Mostrando las entradas para la consulta entendre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta entendre ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Markel Bringuè, Marcel Pena, lo pena de Marsel; Litera, Llitera; Aragonesos genocides : subvensió, Ascuma, CERIb, IEBC.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.
Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html

domingo, 17 de mayo de 2026

Sens, Senes, Ses, Sans - Sersela

Sens, Senes, Ses, Sans, prep., lat. sine, sans.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 269, et t. III, p. 72.
E. Cairels: Estat ay dos.
Nul homme ne peut bien chanter sans aimer.
Hom ditz que gaugz non es senes amors.
Arnaud de Marueil: Hom ditz.
On dit que joie n'est pas (n'existe pas) sans amour.
Dos jorns estem ses beure, ses manjar.
(chap. Dos díes estem sense beure, sense minjá o minchá.)
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
Deux jours nous demeurâmes sans boire, sans manger.
Sans logre de ton aver. Titre de 1139.
(chap. Sense lucro de ton habé o haber : lo que tens.)
Sans lucre de ton avoir.
ANC. FR. Qui senz fin vit et senz fin règne.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 113.
ANC. CAT. Senes. CAT. MOD. Sens. ANC. ESP. Senes, sen. ESP. MOD. Sin. PORT. Sen, sem. (chap. Sense.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

Sentina, s. f., lat. sentina, sentine.
Ayssi com cove soven esponjar la sentina de la nau de las gotas de l' aiga que soven hy ressordon. V. et Vert., fol. 70.
Ainsi comme il convient de souvent éponger la sentine du navire des gouttes de l'eau qui souvent y suintent.
Fig. Es sentina de tuit li mal. Doctrine des Vaudois.
Elle est sentine de tous les maux.
CAT. ESP. PORT. IT. Sentina. (chap. Sentina, sentines.)

Sentina, sentines



Sentix, s. f., lat. sentis, ronce, églantier.
Sentix, es herba ab fuelhas aspras.
Eluc. de las propr., fol. 223.
Ronce, c'est herbe avec feuilles rudes.

Sepia, s. f., lat. sepia, sèche, sorte de poisson.
Mesclan cendre de salvia et d' os de sepia.
Eluc. de las propr., fol. 184.
Mêlant cendre de sauge et d'os de sèche. 
ANC. CAT. Sepia. CAT. MOD. Sipia, cipia. ESP. Sepia, jibia. IT. Seppia.
(chap. Sepia, sepies; a Beseit viu lo Sepi, que té un nas gran, y lo que té bon nas, té bon tristrás. Porte un chiringuito al aparcamén del Parrissal. Antes portabe lo del assut, que se va desmantelá.)

Sepia, sepies


Sequestrar, v., lat. sequestrare, séquestrer.
Li senhor, ab lo cosselh dels cossolhs, podon sequestrar.
(chap. Los siñós, en lo consell dels consuls, poden secuestrá.)
Coutume de Condom.
Les seigneurs, avec le conseil des consuls, peuvent séquestrer.
Ni sequestraran los bes ni las causas.
(chap. Ni secuestrarán los bens ni les coses.)
Cout. de Furnel (Fornel), de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 137.
Ni (ne) séquestreront les biens ni les choses.
ESP. Secuestrar. PORT. Sequestrar. IT. Sequestrare. (chap. Secuestrá: secuestro, secuestres, secuestre, secuestrem o secuestram, secuestréu o secuestráu, secuestren; secuestrat, secuestrats, secuestrada, secuestrades; secuestraré; secuestraría; si yo secuestrara.)

2. Sequestre, s. m., lat. sequestrum, séquestre.
Tal que fos loc a sequestre. Coutume de Condom.
Tel qu'il fut lieu à séquestre.
ESP. Secuestro. PORT. IT. Sequestro. (chap. Secuestro, secuestros : embarc o embarg de cuentes, coses, bens; v. embargá.)

