo va tallá sa mare olvidán les llágrimes y la afrenta:

¿quín disparate estás dién? ¿No saps que cada un de eixos ofissis coste mols añs de adependre, y tú, vols adependren un cada día? 

- Torno a di, y sertifico, va contestá ell, que cada día hay de adependre un ofissi, y mes si es menesté o convé. Hasta mich día lo estudiaré, per la tarde entrenaré les mans, y a la nit cuan vinga a casa li portaré ya alguna mostra de la meua obra. Perque yo hay mirat a ixos homens als seus tallés y sé lo que me dic. Mínjo y alégros, que lo fill que hau parit no va naixe pera burret o ruquet, com Carlos Rallo Badet; ni tampoc pera sé humillat per cap fill d' algo ni pera patí que sa mare u sigue per ningú.
Yo faré que dins de pocs díes sigáu beneída per tots, y envechada potsé de eixe mateix hidalgo que tos ha insultat. Perdonemlo empero per la bona intensió en que u haurá fet, encara que en poc miramén y sobrada fanfarronería y mals modos. aixó es soberbia de naiximén y confiansa en les riqueses.

Aquella tarde anáe Pedro a casa de sa padrina, com solíe, y al passá per la plassa va vore al hidalgo en lo mossen: se va arrimá an ells y sense saludá se va encará en aquell y en gran aplom li va di: 

sa padrina, Ángeles Gil Guimerá

- Siñó fill d'algo de la cantonada (cridanlo aixina per despressio): avui hau fet plorá a ma mare, y les seues llágrimes me han abrasat les entrañes y les guardo aquí (siñalán lo cor), perque soc lo seu fill y sé quí té o no té dret a oféndrela. No u olvidéu, que tampoc yo u olvidaré. Adiós. Y dién aixó sen va aná en tota serenidat y mirada severa.
Lo mossen lo va cridá moltes vegades y hasta va volé seguil; pero lo va tindre que dixá perque ni la cara va girá pera mirál y va colá com un rellámpec. Va sentí mol lo mossen aquell cas, y u va sentí tamé lo hidalgo, pero de manera diferén, perque lo mossen u sentíe per amor al chiquet, y l’atre de ira y de rencor de les seues paraules y atrevimén.


Original en castellá:

Capítulo V.

De cómo Pedro Saputo determinó aprender algún oficio.

Leer y más leer en los libros que le dejaba el cura y un rico del pueblo fue lo que hizo en mucho tiempo. Entre todos los que más le gustaban eran los de historia y las fábulas de Esopo con la vida de este gran fabulista: y otro libro que llamaban El Cortesano. Pero no olvidaba el ejercicio de las peñas ni el ir a los campos con el primer labrador que encontraba, ni las pruebas de agilidad y ligereza.

Un día le dijo su madre: - Hijo, ya tienes doce años; ya es tiempo de que aprendas algún oficio. Y él respondió que para qué eran los oficios. Son, hijo, le respondió su madre, para no estar ocioso y ganar la vida. - ¿No más que para eso?, dijo él; pues yo os doy palabra de no estar nunca ocioso, como veis que tampoco no lo estoy ahora, pues ya se me alcanza que es malo, aunque sólo sea porque el que no hace nada, ya con eso hace mucho mal no ocupando el entretenimiento y las manos, y en cuanto a ganar la vida tened firme esperanza que no me faltará, Dios mediante, ni a vos conmigo. Que no quiero yo que vayáis a lavar con frío y con calor porque es señal de mucha pobreza, y no os habéis de dar tan mal tiempo ni vida tan lacerada. Pero si os afligís porque no aprendo un oficio, decidme cuál he de aprender. Y su madre le respondió que el que quisiera. - Pues yo, dijo él, no quiero aprender ninguno. Porque habéis de saber que según yo he advertido, los hombres son muy ignorantes y no hacen sino disparates, y rudezas obrando en todo con mucha torpeza y sin ningún discurso; y el que es un poco más avisado, generalmente hace daño a los otros con malicia, y tal vez a sí mismo por reverbero. Yo no sé si en otras partes son diferentes, porque ya sabéis que no he salido de Almudévar sino que para ir a ver a nuestros parientes, y dos veces a Huesca en donde a nadie conocí ni traté más personas que las recaderas del mercado, que por cierto gastan largo de su desenfado y poca vergüenza. Pero si todos son lo mismo, no necesito ningún oficio para ganar la vida y dárosla a vos descansada. - Hijo mío, dijo entonces su madre: mucho sabes y veo que hablas como los flaires que predican o como los hombres que andan con nuevos trajes por el mundo y vienen de luengas tierras. Haz lo que quieras y Dios te ilumine: sólo que no querría que fueses malo. - Hasta ahora, madre, respondió él, no lo he sido ni entendido serlo; y el que hasta los doce años no es malo, ya siempre será bueno. - Según, le replicó su madre: algunos se tornarán después. - No puede ser, dijo él: porque yo conozco que el que es malo de hombre hecho lo hubo de ser de niño, sino que no sabía ni podía ejecutar la maldad, pero lo que es mala inclinación ya la tenía en el alma.

