Trachea, Tractar, Tractat, Tractayre, Tractador, Tractayritz, Tractament, Tractamen - Maltractar

Trachea, s. f., lat. trachea, trachée.

Fum caut dezicant la trachea arteria.

Nulla bestia forma votz si no ha arteria trachea et pulmo.

(chap. Fum calén secán la tráquea arteria.

Cap bestia forme veu si no té arteria tráquea y pulmó.)

Eluc. de las propr., fol. 31 et 231.

Fumée chaude desséchant la trachée-artère.

Aucune bête ne forme voix si elle n'a trachée-artère et poumon.

(chap. Tráquea, tráquees. ESP. Tráquea.)

 

 

Tractar, v., lat. tractare, traiter, s'occuper de, s'appliquer à.

Voyez Muratori, Diss. 33; Mayans, Orig. de la Leng. esp., t. II, p. 254.

Plus leugier tractar en lati que dir en romans. Brev. d'amor, fol. 6.

Plus facile à traiter en latin qu'à dire en roman.

Sirventes e chansos lais,...

Que ja no 'n tractarai mais.

Pierre de Bussignac: Sirventes.

Sirventes et chansons je laisse,... vu que désormais je n'en traiterai pas davantage.

Mentre K. tractava et adordenava aysso, lo comte de Flandres deisxendec del pueg. Philomena.

(chap. Mentres Carlos tratabe y ordenabe aixó, lo comte (conde) de Flandes va dessendí (dessendre, baixá) del puch.)

Tandis que Charles traitait et combinait ceci, le comte de Flandre descendit de la montagne.

Ni m lais, per abril ni per martz,

Qu' ieu non tracte cum venha dan.

Bertrand de Born: Ges de far. Var.

Et je ne laisse, par avril ni par mars (en nul temps), que je ne traite comment vient dommage.

- Négocier, conférer.

Sui agut mandat per tractar patz am vos. V. de S. Honorat.

J'ai été mandé pour traiter paix avec vous.

De patz, si t plai, dona, traita

Qu' ab ton filh me sia faita.

P. Cardinal: Vera vergena.

De paix, s'il te plaît, dame, traite qu'avec ton fils elle me soit faite.

- En user bien ou mal envers quelqu'un.

Tractar sa molher aissi coma 1 ribauda vilana.

Cant hom tracta irreverenmens lo precios cors de Jhesu Crist.

V. et Vert., fol. 15 et 92.

Traiter sa femme ainsi comme une ribaude vilaine.

Quand on traite irrévéremment le précieux corps de Jésus-Christ.

- Manier, faire usage, employer.

Fig. Saup ben tractar mals e bens. V. de Bertrand de Born.

Il sut bien traiter maux et biens.

ANC. FR. L'avoient villement treitiet. Chronique de Cambray.

CAT. ANC. ESP. Tractar. ESP. MOD. Tratar. PORT. Tractar, tratar. IT. Trattare.

(chap. Tratá : trato, trates, trate, tratem o tratam, tratéu o tratáu, traten; tratat, tratats, tratada, tratades; trataré; trataría; si yo tratara. Vendre animals, tratán, tratans.)

 

2. Tractat, s. m., lat. tractatus, traité, dissertation, accord.

Si legon lo tractat

Noble de Sancta Trinitat.

(chap. Si lligen - llichen - lo tratat noble de la Santa Trinidat.)

Brev. d'amor, fol. 2. 

S'ils lisent le noble traité de Sainte-Trinité.

Ayssi finis lo tractat dels articles. V. et Vert., fol. 6.

Ici finit le traité des articles.

Per lo tractat de donar argent.

Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 237.

Par le traité de donner argent.

CAT. Tractat. ESP. PORT. Tratado. IT. Trattato. (chap. Tratat, tratats.)

3. Tractayre, Tractador, s. m., lat. tractator, négociateur, traitant, commentateur.

De tractar, tractayres, tractadors, tractayritz. Leys d'amors, fol. 49.

De traiter, négociateur, négociateur, négociatrice.

Doctors de theologia et... tractadors de philosophia.

(chap. Doctós de teología y... tratadós (comentadós) de filosofía; per ejemple, Ernesto Nazario Martín Peris, de Monroch - La Sorollera, Cerollera.)

Eluc. de las propr., fol. 1.

Docteurs de théologie et... commentateurs de philosophie.

CAT. Tractador. ESP. Tratador. IT. Trattatore. (chap. Tratadó, tratadós, tratadora, tratadores; tratán, tratans; negossiadó, negossiadós, negossiadora, negossiadores; negossián, negossians, negossianta, negossiantes; comentadó, comentadós, comentadora, comentadores.)

4. Tractayritz, s. f., lat. tractatrix, négociatrice, commentatrice.

Tractayres,... tractayritz. Leys d'amors, fol. 49.

Négociateur,... négociatrice.

5. Tractament, Tractamen, s. m., traité, délibération, convention, arrangement. 

Avut diligent consell et tractament ab los consols.

(chap. Hagut diligén consell y tratamén - tratat, deliberassió, convensió, acord - en los consuls.)

Statuts de Montpellier, du XIIIe siècle.

Eut diligent conseil et délibération avec les consuls. 

Per amicable tractamen. Cartulaire de Montpellier, fol. 53.

Par amiable convention.

Sobre 'l tractamen de la patz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 186.

Sur le traité de la paix.

CAT. Tractament. ESP. Tratamiento. PORT. Tratamento. IT. Trattamento. 

(chap. Tratamén, tratamens; tratat, tratats.)

6. Tractable, adj., lat. tractabilem, traitable, maniable, ductile.

Coma aur que, cant plus es el fuoc, e plus se merma, e plus es purs e tractables.

Tractable coma cera amolegada.

V. et Vert., fol. 65 et 36.

Comme or qui, quand plus il est au feu, et plus il s'amoindrit, et plus il est pur et ductile.

Maniable comme cire amollie.

CAT. Tractable. ESP. Tratable. PORT. Tratavel. IT. Trattabile. (chap. Tratable, tratables; contrari: intratable, intratables.)

 

7. Contractar, v., lat. contractare, contracter.

Que cascun puesca contractar, vendre e comprar.

(chap. Que cadaú pugue contratá, vendre y comprá o crompá.)

Tit. de 1424. Hist. de Languedoc, t. IV pr., col. 426.

Que chacun puisse contracter, vendre et acheter.

CAT. ANC. ESP. Contractar. ESP. MOD. PORT. Contratar. IT. Contrattare. 

(chap. Contratá : contrato, contrates, contrate, contratem o contratam, contratéu o contratáu, contraten; contratat, contratats, contratada, contratades; contrataré; contrataría; si yo contratara un payasso com Juaquinet Monclús pera lo meu cumpleañs.)

8. Contract, s. m., lat. contractus, contrat.

Si ela me sera vencuda per natura del contract.

Trad. du Code de Justinien, fol. 95.

Si elle me sera évincée par la nature du contrat.

CAT. Contracte. ANC. ESP. Contracto. ESP. MOD. Contrato. PORT. Contracto, contrato. IT. Contratto. (chap. Contrate, contrates.)

9. Pertractar, v., lat. pertractare, traiter, arranger, négocier. 

Las causas... se deion pertractar et determinar. 

Statuts de Provence, Bomy, p. 5.

Les choses... se doivent traiter et déterminer.

IT. Pertrattare.

10. Maltractar, v., maltraiter.

Ay! filh, be vos vech maltractar. Passio de Maria. 

(chap. Ay! fill, be vos (te) vach vore maltratá.)

Ah! fils, bien je vous vis maltraiter.

CAT. Maltractar. ESP. PORT. Maltratar. IT. Maltrattare. (chap. Maltratá, tratá mal o malamen : maltrato, maltrates, maltrate, maltratem o maltratam, maltratéu o maltratáu, maltraten; maltratat, maltratats, maltratada, maltratades; maltrataré; maltrataría; si yo maltratara.)

Senher, Seigner, Seingner, Senhor, Seignor, Seingnor, Seinor (Siñó)

Senher, Seigner, Seingner, Senhor, Seignor, Seingnor, Seinor, s. m., lat. senior, seigneur, maître.
E 'l seingner de Merueis si 'l fetz cavallier. V. de G. Adhemar.

Et le seigneur de Merueis il le fit chevalier.
Un filh de que
Fai heres al seignor.

P. Cardinal: Tals cuia.

Un fils de qui elle fait héritier au seigneur.

Vei rics los cossentidors,

Car faillir laisson lor seingnors.
P. Barba: Sirventes non.
Je vois riches les flatteurs, parce qu'ils laissent faillir leurs seigneurs.
Prov. Tal senhor, tal maynada. V. et Vert., fol. 97.
Tel maître, tel domestique.

- Dieu.
Lo Seigner qu' es una persona tres.
Aimeri de Peguilain: Ara par ben.

Le Seigneur qui est une personne (en) trois.

Lo Senher que formet lo tro.

Pierre d'Auvergne: Lo Senher.

Le Seigneur qui forma le ciel.
- Adj. Principal.

Cinc pilars hi a senhors.

G. Adhemar: L' aigua pueia.

Cinq piliers il y a principaux.

Loc. fig. Au la messa senhor que l' abas di.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 37.

Entend la messe principale que l'abbé dit.
ANC. FR.
Proz ert e bien preisié de son seignor.

Conter le vait à son seignur.

Roman de Rou, v. 1721 et 840.

Et seignorir sus les seignors.

Roman de la Rose, v. 6556.

CAT. Senyor. ESP. Señor. PORT. Senhor. IT. Segnore, signore.
(chap. Siñó, siñós, siñora, siñores; señó, señós, señora, señores.)

2. Senhoressa, s. f., dame, souveraine.

Dona de pretz, senhoressa d' amor.

Aimeri de Sarlat: Quan si cargo.

Dame de mérite, souveraine d'amour.

IT. Signoressa.

3. Senh' En, Seign' En, s. m., redondance de politesse formée de Senher En, Seigner En, seigneur seigneur.

Seign' En Monal, non cre que tarze gaire

Qu' eu veirai En Raimon, mon seignor.

Lamberti de Bonanel: Mout chantera.

Seigneur seigneur Monal, je ne crois pas qu'il tarde guère que je verrai le seigneur Raimond, mon seigneur.

Senh' En Enric, a vos don avantatje.

T. de G. Riquier et de Henri: Senh' En.
Seigneur seigneur Henri, à vous je donne avantage.

4. Senhdre, s. m., Seigneur.
Senhdre,

Jamais no us veirai espaza senhdre.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 73.

Seigneur, jamais je ne vous verrai ceindre épée.

5. Senhorat, s. m., seigneur, maître.

Senhorat que trop mal ton.

Le Moine de Montaudon: Mot m' enueia.

Maître qui trop mal tond.

6. Senador, s. m., lat. senator, sénateur.

Lo senador franc, de bella companha.

Paulet de Marseille: Ab marrimen.

Le sénateur franc, de belle compagnie.

Los senadors de Roma.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 27.

Les sénateurs de Rome.

CAT. ESP. PORT. Senador. IT. Senatore. (chap. Senadó, senadós, senadora, senadores; al que ve a sená o sopá tamé se li diu aixina.)

7. Cenat, s. m., lat. senatus, sénat.

De volontat et d' assentimen del cenat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 23.

De volonté et d'assentiment du sénat.

CAT. Senat. ESP. PORT. Senado (leo sonado). IT. Senato.
(chap. Senat, senats; senado, senados.)

8. Sire, Cyre, s. m., sire.

Qui er tracher ni fals,

Sera mayestre e sire.

P. Cardinal: L' afar del comte.

Qui sera traître et faux, sera maître et sire.

Esser cyre

D' Anjous ni de Tors.

P. Cardinal: Belh m' es qu' ieu.

Être sire d'Anjou et de Tours.

IT. Sire, sere.

9. Sier, s. m., sieur.

Farai... mandar...

A 'N Bernard de Fosc

Et a sier Ugoli.

Hugues de Saint-Cyr: Un sirventes.

Je ferai... mander... à seigneur Bernard de Fosc et à sieur Ugoli.

10. Senhoria, Seignoria, s. f., seigneurie, maîtrise, domination, pouvoir.

Lonc temps ac la seignoria de la cort del Puoi.
(chap. Llarg tems va tindre la siñoría de la cort del Puch.)

V. du moine de Montaudon.

Longtemps il eut la seigneurie de la cour du Puy.

En plus franca senhoria

Non pogra mon cor assire.

Augiers: Per vos bella.

En plus franche seigneurie je ne pourrais mon coeur placer.

La senhoria es de Dieu, et el l' establi pel pobol governar.

Liv. de Sydrac, fol. 95.

Le pouvoir est de Dieu, et il l'établit pour gouverner le peuple.

Fig. Als deniers donon tal senhoria

Que perdon Dieu.

Pons de la Garde: D' un sirventes.

Aux deniers ils donnent tel pouvoir qu'ils perdent Dieu.

Loc. Que 'l pro e 'l conoyssen

Vos porton senhoria.

Pons de Capdueil: Ja non er.