Ser, s. m., cime, sommet de mont, col, défilé dans les montagnes.
Per plan e per poig e per ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par puy et par cime de mont.
2. Sera, s. f., cime, sommet de mont, col, défilé dans les montagnes.
Vas la sera de Font-Aubert.
Tit. de 1244. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
Vers le col de Font-Aubert.
ANC. FR. Tout raençonne; clef ne serre
Ne le tient jusqu'à Baionne.
Eustache Deschamps, p. 158.
CAT. Serra. ESP. Sierra. PORT. IT. Serra. (chap. Serra, serres; serreta, serretes;  coll, colls.)

Ser, s. m., lat. sero, soir, tard.
L' om l' a al ma, miga no l' a al ser. Poëme sur Boèce.
L'homme l'a au matin, mie ne l'a au soir.
De josta 'ls breus jorns e 'ls loncs ser.
Pierre d'Auvergne: De josta.
A côté des jours courts et des longs soirs.
Fig. Jorns, ben creyssetz a mon dan!
E 'l sers
Auci m' e sos loncx espers.
G. Riquier: Ad un fin.
Jour, bien vous croissez à mon dam! et le soir m'occit et ses longs espoirs. 
Loc. Ieu non dorm matin ni ser.
B. de Ventadour: Tuit sels.
Je ne dors matin ni soir.
Per que m' en deg esforsar jorn e ser.
G. Riquier: Ieu cuiava.
C'est pourquoi je dois m'en efforcer jour et soir.
Del ser al mati
No m pot ren melhurar.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Du soir au matin rien ne peut s'améliorer pour moi.
Loc. fig. Qui despen tot son pretz en un ser,
Pueis, de cent jorns, no 'n pot tan recobrar.
H. Brunet: Pus lo dous.
Qui dépense tout son mérite en un soir, puis, de cent jours, n'en peut autant recouvrer.
Adv. comp. Pueys apres remembra que fort fos bon lo vi d' ar ser.
V. et Vert., fol. 25.
Puis après il rappelle que fut fort bon le vin d'hier soir.
ANC. FR. Mais quand je la revi arsoir.
Saint-Gelais, p. 69.

2. Sera, s. f., soir.
Venc si c' una sera el venc a Javiac.
V. de Pierre de Barjac.
Il advint qu'un soir il vint à Javiac.
Loc. Des la sera tro lo mati. Trad. d'un Évang. apocr.
Dès le soir jusqu'au matin.
IT. Sera.

3. Aserar, v., faire tard, être tard.
La nueg, on plus s' asera.
Raimond de Miraval: Qui bona.
La nuit, où plus il se fait tard.
ANC. FR. La nuit, kant fud bien asseri. Roman de Rou, v. 5528.
Cele nuit, al aserier,
Devions le vessel brisier.
Roman du Renart, t. 1, p. 322.

4. Seren, s. m., du lat. serotinus, serein.
Es en Ardena ab lo seren. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Il est en Ardenne avec le serein.
Loc. Escravantet lo mort el plan seren. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 8. 
Il le renversa mort au plein serein.
ANC. FR. Del matin tresk' al serain.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 768.
CAT. Seré. ESP. PORT. IT. Sereno. (chap. Lo sereno, los serenos; a la serena, serenes; al tardet; de nit.)

5. Serena, s. f., sérénade, sorte de poésie. 
Serena d' En Giraud Riquier.
Titre de la pièce de G. Riquier: Ad un fin.
Sérénade du seigneur Giraud Riquier.
(chap. Serenata, serenates. ESP. Serenata.)

Seraphin, Serafin, s. m., lat. seraphim, séraphin.
Del orde de seraphin. Brev. d'amor, fol. 9.
De l'ordre de séraphin.
Tuh lh' autre... angels et archangiels, cherubyn et seraphin.
Liv. de Sydrac, fol. 9.
Tous les autres... anges et archanges, chérubin et séraphin.
CAT. Serafí. ESP. Seraphin (serafín). PORT. Seraphim, serafim. IT. Serafino. 
(chap. Serafín, serafins.)

Serbe, s. m., sénevé, sorte de moutarde.
De serbe, XXX gras entiers.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De sénevé, trente grains entiers.

