Mostrando las entradas para la consulta catanazis ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta catanazis ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 25 de julio de 2026

Toga, Tollerar, Tolleransa, Tollerable, Tolre, Toldre, Tolta, Touta, Tolieu, Tolement

Toga, s. f., lat. toga, toge, robe.
Las togas, lasquals so maniera de vestidura nobla als cavaliers.
(chap. Les togues, les cuals són manera de vestidura noble als caballés.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 83.
Les toges, lesquelles sont manière de vêtement noble pour les chevaliers.
CAT. ESP. PORT. IT. Toga. (chap. Toga, togues; togueta, toguetes.)

Tollerar, v., lat. tolerare, tolérer, supporter, endurer.
Part. pas. Malaute es aquo tollerant. Trad. d'Albucasis, fol. 4.
Le malade est cela endurant.
CAT. ESP. Tolerar. IT. Tollerare. (chap. Tolerá : tolero, toleres, tolere, tolerem o toleram, toleréu o toleráu, toleren; tolerat, tolerats, tolerada, tolerades; toleraré; toleraría; si yo tolerara que me la fotegueren pel cul, siría com Ignacio Sorolla Vidal en Manel Riu Fillat.)

Tolerá : tolero, toleres, tolere, tolerem o toleram, toleréu o toleráu, toleren; tolerat, tolerats, tolerada, tolerades; toleraré; toleraría; si yo tolerara que me la fotegueren pel cul, siría com Ignacio Sorolla Vidal en Manel Riu Fillat.

2. Tolleransa, s. f., lat. tolerantia, tolérance, patience.
La tolleransa del malaute. Trad. d'Albucasis, fol. 10.
(chap. La toleransia del dolén. Malal diu y escriu Luis Arrufat de Vallchunquera; vore mal apte, malalt, etc.)
La patience du malade.
CAT. ESP. PORT. Tolerancia. IT. Tolleranza. (chap. Toleransia, toleransies. Ya me se ha acabat la toleransia en los catanazis com los de la Ascuma de Calaseit.)

Ya me se ha acabat la toleransia en los catanazis com los de la Ascuma de Calaseit.

3. Tollerable, adj., lat. tolerabilem, tolérable, supportable, endurable, en état de supporter.
Veses... cors del malaute tollerable, cauterisa aquel en mieg loc del cap.
Trad. d'Albucasis, fol. 3.
Tu vois... le corps du malade en état de (le) supporter, cautérise celui-là au milieu de la tête.
CAT. ESP. Tolerable. PORT. Toleravel. IT. Tolerabile. (chap. Tolerable, tolerables; contrari: intolerable com Carlos Rallo Badet, la mosca collonera, intolerables com los tabans al juliol o los catalanistes.)

intolerable com Carlos Rallo Badet, la mosca collonera, intolerables com los tabans al juliol o los catalanistes

Tolre, Toldre, v., lat. tollere, ôter, enlever.
Non lo pot tolre ni emblar ni raubar. V. et Vert., fol. 30.
Ne le peut ôter ni enlever ni dérober.
Pueis tolc moiller a Milan, la moiller d' un barbier. V. de R. de la Tour.
Puis il enleva femme à Milan, la femme d'un barbier.
Fig. Lo dormir pert, quar ieu lo m tuelh,
Domna, quan de vos mi sove.
B. de Ventadour: Quan par.
Le dormir je perds, car je me l'ôte, dame, quand de vous il me souvient.
- Couper, retrancher.
A tota sa mainada fes toldre los cabels et a se meteis.
V. de P. Vidal. Var.
À tout son domestique il fit couper les cheveux et à soi-même.
- Détacher, détourner.
Que lo fluvis tol del camp de mon vezin. Trad. du Code de Justinien, fol. 75.
Que le fleuve détache du champ de mon voisin.
Fig. D' En Blacatz no m tuelh ni m vire.
Elias de Barjols: Car comprei.
Du seigneur Blacas je ne me détache ni me détourne.
D' un sirventes far no m tuoill.
P. Cardinal: D'un sirventes.
D'un sirvente faire je ne me détourne.
- Prendre, saisir.
Seguic los Sarrasis III jorns, e tolc lor .C. .M. pesoniers. Philomena.
Il suivit les Sarrasins trois jours, et leur prit cent mille piétons.
- Cesser.
Reys castellas, ges vostre pretz no tolh
De melhurar, c' uei val pro mais que hier.
Aimeri de Peguilain: Si cum l' albres.
Roi castillan, point votre mérite ne cesse de s'améliorer, vu qu'aujourd'hui il vaut beaucoup plus qu'hier.
Loc. So ditz lo reis: Tol de mei. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 65.
Ce dit le roi: Retire-toi de moi.
Part. pas. Tolt m' avetz rire,
E donat pessamen.
Guillaume de Cabestaing: Lo dous.
Ôté vous m'avez le rire, et donné souci.
Fes no es pas per forsa touta, mas, per razo e per essemples, es amonestada.
Trad. de Bède, fol. 58.
Foi n'est pas ôtée par force, mais, par raison et par exemples, elle est avertie.
En un sol jorn m' an tolgut 
Tot quant avia en dos ans
Conquist.
(chap. En un sol día (jornada) me han tolgut (tret, pres) tot cuan había en dos añs conquistat.)
Raimond de Miraval: Aissi cum es.
En un seul jour m'ont ôté tout ce que j'avais en deux ans conquis.
ANC. FR. Ainz les fit prendre et tolir tot lor avoir. Villehardouin, p. 162.
Pour reponre l'or et l'argent que il toloit et rapinoit.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 217.
La char lur tolent e la pel
Si cum li lox fist à l'aingniel.
Marie de France, t. II, p. 67.
ANC. CAT. Tolrer. ANC. ESP. Toller. PORT. Tolher. IT. Tollere, togliere.
(chap. Tolre, Toldre : pendre o prendre, traure, robá; vore lo texto antic en chapurriau “no li tolra”.)