Vu que les preux et les connaisseurs vous portent seigneurie (soumission).

ANC. FR. Cele que j'aim' est de tel seignorie

Que sa biautez me fist outrequidier.

Le Roi de Navarre, chanson 4.

CAT. Senyoria. ESP. Señoría. PORT. Senhoria. IT. Signoria.
(chap. Siñoría, siñoríes; poder, dominassió, domini.)

11. Senhoreyamen, s. m., domination, supériorité, puissance.

Cap de trastot lo mon e senhoreyamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Chef de tout le monde et domination.

IT. Signoreggiamento. (chap. Siñorejamén, siñorejamens.)

12. Senhoratge, Seignoratge, s. m., souveraineté, puissance, seigneurie,

suzeraineté.

Pus lo partirs m' es aitan grieus

Del seignoratge de Peytieus.

Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.

Puisque le partir de la seigneurie de Poitiers m'est si pénible.

Dieus, que 'l det lo senhoratge,

La sal, qu' anc gensor no vi.

Arnaud de Marueil: Belh m' es.

Dieu, qui lui donna la suzeraineté, la sauve, vu qu'oncques plus belle je ne vis.

Suy mi mes el sieu ric senhoratge.

Cadenet: Ab leyal.

Je me suis mis en la sienne puissante seigneurie.

Loc. Det m' o e pres mon omenatje,

Et aic del baizar senhoratge.

Guillaume de Berguedan: Amicx senher.

Elle me le donna et prit mon hommage, et j'eus du baiser seigneurie.

ANC. FR. Ne porquant c'est mais li usaiges

Par trestoz en nos segnoraiges.

Helinand ou Thibaud de Malli, Vers sur la Mort.

Celle contrée eut... grant seigneuriage.

Prophécies de Merlin, fol. XXIII.

CAT. Senyoratge. ESP. Señorage (Señoraje). IT. Segnoraggio, signoraggio.
(chap. Siñorache, siñoraches.)

13. Senhorei, s. m., seigneurie, domination, souveraineté.

Tan tem son ric senhorei

Qu' ieu cug dir foudat.

Aimeri de Sarlat: Quan si cargo.

Tant je crains sa puissante domination que je peuse dire folie.

CAT. Senyorio. ESP. Señorío. PORT. Senhorio. IT. Signorio. (chap. Siñorío, siñoríos; señorío, señoríos.)

14. Senhoramen, s. m., seigneurie, supériorité, pouvoir, domination.

Cobeitos d' onors e de senhoramens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Convoiteux d'honneurs et de dominations.

Loc. Lhi portaren drech senhoramen. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 103.

Lui porteront directe seigneurie (soumission).

ANC. FR. Que fos le fous seignerement.

B. de Sainte-Maure, Chr. des Ducs de Normandie, fol. 164.
(chap. Siñoramén, siñoramens.)

15. Senhorau, adj., seigneurial, souverain.

Subst. Senhor ser et sers senhorau.

Marcabrus: Lo vers comens.

Seigneur serf et serf souverain.

16. Senhoril, Senhoriu, adj., seigneurial, souverain, dominateur.

Del senhoril barnat que mortz lai resta. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 68.

De la seigneuriale noblesse qui morte là reste.

Gen senhorila

Tenc car son senhoril.

Raimond de Miraval: Aissi m te.

La gent dominatrice tient chère sa domination.

E 'l solatz...

De mi dons es senhorius e cabaus.

Arnaud de Marueil: La cortezia.

Et le soulas... de ma dame est seigneurial et supérieur.

Senhoriva lauzor

Ab creissemen d' onor.

Nat de Mons: Al bon rey.

Souveraine louange avec accroissement d'honneur.

- Subst. Seigneurie, pouvoir, domination.

Gen senhorila

Tenc car son senhoril.

Raimond de Miraval: Aissi m te.

La gent dominatrice tient chère sa domination.

Leials senhorius,

Lai on es plus afortitz,

Deu esser plus obezitz.

Raimond de Miraval: Pueis ongan.

Loyale seigneurie, là où elle est plus fortifiée, doit être plus obéie.

Membre us, domna, quan me detz senhoriu

De vos servir.

G. Adhemar: El temps.

Qu'il vous souvienne, dame, quand vous me donnâtes pouvoir de vous servir.

ANC. FR. Al glorious tans segnoril. Lai du Trot, v. 26.

ESP. Señoril (señorial). PORT. Senhoril. IT. Signorile. (chap. Siñoril, siñorils; siñorial, siñorials.)

17. Senhorilmens, adv., en seigneur, en maître.

El mieg loc dels planetas estay senhorilmens.

Pierre de Corbiac: El nom de.

Au milieu des planètes il se tient en maître.

ANC. FR.

Entre deux grans rivières soit seignoriement. Roman de Berte, p. 14.

PORT. Senhorilmente. IT. Signorilmente. (chap. Siñorialmen : com un siñó. ESP. Señorialmente : como un señor.)

18. Senhorejar, Seignorejar, Segnorejar, Seingnorejar, Seinhorezar, v., maîtriser, commander, gouverner, dominer.

Cuia aver l' emperi,

E seinhorezar Lombartz.

Raimond de La Tour: Ar es dretz.

Pense avoir l'empire, et gouverner les Lombards.

Amic ai de gran valor

Que sobre totz seingnoreja.

Azalais de Porcairagues: Ar em.

J'ai ami de grande valeur qui sur tous domine.

Moral. Sap sa voluntat refrenar,

Et a la carn senhorejar.

Brev. d'amor, fol. 21.

Il sait sa volonté refréner, et à la chair commander.

Fig. Sos rics pretz segnoreja.

P. Guillem de Luzerne: Qui Na.

Son puissant mérite domine.

- Être soumis, se montrer obéissant.

Be s taing qu' ieu la seignorei.

Giraud de Borneil: M' amiga.

Bien il convient que je lui sois soumis.

- Entourer de respect, d'obéissance, de soumission.

Part. pas. Li manen d' aver

Cuion esser ondratz,

Car son senhorejatz

Lai on venon ni van.

Nat de Mons: Sitot non.

Les riches d'avoir croient être honorés, parce qu'ils sont entourés de soumission là où ils viennent et vont.

ANC. FR. En trezième an vient à seignourier. Eustache Deschamps, p. 24.

Pour secourir et seigneurier au monde. Comines, liv. 1, p. 409.

Le seigneur qui tout seigneurie. Cl. Marot, t. IV, p. 341.

Signeuriser chacun d'un baisement de main. Œuvres de Du Bellay, fol. 404.

CAT. Senyorejar. ESP. Señorear. PORT. Senhorear. IT. Signoreggiare.
(chap. Siñorejá : siñorejo, siñoreges, siñorege, siñoregem o siñorejam, siñoregéu o siñorejáu, siñoregen; siñorejat, siñorejats, siñorejada, siñorejades; siñorejaré; siñorejaría; si yo siñorejara.)

19. Assenhorar, Asenhorar, v., dominer, maîtriser.

Gen baizan m' estrena

De que m' asenhora.

B. Martin: Amar deg.

En baisant gentiment elle m'étrenne de quoi elle me domine.

- Entourer de respect, d'obéissance, de soumission.

Cel que totz jorns assenhora

Mala dompna.

B. de Ventadour: Amors enquera.

Celui qui toujours entoure de respect méchante dame.

20. Dessenhorir, Desenhorir, v., déposséder, dépouiller de seigneurie, de pouvoir.

Part. pas. Ben dei aver gran ira, car m' an dessenhorit.

Glazit et aventura me n' an desenhorit.

Guillaume de Tudela.

Je dois avoir bien grande tristesse, car ils m'en ont dépossédé de seigneurie.

Le glaive et la fatalité m'en ont dépossédé de seigneurie.
(chap. Desseñorí : desposseí, despullá (despojá) de siñoría.)

21. Sobresenher, Sobresenhor, s. m., sur-seigneur, supérieur.

Greu fa de si meteis son vol

Aisel qui a sobresenhor.

Amanieu des Escas: Dona per.

Difficilement fait de soi-même son vouloir celui qui a supérieur.

22. Sobreseignoril, adj., suprême, supérieur.

Fig. Us jois sobreseignorils,

On estai ferms mon talans,

Es tals, per qu' ieu non balans.

Giraud de Borneil: No m platz.

Une joie suprême, où est ferme mon désir, est telle, c'est pourquoi je ne balance pas.

23. Sobresenhorejar, v., sur-dominer, surpasser.

Amors m' a fag que m sobresenhoreja.

B. de Ventadour: Quan vei la.

Amour m'a fait de sorte qu'il me sur-domine.

24. Sobresegnorir, v., sur-dominer, surpasser.

Fig. Sos pretz mont' a gran poders,

Quar mans jois sobresenhoris.

Pierre d'Auvergne: De jost' als.

Son mérite monte à grand pouvoir, car maintes joies il surpasse.

25. Messer, Mecier, s, m., messire.

Ara sai eu, de pretz, quals l' a plus gran,...

Messers Conratz l' a plus fin ses enjan.

Bertrand de Born: Ara sai eu.

Maintenant je sais, touchant le mérite, quel l'a plus grand... messire Conrad l'a plus pur sans supercherie.

Di m' al pros marques,

Mecier Colrat.

P. Raimond de Toulouse: Si cum.

Dis-moi au preux marquis, messire Conrad.

IT. Messere.

26. Mossenher, Mossegner, Monsenhor, Monsegnor, Monseignor, Monsengnor, s. m., monseigneur.

Venc en la cort de monsegnor Raimon de Rousillion... Monsengnor Raimon respondet. V. de Guillaume de Cabestaing.

Vint en la cour de monseigneur Raimond de Roussillon... Monseigneur Raimond répondit.

De noble home monseignor de Mirabeau. Arch. du Roy., reg. 331, p. 34.

De noble homme monseigneur de Mirabeau.

ANC. CAT. Monsenyer. CAT. MOD. Monsenyor. ESP. Monseñor. PORT. Monsenhor. IT. Monsignore. (chap. Monsiñó, mon + siñó : lo meu siñó. Ma siñora.)

27. Mossenh' En, Mosseign' En, s. m., redondance de politesse formée de

Mossenher En, Mosseigner En, monseigneur seigneur.
De Mossenh' En Savaric causiget lo pe. V. de Savari de Mauléon.

De monseigneur seigneur Savaric elle pressa le pied.

28. Mossendre, s. v., monseigneur.

Vos non es tant aut, si s vol, mossendre,

Que 'l vos fassa de sus jos bas dissendre.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Vous n'êtes pas si haut, s'il veut, monseigneur, qu'il ne vous fasse de sus sous (en) bas descendre.

Pudit - Pulegi

Pudit, s. m., pudit, sorte d'arbuste.

La grana
D' un arbre que a nom puditz.

Deudes de Prades, Auz. cass.
La graine d'un arbre qui a nom pudit.
ANC. CAT. Pudich.

Pueg, Poig, Puoi, s. m., lat. podium, puy, montagne, mont, coteau, sommet, hauteur.

La remazuda
Del pueg que brugi VII ans,
D' on issic mas la sorritz.
Guillaume de Saint-Didier: Malvaiza m' es.
Le résultat de la montagne qui mugit sept ans, d'où il ne sortit que la souris. (“Parturient montes, nascetur ridiculus mus”, Horacio.)

Abans que il blanc puoi sion vert.
(chap. Abans (antes) de que los blancs puchs siguen (estiguen) verts.)
P. d'Auvergne: Abans.
Avant que les blancs coteaux soient verts.
Fig. El pueg de perfectio.
(chap. Lo chapurriau ya está arribán al puch de la perfecsió.)

V. et Vert., fol. 63.
Au sommet de perfection.

Loc. fig. Ieu tenc lo pueg e lays la plana.
Perdigon: Aissi cum.
Je tiens le coteau et laisse la plaine.
Per plan e per poig e per ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par mont et par colline.
ANC. FR. Passe les vaus et les puis et les monts.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 24.
Rollans regarde ens puit et ens valées.
Roman de Roncevaux. Ducange, t. V, col. 595.
Le pui descend tout embronchiez.
Le pui devale contreval.
Roman de Florimond. Ducange, t. V, col. 595.
CAT. Putx (Valencià: puig, les normes de El Puig) IT. Poggio.
(ESP. Aragonés: pueyo, pueyos; podium, podiums.)
(chap. Puch, puchs. Marca famosa de motos, y famós tamé lo puch de Valderrobres, aon Puyo entrene.) (Puigdemont)

2. Puiol, s. m., hauteur, élévation.

Les puiols del mont Liba.

Eluc. de las propr., fol. 159.
Les hauteurs du mont Liban.
(N. E. Pujol, Podiolo, apellido famoso en Cataluña por el enano mafioso y racista que fue molt honorable president de la Generalitat. Los Pujols.)

3. Puiansa, s. f., ascendance.

Puians, puiansa.

Leys d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
(ESP. Pujanza; ascenso)

4. Puiamen, Poiament, s. m., ascendance, hauteur.

En los autres elevatios et puiamens.

