Mostrando las entradas para la consulta manuel riu ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta manuel riu ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 29 de agosto de 2026

Velocitat, Velox, Veltre, Veltro, Vena, Veneta, Venal

Velocitat, s. f., lat. velocitatem, vélocité, promptitude.
Cos la fissura... am velocitat. Trad. d'Albucasis, fol. 14.
(chap. Cus la fissura... en velossidat.) 
Couds la fissure... avec promptitude.
CAT. Velocitat. ESP. Velocidad. PORT. Velocidade. IT. Velocità, velocitate, velocitade. (chap. Velossidat, velossidats.)

Lo Camí, XIV. Lupa, gat, Pesteta, pestetes

2. Velox, adj., lat. velox, véloce, vif, prompt, vite.
Pols es velox. Eluc. de las propr., fol. 21.
Pouls est vite.
CAT. Velos. ESP. PORT. Veloz. IT. Veloce. (chap. Velós com Puigdemont, velosos, velosa, veloses; rápit, rapits, rápida, rápides.)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

Veltre, Veltro, s. m., germ. welter, limier.
Celtici canes maxima pedum velocitate pollentes Celticorum lingua vertragi. 
*Abrian. de Venat., cap. II (u 11).

Veltre, Veltro, s. m., germ. welter, limier.


Si veltrem leporalem probatum aliquis occiderit.
Lex Alamanorum, art. 82, §. 4.
Duas caniculas,... quas gallica lingua veltres nuncupant.
Monach. Sangall., lib. I, cap. 22.
Trai veltre o lebrier en sa cadena.
Cum veltros en cadena qu' es amorsatz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 2 et 27.
Traîne limier ou lévrier à sa chaîne.
Comme limier en chaîne qui est agacé.
ANC. Fr. Deus viautres encheanez
Avoit lez la voie amenez.
Roman du Renart, t. 1, p. 71.
Et viautres qui prenent sanglier.
Roman de Partonopex de Blois, not. des Mss., t. IX, p. 14.
L'ancien français a eu le verbe viautrer, et l'adjectif vautreux, vautrieur:
Eussent trouvé vautriant par icelle forest les dessus nommez..… De chacier et viautrer de nuit aux sangliers.
Lett. de rém. de 1390. Carpentier, t. III, col. 1122. 
Gens vautreux qui rauboient la garenne.
Lett. de rém. de 1387. Carpentier, t. III, col. 1122.
IT. Veltro. (ESP. Sabueso. Chap. Sabueso o sabuesso, sabuesos o sabuessos, classe de gos cassadó.)

Vena, s. f., lat. vena, veine.
Venas, so... vias del sanc. Eluc. de las propr., fol. 63.
(chap. Venes, són... víes de la sang o sanc.)
Veines, ce sont... voies du sang.
Dels nervis e de las venas. Liv. de Sydrac, fol. 77.
(chap. Dels ñirvis y de les venes. Cuan escric ñirvi, ñirvis fico dels nervis als catalanistes.)
Des nerfs et des veines.
Loc. Ben t' a Dieus espirat per qualque vena.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.
Bien t'a Dieu inspiré par quelque veine.
- Couche, disposition de la terre.
La terra e sas venas es aissy coma 1 homs. Liv. de Sydrac, fol. 47.
La terre en ses veines est ainsi comme un homme.
- Raies de diverses couleurs dans le bois, la pierre, etc.
Absitus, es peira de negra color entremesclada de roias venas.
(chap. Absitus, es pedra de negra coló entremesclada de roiges venes o vetes.)
Trad. du Lapidaire de Marbode.
Absite, c'est pierre de couleur noire entremêlée de veines rouges.
- En parlant de l'eau.
Non trobaras aigua ni vena de remueyll. V. de S. Honorat.
(chap. No trobarás aigua ni veta de humitat : remull.)
Tu ne trouveras eau ni veine d'humidité.
CAT. ESP. Vena. PORT. Vea, veia. IT. Vena. (chap. Vena, venes; veta d'aigua, vetes d'or a la mina María Dolores de Beseit. Vore la entrada de les bragues del Primark.)

cuan te vech eixí de la ducha en les bragues de Batman del Primark

2. Veneta, s. f. dim., petite veine.
Per mieg de la camba davan
A una veneta plus gran
Que las autras venas no so.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Par milieu de la jambe devant il a une petite veine plus grande que les autres veines ne sont.
(chap. Veneta, venetes, com les que té Ignacio Sorolla Vidal a la sigala o les que li van petá a Manuel Riu Fillat al servell, per naixó está tan perjudicat.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

3. Venal, adj., veineux.
Mos mals
Que de plorar rendon mos huels venals.
Cadenet: Ab leyal.
Mes maux qui de pleurer rendent mes yeux veineux.
ESP. Venal. (chap. Venós, ulls venosos, sigala venosa com la de Vidal (Natxo Sorolla no), venoses.)

