Prophecia, Prophetia

Prophecia, Prophetia, s. f., lat. prophetia, prophétie.

Se compli la prophecia. Brev. d'amor, fol. 81.
(chap. Se cumplix la professía.)
S'accomplit la prophétie.

David, en la prophetia
Dis, en un salme que fes.

P. Cardinal: Vera Vergena.
David, en la prophétie dit, dans un psaume qu'il fit.

CAT. ESP. (Profecía) Profecia. PORT. Profecia, prophecia. IT. Profezia.
(chap. Profecía, profecíes; professía, professíes. A Pedro Saputo en chapurriau ne ix una:

Si te cases tindrás home,

llágrimes, pena y doló;

conserta sola lo teu amor

y lo fruit sirá gloriós.)

2. Prophetisar, Prophetizar, Profetizar, v., lat. prophetizare, prophétiser, prédire.

Las bonas gens que naisseran de sa generatio, prophetisaran l' avenimen del filh de Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 27.
(chap. Les bones gens que naixerán de sa (la seua) generassió, profetisarán l'avenimén del fill de Deu; la vinguda, advén, adviento.)
Les bonnes gens qui naîtront de sa génération, prophétiseront l'avénement du fils de Dieu.
Si 'l prophetizet ben e mau.

Marcabrus: Lo vers.
S'il prophétisa bien et mal.

So que Merlis,

Prophetisan, dis

Del bon rey Loys.
Germonde de Montpellier: Greu m'es.
Ce que Merlin, en prédisant, dit du bon roi Louis.

Part. pas. Sibilla avia profetizat. Cat. dels apost. de Roma, fol. 4.
(chap. La sibila habíe profetisat : predit, previst.)

La sibylle avait prédit.

CAT. Profetisar. ESP. PORT. Profetizar. IT. Profetizzare, profetiggiare.
(chap. Profetisá : profetiso, profetises, profetise, profetisem o profetisam, profetiséu o profetisáu, profetisen; profetisat, profetisats, profetisada, profetisades; profetisaré; profetisaría; si yo profetisara.)

3. Propheta, s. m. et f., lat. propheta, prophète.

El temps del bon propheta, lo filh de Dieu. Liv. de Sydrac, fol. 8.
Au temps du bon prophète, le fils de Dieu.
Es la paraula escricha
Per prophetas e averada.

Trad. d'un Évangile apocryphe.
La parole est écrite par les prophètes et avérée.
Helizabeth qu' es emprenhada
D' una propheta, san Johan.

Los VII Gaugs de la Verge.
Élisabeth qui est engrossée d'un prophète, saint Jean.
CAT. ESP. PORT. IT. Profeta. (chap. Profeta, profetes.)

4. Profetissa, s. f., lat. prophetissa, prophétesse.

Anna, que era profetissa. Trad. d'un Évangile apocryphe.
Anne, qui était prophétesse.
CAT. ESP. Profetisa. PORT. Profetissa. IT. Profetessa.
(chap. Profetisa, profetises; profetissa, profetisses.)

5. Prophetial, prophetal, adj., lat. prophetialis, prophétique, de prophète.

Avem plus ferma paraula prophetial a la qual nos entendem.

Trad. de la 2e Épître de S. Pierre.
Nous avons plus ferme parole prophétique à laquelle nous portons affection.

Per dezignar sa dignitat prophetal. Eluc. de las propr., fol. 8.
Pour désigner sa dignité de prophète.
(chap. Profétic, profetics, profética, profétiques.)

6. Prophetizamen, s. m., prophétie, prédiction.

Anet ad infern, en lay tot drechamens,
Per adhomplir los ditz e 'ls prophetizamens.

Pierre de Corbiac: El nom de.
Alla en enfer, par là tout directement, pour accomplir les dits et les prophéties.
De Merlin lo salvage, com dis escuramens
De totz los reys engleis lo prophetizamens.
(chap. De Merlín lo salvache, com va di oscuramen de tots los reys inglesos lo profetisamén : professía, predicsió.)

Pierre de Corbiac: El nom de.

De Merlin le sauvage, comment il dit obscurément de tous les rois anglais la prédiction.
(chap. profetisamén, profetisamens : professía, professíes, predicsió, predicsions)

Propiciacio

1. 10. Extraordinaria aplicassió de Pedro Saputo.

Capítul X.

Extraordinaria aplicassió de Pedro Saputo.

Capsots los pares, tontos los mestres, badocs los veíns, mes valdríe no naixe, o no estudiá res y viure sol o anassen als montes si un sapiguere que allí habíe de topetá en una compañera de trate confortán y recreatiu. Dichós de Pedro Saputo, que encara que se va trobá en mols abatuts va sabé librás de ells y fels la figa. Yo, fora de mon pare... No vull di lo demés. Sobre que ting amics y amigues del alma que a pun estic de tratáls de idiotes, com a creure homens de pro als faramalles, charlatans, engañadós y hipócrites que mo se venen per Licurgos tocats per la Providensia pera remediá la España y reformá lo món.

