Mostrando las entradas para la consulta leyczon ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta leyczon ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

martes, 2 de junio de 2026

Sol, Sola, Soldar, Consolidar

Sol, s. m., lat. solum, sol, terre.
El grata e fer e mor lo sol. Roman de Jaufre, fol. 84.
Il gratte et frappe et mord le sol.
Mi lais soven plasmar e 'l sol cazer.
G. Faidit: Mout m' enuget.
Je me laisse souvent pâmer et tomber à terre.
Adv. comp. En miey del sol l' a trastornada. V. de S. Honorat.
Au milieu du sol (par terre) il l'a renversée.
En mieg del sol
Era 'l suari e 'l lensol.
Brev. d'amor, fol. 175. 
Au milieu du sol (par terre) était le suaire et le linceul.
CAT. Sol. ESP. Suelo. IT. Suolo. (chap. lo terra, an terra, anterra; al sol del carré, costa aball o en desnivell, al sol del bancal.)
- Sole, plante des pieds.
Loc. Que siatz totz redons del cap tro 'l sol.
T. de R. Gaucelm et de J. Miralhas: Joan.
Que vous soyez tout rond de la tête jusqu'à la sole.

abarca, abarques, albarca, albarques, sola de goma, soles

2. Sola, s. f., sole, plante des pieds.
Tota bestia cornuda ha las solas dels pes fendudas.
(chap. Tota bestia cornuda té les soles (plantes) dels peus (potes) badades, tallades, en un tall.)
Eluc. de las propr., fol. 230.
Toute bête cornue a les soles des pieds fendues.
Loc. Sieus es Arnautz del sim tro en la sola.
A. Daniel: Ans qu' els.
Sien est Arnaud du sommet jusqu'à la plante des pieds.
ANC. FR. Lui chauffèrent si fort et appreinguirent les plantes des piez, que les soles d'iceulx lui en sont cheutes.
Lett. de rém. de 1421. Carpentier, t. III, col. 815.
CAT. Sola. ESP. Suela. PORT. Sola. (chap. Sola, soles del calsé; planta, plantes dels peus.)

3. Solar, s. m., étage.
Cazet d' un haut solars jos.
G. Raimond: N Ots de Buguli.
Il tomba d'un haut étage en bas.

4. Solier, s. m., charpente, plancher, plate-forme.
Ab que metray 
Fuoc al cloquier, a la tor et al solier.
Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.
Avec quoi je mettrai le feu au clocher, à la tour et à la charpente.
Un jorn anet juguant per un solier antic,
Los traus son tut romput, et el cay adenant.
V. de S. Honorat.
Un jour il alla jouant sur un plancher antique, les poutres sont toutes rompues, et il tombe en avant.
Ab tan laisso las plassas e los soliers,
Davalen s' en molt tost per escaliers.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.
En même temps ils laissent les places et les plates-formes, ils descendent moult vite par les escaliers. 
ANC. FR. En un solier entrèrent, ù il se herbergèrent.
Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 11.
Justice en jugement, firmament del solier de lui.
Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 96.
Avecq les bains mirificques à triple solier. Rabelais, liv. I, ch. 55.
Du solier suis descendue en la cave.
J. Marot, t. V, p. 45.
ESP. Solero. (chap. Solera, soleres, de hormigó; plataforma, plataformes, de ferro.)

5. Solar, v., consolider, établir.
Part. pas. Perdon so c' auran solat VII ans, en un jorn o en dos.
(chap. Perden lo que haurán consolidat en 7 añs, en un día o en dos.)
R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.
Ils perdent ce qu'ils auront établi (pendant) sept ans, en un jour ou en deux.
ESP. Solar. (consolidar) (chap. consolidá.)

6. Soldar, Soudar, v., lat. solidare, souder, réparer, consolider.
A soudar rompedura. Brev. d'amor, fol. 50.
(chap. (per) A soldá fractura.)
Pour souder fracture.
Part. pas. Que sian soudatz ab estanh.
(chap. Que siguen soldats en estañ.)
Cartulaire de Montpellier, fol. 139.
Qu'ils soient soudés avec étain.
Tant cum sem frait en aquest segle, tant sem soldat en l' altre.
Trad. de Bède, fol. 68.
Autant comme nous sommes brisés dans ce monde, autant nous sommes consolidés dans l'autre.
ANC. FR. Mais soudain que l'hyver... 
Que la face il solide du baltique Neptun.
Du Bartas, p. 136.
CAT. ESP. PORT. Soldar. IT. Sodare. (chap. Soldá: soldo, soldes, solde, soldem o soldam, soldéu o soldáu, solden; soldat, soldats, soldada, soldades; soldaré; soldaría; si me soldare la fractura de la cadera, aniría a ballá una jota, pero com encara no ha soldat, aniré a ballá una sardana o ball sardo, de Cerdeña, Sardeña y varians.)




7. Solidar, v., lat. solidare, affermir, consolider.
Part. pas. En ayssi que sia solidada la palpebra. Trad. d'Albucasis, fol. 17.
Par ainsi que soit consolidée la paupière.
IT. Solidare.

8. Soliditat, s. f., lat. soliditatem, solidité, fermeté.
Terra... es apelada sol, quar ha soliditat.
Eluc. de las propr., fol. 157.
La terre... est appelée sol, parce qu'elle a solidité.
CAT. Soliditat. IT. Solidità, soliditate, soliditade. (chap. Solidés. ESP. Solidez.)

