Mostrando las entradas para la consulta escarcha ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta escarcha ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 11 de enero de 2026

Gerard Bellalta, Empresario, presidente, Círculo Empresarios Tabarnia

Gerard Bellalta. Empresario y presidente del Círculo de Empresarios de Tabarnia.


- Tengo 57 años. Soy empresario y pertenezco a una familia cuyo origen catalán se sumerge en el siglo XVII. Mis antepasados lucharon junto a Ramón Cabrera i Griñó en el bando carlista y también con el general Franco en la guerra contra el comunismo. He trabajado duro desde muy temprana edad. Tengo una gran mujer y dos hijas maravillosas. Soy catalán de nacimiento y de origen; sin embargo, debo decir, no sin dolor, que hoy me avergüenzo profundamente de serlo y también muy cansado de vivir en Cataluña.


Tabarnia, oprimida, Marta Rovira, Tabàrnia
Marta Rovira, la oprimida fugada, cuando le nombran Tabàrnia

Estoy muy harto de tener que convivir a diario con catalanes que odian profundamente a los que pensamos de forma distinta. Estoy harto de puigdemontesoriolescolaus, fachines, pujolestorrentesjunquerasterribaslaportasguardiolasrovirasgabrielasraholastraperosokupasmanteroscuperosyihadistas y demás gentuza que en Cataluña degrada tanto la condición humana.


independencia, no existe, son los padres


Estoy harto de que el Gobierno de España deje sin respuesta los permanentes actos de insurrección que se producen a diario en todas las ciudades catalanas. Estoy harto del abandono sometido durante años a los catalanes que hemos sido siempre fieles a España.

Estoy harto de que me roben los políticos catalanes y que ese dinero vaya a parar a la gente demasiado perezosa para ganarlo.


Tabarnia, autonomía, autonomia, Tabàrnia, CUP, escombrem-los


Estoy harto de que me digan que el movimiento separatista es pacífico, cuando todos los días me llegan decenas de historias de catalanes que son ofendidos, agredidos, amenazados, boicoteados… por no someterse a los dictados ni aceptar el relato mentiroso de los secesionistas.




Estoy harto de los supremacistas catalanes y de aquellos que, para reivindicar su catalanidad, han renunciado a sus raíces procedentes de otros puntos de España, con gran olvido de lo que son.


Boadella, cul, culo, bandera, estelada
Boadella, Tabàrnia


Estoy harto de lazos amarillos, de insultos a España, de mossos que no sirven por igual a todos los catalanes, de periodistas mercenarios que desinforman deliberadamente, de docentes que enseñan a los niños a interiorizar el odio a España, de los radicales que han tomado el control de nuestras calles, de los políticos que han echado un pulso al Estado con la connivencia y el dinero del mismo Estado.




Estoy harto de que todos nuestros errores y fracasos sean siempre culpa de otros y nunca de nosotros mismos. Estoy harto de que no aceptemos nuestras muchas taras morales.


Bernat Catasús, JNC, matón de Puchcagón
Bernat Catasús, JNC, matón de Puchcagón

Estoy harto de que utilicen nuestro dinero para financiar medios de comunicación que predican el odio contra los catalanes que nos sentimos profundamente españoles, por convicción y por principios.




Estoy harto de la inmersión lingüística. He tenido que matricular a la menor de mis hijas en un centro de enseñanza privada para que conozca la lengua de Cervantes y tenga las oportunidades fuera de Cataluña que la lengua catalana no le ofrecerá nunca.


un dels Jordis, Catalunya


Estoy harto de que me digan que el derecho a decidir de dos millones de catalanes debe imponerse al deseo de cuarenta millones de españoles de permanecer unidos.

Estoy harto de escuchar a los políticos separatistas hablando mal del resto de España, cuando sabemos que le debemos todo cuanto hemos sido.


bar, catalanista


También estoy malditamente harto de que se acuse a España de robarnos, sobre todo cuando los que nos han robado han sido los políticos separatistas que hoy proclaman el desorden y la rebelión, porque no tienen nada que perder.