Leys d'amors, fol. 9.
Dans les autres élévations et hauteurs.
Fig. Malautia... es el siu gran poiament.
Eluc. de las propr., fol. 74.
La maladie... est à la sienne grande hauteur.
(chap. Pujamén, pujamens : pujada, pujades : aumén, aumens)

5. Pueiar, Poiar, Puiar, v., monter, élever.

Sus li puoia sobr' el dos.
Guillaume de Berguedan: Un sirventes.
Sus il lui monte sur le dos.
K. dix a Thomas: Pugatz sobre I cavalh. Philomena.
(chap. Carlos li va di a Tomás: puja (pugéu) damún de un caball : monta, montéu en sentit mes respetuós, de vosté.)
Charles dit à Thomas: Montez sur un cheval.
Fig. Quan cug poiar, l' ome ave a deissendre.
Pons de la Garde: Sitot non.
Quand il croit monter, l'homme vient à descendre.
Quar fon pros e francx e debonaire,
Puget son pretz tan quan poiar podia.
Perdigon: Aissi cum.
Parce qu'il fut preux et franc et débonnaire, son mérite monta autant que monter il pouvait.
Loc. Poiar en dignitat.

V. et Vert., fol. 8.
Monter en dignité.

Substantiv. Tals es en gran poiar

Cui la roda, en breu virar,
Fai son poiar e descendre.

Giraud de Borneil: Honratz es.
Tel est en grand élever à qui la roue, en rapide tourner, fait son élever en descendre.
Part. prés. Puians, puiansa.

Leys d'amors, fol. 70.
Montant, ascendance.
Part. pas. fig. Son poiat en qualque dignitat.
V. et Vert., fol. 10.
Sont élevés en quelque dignité.

L' emperairitz cui jovens
A pueiat els aussors gratz.

Folquet de Marseille: Us volers.
L'impératrice en qui mérite a monté aux plus hauts degrés.

ANC. FR. Contre mont puie le degré.

Fables et cont. anc., t. III, p. 343.
Amont l'arbre prent à puier.

Roman du Renart, t. III, p. 187.
E si fet bon puier sur mer.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. 1, p. 376.
Por li è por son los amont Saine puièrent.
Roman de Rou, v. 4915.
CAT. ANC. ESP. Pujar. PORT. Pojar. IT. Poggiare. (chap. Pujá: pujo, puges, puge, pugem o pujam, pugéu o pujáu, pugen; pujat, pujats, pujada, pujades; yo pujaría; yo pujaré; si yo pujara al puch. A Vallchunquera, La Fresneda: puchá.
ESP. Subir, pujar en una puja.)

6. Empuiar, v., monter, s'élever.

Quan enpugiei sus el bar merlat.

G. Rainols: Auzir cugei.
Quand je montai sus en le rempart fortifié.

7. Sobrepoiar, Sobrepuiar, v., surmonter, dominer, surélever.
Tant sobrepoia 'l dans
Que mos cors non pot pensar.

Folquet de Marseille: Si cum.
Tant le dommage domine que mon coeur ne peut penser.

Es fols qui be no 'l merma,
Quan lo vetz sobrepuiar.

Bertrand de Born: Mout mi plai.
Est fou qui bien ne l'abaisse, quand il le voit surmonter.

Part. pas. Tant es sobrepoiatz
Vostre pretz.

Pons de Capdueil: Ja non.
Tant est surélevé votre mérite.
CAT. ESP. Sobrepujar. PORT. Sobrepujar, sobrepojar.
(chap. Sobrepujá, dominá, destacá, sobreixí, pujá mol amún, o massa.)

Puericia, Pueritia, Puerissia, s. f., lat. pueritia, âge puéril, puérilité, bas âge.
Infancia, puericia.

Cartulaire de Montpellier, fol. 174.
Enfance, âge puéril.
Si la gelbozitat accideys de puerissia.
Trad. d'Albucasis, fol. 68.
Si la gibbosité vient de bas âge.
Lo rey Loys en sa pueritia.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 181.
Le roi Louis en son bas âge.

CAT. ESP. PORT. Puericia. IT. Puerizia. (chap. Puerissia, edat pueril, cuan se es chiquet, sagalet, chiquets, sagalets, chiqueta, sagaleta, chiquetes, sagaletes; cuan se dixe la mamella, lo mamá. Los de la Ascuma encara no han dixat la mamella, encara mamen, los mol mamons y mamones.)

2. Pueril, adj., lat. puerilis, puéril.
Puericia, o etat pueril... en la qual intra quascu... quan laissa la popa.

Eluc. de las propr., fol. 69.
Puérilité, ou âge puéril... dans lequel entre chacun... quand il laisse la mamelle.

- Par extens. Ce qui est de peu d'importance.

Pecatz et faytz puerils.

Eluc. de las propr., fol. 66.
Péchés et faits puérils.
CAT. ESP. PORT. Pueril. IT. Puerile. (chap. pueril, puerils.)

Pulegi, s. m., lat. pulegium, pouliot, sorte de plante.
Pulegi, es herba mot aromatica.
(chap. Lo puliol es una herba mol aromática.)

Eluc. de las propr., fol. 219.
Pouliot, c'est herbe moult aromatique.
IT. Puleggio. (chap. Puliol, a Beseit se fa bastán té de puliol. ESP. Poleo - menta.)

Jerusalén, Vespasiano

SITIO TOMA Y DESTRUCCIÓN DE JERUSALÉN POR EL EMPERADOR VESPASIANO. (1).

(1 ) Códices del monasterio de Ripoll, núm. 155, fol. 36.

Apres XL anys que Deu fo levat en creu en Jherusalem Vespesia lemperador qui fo fill de Just Sesar emperador de Roma e de la maior part de tota Lombardia e tenia en destret
Jherusalem Roma era cap de tot paganisma e lemperador creya
e adorave les idoles e feya adorar per tot son emperi
e ell era be guarnit de la riquesa dequest mon e ell
ama bona cavaleria sobre tots los altres barons del mon
e avia un fill sert e savi qui havia nom Titus e
ell stave en aquest delit en aquesta
abundancia del segla e no pensave dals sino delitar
son cos. Deus reguarde la sua gran error car pres per
els pasio e mort. En aquell temps era mantenguda e
continnade dels
continnamens dels idoles e dels dimonis e la perdicio del
poble. E trames Deus una malaltia qui havia nom cranch
en la cara de Vespesia lemperador que tot lo nas e les
galtes li menjaven tro a les dens e caygerenli les
maxeles e la barba tot en axi com hom la li
hagues palade tota que anc noy romas pels.
Lemperador fou dolent de sa malaltia e tots los
seus barons stegeren ne fort meravelats e
feren venir metges tots los milos que hom poc
trobar e com aquels metges com mes obraven en ell lavos
ell pigorave mes si que tots los metjes lo
desenpararen e digueren que res no li podien valer mas
que lo cranch li havia donat li menya totes les galtes
e al nas e ac per tot lo cors lebrosia qui tot
lespeseiave e era ten mal adobat que nos podie
tenir als peus ans li covenia ajaure de nit e de
dia en aquel temps que Deus vench e anave ab sos
dexebles I daquells lo cual avia nom Climent fou
vengut en Roma e aquell per la malesa dels pagans e per la duresa del
emperador no gosave preycar scondidament e amegade
e un senescal del enperador qui sepelave Gays en lo
qual lemperador se fiave sobre tots los altres barons seus
veent preycar Sent Climent e les gents menudes
scoltavenlo molt volentes. E quant parti de qui vench
denant lemperador e guardalo e viulo
malament adobat e comensa a plorar greument e lemperador dixli - bel
amich no plos car los deus man
donade aquesta stremetat els lem tolran
cant los plaura e pregemlos ne fort que
sim garexen iols bastire un temple lo
pus bel que hanc bastit fos. - Senior
- so dix Gays lo senescal - no creu que agen
negun poder mas al temps de Just Sesar vostre pare hoy
preycar e dir que en Jherusalem avia un sant profeta qui avia nom
Jhesu-Christ e feya grans miracles que ell mundave los
lebrosos que eren ferits daquela maleutia e als
sechs donave lur veer e als sorts donave loyr
e als muts feya parlar e als contrets feya anar e als
morts resusitar e tots los malalts daquella maleltia
aguesen sanave e los juheus per enveya e per
miracles que li veyen fer levarenlo en creu e Pilat lo teu prebost justicialo a mort e e hoit
preicar que al terç
jorn resusita e mes he hoit dir que qui podia
aver alguna cosa que al cors del profeta hages tocat de
qualque malaltia que agues seria guarit ab
que agues fiança e ferma fe e
ferma creença en lo profeta e
yo creu be aso que si res ne podien aver que sin
aviets que sempra seriets guarit. - So dix
lemperador - vull que digues si saps aquell profeta si creya
ni adorave los nostros deus. - Respos lo senescal e dix -
Senyor maravel me fort com podets dir que aquell
sant profeta aso agues ne adoras los deus ques
senyor major dels e de tot lo dit sant profeta - aso
dix lo senescal al emperador - e ana per la terra e avia LXXVI
dexebles qui anaven tots els e avieni daquels triats
XII qui eren de son sacret e de aquels XII avia
ni un qui havia nom Judes e aquell traylo e venel
als Juheus per XXX dines e quant aquest dexeble viu que
havia liurat a mort lo sant profeta als Juheus penedisen
e torna los dines als judeus e els nol
volgeren pendra e ell gitals al mig del
templa e puys penjas e anasen a infern
tot aso e hoit preicar. Totes aquestes demandes - so
dix lo senescal - senyor jaquits anar mas
tremetets en Jherusalem si trobarets res daquell sant
profeta o que agues tocat al cos del sant profeta car
siats sert que mantinent serets guarit
car e gran fe que trobarets alcuna cosa que ell tocade
ho tengude al seu beneyt cors axi
com he hoit preycar.
- Dix lemperador - si axi es
com tu dius nou halergem mes mas que tentost
sies aperallat per anar la e si res trobes que
mo aports e si lo sant profeta me vol
garir iol vengere per sert que aytantes
dinades fare dels juheus XXX per I diner com ell fo
venut per XXX dines. Mas aso vull que digues a
Pilat mon prebost que molt mes greu com nom ha trames
lo traut nol ma tremes que solia
trametre a mon pare com nol ma tremes sino per
tres anys e no li perdonare car per set anys lo ma
