Mostrando las entradas para la consulta Moncho ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Moncho ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

jueves, 22 de octubre de 2026

A, Nachet, Nachet, Nachet. Cansoneta (Ignacio Sorolla Vidal)


Ay, Nachet, Nachet, Nachet.


Cansoneta leu e plana,
farai eu de mo Nachet,
qu'es d'engan farsitz e ples.
A, Nachet, Nachet, Nachet,
d'engans etz farsitz e ples.

Nachet, ben aion las peiras
a Melgurs de pres Someiras,
on perdetz de las denz très; 
ni ten dan que las primeiras
i son e no i paron ges.
A, Nachet, Nachet, Nachet,
d'engans etz farsitz e ples.

Del bratz no us pretz una figa,
que cabrella par de biga
e portatz lo mal estes;
obs i auria ortiga
que l nervi vos estendes.
A, Nachet, Nachet, Nachet,
d'engans etz farsitz e ples.

gardar se deu totas ves,
com que s'ane de clar dia,
de noit ab vos non an ges.
A, Nachet, Nachet, Nachet,
d'engans etz farsitz e ples.

Nachet, ben es fols qui s vana
c'ab vos tenga meliana,
meins de braias de cort ves,
et anc fils de cristiana
peior costuma no mes.
A, Nachet, Nachet, Nachet,
d'engans etz farsitz e ples.


Eixecacóduls, haciendo escuela, Moncho, pedrolo, piedra, roca

martes, 6 de octubre de 2026

28. Peire Raimon di Tolosa. Ab son gai plan e car

28. Peire Raimon di Tolosa.

Secondo la lezione pubblicata dal Raynouard (Lexique roman, I, 513).
(Ed. Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beceite, Beseit.)

Pierre Raimond de Toulouse. Peire Raimon de Tolosa

Ab son gai plan e car
fas descort leu e bon,
avinen per chantar
e de bella razon;
e s'eu pogues trobar
a leis, cui Deus bes don, 
chausimen, ges nom par 
agues ren si ben non. 
Car cela m'a conqes 
on son tuit faich prisan, 
e anc tan bella res
no fo on vir e m'an; 
car son fin pres cortes 
puoja e creis e s'espan; 
e s'eu ren far saubes
qeil venghes en talan, 
ben fora rics e gais, 
ses pen' e ses dolor,
si cela, cui bon pretz nais,
mi volgues dar s'amor;
 q' aisil sui fis e verais
e ses cor trichador,
et a cen tan e mais
 q' eu vos dic de valor. 
Tan m'azenza sa parvenza
que d'al no consire; 
penedenza et abstinenza 
ai c'altra non mire;
mantenenza ab sovinenza
ai gran del martire,
car plivensa ses fallensa 
que ja no traire.
Farai sos manz a mon poder, 
car ren mai tan nom plai, 
sitot mi fai doler;
e s'eu n'ai un dolz bai,
ren nom pot dan tener.
Bella donna, ajaz chausimen
de mi, q' eu non ai mais secors,
e ja per malvais parlamen
nous bais ni streing vostras lausors. 
Descors, vai al conte valen
de Savoia, qar sa valor
meillora tot jorn e no men,
son ric prez val mais del meillor.

domingo, 4 de octubre de 2026

19. Amerigo di Peguilhan. Sicum l'albres que per sobrecargar

19. Amerigo di Peguilhan. *

Aimeri, Aimeric, Peguilain, Péguilhan, Peguilhan, 1175 - 1230; Amerigo di Peguilhan

La prima di queste poesie, che chiude la serie delle citate nel De Vulgari Eloquentia é data secondo la lezione di B pubblicata dal Diez (Altromanische Sprachdenkmale, Bonn, Weber, 1846, p. 95) e dal Mahn (Gedichte der Troubadours, n. 344). 
Per la seconda, con la quale si entra nella serie delle poesie relative a cose d'Italia o composte da Italiani, si segue la lezione di D (in Cavedoni, Ricerche storiche intorno ai Trovatori provenzali accolti ed onorati nella corte dei marchesi d'Este nel secolo XIII, Modena, Soliani, 1844, p. 5); 
per la terza e la quarta la lezione pubblicata dal Mahn (Werke der Troubadours, II, 165 e 172); 
per la quinta e la sesta la lezione pubblicata dal Raynouard (Choix, IV, 61; Lexique Roman, I, 433). (Ed. Ramón Guimerá Lorente, Moncho de Beseit.)