Estoy harto de que los funcionarios catalanes alineados con el separatismo aparenten ser el mejor ejemplo de compromiso con nuestra gente. Estoy harto de que gente que no ha emprendido nunca nada ni pagado una sola nómina, hayan construido el relato de una Cataluña de buenos y malos.

https://www.youtube.com/watch?v=Ewanuvkqz2Q


catanazi, aviso, aniré i mataré els seus pares davant d´ells
aviso, aniré i mataré els seus pares davant d´ells, xbdn1971


Estoy harto de los catalanes lobotomizados, que son una masa inerte enferma de odio, pero profundamente cobarde. Estoy harto de que se escondan tras los periodistas extranjeros y que cuando tienen que jugársela, deciden huir de la justicia. Estoy harto del permanente relato victimista, que se tergiverse la historia; que se ignore, por ejemplo, que cuando Franco venía a Cataluña, los líderes catalanes acudían rastreramente al palacio de Pedralbes a rendirle pleitesía y los obispos catalanes lo sacaban bajo palio en Montserrat.





Ana Gabriel, CUP, catanazi
Ana Gabriel, ayer, con disfraz de pro etarra, hoy en Suiza


Estoy harto de que se caricaturice permanentemente a España, que se la dibuje como un país culturalmente atrasado, cuando los catalanes no tenemos un solo acontecimiento popular que nos sirva de atracción turística, como por ejemplo lo es Sevilla en su Feria de AbrilValencia en sus FallasMálaga en su Semana SantaHuelva en su Rocío (escarcha, rosada) o Pamplona en sus Sanfermines.


Jordi Pujol, Artur Mas
Jorge Pujol y Arturo Mas

Estoy harto de que se menosprecien las tradiciones españolas y que luego copiemos sus ferias, charangas y romerías. Estoy harto de los hipócritas antitaurinos catalanes que acuden a las principales ferias taurinas del resto de España.


Che Guevara, plaza toros, las ventas, Madrid
Che Guevara, plaza toros, las ventas, Madrid


Estoy harto de que nos sintamos superiores cuando el genio creativo hace tiempo que lo perdimos. Estoy harto de que hablemos mal de todo el mundo, de que hagamos mofa de las costumbres de otras regiones, cuando nuestros bailes, nuestros trajes regionales, nuestra cultura de calle, carece de interés salvo para nosotros mismos.


Jordi Pujol, Quebec, Catalunya


Estoy harto del desprecio a los andaluces, cuando no consta que nuestros compatriotas del sur recurran a las sardanas (un baile sardo, de Sardinia, Cerdeña, Sardenya, etc.) para amenizar sus fiestas, como nosotros recurrimos a su folclore para amenizar las nuestras.



Perros en Jaén, a los diez días de llegar a Cataluña


Estoy harto de que nos creamos el ombligo del mundo cuando no tenemos un solo símbolo cultural e identitario por el que se nos reconozca fuera de España. Quizás la barretinabarret, beret? 

Estoy harto de los curas y obispos que respaldan en las homilías a los que ayer quemaban sus templos.

Lluís Companys, un genocida como referente moral y político del independentismo catalán.


apoyo, internacional, independentismo, catalán


Estoy harto de que las familias y los amigos no podamos reunirnos civilizadamente sin que las diferencias políticas marquen el desarrollo de la velada.

Estoy harto del fanatismo de miles de catalanes, que interpreten como una victoria lo que no ha sido sino una gran derrota, que se dejen engañar como niños, que consideren héroes a los representantes de la casta más ladrona y corrupta de España.




nazismo, catalanismo, nazionalismo, NAZI, Nationalsozialismus


Estoy harto del escaso valor que tiene la palabra dada en Cataluña, de que hayamos acabado con el seny, de que la desmemoria nos impida reconocer nuestras complicidades históricas con esclavistasterroristas y oligarcas usureros, del cobarde victimismo del separatismo, de que media Cataluña odie a la otra media, de que nuestra adhesión a España haya dependido siempre del dinero recibido. Estoy harto de los empresarios catalanes que ayudaron a Franco a ganar la guerra y que luego se alinearon con el separatismo. Estoy harto de que el voto de la Cataluña rancia valga el triple que el de un barcelonés.


catalanistas, Arnaldo Otegui, etarra, ETA, bildu, EH
La brossa s'ajunte, catalanistes amb l´etarra Arnaldo Otegui
 

También estoy harto de que pocos catalanes se enfrenten a la realidad de una región que, antes de 50 años, será mayoritariamente musulmana.

