Temple, Templier - Temprar, Trempar

Temple, s. m., lat. templum, temple.

Intran el temple de Lerins. V. de S. Honorat.

(chap. Entren al temple o templo de Lerins.)

Entrent au temple de Lérins.

Trobero Pilat denan lo temple de Salomo.

(chap. Van trobá a Pilatos dabán del temple de Salomón.)

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 3.

Trouvèrent Pilate devant le temple de Salomon.

- L'ordre des chevaliers de ce nom.

Dizon qu' elh soana lo Temple e l' Espitals.

Sordel: Sol que m' afi.

Ils disent qu'il dédaigne le Temple et l'Hôpital.

CAT. Temple. ESP. PORT. Templo. IT. Templo, tempio. (chap. Temple, temples; templo, templos; templari, caballé de la orden dels templaris.)

2. Templier, s. m., templier.

Tolc Popius als templiers d' Escalona.

Giraud de Calanson: Sitot s' esfortz.

Enleva Popius aux templiers d'Ascalon.

CAT. Templaris. ESP. PORT. Templario. IT. Tempiere. (chap. Templari, templaris.)

3. Contemplacio, Contemplatio, Contemplacion, s. f. contemplationem, contemplation.

Estamen de contemplacio. V. et Vert., fol. 101.

État de contemplation.

CAT. Contemplació. ESP. Contemplación. PORT. Contemplação. IT. Contemplazione. (chap. Contemplassió, contemplassions.)

4. Contemplatiu, adj., lat. contemplativus, contemplatif.

Vita contemplativa esta en doas cauzas. V. et Vert., fol. 83.

La vie contemplative est dans deux choses.

CAT. Contemplatiu. ESP. PORT. IT. Contemplativo. (chap. Contemplatiu,  contemplatius, contemplativa, contemplatives.)

5. Contemplar, v., lat. contemplari, contempler.

Contemplar ni agardar Deu. Trad. de Bède, fol. 47.

(chap. Contemplá y aguaitá (mirá) a Deu.)

Contempler et regarder Dieu.

Per miels contemplar. Leys d'amors, fol. 148.

Pour mieux contempler.

CAT. ESP. PORT. Contemplar. IT. Contemplare. (chap. Contemplá: contemplo, contemples, contemple, contemplem o contemplam, contempléu o contempláu, contemplen; contemplat, contemplats, contemplada, contemplades; contemplaré; contemplaría; si yo contemplara.)

6. Contemplador, s. m., lat. contemplator, contemplateur.

Angels... de Dieu... perpetuals contempladors.

(chap. Angels... de Deu... perpetuals contempladós.)

Eluc. de las propr., fol. 13.

Anges... de Dieu... perpétuels contemplateurs.

CAT. ESP. PORT. Contemplador. IT. Contemplatore. (chap. Contempladó,  contempladós, contempladora, contempladores.)

Temprar, Trempar, v., lat. temperare, tempérer, adoucir.

Sapchas arpar

E ben temprar

L' arguimela.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

Saches jouer de la harpe et bien modérer le gosier.

Part. pas. Entro que sia ben tempratz,

No trop freid, ni trop acalinatz.

(chap. Hasta que estigue ben templat, no massa fret, ni massa acalinat : calén, escofat, acalentat, calentat.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jusqu'à ce qu'il soit bien tempéré, non trop froid, ni trop échauffé.

Non es trop cautz ni trop fregz, mays de trempada qualitat.

V. et Vert., fol. 59.

N'est trop chaud ni trop froid, mais de qualité tempérée.

Fig. Savia, en sos faygs temprada. Brev. d'amor, fol. 19.

Sage, en ses actions tempérée.

CAT. ESP. PORT. Temperar. IT. Temperare. (chap. Templá, temperá, trempá.)

2. Tempradamens, adv., modérément.

Deu hom viure tempradamens e per mesura. V. et Vert., fol. 101.

(chap. Se té que viure templadamen : temperadamen : trempadamen y en mida.)

On doit vivre modérément et avec mesure.

ANC. FR. Je feroie bien tel chose temprement.

Poëme d'Hugues Capet, fol. 15.

CAT. Tempradament, temperadament. ESP. Temperadamente, templadamente. PORT. Temperadamente. IT. Temperatamente.
(chap. templadamen, temperadamen, trempadamen : moderadamen : en mida.)

3. Tempre, s. m., tempérament, modération, mesure.

Qui en manjar non met tempre.

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Qui à manger ne met pas de modération.

Cel que no sap tener lo tempre de sa vida. Trad. de Bède, fol. 56.

Celui qui ne sait pas tenir la mesure de sa vie.

CAT. ESP. PORT. Temple. (chap. Tempre, tempres; trempe, trempes; temple, temples; mida, mides; moderassió, moderassions.) 

4. Tempransa, Tempranssa, s. f., lat. temperantia, tempérance, mesure, 

adoucissement.

Aytal sadollamen e tal cofort met lo S. Esperit en cor, que es perfietz en tempranssa. V. et Vert., fol. 105.

Pareil rassasiement et tel confort met au coeur le Saint-Esprit, qui est parfait en tempérance.

Lo sanhs om lhi a fah de ben tempransa. 

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 84.

Le saint homme lui a fait de bien adoucissement.

CAT. Temperancia, templansa. ESP. Templanza. PORT. Temperança. 

IT. Tempranza, temperanza. (chap. Templansa, templanses.)

5. Tempramen, s. m., lat. temperamentum, tempérament, modération.

Garda mezura e tempramen en totz sos portamens.

Sobrietatz met tempramen en beure et en manjar.

V. et Vert., fol. 105.

Garde mesure et tempérament dans toutes ses habitudes.

La sobriété met modération à boire et à manger.

ANC. CAT. Temprament. CAT. MOD. Temperament. ANC. ESP. Templamiento. (ESP. MOD.) PORT. IT. Temperamento. (chap. Tempramén, tempramens; templamén, templamens; temperamén, temperamens.)

6. Tempradura, s. f., attente, temporisation.

Enueia m longua tempradura.

Le Moine de Montaudon: Mout m' enueia.

M'ennuie longue attente.

Ieu dic que malaventura

Done Dieus a sa tempradura.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Je dis que mésaventure donne Dieu à sa temporisation.

ESP. Templadura. IT. Temperatura. (chap. Templadura, templadures; trempadura, trempadures.)

7. Temperatiu, adj., températif, propre à tempérer.

De influencias celestials temperativa. Eluc. de las propr., fol. 149.

D'influences célestes températive.

(chap. Temperatiu, temperatius, temperativa, temperatives.)

8. Atemprar, Atrempar, v., modérer, tempérer.

La freidor de la luna e del aire atrempa cela calor.

Atrempet lo so de la halena.

Liv. de Sydrac, fol. 56 et 60.

La fraîcheur de la lune et de l'air tempère cette chaleur.

Modéra le son de l'haleine.

Fig. Atempra l' alegreza de son front. Trad. de Bède, fol. 69.

Modère l'allégresse de son front.

- Régler, mesurer.

Per atemprar drechura,

Te fes maire del filh sieu.

G. Riquier: Sancta Verges (verge).

Pour régler droiture, il te fit mère du sien fils.

Atempra ton cor a ben e a mal. Trad. de Bède, fol. 69.

Mesure ton coeur à bien et à mal.

- Modifier. 

Non atemprar las Escripturas ab ton sen. Trad. de Bède, fol. 82.

Ne pas modifier les Écritures avec ton sens.

- Disposer.

Las gatas e 'ls engens atempren per mei l' ost. Guillaume de Tudela.

Les chattes et les engins ils disposent au milieu de l'armée.

