Mostrando las entradas para la consulta italiá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta italiá ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 1 de agosto de 2024

Carlos Rallo Badet, de Calaceite, Calaseit

Este idiota aragonés, Pininfarinetes, tonto útil catalanista, es un troll que malgaste mol tems ficán sempre lo mateix a les págines de facebook, X - Twitter, etc.

Lo grupo paraules del Matarranya de facebook es de ell.

(Lo blog Paraules del Matarraña es meu.)

Ell té uns atres blogs, sense treballá, lo normal en ell;
es mes gos que la barretina de un catalaniste.
 
https://www.blogger.com/profile/14691279279416144436


http://crallo10.blogspot.com/


Lo meu grupo a carallibre es yo parlo chapurriau 
(y no sol lo parlo, lo escric y traduíxco bastans llibres).

Yo me dic Ramón Guimerá LorenteMoncho.
Vic a Alemania, treballaba a Hermes. Vach treballá de taxista.
No xapurrejo res, parlo y escric en chapurriau.

Soc "licenciado en filología inglesa", universidad de Zaragoza.
Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Soc licenciado en filología inglesa, universidad de Zaragoza. Llissensiat en filología inglesa, Universidat de Saragossa.

Parlo y escric castellá com a llengua materna, de ma mare, castellana, manchega, de Alustantechapurriau, inglés o English y alemán o Deutsch; enteng y transcric textos en atres idiomes o llengües com lo valensiámallorquí, gallego o galego, portugués, fransés, ocsitá, en lo seu dialecte catalá compréssicilianoitaliá.
Lo latín no lo enteng, pero transcric textos y algo se quede.
La única franja que conec es la que ting entre les molles del cul (y la de Gaza

Carlos Rallo Badet, twitter, Manuel Riu Fillat, lo cacao de la Facao


parlars lengadocians, occitan, catalan comprés

Carlos Rallo Badetcohet de Calaseitva colaborá en Homer Simpson per a disseñá este coche:

Carlos Rallo Badet, Homer Simpson, diseño, coches, prototipo

Al episodio de Los Simpsons "Oh Brother, Where Art Thou?", Homer va disseñá un coche per a la empresa dirigida per son germá, en la ajuda de Carlos Rallo Badet, pero no va sé massa espectaculá, va portá la empresa a la ruina.

Se trate de un epissodio brillán perque, ademés de sé divertit, va predí en serta manera lo futur del automóvil: algunes de las característiques que van fé lo coche de Homer - Rallo Badet tan terrible són actualmén algo comú als vehiculs del siglo 21.

La recreassió de este coche per part de Porcubimmer Motors a partí de un BMW de 1987 ha sigut la gran estrella de la radera edissió de les 24 hores de LeMons, carrera selebrada a California com a parodia de les 24 hores de Le Mans, a Fransa, país de agon ve lo catalá.

Prototipo, Carlos Rallo Badet, coche vert, Homer Simpson

 



Lo coche porte:

Una bola a la antena per a podé trobál a un aparcamén.

Varies bossines, per a interpretá lo tema "
La Cucaracha" o la escarabicha.



Una bombolla insonorisada separada per als chiquets, en bossals y correches opsionals.

Un motor que fará que la gen penso "lo món está arribán al seu final"

Aguantatasses gigans per a les 
begudes.

Aquí baix fen moraguesQué bruto que es!


aquí baix fen moragues, qué bruto es

aquí baix fen moragues, qué bruto es Carlos Rallo Badet

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, y la Ascuma, llengua, nostra, estimem

amic de clarió: argila blanca, tiza, del fransés crayon, se pot lligí
*ació de pares del Matarranya. (Aón están les mares, atontats?)

amic de la ascuma, ascumita, catalanista

La Ascuma ha triat com a logo un home damún de un burro, o be Mario Sasot damún de una rabosa.

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, coses de sa mare

kalat zeyd, tot en castellá y anys en catalá, tamé en castellá antic se escribíe anyos; coses de sa mare, Celia Badetascumita catalanista.

Es mol baturro, normal sen de Aragó

baturro, aragonés, Calaseit, Calaceite, Lacoste : sargantana o fardacho

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

viernes, 26 de julio de 2024

1. 10. Extraordinaria aplicassió de Pedro Saputo.

Capítul X.

Extraordinaria aplicassió de Pedro Saputo.


Capsots los pares, tontos los mestres, badocs los veíns, mes valdríe no naixe, o no estudiá res y viure sol o anassen als montes si un sapiguere que allí habíe de topetá en una compañera de trate confortán y recreatiu. Dichós de Pedro Saputo, que encara que se va trobá en mols abatuts va sabé librás de ells y fels la figa. Yo, fora de mon pare... No vull di lo demés. Sobre que ting amics y amigues del alma que a pun estic de tratáls de idiotes, com a creure homens de pro als faramalles, charlatans, engañadós y hipócrites que mo se venen per Licurgos tocats per la Providensia pera remediá la España y reformá lo món.

Habíe lo nostre chiquet pintó sentit parlá al mestre Artigas de autós y llibres del art, y li va suplicá al siñó mossen que li faiguere portá tots los que trobare; y en dos o tres mesos va tindre los que mes se coneixíen allabonses. Se va ficá a estudiáls en molta afissió y no menos constansia, y per los matins y les velades passáe casi tot lo tems en alló, sense olvidá al mateix tems los atres ejercicios, alternán después lo traball per hores y hasta per díes segons lo humor o la disposissió, perque teníe per máxima lo no violentás may ni cansás fen ejercicio. Conque estudiabe, dibuixabe, pintabe, esculpíe, tornejabe, repassabe la solfa, y tocáe los diferens instrumens que sabíe. A sa mare li va di que no anare mes a rentá roba de atres, sino que bonamen serviguere a casa a les persones de mes estat del poble que li pareguere; y encara aixó li díe lo cor que duraríe poc tems, y mentrestán se anare tratán en algo mes de estima y dessensia.