2. Tolta, Touta, s. f., tolte, sorte d'impôt forcé, spoliation.
De toutas e de rezendas
Fai sos dos e sas esmendas.
P. Cardinal: Qui ve gran.
De toltes et de rançonnements fait ses dons et ses réparations.
Aquel que ten la causa sens nulha justa causa, si cum es per tolta.
Trad. du Code de Justinien, fol. 18.
Celui qui tient la chose sans nulle juste cause, ainsi comme est par spoliation.
ANC. FR. Ne convoite pas sus ton peuple, ne te charge pas de toute ne de taille. Joinville, p. 155.
(chap. Tolta, toltes : classe de impost, com si ne ñagueren pocs; expolio, expolios; impost forsat.)

3. Tolieu, s. m., tonlieu, droit de transport par eau, droit de travers.
Ni renda en sa honor, ces ni tolieu. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Ni rente en son domaine, cens ni tonlieu.
ANC. FR. Et les molins et les tonlieus.
Chr. manusc. de Cambray, fol. 51.

4. Tolement, s. m., enlèvement, séparation.
Tan gran escampament de sang et decapitament, e tan gran tolement de pes e de mas e de membres. Philomena.
Si grande effusion de sang et décapitation, et si grande séparation de pieds et de mains et de membres.
ANC. ESP. Tollimiento. PORT. Tolhimento. IT. Toglimento.

5. Toleire, Tolledor, s. m., ravisseur, pillard.
Dieus non vol sias toleire.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Dieu ne veut pas que tu sois ravisseur.
No vuelh esser un d' aquelhs tolledors. 
P. Cardinal: Ges ieu no m sui.
Je ne veux pas être un de ces ravisseurs.
Adjectiv. Non cre que 'l gens alamanda
Senhor tolledor acuelha.
P. Cardinal: Tot farai.
Je ne crois pas que la gent allemande seigneur pillard accueille.
ANC. FR.
Que de mon pucelage ne me soiez tolère. Roman de Berte, p. 152.
IT. Toglitore. (chap. Toledó, toledós, toledora, toledores; lladre, lladres; robadó, robadós, robadora, robadores.)

Artur Quintana Font; Toledó, toledós, toledora, toledores; lladre, lladres; robadó, robadós, robadora, robadores

6. Destolre, Destoldre, v., ôter, détourner, dévier, détacher, désister.
Destolgui m de la via
Vas lieys, rizen.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Je me détournai de la voie vers elle, en riant.
Fig. Dona, Amors me dona ardimen,
Quar sap que fis vos suy, e no m destuelh.
Arnaud de Marueil: Us joys d' amor.
Dame, Amour me donne courage, car il sait que fidèle je vous suis, et ne me détourne pas.
Tolla us humilitatz l' orgoill
C' avetz ves mi, pois non destuoill
D' amar vos.
Guillaume de la Tour: Pus que las.
Qu'humilité vous ôte l'orgueil que vous avez vers moi, puisque je ne dévie pas de vous aimer.
Part. pas. Destoutz me soy de la via.
Marcabrus: L' autrier jost' una.
Détourné je me suis de la voie.
ANC. FR.
D'une part l'a mené en un lieu destolu. Roman de Berte, p. 168.
IT. Distogliere.

