Mostrando las entradas para la consulta familia ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta familia ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 9 de mayo de 2026

Sedicio, Seditio, Sedicion, Segar, Segador, Segon, Seguel

Sedicio, Seditio, Sedicion, s. f., lat. seditionem, sédition.
Viras environ
Mortal sedicion.
V. de S. Honorat.
Vous verriez alentour mortelle sédition.
La seditio tessalonica. Cat. dels apost. de Roma, fol. 50.
(chap. La sedissió tessalónica.)
La sédition thessalonique.
CAT. Sedició. ESP. Sedición. PORT. Sedição. IT. Sedizione. (chap. Sedissió, sedissions, com la de Carlitos Puigdemont a Cataluña. Als textos antics ix que estabe penada en la mort o exili. Sedissiós, sedissiosos, sedissiosa, sedissioses.)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

Segar, v., lat. secare, couper, scier, moissonner, faucher.
Las messios qu' el a fachas en arar o en semenar o en segar o en estivar lo blat. Trad. du Code de Justinien, fol. 17.
Les dépenses qu'il a faites à labourer ou à semer ou à couper ou à récolter le blé.
Part. prés. Segan prat am lo dalh el ma. Brev. d'amor, fol. 47.
(chap. Segán lo prat en la dalla a la ma. La dalla se fa aná en les dos mans; la corbella, fals o falz en una, y al atra la soqueta de fusta.)
Fauchant pré avec la faux à la main.
Part. pas. Madurat, segatz es apres;
Segat, hom lo bat per que salha
Et yesca lo blatz de la palha.
Leys d'amors, fol. 36.
Mûri, il est coupé après; coupé, on le bat pour que saille et sorte le blé de la paille.
La bona meysso cant es segada el camp. V. et Vert., fol. 66.
La bonne moisson quand elle est coupée au champ.
ANC. FR. C'estoyent des moissonneurs en chemise qui scioyent du blé aux plus grandes chaleurs du jour. Remi Belleau, t. 1, fol. 130.
Arbres planter et blez soier.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 376.
CAT. ESP. PORT. Segar. IT. Segare. (chap. Segá, segás: sego, segues, segue, seguem o segam, seguéu o segáu, seguen; segat, segats, segada, segades; segaré; segaría; si yo segara; si yo tinguera una dalla, cuántes faixes segaría.)

fulla, brindó, pontet, rastell, rampill, mánec, maneta, manelló, manilló, maniguill, costella de la fulla, falte la pedra per a esmolá y la enclusa

2. Segador, s. m., moissonneur, faucheur.
Comunamen segador
Per so penhon li penhedor 
Junh. 
Brev. d'amor, fol. 47.
Communément (en) faucheur pour cela les peintres peignent juin.
CAT. ESP. PORT. Segador. IT. Segatore. (segadó, segadós, segadora, segadores.)

Segon, prép., lat. secundum, selon.
Segon los corteiadors.
Giraud le Roux: A la mia.
Selon les courtiseurs.
Segon los ditz de la Sainta Escriptura.
Bernard de la Barthe: Foilla ni flors.
Selon les dits de la Sainte-Écriture.
Conj. comp. Segon que mandec, fo fayt. Philomena.
Selon qu'il commanda, il fut fait.
A greu sera est segl' en l' estamen
Que a estat, segon que auzem dir.
P. Cardinal: Tot atressi.
Difficilement sera ce siècle dans l'état qu'il a été, selon que nous entendons dire.
ANC. FR. Selunc nature, purchaceit
Sa viande cum il soleit. 
Marie de France, t. II p. 62.
CAT. Segons. ESP. Según. PORT. Segundo. IT. Secondo. (chap. Segons.)

Segon, adj. num., lat. secundus, second, deuxième.
La nueyt segonda devia intrar. Philomena.
La seconde nuit il devait entrer.
Subst. El segonz, Guirautz de Bornelh.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Le second, Giraud de Borneil.
Loc. Una no sai
Que segonda no 'l sia.
A. Daniel: Quan chai.
Une je ne sais qui seconde ne lui soit. 
- Cousin issu de germain, cousin second.
Fraire e cozi e segon.
(chap. Germá y cusí y cusí segón. De frater : fraire : frare : flare, flares.)
T. de Sifre et de Bernard: Mir Bernar.
Frère et cousin et second.
Gausceran Durtz e son frair' En Raimon
Am atretan cum s' eron mey segon.
Bertrand de Born: Quan la novella.
Gausserand Durt et son frère le seigneur Raimond j'aime pareillement comme s'ils étaient mes cousins seconds.
- Seconde farine, recoupe, bis-blanc.
Coma aquel que purga la pura farina del segon.
(chap. Com aquell que purgue la pura farina del segó.)
V. et Vert., fol. 35, 2e Ms.
Comme celui qui purge la pure farine du second.
- Rival, concurrent. 
Sol Dieus mi gart del segon. 
Raimond de Castelnau: Entr' ira.
Seulement que Dieu me garde du concurrent.
ANC. FR. Il fud li secunz qui là mist
La lei Deu e tenir la fist.
Marie de France, t. II, p. 419.
CAT. Segon. ESP. PORT. Segundo. IT. Secondo. (chap. Segón, segons, segona, segones; segundo, segundos, segunda, segundes. 1 segón de tems.)

2. Segondament, Segondamen, adv., secondement.
Itera... am enguent... segondament.
Trad. d'Albucasis, fol. 25. 
Réitère... avec onguent... secondement.
CAT. Segonament. ESP. Segundamente (Segundament). IT. Secondamente. 
(chap. Segonamen o segónamen; dos vegades; a la segona. Reiteradamen.)

3. Segondanament, adv., secondement.
Tu descuebre.. segondanament. Trad. d'Albucasis, fol. 44.
Tu découvres... secondement.