- Adoucir, calmer.

Creys d' amicx, et atempr' els enicx.

Atremparia si 'l talens.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Il accroît en amis, et adoucit les méchants.

Le désir se calmerait.

Part. pas. Plus atrempatz en calor.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Plus tempéré en chaleur.

Votz... atrempada entre grossa e graila. Liv. de Sydrac, fol. 127.

Voix... tempérée entre grosse et grêle.

Es, ab sen, curos et atempratz.

G. Riquier: Tant m' es.

Il est, avec sens, soigneux et modéré.

ANC. FR. E li reis, quant l'oï dire,

En atrempa vers lui son ire.

Roman de Rou, v. 15779.

Adonc atremperoiz la doulour de ta malvaise feme.

Trad. de S. Bernard, Montfaucon. Bibl. bibl., p. 1386.

Artaxerxes, au contraire, plus doulx et plus attrempé en toutes ses actions. 

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie d'Artaxerxes.

CAT. ESP. Atemperar. IT. Attemperare. (chap. Atemprá; atrempá; atemperá; temperá; calmá; baixá la temperatura : entibiá : arrefredá.)

9. Atempradamen, Atrempadamen, adv., modérément.

Qui parla atempradamen es molt sabis. Trad. de Bède, fol. 34.

(chap. Qui parle atempradamen : atrempadamen : moderadamen es mol sabio o sabut; com Pedro Saputo.)

Qui parle modérément est moult sage.

Vis es bos per las savias gens, que lo bevo atrempadamen e a razo.

Liv. de Sydrac, fol. 101.

Le vin est bon pour les gens sages, qui le boivent modérément et raisonnablement.

ANC. FR. Tu endures et endureras attrempéément et sagement toutes les choses qui te adviennent.

Laurent de Premier Faict, trad. de la Vieill. de Cicéron, p. 5.

CAT. Atempradament, atemperadament. (chap. atempradamen, atrempadamen, atempladamen : moderadamen : en moderassió.)

10. Atempre, Atrempe, s. m., proportion, complexion, qualité.

Lor semensa es de bon atrempe. Liv. de Sydrac, fol. 27.

(chap. La seua llaó es de bon tempero.)

Leur semence est de bonne qualité.

Bos atempres e douzors.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Bonne qualité et douceur.

11. Atempransa, Atrempansa, s. f., proportion, modération, tempérance, 

complexion.

Manten atempransa e de cors e de lengua. V. de S. Honorat.

(chap. Manté atempransa o atrempansa tan de cos com de llengua. Esta frasse no se referix a Juaquinico Monclús de la Ascuma de Calaseit.)

Maintient tempérance et de corps et de langue.

Can lo cors es de bona atrempansa. Liv. de Sydrac, fol. 28.

Quand le corps est de bonne complexion.

ANC. FR. Atemprance, sens et raisons. Roman du Renart, t. IV, p. 176.

Telle réponse est pleine de certaine modestie et attrempance. 

Macault, Tr. des Apopht., fol. 30.

12. Atempramen, Atrempamen, s. m., proportion, tempérament, modification.

Que fass' al papa metr' atempramen

En so don an li clerc e 'l laic conten.

Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.

Qu'il fasse au pape mettre tempérament en ce dont les clercs et les laïcs ont contestation.

Per l' atrempamen de naturas. Liv. de Sydrac, fol. 28.

Par la proportion de natures.

ANC. FR. Une modération et attemprement de voluptés. 

Amyot, trad. de Plutarque, Morales, t. I, p. 182.

IT. Attemperamento. (chap. Atempramén, atrempamén.)

13. Destemprar, Destrempar, v., dérégler, désordonner, perturber.

Part. pas. Es adonc l' aire, so sapchatz,

Mout caut e sec c destrempatz.

Brev. d'amor, fol. 37.

Est alors l'air, cela sachez, moult chaud et sec et perturbé.

Contra calors destempradas. V. et Vert., fol. 47.

Contre chaleurs désordonnées.

ANC. FR. Li airs fu celle année plus désatemprés que il souloit.

Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 253.

Tolt li s'atrempée valor

Par sa destrempée chalor.

Roman de la Rose, v. 6190.

ANC. CAT. Destemprar, destrempar, destemplar. ESP. Destemplar. PORT. Destemperar. IT. Distemprare, distemperare. (chap. Destemprá, destrempá, destemplá.)

14. Destempransa, Distempransa, s. f., déréglement, perturbation, désordre.

Per destempransa... d' humors.

(chap. Per destempransa o destemplansa ... de humors : liquits dels cos. No confondre o confundí en lo humor en chapurriau, com lo de Groucho Marx.)

Per distempransa de calor et humor.

Eluc. de las propr., fol. 79 et 94.

Par perturbation... d'humeurs.

Par désordre de chaleur et d'humeur.

CAT. Destrempansa, destemplansa. ESP. Destemplanza. PORT. Destemperança. IT. Distemperanza. (chap. destempransa, destempranses; destemplansa, destemplanses; perturbassió; desorden, desordens; se fa aná cuan un está dolén, cuan té fret, o suós, o diarrea. Carrégalo suposo que estabe destemplat, destrempat, destemprat, antes o abans de estirá la garra.)

15. Destemprament, Destempramen, s. m., dérangement, perturbation, déréglement.

Per destempramen de las quatre humors. V. et Vert., fol. 60.

Par perturbation des quatre humeurs.

Febre ve per destemprament del cor.

(chap. La fiebre ve per destempramén, destrempamén, destemplamén del cor.)

Eluc. de lus propr., fol. 87.

Fièvre vient par déréglement du coeur.

CAT. Destrempament. ANC. ESP. Destemplamiento. PORT. Destemperamento. IT. Distemperamento. (chap. destempramén, destrempamén, destemplamén; destempramens, destrempamens, destemplamens.)

16. Sobretemprar, v., sur-tempérer, sur-modérer, tempérer, modérer beaucoup. 

Part. pas. Fai lo cor sobretemprat... en totas causas. V. et Vert., fol. 102.

Rend le coeur sur-modéré.… en toutes choses.

Ver,... es temps entre caut et freg sobretemprat. Eluc. de las propr., fol. 122.

Printemps... c'est temps entre chaud et froid sur-tempéré.

(chap. Sobretemprá, sobretrempá, sobretemplá. La primavera es tems entre caló y fret sobretemprat, sobretrempat, sobretemplat.)

Temprar, Trempar, v., lat. temperare, tremper.

Pueis las faretz en mel trempar.

Ab aigua cauda la trempatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis vous les ferez en miel tremper.

Avec eau chaude vous la trempez.

- En parlant des métaux, donner la trempe.

Part. pas. Mala nuec aia qui te fes

Aital elme aissi trempat.

(chap. Mala nit tingue qui te va fé tal casco així o aixina trempat.)

Roman de Jaufre, fol. 13.

Male nuit ait qui te fit pareil heaume ainsi trempé.

Cascus tenc son bran nut, de bon acier temprat.

(chap. Cadaú teníe son gaviñet despullat, de bon acero temprat.)

Roman de Fierabras, v. 370.

Chacun tint son glaive nu, de bon acier trempé.

Fig. Ab un cairel de plazensa

Fabregat el foc d' amor,

Temprat de doussa sabor.

P. Vidal: Tant an ben.

Avec un dard de plaisir fabriqué au feu d'amour, trempé de douce saveur.

CAT. Trempar. ESP. Templar. PORT. Temperar. IT. Temprare.

(chap. Trempá, temprá, templá, temperá.)

2. Destemprar, Destrempar, v., détremper.

Ab sal et ab vinagre o a fayt destemprar. Roman de Fierabras, v. 3349.