Sí, estoy terriblemente harto de lo que muchos catalanes están haciendo. Estoy profundamente avergonzado de ser catalán y muy harto de vivir en Cataluña.


escola, doctrina, adoctrinament, catalá
adoctrinament a l´escola ? Què va!

Lo lamento por mis hijas. Lamento que se vayan a encontrar con una Cataluña mucho peor que la que nosotros heredamos. Gracias a Dios que aún nos queda el resto de España para liberarnos de este infierno, del que estoy cada día más harto.

lunes, 8 de diciembre de 2025

Prozopopeya - Psalteri, Salteri, Sauteri

Prozopopeya, (+ Prozopopeia) s. f., lat. prosopopoeia, prosopopée, figure de rhétorique.
Quin deducere deos in hoc genere dicendi, et inferos excitare, concessum est. Urbes etiam populique vocem accipiunt. Ac sunt quidam, qui has demum *gr dicant, in quibus et corpora et verba fingimus.
Quintil., Institut., orat. IX, 2.
Prozopopeia... cant hom fenh que una cauza inanimada o muda parla.
Leys d'amors, fol. 143.
Prosopopée... quand on feint qu'une chose inanimée ou muette parle.
CAT. ESP. Prosopopeya. PORT. Prosopopéa. IT. Prosopopeia, prosopopea.
(chap. Prossopopeya, prossopopeyes : cuan se fa vore que una cosa inanimada o muda parle; se fa aná mol a les fábules.)

POESÍAS FANTÁSTICAS EN MALLORQUÍ: mes FÁBULAS de son para

Pruina, s. f., lat. pruina, bruine, neige, gelée blanche.
Pruina o givre, es vapor congelada.
Eluc. de las propr., fol. 137.
Bruine ou givre, c'est vapeur congelée.
ANC. ESP. IT. Pruina. (chap. Broma o gebra, es vapor congelada; ñan diferensies entre broma, boira, paora, dorondón, gebra, gebrada, rosada - escarcha).

Pruna, s. f., lat. prunum, prune.
Prunas... las negras... valo mays al estomach.
Eluc. de las propr., fol. 218. 
Prunes... les noires... valent davantage à l'estomac.
Nég. expl. Ges una pruna d' avays
En s' amor non daria. 
Rambaud de Vaqueiras: D' una dona.
Point une prune d'avaisse pour son amour je ne donnerais.
ANC. FR. Virmasse n'estime pas une prune, si deux diables ne l'assaillent.
Hist. Maccar., t. II, p. 146.
CAT. ANC. ESP. Pruna (ESP. MOD. ciruela). IT. Prugna. 
(chap. Pruna, prunes; pruneta, prunetes.)
2. Prunier, Pruner, s. m., du lat. prunus, prunier.
Non ges de bois ni de prunier.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Non point de buis ni de prunier. 
Albres dometges,... peyrier,... pruner.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 133.
Arbres domestiques,... poirier,... prunier. 
CAT. Pruner. IT. Prugno. (ESP. Ciruelo.) 
(chap. Prunera, pruneres; prunereta, pruneretes.)
3. Prunelier, s. m., du lat. prunellus, prunellier, prunier sauvage.
Raitz de prunelier salvatge.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Racine de prunellier sauvage.
IT. Prugnolo. (chap. Arraíl de prunera borda : salvache; abre o albre endrino, que fa endrines, que se fan aná per a fé lo pacharán.)
4. Prunella, s. f., lat. prunella, prunelle. (pupille)
Non an prunella en hueill.
Deudes de Prades, Auz. cass.
N'ont pas de prunelle en l'oeil.
Ac las prunellas escuras.
Roman de Jaufre, fol. 27.
Eut les prunelles obscures.
(N. E. En francés es también el fruto del prunus spinosa, el endrino, la endrina, las endrinas.)