4. Segondar, v., lat. secundare, seconder. 
Qui ara no 'l segonda 
Non er de la taula redonda.
Roman de Jaufre, fol. 4.
Qui maintenant ne le seconde ne sera pas de la table ronde.
CAT. Secundar. ESP. (secundar) PORT. Segundar. IT. Secondare.
(chap. Secundá, seguí: secundo, secundes, secunde, secundem o secundam, secundéu o secundáu, secunden; secundat, secundats, secundada, secundades; secundaré la mossió de censura; secundaría; si yo secundara la majoría de vots.)

5. Secundari, adj., lat. secundarius, secondaire.
Tan... premiera que secundaria.
(chap. Tan... primera com secundaria.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 58.
Tant... première que secondaire.
CAT. Secundari. ESP. PORT. Secundario, segundario. IT. Secondario.
(chap. Secundari, secundaris, secundaria, secundaries.)

Secundari, secundaris, secundaria, secundaries.

6. Segundariament, Segondariamen, Secondariament, adv., secondairement, secondement.
Son pauzadas segondariamen. Leys d'amors, fol. 122. 
(chap. Són posades secundariamen o secundáriamen.)
Sont posées secondairement.
Secondariament per la longueza de temps. Doctrine des Vaudois.
Secondement par la longueur de temps.
Inscideys aquela segundariament. Trad. d'Albucasis, fol. 20.
Incise celle-là secondement.
CAT. Secundariament. ESP. (secundariamente) PORT. Segundariamente. 
IT. Secondariamente. (chap. Secundariamen o secundáriamen.)

7. Segundina, Secondina, s. f., lat. secundinae, segondine, arrière-faix, 
délivre.
Fetus... evolopat en la pel dita secundina, ab la qual naysh.
(chap. Feto... embolicat en la pell dita secundina, en la cual naix. Naix sone igual que naysh o naish.)
Eluc. de las propr., fol. 251.
Fétus... enveloppé dans la peau dite secondine, avec laquelle il naît.
Cove que no y laissas alcuna causa dedinz la segondina.
Trad. d'Albucasis, fol. 37.
Il convient que tu n'y laisses aucune chose dedans la secondine.
CAT. ESP. Secundina. PORT. Secundinas. IT. Secondina. (chap. Secundina, secundines dels ressién naixcuts.)

Seguel, s. m., du lat. secale, seigle.
Granetz de seguel hi moillatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Petits grains de seigle vous y mouillez.
Un sestier de seguel.
Tit. de 1279 et 1280. Arch. du Roy., Toulouse, J. 321.
Un setier de seigle.
CAT. Segol (sègol). IT. Segale, segola. (ESP. Centeno. Chap. Senteno; secale cereale L. Es de la familia del blat o formén, y está relasionat en la sibada.)

ESP. Centeno. Chap. Senteno; secale cereale L. Es de la familia del blat o formén, y está relasionat en la sibada.

trilla, noms, sibá, avena, senteno, blat

lunes, 4 de mayo de 2026

Salsifranha (saxifraga)

Salsifranha, s. f., lat. saxifraga, saxifrage, sorte de plante.
Que trusetz verbena e milfueilh
E plantag' e salsifranha.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que vous écrasiez verveine et mille-feuille et plantin et saxifrage.
CAT. Saxifragua. ESP. Saxifraga. PORT. Saxifragia. IT. Sassifraga, sassifragia.
(chap. Saxifraga, saxifragues.)

Salsifranha, s. f., lat. saxifraga, saxifrage, sorte de plante.

WIKI:

El de las saxífragas o saxifragas es el género (Saxifraga) con mayor número de especies de la familia de las saxifragáceas (Saxifragaceae), con alrededor de 450 aceptadas.

FRAGA; saxífragas o saxifragas es el género (Saxifraga)

Descripción:

La mayoría de las especies son pequeñas plantas vivaces, raramente anuales o bienales. Crecen en forma cespitosa o simple, algunas forman una roseta de hojas basales, en otras son pecioladas. El limbo puede ser entero con margen dentado o lobulado. Las inflorescencias pueden ser cimosas o con una sola flor. Flores normalmente bisexuales, con 4 o 5 sépalos en unas especies, de 7 a 8 en otras. Los pétalos (4 o 5) pueden ser blancos, amarillos, naranjas, rojos o púrpuras.

Distribución:

Se distribuyen en Asia, Europa, Norteamérica y Sudamérica principalmente en zonas alpinas.

Taxonomía
El género fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 398–405, en 1753.

Saxifraga: nombre genérico que viene del latín saxum, ("piedra") y frangere, ("romper, quebrar"). Estas plantas se llaman así por su capacidad, según los antiguos, de romper las piedras con sus fuertes raíces. Así lo afirmaba Plinio, por ejemplo. Artur Quintana Font rompía las nueces con su miembro viril. Así lo afirmaba Carrégalo, por ejemplo.

Sistemática:

El género se encuentra clasificado en 15 Secciones:

Saxifraga sect. Ciliatae Haw.
Saxifraga sect. Cymbalaria Griseb.
Saxifraga sect. Merkianae (Engl. & Irmsch.) Gornall
Saxifraga sect. Micranthes (Haw.) D.Don
Saxifraga sect. Irregulares Haw.
Saxifraga sect. Heterisia (A.M.Johnson) Small
Saxifraga sect. Porphyrion Tausch
Saxifraga sect. Ligulatae Haw.
Saxifraga sect. Xanthizoon Griseb.
Saxifraga sect. Trachyphyllum (Gaudin) W.D.J.Koch
Saxifraga sect. Gymnopera D.Don
Saxifraga sect. Cotylea Tausch
Saxifraga sect. Odontophyllae Gornall
Saxifraga sect. Mesogyne Sternb.
Saxifraga sect. Saxifraga