(chap. En sal y en vinagre u ha fet destemprá o destrempá o destemplá o destemperá.)

Avec sel et avec vinaigre il l'a fait détremper.

Pueis ab lo vi o destrempatz.

(chap. Después en lo vi u destrempéu o destrempáu, destempléu o destempláu, destrempéu o destrempáu.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Puis avec le vin vous le détrempez. 

Aygas de plueia destremperon tot lo terrador. Carya Magalon., p. 3.

Eaux de pluie détrempèrent tout le terroir.

CAT. Destrempar. ESP. Destemplar. PORT. Destemperar. IT. Distemprare.

(chap. destemprá, destrempá, destemplá, destemperá. Ara la conjugassió de destemplá, destemplás: yo me destemplo, destemples, destemple, destemplem o destemplam, destempléu o destempláu, destemplen; destemplat, destemplats, destemplada, destemplades; destemplaré; destemplaría; si yo me destemplara y estirara la garra, datres continuaríen parlán y escribín lo chapurriau.)

Sozer, Sogre, Suegre - Stater

Sozer, Sogre, Suegre, s. m., lat. socer, beau-père.

Rei de Navarra a so sozer, lo rei d' Arragon.

(chap. Lo rey de Navarra a son sogre, lo rey d'Aragó.)

B. Calvo: Un nou sirventes.

Le Roi de Navarre à son beau-père, le roi d'Aragon. Trad. du Code de Justinien, fol. 5.

Tot aquo que nos avem dit del paire e del fil, si es vers del sogre e del genre.

(chap. Tot lo (aixó) que natros ham dit del pare y del fill, tamé es ver (verdat) del sogre y del gendre.)

Tout ce que nous avons dit du père et du fils, aussi est vrai du beau-père et du gendre.

Cesar fes aucire Pompeio, lo cal era son suegre.

Hist. de la Bible en prov., fol. 46.

César fit occire Pompée, lequel était son beau-père.

CAT. Sogre. ESP. Suegro. PORT. Sogro. IT. Suocero. (chap. Sogre, sogres. Vore cóm se diu en rumano: socru.)

2. Sogra, Suegra, s. f., belle-mère.

Totas las noras prezic

Que son ni que seran,

Que s gardon del fals abric

Que las sogras fan.

Raimond de la Tour: A totz maritz.

Je recommande à toutes les brus qui sont et qui seront, qu'elles se gardent du faux accueil que les belles-mères font.

En l' ostal fon la suegra. V. de S. Honorat.

Dans l'hôtel fut la belle-mère.

CAT. Sogra. ESP. Suegra. PORT. Sogra. IT. Suocera. (chap. Sogra, sogres. Vore cóm se diu en rumano: soacră.)

Spectar, v., lat. spectare, regarder, concerner.

Part. prés. Al qual... li cieutadans obeisson en totas causas spectans a son offici. Livre d'Acot, Hist. d'Apt, p. 155.

Auquel... les citoyens obéissent en toutes choses regardant son office.

(chap. Al cual... los siudadans obeíxen en totes (les) coses espectans a son ofissi.)

CAT. Espectar. (ESP. Espectar.) IT. Spettare. (chap. Espectá; conserní; mirá.)

2. Inspection, s. f., lat. inspectionem, inspection, examen, vue.

Per la inspection dels rotles de nostra cancellaria.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 40.

Par l'examen des rôles de notre chancellerie.

CAT. Inspecció. ESP. Inspección. PORT. Inspecção. IT. Inspezione, ispezione.

(chap. Inspecsió, inspecsions; inspexió, inspexions; v. inspecsioná; inspexioná.)

3. Suspect, adj., lat. suspectus, suspect.

Subst. Suspect no deu intervenir en l' assemblada. Fors de Béarn, p. 1073.

(chap. (Lo) sospechós no deu intervindre - intervení - a l'assamblea.)

Suspect ne doit pas intervenir dans l'assemblée.

CAT. Suspecte. ESP. Suspecto. PORT. Suspecto, suspeito, sospeito. 

IT. Sospetto. (chap. Sospechós, sospechosos, sospechosa, sospechoses; v. sospechá.)

4. Sospeisso, Sospeysso, Sospecio, Sospicio, Suspicio, Suspition, s. f., lat. 

suspicionem, suspicion, soupçon, défiance.

Nuils bistbes ni nuils clergues non deu tener e sa maison neguna femna de cui hom posca aver suspicion de folia. Trad. du Code de Justinien, fol. 2.

Nul évêque ni nul clerc ne doit tenir en sa maison nulle femme de qui on puisse avoir suspicion de débauche.

La sospeisso del rei N Anfos m' esclaire.

Marcabrus: Auiatz de.

Que la défiance du roi seigneur Alphonse m'éclaire.

Loc. De so que er reptatz

No l' ai' om suspicios.

G. Riquier: Tant petit.

De ce qu'il sera accusé qu'on n'ait pas soupçon à (contre) lui.

Si so marit a sospecio en aquela persona. L'Arbre de Batalhas, fol. 167.

Si son mari a soupçon en cette personne.

- Espoir, attente.

No vuelh sia mieus Doais

Ses la sospeysso de Cambrais.

Bertrand de Born: Al dous nou.

Je ne veux pas que soit mien Douai sans l'espoir de Cambrai.

Loc. Dic vos que no m camjaria,

A la belha sospeisso,

Per nulh autr' oc vostre no.

Berenger de Palasol: Totz temeros.

Je vous dis que je ne changerais pas, à la belle attente (au moment de réussir), pour nul autre oui votre non.

Pus mes m' avetz en sospeysso.

G. Figueiras: Pel joy del.

Puisque mis vous m'avez en attente.

ANC. ESP. Suspicion (sic; MOD. sospecha.). PORT. Sospeição, suspeição.

IT. Sospeccione, sospiccione, sospezione, sospizione, suspizione.

(chap. Sospecha, sospeches.)

5. Sospeita, Sospiecha, s. f., suspicion, soupçon, doute.

Loc. Qu' en fossem ades en sospeita. Trad. de Bède, fol. 42.

Que nous en fussions incessamment en suspicion.

Aissi s poira de sospiecha gitar.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Ainsi il se pourrait de doute sortir.

CAT. Suspita. ESP. Sospecha. PORT. Sospeita, suspeita. (chap. Sospecha, sospeches.)

6. Sospechos, Sospichos, adj., soupçonneux, défiant.

Sospichos ni desconoyssentz. V. de S. Honorat.

(chap. Sospechós ni desconeixén : ingrat.)

Soupçonneux ni ingrat.

Sa leys sospeichoza.

(chap. Sa ley sospechosa.)

Germonde de Montpellier: Greu m' es.

Sa loi défiante.

CAT. Suspitos (sic). ESP. Sospechoso. PORT. Sospeitoso, suspeitoso. 

IT. Sospeccioso, sospiccioso. (chap. Sospechós, sospechosos, sospechosa, sospechoses.)

7. Sospechar, Sospeisonar, v., soupçonner.

Non degra anar sospechan.

(chap. No deguere (deuríe) aná sospechán.)

B. Zorgi: L' autr' ier.

Ne devrait pas aller soupçonnant.

Amans, aquo que sospeisona cant velia, somnia. Trad. de Bède, fol. 4.

(chap. L'amán, lo (aixó) que sospeche cuan vele, (u) ensomie.)

L'amant, ce qu'il soupçonne quand il veille, il (le) songe.