Venós, ulls venosos, sigala venosa com la de Vidal (Natxo Sorolla no), venoses.

viernes, 28 de agosto de 2026

Velhar, Vellar, Veillar, Velha, Veliable, Vigilia, Esvelhar, Esveillar, Desvelhar - Vell, Velut, Villozitat

Velhar, Vellar, Veillar, v., lat. vigilare, veiller, ne pas dormir.
La nueit non posc dormir,
E 'l jorn m' aven a veillar. 
P. Bremon Ricas novas: Mei oill.
La nuit je ne puis dormir, et le jour il m'advient de veiller.
Amors, per cui planh e sospir e velh.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier.
Amour, par qui je gémis et soupire et veille.
Loc. A lei que m fai vellar durmen.
Folquet de Marseille: Ben an mort.
A elle qui me fait veiller en dormant.
CAT. Vetllar. ESP. PORT. Velar. IT. Vigliare. (chap. Velá - als morts -, no dormí, está despert.) 

Jorge V, Inglaterra; Velhar, Vellar, Veillar, v., lat. vigilare, veiller, ne pas dormir.

2. Velha, s. f., lat. vigilia, veille.
Ab gran trebalha et ab velha. V. de sainte Énimie, fol. 1.
Avec grand tourment et avec veille.
CAT. Veilla. ESP. PORT. Vela. (chap. Vela, veles; velada, velades.)

3. Veliable, adj., vigilant.
Qui servis ades a Deu sia tota ora veliables.
Morgues sia veliables en sen, que no sia ordeiaz de vanas cogitatios.
Trad. de Bède, fol. 52 et 61.
Qui sert incessamment Dieu soit à toute heure vigilant.
Que le moine soit vigilant en esprit, de sorte qu'il ne soit pas souillé de vaines pensées.
ANC. FR. Et d'un sommeil profond
Toutes fois réveillable allége le mal d'elle.
Ronsard, t. II, p. 906.
(chap. Vigilán, que está despert, que no dorm, vigilans, vigilanta, vigilantes.)

4. Vigilia, s. f., lat. vigilia, vigile, veille.
La vigilia de Pendecosta. V. de S. Honorat.
(chap. La vigilia de Pentecostés.)
La vigile de Pentecôte.
Per vigilias e per dejuns e per oratios. V. et Vert., fol. 95.
(chap. Per vigilies y per dijús y per orassions.)
Par veilles et par jeûnes et par prières.
CAT. ESP. PORT. IT. Vigilia. (chap. Vigilia, vigilies.)

5. Esvelhar, Esveillar, v., lat. evigilare, éveiller, réveiller.
Quan m' esvelh, cug morir desiran.
Arnaud de Marueil: Aissi cum sel.
Quand je m'éveille, je crois mourir désirant.
Ab tant Joachim s' esveillet. Trad. d'un Évang. apocr.
En même temps Joachim se réveilla.
Part. pas. fig. Aytals personas son ben soven esvelhadas a las fazendas del segle. V. et Vert., fol. 12.
De telles personnes sont bien souvent éveillées aux affaires du monde.
IT. Svegliare.

6. Desvelhar, Desveillar, Desveyllar, v., réveiller, éveiller.
Quan lo pros Horionz si desveyllet al dia. V. de S. Honorat.
Quand le preux Horion s'éveilla au jour.
Part. pas. Cant Constantin si fon desvelhat. Hist. de la Bible en prov., fol. 81.
Quand Constantin se fut réveillé.
CAT. Desvetllar. ESP. PORT. Desvelar. (chap. Desvelá, desvelás : despertá, despertás.)

7. Revelh, s. m., réveil, éveil.
Greu prendra mais revelh.
Marcabrus: Lo vers comensa.
Difficilement prendra désormais réveil.

8. Revelhar, Revellar, Reveillar, v., réveiller, éveiller.
Mas tu, ns revelha.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Mais toi, réveille-nous.
Dirai vos de G. cum se revelha. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.
Je vous dirai de Gérard comment il se réveille.
La nueg, quan mi soi adurmitz,
Revelh de joi totz esbaitz.
B. de Ventadour: Pel dols chant.
La nuit, quand je me suis endormi, je me réveille tout ébahi de joie.
Fig. Per solatz revelhar,
Quar es trop endormitz.
Giraud de Borneil: Per solatz.
Pour éveiller soulas, car il est trop endormi.
IT. Risvegliare.

9. Pervigil, adj., lat. pervigil, vigilant, qui veille toujours.
Que guardes am pervigil diligencia... que no caia re de la medecina.
Trad. d'Albucasis, fol. 5.
Que tu observes avec vigilante attention... que rien ne tombe de la médecine.

10. Perveliable, adj., très vigilant.
Perveliables el temps de sa salmodia. Trad. de Bède, fol. 62.
(chap. Mol vigilán al tems de sa salmodia.)
Très vigilant au temps de sa psalmodie.

11. Sobredesvelhar, v., sur-éveiller, être longtemps éveillé, rester longuement éveillé.
Subst. Cel que per sobredejunar
Son cors per sobredesvelhar, 
O autra manieira, trebalha.
Brev. d'amor, fol. 67.
Celui qui par l'extrêmement jeûner ou par le rester longuement éveillé, ou d'autre manière, tourmente sou corps.
(chap. Sobredesvelá, sobredesvelás : no dormí gens : dormí massa poc : vigilá massa : está massa tems despert. Aixó es perillós, te pots quedá com Manuel Riu Fillat.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

Vell, s. m., lat. vellus, toison.
De Jason,
Com anet lo vell conquerir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
De Jason, comme il alla la toison conquérir.
CAT. Velló. ESP. Vellón (vellocino). PORT. IT. Vello. (chap. Velló, vellons; pell, pells.)