Serbige, adj., aquatique, de marais, de rivière.
Carns de auzels serbiges. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Chairs d'oiseaux aquatiques.

Seren, Sere, adj., lat. serenus, serein, pur.
Vei lo temps clar e sere.
B. de Ventadour: Quan par.
Je vois le temps clair et serein.
Tota la nueg serena.
(chap. Tota la nit serena.)
Arnaud de Marueil: Belh m' es.
Toute la nuit sereine.
Fig. Qu' en totas maneiras sos entendemens sia seres. Trad. de Bède, fol. 18.
Qu'en toutes manières son entendement soit serein.
CAT. Seré. ESP. PORT. IT. Sereno. (chap. Sereno, serenos, serena, serenes. Se aplique a la nit y al día : tranquil; está sobrio, sense beure alcohol.)

2. Serena, Cerena, s. f., lat. serenum, beau jour.
Domna, jamais esparvier
No port, ni cas ab cerena.
T. de la Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx.
Dame, que jamais épervier je ne porte, ni ne chasse avec beau jour.
CAT. Serena. (chap. Día bo, sereno, que fa bon hora.)

3. Serenitat, s. f., lat. serenitatem, sérénité, temps serein.
Serenitat del ayre. Eluc. de las propr., fol. 112.
Sérénité de l'air.
CAT. Serenitat. ESP. Serenidad. PORT. Serenidade. IT. Serenità, serenitate, serenitade. (chap. Serenidat, serenidats.)

4. Serenar, v., lat. serenare, être, devenir serein, faire beau.
Pel temps qu' esclaira e serena. 
B. Zorgi: Sitot.
Par le temps qui brille et est serein.
Quan serena 'l matis.
Giraud de Borneil: Quant creis.
Quand il fait beau le matin.
ANC. FR. Eut appaisé la mer et serené les cieux.
Ronsard, t. II, p. 1274.
Je voy d'Illiers, je voy serener la tempeste.
Œuvres de Du Bellay, fol. 413.
CAT. ESP. PORT. Serenar. IT. Serenare. (chap. Serená, serenás: sereno, serenes, serene, serenen o serenam, serenéu o serenáu, serenen; serenat, serenats, serenada, serenades; serenaré; serenaría; si yo me serenara; serénat! asserénat!)

5. Aserenar, v., être, devenir serein, être beau.
Ill nueit aserena.
B. Martin: Amar deg.
La nuit est sereine.
Vei qu' el temps s' aserena.
G. Adhemar ou Lamberti de Bonanel: Puois vei.
Je vois que le temps devient serein.
CAT. PORT. Asserenar. IT. Asserenare. (ESP. Aserenar, serenar. Chap. Asserená, asserenás.)

Serena, Syrena, s. f., lat. siren, sirène.
Syrena,... peyshos maris que han forma de femna.
(chap. Sirena,... peixos marins que tenen forma de femella : dona.)
Eluc. de las propr., fol. 258.
Sirène,... poissons marins qui ont forme de femme.
Lauzenguiers e malsdizens son de 1 escola, e so semblans a serenas de mar.
V. et Vert., fol. 23.
Flatteurs et médisants sont de même école, et sont semblables à sirènes de mer.
- Sorte de serpent.
En Arabia ha serpens am alas, ditas syrenas. 
Eluc. de las propr., fol. 258.
En Arabie il y a serpents avec ailes, dits sirènes.
CAT. Serena, sirena. ESP. PORT. Serea, sirena. IT. Serena, sirena.
(chap. Sirena, sirenes; tamé les que fan soroll pera avisá de algún perill, etc.)

Seringar, v., du grec *gr, seringuer, clystériser.
Part. pas. Fon amb ela seringada,
E pueys subtamen sanada.
Carya Magalon., p. 48.
Fut avec elle clystérisée, et puis subitement guérie.
CAT. ESP. (jeringar) Xeringar. PORT. Seringar. IT. Sciringare.
(chap. Jeringá : punchá en una jeringa o jeringuilla; fissoná una abella, picá.)