Habíe lo nostre chiquet pintó sentit parlá al mestre Artigas de autós y llibres del art, y li va suplicá al siñó mossen que li faiguere portá tots los que trobare; y en dos o tres mesos va tindre los que mes se coneixíen allabonses. Se va ficá a estudiáls en molta afissió y no menos constansia, y per los matins y les velades passáe casi tot lo tems en alló, sense olvidá al mateix tems los atres ejercicios, alternán después lo traball per hores y hasta per díes segons lo humor o la disposissió, perque teníe per máxima lo no violentás may ni cansás fen ejercicio. Conque estudiabe, dibuixabe, pintabe, esculpíe, tornejabe, repassabe la solfa, y tocáe los diferens instrumens que sabíe. A sa mare li va di que no anare mes a rentá roba de atres, sino que bonamen serviguere a casa a les persones de mes estat del poble que li pareguere; y encara aixó li díe lo cor que duraríe poc tems, y mentrestán se anare tratán en algo mes de estima y dessensia.

Per capricho va pintá a un taulonet un niu de oronetes al momén de arribá la mare en lo minjá, ya escomensán a traure ploma los minudets, y la va enclavá per la nit desde una finestra a una fusta de les que formáen lo ráfec de la teulada, que no ere alt; y pel matí mol prontet ya lo estáen codolechán los sagals del carré enfadanse perque no podíen sisquera fé fugí a la mare, y cridanla oreneta bruixa perque habíe fet allí lo niu sense vóreu ells. U va sentí Pedro Saputo, y va eixí y va traure lo taulonet, quedán los sagals avergoñits per una part, y per l'atra enriénsen de ells mateixos. 

Va corre la veu y van vindre a vore la pintura infinites persones; pero ell los va di que no podíe vores de prop, sino al ráfec y desde lo carré; y així la va torná a ficá al seu puesto, y tot lo poble veníe a vore aquell prodigio de un chiquet de catorse añs. 

Si no s'haguere perdut después de mort, haguere pugut sé un atre Yalisso, que va fé un goz pintat a un cuadro en tal perfecsió, que pareixíe hasta rabiós, y va costá guerres per tíndrel, y al final, después de mol tems, va sé portat del Asia a Roma y dedicat per Augusto César al Capitolio.

Va pintá aquell añ dos sales, una de un benefissiat ric, y l'atra del hidalgo pare de Eulalia, qui, pera acabá de borrá la memoria de les paraules que va di a sa mare de Pedro Saputo, li fée mes favor que ningú al poble. Y en verdat, encara que lo chiquet ere tan generós, no podíe olvidá del tot les dos raderes expresions que va fé aná contra nell y sa mare; y aixó que no compreníe encara tota la malissia que portáen. Va morí desgrassiadamen lo hidalgo cuan estáe pintán lo radé lienzo de la seua sala. La va acabá, pero afegín a dal dos angels en ademán de estendre sobre lo cuadro un vel blang de crespón en orla negra. Y va ficá encara allí un atre primor; y va sé que an aquells angels va fé lo retrato de Eulalia y lo seu, ixíen tan be que pareixíe que los hagueren tallat los caps y los hagueren apegat als cossos despullats dels angels.

Com ya seguíe les regles del art y sabíe com plasmá la naturalesa, va advertí entonses mols defectes a les pintures de la capella de la Corona; y va demaná llissensia pera ficá un rótul que declarabe quí les habíe fet y la edat que teníe. Pero la obra milló, la obra de mes mérit, y u va di ell cuan ya no podíe equivocás, va sé sempre lo niu de oronetes, que alguns van volé comprá, ñabén qui li va oferí hasta coranta escuts de or, que per als coneixedós que podíe ñabé a un poble com Almudévar, ere mol, sense duda. Se va pedre, com hay dit, a la seua mort, així com atres coses de mol primor y valor que ñabíe a casa seua.

Entre los llibres de pintura van vindre tamé dos en latín y un en italiá, y va di: pos yo estes llengües hay de adepéndreles. Y en efecte se va ficá a estudiá la latina, y en una semana va adependre los nominatius y les conjugassions, perque la seua memoria ere assombrosa. Pero no li van permetre seguí este estudi les dos obres de pintura que va tindre al poble.

Sa bona mare recordabe ara moltes vegades la professía de la gitana, pero calláe per no di lo engañ en que la habíen seduít, exposanse ademés a que no la cregueren, encara que la seua honestidat y mol juissi la abonaren per al que vullguere di en defensa seua. Pero después de ben pensat u dixáe está, y resumíe totes les seues reflexions en estes cristianes paraules: 

Deu me perdono aquell fallo y no me dono tot lo be an esta vida.