champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 24 de abril de 2026
Rendre, Reddre, Redre, Retre
domingo, 12 de abril de 2026
Razo, Raso, Ratio, Raxio
Razo, Raso, Ratio, Raxio, s. f., lat. ratio, raison, sens, bon sens.
Voyez Ihre, Diss. alt., p. 243.
Razos destrui, razos bat, razos pen,
Per que val pauc razos ses chauzimen.
Pons de Capdueil: Us guais.
Raison détruit, raison bat, raison pend, c'est pourquoi vaut peu raison sans égard.
En aytals gens es morta razos, e vivon coma bestia.
(chap. En tals gens está morta la raó, y viuen com a besties; per ejemple, los catalanistes de la Ascuma de Calaseit.)
V. et Vert., fol. 31.
En de telles gens est morte raison, et elles vivent comme bête.
- Avis, motif, opportunité.
Ges d' aitals razos
No son li drut al comensar.
T. de Marie de Ventadour et de Gui d'Uisel: Gui.
Point de tels avis ne sont les amants au commencer.
Respondez mi par cal razon.
(chap. Respongueume per quína raó - motiu.)
T. de B. de Ventadour et de Peyrols: Peirols.
Répondez-moi par quel motif.
Loc. Doncx passem lay, que temps e razos es.
R. Gaucelm: Qui vol aver.
Donc passons là, vu qu'il est temps et opportunité.
Ar chant marritz, et ay en ben razo.
(chap. Ara canto triste, y ne tinc bona raó : bon motiu.)
B. Carbonel: S'ieu anc.
Maintenant je chante marri, et j'en ai bien raison.
- Raisonnement, argument, pourparler.
Lo Dalfins si respondet al rei Richart, en un autre sirventes, a totas las razos qu' En Richartz el avia razonat.
V. de Richard, roi d'Angleterre.
Le Dauphin ainsi répondit au roi Richard, dans un autre sirvente, à tous les arguments que le seigneur Richard lui avait exposés.
De totas aquestas razons fetz En Bertrans de Born lo sirventes.
V. de Bertrand de Born.
De tous ces arguments fit le seigneur Bertrand de Born le sirvente.
- Sujet, en parlant d'une composition littéraire.
Sap la razo e 'l vers lassar e faire
Si que autr' om no l' en pot un mot traire.
Marcabrus: Auiatz de chan.
Il sait le sujet et le vers entrelacer et faire de telle sorte qu'autre homme ne lui en peut un mot retirer.
- Propos, parole, langage.
Ieu n' aia tot lo pro
Et el la belha razo.
B. de Ventadour: Acossellatz.
Que j'en aie tout le profit et lui le beau langage.
Per que belha razos cara
Se pert.
P. Vidal: Sitot l'aura.
C'est pourquoi beau langage précieux se perd.
- Calcul, combinaison.
Segon la razon dels agurs.
V. de Bertrand de Born.
Selon le calcul des augures.
- Justice, légalité, garantie.
Pero be sai que dregz es e razos
Que selh qu' es francx, amoros e plazens
Sia plus braus d' autr' om e plus felos,
Quan no li val merces ni chauzimens.
Pons de Capdueil: Leials amicx.
Pourtant je sais bien que droit est et justice que celui qui est franc, amoureux et prévenant soit plus rude qu'autre homme et plus courroucé, quand ne lui vaut merci ni égard.
De totas es sebrada razos.
Si el non a singular razon.
Trad. du Code de Justinien, fol. 18 et 19.
De toutes est séparée raison.
S'il n'a pas particulière garantie.
Loc. Ieu vos man e us recort
Que vos deiatz razon rendre.
B. Zorgi: L' autr' ier quant.
Je vous mande et vous rappelle que vous deviez rendre raison.
Ieu vos farai razo e dreg.
(chap. Yo vos (tos) faré raó y dret.)
Trad. de l'Évangile de l'Enfance.
Je vous ferai raison et droit.
Adv. comp. Fresqu' e vermeilh' a razo.
Granet: Fin pretz.
Fraîche et vermeille à plaisir.
De vos vueill que m respondaz
S' o sabes a razo.
T. d'Aimeri et de Pierre du Puy: Peire del.
De vous je veux que vous me répondiez si vous le savez à propos.
A rason de IX florins per marc.
(chap. A raó de nou florins per marc.)
Rég. des États de Provence, 1401.
A raison de neuf florins par marc.
Atressi com per farguar
Es hom fabres per razo.
P. Cardinal: Atressi.
Pareillement comme pour forger on est forgeron nécessairement.
En aissi tres jorns paisetz lo
Non a esple, mai per razo.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Par ainsi trois jours nourrissez-le non avec excès, mais raisonnablement.
Eron cen per un per razo.
(chap. Ne eren a raó de sen per un; 100 - 1; un per sen, 1%.)
Rambaud de Vaqueiras: Senher marques.
Ils étaient cent pour un compte fait.
Voyez Rendre.
- Ration, portion, part.
Aysso es la lieura e la ratio que Dieus dona per cascun jorn a sos canorgues.
V. et Vert., fol. 43.
Ceci est la livraison et la ration que Dieu donne pour chaque jour à ses chanoines.
Tolgron lur la raxion. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 19.
Leur ôtèrent la ration.
CAT. Rahó. ESP. Razón. PORT. Razão. IT. Ragione. (chap. Raó, raons.)
2. Razonansa, s. f., observation, remontrance, réprimande.
Dona deu a autra far razonansa.
R. Jordan, Vicomte de Saint-Antonin: No puesc.
Dame doit à une autre faire observation.
3. Razonamen, Rezonamen, s. m., raisonnement.
Non avetz ges de bon razonamen.
(chap. No teniu gens de bon raonamén; tú no tens; vosté no té.)
Gui d'Uisel: Be feira.
Vous n'avez point de bon raisonnement.
Grans mestiers m' es rezonamens.
Raimond de Miraval: Grans.
Grand besoin m'est (me fait) raisonnement.
- Reproche, réprimande, observation.
S' ieu per so vuelh far razonamen
A las domnas.
R. Jordan, Vicomte de Saint-Antonin: No puesc.
Si pour cela je veux faire réprimande aux dames.
ANC. CAT. Rahonament. ESP. Razonamiento. PORT. Razoamento.
IT. Ragionamento. (chap. Raonamén, raonamens : reprimenda, reprimendes, renec, renecs; reproche, reproches; observassió, observassions.)
4. Razonaire, Razonador, s. m., raisonneur, argumentateur, discuteur.
Guillem, de la vostra razo
No vueill esser razonaire.
T. de Blacas et de Guillaume de Saint-Gregori: Senher.
Guillaume, de votre argument je ne veux pas être discuteur.
Li advocat, so son li razonador del plait, non podon far garancia.
Trad. du Code de Justinien, fol. 28.
Les avocats, ce sont les argumentateurs du plaid, ne peuvent porter témoignage.
ESP. Razonador. IT. Ragionatore. (chap. Raonadó, raonadós, raonadora, raonadores; argumentadó, argumentadós, argumentadora, argumentadores; discutidó, discutidós, discutidora, discutidores.)
3. Razonable, adj., lat. rationabilem, raisonnable.
Mai que negunas creaturas razonablas. Liv. de Sydrac, fol. 10.
Plus que nulles créatures raisonnables.
Per causa razonabla. V. et Vert., fol. 20.
(chap. Per causa raonable.)
