
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc

Preda, s. f., lat. praeda, proie.
Lor preda et vianda, es carn.
Eluc. de las propr., fol. 64.
Leur proie et nourriture, c'est chair. (N. E. El francés actual usa viande como carne.)
IT. Preda. (ESP. Presa; v. apresar; chap. Presa, preses; v. apresá, cassá : apreso, apreses, aprese, apresem o apresam, apreséu o apresáu, apresen; casso, casses, casse, cassem o cassam, casséu o cassáu, cassen. La presa es tamé lo caldo que ix al bullí ossos, verdures, etc.)
2. Preador, s. m., lat. praedator, ravisseur, pillard.
Cel que lor tol alcuna chausa sobremonta la crueltat de toz preadors.
Trad. de Bède, fol. 40.
Celui qui leur enlève aucune chose surpasse la cruauté de tous pillards.
ANC. FR. Le sage parlant nous ottroie
Que le predeur deviendra proie.
Ysopet, I, fab. 61. Robert, t. II, p. 46.
IT. Predatore. (ESP. Predador, predadores, predadora, predadoras; ladrón, que comete pillaje, rapiña; asaltador)
(chap. Predadó, predadós, predadora, predadores; cassadó, cassadós, cassadora, cassadores; lo llibre de Deudes de Prades, Auzels cassadors, que ix moltes vegades an este Lexique Roman; muixons predadós, cassadós, com falcó, esparbé, águila, etc.).
Predicar, Prezicar, v., lat. praedicare, prêcher, réprimander, publier, annoncer.
Predicar devon lo poble. La nobla Leycson (Leyczon).
Ils doivent prêcher le peuple.
Prezicava soven, l' an,
Los grans miracles del cors san.
V. de S. Honorat.
Il prêchait souvent, (dans) l'année, les grands miracles du corps saint.
Qui s vol far dels autres predicaire,
Deuria se predicar eissamen.
Pons de Capdueil: So qu' hom.
Qui se veut faire des autres le prêcheur, devrait se prêcher également.
Degran mielhs prezicar a las gens.
R. Gaucelm: Ab grans trabalhs.
Ils devraient mieux prêcher aux gens.
CAT. ESP. Predicar. PORT. Prégar. IT. Predicare. (chap. Predicá : predico, prediques, predique, prediquem o predicam, prediquéu o predicáu, prediquen; predicat, predicats, predicada, predicades; predicaría; predicaré; si yo predicara.)
2. Predic, Prezic, s. m., prêche, sermon, prédication, remontrance.
Ab forsa, ab predic
Et enoi a fastic.
Un troubadour anonyme, Coblas esparsas.
Avec force, avec prêche et ennui à dégoût.
Roma, grans fasticx
Es d'auzir e d' entendre
Los vostres prezicx.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Rome, grand dégoût c'est d'ouïr et d'entendre les vôtres sermons.
Senher, ni prezic ni sermo
Non aia mais entre nos dos:
Si m' es amic, amiga us so.
Gavaudan le Vieux: Desemparatz.
Seigneur, ni remontrance ni sermon qu'il n'y ait plus entre nous deux: si vous m'êtes ami, amie je vous suis.
3. Predicatio, s. f., lat. praedicatio, prédication, publication.
Tu no vols demostrar ta predicatio
En gleyza.
(chap. Tú no vols demostrá ta (la teua) predicassió a la iglesia.)
Izarn: Diguas me tu.
Tu ne veux pas développer ta prédication en église.
Per lur predicatio convertiron lo mon.
(chap. Per la seua predicassió van convertí lo món - o mon).
V. et Vert., fol. 36.
Par leur prédication ils convertirent le monde.
ANC. CAT. Predicació. ESP. Predicación. PORT. Prégação. IT. Predicazione.
(chap. Predicassió, predicassions; sermó, sermons.)
4. Predicansa, Prezicansa, s. f., prédication.
Ab galiamen
De falsa predicansa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh. Var.
Avec tromperie de fausse prédication.
Sermonarz ni prezicansa
Non val un ou de gallina.