7. Destol, Destuelh, s. m., déportement, dérangement.
Sos fals destols. Trad. de Bède, fol. 76.
Ses faux déportements.
Vauc m' en lai, ses tot destuelh,
On li peccador penran fi.
Le Comte de Poitiers: Pus de chantar.
Je m'en vais là, sans nul dérangement, où les pêcheurs prendront fin.

8. Estolre, v., lat. extollere, exalter, élever.
Part. pas. Per mi dons ai cor estolt
Et humil et baut.
Rambaud d'Orange: Ben s' eschai.
Pour ma dame j'ai coeur élevé et modeste et joyeux.
IT. Stogliere.

9. Trastolre, v., transporter.
Tant que mo mielhs me trastolh e m traversa.
G. Riquier: No m sai d' amor.
Tant que mon mieux me transporte et me traverse.
- Ôter, emporter, soulever.
Us es de drut, quan sordelha,
Qu' autre son luec li trastuelha. 
Bernard de Venzenac: Hueymais pus.
Usage c'est de galant, quand il se salit, qu'autre sa place lui ôte.

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html

Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC

Aragoneses genocidas : subvención, Ascuma, CERIb, IEBC.

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

//

(Se morirá lo gos, pero la rabia continuará.)

//

ADJUNTAMOS NOTA DE PRENSA, ASÍ COMO FUENTES Y ENLACES.

ATENTAMENTE,


plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalitat financia con 70.000 euros a dos asociaciones que tildan de “genocidas” a los aragoneses.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Aseguran también que “desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Las entidades subvencionadas, Associació Cultural del Matarranya (Ascuma) y Centre d’Estudis Ribagorçans (CERIb), junto con el Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC) conforman la Iniciativa Cultural de la Franja y editan una revista, Temps de Franja, en la que aseguran que los aragoneses son “xenófobos, genocidas y anticatalanes desde hace más de 500 años” y que el Gobierno de Aragón “hace ver que ignora toda la legislación mundial”. Además, hasta no hace mucho tiempo mantenían dos secciones diferentes tituladas “Aragó” y, la otra, “Països Catalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandaloso es que estas entidades están financiadas también desde Aragón a través de las Diputaciones de Huesca y Teruel, ya que la primera es filial del Instituto de Estudios Turolenses (IET) // son una sucursal del IEC // y, las otras dos, del Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEA).

Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)






El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Según informó ayer (26-5-2026) EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, en Aragón la Generalitat de Catalunya (PSC-ERC) subvencionará con 50.000 euros a la Associació Cultural del Matarranya y, con 20.000, al Centre d’Estudis Ribagorçans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


En la página 16 del pasado número de enero de 2026 de la revista que publican estas asociaciones (Temps de Franja) se promociona el Mapa de las cimas de los Países Catalanes (Mapa dels cims dels Països Catalans) y se destaca que “la intención de los creadores es que el mapa sea “una invitación a conocer la nación entera, a religar la catalanidad, a entender y descubrir los Países Catalanes hasta sus confines. […]’”.

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Incluso, en el editorial de dicha publicación (página 3), se asegura que “En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista que publican las tres asociaciones que reivindican el catalán en Aragón está también respaldada explícitamente, según aparece en su página 2, por las instituciones aragonesas de la Comarca del Matarraña, la citada Diputación de Huesca, y por las instituciones catalanas de la Diputació de Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs y Generalitat de Catalunya. Curiosamente esta revista supuestamente aragonesa forma parte de la Associació Catalana de la Premsa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Además, esta revista subvencionada desde hace décadas por instituciones aragonesas se ha posicionado oficialmente y, desde siempre, en contra del retorno de los bienes sacros de las parroquias aragonesas, incluyendo las del monasterio de Sijena.

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Como no podía ser de otra manera, el Ejecutivo aragonés que fuera liderado por PSOE y CHA le concedió ex aequo el Premio Desideri Lombarte 2021 a esta revista. Este premio en favor del catalán en Aragón lo creó en 2016, cómo no, el Gobierno aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragón, a 26 de mayo de 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de esta entrada en estas webs sin subvencionar:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/


https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html


https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html


https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html


https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html