Lo niu

Per capricho va pintá a un taulonet un niu de oronetes al momén de arribá la mare en lo minjá, ya escomensán a traure ploma los minudets, y la va enclavá per la nit desde una finestra a una fusta de les que formáen lo ráfec de la teulada, que no ere alt; y pel matí mol prontet ya lo estáen codolechán los sagals del carré enfadanse perque no podíen sisquera fé fugí a la mare, y cridanla oreneta bruixa perque habíe fet allí lo niu sense vóreu ells. U va sentí Pedro Saputo, y va eixí y va traure lo taulonet, quedán los sagals avergoñits per una part, y per l'atra enriénsen de ells mateixos. 

Va corre la veu y van vindre a vore la pintura infinites persones; pero ell los va di que no podíe vores de prop, sino al ráfec y desde lo carré; y així la va torná a ficá al seu puesto, y tot lo poble veníe a vore aquell prodigio de un chiquet de catorse añs. 

Si no s'haguere perdut después de mort, haguere pugut sé un atre Yalisso, que va fé un goz pintat a un cuadro en tal perfecsió, que pareixíe hasta rabiós, y va costá guerres per tíndrel, y al final, después de mol tems, va sé portat del Asia a Roma y dedicat per Augusto César al Capitolio.

Va pintá aquell añ dos sales, una de un benefissiat ric, y l'atra del hidalgo pare de Eulalia, qui, pera acabá de borrá la memoria de les paraules que va di a sa mare de Pedro Saputo, li fée mes favor que ningú al poble. Y en verdat, encara que lo chiquet ere tan generós, no podíe olvidá del tot les dos raderes expresions que va fé aná contra nell y sa mare; y aixó que no compreníe encara tota la malissia que portáen. Va morí desgrassiadamen lo hidalgo cuan estáe pintán lo radé lienzo de la seua sala. La va acabá, pero afegín a dal dos angels en ademán de estendre sobre lo cuadro un vel blang de crespón en orla negra. Y va ficá encara allí un atre primor; y va sé que an aquells angels va fé lo retrato de Eulalia y lo seu, ixíen tan be que pareixíe que los hagueren tallat los caps y los hagueren apegat als cossos despullats dels angels.

Com ya seguíe les regles del art y sabíe com plasmá la naturalesa, va advertí entonses mols defectes a les pintures de la capella de la Corona; y va demaná llissensia pera ficá un rótul que declarabe quí les habíe fet y la edat que teníe. Pero la obra milló, la obra de mes mérit, y u va di ell cuan ya no podíe equivocás, va sé sempre lo niu de oronetes, que alguns van volé comprá, ñabén qui li va oferí hasta coranta escuts de or, que per als coneixedós que podíe ñabé a un poble com Almudévar, ere mol, sense duda. Se va pedre, com hay dit, a la seua mort, així com atres coses de mol primor y valor que ñabíe a casa seua.

Entre los llibres de pintura van vindre tamé dos en latín y un en italiá, y va di: pos yo estes llengües hay de adepéndreles. Y en efecte se va ficá a estudiá la latina, y en una semana va adependre los nominatius y les conjugassions, perque la seua memoria ere assombrosa. Pero no li van permetre seguí este estudi les dos obres de pintura que va tindre al poble.

Sa bona mare recordabe ara moltes vegades la professía de la gitana, pero calláe per no di lo engañ en que la habíen seduít, exposanse ademés a que no la cregueren, encara que la seua honestidat y mol juissi la abonaren per al que vullguere di en defensa seua. Pero después de ben pensat u dixáe está, y resumíe totes les seues reflexions en estes cristianes paraules: 

Deu me perdono aquell fallo y no me dono tot lo be an esta vida.

viernes, 5 de julio de 2024

Moys, Mois, Moix - Mueis, Mueg, Mug, Muog, Mog


Moys, Mois, Moix, adj., lâche, vil, sournois.

Falz prezicx

D' omes moys ni tricx.

P. Bremond Ricas Novas: Si m ten.

Fausses prédications d'hommes lâches et trompeurs.

Tug cominalmen

Em trafeguier e moys.

Nat de Mons: Sitot non.

Tous généralement nous sommes trompeurs et vils.

Aissi quo 'l moix laire 

Son quetz e celaire.

Raimond de Miraval: Enquer.

Ainsi comme les voleurs sournois sont cois et dissimulés.

Fig. Ab lial cor, fi e pauc moys.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps.

Avec coeur loyal, pur et peu sournois.

2. Moyssart, Moichart, adj., lâche, vil, méprisable.

Adreg e franc ses cor moyssart.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel temps. 

Loyal et franc sans coeur vil.

Ab moicharda machination.

Cartulaire de Montpellier, fol. 142. 

Avec lâche machination. 

Subst. Li folh e 'l fellon e 'l moyssart.

P. Cardinal: Ben tenh. 

Les fous et les félons et les lâches.

(chap. En chapurriau, al menos al poble de Arnes, moix, moixa signifique trist o triste, apagat, sensible, etc. Coneixeréu alguns a Terenci Moix.)

Algars, Algás, toll del vidre, Arnes, Tarragona, Lo Port,


Moyso, s. f., mesure.

A forma ni a moyso dessus dita. Tit. de 1360. DOAT, t. LXVII, fol. 85.

A forme et à mesure dessusdite.

ANC. FR. La bouche petite et grocete... 