(chap. Ni (lo) sermonejá ni (lo) predicá valen un ou de gallina.)
Marcabrus: Per savi 'l.
Le sermoner ni prédication ne vaut pas un oeuf de poule.
IT. Predicenza (predicanza?). (chap. Lo predicá, predicassió.)
5. Predicaire, Predicador, Predicator, Prediquador, Prezicayre, Prezicador, s. m., lat. praedicator, prédicateur, prêcheur.
Que ben dits e vuelha mal far.
P. Cardinal: Tans ricx.
Fou est le prédicateur qui dit bien et veuille mal faire.
Predicator
Tenc per meillor
Quan fai l' obra que manda far.
(Chap. Predicadó ting (tinc) per milló cuan fa l'obra que mane fé.)
P. Cardinal: Predicator.
Prédicateur je tiens pour meilleur quand il fait l'oeuvre qu'il commande de faire.
Aquist fals prezicador
An mes lo segl' en error.
G. Figueiras: No m laissarai.
Ces faux prédicateurs ont mis le monde dan l'erreur.
Adjectiv. Be m' enueia ...
... D' avol clergue predicaire.
Le moine de Montaudon: Be m' enueia.
Bien il m'ennuie... *de méchant clerc prédicateur.
- En parlant des religieux Dominicains.
Prior provincial dels prediquadors.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.
Prieur provincial des prêcheurs.
CAT. ESP. Predicador. PORT. Prégador. IT. Predicatore.
(chap. Predicadó, predicadós; a Beseit lo barrang dels Predicadós, aon está l'acueducto : los pons, mol prop del assut. Vicente Ferrer ere dels Predicadós, Dominicos, de San Domingo de Guzmán - pero no San Domenge, sí Dominicus en latín o llatí. Son germá Bonifacio, Bonifaci Ferrer, de la cartoxa, cartuja, cartujo, cartussiá. Va traduí la Biblia a la llengua valensiana; sol quede la radera fulla aon u fique ben cla. “la qual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reverend micer bonifaci ferrer doctor en cascun dret e en facultad de sacra theologia: e don de tota la Cartoxa: germa del benaventurat sanct vicent ferrer del orde de predicadors: en la qual translació foren altres singulars homens de sciencia.”)
Palma, s. f., lat. palma, palmier.
Cedres, palmas, cipresses.
(chap. Cedros, palmes, sipresos.)
Palma es aybre victorial.
Elephant..., si vol dormir, ad alcu aybre, majorment a la palma, si soste.
Eluc. de las propr., fol. 172, 217 et 240.
Cèdres, palmiers, cyprès.
Le palmier est arbre de victoire.
Éléphant.., s'il veut dormir, à quelque arbre, surtout au palmier, s'appuie.
- Palme.
La palma c' aduys de Lerins.
Ar agra guazaynat la palma per entier.
V. de S. Honorat.
La palme qu'il apporte de Lerins.
Maintenant il aurait gagné la palme entièrement.
CAT. ESP. PORT. IT. Palma. (chap. Palma, palmes.)
2. Palmier, Palmer, s. m., palmier.
En la senestra man porta un ram de palmier. V. de S. Honorat.
En la main gauche il porte un rameau de palmier.
CAT. Palmer. ESP. Palmera. PORT. Palmeira.
(chap. Palmera, palmeres. Ram de palma.)
3. Palmenc, s. m., datte, fruit du palmier.
Palma..., sos frugz... so nomnatz palmencs. Eluc. de las propr., fol. 217. Palmier..., ses fruits... sont nommés dattes.
(chap. Dátil, datils.)
4. Rampalm, s. m., du lat. Ramus palmae, Rameaux.
C'est le nom qu'on donne au dimanche d'avant Pâques.
El dia de Pentecosten e a rampalm.
(chap. Al día de Pentecostés y lo domenge de rams.)
Bibl. du R. Albi, tit. de 1205.
Au jour de Pentecôte et aux Rameaux.
Palma, s. f., lat. palma, paume, plat de la main.