La chiqueta María teníe un corderet

2. Velut, adj., lat. villosus, velu, garni de poils.
Raubetz dels motonetz velutz.
(chap. Vau robá uns corderets velluts : peluts : llanuts.)
Torcafols: Cominal en.
Vous dérobâtes des petits moutons velus.
- Fourré.
La cogola sia en yvern veluda. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 27.
(chap. La cogulla sigue al ivern velluda : peluda : forrada.)
Que le capuce soit en hiver fourré.
CAT. Vellut. ESP. Velludo. PORT. Veludo. IT. Veluto (Velluto). (chap. Vellut, velluts, velluda, velludes; tersiopelo; pelut, peluts, peluda, peludes; llanut, llanuts, llanuda, llanudes; forrat de pel, forrats, forrada, forrades.)

vellut, velluto, terciopelo de seda

3. Villozitat, s. f., villosité, qualité de ce qui est velu.
Carns... trop grassas... mollifico la villozitat del estomach.
Eluc. de las propr., fol. 233.
Chairs... trop grasses... amollissent la villosité de l'estomac.
(chap. Vellosidat del estómec, vellosidats intestinals.)

De Génova provenían también los artesanos que introdujeron en Valencia la producción del terciopelo de seda (vellut , en valenciano y velluto en italiano) y que formaron los gremios de los velluters.

jueves, 27 de agosto de 2026

Vaylet, Vallet, Vaslet, Vayssa, Vaissa, Avays, Avayssa, Vazer - Trasvazer, Tresvazer

Vaylet, Vallet, Vaslet, s. m., varlet, jeune homme.
Mena vayletz e mans garsons,
E ganren lebriers e bracons.
V. de S. Honorat.
Mène varlets et maints garçons, et beaucoup de lévriers et de braques.
Un valletz li dis c' anatz era a 'sparvier. V. de Guillaume de Cabestaing.
Un varlet lui dit qu'il était allé à l'épervier.
Lo vasletz de Nantuoill
Feri mielz de son bran.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Le varlet de Nanteuil frappa mieux de son glaive.
ANC. FR. Dès qu'il estoit joene vallet.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 216.
Ung varlet bel et avenant.
Bien doit estre amés et prisiés
Valez de noble entendement.
Roman de la Rose, v. 2802 et 8367.
Et s'estoit molt de haute gent,
Il n'estoit mie chevaliers:
Vallez estoit, sept anz entiers
Avoit un chastelain servi.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 407.
Voyez la note du Roman de la Rose, t. III, p. 95.

Artur Quintana i Font; Vaylet, Vallet, Vaslet, s. m., varlet, jeune homme.

Vayssa, Vaissa, s. f., vigne sauvage, lambrusque.
Dans le moyen âge, vaisha signifia vigne sauvage; Carpentier, t. III, col. 1109, cite une charte de 1341, où on lit:
Cum quibusdam vayshis et aliis minutis arboribus modici valoris... prædictas vayshas et alias arbores minutas... possitis in totum vel in parte evellere.
S' azombra 'l vitz e'l vayssa.
G. Adhemar: Lanquan vey.
S'ombrage la vigne et la lambrusque.
Dels razims de vaissa
Polvereiatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Des raisins de vigne sauvage pulvérisez.
(chap. Viña borda, lambrusco es una classe de vi.)

Viña borda, lambrusco es una classe de vi



2. Avays, s. m., avaisse, sorte d'arbuste sauvage.
Nég. expl. Ges una pruna d' avays
En s' amor non daria.
Rambaud de Vaqueiras: S' una dona.
Point une prune d'avaisse pour son amour je ne donnerais.

3. Avayssa, s. f., avaisse, sorte d'arbuste sauvage.
Don mellor frug que d' avayssa
N' aura.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Dont meilleur fruit que d'avaisse il en aura.