Principales especies

Saxifraga adscendens L.
Saxifraga aizoides L.
Saxifraga aleutica Hultén
Saxifraga apetala Piper
Saxifraga aprica Greene
Saxifraga babiana T. E. Díaz & Fern. Prieto
Saxifraga bronchialis L.
Saxifraga bryophora A.Gray
Saxifraga californica Greene
Saxifraga calycina Sternb.
Saxifraga careyana Gray
Saxifraga caroliniana Gray
Saxifraga carpetana Boiss. & Reut.
Saxifraga cebennensis Rouy & E.G.Camus
Saxifraga cernua L.
Saxifraga cespitosa L.
Saxifraga chrysantha Gray
Saxifraga davurica Willd.
Saxifraga dichotoma Sternb. subesp. albarracinensis
Saxifraga eriophora S. Wats.
Saxifraga eschscholtzii Sternb.
Saxifraga ferruginea Graham
Saxifraga flagellaris Willd. ex Sternb.
Saxifraga foliolosa R.Br.
Saxifraga fragosoi Sennen
Saxifraga gaspensis Fern.
Saxifraga gormanii Suksd.
Saxifraga granulata L.
Saxifraga hieraciifolia Waldst. & Kit. ex Willd.
Saxifraga hirculus L.
Saxifraga hirsuta L.
Saxifraga hitchcockiana Elvander
Saxifraga howellii Greene
Saxifraga hyperborea R.Br.
Saxifraga idahoensis Piper
Saxifraga integrifolia Hook.
Saxifraga longifolia Auct. ex Nyman
Saxifraga lyallii Engl.
Saxifraga marshallii Greene
Saxifraga mertensiana Bong.
Saxifraga michauxii Britt.
Saxifraga micranthidifolia (Haw.) Steud.
Saxifraga nathorstii (Dusen) Hayek
Saxifraga nelsoniana D.Don
Saxifraga nidifica Greene
Saxifraga nivalis L.
Saxifraga nudicaulis D.Don
Saxifraga nuttallii Small
Saxifraga occidentalis S. Wats.
Saxifraga odontoloma Piper
Saxifraga oppositifolia L.
Saxifraga oregana Howell
Saxifraga palmeri Bush
Saxifraga paniculata Mill.
Saxifraga pensylvanica L.
Saxifraga pentadactylis Lapeyr.
Saxifraga pentadactylis subsp. almanzorii P. Vargas
Saxifraga platysepala (Trautv.) Tolm.
Saxifraga razshivinii Zhmylev
Saxifraga redofskyi Adams
Saxifraga reflexa Hook.
Saxifraga rhomboidea Greene
Saxifraga rivularis L.
Saxifraga rosacea Moench
Saxifraga rufidula (Small) Macoun
Saxifraga rufopilosa (Hultén) Porsild
Saxifraga serpyllifolia Pursh
Saxifraga sibirica L.
Saxifraga sibthorpii Boiss.
Saxifraga spathularis Brot.
Saxifraga spicata D.Don
Saxifraga stellaris L.
Saxifraga stolonifera Meerb.
Saxifraga subapetala E.E.Nelson
Saxifraga taylorii Calder & Savile
Saxifraga tempestiva Elvander & Denton
Saxifraga tenella Wulfen
Saxifraga tenuis (Wahlenb.) Harry Sm. ex Lindm.
Saxifraga texana Buckley
Saxifraga tischii Skelly
Saxifraga tolmiei Torr. & A.Gray
Saxifraga tricuspidata Rottb.
Saxifraga tridactylites L.
Saxifraga umbrosa L.
Saxifraga virginiensis Michx.

(No confundir con buscar sexo en Fraga)

Mario Sasot Escuer; buscar sexo en Fraga; Zaidín, Saidí

viernes, 24 de abril de 2026

Repairar - Reptar

Repairar, v., retourner, revenir, rentrer, se retirer.
A Moncug repaireron, mati a la dinnea. 
(chap. A Moncug, Montcuc, van arribá, se van retirá, pel matí al amorsá; a la dinada.)
Guillaume de Tudela.
A Moncug ils se retirèrent, le matin à la dînée.
Lo cors es faihtz de terra, et en terra deu retornar e repairar.
Liv. de Sydrac, fol. 16.
Le corps est fait de terre, et en terre il doit retourner et rentrer.
Fig. Esta chansos, vuelh que tot dreg repaire
En Arago, al rey, cuy Dieus ajut.
P. Raimond de Toulouse: No m puesc.
Cette chanson, je veux que tout droit elle se retire en Aragon, au roi, à qui Dieu aide.
Subst. Mi es salvatge essils
E 'l repairars m' es afans.
(N. E. Parece una frase de Carlos Puigdemont o de los otros prófugos catalanes dicha muchos siglos atrás.)
Giraud de Borneil: No m platz.
M'est affreux l'exil et le retourner m'est peine.

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales; Mi es salvatge essils E 'l repairars m' es afans.


Part. prés. En fust en t' onor ben repairans.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.
Tu en fus dans ton domaine bien rentrant.
Part. pas. Romieu, que son repayrat, 
L' esurier son annat vezer.
V. de S. Honorat.
Les pélerins, qui sont rentrés, l'usurier sont allés voir.
Qui m' enqer en digz de cortezia
De cal part soi repairatz ni mogutz.
P. Vidal: No m fay.
Qui me demande avec paroles de courtoisie de quelle part je suis retourné et mu.
ANC. FR. Cel à son ostel repaira,
Et li jovenceax s'en torna.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 96.
De chevaliers et de serjans qui repairoient de Syrie.
Villehardouin, p. 46.
Ainz prist congié, si s'en repere.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 175.
Quan li estés fu repairiez, li rois esmut ses oz derechief.
Gestes de Louis-le-Débonnaire, Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 133.

2. Repaire, s. m., repaire, retraite, asyle, demeure.
Rossinhol, en son repaire
M' iras ma dona vezer.
Pierre d'Auvergne: Rossinhol.
Rossignol, en sa retraite tu m'iras ma dame voir.
Ben sembla 'l rey Daire,
Que sos baros gitet de lor repaire.
E. Cairel: Pus chai la.
Bien il ressemble au roi Darius, qui ses barons chassa de leur demeure.
Fig. Per vos ab cui tug bon ayp an repaire.
Perdigon: Aissi cum.
Pour vous avec qui toutes bonnes qualités ont asyle.
Loc. fig. Fina canso, dreg vas leys fas repaire.
Arnaud de Marueil: En mon cor.
Pure chanson, droit vers elle fais retraite.
ANC. FR. Si croy que Dieu l'a voulu traire
Vers luy pour parer son repaire
De paradis, où sont les saints.
Charles d'Orléans, p. 238.
Et vivre mieulx au céleste repaire.
Hist. de Anne Boleyn.
(chap. Retiro, retiros; assilo, assilos; aon se viu; inclús amagatall, amagatalls.)