Las espallas drechas e la palma ses vena.
Cel que a la palma espessa e bela es savis e de bon entendemen.
Liv. de Sydrac, fol. 127.
Les épaules droites et la paume sans veine.
Celui qui a la paume épaisse et belle est savant et de bon entendement.
Tiran los pels, baten las palmas.
Contricio e Penas ifernals.
Tirant les cheveux, battant les paumes.
- Empan.
A y una irla, prop de la terra, hon a 1 gen petita d'una palma e de menhs. Liv. de Sydrac, fol. 30.
Il y a une île, près de la terre, où a une gent petite d'une palme et de moins.
CAT. ESP. PORT. IT. Palma. (chap. Palma, palmes de la ma.)
2. Palm, s. m., empan, palme.
Una candela sotil d' un palm de lonc. Liv. de Sydrac, fol. 138.
Une chandelle menue d'un empan de long.
Un palm de la gonella blanca
Li trencha.
El cor l' en es un palm levat.
Roman de Jaufre, fol. 27 et 56.
Un empan de la tunique blanche il lui tranche.
Le coeur lui en est soulevé d'un empan.
Tan gran colp li va donar
D' una lanssa per la peytrina,
Che un palm l' en passa per l' esquina.
Roman de Blandin de Cornouailles.
Si grand coup lui va donner d'une lance par la poitrine, qu'un empan lui en passe par l'échine.
CAT. Palm. ESP. PORT. IT. Palmo. (chap. Palm, pam, palms, pams.)
3. Palmada, s. f., paumée, coup du plat de la main.
Fan mercat,.., e feron la palmada per ferma stipulation de vot.
V. et Vert., fol. 29.
Font marché..., et frappent la paumée pour ferme stipulation de convention.
Compra o venda non val ses palmada.
Petit Thalamus de Montpellier, fol. 47.
Achat ou vente ne vaut sans paumée.
CAT. ESP. PORT. Palmada. IT. Palmata.
(chap. Palmada, palmades; esplanissada, esplanissades : cop en la palma de la ma : guantada, guantades : bufetada, bufetades.)
4. Palmat, s. m., empan, palme.
L' almiran fo pus grans que Karle un palmat.
Las aurelhas grans un gran demieg palmatz.
Roman de Fierabras, v. 4788 et 4020.
L'émir fut plus grand que Charles une palme.
Les oreilles grandes un grand demi-empan.
5. Espalmar, v., espalmer, frotter de suif fondu.
Part. pas. Aissi coma gales ben oncha
Fai en la mar plus leu sa poncha
Que al quant no fo espalmada.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Ainsi comme galère bien ointe fait en la mer plus lestement sa pointe qu'autre quand elle ne fut espalmée.
PORT. ESP. Espalmar. IT. Spalmare.
(chap. Ensaginá, refregá en sagí, greix.)
Palmes, s. m., lat. palmes, sarment, branche de vigne.
Palmes, es ram de vit, las fuelhas del qual so ditas pampols.
Eluc. de las propr., fol. 217.
Sarment, c'est rameau de vigne, les feuilles duquel sont dites pampres. IT. Palmite. (chap. sarmén; les fulles se diuen pampes, pampa.)
Paloteiar, v., escarmoucher.
Can lo rei dels arlotz los vit paloteiar
Contra l'ost dels Frances e braire e cridar.
Guillaume de Tudela.
Quand le roi des goujats les vit escarmoucher contre l'armée des Français et brailler et crier.
ESP. Palotear. (N. E. El palotiau, paloteado, es un baile típico en Aragón. No dista mucho de los juegos de niños con espadas de madera.)
Palpar, v., lat. palpare, palper, toucher, manier.
Ni 'l savis Huc Arnaut anc no s' i vol palpar.
Izarn: Diguas me tu.
Ni le sage Hugues Arnaud oncques il n' y voulut toucher.
Las mas lo palpan mot dossamens. V. et Vert., fol. 57.
Les mains le palpent moult doucement.
Si non l' anava palpan.