Sicum l'albres que per sobrecargar
fraing si mezeis e pert son fruig e se,
ai eu perdut ma bella dompna e me, 
e mos engeins se fraing per sobramar. 
pero sitot me sui apoderatz,
anc jorn non fi mon dan ad escien, 
anceis cuich far tot so que fatz ab sen; 
mas er conosc que trop sobra il foudatz. 
E non es bon c'om sia trop senatz
que a sazos non sega son talen; 
e si noi a de chascun mesclamen, 
non es bona sola l'una meitatz. 
ben esdeven hom per sobresaber
nescis e'n vai maintas vetz follejan; 
per que s'eschai qu'om an en luoc mesclan 
sen ab foldat, quils sap gen retener.
Las, qu'ieu non ai mi mezeis en poder,
anz vau mon dan enqueren e cercan, 
e vuoill trop mais perdre e far mon dan 
ab vos, dompna, c'ab autra conquerer, 
c'ancse cuig far en aquest dan mon pro
e que savis en aquesta follor. 
pero a lei de fol fin amador
m'avetz ades, on pieitz mi faitz, plus bo.
Non sai nuill hoc, per qu'ieu des vostre no;
pero soven tornon mei ris en plor, 
et eu cum fols ai joi de ma dolor
e de ma mort, quand vei vostra faisso. 
col basalencs c'ab joi s'anet aucir, 
quand el miraill se remiret eis vi: 
tot atressi etz vos miraills a mi, 
que m'aucietz, quan vos vei nius remir. (ni us)
E nous en cal, quan mi vezetz morir, (no us)
abanz o faitz de mi tot atressi 
cum de l'enfan c'ab un maraboti 
fai hom del plor sebrar e departir; 
e puois quand es tornatz en alegrier 
et hom l'estrai so queil donet eil tol, (que il; e il)
et el adoncs plora e fai major dol 
dos aitans plus que no fetz de primier.
Tiriaca, jes vostre pretz non col
de meillurar, c'uoi valetz mais que hier. (uoi : lat. hodie : huy : avui)
Za non cuidei quem pogues oblidar 
lo danz c'ai pres d'amics e de segnors; 
mais lo granz danz oblid om pel majors, 
c'aizo es danz que nos pot emendar, 
quel meillor cors del mond el mels apres 
lays m'o; que tuz sabez ben del marques 
d'Est, cals era, no vos cal laudar ges; 
morz es; mas eu no cre q'e negun temps
morisson tan de bon costum esemps.
Qu'el fo savis e conoiscenz, e sap far 
a mesura, tan qu'era sa valors
el plus aut grad pozad e sos prez sors; 
e sostenir que nos pogues baisar 
la saup ab sen; pois fo larcs e cortes, 
humils als bos et als mals d'orgoils ples, 
e bos d'armas, adreichs en totas res, 
e vertadiers a son poder tuz temps, 
quel cor el sen i mes el fait esemps. 
Autre dol hai que m'es greus a durar 
del gai compte Verones, qu'era flors
de grant beutat e de tuz beus colors. 
quil seu bos aips vos volia contar, 
nols poria toz retrair' en un mes; 
ne non es hom que tener se pogues, 
sels audia, que de cor non plangues, 
per zo car mai no falliran null temps
aquest dui dol que son vengut esemps. 
Segner marques, vos fasiaz donar
a tals cui ja dar no fora sabors; 
pois fasiaz al menuz donadors 
creiser lor dons, cant audian parlar
del vostre fait cum era sobremes.
qui fara mai los bels dons nils granz bes? 
ni de cal cort venra tan ric arnes 
cum fazia de la vostra tuz temps, 
car negus tan cum vos non dava esemps? 
Segner marques, que faran li zuglar, 
a cui fezes tanz dons, tantas honors? 
mas un conseill no sai als trobadors: 
laissos morir et anous lais cercar; 
car sai no vei guaire qui de lor pes, 
car vos noi ets nel valenz coms noi es.
pauc nos laisset Deus ves que trop n'a pres,
si laisset tan, qu'el durera toz temps
planz e sospirs e dolors tot esemps. 
Aquel ver Deus que fo et er toz temps, 
los meta amdos en paradis esemps.

Selh que s'irais ni guerrey' ab amor, 
ges que savis no fai al mieu semblan; 
quar de guerra ven tart pro e tost dan, 
e guerra fai mal tornar en pejor;
en guerra trop, per qu'ieu non la volria, 
viutat de mal e de ben carestia;
e fin' amors, sitot mi fai languir,
a tant de joy quem pot leu esjauzir.
Quel plazer so plus que l'enuey d'amor, 
el be quel mal el sojorn que l'afan, 
el gaug quel dol el leu fays quel pezan,
el pro quel dan son plus el ris quel plor.
non dic aissi del tot que mal noi sia,
el mal qu' om n' a val mais que si 'n gueria, 
quar selh qu'ama de cor non vol guerir, 
del mal d'amor, tant es dous per sufrir. 
Enquera truep mais de ben en amor, 
quel vil fai pros el nesci gen parlan, 
e l'escars larc e leyal lo truan, 
el folh savi el pec conoissedor,
e l'orgulhos domesg' e humilia,
e de dos cors fai un, tan gen los lia; 
per qu'om non deu ad amor contradir,
pus tan gen sap comensar e fenir.
S'ieu l'ai servit, pro n' ai cambi d'amor, 
ab que ja plus nom fassa mais aitan;
qu' en mainh locs m'a fag tan aut e tan gen, 
don ja ses lieys no pogr' aver honor, 
e moutas vetz mi gart de vilania, 
que ses amor gardar no m'en sabria; 
e manhs bos motz mi fai pessar e dir, 
que ses amor noi sabria venir.
Bona dona, de vos tenc e d'amor 
sen e saber, cors e cor, motz e chan; 
e s'ieu res fatz que sia benestan, 
devetz n' aver lo grat e la lauzor 
vos e amors, quem datz la mayestria; 
e si ja plus de ben no m'en venia, 
pro n' ai cambi, segon lo mieu albir; 
e si plus fos, be saubral plus grazir. 
Chansos, vai t'en de ma part e d'amor 
al pro al ric al valen al prezan,
a cui servon Tyes et Alaman,
e sopleyo cum bon emperador; 
sobrels majors a una majoria: 
honor e pretz, larguez' e cortezia; 
larcs es de cor, d'amar e de servir, 
valens de fag per ric pretz conquerir.
Bona domna, la genser etz que sia, 
vas vos azor e soplei nueg e dia; 
jamais de vos no me volrai partir, 
qu' en tot lo mon non pogra miels chauzir.