Pruzer, v., lat. prurire, démanger. 
L' arteill lur pruson.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Les orteils leur démangent.
Fig. Gratar mi fai lai on no m pru.
B. de Ventadour: Ab cor leial.
Me fait gratter là où il ne me démange pas.
CAT. PORT. Pruir. IT. Prurire. (ESP. Picar, escocer; picor, comezón.)
(chap. Picá, coure : pico, piques, pique, piquem o picam, piquéu o picáu, piquen; picat, picats, picada, picades; mes vell que la picassó : picó; picaría; picaré; si la ortiga me picare : urticaria.)
2. Pruzor, s. m., prurit, démangeaison.
Fendilhament, pruzor... veno per humors caudas et agudas.
Ayga salada es... de pruzor curativa.
Eluc. de las propr., fol. 49 et 75.
Crevasse, prurit... viennent par humeurs chaudes et acres.
(chap. Cribassa, picassó... venen per humors calentes y agres.)
Eau salée est... curative de démangeaison.
3. Prusiment, Pruziment, s. m., prurit, démangeaison.
Ve als ronhos els quals engendra algu istigament et pruziment.
Eluc. de las propr., fol. 62.
Vient aux rognons auxquels il engendre aucune irritation et démangeaison.
Entro que cesse aquel prusiment. 
Corrosio o pruziment.
Trad. d'Albucasis, fol. 63 et 61.
Jusqu'à ce que cesse ce prurit.
Corrosion ou prurit.
(ESP. Prurito, comezón, picor, irritación.)

Psalm, Psalme, Salme, s. m., lat. psalmus, psaume.
Lo sinquante psalm, qui es penitencial.
Eluc. de las propr., fol. 128.
Le cinquantième psaume, qui est pénitentiel. 
Los VII psalmes penitencials.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 140. 
Les sept psaumes pénitentiaux. 
David, en la prophetia, 
Dis, en un salme que fes.
P. Cardinal: Vera Vergena.
David, en la prophétie, dit, dans un psaume qu'il fit.
CAT. Salm. ESP. Salmo. PORT. Psalmo, salmo. IT. Salmo.
(chap. Salmo, psalmo, salm, psalm; salmos, psalmos, salms, psalms. 
No confundí en lo salmó, lo peix, género salmo, com la trucha.)