- Agora veo, contestó su madre, que vas teniendo razón. ¿Quién te ha enseñado esas cosas? - Aquí dentro, respondió él, me las enseñan todas; y los libros que leo y las mujeres cuando riñen unas con otras. - ¿Cómo pueden enseñarte nada las mujeres y más riñendo?, preguntó su madre muy admirada. - Pues me enseñan mucho, respondió él; todo lo que entonces dicen es locura y sabiduría, y lo mismo me enseña lo uno que lo otro. Y lo aprendo de ellas y de los otros chicos en sus contiendas, y de los libros, lo recojo aquí dentro y lo guardo, y aquello engendra otras cosas, y éstas engendran luego otras; y las junto y las revuelvo y amaso todas, o las separo y compongo según me cumple y piden las ocasiones.

Entonces su madre, espantada de oírle hablar con tanta sabiduría, le dijo: - No sé, hijo mío, cómo siendo tan tonta he parido un hijo tan agudo. - ¡Tonta, decís!, contestó él; pues yo no he advertido que lo seáis, porque las mujeres que yo tengo notadas por tontas en el lugar son vanas, cantoneras, puercas, desastradas, rezongueras, noveleras, picudas, chismosas y murmuradoras. - Hijo, hijo, le dijo entonces su madre; ésa es demasiada malicia para tu edad; deja a las pobres mujeres, que harto desprecio llevan a cuestas con ser mujeres y por ende el estropajo del mundo. - Ahora sí que veo que sois un poco tonta, dijo él: porque habéis dicho una muy grandísima necedad. ¿Cómo llamáis a las mujeres el estropajo del mundo? ¿Qué estropajo sois vos en vuestra casa? Vos sois la señora e yo vuestro hijo, vos me queréis e yo os quiero; vos me servís agora e yo os serviré después; vos me cuidáis e yo crezco y me hago hombre para daros honra y ampararos y manteneros. No os llaméis estropajo, por vida mía, porque me habéis afrentado y casi no oso miraros a la cara.