Vazer, v., lat. vadere, aller.
Ce verbe était défectif, et il est resté tel dans les langues de l'Europe latine.
Dieus, que fetz tot quan ve ni vai.
G. Rudel: Lanquan li.
Dieu, qui fait tout ce qui vient et va.
Ni li cochat ab selhs que y van ab sen.
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Ni les pressés avec ceux qui y vont avec sens.
Ans qu' alhors ans,
Vai de ma part, chanson.
Aimeri de Peguilain: Destreitz.
Avant qu'ailleurs tu ailles, va de ma part, chanson.
Ans que vaga a la mort. V. de S. Honorat.
(chap. Abans que veigue a la mort : que se mórigue.)
Avant qu'il aille à la mort.
Loc. Greu veiretz chantador
Ben chan, quan mal li vai.
B. de Ventadour: Pus mi preiatz.
Difficilement vous verrez que chanteur chante bien, quand il lui va mal.
No puesc mudar qu' ieu no us deman
Quo us va d' amor.
T. de Lemozi et B. de Ventadour: Bernart.
Je ne puis me dispenser que je vous demande comment il vous va en amour.
Quan be m vai ahora.
Peyrols: Ab joi que.
Quand bien me va maintenant.
ANC. FR. Ledict sergent luy ha faict commandement qu'il ne voyse plus où sa dame sera. Arrests d'amours, p. 366.
Comment va il au petit Ascanie.
Desmazures, Trad. de l'Énéide, p. 134.
ANC. ESP.
El ome que en facienda è en lid vai cotiano.
Esta noche ygamos e vaymos nos el matino.
Poema del Cid, v. 1468 et 70.
IT. Però m' aresto: Ma tu perchè vai?
Dante, Purgat., c. 2.
L'espagnol et le portugais emploient va, troisième personne du présent de 
l'indicatif.
L'italien va à l'impératif.
Il se combinait avec l'adverbe EN.
Per qu' ieu quan venc vas vos, en vauc de cors.
Pistoleta: Sens e.
C'est pourquoi quand je viens vers vous, je m'en vais de course.
ANC. FR. Ge m'en vois, à Dieu vos commant.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 237.
IT. E disser: Vien tu solo, e quei s' en vada.
Dante, Inf., c. 8.
Ce verbe était aussi employé comme une sorte d'auxiliaire au-devant des 
participes présents:
Non dormetz plus, qu' ieu aug cantar l' auzel
Que vai queren lo jorn per lo boscatge.
Giraud de Borneil: Rei glorios.
Ne dormez plus, vu que j'entends chanter l'oiseau qui va cherchant le jour par le bocage.
Ieu posc rire quan l' autre van ploran.
T. de Hugues de la Bachelerie et de B. de S. Félix: Digatz.
Je puis rire quand les autres vont pleurant.
Ar es ben drech, pus ieu n' ai dich blasmor,
Qu' el be qu' els fan laus' e vasa dizen.
B. Carbonel: Per espassar.
Maintenant il est bien juste, puisque j'en ai dit blâme, que le bien qu'ils font je loue et aille disant.
ANC. FR. Ainssi se va reconfortant.
Roman du châtelain de Couci, v. 2905.
Li chauz les vait mout aprimant.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 359.
Mais plus grevant
Est le mal que vois recevant.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 672.
Je ne voys point qu'un Sainct-Gelais,
Un Heroet, un Rabelais...
Voysent escrivant contre luy.
Cl. Marot, t. II, p. 193.
(chap. v. aná : vach, vas, va, anem o anam, anéu o anáu, van; anat, anats, anada, anades; aniré; aniría; si yo anara o aniguera.)

Lo Camí (Miguel Delibes) en chapurriau

2. Desvazer, v., échapper, s'éloigner, déchoir.
Fig. Quant mi reveilh lo mati,
Totz mos sabers mi desva.
G. Rudel: No sap chantar.
Quand je m'éveille le matin, tout mon savoir m'échappe.
Aquel qu' es rics, cant desvai sa ricors.
T. d'Esquileta et de Jozi: Jozi.
Celui qui est riche, quand déchoit sa richesse.

3. Envazir, Envair, v., lat. invadere, envahir, entamer, attaquer, transgresser.
Combatr' et envazir
Murs, tors, e peceiar.
B. Calvo: Mout.
Combattre et envahir, et mettre en pièces murs, tours.
Fig. Qu' el freitz no los puesc' envazir.
P. Cardinal: Can vei lo.
Que le froid ne les puisse envahir.
Subst. Quant es primier al envazir,
Ab caval armat, ses temor.
Bertrand de Born: Be m play lo.
Quand il est le premier à l'attaquer, avec cheval armé, sans crainte.
Part. pas. A 'N Audoart qu' a la patz envazida.
Austor Segret: No sai.
Au seigneur Odoard qui a la paix transgressée.
ANC. CAT. ESP. PORT. Invadir. IT. Invadere. (chap. Invadí: invadixco, invadixes, invadix, invadim, invadiu, invadixen; invadit, invadits, invadida, invadides; invadiré; invadiría; si yo invadira o invadiguera.)

Estelada

4. Envaidor, s. m., assaillant, envahisseur.
Tant voill d' envaidors,
Que castels fortz ni tors
Contra mi no s defenda.
Giraud de Salignac: Esparviers.
Tant je veux d'assaillants, que château fort ni tour contre moi ne se défende.
Peceiador de cambas e de bratz,
Envazidor per far fag d' agradanza.
B. Zorgi: Non lassarai.
Dépeceurs de jambes et de bras, assaillants pour faire fait de plaisance.

5. Envaida s. f., attaque.
Manh tornei e mantha envaida. 
P. Vidal: Lai on cobra.
Maint tournoi et mainte attaque. 
ANC. FR. Contre les envaïes et assaulz des étranges nascions.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr. t. V, p. 257.

6. Envaziment, Envazimen, Envasimen, Evaiment, Embadiment, s. m., envahissement, invasion, attaque, assaut, courage, audace.
No vist donzella de son evaiment. Poëme sur Boèce.
Vous ne vîtes damoiselle de son courage.
Savarics, reis cui cors sofraing,
Greu fara bon envasimen.
Bertrand de Born le Fils: Quant vei lo.
Savari, roi à qui le coeur manque, difficilement fera bonne invasion.
Tot' autra m sufrira 
Plus d' envazimen. 
Giraud de Borneil: Ja m vai.
Toute autre me souffrira plus d'audace.
- Occupation, établissement.
En tau convent que nul strani no y fasse nulh embadiment.
Titre de 1080.
En tel accord que nul étranger n'y fasse nul établissement.
ANC. FR. En tant qu'il procède par manière d'envayssement de parolles et par la forme de reprendre.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 406.