2. Siringua, s. f., lat. syringa, seringue.
Instrument... apelat siringua. Trad. d'Albucasis, fol. 30.
Instrument... appelé seringue.
CAT. ESP. (jeringa, jeringuilla) Xeringa. PORT. Seringa. IT. Sciringa, scilinga.
(chap. Jeringa, jeringues; jeringuilla, jeringuilles.)

Sermar, v., disposer, préparer, orner.
Part. pas. D' on caion en la fossa,
On lur es sermatz
Pudens focx malvatz.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
D'où ils tombent dans la fosse, où leur est préparé puant feu mauvais.
Can... seran sermadas
Las viandas, er faitz l' envitz.
Folquet de Lunel: E nom de.
Quand... seront préparés les aliments, sera faite l'invitation.

2. Assermar, Asermar, Acesmar, v., préparer, apprêter, disposer, orner.
Ieu m' asserm
Quom hom ferm
Que fort fer.
Pons Fabre d'Usez: Quan pes qui.
Je me dispose comme homme ferme qui frappe fort.
Cel de la ost s' acesman per umplir los valatz.
Guillaume de Tudela.
Ceux de l'armée s'apprêtent pour remplir les fossés.
Part. pas. El cart jorn auretz asermat 
Un pouzi tant enebriat
Que no s puesca mover d' un loc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Au quatrième jour vous aurez préparé un poulet si enivré qu'il ne se puisse mouvoir d'un lieu.
Quant el es el camp intratz,
Quascus deu esser assermatz.
Bertrand de Born: Be m play.
Quand il est au camp entré, chacun doit être disposé.
Venon denan lo rei tuh acesmat. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 102.
Viennent devant le roi tous préparés.
ANC. FR. Dames acesmer
De dras de soie et de samis.
Roman du châtelain de Couci, v. 1515.
Vées cum il est acesmés,
Cum il est biaus, cum il est gens.
Roman de la Rose, v. 3460.

3. Acermadament, adv., convenablement, à propos, à point.
Son servit ricament,
Azaut et acermadament.
Roman de Jaufre, fol. 96.
Ils sont servis richement, agréablement et convenablement.
ANC. FR. Tel chevauchent molt acesméement.
Le Roi de Navarre, chanson 36.
4. Asermament, s. m., arrangement, apprêt, ornement, parure.
No us dirai l' aresament,
Los manjars e l' asermament
Que sos hostes li fes.
Roman de Jaufre, fol. 77.
Je ne vous dirai pas l'ordonnance, les mangers et l'apprêt que son hôte lui fit.
ANC. FR. Et Champenois et Bourguegnon,
Acesmemens d'une façon
Avoient.
Roman du châtelain de Coucy, v. 1892.

Sermenha, s. f., cerfeuil.
Pueis ab lo suc de la sermenha
Destrempatz o tant que clar venha.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis avec le suc du cerfeuil détrempez-le tant qu'il devienne clair.


Serment, s. f., lat. sarmentum, sarment, bois de la vigne.
Fig. Hyeu soi la vera serment viva, e mon payre n' es coltivador.
Hyeu soi la serment, e vos etz los pampols.
Frag. d'une trad. de la Passion.
Je suis le vrai sarment vivant, et mon père en est le cultivateur.
Je suis le sarment, et vous êtes les pampres.
CAT. Sarment. ESP. Sarmiento. PORT. IT. Sarmento. (chap. Sarmén, sarmens.)

2. Eisermen, Issermen, s. m., sarment.
De suc d' ensens per drap colatz,
Ab lessiu d' eisermen mesclatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Coulez du suc d'encens par drap, avec lessive de sarment mêlé.
Sa maire calfava 'l forn
Et amassa l' issermen.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Sa mère chauffait le four et ramassait le sarment.