3. Repairazon, s. f., retraite, retour.
Mon trahut degr' aver a la repairazon.
Roman de Fierabras, v. 4039.
Mon tribut devra avoir à la retraite.

4. Repeis, s. m., demeure, retraite.
La reina alberguet en un repeis.
(chap. La reina se va albergá a un retiro; retiret, retirets.)
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 94.
La reine hébergea dans une demeure.

Repazimar, Repaimar, v., apaiser, cesser, délaisser, se désister.
Us d' engan non repazima.
(chap. Un d'engañ no pare; no desistix; no cesse. Per ejemple, Ignacio Sorolla Vidal, Carlos Rallo Badet; Artur Quintana Font pronte dixará de engañá, pero queden los seus llibres y escrits. Quedará la paraula, per ejemple les paraules del añ 842 en antic chapurriau.)
Pierre d'Auvergne: Abans que il.
Un de tromperie ne se désiste.
Un Ms. porte repaima.


Reper, v., lat. repere, ramper, raser, se trainer.
Part. pres. Bestias... so ditas repens, quals so lauzertz.
Eluc. de las propr., fol. 229.
Bêtes... sont dites rampantes, tels sont lézards.

2. Rapar, v., ramper, raser, se trainer.
Serpent... si movo rapan. Eluc. de las propr., fol. 238.
Les serpents... se meuvent en rampant.

3. Reptil, s. m., lat. reptilis, reptile.
Reptils so bestias si moven per dilatatio et restrictio.
Adjectiv. Bestias... algunas apelam... reptils o reptans.
Eluc. de las propr., fo. 229.
Les reptiles sont bêtes se mouvant par dilatation et restriction.
Bêtes... aucunes nous appelons reptiles... ou rampantes.
CAT. ESP. Reptil. PORT. Reptil, reptile. IT. Rettile. (chap. Reptil, reptils.)

4. Reptilia, s. f., reptile.
Totas las reptilias que graponan sobre la terra.
Hist. de la Bible en provençal, fol. 1.
Tous les reptiles qui se trainent sur la terre.
(chap. Reptilia es la familia dels reptils. Serp, serps, fardacho, fardachos, esfardacho, esfardachos, sargantana, sargantanes, salamanquesa, salamanqueses, tritó o tritón, tritons; etc. Lo fardachet de Comodo o Komodo té la llengua com lo grillat de Manel Riu Fillat, o com la de Quintaneta.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

5. Reptar, v., lat. reptare, ramper, raser.
Part. prés. Bestias... algunas apelam... reptils o reptans.
Eluc. de las propr., fol. 229.
Bêtes... aucunes nous appelons... reptiles ou rampantes.
(chap. Reptá : repto, reptes, repte, reptem o reptam, reptéu o reptáu, repten; reptat, reptats, reptada, reptades. L'ou de la serp, de Juaquinico Monclús. Pronte haurá de reptá, perque no podrá caminá, de gort que está. ESP. Reptar.)

Temps de Franja, 2010, número 97, L'ou de la serp, Juaquinico Monclús (presidén de la Ascuma, catalaniste com ell sol).

Repetnar, v., ruer, se regimber.
El mezel aissi repetnet
Que tal del pe el li donet
C' a una part lo fes anar.
Roman de Jaufre, fol. 28.
Le lépreux ainsi rua que tel (coup) du pied il lui donna que d'un côté il le fit aller.

2. Repenada, s. f., ruade, riposte.
Apres comensarai tal repenada.
T. d'une Dame et de Montant: Ieu venc.
Après je commencerai telle ruade.

Reputar, v., lat. reputare, réputer, considérer, tenir.
Non se puesca dire ni reputar ciutadin.
(chap. No se pugue di ni reputá siudadá.)
Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 525.
Qu'il ne se puisse dire ni réputer citadin.
Aytal locutio reputariam a vici.
Cel a cui hom o diria se reputaria per injuriat.
Leys d'amors, fol. 132 et 54.
Pareille locution nous réputerions à vice.
Celui à qui on dirait cela se tiendrait pour injurié.
Part. pas. Per bon cavaliers reputat.
(chap. Per bon caballé reputat.)
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
Pour bon chevalier réputé.
Nobles homs, et per tal era tengut e reputat.
Tit. de 1404. Justel, Hist. de la maison de Turenne, p. 136.
Noble homme, et pour tel était tenu et réputé.
CAT. ESP. PORT Reputar. IT. Riputare. (chap. Reputá: reputo, reputes, repute, reputem o reputam, reputéu o reputáu, reputen; reputat, reputats, reputada, reputades; yo reputaré; yo reputaría; si yo reputara. Si una dona es mol puta, es reputa, y té mala reputassió, com aquella de La Venteta que anabe a vore Carlos Sancho Meix.)

Si una dona es mol puta, es reputa, y té mala reputassió, com aquella de La Venteta que anabe a vore Carlos Sancho Meix.

2. Reputatio, s. f., lat. reputatio, considération, réputation.
Aur ni argent no havio valor, qui ara so en major reputatio.
Eluc. de las propr., fol. 186.
Or ni argent n'avaient valeur, qui sont maintenant en plus grande réputation.
CAT. Reptatió (reputació). ESP. Reputación. PORT. Reputação.
IT. Riputazione.
(chap. Reputassió, reputassions.)