Otro día a la hora de comer llegó su madre con gran bochorno y pasión diciendo entre lágrimas: - Los ricos siempre ricos y los pobres siempre hemos de callar. Mira, hijo, que vengo llena de calor y corrimiento. El hidalgo de la esquina de la plaza me ha topado en la calle, y plantándoseme a cuatro pasos me ha dicho: «Bien criades el hijo, la Pupila; ya casi es hombre y sólo sabe parlar y hacer el Marco Esopo. El pago que él os dará por el oficio que le habéis enseñado. ¿Pensáis hacelle lavandera o cocinera como vos? Andad, que mejor le cuadraría el oficio de comadrón o de casamentero.» Yo, al oír palabras tan injuriosas, me he cubierto de vergüenza, la luz del cielo no veía; y casi me ahogo de la pena que me hinche el pecho. ¿Qué me dices, hijo mío, para mi consuelo? - Por ahora, madre mía, sólo os digo que comáis con gusto, y otro día os diré lo que hace a este enojo que os han dado porque no conviene obrar ni adoptar consejo cuando el calor de la pasión está en su mayor punto, como lo está ahora en los dos, que vos lloráis e yo de puro levantado y ofendido hablo con esta templanza. Y ya que ese hidalgo cree que puede ultrajaros porque no me dais oficio, dejemos su insolencia y tomemos su razón. Mañana, si queréis, aprenderé de tejedor, después de mañana, de sastre, el lunes, de peraile, el martes, de carpintero, el miércoles... - Hijo mío, le atajó su madre olvidando las lágrimas y su afrenta: ¿qué disparate estás diciendo? ¿No sabes que cada uno de esos oficios cuesta muchos años, y tú, quieres aprender uno cada día? - Torno a decir y certificaros, contestó él, que cada día he de aprender un oficio, y más si es menester o conviniera. Hasta medio día lo estudiaré, por la tarde ejercitaré las manos, y a la noche cuando venga a casa os traeré ya alguna muestra de mi obra. Porque yo he mirado a esos hombres en sus talleres y sé lo que me digo. Comed y alegraros, que el hijo que habéis parido no nació para jumento; ni tampoco para ser escarnecido de ningún hidalgo ni para sufrir que su madre lo sea de nadie. Yo haré que dentro de pocos días seáis bendecida de todos, y envidiada quizá de ese mismo hidalgo que os ha insultado. Perdonémosle empero por la buena intención con que lo habrá hecho, aunque con poco miramiento y sobrada altivez y mal modo. Eso es soberbia del nacimiento y confianza en las riquezas.

Aquella tarde iba Pedro a casa de su madrina, como solía, y al pasar por la plaza vio al hidalgo con el cura: acercóse a ellos y sin saludar se encaró con aquél y con grande entereza dijo: - Señor hidalgo de la esquina (llamándole así por desprecio): hoy habéis hecho llorar a mi madre, y sus lágrimas me han abrasado las entrañas y las guardo aquí (señalando el corazón), porque soy su hijo y sé quién tiene o no tiene derecho a ultrajalla. No lo olvidéis, que tampoco yo lo olvidaré. Adiós. Y diciendo esto se fue con su serenidad y mirada severa. El cura le llamó muchas veces y aun quiso seguirle; mas lo hubo de dejar porque ni aun la cara volvió a mirarle y traspuso como un relámpago. Sintió mucho el cura aquel caso, y lo sintió también el hidalgo, pero diferentemente, porque el cura lo sentía de amor al niño, y el otro de ira y de mancilla de sus palabras y atrevimiento.

viernes, 10 de mayo de 2024

Lutz, Llutz - Lyra, Lira

Lutz, Llutz, s. f., lat. lux, lumière, clarté, lueur, luminaire. 

Voyez Leibnitz, Coll. étym., p. 62.

(N. E. Normalmente en occitano se encuentran palabras escritas con l inicial, y no con ll; en el dialecto catalán abundan con ll. Lutz y llutz es la misma palabra, con diferente ortografía. Alemán Licht, inglés light, castellano luz.)

choix poésies originales troubadours Raynouard; Lutz

Lutz es plus general que lum, quar tot lum es lutz, mas tota lutz no es lum. Eluc. de las propr., fol. 120.

Clarté est plus générale que lumière, car toute lumière est clarté, mais toute clarté n'est pas lumière. 

A pena vei la clara lutz.

Folquet de Marseille: Senher Dieus.

A peine je vois la claire lumière.

Remanra l'autars senes draps e senz luz. 

Palais: Mot m'enoia.

L'autel restera sans nappes et sans luminaire. 

Fig. Selh qu'es lutz

Del mon e vera vida.

G. Figueiras: Sirventes vuelh. 

Celui qui est lumière du monde et véritable vie.

ESP. PORT. Luz. IT. Luce. (chap. Llum, llums; llumeneta, llumenetes.)

Adv. comp.

Per qu'ieu comens, quant auzel falh, 

Un vers, si 'l puesc gitar a lutz.

Bernard de Venzenac: Iverns. 

C'est pourquoi, quand l'oiseau fait défaut, je commence un vers, si je le puis conduire à fin. 

S' intratz en plaich 

Don no sabetz a lutz issir.

Marcabrus: D' aisso laus Dieu. 

Si vous entrez en plaid dont vous ne savez à fin sortir.

Quan s' ave que non o tratz a lutz, 

Al menhs n' a pretz qui be s'es cabtengutz. 