CAT. Suspitar. ESP. Sospechar. PORT. Sospeitar. IT. Sospicare, suspicare, sospettare. (chap. Sospechá: sospecho, sospeches, sospeche, sospechem o sospecham, sospechéu o sospecháu, sospechen; sospechat, sospechats, sospechada, sospechades; sospecharé; sospecharía; si yo sospechara.)

8. Perspicuitat, s. f., lat. perspicuitatem, perspicuité.

Transparencia et perspicuitat. Eluc. de las propr., fol. 107.

(chap. Transparensia y perspicuidat.)

Transparence et perspicuité.

CAT. Perspicuitat. ESP. Perspicuidad. PORT. Perspicuidade.
(chap. perspicuidat, perspicuidats.)

Spelunca, s. f., lat. spelunca, caverne.

Spelunca, es fossa de jus terra. Eluc. de las propr., fol. 162.

(chap. Espluga - caverna, cova - es (una) fossa daball terra.)

Caverne, c'est fosse dessous terre.

ANC. CAT. Speluncha. PORT. Espelunca. IT. Spelonca.

(chap. Espluga, esplugues, com les del Llobregat; caverna com la Ascuma, cavernes; cova de la dona, coves.)

2. Speluncal, adj., caverneux.

Una mayzon natural e speluncal. Carya Magalon., p. 53.

Une maison naturelle et caverneuse.

(chap. Cavernós, cavernosos, cavernosa, cavernoses. Una casa natural y cavernosa : casa cova, com la cova del aire a Beseit, aon passe algún ratet lo catalanista Francisco o Paco Escudero en lo seu amo, Feliciano Castillo.)

Splandre, v., lat. splendere, resplendir, briller.

Substantiv.

Per que m platz lo lauzars e lo splandres.

Guillaume de Saint-Didier: Lo grieus.

C'est pourquoi me plaît le louer et le resplendir.

ANC. ESP. Esplender. ESP. MOD. Esplendecer. IT. Splendere. (chap. Esplendí o resplendí : esplendixco o esplendixgo, esplendixes, esplendix, esplendim, esplendiu, esplendixen; esplendiré; esplendiría; si yo esplendira o esplendiguera; brillá; fulgurá; fé llum; resplendixco o resplendixgo, resplendixes, resplendix, resplendim, resplendiu, resplendixen; resplendiré; resplendiría; si yo resplendira o resplendiguera.)

2. Splendor, s. f., lat. splendor, splendeur, éclat.

Splendor... naysh de lutz. Eluc. de las propr., fol. 120.

(chap. Esplendó... naix de llum.)

Splendeur... naît de lumière.

CAT. ESP. PORT. Esplendor. IT. Splendore. (chap. Esplendó, esplendós.)

3. Resplandre, Resplandir, v., lat. resplendere, resplendir, briller.

De fin aur c' om ve resplandir.

Giraud de Calanson: Fadet joglar.

De fin or qu'on voit resplendir.

Cum resplan roz' en rozier.

(chap. Com resplandix la rosa al rosé.)

Pierre d'Auvergne: L' airs clars.

Comme brille rose sur rosier.

Fig. Ves lai on vi resplandir sa beutat.

Giraud de Borneil: Ar ai gran.

Vers là où je vis resplendir sa beauté.

Subst. Lun' e soleills, trop faitz loncs vostres cors,

Pessa m, car plus soven nos faill resplandres.

A. Daniel: Ar vei vermeils.

Lune et soleil, trop vous faites longs vos cours, il m'est fâcheux, car plus souvent nous manque le resplendir.

Part. prés. Am mot gran resplendor...

Qu' era plus resplendentz que neguna candela. V. de S. Honorat.

Avec moult grande splendeur... qui était plus resplendissante que nulle chandelle.

Fig. Regina doussa, resplendens.

(chap. Reina dolsa, resplandén.)

Pons de Capdueil: En honor.

Reine douce, resplendissante.

ANC. FR. Vostre domination, estat et auctorité resplendent.

Monstrelet, t. 1, fol. 99.

CAT. Resplandir. ESP. PORT. Resplandecer. IT. Risplendere. (chap. Esplendí, resplendí, resplandí.)

4. Resplandor, Resplendor, s. f., splendeur, éclat, clarté.

Lo palays luzi totz de la gran resplandor. V. de S. Honorat.

Le palais brille tout de la grande clarté.

Per la sobriera resplendor,

Non ausa intrar de paor.

Trad. d'un Évang. apocr.

Par la supérieure splendeur, il n'ose entrer de peur.

Fig. Quant elha m parla ni m ve,

Mi sal al cor la resplandors

Dels sieus huelhs.

Folquet de Marseille: Ab pauc.

Quand elle me parle et me voit, me saute au coeur l'éclat des siens yeux.

CAT. Resplandor. ANC. ESP. Resplendor. ESP. MOD. PORT. Resplandor. IT. Risplendore. (chap. Resplandó, resplandós; resplendó, resplendós.)

5. Resplandensa, s. f., splendeur, éclat, clarté.

Clardatz de jorn tol resplandensa

A la luna, o negra noitz l' agensa.

T. de Blacasset et de Guillaume: Amics.

Clarté de jour enlève éclat à la lune, où nuit noire la favorise.

ANC. FR.

Et par si claire et grant resplendissance.

Cl. Marot, t. IV, p. 66.

IT. Resplendenzia.

6. Resplandiament, adv., splendidement.

Aquel ric, lo cal manjava per cascun dia resplandiament. Doctrine des Vaudois.

Ce riche, lequel mangeait par chaque jour splendidement.

(chap. Espléndidamen, com minge lo gort presidén de la Ascuma grassies a les subvensions; opuléntamen.)

7. Resplandement, s. m., resplendissement, éclat de lumière.

Semblet un resplandement. V. de S. Enimie, fol. 42.

Sembla un resplendissement.

IT. Resplendimento. (chap. Resplandimén, resplandimens; com un rellámpec o sentella.)

Splenezia, s. f., du lat. splen, splénite, maladie de la rate.

Val contra... ydropizia, splenezia, etc. Eluc. de las propr., fol. 189.

Vaut contre... hydropisie, splénite, etc.

(chap. Enfermedat de la melsa o bazo; esplenessía o esplenesía.)

Squilla, Esquila, s. f., lat. scilla, squille, sorte d'oignon.

Venenoza cum squilla, que es ceba marina. Eluc. de las propr., fol. 204.

(chap. Venenosa com esquilla, que es seba marina.)

Vénéneuse comme squille, qui est oignon marin.

A confortar l' auzidor,

Es l' esquila bona e fina,

Qu' om nomna ceba marina.

Brev. d'amor, fol. 50.

A fortifier l'ouïe, est bonne et sûre la squille, qu'on nomme oignon marin.

CAT. Esquirla. ESP. Esquilla. PORT. Esquilla, esquirla. IT. Squilla. (chap. Esquilla, esquilles : seba marina, del mar. Li agraden mol al sebollot Ignacio Sorolla Vidal.)

Stater, s. m., lat. stater, statère, sorte de monnaie.

Dragma, que es la VIII partida de la unsa, et stater que es meytatz.

Eluc. de las propr., fol. 281.

Dragme, qui est la huitième partie de l'once, et statère qui est moitié.

(N. E. Pensad en la statera romāna, la romana, por el peso de las monedas.)

Sorger, Sorzer, Sorjir, Sorzir, Sorzedor, Surrexio

Sorger, Sorzer, Sorjir, Sorzir, v., lat. surgere, sourdre, surgir, jaillir, naître.
Fontanas que sorzo aiga negra. Liv. de Sydrac, fol. 55.
(chap. Fons que surgen aigua negra.)
Fontaines qui sourdent eau noire.