Le col fu de bonne moison, 

Gros assez et lons par raison. 

Boutons i ot petis et clos... 

Si en i ot d'autre moison.

Roman de la Rose, v. 539 et 1649.


Mozir, v., moisir.

Part. pas. Ama locs mozitz et pudens. Eluc. de las propr., fol. 240. 

Aime lieux moisis et puants.

ANC. CAT. Mosir. ESP. Mohecer (N. E. enmohecer, cubrir de moho).

(chap. fés, criás moho, enverdí, enverdís; puestos humits y pudens.)


Mucal, s. m., bas lat. mucalis, datte.

Palma..., sos frugs... so ditz mucals. Eluc. de las propr., fol. 217.

Le palmier..., ses fruits... sont dits dattes.

(chap. Dátil, datils; palmera, palmeres; no confundí en cubalibre o palmero, que se diu aixina perque lo tubo medix mes o menos un pam. Esta l de palm no se pronunsie, se pert, com la p de psiquiatra, dels que ne fan falta un clapé per als catalanistes; la o de Lourdes, la p de psicópata com Manel Riu Fillat, etc.)


Lexique roman; Mania – Manjuiar

Mucellage, s. m., lat. mucillaginem, mucilage.

Que la femna sia cristerizada de mucellage de ptilli.

Mucellage de fenugrec am cizami. Trad. d'Albucasis, fol. 36.

Que la femme soit clystérisée avec mucilage de tilleul.

Mucilage de fénugrec avec sésame. 

ANC. CAT. Mussilage. ESP. Mucílago (N. E. Sustancia viscosa, de mayor o menor transparencia, que se halla en ciertas partes de algunos vegetales, o se prepara disolviendo en agua materias gomosas.)

PORT. Mucilagem. IT. Mucilagine, mucillagine, mucellagine.

Mudar, v., lat. mutare, changer, transporter, détourner, différer, déplacer. Ja no volgr' alhors mudar mon garnimen.

Le Comte de Poitiers: Companho.

Je ne voudrais jamais transporter ailleurs mon équipage.

An mudat lur estaje. V. de S. Honorat. 

Ont changé leur demeure.

Quascuna creatura

Pot mudar, segon natura,

Son bon esser de ben en mal.

Brev. d'amor, fol. 10.

Chaque créature peut changer, selon nature, sor bon être de bien en mal.

El fols si muda coma li luna. Trad. de Bède, fol. 37.

(chap. Lo tonto, atontat, se mude, se gire, se cambie com la lluna.

Menos Carlos Rallo Badet, que es lo mes sompo de tot Aragó, que se va quedá girat cap a la lluna catalanista desde que ere un chiquet que corríe per la bassa. Sol li falte abrassá la mija lluna del Islam y que li tallon la punteta de la sigala. Milló siríe que lay tallaren sansera; total, la fa aná menos que Arturico Quintana Font. San germana y sa mare me van escriure al Carallibre - cuan encara lo tenía - per a defensál, com si un home nessessitare que lo defenguen, y mes online. Mes dropo, cagat, insultadó, aragonés catalanista y ploramiques no ne ña a cap puesto.)

Carlos Rallo Badet, Calaseit, disseñadó de coches

Le fou se change comme la lune.

Los quals quatre mestres, cascun an, se mudaran.

(chap. Aixó hauríen de fé los pressidens de la Ascuma, que ni són mestres ni u sirán may, cada añ, cambiá, pera vore quín es lo mes inútil de tots.) 

Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 475.

Lesquels quatre maîtres, chaque année, se changeront.

Tro 'l nom d'amans 

En drut se muda.

Rambaud de Vaqueiras: Kalenda maia.

Jusqu'à ce que le nom d'amant se change en favori.

Loc. Aoras non aus mudar

Qu'ieu no chant al vostre somos.

T. de G. d'Uisel et de M. de Ventadour: Gui d'Uiselh

Maintenant je n'ose différer que je ne chante à la votre invitation.

Non mudarai deserenan

Qu'ieu non despley 

Un son novelh qu'els esbaudey.

P. Rogiers: Per far esbaudir. 

Je ne différerai pas désormais que je ne déploie un nouvel air qui les réjouisse.

- Muer.

Deu hom son auzel aguizar 

Aissi que meills deia mudar. 

Dirai co si deu mudar 

Auzel.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

On doit affaiter son oiseau ainsi qu'il doive mieux muer.

Je dirai comment se doit muer oiseau.

Part. prés. A senhor mudan, so es assaber a abbat moren.

Tit. de 1287. DOAT, t. CXXX, fol. 158. 

A seigneur changeant, c'est à savoir à abbé mourant.

Part. pas.

Volrai lo donc mal mudat, guallinier.

Gras, debaten, que non puesca volar.

Bertrand de Born: Ieu m'escondisc.

Je le voudrai donc mal mué, gelinier, gras, se débattant, qu'il ne puisse voler.

ANC. FR. Sans vostre amor ne m'a vie mestier; 

Ne je ne vuil tot lo siegle en muer. 

Le Châtelain de Couci, chanson 8. 

Bien me revint son gracieux langaige, 

Et tost muey mon propos et coraige.

Charles d'Orléans, p. 4.

Ou sont-ce honneurs qui font muer les meurs. Cretin, p. 232.

Ceux-là sont incontinent muez d'amour en haine et de haine en amour.

Comines, liv. I, p. 73. 

D'un visage constant et sans muer de couleur. 

Amyot, Tr. de Plutarque. Vie de Sylla.

CAT. ESP. PORT. Mudar. IT. Mutare. (chap. mudá, mudás, mutá (cambiá): yo me mudo, mudes, mude, mudem o mudam, mudéu o mudáu, muden; mudat, mudats, mudada, mudades.)