Cadenet: S'ieu pogues. 

Quand il advient qu'il ne le tire à fin, au moins en a mérite qui bien s'est conduit.

Ieu fora pro ricx e de bon azaut, 

Sol de s'amor pogues issir a llutz. 

Rambaud de Vaqueiras: D'amor no m. 

Je serais assez puissant et de bon contentement, pourvu que je pusse sortir à fin de son amour.

2. Lugor, s. f., lueur, clarté, lumière, éclat.

Cavalgan ab gran joia ab la clara lugor. Guillaume de Tudela.

Chevauchent avec grande joie avec la claire lumière.

Fig. Done a sas obras lugor

Don sian mundat li peccador.

G. Riquier: Be m degra.

Qu'il donne à ses oeuvres éclat dont soient purifiés les pécheurs.

- Vue, faculté de voir.

Li ric malvat....

Els an huelhs e non an lugor.

Folquet de Romans: Tornatz es.

Les riches mauvais... ils ont yeux et n'ont pas vue. 

ANC. FR. Si pert la cambre sa luor. 

Roman de Partonopeus de Blois, t. 1., p. 59.

(chap. Claró, lluentó.)

3. Luciditat, s. f., lat. luciditatem, lucidité, éclat.

Am major difficultat pren suptilitat, clartat, luciditat, perspicuitat.

Eluc. de las propr., fol. 263.

Avec plus grande difficulté il prend subtilité, clarté, lucidité, transparence. 

IT. Lucidità, luciditate, luciditade.

4. Lugart, s. m., Lugart, nom de l'étoile du matin.

Es dig aquest planetas 

Lugart, quant es en orien, 

Vesper, quant es en occiden.

Brev. d'amor, fol. 32. 

Est dite cette planète Lugart, quand elle est en orient, Vesper, quand elle est en occident.

5. Luzer, Luser, Luzir, v., lat. lucere, luire, briller.

Ara non vei luzir soleill.

B. de Ventadour: Ara non. 

Maintenant je ne vois pas luire le soleil.

Un manuscrit porte luser au lieu de luzir.

Lo palais luzi tot de la gran resplandor. V. de S. Honorat.

Le palais brille tout de la grande splendeur. 

Los uelhs li luzo cum candelas. Eluc. de las propr., fol. 357.

(chap. Los ulls li lluíxen o relluíxen com a candeles : veles.)

Les yeux lui brillent comme chandelles.

An fatz lo tench carzir, 

Ab que s fan la cara luzir.

Le Moine de Montaudon: Autra vetz fuy. 

Ont fait renchérir la teinture, avec quoi elles se font luire la face. 

Fig. Son pretz lutz e resplan.

Gaubert, moine de Puicibot: Un joys.

Son mérite luit et resplendit. 

Substantiv. Non pretz honor esconduda, 

Ni carboncles ses luzir. 

T. de Blacas et de Rambaud: En Raymbautz. 

Je ne prise gloire cachée ni escarboucle sans le luire (éclat).

Proverbial. Non es aurs tot cant que lutz. 

(chap. No es or tot lo que relluíx. ESP. No es oro todo lo que reluce.)

Amanieu des Escas: Dona per. 

N'est pas or tout ce qui luit. 

Part. prés. Dels cors lusens e luminos. L'Arbre de Batalhas, fol. 250.

Des corps brillants et lumineux.

Estela marina, 

De las autras pus luzens.

Pierre de Corbiac: Dona dels. 

Étoile marine, plus brillante que les autres. 

CAT. Lluir. ESP. Lucir. PORT. Luzir. IT. Lucere. (chap. lluí, relluí: lluíxco o lluíxgo, lluíxes, lluíx, lluím, lluíu, lluíxen; lluít, lluíts, lluída, lluídes; relluíxco o relluíxgo, relluíxes, relluíx, relluím, relluíu, relluíxen; relluít, relluíts, relluída, relluídes.)

6. Lugana, s. f., lumière, clarté, clair de lune.

Per nueit escura, 

Ab leis ses luguana.

B. Martin: Amor.

Par nuit obscure, avec elle sans lumière.

Soven soletz anar a la lugana.

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En. 