9. Solidatiu, adj., solidatif, propre à rendre solide.
May dezicatius et mens solidatius. Eluc. de las propr., fol. 267.
Plus dessiccatif et moins solidatif.
(chap. Solidatiu, solidatius, solidativa, solidatives : que se solidifique pronte; v. solidificá : solidificatiu, solidificatius, solidificativa, solidificatives; per ejemple, lo ges, alchés, alchez, o lo simén mesclats en aigua; o la gelatina.)

10. Assolar (asolar), v., unir, aplanir, lier, consolider.
Part. pas. fig. I s te molt fort, e molt es asolada en lhuy.
Liv. de Sydrac, fol. 71.
S'y tient moult fortement, et moult est consolidée en lui.
(chap. Assolá, tombá una paret, casa, etc, anterra, enruná, sorsí : assolo en la massola, assoles en les massoles, assole, assolem o assolam, assoléu o assoláu, assolen; assolat, assolats, assolada, assolades. Va fé airegaz o ventolina y vam plegá les olives a solades, ya no ne ñabíe cap a dal.)

Memoria histórica. A Barselona tindrán que retirá lo alumbrat públic de uns cuáns carrés perque va sé instalat en época franquista.

11. Consoldar, v., lat. consolidare, consolider.
Mundifica be e consolda. Rec. de remèdes en provençal.
Purifie bien et consolide.

12. Consolidar, v., lat. consolidare, affermir, consolider.
Part. prés. Medecinas la carn engendrantz e consolidantz. 
Trad. d'Albucasis, fol. 39.
Médecines la chair engendrant et consolidant.
Part. pas. Pulmo... ulcerat...no pot esser consolidat.
Eluc. de las propr., fol. 52.
Poumon... ulcéré... ne peut être consolidé.
Sia curada entro que sia consolidada. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Qu'elle soit soignée jusqu'à ce qu'elle soit consolidée.
CAT. ESP. PORT. Consolidar. IT. Consolidare. (chap. Consolidá : consolido, consolides, consolide, consolidem o consolidam, consolidéu o consolidáu, consoliden; consolidat, consolidats, consolidada, consolidades; consolidaré; consolidaría; si yo consolidara.) 

13. Consolidacio, s. f., lat. consolidatio, consolidation.
La consolidacio de la plagua.
(chap. La consolidassió de la ferida - llaga.)
Cove que aquela consolidacio sia inscidida.
Trad. d'Albucasis, fol. 13 et 39.
La consolidation de la plaie.
Il convient que cette consolidation soit incisée.
CAT. Consolidació. ESP. Consolidación. PORT. Consolidação. IT. Consolidazione. (chap. consolidassió, consolidassions.)

14. Consolidament, s. m., affermissement, consolidation.
Pren planta... consolidament. Eluc. de las propr., fol. 197.
La plante prend... affermissement.
IT. Consolidamento. (chap. Consolidamén, consolidamens; afortimén, afortimens.)

15. Consolidatiu, adj., consolidatif, propre à consolider.
Emplastres consolidatius. 
Medecinas consolidativas.
(chap. Emplaste consolidatiu. Medissines consolidatives.)
Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 47.
Emplâtres consolidatifs.
Médecines consolidatives.
Betum... ha virtut atractiva, consolidativa. Eluc. de las propr., fol. 185.
(chap. Lo betún... té virtut atractiva (s'apegue o enganche), consolidativa (fa fort, enfortix).
Le bitume... a vertu attractive, consolidative.
ESP. IT. Consolidativo. (chap. Consolidatiu, consolidatius, consolidativa, consolidatives.)

Sol, s. m., lat. solidum, sou.

Sol, s. m., lat. solidum, sou.
Per dos sols serai meillz accollitz...
Que per cent vers ni per dozenz cansos.
G. Magret: Non valon.
Pour deux sous je serai mieux accueilli... que pour cent vers et pour deux cents chansons.
Quan pot tant donar, costa il mil sol la bera.
Le Dauphin d'Auvergne: Vergoigna aura.
Quand il peut donner autant, lui coûte mille sous la bière.
ANC. FR. Tort lor fait quant lor sols lo tolt.
Roman du Renart, t. IV, p. 296.
Ils font de cent solds quatre livres, et de quatre livres rien.
Contes d'Eutrapel, fol. 50.
CAT. Sol. ESP. Sueldo. PORT. IT. Soldo. (chap. Sou, sous : moneda. Sueldo, sueldos; Jornal, jornals es lo que pagaben en un día (jorn, jornada); salari de sal.)

2. Solta, Souta, s. f., soulte.
Fassa carta de solta o de quittansa.
(chap. Que faigue carta de solta o de quitansa - quitassió, pago, pagamén.)
Tit. de 1270, de la famille Gasc.
Fasse charte de soulte ou de quittance.
Comptatz los fruitz en souta et en paya.
Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 26.
Les fruits comptés eu soulte et en paiement.

3. Soltament, s. m., soulte, paiement.
Soltament et quitament de tot.
Tit. de 1309. DOAT, t. XV, fol. 43.
Paiement et acquittement de tout.
(chap. Soltamén, solta, pago o pagamén.)