2. Muda, s. f., mue.

Si vostr' ausels, avan la muda,

A tota la coa perduda.

(chap. Si lo vostre muixó, abans de la muda, ha tota la coa perduda.)

Deudes de Prades: Auz. cass.

Si votre oiseau, avant la mue, a toute la queue perdue.

CAT. ESP. PORT. IT. Muda. (chap. Muda, mudes; v. mudá, mudás; mutá,  cambiá, cambiás.)

3. Mudamen, s. m., changement.

Senes lunh mudamen en se. Brev. d'amor, fol. 35.

Sans nul changement en soi. 

L'orde de mudamen del enperi. Cat. dels apost. de Roma, fol. 102. 

L'ordre de changement de l'empire.

Tota la solfa sai e los set mudamens.

(chap. Tota la solfa sé y los set mudamens; solfa : solfeo : do, re, mi, fa, sol, la, si. Sol + Fa : solfa.)

coral, Beceite, Alberto Moragrega, Margarita Celma Tafalla

Pierre de Corbiac: El nom de.

Je sais tout le solfége et les sept changements.

ANC. FR. Par muement de lieu en autre.

Joinville, p. 149.

CAT. Mudament. ESP. Mudamiento. PORT. Mudamento. IT. Mutamento.

(chap. Mudamén, mudamens.)

4. Mutatio, Mutacio, Mudazo, s. f., lat. mutatio, mutation, changement. Dieus no pren mutatio. 

Segon diverses movemens 

E mutacios.

Brev. d'amor, fol. 9 et 32. 

Dieu ne prend point de changement.

Selon divers mouvements et mutations. 

Greus es sopdosa mudazos. Trad. de Bède, fol. 30.

Changement subit est pénible. 

CAT. Mutació. ESP. Mutación. PORT. Mutação. IT. Mutazione. 

(chap. Mutassió, mutassions.)

5. Mutabilitat, s. f., lat. mutabilitatem, mutabilité, mobilité, inconstance.

Mutabilitat, sensibletat.

Granda mutabilitat.

Eluc. de las propr., fol. 1 et 117.

Mobilité, sensibilité. 

Grande mobilité.

CAT. Mutabilitat. ESP. Mutabilidad. PORT. Mutabilidade. IT. Mutabilità, mutabilitate, mutabilitade.

(chap. Mutabilidat, mutabilidats; inconstansia, inconstansies, sensiblería, sensibleríes, com al italiá “la donna è mobile...”, “la dona es mutable com una ploma al ven”.)

6. Mudayritz, s. f., muable, changeuse.

Luna... es mudayritz del ayre. Eluc. de las propr., fol. 116. 

La lune... est changeuse de l'air.

7. Mutable, Mudable, s. f., lat. mutabilis, mobile, changeant, muable. 

Fa hom mutable de loc en autre. Eluc. de las propr., fol. 117. 

Fait l'homme changeant de lieu en autre. 

Alqu mot so mudable. Leys d'amors, fol. 68.

Quelques mots sont muables.

Tota creatura es mudabla per sa natura. V. et Vert., fol. 40.

Toute créature est changeante par sa nature. 

CAT. ESP. Mudable. PORT. Mudavel. IT. Mutabile. 

(chap. Mudable, mudables, mutable, mutables; contrari: inmutable, inmutables, que no se inmute, que no mude, que no cambie.)

8. Commutatio, s. f., lat. commutatio, commutation, changement, figure de rhétorique.

Commutatios... apelada anthimetabola, se fay can son doas sententias que la una es adversaria a l'autra, et hom fay del mot derrier premier e del primier derrier. Leys d'amors, fol. 146. 

La commutation.... appelée antimétabole, se fait quand deux phrases sont dont l'une est contraire à l'autre, et qu'on fait du mot dernier le premier et du premier le dernier.

CAT. Commutatió. ESP. Conmutación. PORT. Commutação.

IT. Commutazione. (chap. Conmutassió, conmutassions; v. conmutá.)

9. Comutatiu, adj., commutatif, changeable, variable.

O son.... comutativas. Leys d'amors, fol. 26. 

Ou elles sont... commutatives. 

CAT. Commutatiu. ESP. Conmutativo. PORT. IT. Commutativo.

(chap. Conmutatiu, conmutatius, conmutativa, conmutatives. 

Propiedat conmutativa de les matemátiques.)

conmutatiu, conmutatius, conmutativa, conmutatives. Propiedat conmutativa de les matemátiques






10. Inmutar, v., lat. immutare, changer. 

Part. prés. Requier lutz inmutant.

Segon la qualitat de la vapor inmutant la cella phantastica.

Eluc. de las propr., fol. 15 et 78. 

Requiert lumière changeante.

Selon la qualité de la vapeur changeant le siége fantastique.

Part. pas. Els inmutatz, l' esperit animal corr. Eluc. de las propr., fol. 16.

Eux changés, l'esprit animal court. 

CAT. Immutar. ESP. Inmutar. IT. Immutare. (chap. Inmutá, inmutás: inmuto, inmutes, inmute, inmutem o inmutam, inmutéu o inmutáu, inmuten; inmutat, inmutats, inmutada, inmutades.)

11. Immutacio, Inmutacio, s. f., lat. immutatio, changement.

Desordenada inmutacio. 

De immutacio receptivas.

Eluc. de las propr., fol. 34 et 114. 

Changement désordonné. 

Susceptibles de changement. 

CAT. Immutació. ESP. Inmutación. IT. Immutazione. 

(chap. Inmutassió, inmutassions; v. inmutá, inmutás.)