falit.
- Senyor - so dix lo senescal - be complire lo
vostro manament si a Deu plau.
- Cant lo
senescal vae le volentat de son senyor
aparellas anar al pus honradement que poch
axi com a mitsatger denperador e com ell
pretenia de fer que era noble al major quel emperador agues
mas ell no volch anar ab grans compayes ni ab gran
berga mas pres IIII caveles seus nobles axi com
pertanya aytal baro apres pres scudes e
atzembles e gran re daltre meynade e pres
comiat del emperador e van cavalcar en lus
pelafrens e van partir de Roma e vengeren per tera tro
a Berlet e aqui age feit aparellar una nau e vas
reculir ab tota sa gent e pensaren de navegar tant que
per la volentat de Deu van aribar a Nacre. E
cant foren venguts a Nacre vas reculir en un
leny e ana tro a Sesaria (Cesárea) e de Seseria
anasen en Jherusalem e elberga privadament en
selade en la ciutat ab un savi juheu qui havia nom
Jacob. Aquest Jacob era pare de Maria Jacobi e cant lo
senescal ach sejornat en la ciutat III jorns que no
sere feyt conexer a Jacob son sta lo
pres per la ma e dixli - hoste senyor noble hom parets
digats me saladement don sots ne ne
qual tera sosts
ne a que sots vengut a demanar si jous hi puch
aconselar de neguna
cosa axi com es de mercaderia jou fare molt volentes. - Lo
senescal respos - gracies oste Jacop yo son
hom del enperador e son senescal e planeix
lemperador se de mi mes que altra amich que ell
haia e car vos semblats prous hom direus
la veritat. Vespesia lemperador per lo qual Jherusalem se destreny
es sobrepres de una gran maleutia qui ha nom cranch
qui li ha menyade e guastade tota la cara e tot los
ha lebros e espeseiat que nos pot sostenir an
peus que ia ans li cove ajaure de nit e
de dia. E a ten gran ira en si matex ell e sos
barons e tota se gent que no saben ques fasen
e no poden trobar metges quil pusquen garir
cascun jorn. E jo havia hoit parlar del sant
profeta que los juheus ausieren a gran tort en aquesta
ciutat e ich pres pasio que ten grans miracles
feya en sa vida e apres sa mort que si pogesem trobar alcuna
cosa que ell agues tocade que tentost com
lemperador leuria ne le tocaria fos gorit per la
vertut del sant profeta. E sapiats que io som
asi vengut e si vos ne sabets res ni alcuna cosa de so
que io deman enseiatsmo que gran be e gran honor
vos fare aver del emperador mon senior e faraus
be en sa cort sobre tots los altres per que si sabets
coses pofitables a mon senior enseiatslesme e no les me
selets perque tentost quey anem que io no
tornare denant ell tro que aja consell trobat -
Jacop respos - mon senior lemperador creu en lo sant profeta ni
ladora. - Lo senescal respos - ell adore les idoles e
no lexeria los caltivemens de sos deus
per negune res. - Jacob respon -
amich
tornatsvosen a vostro emperador que si ell no creya
en lo sant profeta qui pres pasio que iol viu
davalar de la creu e metre al moniment a Josep
son amich puys lo viu com fo
resucitat e preicar als dexebles e dix anats
preicar a totes criatures lavangeli e digatslos qui
creura lo fil de la Verge e sera batayat salvat sera e
qui nou creura sera comdempnat. Per aço
vos dich que si ell
aso no creya e nol adorave axi com a tot poderos senyor com
ell es ja ell no pot guarir mas si ell ho vol creure el
sera tost guarit de la lebrosia (leprosia,
lepra) axi com ne son gorits daltres
molts. E io direus un eximpli de veritat. Una
fembra qui ha nom Veronica qui es de Galileya
(Galilea) era lebrosa fort que no gosave star ab
laltre gent e cant (quant) ella sabe que
Jhesu-Christ fo levat en creu e ach gran dol que ella
se pensave e avia se creensa que ell la sanas e la mundas
de sa malautia e vench a monti Calvari e
viu que los juheus agueren penyat Jhesu-Christ en creu e al
peu de la creu era la Verge Maria ab un disipol qui ha nom
Johan e Veronica nos gosave apropiar (apropar)
a la Verge Maria ne al dexeble qui era ab ella per la gran
malautia que era en ella e la Verge Maria cant viu que la fembra
plorave adresas e signali que venges a ella e
ella vench tentost e la Verge Maria pres una tovallola que la
Veronica portave en son cap e espendili la cara del seu beneyt
fil e axi demostrali tentost la cara de la presiose
ymage de nostro Senyor Jhesu-Christ e donala a la dita
Veronica e aytentost cant le Veronica tench la
tovalola on era la fas afaysonade de
Jhesu-Christ fo senade e muda de tota se
lebrosia e ella te
aquella tovallola encara. - Senyor - so dix lo senescal - tot aso
creu verament e tramatam per la fembra e manemle
a mon senyor lemperador que io se be que el creura aso
fermament e cant sera guarit tota crestiandat sera exelsade
per ell e es me fe que ell vengera la mort de
Jhesu-Christ. - Jacob lo savi juheu trames a I seu misatge
per demanar le dita Veronica que vinges denant
ell que mester levie e cant fo vengut Jacob en quina
manera era vengut de la lo senescal del emperador era
en Jherusalem queus nirets ab ell en terra de Roma per guarir
lemperador que era fort destrouit de la lebrosia quil avia
tot spenseiat e trencat que no avie membre sobre
si e ella respos que volentera hi hiria car creu
quella virtut de Deu garira lemperador e tot son poble
creura en Deu Jhesu-Christ. E Gays lo senescal ac gran
goig e aperalaranse de tornar en lur terra e lemperador
mas lo senescal se recorda e dix a Jacob - yo vull parlar ab
Pilat - E Jacob dix - jous hi segire molt volenteses
e anem hi. - E enasen abdosos a Pilat e trobarenlo
denant lo temple de Salamo lo senescal lo saluda
e dixli - Senyor Pilat yo son misatger del emperador de
Roma mon senior e vostre que es e manaus per mi que vos li
anviets lo traut (un impuesto) de VII anys e
avetsho mal fet car vos per cascun any no ley avets
trames e dixme que mal sen te per pagat empero
car sta terra stant luny nous ho
tendre en mal e trametets lo li e io
rahonar vos he ab ell e axi senyor Pilat ajats vostre
bon consel e trametets lo li per mi al vostre bon
senyor lo traut - Pilat cant ach scoltat
e entes lo senescal molt li feu lega cara e respongeli
argulosament e ab manases e dixli quen auria
consey e I maligne hom qui era del consel de Pilat el
senescal que era e avia nom Barabas (Barrabás) e dixli
ha vista de tots que li donave per consel que ia lo traut ne
lomenatge no regoneges al emperador mas ques
fes senyor de Jherusalem e de tot lo poble pus que els
los volen per senyor e lemperador que romanges senior
de Roma e de Lombardie. E per so dix Barabas a Pilat - pus
certament que si lemperador dessa vol pasar ab ses
gens noy pot venir per freytura daygua
que non ich trobaran. - E Pilat crege lo consell
que Barabas li donave e volch ausiure tentost
Gays lo senescal mas Barabas li dix que misatger no
devia mal pendra ans devia recaptarse misatgeria
al milor que pogues. Sobre aso Gays lo senescal se parti
felonament de Pilat lo primer jorn del mes de maig e pres
comiat de Jacob son oste e comanall a Deu e isquese
de Jherusalem ab Veronica e ab tota se companya enansen
dret a Sesaria. E puys dequi vingeren a Nacre e
puys reculirense en lur nau e Deus donals bon
temps e vingeren al port de Barlet ab gran goig que
ageren de venir en lur terra e sobre tots ague goig lo
senescal car ell avie *sa creensa fermament que Deus li fayia
tanta donor de sos trebays serien sans e cant foren
aribat ageren asajornats II jorns e van cavalcar
en lus palafrens e metense al cami ab lus
atzembles e vengeren sen en Roma hon era lemperador
molt destret de la maleutia. E cant lemperador hoy
le venguda de son senescal ac gran goig e fo mol
desitgos de parlar ab ell. En aquella fayso que Gays fo
vengut Vespesia lemperador avia manade se cort
ab tots los barons de son imperi axi
reyes princeps comtes e duchs e portes e
capitals e de tota laltre cavaleria
de sa los munts del emperador car ell era axi
turmentat e menyscabat de sos membres per la
gran maleutia qui era en ell e que no cuydave aver
sperança
de la benenansa e del honrament dequest segle e
vole coronar Titus son fil emperador e
que governas limperi e tots los barons.
El
segon dia que Gays lo senescal fo vengut devia eser coronat
Titus emperador. Gays vench denant lo senyor emperador e saludalo e
lemperador demanali si avia trobade alcuna cosa que li
poges donar salut e ell resposli - senior alegrauvos
e fets gracie a nostro Senyor Deus car yo
he trobade una bona fembra e santa que ha la fas
de Jhesu-Christ en una bela tovallola e aquesta
presiosa tovallola que aquesta santa fembre queus
he amanade vos en garira. Car en sta manera matexa ella
era tocade malament de lebrosie si que tota sa
cara nevie speseiade axi com vos
aveu de tot lo vostro cors e axi senyor ab que vos ajau
ferma fe e ferma creensa en Jhesu-Christ que cant veyats
la sua fas que cregats vertaderement que es ver
Deus tot poderos senyor
sobre tot quant es e aquell cregats e quel adorets
e tornarets a la sua
lig e vos serets tentost guarit e si aso
no creets tots temps starets en aquesta tristicia.