Pour cause raisonnable.
Ome era de gran bontat,
Razonable de veritat.
(chap. Home ere de gran bondat, raonable de verdat.)
V. de S. Alexis.
Il était homme de grande bonté, raisonnable en vérité.
CAT. Rahonable. ESP. Razonable. PORT. Razonavel, razoavel, rasoavel.
IT. Razionabile. (chap. Raonable, raonables.)
6. Razonar, Rasonar, v., lat. ratiocinari, raisonner, expliquer, exposer,
interpréter, argumenter.
Perdigons, en fol razonatz.
T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.
Perdigons, en fou vous raisonnez.
No m' en puesc razonar,
E sai que no m' es gen.
Pons de Capdueil: Qui per nesci.
Je ne m'en puis raisonner, et je sais qu'il ne m'est pas gentil.
Que degues sufrir que li vengues denan razonar la soa razo.
V. de Pons de Capdueil.
Qu'elle dût souffrir qu'il lui vint devant expliquer la sienne raison.
Si' ades totz pesseiatz,
Que sol no 'l laissetz razonar.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Qu'il soit incessamment tout mis en pièces, que seulement vous ne le laissiez argumenter.
- Vanter, prôner, célébrer.
Mon senher lo marques
Que quascus razona.
Fouquet de Romans: Far vuelh.
Mon seigneur le marquis que chacun vante.
Quals rasonatz ni tenetz per plus pros?
T. de Raimond de Miraval et de Bertrand: Bertran.
Quels prônez-vous et tenez-vous pour plus preux?
- Justifier, disculper.
Fetz una mespreison don hom no 'l deu razonar.
V. de Bertrand de Born.
Il fit une tromperie dont on ne le doit pas justifier.
No s' en podon razonar. V. et Vert., fol. 15.
Ne s'en peuvent pas justifier.
Huga la rasona, que l' avia accusada. V. de S. Honorat.
Huga la disculpe, qui l'avait accusée.
Manta gens me mal razona,
Quar ieu non chan plus soven.
Peyrols: Manta gens.
Mainte gent me justifie mal, parce que je ne chante pas plus souvent.
- Blâmer, accuser, réprimander, médire.
El mon, domna non razon ni n' apelh.
Bertrand de Born: Quan la novella.
Au monde, dame je ne blâme ni ne dénonce.
Quascus hom deu razonar son faire. (fraire, flare, frare, frère : de frater.)
R. Jordan, Vicomte de Saint-Antonin: No puesc.
Chaque homme doit réprimander son frère.
Vos, cortes, que anatz
Per cortz, m' en razonatz.
Pierre de la Mula: Dels joglars.
Vous, courtois, qui allez par les cours, vous m'en blâmez.
Aitals reis deu portar croz e corona
De part son avi, don tot lo mon razona.
Giraud du Luc: Ges sitot.
Tel roi doit porter croix et couronne de part son aieul, dont tout le monde médit.
- Avouer.
Leu troba perdos,
Qui gen sos tortz razona.
Germonde de Montpellier: Greu m'es.
Bientôt trouve pardon, qui gentiment ses torts avoue.
Part. prés. Albert, no soi per aver razonaire,
Mas per los bes que i vei soi razonans.
T. d'Albert et du Moine: Monges.
Albert, je ne suis pas pour argent raisonneur, mais pour les biens que j'y vois je suis raisonnant.
Part. pas. Car si fa falhizo,
Ja non er razonatz.
G. Riquier: Al mieu semblan.
Car s'il fait faute, jamais il ne sera justifié.
On mays l' en a entervada,
Ades plus fort l' a razonada.
V. de S. Honorat.
Où plus il l'en a interrogée, toujours plus fort il l'a blâmée.
CAT. Rahonar. ESP. Razonar. PORT. Razoar. IT. Ragionare.
(chap. Raoná : raono, raones, raone, raonem o raonam, raonéu o raonáu, raonen; raonat, raonats, raonada, raonades; yo raonaré; yo raonaría; si yo raonara. Enraoná : parlá, charrá.)
7. Razonablament, Rasonablamen, Razonablamenz, adv., raisonnablement.
Per dialectica sai molt razonablamenz
Apauzar e respondre, e falsar argumenz.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Par dialectique je sais moult raisonnablement exposer et répondre, et fausser arguments.
Lo juramen si deu entendre rasonablamen. Arbre de Batalhas, fol. 104.
(chap. Lo juramén se deu entendre raonablemen.)
Le serment se doit entendre raisonnablement.
CAT. Rahonablement. ESP. Razonablemente. PORT. Razoavelmente.
IT. Ragionevolmente, ragionevolemente. (chap. Raonablemen.)
8. Rationatio, s. f., ratiocination, figure de rhétorique.
Rationatio, es cant hom demanda razo a se meteysh.
Leys d'amors, fol. 141.
Ratiocination, c'est quand on demande raison à soi-même.
9. Racional, Rational, adj., lat. rationalis, rationnel, raisonnable.
Volc far, per bontat pura,
Rational creatura.
Brev. d'amor, fol. 17.
Il voulut faire, par bonté pure, raisonnable créature.
Las autras rationals, si cum si, etc. Gramm. provençal.
Les autres rationnelles, ainsi comme si, etc.
Las causas sosmezas a liberal arbitre, cum so nostras cogitacios, o racionals operacios. Eluc. de las propr., fol. 11.
Les choses soumises à libéral arbitre, comme sont nos pensées, ou rationnelles opérations.
CAT. ESP. PORT. Racional. IT. Rationale. (chap. Rassional, rassionals; rassiossini, rassiossinis : capassidat de raoná, pensá, cavilá o cabilá.)
10. Raciocinacio, s. f., lat. ratiocinatio, raisonnement, argument.
Per que pauses aquella raciocinacio e regla. Trad. d'Albucasis, fol. 41.
Pour que tu poses ce raisonnement et règle.
CAT. Rociocinació (raciocinació). ESP. Raciocinación. PORT. Raciocinação.
(chap. Rassiossinassió, rassiossinassions : raonamén, argumén.)
11. Arrazo, Arrason, s. f., raison, motif, cause.
Per arrazo del matrimoni. Cout. de Condom.
(chap. Per raó del matrimoni; motiu, causa.)
Par raison du mariage.
Per arrason de las causas dessus dictas.
Tit. de 1330, Bordeaux. Cab. Monteil.
Par raison des causes dessus dites.
- Tenson, dialogue.
Non valon re coblas ni arrazos
Ni sirventes.
G. Magret: Non valon.
(chap. No valen res ni cobles ni raons ni sirventés.)
Ne valent rien couplets ni tensons ni sirventes.
12. Arrazonar, v., interpeller, requérir.
Vespazian, Sesar emperaire, arrazonet lo, e dis li.
Roman de la Prise de Jerusalem, fol. 8 bis.
Vespasien, César empereur, l'interpella, et lui dit.
(chap. Vespasiano, César emperadó, lo va interpelá (requerí) y li va di.)
El temps qu' om plus d' amar las arrazona.
Raimond de Miraval: Amors me fai.
Au temps que plus d'aimer on les requiert.
ANC. FR. Quant tuit furent assamblé, elle les araisonna.
Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 256.
Or me commença icelle à arraisonner.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 266.
Lors a aresonné le roi.
Roman du Renart, t. 1, p. 213.
Je l'araisonne, elle plainct et regrette.
Cl. Marot, t. II, p. 406.