Salmo, psalmo, salm, psalm; salmos, psalmos, salms, psalms



2. Psalmodia, s. f., lat. psalmodia, psalmodie.
Siey compagnon cantavan la psalmodia.
(chap. Los seus (sons) compañs cantaben la psalmodia, salmodia.)
V. de S. Honorat.
Ses compagnons chantaient la psalmodie.
El tems de sa salmodia e de sa orazo.
Trad. de Bède, fol. 62.
Au temps de sa psalmodie et de son oraison.
CAT. ESP. Salmodia. PORT. Psalmodia, salmodia. IT. Salmodia.
(chap. Psalmodia, salmodia, psalmodies, salmodies.)
3. Psalmista, Salmista, s. m., lat. psalmista, psalmiste.
D' ont dis lo psalmista. V. et Vert., fol. 37.
D'où dit le psalmiste.
El fetz...
Brev. d'amor, fol. 181. 
Il fit... d'un joueur de harpe, psalmiste.
CAT. ESP. Salmista. PORT. Psalmista, salmista. IT. Salmista.
(chap. Salmista, salmiste, psalmista, psalmiste; salmistes, psalmistes.)
4. Salmeiar, v., psalmodier.
Talz lauza Dieu e salmeia, 
E 'l creis e 'l conois parlan. 
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Tel loue Dieu et psalmodie, et croit en lui et le reconnaît en parlant.
CAT. Salmejar. ESP. Salmear, salmodiar. PORT. Salmear, psalmodiar.
IT. Salmeggiare. (chap. Salmejá, salmodiá, psalmejá, psalmodiá : salmejo, salmeges, salmege, salmegem o salmejam, salmegéu o salmejáu, salmegen; salmejat, salmejats, salmejada, salmejades; salmejaría; salmejaré; si yo salmejara com David o Salomón siría tan famós com Artur Quintana Font.)
5. Sautier, s. m., psautier.
Covengra 'l mielhs un sautiers
En la gleisa.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Lui conviendrait mieux un psautier dans l'église.
(N. E. Sale muchas veces en esta obra, Lexique Roman, el psalterio o salterio de Corbie; “L'ancienne traduction des Psaumes, dans le Psautier manuscrit de Corbie”. Traducción al occitano.)
6. Psalteri, Salteri, Sauteri, s. m., lat. psalterium, psautier. 
Fetz tot lo psalteri, so sabem veramens.
(chap. Va fé tot lo psalteri, salteri, aixó sabem veramen, verdaderamen.)
Pierre de Corbiac: El nom de.
Il fit tout le Psautier, cela nous savons vraiment.
L' autre libre que donec fo 1 sauteri. Philomena.
L'autre livre qu'il donna fut un psautier.
El legia chascun dia lo Salteri e disia C e L patres nostres.
(chap. Ell lligíe cada día lo Salteri y díe (diebe) sen sincuanta “parenostres”, padrenuestros.)
V. de Guillaume de la Tour.
Il lisait chaque jour le Psautier et disait cent et cinquante patenôtres.
- Psaltérion.
Del salteri
Faras X cordas estrangir.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Du psaltérion tu feras résonner dix cordes.
CAT. Salteri. ESP. Salterio. PORT. Psalterio, salterio. IT. Salterio, saltero.
(chap. Psalteri, salteri, psalteris, salteris; lo instrumén de corda se diu igual. Francisco Celma Tafalla es un maestre tocán, los collons. 

Psaltérion, Psalteri, salteri, psalteris, salteris

domingo, 31 de marzo de 2024

Lexique roman; Geysha, Geicha - Girfalc, Gerfalc


Geysha, Geicha, s. f., gesse, sorte de plante, fruit de cette plante.

Geysha es especia de legum. Eluc. de las propr., fol. 211.

(chap. La guixa es una espessie de llegum. Es la preferida de Pininfarinetes.)

La gesse est espèce de légume.

Mesura de geichas e de sezes redons.

(chap. Mida de guixes y de pesols redons.)

Cout. de Moissac du XIIIe siècle. DOAT, t. CXXVII, fol. 8.

Mesure de gesses et de pois ronds.

pataques, guixes, sigrons


Giba, Gibba, s. f., lat. gibba, bosse, tumeur, monticule, colline. 

Apostema et gibba.

(chap. Un apostema es un gaburro, tumor, gepa o chepa.)

Camels... aquels han doas gibbas el dors.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 241.

Apostème et tumeur.

Chameaux... ceux-là ont deux bosses au dos.

Las gibas destra.

Quant aura de larc en miech de la giba. 

Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. I, ch. 5 et 39. 

Mesure les collines.

Combien aura de large au milieu de la colline.

ESP. PORT. Giba. IT. Gobba. (chap. Gepa, chepa; gaburro si es un tumor.)

2. Gibos, adj., lat. gibbosus, bossu, inégal, montueux.

Aquest avia un fraire malaute et enclin, gibos. V. de S. Honorat.

Celui-là avait un frère malade et courbé, bossu. 

Subst. Ab tu va s colcan,

E manj' e beu la femna d'un gibos. 

B. Carbonel: Joan Fabre. 

Avec toi va se couchant, et mange et boit la femme d'un bossu.

Demoniatz, cexs e gibos

Mot soven sana, vezen nos.

Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Démoniaques, aveugles et bossus moult souvent il guérit, nous voyant.

Destrar una terra boitosa ho gibosa en diversas parts.

Trad. du Traité de l'Arpentage, part. I, ch. 39.

Arpenter une terre tortueuse ou inégale en diverses parties. 