13. Inmutabilitat, s. f., lat. immutabilitatem, immutabilité. 

Han inmutabilitat. 

Inmutabilitat ses transmutacio.

Eluc. de las propr., fol. 1 et 4. 

Ont immutabilité. 

Immutabilité sans transformation. 

CAT. Immutabilitat. ESP. Inmutabilidad. PORT. Immutabilidade. 

IT. Immutabilità, immutabilitate, immutabilitade. (chap. Inmutabilidat, inmutabilidats.)

13. Inmutatiu, adj., immutatif, changeant.

Virtut inmutativa.

So dels elemens inmutativas.

Eluc. de las propr., fol. 19 et 114. 

Vertu changeante. 

Sont immutatives des éléments. 

ESP. Inmutativo. (chap. Inmutatiu, inmutatius, inmutativa, inmutatives.)

14. Permutar, v., lat. permutare, permuter.

Desempari e doni e permuti de mi en vos.

(chap. Yo desamparo y dono y permuto de mí en vos.)

Tit. de 1275. Arch. du Roy. Toulouse, J. 321.

Je désempare et donne et permute de moi à vous.

CAT. ESP. Permutar. PORT. Permudar. IT. Permutare.

(chap. Permutá: permuto, permutes, permute, permutem o permutam, permutéu o permutáu, permuten; permutat, permutats, permutada, permutades. Encara se fan permutes de dos possessions entre dos persones. Permuta : cambi.)

15. Permutatio, s. f., lat. permutatio, permutation, changement.

Cofermi aquesta permutatio. 

Tit. de 1275. Arch. du Roy. Toulouse, J. 321. 

Je confirme.... cette permutation.

Permutatios de letra o de sillaba. Leys d'amors, fol. 121. 

Permutation de lettre ou de syllabe. 

CAT. Permutació. ESP. Permutación (permuta). PORT. Permutação. 

IT. Permutazione. (chap. Permutassió o permuta, permutassions o permutes.)

16. Permuta, s. f., échange, troc.

Non ha loc en permutas simplas. Fors de Bearn, p. 1085.

N'a pas lieu en échanges simples.

CAT. ESP. IT. (chap.) Permuta.

17. Permutador, s. m,, troqueur.

Los autres.... permutadors. Cout. de Condom.

Les autres... troqueurs.

IT. Permutatore. (chap. Permutadó, permutadós, permutadora, permutadores.)

18. Permutable, adj., lat. permutabilis, permutable, changeable. Permutabla per sa condicio.

Prepausan... las que han inmutabilitat a las permutablas.

Eluc. de las propr., fol. 8 et 1.

Permutable par sa condition.

Préfèrent... celles qui ont immobilité aux changeables. 

IT. Permutabile. (chap. Permutable, permutables.)

19. Permutatiu, adj., permutatif, propre à permuter.

O son.... permutativas. Leys d'amors, fol. 26. 

Ou elles sont.... permutatives.

Dels cors d'aquels qui la auzo permutativa. Eluc. de las propr., fol. 46.

Permutative des corps de ceux qui l'entendent. 

IT. Permutativo. (chap. Permutatiu, permutatius, permutativa, permutatives. )

20. Remudar, Remuiar, v., lat. remutare, remuer, changer, bouger, séparer.

Parlar ni remudar no i s pot. Liv. de Sydrac, fol. 16.

Parler ni remuer ne s'y peut.

Pero si s remuda

Malautes, quan mielhs cuda

En autra part guerir.

Peyrols: Pus de mon.

Pourtant aussi se remue le malade, quand il pense en autre part mieux guérir.

Mas que per aisso no m remut.

Rambaud d'Orange: Er quan. 

Pourvu que pour cela je ne me remue. 

Sol non polsa ni remuia.

Roman de Jaufre, fol. 44.

Seulement ne souffle ni remue.

Fig. Doz cavaliers prezans

Don largueza no s remuda. 

T. de Guion et de Maenard: En Maenard. 

Deux chevaliers prisés dont générosité ne se sépare pas.

Subst. A son remudar si eversa la maire. 

Liv. de Sydrac, fol. 65. 

A son remuer se renverse la matrice.

CAT. ESP. Remudar. IT. Rimutare. (chap. Remudá, remudás, sorollá, sorollás, com Ignacio Sorolla, moures mol, no está coto o quieto, no tartí.)

21. Remudamen, s. m., remuement, mouvement, agitation, changement.

Per la vanetat del dih sanc e de son remudamen. Liv. de Sydrac, fol. 104.

Par la légèreté dudit sang et de son agitation. 

Al remudament no fassa barat. Arbre de Batalhas, fol. 130. 

Au changement qu'il ne fasse pas tromperie. 

ESP. Remudamiento. IT. Rimutamento. (chap. Remudamén, remudamens; agitassió, agitassions; sorollamén, sorollamens.)

22. Transmudar, Trasmudar, v., lat. transmutare, transmuer, transporter, changer.

Virar e transmudar los motz. Leys d'amors, fol. 14. 

Changer et transporter les mots. 

Laurador termes moven

De lor logal o trasmudan.

Quan l' onor a Dieu deguda 

En creatura transmuda.

Brev. d'amor, fol. 127 et 74.

Laboureurs remuant ou transportant les limites de leur local.

Quand il transporte à la créature l'honneur dû à Dieu.

Part. pas. Las dichas dictios son transmudadas. Leys d'amors, fol. 108. Les dits mots sont transportés. 

ANC. FR. Destruisit le royaume de Assur et en transmua la seigneurie aux Persans, et aux Mèdes. Alain Chartier, p. 295. 

Vous qui m'avez en rocher transmué. 