ANC. CAT. Arrahonar. PORT. Arrazoar. (chap. Interpelá, requerí : interpelo, interpeles, interpele, interpelem o interpelam, interpeléu o interpeláu, interpelen; interpelat, interpelats, interpelada, interpelades; yo interpelaré; yo interpelaría; si yo interpelara.)
13. Desrazo, s. f., déraison.
Per que no m platz que nulha desrazos
Vos plasse en mi, quar no us ser' honransa.
G. Pierre de Cazals: Be m plagr' ueymais.
C'est pourquoi il ne me plaît pas que nulle déraison vous plaise en moi, car (ce) ne vous serait pas honneur.
Adv. comp. Mi fes tort a desrazo.
Gaubert, Moine de Puicibot: Uns jois.
Me fit tort à déraison (mal à propos).
IT. Disragione. (chap. Des + raó, desraó : fé mal aposta, a propósit.)
14. Enrazonar, v., raisonner, endoctriner, entretenir, questionner, instruire.
Cel qu' a bon cor de domna amar,
E la vai soven cortezar,
E non l' auza enrazonar,
Feigneires es espaventatz.
Un Troubadour Anonyme: Domna vos.
Celui qui a bon coeur de dame aimer, et va souvent la courtiser, et ne l'ose questionner, est amant timide effrayé.
Part. pas. Enrazonatz e gent parlans. Brev. d'amor, fol. 2.
Endoctriné et gentiment parlant.
Subst. Ab los joios deu hom esser jauzens,
E gen parlans ab los enrazonatz.
H. Brunet: Cuendas razos.
Avec les joyeux on doit être gai, et gentiment parlant avec les instruits.
CAT. Enrahonar. (chap. Enraoná signifique parlá, charrá, no adoctriná, cuestioná, instruí.)
15. Irrational, adj., lat. irrationalis, irrationnel, irraisonnable.
A cauza irrational, so es a cauza no razonabla.
(chap. A cosa irrassional, aixó es a cosa no rassional, raonable.)
Leys d'amors, fol. 59.
A chose irrationnelle, c'est-à-dire à chose non raisonnable.
CAT. ESP. PORT. Irracional. IT. Irrazionale. (chap. Irrassional, irrassionals.)
martes, 10 de septiembre de 2024
Penche - Espensar
Penche, s. f., du lat. pecten, peigne.
Penches e fus e cascavels.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Peignes et fuseaux et dévidoirs.
Pench' a penchenar.
Amanieu des Escas: En aquel mes.
Peigne à peigner.
CAT. Pinte. ESP. Peine. PORT. Pente. IT. Pettine. (chap. Pinta, pintes.)
2. Penchenaire, s. m., peigneur.
Fuy penchenaire de li.
Raimond d'Avignon: Sirvens suy.
Je fus peigneur de lin.
CAT. Pentiner. ESP. Peinero (peinador). PORT. Pentieiro.
(chap. Pentinadó, pentinadós, pentinadora, pentinadores de li o lino; cardadó, cardadós, cardadora, cardadores de llana.)
3. Penchenacios, s. f., peignage.
Stopa... per mantas penchenacios et carminacios de canep et de li si trba (sic). Eluc. de las propr., fol. 223.
Étoupe... par maints peignages et cardages de chanvre et de lin se tire.
(chap. Pentinassió, pentinassions; pentinat, pentinats.)
4. Penchenar, v., peigner.
Per soven penchenar.
P. Vidal: Ges pel temps.
Pour souvent peigner.
Pench' a penchenar.
Amanieu des Escas: En aquel mes.
Peigne à peigner.
Subst. Mas anc rascas non amet penchenar.
P. Cardinal: Un sirventes.
Mais oncques teigneux n' aima le peigner.
Part. pas. Ni seran ja pro lavadas
Ni penchenadas ni afachadas.
Brev. d'amor, fol. 129.
Ni elles ne seront jamais assez lavées ni peignées ni peintes.
- Fig. et ironiq. Efféminé, lâche.
Los acrupitz penchenatz
Que tot jorn demandon salutz.
Marcabrus: Pois l'iverns.
Les vils lâches qui toujours demandent saluts.
Subst. Vas mi son perjurat
Trei palazi...,
Li dui penchenat
Peiragorzi,
E li trei comte fat
Engolmezi.
Bertrand de Born: Ges no mi.
Vers moi sont parjurés trois palatins..., les deux efféminés périgourdins, et les trois comtes fats angoumois.
CAT. Pentinar. ESP. Peinar. PORT. Pentear. IT. Pettinare.
(chap. Pentiná, pentinás: yo me pentino, pentines, pentine, pentinem o pentinam, pentinéu o pentináu, pentinen; pentinat, pentinats, pentinada, pentinades. Si Josep Puche no fore calvo, se pentinaríe tots los díes. Pietro o Peret Cucalón se pentine en la ma estesa, com té la dreta a la foto.)
Yo me pentinaría, pentinaríes, pentinaríe, pentinaríem, pentinaríeu, pentinaríen; si yo pentinara, pentinares, pentinare, pentinarem, pentinareu, pentinaren; pentinaré, pentinarás, pentinará, pentinarem, pentinaréu, pentinarán.)
Penchenilh, s. m., pénil.
La dolor del penchenilh.
Marcabrus: Quan la.
La douleur du pénil.
Entre l' eschina e 'l penchenilh.
A. Daniel: Pois En Raimons.
Entre l'échine et le pénil.
(chap. Sigala, pene, etc.)
Pendre, v., lat. pendere, pendre, suspendre.
L'una fremna que vert la terra pent. Poëme sur Boèce.
L'une frange qui vers la terre pend.
Tramet vos la carta on pendet son sagell. V. de S. Honorat.
Vous transmet la charte où il pendit son sceau.
- Pencher, incliner.
Pren se garda que sa obra non penda ni se encline a dextre ni a senestre. V. et Vert., fol. 59.
Il prend garde que son ouvrage ne penche ni s' incline à droite ni à gauche.
Fig. Jutges que pendon pus daus la 1 part que daus l' autra.
V. et Vert., fol. 15.
Juges qui penchent plus devers l'un côté que devers l'autre.
- Descendre trop bas, traîner.
S' il pendon fort, onhetz las li
Desotz ab del oli lauri.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Si elles pendent fort, oignez-les lui dessous avec de l'huile de laurier.
- En parlant des criminels.
Be 'l deuria hom pendre cum traidor.
Aimeri de Bellinoy: Tant es.
Bien on devrait le pendre comme traître.
Paubre lairon pent hom per una veta,
E pen lo tals qu' a emblat un roci.
(chap. Pobre lladre se penge per una veta (cordeta), y lo penge tal (aquell) que ha robat un rossí o caball.)
P. Cardinal: Prop a guerra.
Pauvre larron on pend pour une vétille, et le pend tel qui a volé un roussin.
- En terme de jurisprudence.
La reyna davant la qual pent la appellation per nos facha.
Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.
La reine devant laquelle pend l'appellation par nous faite.
Part. prés. Quar no 'l talhet
Aquo que hom porta penden.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Parce qu'il ne lui tailla pas ce qu'on porte pendant.
Las causas pendens per verayas disenssions.
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 462.
Les causes pendantes par vraies discussions.
Adv. comp. E 'l vassalatges remas en penden. V. de Bertrand de Born.
Et le vasselage demeura en suspens.