en cort cossi vers no fatz, 
per qu'ieu vuelh si' apelatz 
e sia lurs lo chauzitz: 
chansos o vers aquest chans.
e respon als demandans,
qu' om non troba ni sap devezio,
mas sol lo nom, entre vers e chanso.
Qu'ieu ai motz mascles auzitz
en chansonetas assatz,
e motz femenis pauzatz
en verses bos e grazitz;
e cortz sonetz e cochans
ai ieu auzit en verses mans,
e chansos ai auzidas ab lonc so,
els motz d' amdos d' un gran el chan d'un to.
E s'ieu en sui desmentitz,
qu' aisso no sia vertatz;
no er hom per me blasmatz, 
si per dreg m'o contraditz; 
ans n'er sos sabers plus grans 
entrels bos el mieus mermans, 
si d'aissom pot venser segon razo; 
qu' ieu non ai ges tot lo sen Salamo. 
Quar es de son loc partitz 
domneys, que ja fon prezatz, 
mi sui alques desviatz
d'amor, tan m' estauc marritz! 
qu' entr' amairitz et amans
s'es mes us pales enjans,
qu' enjanan cre l' us l' autre far son pro,
e noi guardon temps ni per que ni quo. 
Qu'ieu vi, ans que fo faiditz,
si fos per amor donatz
us cordos, qu' adreg solatz
n' issia e ricx covitz;
per quem par que dur dos tans
us mes no fazia us ans,
quan renhava domneys ses tracio;
greu es qui ve com es e sap com fo. 
E non es tan relenquitz,
sitot mi sui dezamatz, 
qu' ieu no sia enamoratz
de tal qu' es sima e razitz
de pretz, tan qu'a me es dans;
pus la valors el semblans
son assemblat en tan bella faisso, 
qu' om noi pot neys pessar meliurazo. 
Ai, belh cors cars, gen noiritz,
adregz e ben faissonatz,
so qu' ieus vuelh dir devinatz;
qu' ieu no sui ges tan arditz
qu' eus prec que m'ametz, abans
vos clam merce merceyans.
sufretz qu' ieus am e nous quier autre do, 
e ges d'aquest nom devetz dir de no. 
Vas Malespina vai, chans,
al pro Guillem qu' es prezans, 
qu'elh aprenda de te los motz el so, 
qual ques vuelha per vers o per chanso. 
Na Beatriz d'Est, l' enans
de vos mi platz ques fai grans;
en vos lauzar s' en son pres tug li bo, 
per qu' ieu de vos dauri mon vers chanso.


e podetz o conoisser e saber, 
quar selh que plus volia mantener 
solatz, domney, largueza ab cor verai, 
mezura e sen, conoissensa e paria,
humilitat, orguelh ses vilania,
els bons mestiers totz ses menhs e ses mai,
es mortz, Guillems Malespina marques,
que fo miralhs e mayestre dels bes.
De bons mestiers el mon par non li sai,
qu'anc non fon tan larcs, segon mon parer, 
Alixandres de manjar ni d'aver,
qu'elh non dis non quil quis, ni trobet plai;
ni ges d'armas Galvains plus non valia, 
ni non saup tan Yvan de cortezia, 
nis mes Tristans d'amor en tan d'assai; 
hueymais non er chastiatz ni repres 
negus, si falh, pus lo miralhs noy es.
On son eras siei dig plazent e guai 
e siei fag plus poderos de poder
quels autres fagz fazian desvaler? 
oi dieus! cum son escurzit li clar rai 
qu'alumavan Toscana e Lombardia, 
per que quascus anava et venia
ab lo sieu nom, ses dopte e ses esmai! 
qu'aissi saup pretz guizar, tan fon cortes, 
cum l'estela guidet los reys totz tres.
Per cui venran soudadier de luenh sai
nil ric joglar quel venian vezer? 
qu'elh sabia honrar e car tener 
plus que princeps de sai mar ni de lai, 
e manhta gens ses art, ses joglaria, 
per lo sieu don on negus non falhia; 
que manh caval ferran e brun et bai
donava plus soven et autr' arnes
de nulh baron qu'ieu anc vis ni saubes. 
Belhs senher cars, valens, e que farai? 
ni cum puesc sai vius ses vos remaner? 
quem sabiatz tan dir e far plazer 
qu'autre plazers contral vostrem desplai; 
que tals per vos m'onrava e m'aculhia 
que m'er' estrans, cum si vist no m'avia: 
ni ja nulh temps cambi non trobarai 
ni esmenda del dan qu'ai per vos pres, 
ni eu non cre qu'om far la m'en pogues. 
Lo senher qu'es una persona en tres, 
vos valha aissi cum ops ni cochaus es.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