Premières Œuvres de Desportes, p. 253. 

CAT. ESP. Transmutar, trasmudar. PORT. Transmutar, transmudar. 

IT. Trasmutare, tramutare. (chap. Transmudá, transmutá, trasmudá, trasmutá.)

23. Transmutacio, Trasmutacio, s. f., lat. transmutatio, transformation. Entro que es digerida et ha presa transmutacio.

En trasmutacios de metalhs.

Eluc. de las propr., fol. 14 et 240. 

Jusqu'à ce qu'elle est digérée et a pris transformation.

En transformations de métaux. 

CAT. Transmutació, trasmutació. ESP. Transmutación, trasmutación, trasmudación. PORT. Transmutação, trasmudação. IT. Trasmutazione, trasmutagione, tramutazione, tramutagione. (chap. Transmutassió, transmutassions; trasmutassió, trasmutassions; transmudassió, transmudassions; trasmudassió, trasmudassions. La mes coneguda es la transmutassió a la eucaristía.)

24. Transmudamen, Trasmudamen, s. m., transformation, permutation, bouleversement, changement.

Lo qual transmudamen o transpositio. Leys d'amors, fol. 108. 

Lequel changement ou transposition. 

Fai d' umors gran transmudamen 

La luna merman e creissen.

(chap. Fa de humors (aigües) gran transmudamén la lluna mermán y creixén.)

Brev. d'amor, fol. 34.

Fait grand bouleversement d'humeurs la lune diminuant, et croissant.

ANC. ESP. Trasmudamiento. IT. Trasmutamento, tramutamento.

(chap. Transmudamén, transmudamens; trasmudamén, trasmudamens; transformassió, permutassió, cambi. Ya se sap o sa sabíe que la lluna afecte mol a les aigües, desde les marees hasta al hora de llimpiá la sequia, o regá, o plantá, etc. en lluna nova o lluna vella. Aixó u saben mol be los allunats com Manel Riu Fillat, Carlos Rallo Badet, Ignacio Sorolla Vidal y alguns atres aragonesos catalanistes com los de la Ascuma.)

25. Transmudable, Trasmudable, adj., transmutable.

Ses comensamen e ses fi,

Non transmudables atressi.

Brev. d'amor, fol. 2. 

Sans commencement et sans fin, non transmutable pareillement.

ESP. Trasmutable. PORT. Transmutavel. IT. Trasmutabile.

(chap. Transmudable, transmudables; trasmudable, trasmudables.)


Mueis, Mueg, Mug, Muog, Mog, s. m., lat. modius, muid.

Richartz metra a mueis et a sestiers

Aur et argent.

Bertrand de Born: Miez sirventes. 

Richard dépensera à muids et à setiers or et argent. 

Tu li donaras X sols, o XX mugz de blatz chascun an.

Trad. du Code de Justinien, fol. 39. 

Tu lui donneras dix sous, ou vingt muids de blé chaque année. 

PORT. Modio. IT. Moggio.

jueves, 11 de abril de 2024

Lexique roman: I, Hi, Y - Illusio, Illuzio

 I.


I, s. m., troisième voyelle, et neuvième lettre de l'alphabet, i.

V vocals son: a, e, i, o, u. Leys d'amors, fol. 2. 

Cinq voyelles sont: a, e, i, o, u. 

Prima persona i. La prima persona e la terza en i. Gramm. prov.

Première personne i... La première personne et la troisième en i.


I, Hi, Y, pr. rel. des deux genres, lui, à lui, en lui, à elle, en elle, à eux, en eux, à elles, en elles, leur.

Ela li perdonet lo fait del baisar, e lo i autreiet en dos. V. de P. Vidal.

Elle lui pardonna le fait du baiser, et le lui octroya en don.

Doncx, qui vol viure ab morir,

Er don per Dieu sa vid' e la y presen.

Folquet de Marseille: Hueimais.

Donc, qui veut vivre avec mourir, maintenant donne pour Dieu sa vie et la lui présente.

Quar per aver e per somo

E per pretz hi faran ajut.

Bertrand de Born: Lo coms m'a.

Car pour argent et pour semonce et pour mérite lui feront aide.

Las donas...

Aras no y truep mas destric e dampnatge.

Albertet: En amor truep.

Les dames... maintenant je ne trouve en elles que peine et dommage.

ANC. ESP.

La casa ant el velo esa avien per choro,

Hy ofrecien el cabron è ternero è toro.

Sacrificio de la Misa, cop. 7.

Hy ofrecien el cabron è ternero è toro.


ANC. PORT. Ca se sabor avedes y...

De sempre de vos mal prinder,

Se sabor ouvessedes y.

Cancioneiro do coll. dos nobres, fol. 42.

L'ancien italien a aussi employé i pour les personnes et pour les choses: Chi d'amor sente, di mal far no i cale.

Cecco Angiulieri, Tav. de' doc. d'amore.

E una scritta i metti.

Barberini, Doc. d'amore, p. 265.

CAT. ESP. MOD. (allí) PORT. MOD. Alli. IT. MOD. Vi, ci, ivi.


I, Hi, Y, adv. relat., lat. ibi, y, là, à cela, en cela.

Lentis Villam cum omnibus ibi aspicientibus.

Titre de 855. D' Acheri, Spic., t. III, p. 342.

Quar vos no y etz, ni 'l valens coms no y es.

Aimeri de Peguilain: Anc no cugey.

Car vous n'y êtes, ni le vaillant comte n'y est pas. 

Sordel, ja pro no i auria

L' amigua, so sai en ver, 

Si l'amicx per lieis moria. 