E lemperador respos - certes jou creu be tot
aso que tum dius e si ell me fa tanta de grasia
e de honor que ell me do sanitat jo
venjare la sua mort e fetsme venir la fembra e
aport la tovallola santament axi com si tanye. - Senyor
- dix lo senescal - quant tota le baronia sera ajustade
jo fare aparellar la santa fembra e farele venir denant
vos e tota la baronia veura lo gran miracle e creura tuyt
mils Jhesu-Christ e vos senior porets coronar vostro
fil Titus. - E lemperador crech aso que son senescal li
dix e dix lemperador - a pler de Deu sia fet. - E son
senescal sen torna en son alberch e lemperador romas
en son palau. - E cant lo senescal fo vengut troba la santa dona
Veronica e dixli - dema vol mon senyor lemperador que vos anets
a ell e pregarets nostro Senyor que li demost
miracle en ell per tal que tot lo poble crega en tot lo poderos Deus.
- E la bona de dona hoy e gitas en oracio e
prega molt devotament nostro Senior Jhesu-Christ en
aytal manera - Senyor Deus qui volguist exalsar
lo teu sant nom e ell benenuyrat Pere e ell benenuyrat
Pau e en tots los teus dexebles posist la tua
vertut els donist poder de sanar les gens
e de encalsar los diables tu sana aquest gentil hom per
tal quel crega en sol Deus vertader per tal quell
poble vinga a sant batisma. Senyor Deus salvalo
axi com salvist a mi per la tua gracia e per honor de
la tua presiosa mare quem dona la tua
fas.
- Mentre orave e pregave Deus fortment un
dexeble de nostro Senior Jhesu-Christ pasa denant la
porta e Veronica giras e viulo e conechlo e
dixli - not temes ne aias pahor
que santa crestiendat sera exelsade per tu e tu nom
coneys gens sino to deya sapies te que io son
aquella fembra qui era lebro en Galilea e cant
yo hoy dir que Jhesu-Christ fo levat en creu animen
la hon era e la sua benenuyrade mare pres Ia
tovallola que io portave en mon cap e mostrala denant
la fas de nostro Senyor e mantinent hi fo feta en la
tovallola la sua fayso e la sua semblança
del seu presios vull e eytentost com lagui
tocade io fuy tota garida e ara son
venguda en sta terra per manament del emperador e vos anats ab
mi e fets vostro sermo de nostro Senyor Jhesu-Christ -
Lo dicipol conech que per lordonament de
Deu sera feyt - mas vuul quem diges com
as nom. - E la dona li dix - yo e nom Veronica. - E lo
dicipol pres comiat de Veronica e vasen. E cant vench
lemperador no volch adorar sos deus que solia adorar
car noy havie ferma creensa per aso que li dix
lo senescal e cant vench lendema en tota
la terra e tota la cort e tots los barons foren ajustats per
coronar Titus emperador e Vespesia lemperador feu ajustar la hon era
la baronia e feu si portar un noble lit e puys
feu se venir son senescal e Veronica e Sent Climent vench ab ella e
Veronica porta la tovalola en la ma dreta e liurala
denant tots a Sent Climent e cant foren denant lemperador Veronica lo
saluda - Senior entenam lo sermo e apres lo
sermo rebrets sanitat dequest sant hom qui fo dexeble
de Jhesu-Christ - E lemperador feu fer manament a tota la sua gent e
baronia que hom lescoltas benignament e sens brugit
e apres Sent Climent puiasen en un alt cadafal e
comensa a
preycar e preica de la incarnacio de nostro
Senior e de la nativitat e de la circunsicio e del batisma
e com volch esser bataiat en flum Jorda e de la
quarentena quant lo diable lo volch temptar en
lo desert e com Judes lo trahi ell vene
per XXX dines als judeus e de la pasio com lo
puiaren en creu e com Pilat lo jutga a mort en
Jherusalem e com Josep I gentil cavaller lo mes al sepulcre e
el deyeble de la creu e com spolia linfern
en trague lomanal linage e de la resureccio
e de la asensio e cant sen puia als cels
e puyes com trames lo sant sperit sobre los
apostols e com deuen venir al derer jorn jutgar
los vius e als morts. E cant ac longament
preycat ell feu son sermo e dix - amen.- Apres se
jonola (s´aginolla) e reclama a Deu e a Santa
Veronica e atresi e cant foren levats de la orasio
ell desplega la tovallola a veent de tots e apropias a lemperador e feuli adorar la fas e tentost
lemperador ague tocade la tovalola ell fo gorit
e mundat de tota se maleutia en aytal
manera que anch clapa ne altra cosa no ague ne
parech que sobre son cos agues aut altre mal axi
fo bel e mudat. Cant fo gorit lemperador e curat de sa
malaltia no poch aver maior goig ell e sa
baronia e en axi deliurantment e poderosa com si no agues
aut negu mall nec re e fo
ayten leuger com negun dels altres cavales.
Cant lemperador ab tota se baronia agueren fetes grasies
e lahos a nostro Senyor Jhesu-Christ axi com Sent
Climent los adoctrina els ansenia e lendema
lemperador lo sentdema corona son fil Titus emperador
molt honradament e Sent Climent qui preyca a lemperador e a tots sos
barons e lescoltaren ab gran devosio e diligentment
volentes e cant ac dit son sermo ell dix
a hoint de tuit a lemperador
- Senior si
Jhesu-Christ vos a fayta gracia de la vostra malautia de queus
a gorit de la qual vos erets fort destret
plasieus per la vostra beneyta amor queus fasats
bataiar (batejar) a la sua santa lig
(ley, llei) e axelserem crestiandat e fets ho
saber a tota vostra gent ques fasen batayar e
negu qui batayar se vulla no li sia
contrastat. - Aso respos lemperador - jo deig donar
gran galardo en aquesta santa dona que ses trebalade per mi. -
Apres parlali - dona prenets de mon enperi tot
so queus vullats que ious he do
sien viles sien castels sien siutats
fora Roma que es mon cap de tot mon imperi de tot
laltre que io aia prenetsne so
queus placia. - E Veronica respos - gracies a Deu de
tot so quem volets dar mas donats
ho a la santa fas de Jhesu-Christ car vos vets que io
mi son donade e comanade a ella. - E
lemperador dix - jous ho atorch. Clama Sent Climent.
Senior vos e aquesta dona prenets so queus
vuulats de mon inperi. - E Sent Climent dixli -
Senyor de vos avem tant queus bataiets eus fasats
bataiar e tota vostra gent - E lemperador respos - senyer
yo vuull que siats apostoli tot
primerament e siats cap de crastiandat e preicats
e fets preycar per tota la terra la santa fe e tot
aquells quey porets tornar molt me pleurie mas sapiats
senyer que io nom batayare entro que aia
vegade la mort de Jhesu-Christ mas comvench tentost com
yo sere tornat de lla si plau a Deu yom batayare e a nostro
Senyor e tots los barons e tota la gent de ma terra mas primerament
si plau a nostro Senyor Jhesu-Christ que ma faita tanta de
honor pendre venjance de la sua mort e tro que
laye vengade yo no aure gran alegria car
ell pres pasio a tort - Lemperador leva Sent
Climent apostoli e puys feu fer una sgleya de
Sent Simon Justus e sus en laltar ell mes la
tovallola entre dos pilas e aqui ses encare. E
cant lesgleya fo fayta e stablides les fonts
Sent Climent bataya Santa Veronica e no li cambia son
nom e sovent la preicave en part vayros e molts
batajavense e cant tot aso fo feyt Gais lo
senescal vench denant Vespesia lemperador e dixli - Senyor gran goig
devets aver car vos sots ten be garit de
vostra maleutia e vul vos comtar de Pilat
vostre prebost com me respos com li digui queus trametes lo
traut ell feume lega care e respos me
argulosament e dix que iames nous
en trametria ni en res nous conexia en la siutat e dic vos
que si io res li agues tornades noves volentat avie quem ausies
e io de gran goig que havie per ço
com avie trobat so per que hi era vengut nom volgui contrestar
ab ell mas lo el manasi de part vostra e cant jo
havie ab ell aquestes noves ab ell se leva I savi juheu e
profetiza denant Pilat e dix que ten gran carestia auria e tendrie
poch de temps en Jherusalem que la mare menjaria son fill de
fam quey aurie. E un judeu qui havie nom Isach dix
atresi que verament Jhesu-Christ ho havie dit de sa
boca que en breu temps vendria la destreccio de Jherusalem que
noy romandria pedra sobre pedra e auria leyns ten
gran carestia e ten gran fam que la mara mataria son
infant. E Pilat quant hoy fo fort
despegat e dixlos que si mes ne parlaven ell los
faria justiciar. E dix - Senior veiats vostre prebost
com vos es leyal. - Cant lemperador ho hoy ach
gran maravella e mana cridar ses ots (osts, hosts,
huestes) per tota la terra que vingesen tuit en
Roma. Mantinent fo complide sa volentat
e tots los barons e altres vingeren aperallats
al pus honradament que pogueren pasar en
Jherusalem aqui vingeren reis comtes duchs
marquesos
e potestats e capitans sens comta ab tanta cavalaria
que be ni ach CC milia cavales part laltre gent.
Lemperador ac son navili aperalat
entre naus lenys e galeas eren XX milia e
feren vele ensemps a cap de V setmanes vingeren
a Nacre I dia mayti cant lo sol exia
e aytentost aquels qui staven en Acre
reteren la vila a lemperador a sa volentat
e cant agueren aqui refrescat anaren en I castel
qui avie nom Jafel aquest castel era molt
gran e forts e tenienlo juheus e cant
veren que ten gran gens eren ajustades
per els a destrouir els se reteren
volentes si lemperador los volges pendra a merce
e cant lost fo entrade en torn del castell
nostro Senior trames tante de neu
e tan gran
vent que apenes poch durar nul hom en la ost. E
ell castel fo be bestit que un
savi juheu lo feu bastir qui fo de
Natseret (Nazaret) qui avia nom Jafell
qui era cosin germa de Jacob lo noble
cavaller qui mes nostro Senior al seu sepulcre
aquest senior del castell era molt bo
cavaller e noble e savi hom de gerra e dix a lemperador quel preses
a merce e lemperador dixli que ia merce no li aurie e
cant vench apres poch de temps lemperador pres lo castell e feu
ausiura tots los juheus levats deu quis amagaren en una
cova sua ab Jafell qui era dins lo castell e aqui stegeren
amagats III jorns e cant veren que morir los covenia
aqui de fam los VIII juheus enprengueren queus
osisiesen los uns als altres ab los coltels
salvant Jafell e un seu cosi qui nou volgeren fer e
cant los VIII juheus se foren morts Jafel dix a
son cosi - io era senior dequest castell era
tengut per molt savi gran folia seria si axins lexam
morir iscam de si e anem a lemperador clamar
merce que cant sabra que som nos nons ausiura
lemperador.
Pilat e lo rey Arquilaus fan cridar per la
ciutat cant tots se foren desermats que tuit que
portasen pedres o cantals sus per los
descenys e per les bastides dels murs los quals era be guarnit
Jherusalem e ab aytant foren LX milia e mes que
tots aporten pedres e cantals per garnir los
murs de la ciutat. E Pilat e lo rey Argilaus puiaren
sus al mur ab X cavallers sens pus. E Pilaut
e lo rey Arquilaus foren en cors e cascu ac
vestit un brial de faxe de un vermel sisclato.
E Pilat tench en la ma un basto pelat e Vespesia
lemperador ab Jafel e ab Gais son senescal e ab XV cavalles
que manave vench al mur de la ciutat la on viu Pilat e lo rey
Arquilaus e demana a Gais son senescall qual dequels
era Pilat e Gais li dix que aquell qui tenia la verga pelade
qui stave sobre la bastida del mur e Vespesia lemperador
comensa de rahonar ab Pilat e dixli - lo meu noble pare Just
Sesar te comana Jherusalem que le li gordases be e
volch que foses son prebost e que guardases tota la terra per ell e
quant tu sabist que fo mort no regoneguist traut
ni senyoria per III anys era stat VII anys que ans gens
no men as volgut trametra e Gais mon senescal
cant jol te tramis reposistli
argulosament e diguistli que no temes res per mi
mas que yo gordas be Roma que tu gordaries
be Jherusalem de mi e de tots tos anamichs e que nom
regonexies traut ne senyoria e per so
vuul que tum fases obrir les portes de Jherusalem que
vull fer mes volentats de tu e de tots aquels qui de
dins son.
- E aquesta paraula resposli Pilat e dixli que
aurien son consell. E feu venir tots sos barons e lo rey
Arquilaus dixli que no li calia aver por de les manases
que lemperador li fayia car ell se podie be defensar a
ell encara que ell havie tanta de bona cavalleria e seria gran onta
si nos nos retiem al emperador per fer ses volentats e
mananli a qui aquest consell nos donara. Apres que lo rey Arqailaus
ac parlat se leva en peu Barabas un conseller de Pilat
lo qual creya molt fort e dix - lo rey Arquilaus vos dona bon consell
e creetslon per tal que mils Ion cregats
e direus e fareus conexer com lemperador no pora
conquerir ni pendra la ciutat de Jherusalem car sapiats
que ell no inch pot star gayre ab sa
baronia al pus luny de dos mesos
entreges que els com vos sabets no han aygua
ne le poden aver sino van mes de miga
jornade so es al flum (río, riu, flumen)
del diable la on periren dues ciutats Sedoma
e Samagora (Sodoma y Gomorra) e serienlos luny
pertret a tanta gent e per so creu lemperador noy pora
molt star entorn de nos perque ious do per
consell queus desiscats del rey Arquilaus - E tots los
cavalles tengerenho a bon consell. E Pilat partis
del consel ab lo rey Argilaus e vengeren la hon
lemprador Vespesia los tenia ab sos barons. E Pilat respos comensa a
parlar al emperador e dixli - Senior emperador tornatsvosen e
guardats be vostra terra e io gordare aquesta be
de vos e de tots mos anamichs e sapiats que la ciutat
nous retria mas asos consel que no
volgesets vos ne vostra gent asi star e queus entornasets.