corron un pauc trop enan, 
per un de nos, duy de lor, 
e non es qui los n'esquerna. 
Greu es quar hom lor acol, 
e non lor en fai revelh; 
non o dic contra 'n Sordelh, 
qu'el non es d'aital semblan, 
ni nos va ges percassan 
si col cavalier doctor; 
mas quan falhol prestador, 
non pot far V ni VI terna. 
Lo marques part Pinairol, 
que ten Saluz e Revelh, 
no vuelh ges que desclavelh 
de sa cort ni an lunhan 
Persaval, que sap d'enfan
esser mayestre tutor;
ni un autre tuador,
qu'ieu no vuelh dir, de Luzerna.
Aitals los a com los vol
lo marques d'Encantarelh, 
Nicolet, el trufarelh
que venon ab lui e van, 
e non del tot per lor dan, 
bes son trobat d'una color; 
a tals vassals tal senhor; 
dieus lor don vita eterna!
Ar veiretz venir l'estol 
ves Malespina el tropelh, 
donan la carn e la pelh; 
et ades on piegz lor fan 
e menhs de merce lor an; 
trop son li combatedor
e pauc li defendedor;
mortz son si dieus nols governa.
sai qu'en faran entre lor 

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 75): 
N'Aimerics de Peguilha si fon de Tolosa, fils d'un borges qu'era mercadiers que tenia draps a vendre. et apres cansos e sirventes, mas molt mal cantava. et enamoret se d'una borgeza sa vezina, & aquela amors li mostret trobar, e si fetz de leis mantas bonas cansos. mas lo maritz se mesclet ab lui e fetz li desonor; e'n Aimericx s'en venget, qu'el lo ferit d'una espaza per la testa, per quel covenc a issir de Tolosa e faidir. et anet s'en en Cataluenha, e 'n Guillems de Berguedan si l'aculhit; & el enanset lui e son trobar, en la primeira chanso qu'el avia faita, tan qu'el li donet son palafre e son vestir: e presentet lo al rei n' Anfos de Castella, quel crec d'aver e d'armas e d'onor. et estet en aquelas encontradas lonc temps; pueis s'en venc en Lombardia, on tug li bon home li feiron gran honor: e lai definet en eretgia, segon c'om ditz.

JORNADA TERSERA. NOVELA QUINTA. Assicalat, Francesco Vergellesi

miércoles, 30 de septiembre de 2026

PARTE SECONDA. LETTERATURA RELIGIOSA. Bibbia, Storia giudaica, evangelica, Vergine, Agiografie

PARTE SECONDA.
LETTERATURA RELIGIOSA.

PARTE SECONDA. LETTERATURA RELIGIOSA.


I. NARRATIVA.

1. Bibbia. 
Sec. XI o XII. Vangelo di s. Giovanni, frammento conservato nel museo britannico. Notizia e testo: Gelehrte Anzeigen d. k. bayer. Akad. 1858 (Hofmann). 
Sec. XIII. Bibbia valdese, conservata nella bibl. del Palazzo delle Arti a Lione. Notizia e saggio: Rev. d. lang. rom. XIII, 105 (Foerster). Ediz. paleografica: in preparazione a cura del prof. Clédat (Lione). Altro testo nel ms. 9 della bibl. di Carpentras. Notizia e saggio: Rev. d. lang. rom. XXIII, 209 (La Combe). 
Nuovo testamento, nel ms. 2425 della bibl. Naz. di Parigi. Notizia e saggio: Wollenberg, L'évangile selon s. Jean, Berlin, 1868, cf. Rev d. lang. rom. XIII, 106. Frammento del Passio, inedito nel ms. 1919 della bibl. Naz. di Parigi.   

2. Storia giudaica. Sec. XIII (?). Il libro di Tobia, versione libera del racconto biblico. Testo: Archiv, XXVII, 337 (Wollenberg). 
Il libro della regina Ester, versione libera come la precedente. Testo: Archiv, XXX, 159 (Wollenberg). 
Il libro di Susanna, versione libera come la precedente. Notizia e testo: Archiv, XXVIII, 85 (Wollenberg).