3. Reptar, v., imputer, accuser, blâmer, reprocher.
Lo reis lo pres de felnia reptar. Poëme sur Boèce.
Le roi l'entreprit de félonie accuser.
Mal a partit qui reptar l' en volgues.
Bernard de Rovenac: D' un sirventes.
Mal a partagé qui voudrait l'en accuser.
No m' o reptes nien.
R. Jordan: No puesc.
Que vous ne me le reprochiez nullement.
Substantiv. Vostre reptars m' es sabors.
Bertrand de Born: S' abrils.
Votre reprocher m'est saveur.
Part. pas. De vos e de totz autres
En deg esser reptatz.
V. de S. Honorat.
De vous et de tous autres j'en dois être accusé.
ANC. FR. Ne nuls ne lait sum hum de li partir, pus que il est reté.
Lois de Guillaume-le-Conquérant.
De criesme les reta et les prist.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 160.
CAT. ANC. ESP. Reptar. ESP. MOD. Retar. PORT. Reptar, retar.
(chap. Retá: yo te reto, tú me retes, ell mos rete, natros tos retem o retam, vatros mos retéu o retáu, ells o elles mos reten; retat, retats, retada, retades; yo retaré; yo retaría; si yo te retara te fotría una guantada que te hauríen de plegá d'enterra. Reto, retos.)

domingo, 25 de enero de 2026

Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

LXXXVIII. Reg. n. 1895, fol. 116. 25 nov. 1388.


Confirmacio, Juan I, capitols, Barchinona, consell, consellers

(texto en latín mes aball.
Per qué no li diuen y escriuen Barchinona cuan se trobe tantíssimes vegades este nom als textos antics? Los catalanistes com los de la Ascuma sol volen cambiá o recuperá los noms que an ells los apetix, pero Gerona o Leyda, Ilerda, Ilerde, Lerida sense tilde o en tilde, Lérida, no los agrade. Tampoc li dirán Dertusa o Dertosa a Tortosa. O Sent Boy. O mols atres noms: Terraça, Sabadel, Martoreyes, Corro jusa, Muncada, Munbuy, etc. del Censo de Pedro IV o Pere IV o En Pere de Aragó.

Imagineutos:

Aeroport Josep Tarradellas - Lo Prat - (BCHN) Barchinona;
Porta de Barchinona a la autopista;
Festas de la Mercè de Barchinona
IEC de Barchinona;
Lotja de Barchinona (en 1 L, com los conductós novels o novatos); Universitat de Barchinona (UB : Uns Burros); 
Parc Güell de Barchinona;
Sagrada Familia de Barchinona;
Fòrum Barchinona;
La Seu - Catedral de Barchinona
Lo 
Palau de la Música Catalana a Barchinona (o sigue: ocsitana)
Lo Palau Real, Reyal, Reial Major de Barchinona;
Lo Monasteri de Valldonzella de Barchinona;
Lo Monasteri de Monserrat o Monserrate o Montserrat prop de Barchinona, a Monistrol;
Las Ramblas de Barchinona; sí, lo plural en catalá, dialecte ocsitá, se escribíe en a, no en e, que es mes valensiá.
Lo Call de Barchinona; La Boqueria de Barchinona; Sant Jaume de Barchinona; Lo Portal de Sant Antoni de Barchinona; Lo Palau Episcopal o del Bisbe de Barchinona; Lo Archiu de la Corona de Aragó a Barchinona, al carré dels Comtes de Barchinona; Lo Hospital u Ospital de Santa Creu de Barchinona; Lo Monestir de Valldonzella de Barchinona ont per las monjas fou rebut (Juan II) e exint al pati ab Creu processionalment ...; Lo clero de la Seu, los canonges, etc. camí de Poblet, aon se enterraben mols Reys de Aragó; Ramón Berenguer IV no haguere pugut sé enterrat allí, perque no va sé Rey de Aragó, pero sí Princeps aragonensi, Princep, Príncipe, Lo prinsipal. Lo rey ere Ramiro II, la reina Petronila, Peronella, y después Alfonso II va sé rey de Aragó, y conde de Barselona, y marqués de Provensa, Marca + Provintia.
Per sert, escribíe o dictabe mol be en llengua ocsitana o plana lengua romana o vulgar - ya se troben (Raynouard) paraules al 842 a Straßburg, Estrasburgo-, vore lo poema de Namfos (Alfonso II): "Per mantas guizas m' es datz" y vore los Serments traduíts al fransés a Archive.org:

https://archive.org/details/sermentsprtsstr01mithgoog/page/n30/mode/2up)