4. Soldier, s. m., mercenaire, stipendiaire.
Un soldier es logatz a un senhor. L'Arbre de Batalhas, fol. 127.
(chap. Un soldat mersenari es llogat a un siñó.) 
Un stipendiaire est loué à un seigneur.
5. Sout, s. m., solde, soulte.
El sout que pren cobra son gazardo.
Guillaume de Mur: D' un sirventes.
À la soulte qu'il prend il recouvre sa récompense.
Ieu passera, si 'l soutz del rey agues.
R. Gaucelm: Qui vol.
Je passerais, si la solde du roi j'avais.
ESP. Sueldo. (chap. Sueldo, sueldos; soldada, soldades; jornal; salari.)

6. Soldada, Soudada, s. f., solde, salaire, soulte.
Far t' ai donar tals soldadas.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Je te ferai donner de tels salaires.
Om non lor dara soudada.
Bertrand de Born: Rassa mes.
On ne leur donnera pas de salaire.
ANC. FR. Toutes manières de femmes qui n'ont enfans vont en la bataille avec eulx; aussi bien donnent-il soudées aus femmes comme aus hommes.
Joinville, p. 102.
Quant ireit ses soudées quere.
Marie de France, t. I, p. 408.
CAT. ESP. PORT. Soldada. (chap. Soldada, soldades.)

7. Soldadier, Soudadier, Sodadier, s. m., stipendiaire, mercenaire.
Em sos cavaliers e sos soldadiers. V. et Vert., fol. 56.
Nous sommes ses cavaliers et ses stipendiaires.
Cum sodadier qu' es del tot bezonhos.
Deudes de Prades: Ai! s' ieu.
Comme stipendiaire qui est du tout besogneux.
Desfeiron lor ostz, e deron comjat als soudadiers. V. de Bertrand de Born.
Défirent leurs armées, et donnèrent congé aux stipendiaires.
Ieu estau sai sos paubres soudadiers, 
E 'n lais ma terra.
Aimeri de Belmont: Ja n' er credut.
Je demeure ici son pauvre mercenaire, et j'en laisse ma terre.
- Soudoyer, soudard.
Ges no sap d'Artus tan com ieu fas,
Ni de sa cort on ac man soudadier.
Bertrand de Paris de Rouergue: Guerdo.
Il ne sait point d'Artus autant comme je fais, ni de sa cour où eut (fut) maint soudoyer.
ANC. FR. S' ai retenu maint sodoier... 
O moi remeingniez en soudées.
Roman du Renart, t. 1, p. 75.
Jeo eim le novel soudéer
Eliduc li bon chevaler.
Marie de France, t. I, p. 424.
(chap. Soldat, soldats mersenaris, a sueldo.)

8. Soudadeira, Soudadera, s. f., fille de joie, prostituée.
Pres per molher una soudadeira, que menet ab si lonc temps per cortz.
V. de G. Faidit.
Il prit pour femme une fille de joie, qu'il mena avec soi longtemps dans les cours.

Gaucelm Faidit.

A lei de soudadera e de joglar.
Elias d'Uisel: Lo desirier.
À manière de fille de joie et de jongleur.
(chap. Puta, putes; prostituta, prostitutes; dona a sueldo; escort.)

Puticlub, Venteta, Valdeltormo, Calaceite; Puta, putes; prostituta, prostitutes; dona a sueldo; escort

9. Soldadar, v., solder, payer.
Part. pas. Un cavalier no deu pas, si el es soldadat, acaptar teras (terras) ni vinhas en aquel temps que el es als gatges.
L'Arbre de Batalhas, fol. 93.
Un cavalier ne doit pas, s'il est soldé, acheter terres ni vignes en ce temps qu'il est aux gages.
Subst. Lo soldadat avia pres los gatges per una annada.
L'Arbre de Batalhas, fol. 126.
Le soldé avait pris les gages pour une année.


Lo agüelo y lo Mar. Ernest Hemingway; sol, sols, solet, solets

Sol, s. m., lat. sol, soleil. 
Tan quan lo sols raya.
Pons de Capdueil: Humils e fis.
Autant que le soleil rayonne.
Que l' an cercan... 
D' orient tro 'l sol colguan.
Bertrand de Born: Mon chant.
Que je l'aille cherchant... d'orient jusqu'au soleil couchant.
CAT. ESP. PORT. Sol. IT. Sole. (chap. Sol, sols; solet, solets.)

2. Solelh, Solel, Soleilh, Soleil, s. m., soleil.
Del solelh es esclarzitz lo rays.
B. de Ventadour: Quan la fuelha.
Du soleil est éclairci le rayon.
En luec privat, ab soleil clar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
En lieu privé, avec soleil clair.
Fig. Tu yest l' alba del dia
Don lo tieus filhs solelhs es.
P. Cardinal: Vera vergena.
Tu es l'aube du jour dont le tien fils est soleil.
Loc. Anar 1 mes engal soleilh. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 93.
Aller un mois égal soleil (du lever au coucher du soleil).
ANC. FR.
Vespres aprochent, solels est resconsés.
Roman de Garin le Loherain, t. 1, p. 20.

3. Soleillet, s. m. dim., petit soleil, soleil doux, tempéré.
E 'l fai estar al soleillet.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Et le fait rester au soleil tempéré.
ANC. FR. Ses beaux yeux soleillez qui la faisoient paroistre
Vray tige lumineux de Phébus, son ancestre.
R. Garnier, Trag. d'Hippolyte, act. II, sc. II.
(chap. Solet, solets; al solet, cuan toque pero no fa caló.)

no reguéu, que ve aigua a cabassos, Tío Visantico

4. Solart, s. m., soleil.
Folquet intra en Avigno de vas solartz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 8.
Folquet entre dans Avignon devers le soleil. 