Fig. L' us a dol del dan qu' al autre sors.

T. de Lantelm et de Raimond: Ramont una.

L'un a peine du dommage qui à l'autre surgit.

Fons on sorzon totas beutatz.

Blacasset: Be m plai.

Fontaine où naissent toutes beautés.

- Élever, exalter, relever, monter.

Pot nos sorzer veramen

Sel que peri 'l rei Farao.

Pierre d'Auvergne: Lo Senher.

Peut nous élever vraiment celui qui détruisit le roi Pharaon.

Que m degran be sorzir de tot dampnatge.

Arnaud de Marueil: Ancmais.

Vu qu'ils me devraient bien relever de tout dommage.

Per so que sorjam a l' esperansa del divi perdo. Trad. de Bède, fol. 58.

Pour cela que nous nous élevions à l'espoir du divin pardon.

Om no s salva ni no s sors

Del peccat que fai quan men,

Estiers mas en ver dizen.

Gaubert, Moine de Puicibot: Be s cuget.

L'homme ne se sauve ni ne se relève du péché qu'il fait quand il ment, autrement qu'en disant vrai.

El vi la domna negar,

Una vetz sorzer, autra intrar.

Roman de Jaufre, fol. 96.

Il vit la dame se noyer, une fois monter, l'autre s'enfoncer.

Part. pas. Lo marques vey honrat e sors.

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns.

Le marquis je vois honoré et exalté.

Lo sors Enrics dis paraula corteza.

Bertrand de Born: Pus li baron.

L'élevé (grand) Henri dit parole courtoise.

ANC. FR. Mais ce tumulte appaisé, il sourdit un autre trouble.

Amyot, Trad. de Plutarque. Vie de Numa Pompilius.

Leur vie est un passage court,

Où peine sur peine leur sourt.

Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. IV, p. 234.

ANC. CAT. Sorgir, surgir. ESP. Surgir. PORT. Sordir, surdir, surgir. IT. Sorgere, surgere. (chap. Surgí aigua de un manantial; eixí, issí aigua; maná, brotá.)

2. Sorzedor, adj., jaillissant.

A lei de riu sorzedor,

Que creis on pus es voiatz.

Folquet de Marseille: Si cum.

A manière de ruisseau jaillissant, qui croît où plus il est vidé.

CAT. ESP. Surgidor. (chap. Surgidó com un ullal, manantials surgidós, fon surgidora, fons surgidores; surgén, surgens, surgenta, surgentes; surtidó, surtidós, surtidora, surtidores.)

3. Surrexio, s. f., lat. surrectio, résurrection.

A un dilus de Pasca, surrexio. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 32.
(chap. A un dilluns de Pascua, resurrexió.)

A un lundi de Pâques, résurrection.

IT. Surrezione. (chap. resurrexió, resurrexions o ressurrexió, ressurrexions; v. resusitá o ressusitá.)

4. Essorger, Eyssorger, v., lat. exsurgere, jaillir, sourdre.

Una balma grant

On eyssor una fontz de mot bona sabor.

V. de S. Honorat.

Une grande baume où sourd une fontaine de moult bonne saveur.
(chap. Una balma gran aon surgix (ix, naix, brote, mane) una fon de mol bona sabor : de mol bon gust. Imagineutos la santina a Covadonga, cova de la dona, o la balma de Zorita, Surita si ñaguere una fon.)

- Sortir, naître, pousser.

Ill pena de rando

Essorgera fors tota novela.

Deudes de Prades, Auz. cass.

La penne subitement sortira hors toute nouvelle.

5. Ressorger, Ressorzer, v. lat. resurgere, suinter, filtrer, rejaillir.

Las gotas de l' ayga que soven hy ressorzon. V. et Vert., fol. 70.

Les gouttes de l'eau qui souvent y suintent.

- Ressusciter.

E 'l Lazer ressorzis vos.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Et le Lazare vous ressuscitâtes.

Glorificat ressorzirai. Passio de Maria.

Glorifié je ressusciterai.

Part. pas. Resceubist greu mort per karitat,

E pueis, ressors, confortiest, per amor,

Tos discipols.

G. Riquier: Cristian son.

Tu reçus mort cruelle par charité, et puis, ressuscité, tu confortas, par amour, tes disciples.

Natz e pueis mortz, vius vist

Ressorzitz.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Né et puis mort, vu vivant ressuscité.

ANC. FR. Toutefois par après ilz se relievent et ressourdent.

Anc. trad. des Offices de Cicéron, p. 77.

ANC. ESP. PORT. Resurgir. IT. Risorgere, risurgere. (chap. Resurgí.)

6. Ressort, s. m., ressort, résistance, rebondissement, contre-coup.

Contra mort ressort ni cobertura.

Marcabrus: Auiatz de chan.

Contre mort résistance ni protection.

7. Resurrectio, s. f., lat. resurrectio, résurrection.

Ans que t don comjat ni t lais el foc intrar,

De resurrectio vuelh ab tu disputar.

Izarn: Diguas me tu.

Avant que je te donne congé et te laisse au feu entrer, touchant la résurrection je veux avec toi disputer.

CAT. Resurrecció. ESP. Resurrección. PORT. Resurreição. IT. Resurrezione. (chap. Resurrecsió, resurrexió, ressurrecsió, ressurrexió.)

8. Resorzemen, Rezorzimen, s. m., résurrection.

Vendran lor resorzemen. Trad. de l'Évangile de Nicodème.

Viendront leurs résurrections.

Ma mort e mon rezorzimen. Passio de Maria.
(chap. Ma mort y mon resurgimén - ma resurrecsió.)

Ma mort et ma résurrection.

IT. Risorgimento. (chap. Resurgimén, resurgimens; resurrecsió, etc.)

LO PALAU ENCANTAT. Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau

PERE PENYA. Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau. LO PALAU ENCANTAT.

Palma lo viu naxer el dia 19 d'octubre de 1823. De molt jove se dedicá a la literatura, y los periódichs insertaren ses primeres composicions, que escrigué en castellá.

Cursá la jurisprudencia en l'Universitat de Barcelona; y aprés, per sos conexements especials, fou nombrat p'el Govern mestre de fortificacions y edificis militars de l'illa.

Ha pres bona part en lo renaxement de les lletres catalanes, y obtengut dos accéssits en los Jochs florals de 1867, el premi extraordinari d'un brot de taronger florit d'argent en los de 1868 per son romanç Lo Palau encantat, y mes tart altres accéssits.

LO PALAU ENCANTAT.

Fugint s'en va la regina

Per garrigues e pinars,

Contristada e consirosa,

La nuyt derrera de l'any.

La nuyt que n'es fosca e neyra

Com lo temps qu'esdevindrá,

Car de l'argentada luna

N'ha finit lo veyl minvant.

No mostra lo cel esteles,

Qu'enterbolides les han

Les núus de pols que levaven

De irades hosts mantz cavayls.

EL PALACIO ENCANTADO.

Acongojada y pensativa va huyendo la reina por selvas y pinares la noche última de diciembre.

Y fue aquella noche lóbrega y triste, símbolo del tiempo que sobrevendrá, pues hubo fin el viejo menguante de la plateada luna de Mahoma.

No brillaron en la bóveda celeste las estrellas, ocultó su resplandor la polvareda que levantó la caballería aragonesa.

Del cor de la beyla n'ixen

D'angoxa sospirs amarchs;

Perles de sos uyls ne cauhen,

De sos uyls de viu esguart.

N'ha motiu d'aytal tristança,

N'ha rahó de dol aytal;

Jorns de joy hagué, mas ara

Los vinents jorns son de plant.