Souvent vous soulez aller au clair de lune. 

Fig. Es lugana

De salvatio, e clartatz 

De tota gen christiana.

Folquet de Lunel: El nom de.

Est lumière de salut, et clarté de toute gent chrétienne.

7. Lucerna, Luzerna, s. f., lat. lucerna, lanterne, lampe, flambeau.

Voyez Ihre, Diss. altera, p. 231.

Dejuns ses almorna... es lucerna ses oli. Trad. de Bède, fol. 52.

Jeûne sans aumône... c'est lampe sans huile. 

Fo trobada una luzerna... que per ven ni per aigua no s podia escantir.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 142. 

Fut trouvée une lampe... qui par vent ni par eau ne se pouvait éteindre.

ESP. (+ lámpara, linterna) IT Lucerna. (chap. Llinterna, llinternes; cresol, cresols.)

8. Lucifer, s. m., lat. Lucifer, Lucifer, planète de Vénus.

Lucifer es bénigne. Eluc. de las propr., fol. 115.

Lucifer est benin. 

Si cum es Lucifer en cel. Trad. de Bède, fol. 78.

Ainsi comme est Lucifer au ciel.

- Le prince des ténèbres, le chef des démons.

Ben ressemblas a Lucifer, 

Las caras negras e 'l vis fer.

V. de S. Honorat. 

Tu ressembles bien à Lucifer, les joues noires et le visage farouche. 

ESP. Lucífero (Lucifer). IT. Lucifero. (chap. Lucifer, lo jefe dels demonis, dimonis, diables.) 

9. Aluc, s. m., lumière, éclat, jour.

Ilh qu' es genser, josta si m col, 

E non tem bruida ni aluc... 

Ieu maintas vetz, a grand aluc, 

Ai vist qu' a penas te ni col.

G. Pierre de Cazals: Eras pus vey. 

Elle qui est plus belle, près de soi m'accueille, et je ne crains bruit ni éclat.

Maintes fois, au grand jour, j'ai vu qu'à peine elle tient et accueille.

10. Alucar, Alhucar, Aillucar, v., allumer.

- Pueis fan alhucar fuoc tot en torn. 

Auras denan te la roda d' austronomia; tu alhucaras la candela de la roda, et estengeras las autras lhumneiras.

Livre de Sydrac, fol. 31 et 138. 

Puis ils font allumer du feu tout autour. 

Tu auras devant toi la roue d'astronomie; tu allumeras la chandelle de la roue, et éteindras les autres lumières. 

Fig. Un nou sirventes ailluc.

Garin : Aissi cum hom. 

J'allume un nouveau sirvente. 

Vers es que m' aflam e m' aluc

G. Pierre de Cazals: Eras pus. 

Il est vrai que je m'enflamme et m'allume. 

Part. pas.

De vas Constantinoble s' es lo rey regardatz, 

E vic sos castels ars e pres et alucatz. 

Roman de Fierabras, v. 111. 

Devers Constantinople s'est le roi regardé, et il vit ses châteaux brûlés et pris et allumés. 

Una candela alhucada. Liv. de Sydrac, fol. 135. 

Une chandelle allumée.

ANC. FR.

Nus ne doit aluchier mal arbre ne male herbe.

Luxure est uns pechiés que gloutonnie aluche, 

Et si le fait flamber plus cler que seiche buche. 

Test. de J. de Meung, v. 1392 et 1749.

11. Collucatiu, adj., du lat. collucere, collucatif, qui luit, qui brille de toutes parts.

Solelh... ha virtut... conservativa..., fecondativa, confortativa, augmentativa.... collucativa. Eluc. de las propr., fol. 115.

Le soleil... a vertu... conservatrice..., fécondante, confortative, augmentative..., collucative.

12. Deslugar, v., éclipser, évanouir.

Fig. L' autre segles se desluga.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus. 

L'autre siècle s'évanouit.

CAT. Deslluir. ESP. Deslucir. (chap. Deslluí, deslluís; eclipsá, eclipsás, apagá, apagás, extinguí, extinguís.)

13. Elucidari, s. m., éclaircissement, explication.

Elucidari de las proprietatz de totas res naturals

Eluc. de las propr., fol. 1.