5. Solelhar, Soleillar, v., faire soleil, briller, luire.
Lo sol al matin solelha.
Bernard de Venzenac: Hueymais.
Le soleil au matin brille.
Fig. Una clardat mi soleilla
D' amor.
B. de Ventadour: Era non.
Une clarté d'amour me luit.
Vai e ven rais, quan solelha,
Per la fenestra vezina.
Pierre de Corbiac: Domna dels.
Quand il fait soleil, va et vient le rayon par la fenêtre voisine.
- Être au soleil, se trouver au soleil.
Loc. Mal aia lo tezaurs si ab mi solelha.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.
Mal ait le trésor si avec moi il est au soleil.
ANC. FR. Les costaux soleillez de pampres sont couvers.
Œuvres de Du Bellay, fol. 385.

6. Solstici, s. m., lat. solstitium, solstice.
El tems del solstici estival. Cat. dels apost. de Roma, fol. 114.
Au temps du solstice d'été.
CAT. Solstici. ESP. PORT. Solsticio. IT. Solstizio. (Solsticio, solsticios de hivern o invern y estiu; solstissi, solstissis; solstissio, solstissios.)

7. Solsticial, adj., lat. solstitialis, solsticial, du solstice.
Mes solsticial.
Es dit cercle solsticial estival. 
Eluc. de las propr., fol. 125 et 108.
Mois solsticial.
Est dit cercle du solstice d'été.
CAT. ESP. PORT. Solsticial. IT. Solstiziale. (chap. Solstissial, solstissials són los mesos de juñ y desembre.)

Solstissial, solstissials són los mesos de juñ y desembre; vaya cul que té esta paya!


Sol, adj., lat. solus, seul, unique. 
Un sol Dieu ieu azor.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Un seul Dieu j'adore.
Sols aura 'l pretz, que sols sofre l' afan. 
Bertrand de Born: Ara sai eu.
Seul il aura le prix, que seul il souffre la peine.
Loc. Estava ab ella sol e sol. V. et Vert., fol. 86.
Demeurait avec elle seul à seul. 
ANC. FR. Et fu en grant enui toz sols. 
Roman de Partonopex de Blois, not des Mss., t. IX p. 59.
Tuit menjuent sol, et sol gisent.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 350.
Tot sol à sol en cest repere.
Qu'en sa méson aliez sole.
Roman du Renart, t. 1, p. 135 et 312.
Adv. Sol nuech respiech mi do.
Arnaud de Cotignac: Mout dezir.
Seulement la nuit me donne répit.
Adv. comp. Non sol aquel que nos fay ben, mas aquel que nos fay mal.

(chap. No sol aquell que mos fa (lo) be, sino aquell que mos fa mal. Ojito al chapurriau de Suiza, cantón del Vaud. Se troben textos de voltans del 1100. La noble llissó dels Vaudois, una secta cristiana. Lo romanche encara se parle y escriu, plana lengua romana, llengua romans.)

La nobla leyczon

Non seulement celui qui nous fait bien, mais celui qui nous fait mal.
Conj. comp. Sol que ma dona conogues
Aissi cum ieu l' am finamen.
B. de Ventadour: Non es.
Seulement que ma dame connût ainsi comme je l'aime fidèlement.
Vuelh o ben, e mi play, sol qu' ieu no y an.
Granet: Comte Karle.
Je le veux bien, et il me plait, pourvu que je n'y aille pas.
Ab sol que m diguatz a 'N Richart
So qu' el paus ditz a la gralha.
Bertrand de Born: Un sirventes on.
Pourvu seulement que vous me disiez au seigneur Richard ce que le paon dit à la corneille.
CAT. Sol. ESP. Solo. PORT. Sò. IT. Solo. (chap. Sol, sols, sola, soles.)

2. Solet, adj. dim., seulet.
Estava soletz del jorn una partida. V. de S. Honorat.
Il demeurait seulet du jour une partie.
Mi layssiest
Tota soleta.
Trad. d'un Évang. apocr.
Vous me laissâtes toute seulette.
ANC. FR. Seullet à seullette pour vous bien desporter en amours.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. II, ch. 5.
CAT. Solet. ESP. Solito. IT. Soletto. (chap. Solet, solets, soleta, soletes.)

3. Solamen, adv., seulement.
Tug miei dezir son en leis solamen.
Pierre d'Auvergne: Molt m' entremis.
Tous mes désirs sont en elle seulement. 
Adv. comp. No solamen d' aquestz, mas dels autres. Leys d'amors, fol. 43.
(chap. No solamen d'estos, sino dels atres.) 
Non seulement de ceux-ci, mais des autres.
CAT. Solament. ESP. Solamente. PORT. Somente. IT. Solamente.
(chap. Solamen. Solamén, solamens són los de una casa, alacet.)

4. Soletament, Solletamens, adv. dim., seulettement.
Plus ren que sia non l' a portat,
Mas la palma c' avia gardat
E son vestir soletament.
V. de S. Honorat.
Plus rien qui soit elle ne lui a porté, excepté la palme qu'elle avait gardée et son vêtir seulettement.
Quatre vegadas lan solletamens.
Lett. de preste Jean à Frédéric, fol. 33.
Quatre fois l'an seulettement.
IT. Solettamente. 

Leopoldo Alas. Clarín. Chapurriau. Amazon.