T. de G. de la Tour et de Sordel: Us amicx. 

Sordel, jamais profit n'aurait en cela l'amie, je sais cela eu vrai, si l'amant mourait pour elle. 

Quar vos etz laissatz de chantar, 

E quar vos i volgra tornar. 

T. de M. Ventadour et de Gui d' Uisel: Gui. 

Parce que vous vous êtes délaissé de chanter, et parce que je voudrais vous ramener à cela.

- Adv. indét., avec le verbe aver employé impersonnellement ou avec un pronom indéfini: 

No i a ardit ni coart 

Enemic que no m' assalha.

Bertrand de Born: Un sirventes. 

N'y a hardi ni lâche ennemi qui ne m'assaille.

Tals n' i a, mas non dirai qui.

P. Cardinal: Tan son valen.

Tels y en a, mais je ne dirai qui.


I, Hi, conj., et.

On trouve, mais rarement, i dans l'acception de la conjonction et.

Alqun dizo i per e: A Sant Jacme hi a Nostra Dona. 

Leys d'amors, fol. 101.

Aucuns disent i pour et: A Saint-Jacques et à Notre-Dame.

G. los pres a omes i a comans.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 45. 

Gérard les prit pour ses hommes et à son commandement.

ESP. Y. (N. E. i latina también en castellano. Chap. Y griega.)

2. Aqui, adv. de lieu, là. 

S'anc vis homes ensenhatz, 

Ni ab baudor, so fon aqui.

P. Vidal: Abril issic. 

Si je vis oncques hommes instruits, et avec joie, ce fut là. 

Aytan cavalier son ayssi cum aqui. Leys d'amors, fol. 67. 

Autant de cavaliers sont ici comme là.

- Explétiv. avec meteis.

Aqui meteys vos sapchatz 

Ab los savis gen captener.

P. Rogiers: Senher Raymbautz. 

Là même sachez avec les sages vous bien conduire. 

Adv. comp. Quar n' aqui mov cortezia e solatz. 

Arnaud de Marueil: A gran honor. 

Car de là part courtoisie et plaisir.

D' aqui lo leveron li diable. V. de S. Honorat. 

De là l' enlevèrent les diables. 

Ve contricios d' aqui, en apres remissios. Trad. de Bède, fol. 16. 

Vient contrition de là, par après rémission. 

Per aqui monten cent miri auzello. Poëme sur Boèce. 

Par là montent cent mille oisillons. 

Pueis poirem quascus d' aqui en lai.

Pierre de Barjac: Tot francamen. 

Ensuite nous pourrons chacun de là en là. 

Significo loc... coma d' aqui enan. Leys d'amors, fol. 99. 

Signifient lieu... comme de là en avant. 

Tug li propheta de Samuel, e d' aqui en dreg. 

Trad. des Actes des apôtres, ch. 3. 

Tous les prophètes dès Samuel, et de là en droite ligne.

CAT. ESO. PORT. Aquí. IT. Qui. (chap. Aquí, astí, açí, assí.)

La Llitera no e Cataluña

3. Aici, Ayci, Aissi, Ayssi, adv. de lieu, ici.

Vos aport aici esta lansa. Roman de Jaufre, fol. 17.

Je vous apporte ici cette lance.

Substantiv. D' uey en un an partras d' ayci. V. de S. Honorat.

D'aujourd'hui en un an tu partiras d'ici.

Adv. comp. E per que? Ai te ren forfait,

Mas cant vuoil per aici passar?

Roman de Jaufre, fol. 18.

Et pourquoi? T'ai-je rien forfait, excepté que je veux passer par ici?

Merce fara, si no m mena

D' aissi enan per loncs plays.

Arnaud de Marueil: Belh m'es quan.

Elle fera merci, si elle ne me mène d'ici en avant par longs débats.

Non deu esser apelhatz d' ayssi en avant rey. Philomena.

Ne doit pas être appelé d'ici en avant roi.

Autra ley d' ayci enant. La nobla Leyczon.

Autre loi d'ici en avant.

CAT. Assi.

Icon, Ycon, s. m., lat. icon, icon, image, figure de grammaire.

Ycon vol aytan dire coma emagena o semblansa.

Icon es cant hom expon e declara una causa mens conoguda per autra mays conoguda. Leys d'amors, fol. 139.

(chap. Icono es cuan hom expón y declare una cosa menos coneguda per un atra mes coneguda.)

Icon veut dire autant comme image ou ressemblance. 

Image est quand on explique et détermine une chose moins connue par une autre plus connue.

(chap. Icono, imache; figura de gramática; imache de sans.)


Ictericia, Hyctericia, s. f., du lat. icteros, ictère, jaunisse.

Hyctericia es tacament de pel.

(chap. Icterissia es tacamén de pell. Se fiquen la pell y los ulls de coló groc.)

Aquels qui so en via de ictericia. 

Eluc. de las propr., fol. 98 et 77.

Jaunisse c'est tache de la peau. 

Ceux qui sont en voie de jaunisse.

CAT. ESP. PORT. Ictericia. IT. Itterizia. (chap. Icterissia.)


Idesa, s. f., haie, buisson.

La Loi des Lombards, lib. I, tit. 22, §. 30, explique iderzon par Sepimentum.

Voyez Schilter, Gloss. teutonic., p. 273.

Lo meton en un leit d' orfreis,... 

Geton desus idesa floria. 

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

Le mettent en un lit d'orfroi,... jettent par-dessus buisson fleuri.


Idola, Ydola, s. f., lat. idolum, idole.

L' idola lur dira veritat de la sort. V. de S. Honorat.

L'idole leur dira vérité du sort.