7. Envazio, Invasion, s. f., lat. invasionem, invasion, attaque.
Pague per la invasion. Fors de Béarn, p. 1089.
Qu'il paie pour l'invasion. 
Envazio del demoni. Eluc. de las propr., fol. 128.
Attaque du démon.
CAT. Invasió. ESP. Invasión. PORT. Invasão. IT. Invasione. (chap. Invasió, invasions; invassió, invassions; v. invadí.)

8. Esvazir, v., ramener, transgresser, dépasser.
La carn non esvazi...
L' elme non esvazi.
Roman de Jaufre, fol. 10.
La chair il n'entama pas... le heaume il n'entama pas.
En aquest peccat son totz aquells que esvazisson las festas.
V. et Vert., fol. 16.
En ce péché sont tous ceux qui transgressent les fêtes.

9. Esvazidor, s. m., transgresseur, entrepreneur.
Anc bon esvazidor
Non vim, si non fetz follia.
Cadenet: Aisso m dona. Var.
Oncques bon entrepreneur nous ne vîmes, s'il ne fit folie.

10. Evazir, Evasir, v., s'évader, s'échapper.
La qual en public no auza evazir. Eluc. de las propr., fol. 253.
Laquelle en public n'ose s'échapper.
Per que no evasesca o fuga. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
(chap. Pera que no se evadixque o fuchgue; com Puigdemont.)
Pour qu'il ne s'évade ou fuie.

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

11. Malvatz, Malvas, Malvais, Malvays, adj., de mal et de vazer, aller mal, mauvais, méchant.
Pierre Cardinal a voulu sans doute faire un jeu de mots plutôt que donner l'étymologie de malvatz, quand il a dit:
Per so hom croys es malvays apellatz,
Quar en un vas mals hom estai tot dia.
P. Cardinal: Ges ieu no.
Pour cela homme vil est appelé mauvais, parce que dans un tombeau méchant homme est toujours.

roín , roína es una persona dolenta en catalá , mala en castellá.

Fig. Es de malvada ley.
(chap. Es de malvada ley : roín : de malvades costums.)
Pierre de Bussignac: Sirventes.
Il est de mauvaise loi.
Subst. Adoncs paregron li malvatz
E las malvaisas a un laz.
Un Troubadour Anonyme: Trop ben m' estera.
Alors paraîtraient les mauvais et les mauvaises à même côté.
Laissa 'ls malvatz d' avol fe.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Laisse les méchants de vile foi.
Voyez Mal.
CAT. Malvad. ESP. PORT. Malvado. IT. Malvagio. (chap. Malvat, malvats, malvada, malvades : que va mal, que fa lo mal : roín, roíns, roína, roínes.)

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies

12. Malvayzament, Malvaisamen, adv., mauvaisement.
Falhitz trop malvayzamen. Leys d'amors, fol. 125.
Failli trop mauvaisement.
Voyez Mal.
CAT. Malvadament. ESP. PORT. Malvadamente. IT. Malvagiamente.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.

13. Trasvazer, Tresvazer, v., passer, aller outre, devancer, échapper, s'éloigner, s'en aller.
Per pauc de mescap trasvai
Amors d' amic e de senhor.
Giraud de Borneil: Tos temps me sol.
Pour peu de méchef s'éloigne Amour d'ami et de seigneur.
Podetz o proar a ma color,
Quan vos remir, que s trasva e s cambia.
Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.
Vous pouvez l'éprouver à ma couleur, quand je vous contemple, qui s'en va et se change.
Fig. M' aventura no m' atrai
Ja cobre jai
Qu' ades mi desfui e m tresvai. 
Giraud de Borneil: S' anc jorn.
Mon destin ne m'attire pas que jamais je recouvre joie qui toujours me fuit et me passe outre.

viernes, 17 de julio de 2026

Terra, Terreta, Terral, Terros, Terrier, Terren - Terratremol

Terra, s. f., lat. terra, terre.
Fructifica plus en magra terra que en grassa. V. et Vert., fol. 75.
Fructifie plus en maigre terre qu'en grasse.
Il fan ficar un albre en terra. Liv. de Sydrac, fol. 31.
Ils font planter un arbre en terre.

Peñarroya de Tastavins, Pena-roja, Penarroija

- Domaine, propriété.
La vescomtessa donet lo decime de tota sa terra. Titre de 1160.
(chap. La vizcondessa va doná la déssima de tota sa terra. Se entén mol be lo chapurriau del añ 1160.)
La vicomtesse donna le dixième de toute sa terre.
No 'ls laisses terra tenir.
(chap. literal: No 'ls dixare terra tindre.)
Folquet de Romans: Tornatz es.
Ne les laissât terre posséder.
Terra es el mech de la regio del mon pauzada. Eluc. de las propr., fol. 146.
La terre est au milieu de la région du monde posée.

Planeta, planetes, Mercurio, Venus, la Terra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno, Plutón, Haumea, Makemake, Eris Ceres

- Partie solide du globe.
Tan cum mar clau, ni terra pot estendre.
Arnaud de Marueil: Anc vas Amors.
Autant comme mer enclot, et terre peut (s') étendre.
Loc. Sebelhit en terra de promissio. V. et Vert., fol. 80.
Enseveli en terre de promission.
Adv. comp. Gran tempesta que met a terra los grans albres.
V. et Vert., fol. 9.
Grande tempête qui met à terre les grands arbres.
Fon lo murs per terra, e 'l castels pres. V. de Bertrand de Born.
Le mur fut par terre, et le château pris.
CAT. Terra. ESP. Tierra. PORT. IT. Terra. (chap. Terra, terres.) 