5. Solitari, Soletari, adj., lat. solitarius, solitaire, isolé.
Morgues deu querre luec solitari. Trad. de Bède, fol. 62.
(chap. Lo monjo deu buscá un puesto (lloc) solitari.)
Moine doit chercher lieu solitaire.
Fug la companhia de las autras, et estay solitaria. V. et Vert., fol. 93.
Fuit la compagnie des autres, et demeure isolée.
Demoret soletaris, fazen penedensa. Cat. dels apost. de Roma, fol. 9.
Demeura solitaire, faisant pénitence.
Subst. Lo solitaris si seira, e tazera si. Trad. de Bède, fol. 62.
Le solitaire s'asseyera, et se taira.
CAT. Solitari. ESP. PORT. IT. Solitario. (chap. Solitari, solitaris, solitaria, solitaries.)

6. Solitariament, adv., solitairement.
Esta solitariament. Eluc. de las propr., fol. 149.
Sois solitairement.
CAT. Solitariament. ESP. PORT. IT. Solitariamente. (chap. Solitariamen o solitáriamen.)

7. Solestansa, s. f., solitude, isolement.
Aquel es perfetz que soferta en l' ermitatge de la solestansa.
Trad. de Bède, fol. 62.
Celui-là est parfait qui souffre en l'ermitage de la solitude.
(chap. Solestansa, la estansa sol, solestanses; solitut, solituts.)

8. Solan, adj., solitaire.
Pasturgar tanta bestia
En aital terra solana.
Marcabrus: L' autr' ier.
Faire paître tant de bêtes en pareille terre solitaire.
(chap. Solana, solanes són puestos aon toque lo sol, contraris a la umbría, de umbra, sombra. Allí tamé se va a pasturá, y se sol está sol, són puestos solitaris, y mes ara, que casi no ñan ramats de ovelles y/o cabres.)

9. Asolodament, adv., isolément.
Fa ho asolodament et atempradament.
(chap. Fesu aisladamen y templadamen : moderadamen.)
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, ch. 44.
Fais-le isolément et modérément.

10. Desolar, v., lat. desolare, désoler, isoler, laisser seul, rester seul. 
Part. pas. Faran la desolada en un jorn.
Trad. de l'Apocalypse de S. Jean, ch. 17.
La feront désolée en un jour.
Esta letra L sola e desolada. Leys d'amors, fol. 60.
Cette lettre L seule et isolée.
CAT. PORT. ESP. Desolar. IT. Desolare, disolare. (chap. Desolá o dessolá; aislá; dixá sol o abatut, triste; desolat, desolats, desolada, desolades; dessolat, dessolats, dessolada, dessolades; aislat, aislats, aislada, aislades; abatut, abatuts, abatuda, abatudes.)

11. Desasolar, v., isoler, rester seul.
Part. pas. Nos fraires desasolatz de vos.
Trad. de la 1° Épître de S. Paul aux Thessaloniciens.
Nous frères isolés de vous.

miércoles, 29 de abril de 2026

Sabata

Sabata, s. f., soulier.
Voyez Muratori, Diss. 33 et 25; Mayans, Orig. de la leng. esp., t. 1, p. 233; t. II, p. 246.
Soven compissas ta sabata.
T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En.
Souvent tu compisses ton soulier.
Si non disia la messa, sabatas non caussava. V. de S. Honorat.
(chap. Si no díe la missa, sabates no calsabe.)
S'il ne disait pas la messe, souliers il ne chaussait.

José Miguel Gracia Zapater, La Codoñera

Loc. Del suc entro la sabata.
Rambaud d'Orange: Als durs.
Du haut de la tête jusqu'au soulier.
Loc. fig. Pot liar en sa sabata
Que, si puosc, ie 'l vendrai l' erguel
Que fes en la cort de Carduel.
Roman de Jaufre; fol. 52.
Il peut lier dans son soulier (il peut être sûr) que, si je puis, je lui vendrai l'insolence qu'il fit à la cour de Cardueil.
CAT. Sabata. ESP. Zabata (zapato). IT. Ciabatta. (chap. Sabata, sabates.)

- Lo chiquet nessessite sabates. - Que les hi compro lo Espíritu San ! - Ay, José, per favor, supérau.

2. Sabataria, s. f., cordonnerie, fabrication de souliers.
Levar obraduy de sabataria.
Statuts des Cordonniers de Bordeaux. Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 451.
Lever boutique de fabrication de souliers.
ANC. CAT. Sabateria. ESP. Zapatería. PORT. Sapataria. (chap. Sabatería, sabateríes. Són les tendes o botigues favorites de José Miguel Gracia Zapater, de La Codoñera, un membrillo catalanista sossio de Òmnium mes sompo que la sola de una sabata.)

Cendròs, Òmnium Cultural; José Miguel Gracia Zapater,

3. Sabato, s. m., soulier. 
C' ades vulhatz bos sabatos
Portar e caussas benestans.
P. Vidal: Abril issic.
Qu'incessamment vous veuilliez (veuillez) de bons souliers porter et des chausses bienséantes.
El pe portet un sabato.
(chap. Al peu portabe un sabató, una sabata.)
P. Vidal: Lai on cobra.
Au pied il porta un soulier.
ANC. FR. Vieil savaton, vieil cabas.
Rabelais, Épître à la première Vieille.
ESP. Zapato. PORT. Sapato. (chap. Sabató, sabatons; sabata, sabates.)