Confirmacio feta per lo senyor rey dels capitols novellament ordonats per la ciutat de Barchinona e consell de aquella sobre la eleccio dels V consellers que la dita ciutat per privilegi ha acostumat de elegir cascun any en la festa de sant Andreu en e sobre lo regiment de la dita ciutat. Per ço com experiencia de fet monstra dels actes fets lur efficacia e virtut e per experiencia se sia clarament atrobat en la ciutat de Barchinona e en lo concell de cent jurats de aquella que la ordinacio en lany passat feta per lo consell de la dita ciutat e confirmada per lo senyor rey no es expedient ne profitosa en la forma que jau a la dita ciutat: per ço la dita ciutat e consell daquella compreses clarament los dits defalliments volent obviar a aquells et provehir de remey covinent ordona los capitols seguents sobre la forma de la eleccio de la consellaria e dels officials qui regexen los officis de mostaçaf e de la administracio de la casa del pes de la dita ciutat e supplica humilment al senyor rey que sia sa merce los dits capitols segons lur seria e tenor loar approbar e confirmar e en aquells interposar sa auctoritat e decret. Es conclos quel nombre de les persones a qui seran dats los rodolins sien XXIIII solament ço es VIII de cascun estament com no sia expedient que a tots aquells qui son en lo consell lo dia de sant Andreu sien dats rodolins car pot caure la eleccio en persones ineptes: les quals XXIIII persones es conclos que sien preses triades e elegides de totes aquelles qui seran en lo dit consell lo dit dia de sant Andreu en la forma seguent. Ço es quels ciutadans honrats ans de totes coses elegesquen VIII dels mercaders e apres que per la part dels dits mercaders sien elegits VIII dels ciutadans honrats e puys quels notaris especiers o aquells qui siuran en los escons qui son en la part dels mercaders elegesquen IIII dels manestrals qui sian de la part dels dits ciutadans honrats e subseguentment quels menestrals qui siuran en los escons de la part dels dits ciutadans honrats elegesquen IIII dels notaris e especiers o altres qui siuran en los escons de la part dels mercaders e que cascuns se esforcen de elegir com millors e pus enteses persones poran: e que mentre la una eleccio se fara nos procehesca en laltre mas fet per los primers eleccio ço es per los ciutadans honrats que elegesquen los segons ço es los mercaders e puys los tercers e los quarts qui son menestrals segons lorde dessus posat. E feta la eleccio dels dits XXIIII segons que dit es quels damunt dits se hagen a apartar en quatre parts ço es los VIII ciutadans honrats a una part e los VIII mercaders a laltre e los IIII de part dels notaris e speciers a laltre e los IIII menestrals de la part dels ciutadans honrats a laltre: e aço fet als dits VIII ciutadans honrats sien donats VIII rodolins eguals en forma e pes de cera ço es cascun I lo qual sia pres e tret per un infant de un baci ple daygua qui sia cubert en los quals VIII rodolins ne haje IV on haja en cascun un albera de pergami on sia escrit aquest nom elegidor e aquells a qui per lur sort vendra rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien dats VIII rodolins als VIII mercaders elegits e aquells IIII qui hauran rodoli ab albara sien elegidors e per semblant manera sien donats IIII rodolins als quatre elegits dels escons dels notaris e especiers en los quals IIII rodolins haja dos ab semblant albera com dessus es dit e aquells dos a qui vendran los rodolins ab albarans sien elegidors e aximateix sien dats IIII redolins als IIII menestrals en los dos dels quals rodolins haje semblants albarans e aquells dos a qui vendran los dits dos rodolins ab los albarans sien elegidors dels consellers del any subseguen. E hauts los dits XII elegidors per sort en la forma dessus dita apartarse han ab lo notari del consell en lo arxiu fet primerament per ells en lo consell de C jurats lo sagrament acustumat e tots XII o la major partida dells absent lo dit notari nomenaran III persones qui a lur coneguda sien bones e aptes per esser conseller en cap e lo notari appellat puys per ells scriura aquelles tres persones: e aço fet los dits XII tantost elegiran un prohom de si mateixs ço es aquell que Deus los administrara e lo dit prohom elegit en presencia de tots los XI sos companyons jur que de paraula o de continença no induesca los altres companyons seus o algun daquells de donar sa veu a certa persona ans haja a callar e star segur en sos continents dementre se fara la nominacio seguent: e tantost aço fet lo dit prohom elegit ensemps ab lo notari vagensen vers la lotja de la casa del consell e con seran a la porta del arxiu qui passa en lo verger daqui appellen un dels X elegidors qui seran romasos en lo arxiu e aquell appellat en presencia dels dits prohom e notari dins la dita lotja anomenen en conseller en cap un daquells tres qui per tots eren elegits en conseller en cap per aquell any lo qual vot de continent lo dit notari meta en scrit: e aquell qui haura dat son vot no torn a sos companyons ans sen pas en la casa del consell qui vuy se diu de XXX e apres los dits prohom e notari vinent ensemps a la dita porta del arxiu hajenne appellar altre de aquells qui son romases en lo dit arxiu e en presencia dels dits prohom e notari anomen aquell qui vijares II sera dels dits III per esser conseller en cap aquell any lo qual vot axi mateix lo dit notari scriva: e no torn aquell qui haura dat son vot a sos companyons qui seran romases en lo arxiu ans sen pas en la casa del consell demunt dita de XXX e axi sia fet de tots los altres de un a un qui seran romases en lo arxiu. E com tots hauran dats lurs vots vegen los dits prohom e notari qual dels dits III hauran mes veus e aquell qui mes veus haura sia escrit per lo dit notari per conseller en cap daquell any: e de continen los dits prohom e notari manifesten a tots los dits XI elegidors lo nom de aquell qui haura les meus veus. Pero si sesdevenia que dos dels dits III hagessen paritat de veus ço es que la un hagues V veus e laltre altres V e lo tercer una veu o en altre manera que sesdevengues paritat de veus que en aquell cas lo dit prohom qui sera stat ab lo dit notari ladonchs haja a donar la sua veu a la un daquells qui haura paritat de veus a aquell empero dels dits II qui mils II dictam sa consciencia e aquell sia haut per conseller en cap: e lo dit seu vot do lo dit prohom aximatex en secret present solament lo notari. E guardse be lo notari que con scriura lo vot dels elegidors no puxen los dits elegidors legir ne veurer lo un lo vot del altre: e en la forma dessus dita sia per los dits XII elegidors procehit en la eleccio del segon conseller e del tercer e del quart e del quint. E jatsia per la forma ja ordonada fossen tenguts los elegidors tots anys elegir en consellers III novicis ara en lo esdevenidor no sien tenguts de necessitat metre sino un novici: pero sils era viyares fos expedient de mes puxen metre fins a tres e no pus: e aquell qui sera stat conseller en qualque grau se vulla haja a vagar de esser conseller dos anys e aquells finits puxe esser tornat en conseller. Item quel prohom del qual damunt es feta mencio no haja veu en la eleccio sino en cas de paritat de veus axi com dessus es dit e lavors no pusca dar sa veu sino a la un daquells dos qui seran pars en veus. Item quel dia de santa Lucia sien elets en consell de C jurats XII persones en la forma damunt contenguda en la eleccio dels consellers los quals sien elegidors dels officis de mostaçaf e del execudor de la casa del pes los quals officis aquell jorn se fan: e lur manera e eleccio sia tal que tots ensemps concordablament o a les meus veus fet abans per ells sagrament devant lo concell elegesquen de lur bona testa sens tota sort lo nombre de les persones que per cascun dels officis en lo dit jorn fahedors hauran elegir.