Que n'ha estat fort trist per eyla

Açeyl jorn malavirat,

Que n'ha perduda Maylorques

Ab lo xech e son infant;

E ha vist feresta matança

De sarrhins e chrestians

Dins sa maysó que guardaven

Los guerrers pus esforçats.

Per ço futx sense pus companya

Que ses esclaues leyals,

E los pochs esclaus que pogren

Escapar d'un greu trespás.

___

- ¿Perqué tant ploratz, regina? -

L' hi claman tuyt los esclaus,

Esvahida es l'illa vostra,

Obs n'es ja qu'el briu eus salv.

Amargos suspiros se exhalan del pecho de la hermosa agarena, perlas destilan sus ojos, lágrimas que anublan su ardiente mirada.

No es sin razón su tristeza, justo es por demás su dolor: sí gozó días de ventura, de duelo serán los que le restan;

Que ha sido bien triste para ella aquel en que perdiera a un tiempo el reino de Mallorca, el Jeque su esposo y el hijo de sus entrañas.

Y desde su mansión, guardada por los más valientes guerreros, ha presenciado la horrible matanza de sarracenos y cristianos.

Por eso huye sin mas compañía que la de sus leales esclavos, los pocos leales que lograron escapar a una muerte cruel.

____

- ¿Por qué así lloráis, o reina? le preguntan sus esclavos. Conquistada la isla, sólo puede salvaros vuestro brío.

- Ay! no plor, no, mon reyalme

N'el captiuatje d'en Sayd,

Que plor la mort que li espera

A mon fiyl, lo douç infant;

Tramés l'han de l'Almudayna,

Pres a mans d'un rey estrany:

¡Mal verí que occís en Jacme!

¡Sa corona fongue un lamp! -

¡Trista! la mora camina

Per vinyes e oliverás,

Ab lo pit las que respira

De greu dol ultrapassat.

Es ja l'alba y no 's detura;

Luny de la ciutat s'en va;

Perdudes ha ses armilles,

Trossetjat son manteyl blanch.

Vola al vent sa cabeylera,

N' ha los peus ensanchnentats,

Y en la terra ses petjades

Hi lexan sagell de sanch.

Corren los chrestians tras eyla,

Via dreta a haverla van,

Que saben que la regina

N'es rica e gentil de faç;

- No lloro, no, mi reino perdido, ni el cautiverio de Said; lloro la muerte que amenaza a mi hijo, al dulce hijo de mi amor.

Arrancado le han de la Almudayna; preso queda en manos de un rey extranjero:
¡Mal veneno hubiese muerto a Jaime! ¡Derrita el rayo su corona! -

Triste avanza la mora por viñedos y olivares, con pena respira su pecho, traspasado por el dolor.

Despunta ya el alba, y sin detenerse, huye alejándose siempre de la ciudad. Perdió ya sus almillas, hecho jirones lleva el blanco velo.

Ondea al viento su cabellera, y el delicado pie, fijándose perezoso en las guijas del sendero, deja en ellas rastro de sangre.

Persíguenla sus enemigos, vía recta corren tras ella; demasiado saben que es rica y que es hermosa.

E lá al Capdepeyra dien

Qu'eyla n'ha encantat palau,

Tot ple d'aur e de riquea,

Abscondut enfre penyals. (entre)

Debades corretz, debades;

Gents d'Aragó, cathalans;

No hauretz aur, de la regina

No veuretz, no, lo palau.

Que es fada la noble fembra,

E sols la via eyla sap

Del palau, e per aubrirlho

Les paraules del encant.

Bataylers, liuratzvos d'eyla,

Liuratzvos de sos mals arts,

Qu'iratjós son cor respira

Venjament de los chrestians.

_____

Ja s'acosta la regina,

A la mes lunyana vall;

Ja del albor la lum rotja

Guarneix les núus de levant:

Enfre los pins qu'escomouen

Les ones è lo mestral

Appar lo viarany que mena

A son palau encantat.

Y dicen que escondido entre altísimas peñas, posee más allá de Capdepera un palacio encantado, en donde por todas partes brillan el oro y los diamantes.

En vano corréis, los de Aragón; en vano corréis los catalanes: no os será dado arrebatarle su oro, ni alcanzaréis siquiera ver su palacio.

Es hada la noble mora; sólo ella conoce la senda de su morada, sólo ella sabe las palabras misteriosas a cuyo sonido se abren sus puertas.

Guárdaos de ella, guerreros; guardaos de sus malas artes, que su corazón herido respira sediento de venganza.

__

Ya se aproxima la reina al valle más apartado, ya esmalta las nubes de oriente la luz rojiza del alba.

Por entre los pinos que se conmueven al bramido de las olas y del viento, serpentea el sendero que conduce al encantado albergue.

Los árbres semblan fantasmes

Que 's levan dels arenals,

E 'l xeloch que los enclina

Dona 'ls formes de gegant.

Enfre un badaluch de roques

Veuse lo pregon portal

De 'l palau, e les arpeyles

A esbarts hi volan denant.

¡Oh, qué beyla arquitectura!

¡Oh, qué richs filigranats!

¡Qué n'está de ben guarnida

La porta de lo palau!

Barons, que de la montanya

Anatz baxant vers lo pla,

Corretz tuyt, passatz cuytosos

Les fredes aygues del prat.

Si voletz soptar riquees

Al som tenitzles ja lá;

N'es lassa ades la regina

Si d' haverla ne sotz gays.

La regina clama y s'obre

Lo gentil, lo beyl portal.

Torna clamar la regina

E s'enlumina lo ermás.

Los árboles semejan fantasmas que se elevan en medio de los arenales; doblega el huracán sus ramas y les da formas gigantescas.

Ábrese el profundo dintel entre escabrosos peñascos; entorno vuelan a bandadas los milanos que tienen su nido en las rocas.

Oh! ¡qué bella arquitectura! ¡Cuánta riqueza de filigranas! ¡Cuán delicadas esculturas en las puertas del palacio!

Barones que de la montaña vais bajando hacia la llanura, corred, pasad presurosos las frías aguas del prado.

En vuestras manos están estas riquezas si de ellas tenéis deseo; abatida está la reina si es que anheláis alcanzarla.

Llama la reina y se abren las cinceladas puertas; vuelve a llamar y se ilumina el palacio misteriosamente.

Per les roques ja s'endreçan

A ferfoylons los chrestians,

Donant clams de gran follia,

Vesent maraveyla aytal;

Tras de la regina corren;

Nengú d'eyls l'atenyerá,

Car de lo sol a l'exida

Ha arribat a son palau.
___

Fora los esclaus ne restan

Ab açagayes armats,

Les esclaues dins les sales

Cuydan los tresors que hi ha.

A mils de pilars maçisos

D'aur, d'argent e de crestayl,

E ganfanons e senyeres,

Armes, escuts e turbants.

A betsef joyels e robes,

Paveylons, coxins broidats

Ab margarides e peyres

De gran preu dessus sendat.

Mantz drap-rasos, alcatifes,

Taules d'ivori e corayl,

Safilis e belles perles,

E caramulls de diamants.

A centenares los cristianos van trepando por las rocas y exhalan frenéticos clamores al descubrir tal prodigio de belleza.

Todos corren tras de la reina; ninguno de ellos logrará alcanzarla, porque llegó ya a su alcázar a la salida del sol.

Fuera quedan los siervos armados de azagayas; las siervas en las salas cuidan de los encantados tesoros.

Millares de columnas de oro macizo, de plata y de cristal, y banderas y pendones, armas, escudos y turbantes.

Alhajas de valor inestimable, pabellones de telas magníficas y cojines bordados de margaritas y piedras preciosas sobre finísimo cendal.