2. Terreta, s. f. dim., petite terre, petit domaine.
Ab onor pretz mais pauca terreta
Qu' un emperi tener a dezonor.
(chap. En honor apressio mes menuda terreta que un imperi tindre a deshonor.)
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
Avec honneur je prise davantage petite terre qu'un empire tenir à déshonneur. 
CAT. Terreta. IT. Terretta. (chap. Terreta, terretes; patria menuda, la terra aon se ha naixcut y un ha creixcut o se ha criat; la meua es Beseit, Beceite, y la comarca del Matarraña, lo riu: aigua de Terrañes.)

Beceite, el pueblo, casco urbano, las eras, les eres

3. Terral, s. m., terreau, terre.
Del loc alsor
Jos al terral.
A. Daniel: Chanson.
Du lieu plus haut en bas à la terre.
ANC. FR.
Del mur e del terrail lor esteut départir. Roman de Rou, v. 4080.

4. Terros, adj., lat. terrosus, terreux.
Fon derieire totz terros. Roman de Jaufre, fol. 39.
(chap. Estabe (anabe) detrás tot terrós : tacat de terra.)
Fut derrière tout terreux.
Tan bon elme brunit veiretz terros,
Envers, jazer sanglens.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 4.
Tant bon heaume bruni vous verrez terreux, renversé, gésir sanglant.
- Décomposé. 
Una partida del os,... e ja era terros. Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Une partie de l'os,... et déjà il était terreux.
CAT. Terros. ESP. IT. Terroso. (chap. Terrós, terrosos, terrosa, terroses; vore tarrós, tarrossos.)

5. Terrier, s. m., terrier, terrasse.
L' aut mur e 'l terrier.
Giraud de Borneil: Lo doutz chant.
Le haut mur et le terrier.
Ni fossat ni terrier que no destruu. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 23.
Ni fossé ni terrasse qu'il ne détruise.
ANC. FR.
Li roi d'Aufrique as hui fet trébuchier
Et son cheval abatu el terrier.
Roman d'Agolant, Bekker, p. 179.
ESP. Terrero. (chap. Terré, terrés.)
- Seigneur terrien.
Sai prelatz e terriers e borzes.
G. Gaucelm: A penas.
Je sais prélats et terriers et bourgeois.
E 'l segons es adreg e bons terriers.
Ralmenz Bistors: En Azemars.
Et le second est juste et bon terrier.

6. Terren, Terre, adj., lat. terrenus, terrestre.
En est segle terre.
Folquet de Marseille: Vers Dieus.
En ce monde terrestre.
Pus tota re terrena
S' alegra quan fuelha nais.
(chap. Pos tota cosa terrenal se alegre cuan naix la fulla.)
Arnaud de Marueil: Bel m' es.
Puisque toute chose terrestre se réjouit quand feuille naît.
Fig. Ab trop d' erguelh m' eslais
De tota beutat terrena.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
Avec trop d'orgueil je m'enlace de toute beauté terrestre.
Subst. Jamais no veirai ome de mon terren.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Jamais je ne verrai homme de mon territoire.
ANC. FR. Vuider les sens de toute terrienne affection. Rabelais, liv. III, ch. 36.
Desdaignant les sceptres et les couronnes terriennes.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 118.
Propos un peu trop libre en ce qui regarde les puissances terriennes.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 274.
CAT. ESP. PORT. IT. Terreno. (chap. Terreno, adj., de la terra.)

7. Terrenal, adj., terrestre, de la terre.
En mi avetz poder major
Que dona del mon terrenal.
Amanieu des Escas: Dona per.
En moi vous avez pouvoir plus grand que dame du monde terrestre.
S' ieu fos reys terrenals. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
(chap. Si yo fora (siguera) rey terrenal.)
Si je fusse roi de la terre.
Fig. Non aesma pas los terrenals tems qui espera en la durabletat de Dieu.
Trad. de Bède, fol. 82.
N'estime pas les temps terrestres qui espère en l'éternité de Dieu.
CAT. ESP. Terrenal. PORT. Terreal. (chap. Terrenal, terrenals.)

8. Terraire (Terrayre), Terrador, s. m., terroir, territoire, pays, contrée.
Encaras s' apella lo terrayres de plan,
Per los gens, al dragon desobre Draguignan.
V. de S. Honorat.
Encore s'appelle le territoire simplement, par les gens, au dragon dessus Draguignan.
Pessa en qual terrador
Emblaran siei guazanhador.
P. Cardinal: D' Esteve. 
Pense en quel territoire voleront ses pillards.

9. Territori, Terratori, s. m., lat. territorium, territoire.
Del territori de Tholosa. Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 36.
Du territoire de Toulouse.
El terratori de Lemotjas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 78.
(chap. Al territori de Limoges - se parle y se escriu lo lemosí, llemosí, limousin. Vore textos de San Marsial - Saint-Martial - de esta siudat.)
Au territoire de Limoges.
CAT. Territori. ESP. PORT. IT. Territorio. (chap. Territori, territoris.)