4. Sabatier, s. m., cordonnier.
E 'l sartr' e 'l sabatier.
(chap. Y los sastres y los sabatés.)
G. Riquier: Pus Dieu.
Et les tailleurs et les cordonniers.
Ballestiers e sabatiers.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Arbalétrier et cordonnier.
CAT. Sabater. ESP. Zapatero. PORT. Sapateiro. IT. Ciabattiere. 
(chap. Sabaté, sabatés, sabatera, sabateres.)

5. Sabatat, adj., ensabaté, nom d'une secte religieuse.
Co fan sobr' els eretges e sobr' els sabatats. 
Guillaume de Tudela.
Comme ils font sur les hérétiques et sur les ensabatés.

6. Ensabatat, Essabatat, s. m., ensabaté, nom d'une secte religieuse.
Cassar los eretges e los ensabatatz. Guillaume de Tudela.
(chap. Acassá als herejes y als ensabatats : que porten sabates.)
Chasser les hérétiques et les ensabatés.
D' eretj' o de baudes o dels essabatatz. 
Izarn: Diguas me tu.
D'hérétiques ou de vaudois ou des ensabatés.
(chap. Ensabatat, ensabatats, ensabatada, ensabatades : que porten sabates, calsat en sabates. Estos baudes o vaudois són una secta antiga del cantón del Vaud, a Suiza; se troben textos en chapurriau antic sobre l'añ 1100.)

La nobla leyczon

martes, 2 de diciembre de 2025

Pretz - Prevaricador

Pretz, s. m., lat. pretium, prix, valeur.
Loc. Ells fan mercat ab ells de far lur obras a pres fag.
(chap. Ells fan mercat en ells de fé les seues obres a preu fet.)
V. et Vert., fol. 14. 
Ils font marché avec eux de faire leurs ouvrages à prix fait.

Ells fan mercat en ells de fé les seues obres a preu fet.


Per pres fach am lui. 
Tit. de 1433. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 237. 
Pour prix fait avec lui.
- Récompense.
Costuma es que ieu laisse a vos, 
Esta festa, 1 pres o dos.
(chap. Costum es que yo tos dixo a vos, esta festa, un premio o dos; recompensa.)
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
C'est la coutume que je laisse à vous, cette fête, un prix ou deux.
- Fig. Mérite, qualité, vertu, valeur.
Paratge d' auta gen,  
Poders d' aur ni d' argen,
No us daran ja bon pretz, 
Si ric cor non avetz.
Arnaud de Marueil: Razos es. 
Parage de haute gent, pouvoir d'or et d'argent, ne vous donneront jamais bon mérite, si coeur généreux vous n'avez.
Vostre fin pretz es tan poiatz 
Que sobre totz es enansatz.
Blacasset: Be m platz. 
Votre pur mérite est si élevé qu'au-dessus de tous il est avancé.
Ab trebalh et ab larguetat 
Conquier reys pretz e 'l guazanha. 
Bertrand de Born: Ieu chan. 
Avec fatigue et générosité roi conquiert valeur et la gagne.
Prov. Vers es so qu' el reprochier ditz,
Que bon pretz creis, on plus loin es auzitz.
Gui d'Uisel: Ades on plus. 
Est vrai ce que le proverbe dit, que bon mérite croît, où plus loin il est ouï. 
ANC. FR. Quand les lettres et les sciences grecques y ont esté en honneur et en prix. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de M. Caton. 
CAT. Preu. ESP. Prez, precio. PORT. Preço. IT. Prezzo
(chap. Preu, preus; premio, premios, recompensa, recompenses; valor.)
2. Preza, s. f., valeur, prix, mérite.
Per vostra preza 
E per la gentileza 
Qu' en vos es.
Amanieu des Escas: En aquel mes. 
Par votre mérite et par la gentillesse qui en vous est.
ANC. IT. Prezza.
3. Prezar, v., priser, apprécier, estimer, évaluer, avoir du prix.
Quar tot l' autre dan 
Non prezera un guan. 
P. Raimond de Toulouse: No m puesc. 
Car tout l'autre dommage je ne priserais pas un gant.
Mens preza vieure que morir.
Arnaud de Marueil: Dona sel. 
Moins prise vivre que mourir.
El fai valer valor e pretz prezar.
Aimeri de Peguilain: Ancmais de. 
Il fait valoir valeur et mérite avoir du prix. 
Pauc prezeria, si trobar non saupes.
(chap. Poc valdría, si trobá (fé cansons) no sapiguera. Tomás Bosque Peñarroya, de La Codoñera, no val res, y aixó que sap trobá.)
B. Zorgi: Mal aia cel.
Peu j'aurais de prix, si trouver je ne savais pas.
Part. prés.
Pero, tal ren ten hom vil, qu' es prezans.
G. Faidit: Tant ai sufert. 
Pourtant, telle chose on tient pour vile, qui est ayant du prix.
Vos etz del mon la plus prezanz.
Rambaud de Vaqueiras: Era m requier. 
Vous êtes du monde la plus ayant du prix. 
Part. pas. A tal que fos pros e prezatz.
Folquet de Romans: Tornatz es en.
A tel qui fut preux et prisé.
S' anc fui belha ni prezada, 
Ar sui d' aut en bas tornada.
Cadenet: S' anc. 
Si oncques je fus belle et prisée, maintenant je suis tournée de haut en bas. 
Subst. Plazo mi 'l pros e 'lh prezat.
P. Cardinal: Qui volra. 
Me plaisent les preux et les prisés.
ANC. CAT. Presar. PORT. Prezar. IT. Prezzare.
4. Precios, Pretios, adj., lat. pretiosus, précieux, exquis.
Es pus pretios, pas cars e pus valens 
Que peiras pretiosas ni fis aurs ni argens. 
Pierre de Corbiac: El nom de. 
Est plus précieux, plus cher et plus valant que pierres précieuses ni or fin ni argent.
Nos rezems de son sanc precios.
Pons de Capdueil: So qu' om. 
Nous racheta de son sang précieux. 
Non quier preciosas viandas ni curiosamens adobadas.
V. et Vert., fol. 53.
Ne recherche pas exquis aliments ni soigneusement apprêtés. 
CAT. Precios (preciós). ESP. PORT. Precioso. IT. Prezioso.
(chap. Pressiós, pressiosos, pressiosa, pressioses; un chiquet pressioset, una chiqueta pressioseta, chiquets pressiosets, chiquetes pressiosetes.)