Cortinas de raso, alfombras, mesas de coral y de marfil, perlas y zafiros y montones de diamantes.

Ja hi arriban, ja hi arriban

Los chrestians agosarats:

Los esclaus volen occiure,

Les espahes van brandant.

Esvahir la porta volen

Com a barons esforçats,

Mas fortment lluytan e feren

De la regina 'ls esclaus.

Ja es levada la cortina

De la gran cambra reyal,

Ont s'hi ouen sons melodiosos

E d'oçells estranys lo cant.

Ja 'n va a passar la regina

A darlot son rich lindau,

Quant òu lo brugit de lançes

E de colteyls guerretjant.

Sos esclaus veu que cedexen

P'els chrestians environats.

¡Ay! ¡còm sent la gentil fada

No poder fadar chrestians!

No 'l' cal intentarho ab ira,

No n'ha força ton esguart:

Oli sant senyá lurs testes,

E crotz roijes lurs pits han.

Ya se acercan animosos los cristianos; ya esgrimen sus espadas amenazando de muerte a los esclavos.

Intentan forzar la puerta como buenos y valientes, mas los siervos de la reina resisten con fiereza.

Álzase ya la cortina de la cámara real; óyese en sus salones el melodioso canto de aves mil traídas de extrañas regiones.

A pasar va ya la reina el magnífico dintel, cuando se oye el crujir de los hierros y el clamor de los combatientes.

Conoce que ceden por fin sus servidores estrechados por los de Aragón; y ¡cómo siente la gentil hada que no puedan sus artes contra los cristianos!

No vale que lo intente en su enojo, no tiene fuerza contra ellos su mirada; óleo sagrado ungió sus frentes y cruces rojas defienden sus pechos.

Mas tost clama la smarrida

Regina - “Per fat e fat

Que me encomaná ma mare

Que ver diga e veritats,

E un punt mes. Que 's torn de màrbre

Tot mon encantat palau,

De màrbre 'ls tresors que acluca,

De màrbre tuyt mos esclaus.” -

Dix, e dessots la cortina,

Que cau feta màrbre ja,

Despareix la noble fembra

De tristança sanglotant.

Encercantla van cuytosos

Los chrestians desperançats;

Peyres e mes peyres troban

Dins totes les sales grans;

Son de guix les alcatifes,

Les senyeres son de sal,

Codols son perles e joyes,

E los coxins son de fanch.

Los mil pilars d'aur son roques,

Munts de grava los brillants,

Mes tot ha forma e semblança

De lo que fonch pauch temps ans.

Mas luego prorrumpe la afligida mora: - En virtud del poder que me legó mi madre, y mayor aún si fuere necesario, dispongan los hados que resulte verdadero y se cumpla lo que voy a decir:

“Conviértase en mármol mi encantado alcázar, de mármol sean los tesoros que encierra, y séanlo también mis siervos todos (9).” -

Dijo, y detrás de la cortina, que cae convertida en piedra, desaparece la noble dama, sollozando llena de mortal angustia.

Buscándola van sus enemigos, afanosos y desesperanzados; en todas las salas encuentran solamente piedras y más piedras.

Son de yeso las alfombras, las señeras son de sal, guijas son perlas y joyas, y de arcilla los ricos almohadones.

Los pilares de oro son rocas, montones de greda los diamantes, mas todo conserva la figura misma de lo que fue antes.

Lo pavelló de la cambra

De la fada es màrbre blanch,

E 'ls chrestians qu'entrar hi volen

Ja no lo poden levar.

Absconduda la regina

No 's lexa de planyer may,

Cobejant lo jorn que a moros

Maylorques regne retrá.

Sis setgles n'ha fet que plora.

¡Qué n'es de trist lo seu plant!

Jo l'he sentit e 's levaren

Mos cabeyls dessus lo cap.

Per los murs e les arcades

Del palau vessantne están

Les lágremes de la fada

Qu'anyora son fill aymat.

E enquer huy los que penetren

Entro ceyl loch de trespás,

Aytanta beylea esguardan

Dins son encantat palau.

Los esclaus e esclaues toquen

E les perles e diamants

Convertits en peyra viva

Que 's diu la cova d'Artá.

El camarín de la reina es de níveo mármol; no pueden siquiera alzar las cortinas los cristianos que intentan penetrar en él.

Retirada allí la reina, nunca deja de llorar, anhelando que llegue el día en que el reino de Mallorca se restituya a los sarracenos.

Seis siglos hace que llora su desconsuelo y ¡cuán triste es su llanto! erizáronse al oírle mis cabellos.

Por los muros y las bóvedas van destilando las lágrimas de la infeliz princesa, que suspira por su hijo amado.

Y Todavía los que hoy penetran en aquel albergue de delicias, admiran los portentos de belleza del encantado palacio.

Tocar pueden los esclavos y las esclavas, las perlas y los diamantes, que convertidos en peña viva, vénse agrupados en el maravilloso asilo que llaman la Cueva de Artá.

//

REDOBLE I MARXA DELS TAMBORERS DE LA SALA

(Un)

Llàtzer, Tòfol, Nofre, Bruno,
Tano, Gori. Venga, hala!
Batle és ara dalt la Sala
don Jeroni Sanceloni.
Toca Toni, toca Toni.
Da-li, Pere, toca, sona,
sona, sona enhorabona.
Trota, apreta la maceta,
la maceta i pesseteta,
pesseteta te daran.

(Tots)

- D'on són? - D'on!
de la Sala. - Bons sons són.
- Tambors
que fan honors
als senyors Regidors.

- Soldats fats
dins l'entrada estan formats,
pintats
i desfressats de rat-penats.

Manteu blau.
Vius de grana en trena i trau
mostrant,
i mentrestant pregonant van clamant.

Elet net
per decret de dret estret,
que em mat
si per Ciutat no ha estat nombrat.

Cada any guany,
sense dany ni afany estrany,
el floc
color de foc, retxat de groc.

La gent sent
que és valent, i el gran talent,
ja ho sap,
i no l'alab, que el treu del drap.

Ja el blat nat
veu ventat, porgat, pastat;
i el pa
per noltros va prou car, si n'hi ha.

Tenim prim
el saïm, patim de llim;
beguem
i si porem tornarem, tocarem.

Son frac pag.
Dins un sac, tabac; i un mac
valent
mos dón rabent d'aiguardent ben ardent.

Tot groc roc
per Sant Roc un poc de lloc
al foc
perquè tampoc el xaloc no me toc.

Passam fam
i aquí entram, tocam i estam...
Gros mos
vos gos que pos a un tros sense os.

Don Hug Lluc
ja no puc, poruc, fer truc;
som ruc
i el duc retruc i l'esbuc sense suc.

Gran clam dam
son corbam goitam cercam.
Bum bum,
aquest perfum, que l'ensum que no és fum.

Tocau, dau
lo que en pau guardant estau.
Tirau
part d'aquell mau que amb clau tancau.

Renou nou
s'ou d'un sou que plou. No és prou.
És poc;
que mos tir groc, que no em moc que no et toc.

Bon so! D'or.
Vaja un cor més bo. Ah, idò!
Meiam com
mos ho partim. Tant per hom per tothom.

//

WIKItroles en dialecte occità catalá:

Pere d'Alcàntara Penya y Nicolau (Palma,1823-1906) va ser un home polifacètic que va exercir d'advocat, pintor, delineant, periodista, professor de matemàtiques, músic, mestre de fortificacions militars, urbanista, astrònom, cartògraf i escriptor, entre d'altres dedicacions, resultat dels seus múltiples interessos.