- Tornar – dix lemperador - non me manets
tornar mas aso vuul quem digues sim
retrets la ciutat axi com aquell qui som axi
com a senyor lo cual tu no la deus tenir en aytal
manera que tu ne hom qui leyns sia non pendre a merce. - E Pilat li
dix - molt parlats argulosament sapies que la
ciutat not retria gens ans de aquesta ora anant
vos acuyde que io fare pits de vos que vos no
cuydats fer de mi e fets tot vostro poder que
nous enpreu un diner. - Lemperador se partex de qui
henasen ves lost e comtaho a Titus son fill e Titus age
gran goig e dix - beneyt ne sia Jhesu-Christ car
ell no vol que lo treydor de Pilat venga a nostra merce
que io avie dupte que vos li agesets merce e vuy mes no
pot esser que ia merce pusque trobar pus que Jhesu
Christ no la trovade ab ell.
- Senior emperador - so dix Titus -
entendets be que Deus ho vol per veritat que axi sia car Pilat
soferi la tresio de Jhesu-Christ que ell hi consenti e
ell ne sera destrouit e tota la ciutat ne sera enderocade
e tota la gent ne sera liurade a mort. - Cant aso ac
dit Titus vingeren los trotes qui pensaven dels cavals
e dels palafrens e dels atzembles e digueren al emperador - Senyor
que farem que dasa a XV miles no trobam aygua
per abeurar vostres bisties ne res que mester nos
es sia e nos no podem durar que cant som mogots en
lalba es mes dora nona ans que siam
tornats e no trobam aygua
sino al flum dels diables on periren II siutats Sadoma e
Samagora. E sapies que la ost no porets sostenir sino avets
aygua pus prop. - Lemperador ach molt gran meravella e
demana a Jafel de Jafe quin consell li donaria e ell dix que lo li
donare bo. - Senior – ço dix
Jafell - vos aurets gran bestiar de bous e de vaques e de
brofols e de camels e fetsho tot scorxar
e salar e puys fetsho be adobar los cuys e cosir
be los uns ab los altres fort e ferm e fetne encuyrar tot lo
val de Josofas e puys aurets moltes atzembles e
fara hom portar aygua cascun jorn del flum del diable. - E cant
lemperador hoy aso a bon consell bo crech o feu scorxar bous e vaques
e brofols e camels be LX milia e feulos salar e
adobar tots los cuys e cosir fort la I ab laltre e feulos
tenir e feu encuyrar tot lo val de Josofas. E cant la val fo
encuyrade e sponjade be e aparallade lemperador
dix a Jafel de Jafe que pensas de omplir lo val. E
Jafel feu aparellar II milia atzembles cascun portaven aygua del
flum del diable entro que agueren complida tota
la val de ras a ras e tenchse ayten be
com si fos sisterna e vole Deus que layga se tench
ten bona e ten fresca com si fos flum corrent.
Pilat e al rey Arquilaus ageren gran maravella e tots sels
de Jherusalem cant veren la vall de Josofas ten
gran ajustament dayga e albirasen que Jafel de
Jafe ho avie trectat e feit car sapien
que molt era hom savi e de gran engin e cant viu Pilat ten
gran ajustament avien daygua lus anamichs
imajinarense fort e volgeren eser fora la ciutat ab un
peu e penedis fort com la ciutat no havie retude al
emperador cant loy dix per fer a totes ses
volentats asasi que no saben ques facen ten fort
sesmayave. Lo rey Arquilaus e Barabas qui li havien donat lo
consell volgeren confortar Pilat e diguerenli - perqueus
smayat que si lemperador avie stat ab tota sa gent VII anys
sobre la ciutat no la aurie pressa per forsa e ell no
pot asi star tant temps e no ajats por que tots ne
serem honrats. - Cant Jacob hoy aso molt ho tench a gran folia e dix
a Pilat - Senior molt me do gran maravella com podets creure so que
aquests vos dien car sapies per cert que nos nons podem tenir contra
lemperador nostro senior mas jous donaria bon consell si vos lo
volets creure. - E Pilat volch saber quin consell ly
donaria e dixli Jacob - Senyer trametets al emperador
vostro ardit que vos li retrets la ciutat per fer ses
volentats e axi jo creu e e fe que ell
vos aura bona merce. - Pilat respos - tu est condempnat e as
renegade nostra lig e not deu hom creure tu ne ton consell car si
lemperador avie aquesta ciutat aytentost creuries en la lig que es
pega e per ço deute hom creure meins car se que tu li emviist la
malvade fembre Veronica sorterra del diable que ab sort la
garit e axi jo pendre be venjançe
de tu. - E axi feulo pendra e ligar ab I cadena e feulo metre en I
volta soterranya sots lo palau maior.
Cant Jacob fou en Ia preso scura molt reclama Jhesu-Christ que ell
per sa merce nol jaques aqui morir. Sancta Maria Jacobi qui era sa
filla hoy dir que son pare ere pres en la preso e que era mal menat
per Pilat reclama fort Jhesu--Christ e dix en axi - Senior Deus pare
glorios regarde lo meu pare ton amich qui
es en la preso per tu quels seus anamichs no li puxen
dan tenir quel deliurets de preso de Pilat can
los malvats juheus lageren enclos per
justiciarlo e tu per te merce deliurel de les
mans de sos anamichs e axi sia te merce que
deliures mon pare de la preso e de les mans de Pilat. -
Cant ague fayta se oracio I angel vench
a la porta on stave pres Jacob e trobal abocat
que dormia e langell apalalo per son nom e
Jacob se leva e reguardalo e viu gran claredat
e ac gran pahor e langel dixli - no ages
por car io son misatge de
Jhesu-Christ quet vench deliurar de tes
penes per son manament car tu e ta filla Maria
Jacobi lo reclamas de bon cor e ara am tremes
asi quet deliura. - So dix Jacob -
Deus naie gracies car no ma volgut oblidar. - E langell dix a
Jacob - deliurat de les cadenes e seguexme. - E ell dix
que no ho podie fer.
- Respos langel - leve tes
cames e tots tos brasos. - E aytentost leva
e caygerenli les cadenes e langel lo pres per la
ma e veenho les guardes traclon si que negunes de les
guardes nos pogueren veure aytenpoch com si fosen tots
ligats e manalsen per amia res al papalo
de Vespesia lemperador e ab aytant desenperal e anasen e Gays
lo senescal isque del papalo hon lemperador era
e anas decosta Jacob e tentost com lo vee lo
conech e val abrasar e besar e menal al emperador
Vespesia e dixli - Senior aquest es Jacob quim ensenya
Veronica per amor de vos. - E lemperador vali demanar com era
exit de Jherusalem que hoit avie dir que Pilat
levia mes en presso. E Jacob comtali tot per orda
com era stat ne com Pilat levie mes en
presso e per qual raho ne com Jhesu-Christ li
tremes langell quel avia desliurat
del mal de Pilat e tot lo poder dels juheus. Lemperador
cant ac parlat ab Jacob molt lonra e li
porta gran amor e volch que fos de son consell ab Jafel
de Jafe e ab Gais son senescal. Lemperador Vespesia trames quarir
son fill Titus emperador ell lo pres ab I
depart a consel e feu venir Jafel de Jafe e Jacob e XXX
barons qui foren del secret e lemperador Vespesia comensa a
parlar primerament denant aquests e dixlos - segons per
so vos he dit e fets venir e ajustar que aiem consell
com fasam nostres afes (afers)
dequesta ciutat e vull quell me do
primerament Jacob a qui nostre Senior a fayta (ha fet,
feta) tanta de honor que li tramis son angel
quel deliuras de les mans de Pilat e de sa preso
ell mana asi hon es en loch segur. E axi Jacob
digats vos com se capte
Pilat dins ne al rey Arquilaus ne laltre poble qui de dins es ne quin
parlament tenen per nos ne com es ne com no. - Senyor - respos Jacob
- jous dire la veritat per sert. Sapiats que
dins no ha gayre viande nes poden gayre
tenir es ten fort smayat Pilat per la gran gent que dins es
que en tota aquesta terra no ha romas juheu que tots no sien
venguts a tenir la festa en Jherusalem qui es cascun any e cant fos
vengut eus fes mes entorn Jherusalem ab la ost ans
puys negu non poch exir e per aso
son fort smayats e destrets de viandes
perque nos poden tenir longament mas per alcunes
parts creu que sen porien exir si mester los era. E per
aso fets fer entorn la ciutat gran vals e amples e pregons que
no pusquen exir negun juheu sens vostro
voler e cant le viande los falra
els se retran que ia per forsa
negun temps no serie presa per quen do per consel
que so que ious dich no sia pus alongat
mas que sia fet tentost. - Lemperador ab son
fil tengerenho a bo so que Jacob ach dit e tots los
XXX barons qui eren al consell e cant vench lendema ell feu
cridar per la ost que tots los manestrals que sabesen
valegar que vengesen al papalo de Vespesia
lemperador e tantost hi foren e comtal hom que eren be
V milia e lemperador e son fil manaren que tots fesen entorn
Jherusalem grans vals e manaren a Jacob e a Jafell quels ne
fesen caps e ministrados dequella obra e els
respongeren que molt volentes farien son
manaments. E aytantost Jacob e Jafell de Jafe pensaren
desmanar la hon ferien los vals he
manarenhi los obres e vanlos fer comensar
e feren de XV colses de pregont e XXX dample e
manaren ab lus menestrals XXX milia arques escudats
e be garnir per gordar los valajados e
axi obraren axi com Jacob e Jafell de Jafe los manaven obrar. Cant
Pilat viu que axi ten stretament los
asetjaven ac son consell ab lo rey
Arquilaus e ab Josep Abenemacia e un savi juheu Josep dix a
Pilat - Senyer de so quen podem nos alre fer que ious
dire lo malor consell que io hi se si vos me
volets creura com vendra dema mati nos nos alre fer tot
los cavalles (cavallers) e tots los balestes
(ballesters) e tots los servens (servents) e
sils podem svenir creu que els auran talent de
lexarnos e de asatgar ten prop de nos. - Lo consel
tench Pilat e lo rey Arquilaus a bon consell e feren
cridar lo vespre que al mati en lalba fosen tots armats
que vingesen tots denant lo templa de
Salamo (Salomón)
e cant vench lendema en lalba fo
feyt axi com Pilat ac manat e aperallaren
be los balestes e trobaren que XX milia cavelles foren
a caval be aperallats e LX milia entre lanses
e balestes e Pilat mana que saviement isquesen
en la batalla e que degu nos desenrecasen mas
que stigesen tots saviement axi com hom los avie
menat. Pilat e al rey Argilaus capdelaren
los XX milia cavelles e comensaren exir per la
porta de la ciutat e un dels guardes que staven en los vals
veeren que grans gens exiren de dins armats de la
siutat tentost puia a un cavall e brocha
e corech al papalo de Vespesia lemperador e trobal
que jayia encara lo sol no ere exit e comtali
com Pilat era armat ab tota sa gent per combatre e cant
lemperador hoi trames tentosts per Titus son fil
e per Jacob e per Jafel e menals tentost que fesen
cridar per tota la ost armes armes e encontinent
fo fet e gant oiren los cavalles gran
goig negeren (n´hagueren) e els sirvens
e als balestes e demantinent sermaren
(s´armaren) tots e lemperador comtals com lemperador venia
contra els ab tota sa gent e asinestrals
com ordonasen e stablisen la batalas. E cant
lemperador fo armat Titus son fil e tots los cavelles e tota laltre
gent foren tans entre a caval e a peu que nols
pogera armar hom. E cant foren venguts la on la ost
era de Pilat fo be tersia (hora de tercia) e encara no
era exit tot la ost de Pilat de Jherusalem mas
quant foren tots exits de Jherusalem e les batales
foren arengades per amdues les parts els se
mesclaren e ferirense de ten gran poder ab lus
armadures forts que tenien de cade part que la primera batalla
muriren de la ost de Pilat e del rey Arquilaus IIII milia entre
cavalles e sirvens e dequels del emperador DCCC e dura la batalla
fins a hora nona. Apres aquesta batalla tirarense
atras endues les osts e cant se foren
reposats un poch la batalla torna de cap e dendues les
parts en axi que IIII milia DCC moriren de la part de Pilat e del rey
Arquilaus e de la part de Vespesia e de son fill emperador MCC e dura
la batalla entro al vespra quel sol sen volch
entrar mas nostro Senior Deus que volc
que la sua mort fos vengade feu aqui gran miracle que
cant se cuydaven abdues les parts quel
sol fos post e sen tornaven cascun a lus posades
lo sol isque tantost e fo tornat a orient on
solia exir per la volentat de Deu axi com lo
mati fo e lo sol comensa a luir e fer bella matynade.