(aixó anabe primé:)

Pateat universis quod nos Johannes Dei gracia etc. licet ad omnium fidelium et dilectorum nostrorum favoribus debitis prosequenda commoda et honores munificencie nostre liberalitas quadam generalitate sit habilis illis tamen quadam specialitate fit debitrix quos utilia et continuata obsequia graciis et favoribus apud culmen regium nostrum dignos reddunt utique et acceptos. Ad memoriam igitur reducentes nos annus est lapsus seu circa ad humilem et ingentem supplicacionem nostrorum dilectorum consiliariorum et proborum hominum civitatis Barchinone nonnulla capitula ordinacionem consiliariorum et aliorum officialium per vos eligendorum utilitatem rei publice civitatis prefate concernencia laudasse approbasse confirmasse et ratificasse prout in quodam privilegio per nos vobis concesso dato die XXIII mensis octobris anni MCCCLXXXVII infra monasterium de Valdonzella et clauso per fidelem consiliarium et prothonotarium nostrum Galcerandum de Ortigiis seriosius continetur: nunc autem per nuncios civitatis predicte ad curias generales Montissoni celebrandas vestri ex parte destinatos pro utilitate declaracione et confirmacione premissorum capitulorum comparentes nonnulla capitula nobis oblata fuisse denique et ostensa tenoris et continencie subsequentis.

(y aixó después:)

- Nobis humiliter supplicando quod dicta capitula et contenta in eis laudare approbare et confirmare de nostra solita clemencia dignaremur nos dictis supplicationibus inclinati benigne comodumque ac utilitatem civitatis prefate omnimode affectantes concernentesque dicta capitula et contenta in eis prefate civitati fore utilia ac etiam opportuna: tenore presentis nostri privilegii per V annos proxime et continue secuturos ac postea ad nostre regie dignitatis beneplacitum duraturi predicta capitula et contenta in eis laudamus approbamus ratifficamus et nostre confirmacionis presidio roboramus: et casu quo elapsis dictis V annis tempore dicti beneplaciti nostri durante dicta capitula voluerimus revocare volumus et presentis serie consentimus ac mandamus quod privilegium et capitula ante presentem concessionem super dicta ordinacione prefate civitatis facta in ejus valore ac robore permaneant presenti privilegio in aliquo non obstante. Mandantes per eandem universis et singulis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris vel dictorum officialium locatenentibus quatenus presens nostrum privilegium et in eo contenta firmiter teneant pariter et observent et inviolabiliter observari faciant et in aliquo non contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua racione. In cujus rei testimonium presentem fieri et sigillo nostro pendenti jussimus comuniri.
Data in Montesono die XXV novembris anno a nativitate Domini MCCCLXXXVIII regnique nostri secundo. - Sig+num Johannis Dei gratia etc. - Rex Johannes. - Testes sunt infans Martinus dux Montisalbi Garcias archiepiscopus Cesarauguste Gastonus de Montechateno Antonius de Vilariacuto Eximinus Petri de Arenosio milites.


domingo, 11 de enero de 2026

Gerard Bellalta, Empresario, presidente, Círculo Empresarios Tabarnia

Gerard Bellalta. Empresario y presidente del Círculo de Empresarios de Tabarnia.


- Tengo 57 años. Soy empresario y pertenezco a una familia cuyo origen catalán se sumerge en el siglo XVII. Mis antepasados lucharon junto a Ramón Cabrera i Griñó en el bando carlista y también con el general Franco en la guerra contra el comunismo. He trabajado duro desde muy temprana edad. Tengo una gran mujer y dos hijas maravillosas. Soy catalán de nacimiento y de origen; sin embargo, debo decir, no sin dolor, que hoy me avergüenzo profundamente de serlo y también muy cansado de vivir en Cataluña.


Tabarnia, oprimida, Marta Rovira, Tabàrnia
Marta Rovira, la oprimida fugada, cuando le nombran Tabàrnia

Estoy muy harto de tener que convivir a diario con catalanes que odian profundamente a los que pensamos de forma distinta. Estoy harto de puigdemontesoriolescolaus, fachines, pujolestorrentesjunquerasterribaslaportasguardiolasrovirasgabrielasraholastraperosokupasmanteroscuperosyihadistas y demás gentuza que en Cataluña degrada tanto la condición humana.


independencia, no existe, son los padres


Estoy harto de que el Gobierno de España deje sin respuesta los permanentes actos de insurrección que se producen a diario en todas las ciudades catalanas. Estoy harto del abandono sometido durante años a los catalanes que hemos sido siempre fieles a España.

Estoy harto de que me roben los políticos catalanes y que ese dinero vaya a parar a la gente demasiado perezosa para ganarlo.


Tabarnia, autonomía, autonomia, Tabàrnia, CUP, escombrem-los


Estoy harto de que me digan que el movimiento separatista es pacífico, cuando todos los días me llegan decenas de historias de catalanes que son ofendidos, agredidos, amenazados, boicoteados… por no someterse a los dictados ni aceptar el relato mentiroso de los secesionistas.




Estoy harto de los supremacistas catalanes y de aquellos que, para reivindicar su catalanidad, han renunciado a sus raíces procedentes de otros puntos de España, con gran olvido de lo que son.


Boadella, cul, culo, bandera, estelada
Boadella, Tabàrnia


Estoy harto de lazos amarillos, de insultos a España, de mossos que no sirven por igual a todos los catalanes, de periodistas mercenarios que desinforman deliberadamente, de docentes que enseñan a los niños a interiorizar el odio a España, de los radicales que han tomado el control de nuestras calles, de los políticos que han echado un pulso al Estado con la connivencia y el dinero del mismo Estado.




Estoy harto de que todos nuestros errores y fracasos sean siempre culpa de otros y nunca de nosotros mismos. Estoy harto de que no aceptemos nuestras muchas taras morales.