ESP. PORT. Giboso. IT. Gibboso. (chap. Geput, geperut, cheput, cheperut; geputs, geperuts, cheputs, cheperuts; gepuda, geperuda, chepuda, cheperuda; gepudes, geperudes, chepudes, cheperudes; gepudet, geperudet, chepudet, cheperudet; gepudets, geperudets, chepudets, cheperudets; gepudeta, geperudeta, chepudeta, cheperudeta; gepudetes, geperudetes, chepudetes, cheperudetes.)

Echeminga Dominga, Motoretta, Echenique

3. Gilbositat, Gelbozitat, s. f., enflure, tumeur, gonflement.

Al comensament de la gilbositat.

Que cauteri no sia administrat en gelbozitat que sia fayta per spasme de nervi. Trad. d'Albucasis, fol. 10.

Au commencement de l'enflure.

Que cautère ne soit administré en tumeur qui soit faite par spasme de nerf.


Gibre, Givre, s. m., givre.

Givre re plus no es mas ros congelat. Eluc. de las propr., fol. 137.

(chap. La gebra o gebrada no es res mes que rosada congelada; escarcha.)

Givre n'est rien de plus que rosée congelée.

E 'l gibres e 'l neus son a flocx.

P. Raimond de Toulouse: Era pus.

Et le givre et la neige sont à flocons.

Lancan son passat li givre.

A. Daniel: Lancan son. 

Lorsque les givres sont passés. 

CAT. Gebre. (chap. Gebra, gebrada : escarcha, rosada congelada.)

2. Gibrar, v., se couvrir de givre.

Quan la neus chai, e gibron li verjan. 

(chap. Cuan la neu cau, y se gebren o gelen o escarchen los vergés, jardins.)

R. Jordan, Vicomte de S.-Antonin, ou Cadenet: Quan la neus. 

Quand la neige tombe, et se couvrent de givre les vergers.

CAT. Gebrar.


Gigua, Guiga, s. f., gigue (ANC. Viele), instrument de musique. 

(all. Geige, Violine. ESP. chap. Violín.)

Sapchas arpar,

E ben tenprar

La guiga, e 'l sons esclarzir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar. Var.

Saches jouer de la harpe, et bien accorder la gigue, et éclaircir les sons.

- Air, chant.

En plor a tornada ma gigua.

Deudes de Prades: Si per amar. 

En pleur a tourné ma gigue.

ANC. FR. En harpe, en viele et en gigue

En devroit en certes conter.

Fables et cont. anc., t. II, p. 314.

Harpes et gigues et rubebes.

Roman de la Rose, v. 21286.

ESP. (violín; quizás también la viola.) IT. Giga.


Gigant, Jaian, Jaant, s. m., lat. gigantem, géant.

Ad un gigant donaria hom per adjutori un petit effant.

Eluc. de las propr., fol. 11. 

A un géant on donnerait pour aide un petit enfant. 

La maire d' un jaian. Roman de Jaufre, fol. 58. 

La mère d'un géant.

E 'l jaantz quan lo vi venir. Roman de Jaufre, 2e Ms., p. 65. 

Et le géant quand il le vit venir.

CAT. Gigant. ESP. PORT. IT. Gigante. (chap. Gigán, jagán.)


Gimpla, s. f., guimpe. (all. Wimpel.)

La gimpla non sia ges mesa

El cap a gisa de pagesa.

Un troubadour anonyme: Seinor vos que. 

La guimpe ne soit point mise à la tête à guise de paysanne.

ANC. FR. Elle ot ung voile en leu de gimple. 

Roman de la Rose, v. 3574.

Qui mesdites de la plus franche

Qui onc portast guimple ne manche.

Roman du Renart, t. III, p. 315.

Sans gimple, I chapel d'or el chief. Roman de la Violette, p. 234.

gimpla, guimpe, Wimpel

Gingebre, Gingibre, s. m., lat. zingiberem, gingembre. 

De gingebre que sia bels. Deudes de Prades, Auz. cass.

De gingembre qui soit beau. 

Gingibre, dex e oeit deniers.