Guillaume de Saint-Didier: D' una dona.
S' il ne l' allait maniant.
- Fig. Examiner, apprécier, peser.
Part. pas. Lo tot debatut e ben palpat per lo dit conseilh.
Chronique des Albigeois, col. 6.
Le tout débattu et bien examiné par ledit conseil.
- Ménager, épargner.
Menavo lo baten, que no 'l volo palpar. Roman de Fierabras, v. 3069.
Ils le menaient battant, vu qu'ils ne le veulent épargner.
- Substantiv. L'un des cinq sens.
Car auzirs e vezers,
Odorars, saborars
Son li sen e palpars.
G. Riquier: A sel que.
Car l'entendre et le voir, le sentir, le savourer e le toucher sont les sens. CAT. ESP. PORT. Palpar. IT. Palpare. (chap. Paupá, palpá: paupo, paupes, paupe, paupem o paupam, paupéu o paupáu, paupen; paupat, paupats, paupada, paupades. Palpo, palpes, palpe, palpem o palpam, palpéu o palpáu, palpen; palpat, palpats, palpada, palpades.)
2. Palpament, s. m., lat. palpamentum, attouchement, toucher.
Per que haia plus subtil palpament.
Ha suptil palpament. Eluc. de las propr., fol. 65 et 238.
Pour qu'il ait plus subtil attouchement.
A subtil attouchement.
CAT. Palpament. ESP. Palpamiento. IT. Palpamento.
(chap. Paupamén, paupamens; palpamén, palpamens.)
3. Palpatiu, adj., palpatif, propre au toucher, tactile.
Virtut del sen palpatiu.
Virtut palpativa, es potencia de qualitats palpablas.
Eluc. de las propr., fol. 63 et 17.
Vertu du sens palpatif.
Propriété tactile, c'est puissance de qualités palpables.
4. Palpable, adj., lat. palpabilem, palpable.
Virtut palpativa, es potencia de qualitats palpablas.
Eluc. de las propr., fol. 17.
Propriété tactile, c'est puissance de qualités palpables.
CAT. ESP. Palpable. PORT. Palpavel. IT. Palpabile.
(chap. Paupable, paupables; palpable, palpables.)
5. Palpebra, s. f., lat. palpebrae, paupière.
La palpebra es mollificada. Trad. d'Albucasis, fol. 5.
La paupière est amollie.
ANC. CAT. ESP. (pálpebra, párpado) PORT. IT. Palpebra.
(chap. Párpado, párpados.)
6. Palpebre, s. f., lat. palpebrum, paupière.
Sobre la palpebre dels huels.
La palpebre del huel.
Trad. d'Albucasis, fol. 5.
Sur la paupière des yeux.
Là paupière de l'oeil.
7. Palpet, s. f., paupière.
So ditz palpetz o palpelas, quar si movo si palpan continuament.
Ha pels en las palpetz.
Engrossans las palpetz.
Eluc. de las propr., fol. 38, 39 et 83.
Sont dites paupières ou palpelles, car elles se meuvent en se palpant continuellement.
A poils aux paupières.
Grossissant les paupières.
8. Palpela, s. f., paupière, palpelle.
Tot auzel clau son uelh ab la palpela dejus.
Tota bestia ses palpelas es de frevol vista. Eluc. de las propr., fol. 39. Tout oiseau clôt son oeil avec la paupière d'en bas.
Toute bête sans paupières est de faible vue.
9. Palpelada, s. f., mouvement des paupières, clin.
En una palpelada de uelh, si movo d'orient entro occident.
Eluc. de las propr., fol. 13.
En un clin d'oeil, se meuvent d'orient jusqu'en occident.
(chap. clucada, clucades; v. clucá; parpadeo d'ulls, en un obrí y tancá d'ulls. Cluco, cluques, cluque, cluquem o clucam, cluquéu o clucáu, cluquen; clucat, clucats, clucada, clucades.)
Palpitar, v., lat. palpitare, palpiter.
Pulmo... palpitan atyra ayre. Eluc. de las propr., fol. 51.