Sermo, Sermon, s. m., lat. sermonem, langage, discours, narration, remontrance, propos.
Lo chastia ta be ab so sermo. Poëme sur Boèce.
L'instruit si bien avec son discours.
No farai pas lonc sermo.
Berenguer (leo Beranger) de Palasol: S' ieu sabi' aver.
Je ne ferai pas long discours.
Sermo vulguar. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
(chap. Sermó vulgar; en llengua vulgar, del vulgo.)
Propos vulgaire.
- Sermon.
Auzir volontiers la paraula de Dieu e los sermos.
Dis Jhesu Crist a sos discipols el sermo de la Cena.
V. et Vert., fol. 84.
Entendre volontiers la parole de Dieu et les sermons.
Dit Jésus-Christ à ses disciples au sermon de la Cène.
- Proverbe. 
Membret li d' aquel sermo:
“Que bous non pot contr' agullio.” 
V. de sainte Énimie, fol. 21.
Il lui souvint de ce proverbe: “Que boeuf ne peut contre aiguillon. " 
CAT. Sermó. ESP. Sermón. PORT. Sermão. IT. Sermone.
(chap. Sermó, sermons.)

2. Sermonaire, Sermonayre, s. m., sermonneur, prêcheur.
De foudat sermonaire.
Marcabrus: El son.
Prêcheur de folie.
Excellen sermonayre. Carya Magalon., p. 33.
Excellent prêcheur.
ANC. FR. Mes li chétis sermonnéor. Roman de la Rose, v. 7653. 
J'oi dire un sermonier:
Que, par vraie confession,
Qui merci crie aura pardon.
Roman du Renart, t. II, p. 129.
IT. Sermonatore. (chap. Sermonaire : sermonejadó, sermonejadós, sermonejadora, sermonejadores; Vicente Ferrer va sé mol conegut; predicadó, predicadós, predicadora, predicadores.)

3. Sermonamen, s. m., prédication, sermon.
Del fort Clodoyer que pel sermonamens…
Crezet la lei de Dieu.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Du fort Clodoyer (Clovis) qui par la prédication... crut la loi de Dieu.
ANC. FR. Sans faire long sermonnement.
Ysopet, Avionnet, épilogue, Robert, t. II, p. 522. 

4. Sermonar, v., lat. sermocinari, sermonner, prêcher.
Elh los vah sermonar et amonestar. Philomena.
(chap. Ell los va sermonejá y amonestá.)
Il les va sermonner et admonester.
La fe que vos me sermonatz.
Izarn: Diguas me tu.
La foi que vous me prêchez.
Tals gen prezich e sermona
Qu' a cors fals.
Giraud de Borneil: Tals gen.
Tel gentiment prêche et sermonne qui a coeur faux.
Part. pas. Sancta fes es sermonada
Mot, e pauc l' obra seguida.
G. Riquier: Vertatz es.
Sainte foi est prêchée moult, et peu l'oeuvre suivie.
ANC. FR. Le roy le fist sermonner; le commencement du sermon fu sur les gens de religion. Joinville, p. 137.
Faites ce qu'il sermonneront,
Ne faites pas ce qu'il feront.
Roman de la Rose, v. 11815.
ANC. CAT. ESP. Sermonar. (ESP. MOD. Sermonear) IT. Sermonare.
(chap. Sermonejá.)

5. Sermocinatio, s. f., lat. sermocinatio, sermocination, figure de rhétorique. 
Sermocinatios, es cant 1 hom alcunas paraulas atribuis et apropria ad alcuna persona, et aquelas expon e declara a comendatio et a lauzor de sa dignitat.
Leys d'amors, fol. 148.
Sermocination, c'est quand un homme attribue et approprie aucunes paroles à aucune personne, et que celles-là il expose et explique à honneur et à louange de sa dignité.