(chap. Jengibre, devuit dinés.)

Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. LI, fol. 150. 

Gingembre, dix et huit deniers. 

Am pebre, canela, gingiebre. Trad. d'Albucasis, fol. 53. 

Avec poivre, cannelle, gingembre.

CAT. Gingebre. ESP. Gengibre (jengibre). PORT. Gengibre, gengivre. 

IT. Zenzero, zenzevero, zenzovero. (chap. jenjibre, jenjibres; se escriu en dos jotes si pronunsiem les dos jotes; cuan se talle fi té un gust com de ginebra, ginebre, del latín juniperus; pronunsiem ginebra y ginebre en la g de gen, ges, girá, exepte alguns pobles que pronunsien ch, com Valchunquera o Vallchunquera o Valjunquera y La Fresneda.)

2. Gingibrat, s. m., gingembré, sorte de composition médicinale.

D' aisso er esseptat gingibrat e sucre rozat. 

Cartulaire de Montpellier, fol. 129. 

De ceci sera excepté gingembré et sucre rosé. 

IT. Zenzoverata.


Girar, v., lat. gyrare, tourner.

Lo gira e lo regira a dextre et ha senestre.

Dona Fortuna gira e regira totz jorns sa roda.

(chap. Lo gire y lo regire a dreta y a esquerra o isquiarra o zurda.

Dona o doña Fortuna gire y regire tots los díes sa (la seua) roda.)

V. et Vert., fol. 72 et 29.

Le tourne et le retourne à droite et à gauche. 

Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue.

Giret los huels al Creator. V. de S. Honorat.

Tourna les yeux vers le Créateur. 

Per natura es movens 

Sel cels, e s gira tot entorn. 

Brev. d'amor, fol. 28.

Par nature est mouvant ce ciel, et se tourne tout à l'entour.

ANC. FR. Gyrer autour d'icellui pole par occident.

Rabelais, liv. IV, ch. 1. 

Qui est celui que mort gire à l'envers. 

Desmasures, Trad. de l'Énéide, p. 276. 

CAT. ESP. PORT. Girar. IT. Girare. (chap. Girá: giro, gires, gire, girem o giram, giréu o giráu, giren; girat, girats, girada, girades. Chirá.)

2. Gir, s. m., lat. gyrus, tournoiement.

An revirat vas totas partz lor gir.

Aimeri de Peguilain: Totas honors. 

Ont retourné vers toutes parts leur tournoiement.

ANC. CAT. Gir. ESP. PORT. IT. Giro. (chap. Giro, giros; volta, voltes.) 

3. Giramen, s. m., rotation, parcours, passage.

A lo cels per son giramen

XII signes e VII planetas.

(chap. Té lo sel per son giramén – rotassió - dotse signos y set planetes. Allacuanta sol ne ñabíen set o sat, 7, incluíts la lluna y lo sol.)

Brev. d'amor, fol. 26.

Le ciel a pour sa rotation douze signes et sept planètes.

Mudamen e giramen d'una lengua en autra. Leys d'amors, fol. 45.

Changement et passage d'une langue en une autre.

ANC. CAT. Girament. ANC. ESP. Giramiento. IT. Giramento. (chap.  Giramén, giramens; rotassió, rotassions; volta, voltes; giro, giros; órbita, órbites.)

4. Girada, s. f., retour, évolution.

Pueys broca son caval; quan venc a la girada, 

Anet ferir Jutin, un rey de Valmorada. 

Roman de Fierabras, v. 4638. 

Puis pique son cheval; quand il vint au retour, il alla frapper Jutin, un roi de Valmorée.

CAT. ESP. Girada. IT. Girata. (chap. Girada, girades; tamé se pot di del tems, girás lo tems, cambiá, be de bo a roín com de roín a bo.)

5. Giraflor, s. f., tournesol.

Com la giraflor.

(chap. Com lo girassol.)

Le Moine de Montaudon: Aissi com cel.

Comme le tournesol.

CAT. ESP. PORT. Girasol. (chap. girassol, girassols; se podríe escriure en una s sol perque es una paraula composta, girá + sol, pero pronunsiem una s forta o doble, ss.)