Després d'estudiar Dret a Barcelona i Madrid, on es llicencià el 1849, tornà a Mallorca, on desplegà una intensa activitat professional, intel·lectual i artística.

Intervingué al llarg de molts anys en la vida pública i cultural de Mallorca: El 1856 ingressà a l'Acadèmia Provincial de Belles Arts, on impartí classes. El 1862, fundà l'Ateneu Industrial, per difondre l'ensenyament tècnic entre el sector obrer. El 1869 l'Ajuntament de Palma el nomenà cronista general de Mallorca. Col·laborà en tota mena de publicacions, com la Revista Balear, el Museo Balear, El Palmesano, La Roqueta i L'Ignorància, que dirigí entre 1881 i 1883. Col·laborà amb Antoni M. Alcover, a qui donà suport en el projecte i gestació del Diccionari.[3] Fou membre de la Societat Astronòmica de París i establí relació amb l'astrònom francès Camille Flammarion, a qui transmetia les observacions fetes des de l'observatori instal·lat al colomar de casa seva.[4] Formà part de la Societat Arqueològica Lul·liana, que contribuí a fundar i que actualment conserva el seu llegat.

En la vessant tècnica, dissenyà un pla d'eixample de Palma, que s'executà parcialment a la barriada de Santa Catalina, un projecte de ferrocarril de Felanitx a Portocolom, elaborà un bon nombre de plànols topogràfics de Palma i parcel·laris cadastrals d'alguns municipis de Mallorca -com Artà, Manacor, Montuïri i Petra-, projectà i dirigí per a l'exèrcit la construcció a Palma del Quarter d'Intendència al solar de l'antic Convent dels Agustins, del Quarter del Carme (1885) i de l'Hospital militar de Santa Margalida (1878), així com l'Hospital de Felanitx (1900) o les esglésies de Sant Alfons de Felanitx (1878) i Sant Felip Neri de Porreres (1886).

Pel que fa a la literatura, fou el millor dramaturg mallorquí de la Renaixença: El cordó de la vila i La pesta groga són les seves obres més conegudes. En poesia conreà generalment el costumisme dialectal, però també la lírica intimista i també el floralisme romàntic en una llengua més arcaïtzant: la seva obra més coneguda i divulgada és el poema Sa Colcada, amb què obtingué un accèssit als Jocs Florals de Barcelona (1862), certamen en què fou premiat també els anys 1867, 1868, 1871 i 1872. En l'àmbit de la narrativa, els seus Cuentos mallorquins són considerats un precedent de les Rondaies Mallorquines d'en Jordi des Racó. La seva és una literatura popular feta d'ingenuïtat i senzillesa, amb un instint còmic apacible, que recull la llengua del país i la dignifica. I és capaç de superar una visió de la llengua inicialment localista, pròpia del seu temps.

El 31 de desembre de 1910 és declarat fill il·lustre de Palma, en un acte en què Joan Alcover pronuncia el discurs de lloança.

El març de 1928, el cicle «El Teatre dels poetes», organitzat a l'Ateneu Barcelonès, dedicà la seva 21a sessió a Pere d'Alcàntara Penya Nicolau. Miquel Ferrà en feu la dissertació en una conferència, que s'acompanyà de la lectura de la seva poesia.

Els mesos de març i abril del 2007, el Centre d'Estudis i Documentació Contemporània [CEDOC] i el Centre d'Estudis Baleàrics, en col·laboració amb Sa Nostra, organitzaren unes jornades d'estudi i homenatge a Pere d'Alcàntara Penya, en què participaren historiadors i filòlegs.

Vària

Consideraciones sobre el levantamiento de los comuneros de Mallorca llamados agermanats (1870)

Antiguos recintos fortificados de la ciudad de Palma (1882)

Guía manual de las Baleares (1891)

La industria mallorquina (1884)

La cuina mallorquina (1886)

Obra literària

Poesia

Records i esperances (1885)

Poesies en mallorquí popular (1892)

Teatre

El cordó de la vila (1866). Estrenada el 21 d'abril de 1866 al Teatre Principal de Palma. Companyia Miquel Sabater.

Por no entenderse (1881). Estrenada el 12 de desembre de 1869 al Teatre de La Tertulia de Palma.

La pesta groga (1890). Estrenada el 30 maig de 1886 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.

Catalina Tomàs (1890)

La mort i glorificació de Sant Vicenç de Paül (1890)

Un criat nou (1892). Estrenada el gener de 1894 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.

Mestre Fornari (redactada el 1892; publicada el 1900). Estrenada la temporada 1896-1897 al Cercle d'Obrers Catòlics de Palma.[11]

Narrativa

Cuentos mallorquins (1884)

La gota d'aigo (1893) [novel·la]

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poemes-solts/penya.html

1.  «Pere d'Alcàntara Peña i Nicolau». enciclopèdia.cat. Gran Enciclopèdia Catalana..
2. «PEÑA I NICOLAU, PERE D'ALCÀNTARA». Visat. PEN Català. [Consulta: març 2019].
3. Josep, Massot i Muntaner. «Pere d'Alcàntara Penya i la llengua catalana». A: Miscel·lània Antoni M. Badia i Margarit, Volum 1. L'Abadia de Montserrat, 1984, p. 139-160. ISBN 9788472026803.
4.  «Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau». poesia.cat. [Consulta: març 2019].
5. Ferrà, Miquel «En Pere d'A. Penya». La Nostra Terra, núm. 3, març 1928, pàg. 78-82.
6.  «Cronologia de les Illes Balears del segle xx. La restauració borbònica 1901-1923». UIB. Universitat de les Illes Balears. [Consulta: març 2019].
7.  Alcover i Maspons, Joan. Don Pedro de Alcántara Peña, hijo ilustre de Mallorca: discurso leído en la sala de sesiones del Excmo. Ayuntamiento de Palma el 31 de diciembre de 1910. Palma: Impr. de J. Tous, 1911.
8.  «Sessió del "Teatre dels Poetes" a l'Ateneu Barcelonès, dedicada a En Pere d'Alcàntara Penya». La Publicitat, 02-03-1928, pàg. 6.
9.  Lladó i Rotger, Francesc «Pere d'Alcàntara Penya al Teatre dels Poetes». S'esclop. Quadern cultural, núm 25, 2006, pàg. 30-33.
10.  «Memòria Activitats 2007». UIB. Universitat de les Illes Balears, 31-12-2007. [Consulta: març 2019].
11. Mas i Vives, Joan. Diccionari del teatre a les Illes Balears, Volum 2. L'Abadia de Montserrat, 2003. ISBN 9788484158325.
12. «Pere d'Alcàntara Peña Nicolau». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 13. Palma: Promomallorca, p. 44-46. ISBN 84-8661702-2.
13. Miralles i Monserrat, Joan. Antologia de textos de les Illes Balears: Segle XIX. L'Abadia de Montserrat, 2007.
14. Font Poquet, Miquel dels Sants. Pere d'Alcàntara Penya (1823-1906): vida i obra. Palma: Miquel Font Editor, 2006 (Evast e Aloma, 26). ISBN 9788479671143.
15. Serra I Busquets, Sebastià; Pujals I Mas, Margalida. L'obra de Pere d'Alcàntara Penya i Nicolau. Edicions Cort, 2001 (Els ullals). ISBN 9788475355016.
16. PONS PASTOR, Antoni. Don Pere d'Alcàntara Penya. Palma: Documenta Balear, 2009. ISBN 9788492703005
17.  Mas i Vives, Joan. «Pere d'Alcàntara Penya». Institut del Teatre. Diputació de Barcelona. [Consulta: març 2019].