Francesc Serès, Serés, sirás franchista, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor, franja

10. Terrestre, Terrestri, Terrest, adj., lat. terrestris, terrestre, de la terre.
Dieus plantet paradis terrestre de bos albres. V. et Vert., fol. 36.
(chap. Deu va plantá un paraísso terrestre de bons abres - albres, arbres.)
Dieu planta le paradis terrestre de bons arbres.
Be semblet rey terrestre, can fo sus el destrier. Roman de Fierabras, v. 157.
Bien il sembla roi de la terre, quand il fut sur le destrier.
Las fueillas de leune terrest. 
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les feuilles de lierre terrestre.
Fig. D' onor terrestri non an gran cobeetat. Poëme sur Boèce.
D'honneur terrestre ils n'ont pas grande convoitise.
CAT. ESP. PORT. IT. Terrestre. (chap. Terrestre, terrestres; extraterrestre com Gurb, extraterrestres.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

11. Terrestritat, s. f., terrosité, qui est de la nature de la terre.
Maduras,... lor terrestritat es mixta ab alcuna aygosa dossor.
(chap. Mores,... la seua terrosidat está mesclada en alguna aiguosa dolsó.)
Es pura, ses terrestritat.
Eluc. de las propr., fol. 218 et 264.
Mûres,... leur terrosité est mêlée avec aucune douceur aqueuse.
Est pure, sans terrosité.
ESP. Terrestridad (terrosidad). IT. Terrestrità, terrestritate, terrestritade.
(chap. Terrosidat, terrosidats.)

12. Terage, s. m., terre, domaine, territoire.
Magdalena m' a fag issir de mon terage. V. de sainte Magdelaine.
Magdelaine m'a fait sortir de ma terre.

13. Terreisme, s. m., terroir, terrain.
La meitats de tot aicel terreisme, lo qual es outra l' estrada comunal.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXXVII, fol. 237.
La moitié de tout ce terroir, lequel est par delà le chemin communal.

14. Aterrar, v., atterrer, renverser.
No sai per que m' aterra. Leys d'amors, fol. 28.
Je ne sais pourquoi elle me renverse.
Fig. Sobra 'l sen et aterra. Leys d'amors, fol. 22.
Surmonte et atterre le sens. 
Part. pas. Tost serem del tot aterrat.
G. Riquier: Be m degra.
Tôt nous serons entièrement atterrés.
Son chaval aucit, lhui aterrat. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106.
Son cheval tué, lui renversé.
CAT. ESP. Aterrar. PORT. Atterrar. IT. Atterrare. (chap. Aterrá : caure an terra, tombá; aterrisá o aterrissá.) 

15. Aterrir, v., consumer, réduire en terre.
Part. pas. 1 gran femoras vil et aterrit. V. et Vert., fol. 95.
Un grand tas de fumier vil et réduit en terre.
- Fig. Infirme, cassé.
Ieu que suy vieyls et aterritz. V. de S. Honorat. 
Moi qui suis vieux et infirme.

16. Enterrar, v., enterrer.
Far enterrar los que eran morts. Chronique des Albigeois, col. 48.
(chap. Fé enterrá als que (eren) estaben morts.)
Faire enterrer ceux qui étaient morts.
Subst. Devo esser a son servizi d' el, al enterrar.
Ord. pour Carcassonne., Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 608.
Doivent être à son service de lui, à l'enterrer.
ANC. FR.
Quant il fut enterret et la pere fut mise.
Fragm. du Ms. de la Rés. de J.-C.
CAT. ESP. PORT. Enterrar. IT. Interrare. (chap. Enterrá, enterrás : yo me enterro en arena a la playa, enterres, enterre, enterrem o enterram, enterréu o enterráu, enterren; enterrat, enterrats, enterrada, enterrades; tos enterraré a tots; enterraría la destraleta de guerra; si yo enterrara.)

Aquí descanse Fulano, que va aná a vore en un misto si ñabíe gas al depósit, y sí que ne quedabe. RIP (no ton enriguéu o enrigáu)

17. Enteraire, s. m., fossoyeur.
Peire Fabre, enteraire de Nemse.
(chap. Pedro o Pere Fabre, enterradó de Nîmes.)
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr. p. 227.
Pierre Fabre, fossoyeur de Nîmes.
ESP. (Enterrador) PORT. Enterratore. (chap. Enterradó, enterradós, enterradora, enterradores; fossadó, fossadós, fossadora, fossadores.)

18. Sosterrenh, adj., sous la terre, en dessous de la terre.
La lun' es sosterrenha, que cor plus bassamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
La lune est en dessous de la terre, vu qu'elle court plus bas.

19. Subterrane, adj., lat. subterraneus, souterrain.
Cum appar en la subterranea consumpcio de las ribas.
Eluc. de las propr., fol. 152.
Comme il apparaît en la souterraine destruction des rives.
(chap. Subterráneo, subterráneos, subterránea, subterránees.
ESP. Subterráneo, etc.)

20. Sosterrar, Sotzterrar, Soterrar, v., enterrer, inhumer.
Qu' el poguessan soterrar. V. de S. Honorat.
(chap. Que lo pugueren enterrá - inhumá - sebelí.)
Qu'ils le pussent enterrer.
Pero, quals que s' en sotzterre,
Clerg' en faran a Dieu lau.
Raimond de la Tour: Ar er dregz.
Pourtant, quel qui s'en enterre, les clercs en rendront louange à Dieu.
Fig. Sosterra pretz, e destrui cortesia.
Lanfranc Cigala: Estiers mon.
Enterre mérite, et détruit courtoisie.
Veiatz del fals com erra,
Que per aver veda, solv e soterra.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Voyez du faux comme il erre, vu que pour argent il met en interdit, absout et enterre.
P. Vidal: Tant me platz.
CAT. ESP. PORT. Soterrar. IT. Sotterrare. (chap. Enterrá.)

Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

21. Sotolterci, s. m., souterrain.
Per un sotolterci a los comtes menatz 
Dreyt a la sinagoga.
Roman de Fierabras, v. 2841.
Par un souterrain a les comtes menés droit à la synagogue.
22. Mediterrane, adj., lat. mediterraneus, méditerrané, qui est au milieu des terres.
Mar... mediterranea,... pel miech de la terra, corr... entre Asia, Affrica et Europa. Eluc. de las propr., fol. 153.
(chap. Lo mar... mediterráneo,... pel mich de la terra, corre... entre Asia, África y Europa.)
La mer... méditerranée, par le milieu de la terre, court... entre Asie, Afrique et Europe.
(chap. mediterráneo; Mediterráneo, aon va naixe Joan Manuel Serrat; mediterráneos, mediterránea, mediterránees. Lo riu Matarraña naix mol prop del mar, a Terrañes, - ma + Terrañes : Terranyes : terránees - pero primé desemboque al Ebro a Fayó, y “mor” al mar al delta. ESP. Mediterráneo.)

SAN SEBASTIÁN VA LLIBERÁ DE LA LEPRA A FAYÓ  (SIGLO XIV. FAYÓ)

23. Cambaterrar, v., démonter, mettre pied à terre, descendre de cheval.
Part. pas. Com es cambaterratz ?
Avez vostre caval prestatz ? 
Son tuit ensemps cambaterrat. 
Roman de Jaufre, fol. 95 et 107.
Comment êtes-vous démonté? Avez-vous prêté voire cheval?
Ils sont tous ensemble descendus de cheval.
(chap. Cama + terra : camaterrá : desmontá del caball.)

24. Deyssoterrar, v., désenterrer, exhumer. 
Part. pas. La toseta a deyssoterrada. V. de S. Honorat.
(chap. La sagala ha desenterrat - desenterrada)
La jeune fille il a désenterrée.
CAT. Dessoterrar. ANC. ESP. Desoterrar (MOD. Desenterrar, exhumar).
IT. Disotterrare. (chap. Desenterrá, exhumá : desenterro, desenterres, desenterre, desenterrem o desenterram, desenterréu o desenterráu, desenterren; desenterrat, desenterrats, desenterrada, desenterrades; desenterraré; desenterraría; si yo desenterrara un tessoro.)

"L'art estava sepultada 
en sepulcra lemosí, 
mes ara desenterrada 
y molt ben afeyzonada
para tot bon us y fí, 
la us dona un malorquí." 

25. Terragarda, s. f., messiage, fonction du messier, du garde champêtre.
Contra la dita terragarda.
Aprop lo qual dia de terragarda deu respondre lo deffendent et ades sens tota dilatio. Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Contre ledit messiage.
Après lequel jour de messiage doit répondre le défendant et incessamment sans nulle dilation.
(chap. Terraguarda, terraguardes; guarda campestre.)

26. Terragardar, v., faire fonction de garde champêtre, de messier.
Aver sos predits dias... per terragardar. 
Tit. de 1294. DOAT, t. XCVII, fol. 250.
Avoir ses avantdits jours... pour faire fonction de garde champêtre. 
(chap. Terraguardá : guardá la terra : fé la funsió de guarda campestre.)

27. Terramajor, Terramaior, s. f., terre-majeure, terre-sainte.
Nostr' ancessor
Conquesteron terramaior. 
Aimeri de Bellinoy: Cossiros cum.
Nos ancêtres conquirent terre-sainte.
(chap. Terramajó, terra santa.)

28. Terramaire, s. f., mère-terre, terre.
Lo soleilhs, ab sa calor,
Tira terrenal vapor,
E pueis la freior del aire
Empenhen vas terramaire
La vapor terrenal sa jos,
Fai las dichas impressios.
Brev. d'amor, fol. 38.
Le soleil, avec sa chaleur, attire la vapeur terrestre, et puis la froideur de l'air poussant vers la terre la vapeur terrestre en bas, fait lesdites impressions.
(chap. Terra mare.)

Terra lliure, Juaquinico el Torrao, organizador, paradas, país, Catalunya

29. Terratremol, s. m., tremblement de terre.
Quan lo terratremols se fay. Brev. d'amor, fol. 39.
Quand le tremblement de terre se fait.
Venc terratremols per l' engenh del diable. Liv. de Sydrac, fol. 7.
Vint tremblement de terre par l'engin du diable.
ANC. FR. Ce terretremble... qui esbranla toute la maison.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 6.
ANC. CAT. Terratremol. ESP. Terretremo. (terremoto) (chap. Terremoto,  terremotos : cuan tremole la terra; no diem terratrémol, pero sí “tremola, porró”. Se li diu terremoto a un chiquet o chiqueta mol mogut, com Chicho, o Marcel Pena, lo pena de Marsel.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel, lo reguer, Franja Viva, Franja Morta, Alguer, Alguero.