La chiqueta María teníe un corderet

5. Preziu, Pressiu, adj., précieux, estimable.
Tant es adoniva, 
De totz bes preziva.
G. Riquier: Voluntiers faria. 
Tant elle est généreuse, en tous biens précieuse.
6. Sobreprecios, adj., très précieux.
Aquest pas es sobreprecios e sobrenobles e sobreben aparelhatz.
V. et Vert., fol. 43.
Ce pain est très précieux et très noble et très bien apprêté.

pastas típicas, panaderías, Caballé, Ibáñez

(chap. Sobrepressiós, sobrepressiosos, sobrepressiosa, sobrepressioses.)
7. Preciositat, Preciozetat, s. f., lat. pretiositatem, excellence, valeur, grand prix.



Celidoni es peyra... granda en virtut et en preciositat.
Eluc. de las propr., fol. 186.
La chélidoine est pierre... grande en vertu et en excellence.
(N. E. Calcédoine Botryoïdale y variantes.)

Calcédoine Botryoïdale



La terssa razo per que vergenetat deu esser lauzada mot, es preciozetat.
V. et Vert., fol. 96. 
La troisième raison pour quoi virginité doit être louée moult, c'est grand prix. 
ANC. FR. De fin or et aultres préciositez.
Roman fr. de Fierabras, liv. II, part. III, ch. 10.
CAT. Preciositat. ESP. Preciosidad. PORT. Preciosidade. IT. Preziosità, preziositate, preziositade. (chap. Pressiosidat, pressiosidats.)
8. Prezansa, s. f., estime, appréciation.
Prezans, prezansa. Leys d'amors, fol. 70.
Estimant, estime.
(chap. Estima, estimes, v. estimá : apressiá : fé apressio; apressiassió, apressiassions.)
9. Apreciar, v., lat. appreciare, apprécier.
Part. pas. Mon loguier an apreciat XXX deniers. Leys d'amors, fol. 135.
(chap. Mon llogué (salari) han apressiat trenta dinés; li han ficat lo preu de 30 dinés, suposo que al día.)
Mon salaire ils ont apprécié trente deniers.
Fos estada apreciada.
Tit. de 1384. Arch. du Roy., K. 70. 
Fut été appréciée.
CAT. ESP. Apreciar. PORT. Appreciar. IT. Apprezzare, appregiare.
(chap. Apressiá, ficá preu, valorá, premiá, recompensá: apressio, apressies, apressie, apressiem o apressiam, apressiéu o apressiáu, apressien; apressiat, apressiats, apressiada, apressiades; apressiaría; apressiaré; si yo apressiara.)
10. Desprezar, Despreciar, v., lat. depretiare, déprécier, mépriser.
E 'l chaitieu mon desprezar 
On passam cum vianans.
Folquet de Marseille: Si cum sel. 
Et mépriser le monde chétif où nous passons comme voyageurs.
Despreciar e tenir vil. Doctrine des Vaudois.
(chap. Despressiá y tindre (com a) vil)
Déprécier et tenir vil.
ANC. FR. Desprisent et rejettent d'un sourcil plus que stoïque toutes choses escriptes en françois.
Œuvres de Du Bellay, fol. 3.
Et desprise les vents et les flots de Neptune. 
Ronsard, t. II, p. 1127.
CAT. ESP. Despreciar. PORT. Desprezar. IT. Disprezzare, dispregiare.
(chap. Despressiá: despressio, despressies, despressie, despressiem o despressiam, despressiéu o despressiáu, despressien; despressiat, despressats, despressiada, despressiades; despressiaré; despressiaría; si yo despressiara.)
11. Despreczi, s. m., mépris.
Intitulé d'un poëme vaudois.
Le mépris du monde.
(chap. Lo despressio del món. Ojo cóm cambie lo ocsitá del Vaud, Suiza, de circa l'añ 1100 en lo chapurriau de 2025.)
ANC. FR. En cestuy despris Bacchus tousjours gaignoit pays.
(chap. En este despressio Baco tots los díes guañabe país : terreno. 
Baco va guañá hasta los paísos catalans, un dels seus servidós va sé Mossen Borra, als tems de Alfonso V lo Magnánim, rey de Aragó, Nápoles, etc.)
Rabelais, liv. V, ch. 39.
CAT. Despreci. ESP. Desprecio. PORT. Desprezo. IT. Disprezzo, dispregio.
(chap. Despressio, despressios.)
12. Despreziament, s. m., dépréciation, mépris.
Han las empromessions... en despreziament. La nobla Leyczon.
Ils ont les promesses... en mépris.
ANC. FR. Desprisement incroyable de tout ce pourquoy les humains tant veiglent. Rabelais, Prologue, liv. I.
ANC. ESP. Despreciamiento. IT. Disprezziamento, dispregiamento.
(chap. Despressiamén, despressio, menospressio.)
13. Endesprezar, v., mépriser, dédaigner.
Part. pas. Enaziratz,
Enfrevoltatz, 
Endesprezatz.
Esperdut: Qui non. 
Affligé, affaibli, méprisé.
14. Menespretz, s. m., mépris, dédain, dépréciation.