Menet lo al pabalho hon ero celas ydolas, e can fo denan la gran ydola, el pres un molto e tolc lhi la testa, e cascus dels autres ausizia ne autre, e gitavo lo davan las autras ydolas. Liv. de Sydrac, fol. 4.

Le mena au pavillon où étaient ces idoles, et quand il fut devant la grande idole, il prit un mouton et lui enleva la tête, et chacun des autres en tuait un autre, et le jetaient devant les autres idoles. 

CAT. Idola. ESP. (ídolo) PORT. Idolo. IT. Idola. (chap. ídolo, ídolos.)

2. Ydolatria, s. f., lat. idololatria, idolâtrie.

Aquesta error de ydolatria. Cat. dels apost. de Roma, fol. 31. 

Cette erreur d'idolâtrie. 

CAT. ESP. (idolatría) PORT. IT. Idolatria. (chap. idolatría, idolatríes.)

3. Idolatrar, v., idolâtrer, adorer les idoles.

Far idolatrar lo poble, servir fraudulentament a las idolas de tot lo mon.

Doctrine des Vaudois. 

Faire adorer les idoles au peuple, servir frauduleusement les idoles de tout le monde. 

CAT. ESP. PORT. Idolatrar. IT. Idolatrare. (chap. Idolatrá: idolatro, idolatres, idolatre, idolatrem o idolatram, idolatréu o idolatráu, idolatren; idolatrat, idolatrats, idolatrada, idolatrades.)  


Ierra, s. f., lat. hiera, composition médicinale, pastille, bol, sorte de pommade ou d'onguent.

Que sian donadas al malaute ierras grans e pillulas... 

Mondificacio del cap am ierras. Trad. d'Albucasis, fol. 4. 

Que soient données au malade pastilles grandes et pilules... 

Purification de la tête avec pommades. 

IT. Iera. (chap. Pomada, ungüén, pastilla, píldora, composissió medissinal; a Valensia píndola, píndoles.)

Ignavia, s. f., lat. ignavia, paresse, lâcheté. 

Ignavia... pot se apellar defalhimen de cor. V. et Vert., fol. 13. 

Lâcheté... peut s'appeler manque de coeur. 

PORT. IT. Ignavia. (N. E. Una palabra que se adecúa al doctorcico aragonés catalanista Ignacio Sorolla Vidal.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, encantat com ell sol

Ignir, v., lat. ignire, embraser, enflammer, allumer.

Cautz... molhada ab ayga si ignish et si escalfa soptament.

Eluc. de las propr., fol. 185. 

Chaux... mouillée avec eau s'allume et s'échauffe subitement.

- Part. pas. Igné, rougi par le feu.

La plus nauta regio del foc es apelat cel ignit.

Eluc. de las propr., fol. 107.

La plus haute région du feu est appelée ciel igné. 

Ferr ignit. Trad. d'Albucasis, fol. 6.

(chap. Ferro ruén.)

Fer rougi.

Quan es ignida monta per forsa del vent. Eluc. de las propr., fol. 132. Quand elle est embrasée elle monte par la force du vent.

(chap. Abrasá, aflamá, ensendre, iluminá).

2. Igne, adj., lat. igneus, igné, de feu. 

Lutz ignea... Per vertut de calor ignea...

(chap. Llum ígnea... Per virtut de caló ígnea. Ígnea claró o claridat.)

Ignea clartat.

Eluc. de las propr., fol. 265 et 266.

Lumière ignée... Par force de chaleur de feu... 

Clarté de feu. 

ESP. (ígneo) PORT. IT. Igneo. (chap. ígneo, ígneos, ígnea, ígnees;  abrasat, aflamat, ensés, iluminat.)

3. Ignicio, s. f., ignition.

Si ajustas... ignicio, se fon l'aur per foc. Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Si tu ajoutes... ignition, l'or se fond par le feu.

(chap. Ignissió, ignissions. ESP. Ignición, igniciones.)


Ignon, Uignon, s. m., oignon

Rabas, caus, als, ignos. Charte de Gréalou, p. 82.

(chap. Rabes, cols, alls, sebes. Rabes o raves, rabanissia, rabanissies, rabaneta, rabanetes; churubía, churubíes; nap, naps; safranoria, safranories, sanfandoria, sanfandories, etc. Tots són ben pareguts.)

Raves, choux, aulx, oignons.

A lui no dol, ni s'irais

Si 'l datz faisols ab uignos

Senes autra bandisos.

R. de Miraval, Gloss. occit., p. 37.

A lui ne fait peine, ni se fâche si vous lui donnez haricots avec oignons sans autre apprêt.

(chap. Seba, sebes (allium cepa); sebeta, sebetes. Lo mote dels de Penarroija de Tastavinssebollot, sebollots, sebollota, sebollotes. En inglés onion, en fransés oignon; alemán Zwiebel, italiá cipolla, castellá cebolla.)

Allioli, all y oli, aiòli, ailloli, all, oli


Illusio, Illuzio, s. f., lat. illusio, illusion.

Per la noitornal illusio. Trad. de Bède, fol. 81.

(chap. Per la ilusió nocturna : de la nit.)

Par l'illusion nocturne.

Per diabolical illuzio. Eluc. de las propr., fol. 77. 

Par illusion diabolique.

CAT. Illusió. ESP. Ilusión. PORT. Illusão. IT. Illusione.

(N. E. En el catalán moderno de laboratorios Pompeyo Fabra se usa la l geminadal·lpunt volat, para que il·lusió parezca una palabra diferente a la occitana y latina illusio o catalana pre-Fabra illusió; castellano: ilusión, portugués: illusão, italiano: illusione. En chapurriau ilusió.)

Catalanistas, Enric Valor, Pompeyo Fabra