Part. pas. Subst. Atressi com hom pot faire
De covers morgue tondut,
Fai hom, de trachor, pendut.
(chap. Igual que se pot fé de convers monjo tonsurat, se fa, de traidó, penjat.)
P. Cardinal: Razos es qu'ieu.
Pareillement comme on peut faire de convers moine tondu, on fait, de traître, pendu.
Prov. El pendutz es fora de consiriers.
T. de Blacas et de Pelissier: En Pelissier.
Le pendu est hors de souci.
CAT. Pendrer. ESP. PORT. Pender. IT. Pendere.
(chap. Penjá, penchá: penjo, penges, penge, pengem o penjam, pengéu o penjáu, pengen; penjat, penjats, penjada, penjades; está algo pendén, pendens, pendenta, pendentes.)
2. Pendemen, s. m., pendaison.
Per que l' agr' ops us fort grans pendemens.
P. Cardinal: Us sirventes.
C'est pourquoi il aurait nécessité d'une fort grande pendaison.
3. Pendulos, adj., lat. pendulus, pendant, qui pend.
Home ebrios... es... en sas mayshelas pendulos.
Eluc. de las propr., fol. 227.
L'homme ivre... est... par ses joues pendant.
ESP. (péndulo) IT. Pendulo. (chap. péndul, penduls.)
4. Pendeillar, v., pendiller, pendre, être pendant.
Fig. Malvestat li pendeilla
Al capairo.
Marcabrus: Lo vers.
Méchanceté lui pendille au chaperon.
IT. Penzolare. (chap. Pendulá; está pendulán, penján o suspés.)
5. Pendegueillar, v., pendiller, pendre, être suspendu.
Fig. La vida …
Per frevol fil pendegueilla.
(chap. La vida... de frágil fil penge.)
Bernard de Venzenac ou Marcabrus: Hueymais pus.
La vie... par fragile fil est suspendue.
IT. Penzigliare.
6. Apendre, v., appartenir, être soumis, obéir, se rapporter.
A cui apen Bearns e Gavardan.
Bertrand de Born: Pus Ventedorn.
A qui appartient Béarn et Gévaudan.
La crotz es lo dreg gofainos
Del rey cui tot quant es apen.
P. Cardinal: Dels quatre.
La croix est le vrai gonfanon du roi à qui tout ce qui est se rapporte.
ANC. FR. Le pople ki apent à nus. Anc. trad. des Livres des Rois, fol. 7.
Li chastel vostre seit é kanke i apent. Roman de Rou, v. 2614.
Jhésu-Crist à qui tout apent.
Nouv. rec. de fables et contes anc., t. II, p, 314.
- Pendre, être pendu.
Pueingnen tals a levar
Que deing serion d' apendre.
B. Zorgi: S'ieu trobes.
Tels s'efforcent de s'élever qui seraient dignes d'être pendus.
- Attacher, appendre.
Fig. En lui s' apila e s' apen
Proeza.
Alegret: Ara pareisson.
En lui s'appuie et s'attache prouesse.
Part. prés.
De trastotas las terras que eran apendens
Al comte de Tholosa.
Guillaume de Tudela.
De toutes les terres qui étaient obéissantes au comte de Toulouse.
Vi la bestia fera e gran
Que aporta, els corns denan,
Le bon rei, son oncl' apenden.
Roman de Jaufre, fol. 4.
Vit la bête farouche et grande qui porte, aux cornes devant, le bon roi, son oncle, pendant.
ANC. FR. Ainsi despend
Un homs trop plus qu'à luy n'append.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 668.
7. Apendar, s. m., apprentis, hangar, grenier.
La fusta e 'ls teules que so en l' apendar que s te a en derreire la dicha mayo. Tit. du monastère de Cayrac, en Querci, 1314.
La charpente et les tuiles qui sont au hangar qui se tient par derrière à ladite maison.
8. Apendaria, s. f., dépendance.
X et VIII mas et XIII apendarias. Cartulaire de Sauxilanges.
Dix-huit habitations et treize dépendances.
9. Suspendre, v., lat. suspendere, suspendre.
Fig. Suspendet la constitutio que papa Gregori avia facha.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 199.
Suspendit la constitution que le pape Grégoire avait faite.
Part. pas. Qu'el malaute sia suspendut en ayre. Trad. d'Albucasis, fol. 67. Que le malade soit suspendu en l'air.
CAT. Suspendrer. ESP. PORT. Suspender. IT. Sospendere.
(chap. Suspendre: suspeng o suspenc, suspens, suspén, suspenem, suspenéu, suspenen; suspengut, suspés, suspenguts, suspesos, suspenguda, suspesa, suspengudes, suspeses.)
10. Suspensio, s. f., lat. suspensio, suspension.
Cant aytals suspensios passa XII bordos, adonx la reputam per vicioza.
Leys d'amors, fol. 125.
Quand telle suspension passe douze vers, alors nous la réputons pour vicieuse.
CAT. Suspensió. ESP. Suspensión. PORT. Suspensão. IT. Suspensione, sospensione. (chap. Suspensió, suspensions.)
11. Suspensiu, adj., suspensif.
Ponh suspensiu.
(chap. Pun suspensiu.)
Pauza suspensiva.
Leys d'amors, fol. 144 et 17.
Point suspensif.
Pose suspensive.
ESP. PORT. Suspensivo. IT. Suspensivo, sospensivo.
(chap. Suspensiu, suspensius, suspensiva, suspensives.)
12. Suspensori, s. m., lat. suspensorium, suspensoir.
Suspensori dels testiculs. Trad. d'Albucasis, fol. 33.
Suspensoir des testicules.
ESP. PORT. Suspensorio. (chap. Suspensori, suspensoris.)
13. Perpendicular, adj., lat. perpendicularis, perpendiculaire, vertical. Alcu rach es perpendicular et drech. Eluc. de las propr., fol. 120.
Aucun rayon est perpendiculaire et droit.
Ela es nompnada perpendicular. Trad. d'Albucasis, fol. 23.
Elle est nommée perpendiculaire.
CAT. ESP. PORT. Perpendicular. IT. Perpendicolare.
(chap. Perpendiculá, perpendiculás; vertical, verticals.)
14. Perpendicularment, adv., perpendiculairement, verticalement.
Es cazent linha perpendicularment quan fa angles drechtz.
Eluc. de las propr., fol. 15.
Est ligne tombant perpendiculairement quand elle fait angles droits.
CAT. Perpendicularment. ESP. PORT. Perpendicularmente.
IT. Perpendicolarmente. (chap. Perpendiculamen o perpendicularmen.)
15. Pengar, Penjar, v., pendre.
Pengar volon En Gui e sus al ven levar. Roman de Fierabras, v. 3085. Veulent pendre et lever sus au vent le seigneur Gui.
Los us penjavan per los pes.
Perilhos, Voy. au Purgatoire de S. Patrice.
Les uns pendaient par les pieds.
Part. pas. Sia tost pengatz. Roman de Fierabras, v. 3137.
Qu'il soit tôt pendu.
CAT. Penjar. (chap. Penjá. Vore la conjugassió al pun 1 de esta entrada, Pender.)
16. Pensar, Pessar, Pezar, v., lat. pensare, peser, reconnaître le poids.
En mezurar o en pezar
O en nombrar.
Brev. d'amor, fol. 119.
A mesurer ou à peser ou à nombrer.
Cant ha dreg pes e adrecha mezura, mais que peza falsamens.