Poumon... en palpitant attire l'air.
CAT. ESP. PORT. Palpitar. IT. Palpitare.
(chap. Palpitá: palpito, palpites, palpite, palpitem o palpitam, palpitéu o palpitáu, palpiten; palpitat, palpitats, palpitada, palpitades. Falte un pálpit al cor, palpits : palpitassió, palpitassions.)
2. Palpitatiu, adj., palpitatif, qui fait palpiter.
Virtut palpitativa, que es perceptiva de calor, freior e de semblans qualitatz. Eluc. de las propr., fol. 14.
Vertu palpitative, qui est perceptive de chaleur, froid et de semblables qualités.
(chap. Palpitatiu, palpitatius, palpitativa, palpitatives.)
Palus, Palutz, s. f., lat. palus, palus, marais.
Devedam los plans e las palus.
G. Rainols: A tornar.
Défendons les plaines et les marais.
Ieu passarai part la palutz d' Uzerna,
Cum pelegris, o lai per on corr Ebres.
A. Daniel: Ans qu'els cims.
Je passerai au-delà du marais d'Uzerne, comme pélerin, ou là par où court l'Èbre.
Fig. Pescam ab las ranas en la palus dels deliegs carnals.
V. et Vert., fol. 48.
Nous pêchons avec les grenouilles dans le marais des délices charnels.
Non esguarda lai on salh,
Per que chai del tot el palutz.
Bernard de Venzenac: Iverns.
Ne regarde pas là où il saute, c'est pourquoi il choit entièrement dans le marais.
ANC. FR. D'un noir palud estoit environnée.
Œuvres de Du Bellay, p. 279.
Des cannes et roseaux
Croissants autour des paludz et des eaux.
Cl. Marot, t. IV, p. 50.
ANC. ESP. IT. Palude. (chap. Terra pantanosa, albufera anegada d' aigua, aon se críen mosquits que causen lo paludisme o paludismo.)
2. Palustre, adj., lat. palustris, marécageux, de marais.
En locs palustres.
Uous d' auzels palustres so glaucs.
Eluc. de las propr., fol. 232 et 276.
En lieux marécageux.
Oeufs d'oiseaux de marais sont glauques.
ESP. IT. Palustre. (chap. palustre, palustres; pantanós, pantanosos, pantanosa, pantanoses.)
3. Paludos, adj., lat. paludosus, marécageux.
Cum loc paludos.
Terra paludoza.
Eluc. de las propr., fol. 97 et 170.
Comme lieu marécageux.
Terre marécageuse.
ESP. IT. Paludoso. (chap. Paludós, pantanós.)
4. Paludal, adj., marécageux, de marais.
So alcunas terrestras, autras marinas, autras paludals et autras fluvials.
Eluc. de las propr., fol. 260.
Sont aucunes terrestres, autres marines, autres de marais et autres de fleuves.
IT. Paludale.
Pampol, s. m,, lat. pampinus, pampre.
Pampol de la vit, en autumpne, quan es dezicat, tantost catz.
Vit..., so ditas las fuelhas pampols. Eluc. de las propr., fol. 87 et 225. Pampre de la vigne, en automne, quand il est desséché, tombe aussitôt.
Vigne..., les feuilles sont dites pampre.
CAT. Pampol. ESP. (pámpano) PORT. IT. Pampano.
(chap. Pampa, pampes.)
2. Pampinar, v., lat. pampinare, épamprer, effeuiller la vigne, ébourgeonner.
Part. pas. Vit... vol estre pampinada, so es a dire de pampol et fuelhas denudada. Eluc. de las propr., fol. 225.
Vigne... veut être épamprée, c'est-à-dire de pampre et feuilles dépouillée.
(chap. Despampá, desullá, desbordá o esbordá.)
3. Pampinacio, s. f., lat. pampinatio, épamprage, action d' épamprer la vigne, ébourgeonnement.
Quan pampinacio es necessaria. Eluc. de las propr., fol. 225.
Quand épamprage est nécessaire.