3. Storia evangelica. Sec. X. Poema sulla passione del Cristo, 129 stanze ciascuna di quattro ottosillabi assonanzati a coppie. Ediz. paleografica: G. Paris, Album des plus anciennes monuments de la langue française, Paris, 1875, tav. 3-7. Ediz. critica: Romania, II, 295 (G. Paris). Sulla lingua: Lücking, Die ältesten franz. Mundarten, Berlin, 1877; cf. Romania, VII, 113 (G. Paris). Sec. XIV. Vangelo dell'infanzia di Gesù Cristo, circa 1300 ottosillabi rimati a coppia. Testo: Bartsch, Denk. p. 170. Altra redazione inedita nel ms. I. G. 39 della Naz. di Napoli, e nel 38 Ashb. della Laurenziana. Vangelo di Nicodemo, attribuito a un maestro Enea, in 2798 ottosillabi rimati a coppia. Testo e illustrazioni: Suchier, Denk. I, I. Redazione in prosa: ivi, 387, 398. Leggenda del legno della croce, in prosa. Testo: Suchier, Denk. I, 165. Altra redazione, in versi, nel Roman d'Arles, parte prima: Rev. d. lang. rom. XXXII, 480 (Chabaneau). Storia della tradizione: Mussafia, Sulla legg. d. l. d. croce, Vienna, 1870; W. Meyer (-Lübke), Die Gesch. d. Kreuz-holzen vor Christus, München, 1881. La vendetta del Salvatore, in prosa. Notizia e testo: Rev. d. lang. rom. XXXII, 581, XXXIII, 31 (Chabaneau). Altra redazione, in versi, nel Rom. d'Arles, parte seconda: Rev. d. lang. rom XXXII, 488 (Chabaneau). 
I quindici segni della fine del mondo. Una redazione di ottosillabi trovasi unita col Vangelo di Nicodemo, vv. 2425-792; cf. Suchier, Denk. I, 156. Frammenti di altra: P. Meyer, Daurel & Beton, p. XCVIII. Predizioni della Sibilla su la fine del mondo, 18 quartine di ottosillabi rimati a coppia, due redazioni. Testo e illustrazioni: Suchier, Denk. I, 462, 568.  

3. Leggenda della Vergine. Sec. XIII (?). Miracoli della Madonna, in prosa. Testo: Romania, VIII, 12 (Ulrich). Analisi: Archives d. miss. scientif. ser. II, vol. III, p. 307 (P. Meyer). Le sette allegrezze di Maria, di Gui Folqueis (papa Clemente IV), 342 ottosillabi rimati a coppia. Testo: Suchier, Denk. I, 272. Altro poemetto sullo stesso argomento, in 370 ottosillabi pure accoppiati: ivi, 85. Altro: Meyer, Daurel & Beton, p. XC. 
Sec. XIV. Planctus beate Marie, circa 900 ottosillabi rimati a coppia. Saggio: Bull. d. l. soc. d. anc. text. franç. I, 61 (P. Meyer); cf. Rev. d. lang. rom. XXXIII, 122 (Chabaneau). I sette dolori di Maria, in prosa. Notizia e saggio: Bull. d. l. soc. d. anc. text. franç. 1881, p. 58 (P. Meyer). I nomi della madre di Dio, 289 dodecasillabi in quartine monorime. Testo: Meyer, Daurel & Beton, p. c.

4. Agiografie. Sec. XII (?). Vita di s. Fides, frammento di 20 ottosillabi in due serie monorime. Testo: Raynouard, Choix, II, 144 (Sainte Fides d'Agen). Analisi: Fauriel, HPprov. I, 258. Vita di s. Amans, frammento in dodecasillabi a serie monorime. Testo: Raynouard, Choix, II, 152 (Saint Amant). 
Sec. XIII. Vite di santi, in prosa. Ined. nel ms. già Libri-Ashb. 107. Saggio: Meyer, Rec. d'anc. textes, p. 136. Martirio di s. Stefano, stanze di 4 ottosillabi rimati a coppia, due redazioni. Testo e notizie: Rev. d. lang. rom. II, 133 e 139 (Gaudin); cf. Romania, I, 363 (G. Paris). Vita di s. Maria Maddalena, 1205 dodecasillabi rimati a coppia, nel ms. 40 Ashb. della Laurenziana. Testo di altro ms. e illustrazioni: Rev. d. lang. rom. XXV, 157, XXVI, 105 (Chabaneau). Cantinella, in onore della medesima, 121 ottosillabi e senarj alternati in coblas crozadas unissonas. Illustrazioni e testo: Rev. d. lang. rom. XXVIII, 105 (Chabaneau). Visione di s. Paolo e s. Michele, in prosa. Testo: Bartsch, Denk. p. 310. Viaggio di s. Patrizio e visione di Tindal, in prosa. Testo: Du Mège, Voyage au purgatoire de s. Patrice et le libre de Tindal, Toulouse, 1832. Illustrazioni: Mussafia.
Sulla vis. di Tundalo, Vienna, 1871. Vita di s. Enimia, di Bertran de Marselha, 2000 (otonarj) ottonarii rimati a coppia. Testo: Bartsch, Denk. p. 215. Note sulla topografia del poema: Rev. d. lang. rom. XVI, 209 (Constans). Vita di s. Giorgio, 801 ottosillabi rimati a coppia. Notizia e testo: Rev. d. lang. rom. XXXI, 139 (Chabaneau). Vita di s. Margherita, ottosillabi rimati a coppia. Nel ms. 40 Ashb. della Laurenziana. Ediz. di altro testo: J. B. Noulet, Vie de sainte Marguerite, en vers romans, Toulouse, 1875. Vita di s. Doucelina, in prosa originale. Testo: Albanès, La vie de sainte Douceline, Marseille, 1879. Osservazioni: Histoire littér. de la France, XXIX, 526 (E. Renan). Specchio di s. Margarita prioressa di Poleteins, in prosa franco-provenzale, di Margherita d'Oint. Testo: Philippon, Œuvres de Marguerite d'Oyngt, Lyon, 1877. 
Vita di Beatrice di Ornacieux, in fr.-prov., della medesima. Testo: Philippon, op. citata. 
Sec. XIV. Passione di s. Giovanni Battista, 76 senarj rimati a coppia. Testo e notizia: Rev. d. lang. rom. XXVI, 157 (Chabaneau). Vita di s. Alessio, 1117 ottosillabi rimati a coppia. Testo e illustrazioni: Suchier, Denk. I, 125, 520. 
Vita di s. Trofimo, decasillabi rimati a coppia. Ined. nei mss. 38 Ashb. della Laurenziana, I. G. 39 della Naz. di Napoli, 13514 della Naz. di Parigi. Saggio del ms. parigino: Raynouard, Lex. rom. I, 571 (Saint Trophime, Tropheme). Traduzione della Leggenda d'oro, di Jacopo da Varagine, in prosa. Ined. nel ms. 9759 della bibl. Naz. di Parigi. Saggio: Rev. d. lang. rom. XXIII, 105 (Chabaneau).