V. et Vert., fol. 17.
Quand il a juste poids et juste mesure, mais qu'il pèse faussement.
- Avoir du poids.
Lo rics homs si meravillet
De la fueilla que tant peset.
V. de S. Honorat.
Le riche homme s'émerveilla touchant la feuille qui tant pesa.
Dans la langue latine, du sens propre peser, reconnaître le poids, on passa facilement au sens figuré, examiner, juger; la langue romane étendit l'acception du poids physique à celle du poids moral, accablement, chagrin, souci.
- Moral. Fâcher, chagriner, être pénible, souffrir, déplaire.
Ren que us plassa no m peza,
Ni m pot res plazer que us pes.
Un troubadour anonyme: Dona sitot.
Rien qui vous plaise ne me déplaît, ni ne peut me plaire rien qui vous déplaise.
Domna, no sai si us plairia
Qu' ie us vis, o si us pezaria.
Berenger de Palasol: Totz temeros.
Dame, je ne sais s'il vous plairait que je vous visse, ou s'il vous déplairait.
Pus li baron son irat e lor peza
D' aquesta patz qu'an faita li dui rey.
Bertrand de Born: Pus li baron.
Puisque les barons sont mécontents et (qu'il) leur déplaît touchant cette paix que les deux rois ont faite.
Subst. Anc no y fi ad home son pesar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Oncques je n'y causai à homme son chagriner.
- Penser, réfléchir, songer.
Ni noit ni dia no fas que mal pensar. Poëme sur Boèce.
(chap. Tan de nit com de día no fach mes que malpensá.)
Et nuit et jour je ne fais que mal penser.
Ja hom no pogra pessar
Ni dir ren que ns tornes a dan.
B. de Ventadour: Quant erba.
Jamais on ne pourrait penser ni dire rien qui nous tournât à dam.
Fai drutz frir' e tremblar
Amors e 'ls maritz pensar.
Aimar de Rocaficha: Si Amors.
Amour fait frissonner et trembler les amants et les maris réfléchir.
Qui tant i pessa que al no fara ja. Poëme sur Boèce.
Qui tant y pense qu'il ne fera jamais autre chose.
Loc. A penas pot pensar d'autra cauza. V. et Vert., fol. 41.
(chap. Apenes pot pensá en atra cosa.)
A peine il peut penser d'autre chose.
Ara sai ieu be
Que ges de mi no pessatz.
B. de Ventadour: Conortz.
Maintenant je sais bien que point à moi vous ne pensez.
Quan cug pensar en autra res.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Quand je crois penser à autre chose.
Pensa... d' escavalcar
E de tot ton arnes layssar.
(chap. Pensa... en descabalgá (desmontá) y en tot ton arnés dixá.)
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
Pense... à descendre de cheval et à laisser tout ton harnois.
- Croire, avoir la persuasion.
Penset penre la brasa si com usat avia. V. de S. Honorat.
Il crut prendre la braise ainsi comme il avait usé (avait coutume).
Subst. Qu' ella de tot no vea lor pessar. Poëme sur Boèce.
Qu'elle du tout ne voie leur penser.
Part. prés. Plus es pezans e plus tost vay al fons. V. et Vert., fol. 54.
Plus il est pesant et plus tôt il va au fond.
Elh son pus pezan que plum.
Pierre de la Mula: Dels joglars.
Ils sont plus pesants que plomb.
Moral. Per la mort pezan
Del bon rei prezan.
Bertrand de Born: Mon chan.
Par la mort affligeante du bon roi méritant.
Quoras qu'ieu fos grieus ni pezans.
G. Adhemar: S' ieu conogues.
Combien que je fusse triste et souffrant.
Part. pas. Tan caval milsoudor
E tant esterlis pezatz
Donetz mon cosin Guion.
Le Dauphin d'Auvergne: Reis pus vos.
Tant de chevaux milsoudors et tant de sterlings pesés vous donnâtes à mon cousin Guion.
Aysso es la balansa... en que devon esser pessadas.
V. et Vert., fol. 103, 2e Ms.
Ceci est la balance... dans quoi elles doivent être pesées.
Subst. et moral.
Sol que m dures aquel plazens pensatz.
Arnaud de Marueil: Aissi cum cel.
Seulement que me durât cette agréable pensée.
Prov. Pero d'un fat coratge
No s pot partir us rics pessatz.
Giraud de Borneil: No pues sofrir.
Pourtant d'un coeur fat ne se peut sortir une noble pensée.
CAT. ESP. PORT. Pensar, pesar. IT. Pensare, pesare.
(chap. Pensá, pesá: penso, penses, pense, pensem o pensam, penséu o pensáu, pensen; pensat, pensats, pensada, pensades; peso, peses, pese, pesem o pesam, peséu o pesáu, pesen; pesat com Carlos Rallo Badet, pesats com tots los catalanistes ignorans, pesada, pesades.)
17. Pens, Pes, s. m., lat. pensus, poids, pesanteur.
Lhi runho, cant so feble, no podo sufrir lo pes del efan.
(chap. Los riñons, cuan són debils, no poden soportá lo pes del infán.)
Liv. de Sydrac, fol. 65.
Les reins, quand ils sont faibles, ne peuvent supporter le poids de l'enfant.
A gran pes recebon, et a petit pes liuron e vendon. V. et Vert., fol. 17.
A grand poids ils reçoivent, et à petit poids ils livrent et vendent.
- Servant à déterminer la pesanteur des objets.
Apelam pes le istrument am lo qual pezam.
(chap. Li diem pes al instrumén en lo cual pesam.)
Eluc. de las propr., fol. 281.
Nous appelons poids l' instrument avec lequel nous pesons.
Pus que tos vezis enganas
Ab fals pes, ab falsas canas.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Puisque tes voisins tu trompes avec faux poids, avec fausses mesures.
- Pensée, réflexion.
Per que no i pot nuls autres pens caber.
Folquet de Marseille: Tant m'abellis.
C'est pourquoi n'y peut nulle autre pensée contenir.
Pens d'amor, c' aisel pes m' es pus cars.
E. Cairels: Lo rossinhols.
Je pense d'amour, vu que cette pensée m'est plus chère.
Loc. Que las laisso a lor pes anar,
Que mais valra.
Arnaud de Carcasses: Dins un verdier.
Qu'ils les laissent à leur pensée aller, vu que mieux il vaudra.
ANC. FR. Le chief ai vuit et estoné
Du duel et de l' ire, e del pens
Dont tot est desvoiez mon sens.
Roman du Renart, t. II, p. 233.
CAT. Pes. ESP. PORT. Peso. IT. Peso.
(chap. Pes, pesos; bona pesada, bones pesades.)
18. Pensa, Pessa, Peza, s. f., pensée, idée.
Ma pensa
No s gensa,
Senher, al vostre pro.
J. Esteve: L'autr'ier.
Ma pensée ne se pare pas, seigneur, à votre profit.
Si no so sanas tas pessas,
Obras a ton dampnamen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Si ne sont pures tes pensées, tu travailles à ta damnation.
ANC. CAT. Pensa.
19. Pensamen, Pessamen, s. m., pensée, idée, peine, tourment, souci, hésitation.
Per que no s part un dia
De vos mos pensamens.
Arnaud de Marueil: Sabers.
C'est pourquoi ne se départ pas un jour de vous ma pensée.
Cavalliers, datz mi cosselh d'un pessamen.
Le Comte de Poitiers: Companho.