6. Regirar, v., retourner, revirer.

Hanc non si volc regirar 

Ves Joachim ni ves sa mayre.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Oncques ne se voulut retourner vers Joachim ni vers sa mère.

Dona Fortuna gira e regira totz jorns sa roda.

V. et Vert., fol. 29. 

Dame Fortune tourne et retourne toujours sa roue. 

Ab tant se regiret, vic payas desrengatz.

Roman de Fierabras, v. 3543. 

Alors il se retourna, il vit les païens débandés. 

Part. pas. Fe ab forcas regirat. Eluc. de las propr., fol. 209.

(chap. Fenás en forques regirat; tombat, voltat per a que se seco.)

Foin avec fourches retourné.

CAT. Regirar. IT. Rigirare. (chap. Regirá, rechirá: regiro, regires, regire, regirem o regiram, regiréu o regiráu, regiren; regirat, regirats, regirada, regirades. Té diferens significats, voltá o doná voltes, registrá buscán algo.)

7. Girovagan, s. m., coureur, vagabond, rôdeur. 

(chap. Vagabundo, rodamón; ña un trobadó que se diu Cercamons.)

Son apelatz girovagans, so es a dire... que van per las cellas e pels prioratz dels altres morgues. Regla de S. Benezeg, fol. 8.

Sont appelés rôdeurs, c'est-à-dire... qui vont par les cellules et par les prieurés des autres moines.

Francesc Franc B.


Girbau, Guirbaut, s. m., goujat, vaurien

(N. E. guère vaut; gaire val, sinónimo de Carlos Rallo Badet.)

Carlos Rallo Badet, Calaseit, disseñadó de coches, Pininfarinetes


Pueys li laissa sa molher prenh

D' un girbaudo, filh de girbau.

Pierre d'Auvergne: Belha m' es.

Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit goujat, fils de goujat.

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto, inútil, catalufo, catanazi, baturro, cachirulo

Tenon guirbautz als tizos.

Marcabrus: L'autr'ier a l' issida.

Tiennent goujats aux tisons.

2. Girbaudo, Guirbaudo, s. m. petit goujat, petit vaurien.

Pueys li laissa sa molher prenh

D'un girbaudo, filh de girbau.

Pierre d'Auvergne: Belha m'es.

Puis lui laisse sa femme enceinte d'un petit goujat, fils de goujat.

Aplanen lor guirbaudos.

Marcabrus: L'autr' ier a l' issida.

Caressent de la main leurs petits vauriens.

3. Girbaudinar, v., tromper, avilir, outrager.

Son senhor en girbaudina.

Marcabrus: L'iverns vai.

Son seigneur en outrage.

4. Girbaudoneyar, v., libertiner.

Jovens girbaudoneya.

Marcabrus: Quan la.

Jeunesse libertine.


Girfalc, Gerfalc, s. m., gerfaut.

Girfalx ni l' aucell que son 

Non agron tan tost tengut via.

V. de S. Honorat.

Gerfaut ni les oiseaux qui existent n'auraient si tôt tenu voie.

En aissi m ten en fre et en paor,

Com lo gerfalcx, quant a son crit levat,

Fai la grua.

P. de Cols d'Aorlac: Si quo 'l. 

Par ainsi me tient en frein et en peur, comme le gerfaut fait la grue, quand il a levé son cri.

ANC. CAT. Girfalc. ESP. Gerifalco, gerifalte (N. E. Del fr. ant. girfalt, gerfalt o del occit. gerfalt, gerfalc, y estos del nórd. geirfalki, de geiri “objeto en forma de dardo” y falki “halcón”, por las listas semejantes a flechas de su plumaje. All. Gerfalke.) PORT. Gerifalte. IT. Girfalco.

(chap. Una classe de falcó mol gran que viu al nort, Falco rusticolus.

Al Decamerón en chapurriau trobaréu un falcó cassadó que van rostí, milló dit guisá.)

girfalc, gerfalc, gerfaut, gerifalte, falco rusticolus