II. DIDATTICA.

Sec. XII. Formola di confessione, in versi accoppiati di più misure. Testo: Meyer, Anciennes poésies religieuses en langue d'oc, Paris, 1860. Altra simile: Rev. d. lang. rom. XVIII, 145 (Chabaneau). Omelie e precetti religiosi, due raccolte in prosa limosina. Testo e illustrazioni: Rev. d. lang. rom. XVIII, 105, XXII, 157, XXIII, 53, 157 (Chabaneau). 
Sec. XIII. Esortazioni e preghiere di un ms. della bibl. di Wolfenbüttel, attribuite a un italiano, in versi di più misure. Testo e illustrazioni: Rev. d. lang. rom. XXXI, 173 e 420 (E. Levy). Rituale cataro. Sta insieme con la Bibbia valdese (v sopra c. XV, r 6). Declamens de motas demandas, in prosa. Testo: Bartsch, Denk. p. 306. Las novas de l' heretge, d' Izarn, 682 dodecasillabi in serie monorime. Illustrazioni e testo: Bullet. d. l. Soc. d. l'hist. d. France, a. 1879 (P. Meyer). Pentimenti di un eretico, 838 dodecasillabi in serie monorime chiuse da un bioc. Testo e osservazioni: Suchier, Denk. I, 214, 532. 
Dottrinale, di Raimon de Castelnou, 383 versi come i precedenti. Testo e osservazioni: Suchier, Denk. I, 241, 536. Regola di s. Benedetto, trad. dal latino, in prosa. Ined. nel ms. 2428 della bibl. Naz. di Parigi. Saggio: Bartsch, Chrest. prov. 255. Istruzioni per la quaresima, in prosa. Ined. nel ms. 2428 della bibl. Naz. di Parigi. Il liber scintillarum, trad. in prosa alverniate (Auvergnat, Alvernia, Alvernha, Alverne). Ined. nel ms. 1747 della bibl. Naz. di Parigi. Saggio: Bartsch, Chrest. prov. 227. 
Sec. XIV. Officio della Passione, ined. nel ms. 2434 della bibl. Naz. di Parigi. Catechismo cristiano, in prosa. Testo: Bartsch, Denk. p. 306. Il decalogo, in 10 ottosillabi monorimi. Testo: Suchier, Denk. I, 290. Libro di preghiere. Ined. nel ms. 41 Ashb. della Laurenziana. Omelia su s. Maria Maddalena, trad. dal latino. Testo e osservazioni: Rev. d. lang. rom. XXIV, 53, XXV, 122 (Chabaneau). 
Libro dei vizi e delle virtù, prosa. Ined. in più mss. Saggio del ms. più antico: Bartsch, Chrest. prov. 341. Contrasto dell'anima e del corpo, 1166 ottosillabi rimati a coppia. Ined. nel ms. 14973 della bibl. Naz. di Parigi. 
Sec. XV. Danza macabra, 33 dodecasillabi monorimi sotto un quadro dipinto nella chiesa di Bar (Alpi Marittime). Notizia e testo: Rev. d. lang. rom. XIV, 161, XX, 101 (Chabaneau). Poesie religiose valdesi (la barca, lo novel sermon, lo novel confort, la nobla leyczon, lo payre eternal, lo despreczi del mont, l'evangeli de li quatre semencz (avangeli), la confession). Testo: Zeitschr. f. rom. Phil. IV, 330, 521 (Apfelstedt) // Raynouard, Ramón Guimerá Lorente //. Sulla lingua: Götting. gelehr. Anzeig. 1888, p. 753–803 (W. Foerster).