Chevalier, donnez-moi conseil touchant une pensée.
Tolt m' avetz rire
E donatz pessamen.
Guillaume de Cabestaing: Lo dous.
Vous m'avez ôté le rire et donné souci.
D' una ren sui en error,
Et estau en pessamen.
B. de Ventadour: Acosselatz mi.
Touchant une chose je suis en erreur, et je demeure en hésitation.
ANC. FR. Nouvelle amour et nouveau pensement.
Cl. Marot, t. II, p. 332.
Et monstroit apparence d' estre en perplexité de pensement.
Amyot, Trad. de Plutarque. Morales, t. IV, p. 26.
CAT. Pensament. ESP. Pensamiento. PORT. IT. Pensamento.
20. Pensazos, s. f., pensée, propos, réflexion, résolution, tristesse.
Trebails, maltraitz, cuidatz ab pensazos
Ni guerreyars qu'ieu fas, no m desvia
De vos amar.
Rambaud d'Orange: Si de trobar.
Tourment, peine, pensée avec réflexion ni guerroyer que je fais, ne me détourne de vous aimer.
IT. Pensagione.
21. Pensansa, Pesansa, s. f., pensée, souci, peine, chagrin.
Tant greu pensansa
L'en ven.
T. de Guionet et de Cadenet: Cadenet.
Si pénible pensée lui en vient.
Tant n' ai de pesansa
Que tot m'en desconort.
B. de Ventadour: Lanquan vei.
Tant j'en ai de chagrin qu'entièrement je m'en décourage.
ANC. FR. De sa mort orent grant pesance
Cil de Flandres e cil de France.
Mult fu dolens li reis de France,
Mult out grant duel e grant pesance.
Roman de Rou, v. 15434 et 8657.
Nous en avons moult grant pesance.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. II, p. 151.
Tant m'avez fait duel et pesence.
Roman du Renart, t. III, p. 24.
IT. Pesanza. (chap. Pena, pes al cor.)
22. Pensio, s. f., pension.
La pensio annual a nos assignada.
Tit. de la maison d'Auvergne, de 1482. Justel, p. 227.
La pension annuelle à nous assignée.
CAT. Pensió. ESP. Pensión. PORT. Pensão. IT. Pensione.
(chap. Pensió, pensions; sixantía, sixantíes, perque se cobrabe la pensió o jubilassió als sixanta. Pensionista, pensionistes.)
23. Pesaire, s. m., peseur.
Lo sagramental que fan los pesaires.
Eu, pesaire, jur a vos.
Cartulaire de Montpellier, fol. 145 et 146.
Le serment que font les peseurs.
Moi, peseur, je jure à vous.
CAT. ESP. PORT. Pesador. IT. Pesatore.
(chap. Pesadó, pesadós, ofissi del que controlabe los pesos y les mides: teníe que fé un sagramén, sacramén, homenache, juramén;
pesadora, pesadores.)
24. Pessamensa, s. f., peine, souci, inquiétude.
Eu m'en don gran pessamensa.
P. Bremon Ricas Novas: Lo bel.
Je m'en donne grande inquiétude.
25. Pensatge, Pessatge, s. m., pensée.
Feing ab bels ditz son pensatge.
H. Brunet: Era m nafron.
Feint avec belles paroles sa pensée.
Mantas vetz ai en pessatge.
Raimond de Miraval: Qui bona.
Maintes fois j'ai en pensée.
ANC. FR. Ce m'est avis, selon le mien pensaige.
Monin, Diss. sur le Roman de Roncevaux.
26. Pezantura, s. f., pesanteur, lourdeur, poids.
Lo sabers no ve mas de la servela e del sanc, per lor pezantura.
Liv. de Sydrac, fol. 94.
Le savoir ne vient que de la cervelle et du sang, par leur pesanteur.
Fig. El malvatz esperitz lhi dona pezantura. Liv. de Sydrac, fol. 89.
Le mauvais esprit lui donne pesanteur.
ANC. ESP. Pesadura.
27. Pesset, s. m., pensée.
Son ples de feunia
E de mals pessetz.
Germonde de Montpellier: Greu m'es.
Ils sont pleins de tromperie et de mauvaises pensées.
28. Pensa, s. f., pensée, esprit, coeur.
Ha pietat dedins sa pensa. Eluc. de las propr., fol. 69.
A pitié dans sa pensée.
ANC. CAT. Pensa.
29. Pezor, s. m., pesanteur.
Per sa granda pezor rump l' aybre. Eluc. de las propr., fol. 250.
(chap. Per lo seu gran pes trenque l' abre : la fruita cuan un abre está massa carregat; Juaquinico Monclús si puge a un amelé.)
Par sa grande pesanteur rompt l'arbre.
- Accablement.
Fig. El es secs, ab gran freior,
Malignes e de gran pezor.
Brev. d'amor, fol. 29.
Il est sec, avec grand froid, malin et de grande pesanteur.
30. Pezeros, adj., pesant, lent, lourd.
En tot be far pezeros. Brev. d'amor, fol. 30.
A tout bien faire lent.
31. Pensiu, Penssiu, Pessiu, adj., pensif, réfléchi, triste, rêveur, inquiet.
Li bon fait e 'l dig agradiu
Mi fan la nueg e 'l jorn pensiu.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Les bons faits et les paroles agréables me font la nuit et le jour pensif.
Pessius e cossiros mi te
La belha de cui mi sove.
Peirols: Atressi col.
Pensif et soucieux me tient la belle de qui je me souviens.
Don, per que m torn mon plor en gaug,
E vau co fai res penssiva?
Rambaud d'Orange: Un vers.
Donc, pourquoi tourné - je mon pleur en joie, et vais-je comme fait chose inquiète?
ANC. FR. A cuer pensiu, tristre et dolant. Roman du Renart, t. IV, p. 191. ANC. CAT. Pensiu. IT. Pensivo.
32. Pensos, adj., pensif, triste, soucieux.
El fo mot pensos en son cor. Hist. de la Bible en prov., fol. 15.
Il fut moult pensif en son coeur.
Adv. comp. Domna, sai en Normandia,
Sui per vos la nueit e 'l dia
A pensos.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
Dame, ici en Normandie, je suis pour vous la nuit et le jour en souci. ANC. ESP. IT. Pensoso. (ESP. MOD. Pensativo. Chap. Pensatiu, pensatius, pensativa, pensatives.)
33. Pezansos, adj., triste, malheureux, chagrin.
Que farai doncs? Sofrirai pezansos.
Deudes de Prades: No m cugiei.
Que ferai-je donc? Je souffrirai malheureux.
ANC. FR. Iloc fu od le duc Robert
Pesanços mult, dont s'onor pert.
B. de Sainte-Maure, Chron. de Norm., fol. 188.
34. Pezuc, Pezug, adj., pesant.
E 'ls membres pezux movo si en jus. Eluc. de las propr., fol. 82.
Et les membres pesants se meuvent en bas.
Una cauza greus e pezuga s'inclina e s bayssa. Leys d'amors, fol. 9.
Une chose lourde et pesante s'incline et se baisse.
35. Ponderos, adj., lat. ponderosus, pesant.
Argent... no es tant ponderos cum aur. Eluc. de las propr., fol. 184.
(chap. La plata... no es tan pesada com l'or; no pese tan com.)
Argent... n'est pas si pesant comme or.
ANC. CAT. Ponderos. ESP. PORT. IT. Ponderoso.