Serpent, Serpen, s. m. et f., lat. serpentem, serpent, reptile.
Plus...
... Cruels c' un serpens.
(chap. Mes cruel que una serp.)
Marcabrus: Soudadier.
Plus... cruel qu'un serpent.
Cel qui ve per una roc' anar
Una serpen.
Serveri de Girone: A greu pot.
Celui qui voit par une roche aller un serpent.
Fig. Aysso es lo serpens de ifern que tot lo mun enverina.
V. et Vert., fol. 10.
Ceci est le serpent d'enfer qui tout le monde empoisonne.
Detz als filhs d' Israel
Lach e brescha, manna e mel,
E dampnes ab serp serpens.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Vous donnâtes aux fils d'Israël lait et gaufre, manne et miel, et vous damnâtes avec le serpent les serpents.
ANC. FR. Don vilain e de la sarpent
Nus mustre ci cunfetement...
La sarpenz au vilain proia.
Marie de France, t. II, p. 267.
CAT. Serpent. ESP. Serpiente. PORT. IT. Serpente. (chap. Serp, serps; serpota, serpotes, com lo que va escriure l'ou de la serp.)

Está de bon añ (majetón) este home : Juaquinico Monclús Esteve

2. Serp, Ser, Cer, s. f., serpent.
Prendetz gran re de serps menudas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenez beaucoup de serpents menus.
A ley de cer rabiosa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
A guise de serpent enragé.
ANC. FR. Aussi seras-tu, beste immonde,
Damné comme une mâle serpe.
Rabelais, liv. V, ch. 46.
CAT. Serp. ESP. Sierpe. PORT. IT. Serpe.

3. Serpenti, Serpentin, adj., lat. serpentinus, serpentin, tortueux, de serpent.
De la carn serpentina
Fai hom tiriaca fina.
Brev. d'amor, fol. 53.
De la chair de serpent on fait thériaque fine.
Sotil col, long e serpenti.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cou délié, long et serpentin.
Fig. Aysso no son del tot paraulas ociozas, mays paraulas serpentinas e verinosas. V. et Vert., fol. 23.
Ce ne sont pas du tout paroles oiseuses, mais paroles serpentines et venimeuses.
Cant es fayta acordansa de sillaba en sillaba, si que cascuna sillaba del premier bordo haia acordansa ab cascuna sillaba del bordo seguen, adonx aytal rim son dig serpenti. Leys d'amors, fol. 22.
Quand est fait accord de syllabe en syllabe, de sorte que chaque syllabe du premier vers ait accord avec chaque syllabe du vers suivant, alors pareilles rimes sont dites serpentines.
ANC. FR. 
Plus tost endort les langues serpentines. Cl. Marot, t. I, p. 353.
ESP. PORT. IT. Serpentino. (chap. Serpentí, serpentins, serpentina, serpentines. Un serpentí pera repartí lo pienso a la granja.)

4. Serpentina, s. f., serpentine, sorte de plante.
Adj. Del suc de l' erba serpentina.
(chap. Del suc de la herba serpentina.)
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Du suc de l'herbe serpentine.
ESP. PORT. IT. Serpentina. (chap. Serpentina, serpentines.)

5. Serpiginos, adj., du lat. serpere, serpentineux, qui est de la nature du serpent.
Inpetige... es dita serpige, quar es a guiza de serpent serpiginoza, cingent tot eviro. Eluc. de las propr., fol. 98.
Gratelle... est dite serpige, parce qu'elle est à guise de serpent serpentineuse, ceignant tout environ.

6. Serpige, s. f., bas. lat. serpiginem, serpige, gale.
Inpetige... es dita serpige, quar es a guiza de serpent serpiginoza.
Urina es util contra serpige.
Eluc. de las propr., fol. 98 et 57.
Gratelle... est dite serpige, parce qu'elle est à guise de serpent serpentineuse.
Urine est utile contre gale.

Serpol,, s. m., lat. serpyllum, serpolet, sorte de plante.
Serpol... val contra mors venenos. Eluc. de las propr., fol. 223.
Serpolet... vaut contre morsures venimeuses.
ANC. CAT. Serpoll. ESP. PORT. Serpol. IT. Serpello, serpillo. (chap. Serpol, serpols.)

Sersela, s. f., lat. querquedula, sarcelle.
O anet veill o sersela.
La sersela penre.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ou vieux canard ou sarcelle.
Prendre la sarcelle.
CAT. Cercella. (chap. Classe de pato.)

Sersela, s. f., lat. querquedula, sarcelle; cercella; classe de pato