Vespesia lemperador e son fil lemperador novel veren
aquest gran miracle ageren gran goig e pensarense que
encare Deus no volie que encara isquesen
del camp e axi van capdelar lur gent e aminestrar
e van ferir ves els e dura la batala tro hora nona baxa
e muriren de la part de Pilat e del rey Arquilaus MCCL qui de
uns e daltres e de la part del emperador ML na moriren qui de
caval qui de peu las osts foren fort scalfats la una
contra laltre e foren molt lasos e cant vench
entorn vespres els tomaren al cap de cascuna part e
dura la batala entro quel sol sen entrave e
muryren de la part de Pilat II milia CCL entre tots e de la
part del emperador moriren CCCL e axi moriren de la part den Pilat
entre totes aquestes batalas XIII milia e de la part del
emperador II milia e de entre cavales e altres gens
darmes (gendarmes,
gen d´Arnes).
E axi vanse e leva lo camp lemperador daquestes batales
ab ses gens encalsaren tro al portal de
la ciutat e cant se feu lencals ausierenhi
un home que tots jorns hi havie cridat vina Vespesia a
Jherusalem per tal quel poble vaie a gran despagament
car alcuns creyen que aso fos profeta
e fon nafrat Josep ab una lansa per les
cuxes non ac tequa. Pilat e lo rey
Arquilaus foren molt lasos e ageren gran despagament
de la perdua que fayta avien e manaven per tota la
ciutat gran doll que anch no fo fet. Lemperador ab son
fil ab ses gens sen tornaren en lur tendes e
papalons (papalo: pabellón) e posarense tant
eren molt lasos e menjaren e refrescaren e cant vench
lendema Pilat e al rey Arquilaus no ageren volentat
de tornar en la batalla e ageren per consel que guardasen be la vila
que prou hi havien fet ab gordar solament. Lemperador e ab
Titus cant se foren levats veeren les gens
per la ost e veren que Pilat nols volia tenir gens camp
feu venir Jacob e Jafel que pensasen de fer los vals e els per tost
anantar ageren mes obres e agueren XV milia qui tots
obraven an poch de temps els ageren fait
lo vall entorn la ciutat si que hanc de leyns
non poch hom exir los vals ageren
XXX peus de pregont e LX dample e quant Pilat viu que de
Jherusalem negun hom non podie exir desconortas fort e tots
los barons de la ciutat uns e altres cridaven e deyen - aquell
que tot oyses cridave e deia vina Vespesia en
Jherusalem es mort e nos creem que alo era profeta
contra nos. Pilat mal consey aguist com la ciutat no
retist a lemperador. Ara veem quel temps se proisma
de so que haquell hom profetitsave. - Cant Pilat hoy
lo cridament de les gens feyen ten gran doll ac son
consell ab lo rey Arquilaus e ab Josep e Josep respos - Senier
que pot hom fer daso mas que hom fasa calar
la gent als noy se milor e que hom fasa
dos carnes en que meta hom tots los morts qui
apres no sien que gran pahor e farea
seria de nos que no aquesem
gran pudor e iria a ventura que nos no agesem
gran enfermetat en la ciutat e axi stigam be e saviement e
fets streier tota la viande que sapiats que fort
pocha nich ha e aynch pus de XXX milia
homens stranges queygeren venguts a la festa ni
gitar ni enviar nols hich pot hom per loync que
ynch sia perque cascu serie ops e guardar
so que ha de viande. E com aço
ac dit Josep e Pilat li comana que fees a sa guisa
axi com ell tindria per bo e tantost Josep feu fer fore
los murs de santa ciutat II grans carnes e
gitarenli los morts e ac inch per comte XIII mil
en apres ell feu streier la viande e gardar aquells
quin avien. E cant vench a poch de temps
ague ten gran carstia en la ciutat que noy
romas erba salvatge a menjar que aver la pogesen
e les bisties que morien menjavenles totes fosen cavals
o palafrens o altres bisties car ten gran
era la fam e la carestia que ali era entre le
gent stranya que noy havie comta car nous
podien aver duyta viande. E cant vench
apres poch de temps les gens cridaven et
ploraven per les carreres e morien a grans clapes de
fam que avien e tantost portavels hom en aquels
II carnes. Cant Pilat viu que ten grans gens morien de
fam que sol un jorn ne trobaren de morts CCCLX e ac
molt gran doll tenchse fort per destruch e feu
cridar per la ciutat que tot hom qui no ages que menjar quen prenges
en tot loch on ne trovasen ab tant la pobre gent ac gran goig e
tentost verets anar per les carreres a grans compaies
les pobres gens qui mes colps ne pus stusidament
podia aydar a barajar aquell que valia mes anaven
spiant e scoltant e holent per les carreres
als alberchs dels promens e aytentost com fumar
hi veyen entravensen dintre era tot robat e tolt
e axi an poch de temps fo gostade la viande
solament e anch res ni trobaren que meniar que totes
les portes de Jherusalem eren encuyrades de cuys de
brufols e les gens curien e descuyraven
les portes e coyen los cuys e menjavenlo e en la
ciutat costave I pa LX basans (besans, besantes) e I
poma I basant e I ou V basans e cant vench quel barex
fo fet de les viandes anch noy troba hom res a vendre per aver ne per
argent ans cant trovaben les rates les menjaven los
melos que i fosen e era ten gran la carestia e lo
destret de la fam que sens comta moriren les gens per les
carreres. E al temps de Jhesu-Christ quant fo levat en creu lo
rey Dafrica mori e cant fo mort la regine sa muller
no volch pendre marit ans volch servir Deu e lexa tot son regisme
e ab I filla que avie entrasen en Jherusalem e feuse batajar e
ac nom Maria e manave una richa dona per compaiona ab si qui aquestes
dones soven pregaven Jhesu-Christ que fort avien gran fe que
la regina nach jequida tota sa terra per
servir Jhesu-Christ. Aquesta dona regina ab laltre dona qui la servia
prou viandes meses en Jherusalem per lus ops axi com
pertanyiia a regina e los juheus qui lavien robades totes les
viandes aguerenleli robades e toltes que no lin
ageren res lexat mas sol les erbes de I jardi qui era en son alberch
et aquelles eles les coyen les menjaven. Cant totes les
erbes foren menyades e la filla de la regina fo molt aflebbida
de fam si que mori sens altre malaltia. Cant la donzela fo
morta la regina ague gran dol e comensa a plorar e lo fil de la dona
qui era compaiona de la regina era atresi mort de fam e
cant lo fil fo mort les dones no saberen ques fesen mas que manaren
gran doll e ageren tal fam que apenes se pogueren sostenir. Cant la
compaiona de la regina viu que la dona manave ten gran doll dixli -
dona lexem aso star e prengam mon
fil e trenquemlo. - E cant la regina ho ac hoyt de
farea que ague cayge smortida en terra. Ab
aytant I angell vench en lalberch e confortala e dixli - dona
Deus vos mana per mi que meniets del infant. - Ab aytant fo
complit so que Deus dix als jorns dels rams palmarum
cant ell entrave en Jherusalem ab sos dexebles. - En aquesta
generacio - so dix Jhesu-Christ - sera pastilencia de fam en
Jherusalem que la mara menjara son infant de fam
que auran e sera destrouida la ciutat e noy romandra
pedra sobre pedra sobre altra e la occasio del poble e la dolor dels
sera complida. - E per so dix langel - menjats e sera complit
so que Deus dix que no pot esser als. - Langel se parti
deles e anasen e les dones romangueren plorant e
prengueren linfant e trencarenlo per lo costat dret
ab laspatla e meterenho a rostir e rostirenlo
axi com si fos altra carn e axi com se rostia axia del
alberc tan bona aulor que tota la carrera
confortave aquels quin sentien. Pilat e al
rey Arquilaus anaven per les carreres e gordaven e
regonexien que porien fer e aturarense prop
dequi hon era lalberch de la regina on rostia
linfant e venchna a Pilat ten bona odor
nave - e digats a elles de qui es que men tremeten que
anch de res no agui maior talent. - Los
servens van holent per la carrera e sentiren hon se
rostia la carn e vengeren al alberch de la regina
e tocaren a la porta e la dona obrilos e tentost e cant
foren leyns saludaren molt les dones e digeren a les
dones - Pilat vostre senyor vos diu eus mana que li enviets
de la vostra carn dast que anch no fo ten
volenteros de res a meniar ne ten
desiyos. - E la dona companyona de la regina dixlos
- per Deu amich darvos nem molt volentes.- E
apropias al infant don fo mogut ha lo que rostien e
pres un coltell e dixlos - tenit daltra
part que trametemlin de cru e ell fasellse coure
a sa guisa. - Los servents com veren linfant
spasaiat e que els lo volien spasagar mes
per trametre a Pilat hageren ten gran pahor que ab poch
nos isqueren de lur seny e anch no sen
cuydaren esser tornats vengeren denant Pilat spaordits. E
Pilat los dix - com venits vosaltres axi que ten
fera color avets perque del ast nom avets
aportat. - E els comensaren a parlar com Ia
dona avie speseiat son infant - e rostienlo que
devien menjar e com vos en volien tremetre I poch e nos cant
ho veem agem ten gran fareha que hanc
ten gran no la hagem e vingemnosen per la gran
fareha que hagem. - Pilat com aso entes tenchho
a gran farea e anasen sus al palau e gitas sus
al lit de gran tristor que anch. Les dones foren
romases e comensaren a menjar del infant plorant e llamantagant
cant los covenia a menjar del infant a cascuna
blastomas a la taula tres vegades mentre que menjaven del
infant mas cor Deus ho havie ordenat manat et dit de sa
boca no podie esser alra. Cant lageren tot
menjat menjaren la filla de la regina dona Maria. Aqui hach
maior dol cant la regina comensa a parlar o a menjar de sa
filla e qui veia les dones plorar e fer ten gran desconort era
una pietat que negu quiu ves nos
abstingere de plorar. Cant Pilat ac stat III jorns dins son
alberch yrat e trist axi dequi e vench al rey
Arquilaus denant lo temple de Salomo e feu venir tots
sos barons a si e ach son consell aqui. E Pilat dixlos - senios
no veig que puscam pendre consell contra aquest emperador ne
ses gens e nos som fort destrets de viandes e Ia gran
maravella a sdevenguda en aquesta ciutat que les
mares menjen los infants e axi jo vull e do
per consell que retam la ciutat al emperador e sim vol
destrouir faseu que mes am que jo muyre
que si aquest poble tot lo morie que sab be lemperador
que negu non mer mal dequest fet sino io
e creu que ell aura merce de tots vosaltres. - Cant els
hoyren aquest consel
molt foren dolents e digueren - ay Deus que ferem de
nostro bon senior e de nostro lonch
senior governador. - Los plos e los crits se
levaren ten grans per tota la ciutat que hanch
ten gran desconort no fo fet per negunes gens
que aquells qui eren en la ost ho podien be hoir era
maior la dolor per ço com de dins morien uns ab altres
pus de CCCC persones de fam e Pilat dix que en totes gises
se fes so que ell avie dit e armas e al
rey Arquilaus ab V milia cavales e vengerensen
al vals de la ciutat on era lemperador. E Pilat apella
les companyes del enperador que li fesen que ab
ell volien parlar. Cant lemperador ho sabe feu venir Titus son
fill ab X milia cavalles e ab Jacob e ab Jafell e entren tots
la on Pilat los esperave. Cant lemperador fo
vengut la on era Pilat e lo rey Arquilaus
Pilat comensa a parlar ab lemperador e son senyor e dixli
-
Senior emperador aiats misericordie de mi e de tot
aquest poble si a vos plau e prenets vostra ciutat e tot cuant
hi ha e lexatnos anar a nostres terres e exelatsnos de
tot lo mon. - Lemperador respos e dixli - si tum vols
retre la ciutat ab tu e ab aquels qui
dins son per fer totes mes volentats jou fare a me
guisa que ia e dite e no en altre.
- Aso
respos lo rey Arquilaus e dix - Senior emperador
io fuy fil del rey Erodes senior
de Galileya e cant se mori romas a mi son
regisma e prenetsme a merce e nom vullats
destrouir que anch io ne mon pare
no fom contra vos. - Repos Vespesia lemperador e dix -
qui merce no haura merce no trobara. Cant ton pare ausis
Jhesu-Christ profeta que los juheus ausieren a tort
en Jherusalem tots los infants que anch pot
trobar que eren en son regisma qui eren de II anys
avall que anc negu nom troba merce e
foren per comte CLX milia e per ço
- dix lemperador - tu deus compra la sua iniquitat. -
Cant lo rey Arquilaus hoy aso que lemperador
li dix yradement dexendet de son cavall e
desermas tot e quant fo desermat ell trage
lespase e dix al emperador - ia Deus lo
gran no vulla que vos ne vostres gens paganes
vos puscats venar de me mort - e messe
lespasa sots la mamele (mamella, de mamar,
teta) e donali una gran empenta que tota sen entra per la squena
en axi que passa un gran palm de laltre part e
mantinent caech mort dins en lo vall.
Cant lo rey Arquilaus fo mort en axi fo
molt dolent e irat Pilat e los juheus qui ab
els eren e tornarensen en la ciutat e aqui verets
molt gran doll e grans plos per los cavalles
de rey Arquilaus e per totes ses gens tots
sesquinsaren es dolien fortment e plangielo tot
lo poble de la ciutat feya atretall que anch
sa par dolor no fo vista ne hoida en neguna ciutat. E cant vench
lendema Pilat feu venir Josep Barabam son senescal e
tots sos cavelles e tot lo poble e voch aver
consell dels e dix - senyos be vets que
nos nons podem tenir molt que Deus nos ha tots
hoplidats (oblidats, olvidados) e no avem viande
que anch mes neguna siutat no fo en maior
tribulasio quem consallats que fasa. -
Senior - so dix Josep - a so quin consell
volets que nol vos podem donar que lemperador nous
vol pendre a merçe bon
consel vos dona sell quius dona
per consell queus levasets contra lemperador car
be podiets saber que contra ell no podiets aver
forsa ni mens podem molt tenir. - Pilat respos - io
no se als quen fasam mas en aquesta ciutat a
gran tresaur daur e dergent (d´or, de
oro, d´argent, de plata) e de pedres presioses. E
lemperador e totes les gens cuydenho haver tot e io
consell que ia res non auran e fasam
polvora de tot lo veer en mortes
(morteros, morters) de coure (cupfer, cobre) e
fasamlo menut fortment
e tot mengemlo e quant laiam menjat ia nol poran
trobar que aytan bona merce trobaran com avien
lo tresaur. - Cant lo consell fo donat tots ho
tingueren a bon consell e amaren mes meniar lo
trasaur que si romanges al emperador ne a sa
gent tentost se partiren dequi e anarensen
a lus alberchs e cascu pren son aur e son
argent e tridarenlo (trit, triturar) e menjarenlo
e sels que no ne avien donavelsne hom
prou per ço que
tost fos menjat e destrouit. Cant aso fo fet
vengeren denant Pilat e digueren - Senior vostro
manament avem fet e nos ha romas aur ne
argent ne pedres presioses que tot avem
menjat e destrouit. - Apres aso digueren -
manatnos que fasam. - Pilat cant hoy molt
comensa a plorar e desconortar si matex denant
tots dix - vosaltres senios mevets
(m´havets)
stablit senior que volges que io fos vostre
governador de vuy *mes de si avant non puch
eser per amor de Deu perdonaume si anch vos fiu
res quius desplages que mo perdonets. -
Cant los juheus hoiren aso molt se
desconortaren e noy ach negu qui
no ploras de gran yra no li pogeren
respondre mas tots ensemps se ploraven es
playien car se pensave que serien destrouits.
E Pilat lur senior los dix - anemnos
retra a merce del emperador que mes val que si morim de fam
que no es negun jorn que en sta ciutat no muyren
CCC persones de fam perque val mes que nos nos retam que
qualcu nescapara e axi non scaparie I que tots
no morisem de fam. Cant aquet consell fo fet Pilat ab
tota se gent isque de la ciutat e vench tro
al vall qui ere fet entorn la ciutat e Titus lemperador novell anave
cavalcant alent ab sos cavalles e Pilat conechlo
en les armes ab sagal daguila e sonalo ab ses
gens e cant Titus ho viu vench corrent ab sos
cavalles la hon Pilat era e Pilat comensa a parlar a dix -
Senior Titus sia vostra merce quem scoltets e pregats
mon senyor lemperador vostre pare queus aie a merce e
misericordie sobre tot aquest poble que axius prega
plorant senior emperador no gordets les nostres malisies
ne les nostres iniquitats mas la vostra bonea e aie
merce de nos. - Com Titus hoi aso que Pilat le dix
trames dos cavalles a son pare lemperador
que li comptasen tot aso. Cant lemperador hoy aso
mana tots sos cavalles armar e vas armar
lemperador de ses nobles armadures e vench a Titus son fill quell
sperave sus al canto del val e Pilat fo
de la una part e Titus de la altre e lemperador son
pare de la altre part e Titus comensa a parlar al emperador -
a Pilat senior ses acordat que volen vos retra
la ciutat mas quell prengats a merce.
- E
respos Vespesia lemperador - bel fil no es ara hora de demanar
merce car ell la demanade e mes no pot. - E lemperador
Vespesia dresas ves (vers, versus) Pilat e dixli
- si tum vols retra la ciutat ab tots quans dins
son per fer totes mes volentats iom so aperellat
de pendre e dicte (te dic) que ayten poch
revem merce com de tots los altres com vosaltres ages merce de
Jhesu-Christ cant lo jutgas a mort e ell penias en la
creu a tort. E fasvos asaber que la sua mort
sera vengade an vosaltres que ia merce de nos no
trobarets. - Pilat cant hoi aso fo molt despagat
e irat fortment ell e tot lo seu poble.
E lemperador no
sabiem altre que fesem mas Pilat dix al emperador - Senier
prenets nostra ciutat e tots cuants som e fetsne
a vostre pler (plaer) asi com a senyor.
-
Cant lemperador viu que Pilat li volch retra
la siutat fou aytentost cesar los vayls
de la ciutat e aytentost com fo feit ell trames IIII
milia cavelles be armats que entrasen en la
ciutat e que tencasen (tancaren, tanquessin, cerrasen)
be les portes si que negu non pogue exir. E Titus lemperador
novell entra dins ab els e Jacob e Jafell e cant foren entrats
en la ciutat Titus pres Pilat e comanall a deu cavalles
quel guardasen e Jacop pres Josep e puis
entra Vespesia ab tota sa gent quant fou entrat feu manament que tots
los juheus prenguesen hom e los ligas e hom los
li manas presos denant e feu aparellar sos cavalles e dixlos
- barons aquesta ciutat avem en nostre poder e axi vull pendre e fe
mercat dels juheus car ells feren mercat de nostre Senyor
Jhesu-Christ lo cual ma garrit e curat mon cors
de la lebrosia de la cual era destret malament e exi
ells lo veneren (vendre, vender) per XXX diners
e io darne dels XXX per un diner e quin volra comprar vinga
anant. - E ab aytant I cavaller vench denant lemperador e dixli -
Senior jou volria. - E aytentost fon fet e feuli liurar e cant lo
caveller ac pres XXX judeus e ac pagat son
diner va trer lespase e vench denant los judeus que ac
comprats e ferin I ab lespasa e isque de la altre
part un palm e tentost caech mort e lo cavaller tira
lespasa del cos e ell tirar quen feu van exir per la nafre
del aur e del argent que avien menjat et lo cavaller ac
gran maravella cant tot ho viu que tot era ple daur e dergent
e pres I daquels juheus per la ma e desligalo e tragelo
a I depart e dixli - diguesme aquesta maravella si o saps com
es dequest juheu que axi era ple daur e dergent.