36. Ponderozitat, s. f., lat. ponderositatem, pondérosité (ponderosité), pesanteur.
Ponderozitat de cueyshas. Eluc. de las propr., fol. 90.
Ponderosité de cuisses.
ESP. Ponderosidad.
37. Apensar, Apessar, v., penser, imaginer, rêver, préoccuper.
Apenseren se los princeps dels capelans. Frag. de la trad. de la Passion.
Les princes des prêtres s'imaginèrent.
Part. pas. Ben es mortz qui apensatz
Viu ni dezaventuros
D'aisso don es cobeitos.
Elias de Barjols: Car comprei.
Est bien mort qui vit préoccupé et malheureux de ce dont il est désireux.
Don de sciencia fay home ben apessat e ben entenden.
V. et Vert., fol. 44.
Don de science rend homme bien pensant et bien intelligent.
Voyez Gach.
Subst. M'en sui partitz,
De mon plus adretz apessatz.
Giraud de Borneil: Era quant vei.
Je m'en suis séparé, de ma plus juste pensée.
ANC. FR. Et s' apensast tout à loisir. Roman de la Rose, v. 9437.
Pas ne s' apensoit de la traïson.
Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 185.
Sage chevalier, preus et apensé. Joinville, p. 60.
Sages iestes et apensés.
Roman du Renart, t. IV, p. 86.
IT. Appensare.
38. Apessadamen, adv., avec réflexion, avec intention.
Cant hom ditz apessadamens mal de Dieu. V. et Vert., fol. 26.
Quand on dit avec réflexion du mal de Dieu.
Apessadamen
Van ves valor len,
Per que pretz dechai.
Giraud de Borneil: Ja m vai.
Avec réflexion vont vers valeur lentement, c'est pourquoi mérite déchoit.
ANC. FR. Ou apenséement ou par négligence.
Gestes de Louis-le-Débonnaire. Rec. des Hist. de Fr., t. VI, p. 155.
ANC. CAT. Apensadament. IT. Appensatamente.
39. Desapensadamen, adv., inconsidérément, étourdiment.
O fai desapensadamen.
Lanfranc Cigala: Ges non es.
Il le fait étourdiment.
40. Compensar, Compessar, v., lat. compensare, compenser.
Per aco que negun om non pot compensar ad autre aquo que el non li deu. Trad. du Code de Justinien, fol. 34.
Par cela que nul homme ne peut compenser à autre ce qu'il ne lui doit pas.
Am autres comtes o metrem,
Compensan al mielh que poyrem.
Brev. d'amor, fol. 126.
Avec autres comptes nous le mettrons, compensant au mieux que nous pourrons.
CAT. ESP. PORT. Compensar. IT. Compensare. (chap. Compensá.)
41. Compensadamen, adv., avec balance, mesure, harmonie.
Es hom...
Fatz compensadamen.
Nat de Mons: Al bon rey.
L'homme est... fait avec harmonie.
(chap. compensadamen.)
42. Compensacio, s. f., lat. compensatio, compensation.
Del autre sera facha compensacios. Trad. du Code de Justinien, fol. 34.
De l'autre sera faite compensation.
CAT. Compensació. ESP. Compensación. PORT. Compensação.
IT. Compensazione. (chap. Compensassió, compensassions.)
43. Contrapezar, v., contrepeser, balancer.
Fig. Tria e numbra e penssa e contrapeza e repren totz sos fagz.
V. et Vert., fol. 53.
Trie et calcule et médite et balance et reprend toutes ses actions.
CAT. ESP. Contrapesar. PORT. Contrapezar. IT. Contrappesare.
(chap. Contrapesá.)
44. Contrapes, s. m., contrepoids.
Si las peiras non ero que lor dono contrapes per anar al fons.
Liv. de Sydrac, fol. 116.
Si n'étaient les pierres qui leur donnent contrepoids pour aller au fond.
Prenon lo al pes, gieton l'en mar,
Am contrapes d' un gran anglar.
V. de S. Honorat.
Le prennent par le pied, le jettent dans la mer, avec contrepoids d'une grande pierre.
Fig. Lo contrapes de la carn es tan pezans que tyra a se lo esperit, vuelha o no vuelha. V. et Vert., fol. 101.
(chap. Lo contrapés de la carn es tan pesat que estire cap a sí l' espíritu, vullgue o no vullgue.)
Le contrepoids de la chair est si pesant qu'il tire à soi l'esprit, veuille ou non veuille.
CAT. Contrapes. ESP. Contrapeso. PORT. Contrapezo. IT. Contrappeso.
(chap. Contrapés, contrapesos.)
45. Perpensar, Perpessar, v., penser, imaginer, méditer, réfléchir.
Lo rei perpessa que poiria far ni el ni sas gens.
Si no i s pot tantost perpessar, el deu terme penre de respondre.
Liv. de Sydrac, fol. 5 et 109.
Le roi réfléchit à ce qu'il pourrait faire et lui et ses gens.
S'il n'y peut aussitôt réfléchir, il doit prendre terme pour répondre.
Quan mi perpens ni m'albire
Qui soi, ni de qual part venh.
Aimeri de Bellinoy: Quan mi.
Quand je pense et je considère qui je suis, et de quel côté je viens.
ANC. FR. Jeo purpensowe jurz anciens... tute jurn purpensowent.
Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 76 et 37.
E purpensoue en tes cumandemenz.
Anc. trad. du Psaut. de Corbie, ps. 118.
Il pourpensa les façons et manières
De susciter ses souldars et banières.
J. Marot, t. V, p. 9.
46. Perpensament, s. m., méditation, volonté réfléchie, ferme propos. Perpensament de plazer al Senhor. Doctrine des Vaudois.
Ferme propos de plaire au Seigneur.
47. Repensar, v., repenser, réfléchir.
Pens e repens, e pueis sospir.
(chap. Penso y repenso (reflexiono), y después suspiro.)
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Je pense et repense, et puis je soupire.
CAT. ESP. Repensar. IT. Ripensare.
(chap. Repensá, repensás: yo me repenso, repenses, repense, repensem o repensam, repenséu o repensáu, repensen; repensat, repensats, repensada, repensades; reflexioná.)
48. Recompensar, v., compenser, récompenser.
Terra fertil, mas no leva vi; empero totz les autres defalhimens en pastencs et metalhs recompensa. Eluc. de las propr., fol. 180.
Terre fertile, mais ne produit pas de vin; cependant elle compense tous les autres défauts en pâturages et métaux.
CAT. ESP. PORT. Recompensar. IT. Ricompensare.
(chap. Recompensá: recompenso, recompenses, recompense, recompensem o recompensam, recompenséu o recompensáu, recompensen; recompensat, recompensats, recompensada, recompensades.)
49. Recompensatio, Recompensacio, s. f., récompense, compensation.
En recompensatio... dels servizis.
(chap. En recompensassió o recompensa... dels servissis.)
Tit. de 1275. Bibl. du R., Fonds de Villevieille.
En récompense... des services.
Per escambiament, et en recompensacio et en satisfazement.
Tit. de 1270. Arch. du Roy., Toulouse, J. 321.
Pour échange, et en récompense et en satisfaction.
CAT. ESP. PORT. Recompensa. IT. Ricompensa.
(chap. recompensa, recompenses; recompensassió, recompensassions.)