Explication des propriétés de toutes choses naturelles.

Elucidari de las proprietatz de totas res naturals.

 

14. Eslhuciada, s. f., éclair.

Dels grans tonedres e de las eslhuciadas que fasia.

La resplandors pareis avans en terra que lo tonedres sia; mas lo tonedres es abans que lh' eslhuciada.

Liv. de Sydrac, fol. 7 et 46. 

Des grands tonnerres et des éclairs qu'il faisait. 

La splendeur paraît en terre avant que le tonnerre soit; mais le tonnerre est avant que l' éclair.

(chap. Rellámpec, rellampecs; sentella, sentelles.)

15. Eylhaus, s. m., éclair. 

Eylhauses e trons. V. de S. Honorat.

(chap. Rellampecs y trons.)

Éclairs et tonnerres.

16. Eslugar, Esluchar, v., éclaircir. 

Pel temps qu' es belhs e s' esluga.

Bernard de Venzenac: Hueymais. 

Par le temps qui est beau et s'éclaircit. 

Quan la bruna aura s' eslucha.

Giraud de Borneil: Quan la bruna. 

Quand le sombre temps s'éclaircit.

17. Alugorar, v., rendre brillant, brillanter, illuminer.

Fig. Quar sa beutatz alugora

Bel jorn, e clarzis nueg negra.

B. de Ventadour: Amors enquera. 

Car sa beauté illumine beau jour, et rend claire nuit noire.

Part. pas. Vestimens dauratz

E clars e ben alugoratz.

Brev. d'amor, fol. 31. 

Vêtements dorés et éclatants et bien brillantés.

18. Illustri, s. m., lat. illustris, illustre, titre de dignité du bas-empire.

Per so que es de gran dignitat, si cum es illustris, so es perfeitz o pretor.

Trad. du Code de Justinien, fol. 5.

Parce qu'il est de grande dignité, comme est un illustre, c'est-à-dire un préfet ou un préteur. 

CAT. Illustre. ESP. Ilustre. PORT. IT. Illustre. (chap. Ilustre, ilustres.)

19. Reluzer, Reluzir, Reluizir, v., lat. relucere, reluire, luire, briller.

Quan vei los cabeillz gentz e sors

Que reluizo plus que fin ors.

Folquet de Romans: Donna ieu pren. 

Quand je vois les cheveux jolis et blonds qui reluisent plus que pur or. Fig. E 'l rossinhols qu' el ram relutz.

Pierre d'Auvergne: Lo fuelhs. 

Et le rossignol qui brille sur le rameau. 

Part. prés. Las aigas d' aquesta fon son tan claras et reluzens.

V. et Vert., fol. 102. 

Les eaux de cette fontaine sont claires et reluisantes.

ANC. FR. E virent armes reluisir. 

Escuz é helmes reluisir.

Roman de Rou, v. 12141 et 9091. 

CAT. Relluir. ESP. Relucir. PORT. Reluzir. IT. Rilucere. (chap. Relluí.)

20. Sobreluzer, Sobreluzir, v., sur-luire, briller beaucoup. 

Part. prés. Peyra preciosa sobrelusen.

V. de S. Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 261. 

Pierre précieuse sur-luisante.

(chap. Sobrelluén, sobrelluéns, sobrelluénta, sobrelluéntes.)

21. Translutz, s. m., transparence, clarté, sérénité.

En temps de translutz semenar et culhir. Eluc. de las propr., fol. 208.

Au temps de sérénité semer et cueillir.

(chap. Transllum. ESP. Trasluz.)

22. Transluchura, s. f., crevasse, ouverture.

Vezian, per una transluchura, 

Gran clardat que tro al cel dura.

V. de S. Honorat.

(chap. Veíen, per una bada, regata o crivassa, gran claró que hasta 'l sel pujabe.)

Voyaient, par une crevasse, grande clarté qui jusqu'au ciel s'étend.

23. Trasluzer, Trasluzir, v., lat. translucere, être transparent, diaphane.

Ab color... que traslutz. Trad. du lapidaire de Marbode.

Avec couleur... qui est transparente. 

Part. prés. L' aires pren naturalmens

Lumneira, qar es trasluzens. 