Mostro renegamen, oblic e menespretz. Leys d'amors, fol. 15.
Montrent reniement, oubli et mépris.
CAT. Menyspreu. ESP. Menosprecio. PORT. Menospreço. 
(chap. Menospressio.)
15. Mesprezar, Mensprezar, Menesprezar, Menespressar, v., mépriser, dédaigner.
No deu mesprezar autrui. Brev. d'amor, fol. 133.
(chap. (ell, ella) No deu menospressiá a datre; al atre - a datra persona.)
Il ne doit pas mépriser autrui.
Cossirar
E mensprezar falhir.
Nat de Mons: Si Nat de Mons.
Considérer et mépriser le faillir. 
Lo menesprezon coma fems. V. et Vert., fol. 29.
(chap. Lo menospressien com al fem.)
Le méprisent comme fumier.
Matran, menespressan K. e sos messagiers, no y volc venir. Philomena.
Matran, méprisant Charles et ses messagers, n'y voulut venir.
Part. pas. Que non sias mesprezatz dels majors.
Trad. de Bède, fol. 2.
Que tu ne sois pas méprisé des supérieurs.
CAT. Menyspresar, menysprear. ESP. Menospreciar. PORT. Menosprezar.
(chap. Menospressiá : valorá menos, despressiá : yo te menospressio, menospressies, menospressie, menospressiem o menospressiam, menospressiéu o menospressiáu, menospressien; menospressiat, menospressiats, menospressiada, menospressiades; menospressiaría; menospressiaré; si yo menospressiara; no vull menospressiát, pero no vals pera res.)
16. Mesprezo, Mensprezo, s. m., mépris, dédain, dépréciation, injure.
Lo mayor fays de mensprezo.
(chap. Lo feix mes gran de menospressio; feix, feixos; de fascis; fascismo, fascisme; los sabocs catalans van inventá feixisme, feixista, feixiste, feixistes.)
Arnaud de Cotignac: Mout dezir.
Le plus grand faix de mépris.
17. Mesprezament, Mesprezamen, Mensprezamen, Menesprezamen, 
s. m., mépris, dédain.
Menesprezamen de totz los bes d' aquest mun.
(chap. Menospressio de tots los bens d'este món.) 
V. et Vert., fol. 29.
Mépris de tous les biens de ce monde. 
Nuils hom, per pauc de sen que aya, 
E ton mensprezamen non caya.
(chap. (nul) Cap home, per poc de señ que tingue, en ton menospressio no caigue.)
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Que nul homme, pour peu qu'il ait de sens, en ton mépris ne tombe.
Fig. Fier e romp, am l' espaza del mesprezamen, l' albre que nays d' amor de bes temporals.
(chap. Sentit figurat: Ferix y romp (rom, trenque, chafe), en la espasa del menospressio, l'abre (l'albre) que naix de bens temporals.)   
Brev. d'amor, fol. 5.
Frappe et romp, avec l'épée du mépris, l'arbre qui naît d'amour des biens temporels.
Prov. Familiaritatz aparelia mesprezament. Trad. de Bède, fol. 80.
(chap. La familiaridat aparelle (amanix, prepare) menospressio. 
La confiansa fa escrúpol.)
Familiarité prépare mépris.
ANC. FR. Par l'erreur du mesprisement que tu en as acquis.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 392. 
ANC. ESP. Menospreciamiento.
18. Mesprezaire, s. m., méprisant, contempteur.
Mesprezaire de la regla. Regla de S. Benezeg, fol. 77.
Contempteur de la règle. 
CAT. Menyspreador. ESP. Menospreciador. (chap. Menospressiadó, menospressiadós, menospressiadora, menospressiadores; p. ej. de la regla de San Benito, Benet, Benezeg.)
19. Mesprezable, adj., méprisable. 
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Ceux qui sont méprisables dans l'église. 
CAT. Menyspreable. ESP. Menospreciable. 
(chap. Menospressiable, menospressiables.)

Prevaricador, s. m., lat. praevaricator, prévaricateur. 
Establic mi prevaricador.
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Galates. 
Je m'établis prévaricateur.
CAT. ESP. PORT. Prevaricador. IT. Prevaricatore. 
(chap. Prevaricadó, prevaricadós, prevaricadora, prevaricadores. 
Lo fiscal general del Estat español, Álvaro García Ortiz es un prevaricadó, ha cometut prevaricassió. No res, una condeneta de multa y dos añs de inhabilitassió per revelassió de secretos. Ara lo ficará al consell administradó de consevol empresa mich pública lo pressidén del gobern, Pedro Sánchez Castejón, del PSOE, partit sossialista obré español.)

Álvaro García Ortiz, prevaricador, revelación de secretos, condena, Fiscal General

(Li han pintat les selles an este cara sompo?)