Bernat Catasús, JNC, matón de Puchcagón
Bernat Catasús, JNC, matón de Puchcagón

Estoy harto de que utilicen nuestro dinero para financiar medios de comunicación que predican el odio contra los catalanes que nos sentimos profundamente españoles, por convicción y por principios.




Estoy harto de la inmersión lingüística. He tenido que matricular a la menor de mis hijas en un centro de enseñanza privada para que conozca la lengua de Cervantes y tenga las oportunidades fuera de Cataluña que la lengua catalana no le ofrecerá nunca.


un dels Jordis, Catalunya


Estoy harto de que me digan que el derecho a decidir de dos millones de catalanes debe imponerse al deseo de cuarenta millones de españoles de permanecer unidos.

Estoy harto de escuchar a los políticos separatistas hablando mal del resto de España, cuando sabemos que le debemos todo cuanto hemos sido.


bar, catalanista


También estoy malditamente harto de que se acuse a España de robarnos, sobre todo cuando los que nos han robado han sido los políticos separatistas que hoy proclaman el desorden y la rebelión, porque no tienen nada que perder.


Estoy harto de que los funcionarios catalanes alineados con el separatismo aparenten ser el mejor ejemplo de compromiso con nuestra gente. Estoy harto de que gente que no ha emprendido nunca nada ni pagado una sola nómina, hayan construido el relato de una Cataluña de buenos y malos.

https://www.youtube.com/watch?v=Ewanuvkqz2Q


catanazi, aviso, aniré i mataré els seus pares davant d´ells
aviso, aniré i mataré els seus pares davant d´ells, xbdn1971


Estoy harto de los catalanes lobotomizados, que son una masa inerte enferma de odio, pero profundamente cobarde. Estoy harto de que se escondan tras los periodistas extranjeros y que cuando tienen que jugársela, deciden huir de la justicia. Estoy harto del permanente relato victimista, que se tergiverse la historia; que se ignore, por ejemplo, que cuando Franco venía a Cataluña, los líderes catalanes acudían rastreramente al palacio de Pedralbes a rendirle pleitesía y los obispos catalanes lo sacaban bajo palio en Montserrat.





Ana Gabriel, CUP, catanazi
Ana Gabriel, ayer, con disfraz de pro etarra, hoy en Suiza


Estoy harto de que se caricaturice permanentemente a España, que se la dibuje como un país culturalmente atrasado, cuando los catalanes no tenemos un solo acontecimiento popular que nos sirva de atracción turística, como por ejemplo lo es Sevilla en su Feria de AbrilValencia en sus FallasMálaga en su Semana SantaHuelva en su Rocío (escarcha, rosada) o Pamplona en sus Sanfermines.


Jordi Pujol, Artur Mas
Jorge Pujol y Arturo Mas

Estoy harto de que se menosprecien las tradiciones españolas y que luego copiemos sus ferias, charangas y romerías. Estoy harto de los hipócritas antitaurinos catalanes que acuden a las principales ferias taurinas del resto de España.


Che Guevara, plaza toros, las ventas, Madrid
Che Guevara, plaza toros, las ventas, Madrid


Estoy harto de que nos sintamos superiores cuando el genio creativo hace tiempo que lo perdimos. Estoy harto de que hablemos mal de todo el mundo, de que hagamos mofa de las costumbres de otras regiones, cuando nuestros bailes, nuestros trajes regionales, nuestra cultura de calle, carece de interés salvo para nosotros mismos.


Jordi Pujol, Quebec, Catalunya


Estoy harto del desprecio a los andaluces, cuando no consta que nuestros compatriotas del sur recurran a las sardanas (un baile sardo, de Sardinia, Cerdeña, Sardenya, etc.) para amenizar sus fiestas, como nosotros recurrimos a su folclore para amenizar las nuestras.



Perros en Jaén, a los diez días de llegar a Cataluña


Estoy harto de que nos creamos el ombligo del mundo cuando no tenemos un solo símbolo cultural e identitario por el que se nos reconozca fuera de España. Quizás la barretinabarret, beret? 

Estoy harto de los curas y obispos que respaldan en las homilías a los que ayer quemaban sus templos.

Lluís Companys, un genocida como referente moral y político del independentismo catalán.


apoyo, internacional, independentismo, catalán


Estoy harto de que las familias y los amigos no podamos reunirnos civilizadamente sin que las diferencias políticas marquen el desarrollo de la velada.

Estoy harto del fanatismo de miles de catalanes, que interpreten como una victoria lo que no ha sido sino una gran derrota, que se dejen engañar como niños, que consideren héroes a los representantes de la casta más ladrona y corrupta de España.




nazismo, catalanismo, nazionalismo, NAZI, Nationalsozialismus


Estoy harto del escaso valor que tiene la palabra dada en Cataluña, de que hayamos acabado con el seny, de que la desmemoria nos impida reconocer nuestras complicidades históricas con esclavistasterroristas y oligarcas usureros, del cobarde victimismo del separatismo, de que media Cataluña odie a la otra media, de que nuestra adhesión a España haya dependido siempre del dinero recibido. Estoy harto de los empresarios catalanes que ayudaron a Franco a ganar la guerra y que luego se alinearon con el separatismo. Estoy harto de que el voto de la Cataluña rancia valga el triple que el de un barcelonés.


catalanistas, Arnaldo Otegui, etarra, ETA, bildu, EH
La brossa s'ajunte, catalanistes amb l´etarra Arnaldo Otegui
 

También estoy harto de que pocos catalanes se enfrenten a la realidad de una región que, antes de 50 años, será mayoritariamente musulmana.

Sí, estoy terriblemente harto de lo que muchos catalanes están haciendo. Estoy profundamente avergonzado de ser catalán y muy harto de vivir en Cataluña.


escola, doctrina, adoctrinament, catalá
adoctrinament a l´escola ? Què va!

Lo lamento por mis hijas. Lamento que se vayan a encontrar con una Cataluña mucho peor que la que nosotros heredamos. Gracias a Dios que aún nos queda el resto de España para liberarnos de este infierno, del que estoy cada día más harto.