- Senior - so dix lo juheu - si tum asegures de
mort que tu nom ausies io to dire.
-
Ell cavaller aseguralo ell comtali com Pilat los
avie fet menjar lo tresaur de Jherusalem axi com era aur e argent
e pedres presioses e tota la vaxella daur e dargent que
en la ciutat fose si que res noy romas per tal que
lemperador ne ses gens no pogesen mes valer. - e axi senyor com fo
gostat e partit e tota la gent cominalment que aquels qui non
avien hom les ne donave prou e axi menyas e destrouis tot lo tresaur
que res noy romas. 

- Cant lo cavaller hoy aso ac molt gran
maravella e crida a dos scudes seus e manals quel XXVIII
juheus quels tolgesen lo cap que anc noy romas sino aquell que
ach asegurat e tots feulos fendre ab coltell per
lo mig dels ventres e feune tirar tot laur e largent.E tentost
fo sebut per lost quels judeus avien meniat lo
tresaur e que neren plens e axi vench gran re de gent
al emperador e diguerenli cascuns quels ne fes dinade e feune
lemperador liurar a tots los cavalles quin
volgesen a cascun dinade e aytentost com los avien auts
els los ausien e fenienlos per lo ventre tot per lo tresaur
que avien al cors. Mal consell los dona Pilat que gran res ne
moriren per lo tresaur que meniat avien que nos moriren si meniat
nol agesen. Cant lemperador viu que tans compradors
avie als juheus e tans nevien comprats sos barons e viu
que tots los ausien feu comtar quans ni havie romasos e comtarenlos e
noi trobaren dels judeus sino VI dinades que tots los
avien venuts o morts lemperador dix que non volie pus vendre e que
ell los se volie retenir a sos ops. La occasio
fo faita tan gran en Jherusalem dels judeus que foren venuts
XXX per I diner que foren de VI milia que ia per la siutat no pogere
hom anar sino per morts que tots eren sbaconats axi com quils
volges salar perque mala menjaren lo tresaur que Pilat los
consela. Cant la mort fo fayta lemperador los feu aportar
tots als carnes e apres ell feu enderocar los murs de
la ciutat si que anc res noi romas pedra sobre pedre
mas ten solament lo temple de Salomo e la Tora
de Dauvi que Deus no volie que senderocas. Ab aitan
fo complit so que Deus avie dit de sa bocha e al ramis
palmarum Titus lemperador novell ana per la ciutat e feu pendre
totes les armadures e los elm e les cubertes dels cavals
e les spases e tots los altres garniments dels cuals era be
garnida la ciutat e tots los drapes de seda els porpres
els samits els vayrs els gris
que ne avie gran moltitut e molt gran riquea e
feuho tot pendre e ajustar mas negu altra tresaur noy
trobaren car los juheus lageren tot menjat per
lo consell de Pilat. Mal consell fo aquell ops dels que tots
ne foren morts levats les Vl dinades perque lemperador
sen retench a sos ops la regina Drafiga e
la dona na Clarysa que era ab ella de la cual avets
hoit dir contar axi com demunt es scrit trobarenles mortes
ella e sa companyona en lur alberch e daltres
fembres e infants e gent manude molta per tota la
ciutat que tots eren morts de fam axi que noy avie comta. Cant
la ciutat fo destrouide e enderocade e la mortaldat fo
faita dels judeus lemperador sen voch tornar en sa terra
ell e ses gens e menasen Pilat e les sis dinades dels
judeus presos e ligats e vingeren a Nacra. Cants
lemperados ageren saiornat a Nacre IIII jorns Vespesia
lemperador feu aperellar III naus e mes en cascuna nau
LX judeus e ferenlos traure del port de Nacre. E cant vench que foren
denant lo castell qui a nom Cayfas e aqui feren
vele les naus e lexals hom anar a Deus e a sa ventura
mas els no hageren pa ni vi ni ayga ni homens que
sabesen governar les naus ni regir e per la volentat de Deu
car Jhesu-Christ volch que tots temps remenbradre
fos la sua pasio que fosen aspies de nosaltres
quels juheus que avien de lur temps vingeren aribar (riba,
arribar) a Narbona de les tres naus la IIa venc
a Bordeu (Bordeaux, Burdeos) e la terça
vench aribar a Taltra e tots vengeren sans e
saus en les terres de que ageren gran goig e cuidarense
que Deus ho ages fet per amor dells e ell nou feu gens mas volch que
tots temps los reptas hom de la sua pasio e los juheus son
aribats. Lexemlos star e lemperador e parlem
dels emperados qui son a Nacre ab lus gens e volensen tornar
en lur terra e Vespesia lemperador mana a son senescal e a Jacop e a
Jafel que fesen aperellar lur navili e lus marines
e feerenho tentost e levaren aygua e
bescuyt (biscuit) ous e farina e galines e carn
salade e fruita e tot alo que mester avien.
Cant les naus foren agiades de lus viandes que mester les era
feren reculir lus cavalles e les atzembles e
meterenhi tots lus garniments e lus armadures e cant ho ageren
tot recolit los emperados ab totes ses gens se
van recolir en ses naus axi com fo
ordonat e van exir del port e fan vella (vela)
Deus donalls (donals) bon temps e vingeren
navegant e a cap de X jorns a port de Barleta
sans saus e sens que no sajornaven e vengerensen
tentost a Roma. E cant lapostoli sent Climent
sabe quels emperados venien ab totes lurs
gens feusi a carrera ab los clerges
ab gran profaso e ab gran alegria reberenlos
ab gran goig que ach en Roma. E cant lemperador
viu lepostoli venir e ell ab ten gran profaso e ab ten
gran alegria vanse abrasar e basar. E lemperador
novel feu atretall e vasen entrar en Roma
ab gran alegria e pagament que fou en la ciutat per los emperadors
que ageren venjade la mort de Jhesu-Christ nostre
Senyor e son tornats ab lus gens sans e saus e sent Climent
predicave cascun jorn al emperador e a ses gens. Cant
fo vengut ell e sos barons quel scoltaven volentes e cant lemperador
ac seiornat VIII jorns e Sent Climent levas
deves ell e dix - nostre Senior Jhesu-Christ nos ha
fayta gran honor quens ha honrat de vostres enemichs
e nostres. E axi senyer les covinences que avets
fetes en nostre Senior promes atenetslesli
ab bon cor e ab bona volentat alegrament. - E
lemperador dix que era bo. E lepostoli dix ques bataias
(batejare, batejàs, bautizase) com lavie promes. E
lemperador respos - a pler de Deu sie
fet jous ho atorch e fetsho aperallar les
fonts. - Lepostoli sent Climent se parti del emperador
apres IIII jorns ach faytes aperallar les
fonts e comensa a bataiar lemperador Vespesia en nom del pare
e del fil e del sant sperit e anch no li cambia
son nom. E apres el bataia Titus lemperador
novel atresi e apres Jacop e Jafell e Josep e lo senescall
e apres los comtes e als duchs e als merqueses e
totes les altres gens que ali fosen. Cant tota
le cavalerie fo batajade e lo poble veren quels
cavelles seren batajats van dir a sent
Climent quels bataias a la fe de Jhesu-Christ. Cant
sent Climent hoy quell pobles queria batajar
ac gran goig e feu gracias a Jhesu-Christ e feu cumplir
(omplir) C tines daiga e seials e dix al
poble que entrase en layga en nom del pare e del fil
e del sant sperit - e serets batayats. - Cant lo
poble ach entes cascun sana metre a batayar
ab ferma creença
que ageren en Jhesu-Christ e cant negu malalt se
batajave de qualque mal agues mantinent era
gorit. E cant tot lo poble fo bataiat e mostra los
miracles dels malalts no crege hom per tota la terra de Roma
en les ydoles mas sol en Jhesu-Christ. E los temples
qui eren malignes dels dimonis abaterenlos
tots si que anch negu noy romas ans
enderocaven los fonaments per ço que res de mal
noy romanges. Cant le cort se parti e los
barons sen tornaren en lus terres que ageren pres
comiat dels emperados e de sent Climent cascu portave la
creença de Jhesu-Christ nostre
Senyor com es la fe catolica e al credo in Deum
e cascun feu batajar los homens de sa terra e
apres tremes per les terres a preicar e a xelsar
lo seu sant nom glorios. E axi per tota la
terra del emperador fou convertida e gitada de la error
dels idoles e no les adoraven mas solament Jhesu-Christ
pare + e fil + e sant + sperit +. Lemperador Vespesia feu
venir son fill Titus novell emperador e foren al palau un dia
mati cant ageren oida lur missa que sent Climent ac cantade a
lemperador trames misatje als senados de Roma. E cant foren venguts denant lemperador ell
vals manar que justificasen Pilat segons que era mal senior.
Els senados tragerense apart a consell e veren
lo fet e digerenli - nos senior que a mort servida
en Roma per tal com a Just Cesar honorable pare vostre stabli
que asis fesen les justicies
e nos que fosem
en aquest jutyament que sia jutiat 
e mort. - Cant lemperador oy que a mort levien jutiat
mana a XXX cavelles quil tenien en garda que ans
sens alongament lo manasen a Viane
la siutat. E ells cavelles feeren tentost
lur manament e portarenli scrita la sentencia quells
senados del emperador de Roma ageren donade. E
cant foren a Viane los burgesos saberen que aquells
cavelles eren misatges del emperador honrarenlos
fort e reberenlos ab gran honor e ab gran alegria los
cavelles prengeren Pilat de part del emperador e
liurarenlo a la justicya de Viana e donaren la
sentencia scrita quells senados li ageren donade contra Pilat
demantinent lo prengeren ell meteren en un pou pregont prop
layga havie una cadira hon hom lasege puyes
vench una barra ample tornaiade
(tornejada, torneada) de so qui era encastade en la
cadira e mesleli hom sobre los pits e tencay hom
ab cadenat e anch no ach poder ques moges e puys hi mes
hom unes grans pots en ques sostinges los
peus e aqui stech de nit e de die e donali hom a
menjar pa e aigua ben poch que mes ne menjare la
meytat. En aquesta dolor visque II anys e a cap de II
anys la justicia lon trage e trencaren les pots
axi que fo mes que catiu que anch nos pot sostenir e era ten
palos que no li paria uls ne cara la
justicia lo pres e feulo lavar en un rosi
luny part per lo pont de
Roser el los feu portar. E aqui al flum avie una casa en que hom matyia
tots aquells qui avien faita tresio (traició,
traición) e Roser ere environat entorn tota la
casa que noy podie hom entrar mas ab un berqueta
ab aquells quil manaven quel metesen dins e feren obrir la
porta e vanhi metre Pilat e tentost com Pilat fo dins
la casa comensa malament a tremolar e decantas tota la casa e
la justicia cant o viu e tots los altres ageren gran
pahor e fugiren e meterense en la berqueta e noy
gosaren estar. Cant foren de fora la casa sen fo entrade
en abis si que anch no viu hom pedre sobre altre ne
sebe hom que sesdevench mas encara hi conex
hom lo loch en que era la casa e veuhi hom tornajar
layga. Axi com avets hoit dir fo venjade
la mort de Jhesu-Christ per Vespasia lemperador e per Titus
lemperador novel e Jafell de Jafe scrivi tot aquest fet
per consell de Jacop e de Josep que staven en Jherusalem tro
que la ciuta fo presa e ells feren tots aquests fets e tots
tres dictarenho de lur boca axi com fo la
veritat e Jafell scriviho.

Finito libro sit laus gloria Christo
Qui scripsit scribat semper cum Domino vivat.