50. Dispensar, Dispenssar, Despensar, v., lat. dispensare, dispenser.
Aquell poder a lo S. payre apostoli e totz aquels en que e a cuy ell lo vol dispenssar.
Ells no s'en podon retrayre que no sian obligatz a tener castetat, ni lo sant payre apostoli no hi despensaria. V. et Vert., fol. 5 et 96.
A ce pouvoir le saint père apostolique et tous ceux en qui et à qui il le veut dispenser.
Ils ne s'en peuvent soustraire qu'ils ne soient obligés à tenir chasteté, et le saint père apostolique n'y dispenserait.
- Disposer.
Segon que dretz establischon e dispenson.
Cartulaire de Montpellier, fol. 51.
Suivant que droits établissent et disposent.
CAT. ESP. PORT. Dispensar. IT. Dispensare. (chap. Dispensá.)
51. Dispensatio, Dispensation, s. f., lat. dispensationem, dispensation.
Si doncs ell non lo nos dona per dispensation de sobirana bontat.
V. et Vert., fol. 87.
Si donc il ne nous le donne par dispensation de souveraine bonté.
- Dispense.
Empachero, davas lo papa, l'avan dicha dispensatio.
Cat. dels apost. de Roma, fol. 187.
Empêchèrent, devant le pape, l'avantdite dispense.
CAT. Dispensació. ESP. Dispensación. PORT. Dispensação.
IT. Dispensazione.
(chap. Dispensassió, dispensassions; dispensa, dispenses.)
52. Dispensatiu, adj., dispensatif, propre à dispenser.
Ma... de totas obras dispensativa. Eluc. de las propr., fol. 48.
Main... de toutes œuvres dispensative.
ESP. Dispensativo.
(chap. Dispensatiu, dispensatius, dispensativa, dispensatives.)
53. Despessaire, Despensador, Dispensador, s. m., lat. dispensator, dispensateur.
Dispensadors dels ministres de Deu. Trad. de Bède, fol. 54.
Dispensateurs des ministres de Dieu.
- Économe, intendant, dépensier.
Cel es bos despessaire que re non reten a son obs.
Trad. de Bède, fol. 40.
Celui-là est bon dépensier qui rien ne retient à son profit.
Del despensador d'Ero.
Trad. du N.-Test., S. Luc, ch. 8.
De l'intendant d'Hérode.
ANC. FR. Ne les faire nüe dispensateurs des biens.
Trad. de S. Bernard. Montfaucon, Bib. bib. Ms., fol. 1388.
CAT. ESP. PORT. Dispensador. IT. Dispensatore.
(chap. Dispensadó, dispensadós, dispensadora, dispensadores.)
54. Dispensayritz, s. f., lat. dispensatrix, dispensatrice, dépensière.
Dels sieus diners es dispensayritz. Eluc. de las propr., fol. 71.
Des siens deniers elle est dépensière.
IT. Dispensatrice. (ESP. Dispensatriz, dispensadora.
Chap. Dispensadora, dispensadores.)
55. Despendre, v., dépenser.
Adoncs veirem aur et argen despendre.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Alors nous verrons or et argent dépenser.
Fig. Don te per despendre
Un dels seus dons, e seras rics del mendre.
Blacas: Peyrols.
Qu'elle te donne pour dépenser un de ses dons, et tu seras riche du moindre.
Fig. Despendrai mon sen e mon saber
A vos gen servir a jornal.
Gaubert, moine de Puicibot: S'ieu anc.
Je dépenserai mon sens et mon savoir à vous servir bien à journée.
Loc. prov. Leu despen qui de leu guazan.
(chap. Fássilmen gaste qui en fassilidat guañe; despendre, despendres de algo : gastá, tirá, aventá, aviá, etc.)
G. Faidit: Mantas sazos.
Facilement dépense qui avec facilité gagne.
Part. prés. Cobes, mal despendens.
P. Vidal: Ges pel.
Avide, dépensant mal.
ANC. FR. Que il n' avoit mes que despendre.
Nouv. rec. de fables et cont. anc., t. I, p. 320.
E chevalers preuz é vaillanz,
Larges, curteis e despendanz.
Marie de France, t. I, p. 370.
N'ot que doner ne que despendre. Roman du Renart, t. I, p. 29.
(chap. No teníe de qué doná ni de qué gastá; no teníe res per a doná ni per a gastá.)
Quelquefois l'on espargne afin de mieux despendre.
Remi Belleau, t. I, fol. 30.
CAT. Despendrer. ESP. PORT. Despender. IT. Dispendere.
(chap. Gastá; despendre, despendres de: tirá, aviá, aventá, desfés de.)
56. Despendeire, s. m., dépensier, prodigue.
Grans despendeires e testart. Brev. d'amor, fol. 55.
Grand dépensier et têtu.
ESP. PORT. Despendedor. IT. Dispenditore.
(chap. Gastadó, gastadós, gastadora, gastadores; “despendedó, despendedós, despendedora, despendedores”.)
57. Despensar, v., dépenser.
E 'l deu del sieu despensar.
Bertrand de Born: Mout mi plai.
Et il doit dépenser du sien.
- Penser, réfléchir.
Comenset a despensar en las grans malezas.
Abr. de l'A. et du N.-T, fol. 2.
Il commença à penser aux grandes méchancetés.
ANC. ESP. Despesar.
58. Despes, Despens, s. m., dépense, coût.
Per los despenx de II rossins.
Tit. de 1428. Hist. de Nîmes, t. III, pr., p. 225.
Pour les coûts de deux roussins.
Adv. comp. Il veston mal, e manjon a despes.
P. Cardinal: A totas partz.
Ils se vêtissent mal, et mangent à dépense.
ANC. CAT. Despes.
59. Despensa, Despessa, s. f., dépense.
Supporton grans despensas. Statuts de Provence. Julien, t. 1, p. 350. Supportent grandes dépenses.
Deu redre compte a son senhor de receptas e de despessas.
V. et Vert., fol. 68.
Doit rendre compte à son seigneur de recettes et de dépenses.
ANC. CAT. ANC. ESP. Despesa. PORT. Despesa, despeza. IT. Dispensa.
(chap. Despensa, despenses : gasto, gastos.)
60. Despensamen, s. m., dépense.
Poiria comtar d'un rei totz sos despensamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Je pourrais compter d'un roi toutes ses dépenses.
IT. Dispensamento.
61. Despecier, Despessier, Despenser, s. m., dépensier, intendant.
Non dara quatre pas sos despecier.
Roman de Gérard de Rossillon, fol. 21.
Ne donnera pas quatre pains son dépensier.
- Apothicaire, droguiste.
Be sera bos lo metge, e ricx lo despessiers,
Si sap donar metzina.
Izarn: Diguas me tu.
Bien sera bon le médecin, et riche le droguiste, s'il sait donner médecine.
- Adj. Dépensier, dissipateur.
Cest nos fai envios, despensers e metentz.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Celui-là nous fait envieux, dépensiers et prodigues.
ANC. CAT. Despensier, despenser, dispenser. ESP. Despensero.
PORT. Despenseiro. IT. Dispensiere. (chap. Apotecari, boticari, apotecaris, boticaris, apotecaria, boticaria, apotecaries, boticaries; despensié, despensiés, despensiera, despensieres.)
62. Espensar, v., lat. exponsare, dépenser.
Gardet si d' espensar
Per far plus avinen don.
B. Zorgi: S'ieu trobes.
Se garda de dépenser pour faire plus avenant don.