III. LIRICA.

Sec. XI–XII. Poesie religiose di un ms. dell'abbazia di s. Marziale di Limoges. Notizia e testo: Bibl. d. l'Éc. d. chartes, XXI, 481 (P. Meyer). Sec. XII–XIII.
// Raynouard, Moncho // Preghiera alla Vergine. Notizia e testo: Romania, I, 407 (P. Meyer). 
Sec. XIII. Canzoni devote. Testo: Rev. d. lang. rom. XXXI (fra le Esortazioni &c. del ms. di Wolfenbüttel sopra cit. c. XVII, r 43). Cantico allo Spirito Santo. Illustrazione e testo: Romania, VIII, 211 (A. Thomas). Canzoni a Maria. Testo di una: Bartsch, Denk. p 63; di altra: Bartsch, Chrest. prov. p. 207; di altra: Giorn. di filol. rom. I, 87 (Rajna); di altra: Suchier, Denk. I, 285. Ballata alla Vergine, di Giacomo II d'Aragona (Jaime II de Aragón). Notizia e testo: Rev. d. lang. rom. XXXI, 289 (De Lollis). 
Sec. XIV. Cantico sulla risurrezione del Cristo. Notizia e testo: Rev. d. lang. rom. XIV, 5 (Chabaneau). Traduzione dei salmi penitenziali e del salmo 108. Notizia e testo: Rev. d. lang. rom. XIX, 209 (Chabaneau). Parafrasi dei salmi penitenziali. Testo e osservazioni: Rev. d. lang. rom. XX, 69, XXVIII, 105 (Chabaneau). Las letanias romansadas. Testo e illustrazioni: Rev. d. lang. rom. XXVIII, 200 (Chabaneau). Litanie di s. Pietro, di Luxemburg. Notizia e testo: Suchier, Denk. I, 291, 549. Parafrasi del Paternoster. Tre redazioni: Romania, XIV, 491, 528 (P. Meyer); Suchier, Denk. I, 291. Parafrasi dell' Avemaria. Tre redazioni: Bull d. l. Soc. d. anc. text. franc. I, 76 (P. Meyer); Romania, XIV, 492 (P. Meyer); Rev. d. lang. rom. XXVIII, 242 (Chabaneau). Parafrasi del Credo. Due redazioni: Romania, XIV, 535 (P. Meyer); Rev. d. lang. rom. XXVIII, 243 (Chabaneau). Cantico del Natale. Testo e notizia: Jahrbuch, XII, 8 (Bartsch). Lamento di Maria a' piedi della croce. Testo: Meyer, Rec. d'anc. textes, p. 131; altra redazione: Milà y Fontanals, Observaciones sobre la poesía popular, p. 67. Due preghiere alla Vergine. Notizia e testo: Romania, I, 409 (P. Meyer).
Molte liriche religiose si trovano anche sparse nei canzonieri (v. Parte I, sez. III, § 2), altre più recenti fra le Joyas del gay saber (v. sopra, c. XVIII, r. 15).

IV. DRAMMATICA.

Sec. XIII. Mistero degl' Innocenti, frammento di 22 ottosillabi rimati a coppia. Testo e illustrazione: Chabaneau, Fragments d'un mystère provençal découverts à Périgueux (Bull. d. l. soc. histor. & archéol. du Périgord, Périgueux, 1874). 
Sec. XIV. L' esposalizi de nostra Dona, 850 ottosillabi rimati a coppia. Ined. nel ms. 7. 2. 34 della Colombiniana di Siviglia. Notizia e saggio: Giorn. di filol. rom. III, 106 (Rajna); Rev. d. lang. rom. XVIII, 201, XX, 33 (Chabaneau). Mistero della Passione, circa 2400 ottosillabi rimati a coppia. In via di pubblicazione presso la Société d. anc. textes français. Notizia: Rev. d. lang. rom. XVII, 301 (Chabaneau). Dialogo di Maria con la croce, 226 ottosillabi rimati a coppia. Notizia e testo: P. Meyer, Daurel & Beton, p. LXXII. Mistero di s. Agnese, polimetro di circa 1000 versi. Testo e note: Bartsch, Sancta Agnes, Berlin, 1869. Edizione paleografica: Monaci, Il mist. prov. di s. Agnese, Roma, 1880. Sec. XIV. Mistero di s. Antonio del Viennese, in ottosillabi rimati a coppia. Testo e illustrazioni: Guillaume, Le mystère de saint Anthoni de Viennès, Gap, 1884. Moralitas s. Eustacii, 2849 ottosillabi rimati a coppia. Notizia e testo: Rev. d. lang. rom. XXI, 105-XXII, 237 (P. Guillaume). 
Istorio di sanct Poncz, in tre giornate, 6033 ottosillabi rimati a coppia. Testo e notizia: Rev. d. lang. rom. XXXI, 317-XXX, 285 (P. Guillaume). Ludus s. Jacobi, frammento di circa 800 ottosillabi rimati a coppia. Notizia e testo: Arnaud, Ludus s. Jacobi, Marseille, 1858.

miércoles, 16 de septiembre de 2026

Vim, Vimener - Vinha, Vinna, Vit, Vin, Vi - Envinagrar

Vim, s. m., lat. vimen, osier, saule. 
Pois brotona 'l vim.
A. Daniel: Chanson d'un. 
Puisque l'osier bourgeonne.
Guillems, de claustra us vim
Issir enseing ab un vim.
T. de G. Rainols et de G. Magret: Maigret.
Guillaume, de cloître nous vous vîmes sortir ceint avec un osier.
ANC. CAT. Vim. ESP. Vimbre (mimbre). PORT. Vime. IT. Vime, vimine.
(chap. Vime, vimes, per ejemple de sarguera, sargueres; vímec, vimecs.)