Brev. d'amor, fol. 38. 

L'air reçoit naturellement la lumière, car il est transparent.

ANC. FR. Ou treluisoit d'une couleur diverse 

En rayon d'or qui les feuilles traverse.

Et tire hors ton glaive treluisant. 

Du Bellay, fol. 278 et 280. 

CAT. Traslluir. ESP. Traslucir. PORT. Trasluzir. IT. Tralucere. 

(chap. Translluí, transparentá, clarejá. Te claregen les orelles.)

Luxuria, s. f., lat. luxuria, luxure. 

Abrazar lo fuec de luxuria dedins el cor. V. et Vert., fol. 18. 

Embraser le feu de luxure dedans au coeur.

Luxuria ve de glotonia e de pessar folamen. Liv. de Sydrac, fol. 130. Luxure vient de gloutonnerie et de penser follement.

CAT. Luxuria, lluxuria. ESP. Lujuria. PORT. Luxuria. IT. Lussuria.

(chap. Lujuria, lujuries : ganes de cardá, follá, fotre un clau; lujo, plaé en general.)

2. Luxurios, adj., lat. luxuriosus, luxurieux, débauché.

Hom luxurios qui soen jatz ab femna. Liv. de Sydrac, fol. 76.

Homme luxurieux qui souvent gît avec femme

Fig. Oils luxurios, ples d' azulteri

Luxuriosa res es vis.

(chap. Lujuriosa cosa es lo vi.)

Trad. de Bède, fol. 4 et 45. 

Yeux luxurieux, pleins d'adultère

Luxurieuse chose est le vin. 

Substantiv. Simoniaix, encantador, 

Luxurios et renovier 

Que vivon d' enoios mestier.

Marcabrus: Pus mos coratge. 

Simoniaques, enchanteurs, débauchés et usuriers qui vivent de dégoûtant métier.

CAT. Luxurios, lluxurios. ESP. Lujurioso. PORT. Luxurioso. IT. Lussurioso.

(chap. Lujurióslujuriososlujuriosalujurioses.)

3. Luxuriar, v., lat. luxuriare, luxurier, se livrer à la débauche.

Part. pres. Luxuriant ab vos en lurs manjars.

Trad. de la 2e Ép. de S. Pierre.

Luxuriant avec vous dans leurs mangers.

Part. pas. Can seran luxuriadas.

Trad. de la 1re Épître de S. Paul à Timothée. 

Quand elles seront livrées à la débauche.

ESP. Lujuriar. IT. Lussuriare.

4. Luxuriosament, adv., luxurieusement.

Luxuriosament en lor juventut. Trad. de Bède, fol. 32.

(chap. Lujuriosamen a la seua juventut.)

Luxurieusement en leur jeunesse.

CAT. Luxuriosament. ESP. Lujuriosamente. PORT. Luxuriosamente. 

IT. Lussuriosamente. (chap. Lujuriosamen.)

 

Luz, s. m., lat. lucius, brochet.

Il pescador si us preiron com un luz. 

Rambaud de Vaqueiras: Tuich me. 

Les pêcheurs ainsi vous prirent comme un brochet.

Budel de luz voill partan a lur guisa. 

Un troubadour anonyme, Coblas esparsas. 

Boyau de brochet je veux qu'ils partagent à leur guise. 

ANC. FR. Lus et saumons et venisons.

Roman du Renart, t. IV, p. 42. 

Ne queroient saumons ne luz.

Roman de la Rose, v. 8425.

CAT. Llus. ESP. PORT. IT. Lucio. (chap. Llus, llusos; lucio, lucios; lucio-perca, lucio-perques; mare de llus : merluza.)

 

Lyra, Lira, s. f., lat. lyra, lyre.

Lyra... fo per Mercuri trobada. Eluc. de las propr., fol. 282. 

La lyre... fut trouvée par Mercure.

Las liras fay retentir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Fais résonner les lyres.

CAT. ESP. Lira. PORT. Lyra. IT. Lira. 

(chap. Lira, lires; arpa, arpes; tamé la moneda se diu lira.)

Lyra... fo per Mercuri trobada. Eluc. de las propr., fol. 282.   La lyre... fut trouvée par Mercure.