Cabezudos en Beceite Nicolás

2. Vimener, s. m., oseraie, lieu planté d'osiers.
Aubareda et vimener. Tit. de 1330, de Bordeaux. Bibl. Monteil.
Albarède et oseraie.
ANC. FR. Certaine vismière et leze contenant environ deux journeaux.... 
Tenir et exploiter certaine vismière.
Titres de 1537 et de 1545. Du Cange, t. VI, col. 1652.
PORT. Vimeiro. (chap. Vimené, vimenés; sargueral, sarguerals.)

Vimené, vimenés; sargueral, sarguerals

Vinha, Vinna, s. f., lat. vinea, vigne, lieu planté de vignes.
No i guardetz camp ni vinha ni ort.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Que vous n'y regardiez champ ni vigne ni jardin.
Que tu sias d' aquels lials obriers 
Que Dieus met en la vinha. 
Izarn: Diguas me tu.
Que tu sois de ces loyaux ouvriers que Dieu met dans la vigne.
CAT. Vinya. ESP. Viña. PORT. Vinha. IT. Vigna. (chap. Viña, viñes; viñeta,
viñetes.)

Garnacha peluda, borruda, vellosidad, envés de la hoja

2. Vit, s. f., vitis, vigne, pied de vigne.
Hom adoncx poda las vitz. Brev. d'amor, fol. 46.
Alors on taille les vignes.
De bona vit, quan razina,
Deu hom amar son razim.
Gavaudan le Vieux: Lo vers deg.
De bonne vigne, quand elle produit des raisins, on doit aimer son razin.
Fig. Yeu soi la vitz e vos es las brancas e las fuelhas. V. et Vert., fol. 37.
Je suis la vigne et vous êtes les branches et les feuilles.
ESP. Vid. PORT. Vide. IT. Vite.

3. Vin, Vi, s. m., lat. vinum, vin.
Fuecx d' amor escart e destreing
Que vins ni l' aiga no l' esteing.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Feu d'amour tenace et concentré que vin ni l'eau ne l'éteint.
Ab vin blan la devetz lavar.
(chap. En vi blang o blanc la debéu rentá o llavá.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Avec vin blanc vous la devez laver.
Celier a metre vis. Eluc. de las propr., fol. 228.
Cellier à mettre vins. 
Fig. Orguelh es lo vi del diable. V. et Vert., fol. 6.
(chap. (L') orgull es lo vi del diable o dimoni.)
Orgueil est le vin du diable.
CAT. Vi. ESP. Vino. PORT. Vinho. IT. Vino. (chap. Vi, vins; vinet, vinets.)

Un vinet per al ermitaño del grupo. Fa sis añs, per La Rioja, vam está a Elciego als apartaméns de Bodegas Valdelana y vam vore la bodega espectacular que tenen. botellicas a blogspot es lo meu blog de vins y begudes en alcohol.

4. Vinher, Vinhier, s. m., vignoble.
Una vinha que es el vinher, lo qual vinher es apelat Vinher. 
Tit. de 1272. Arch. du Roy., J, 4.
Une vigne qui est au vignoble, lequel vignoble est appelé Vignoble.
Vinha... o vinhiers. Tit. de 1270. DOAT, t. LXXXIX, fol. 69.
Vigne... ou vignoble.
ANC. CAT. Vinyer.

5. Vinayres, Vinares, s. m., vignoble.
Deves l' adreg del vinares
Peyras i rogan mot espes.
V. de S. Honorat.
Devers le droit (à droite) du vignoble les pierres y roulent moult épais.

6. Vinaria, s. f., du lat. vinarius, cave à vin.
Vinaria, es celier a metre vis. Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. Cava, es bodega pera ficá vins.)
Cave, c'est cellier à mettre vins.

7. Vinenc, adj., vineux, couleur de vin.
Gotas de sanc vinencas. Eluc. de las propr., fol. 266. 
(chap. Gotes de sang o sanc vinoses : del coló del vi negre : roch.)
Gouttes de sang vineuses.

8. Vinaci, s. m., lat. vinacia, vinasse, marc de vin.
Vinaci, es vi de la derieyra trolhada. Eluc. de las propr., fol. 228.
Vinasse, c'est vin de la dernière pressée.
(chap. Aiguardén.)

9. Vinos, adj., lat. vinosus, vineux, couleur de vin.
La color roia et vinosa.
(chap. La coló roija y vinosa; lo coló roch y vinós.)
La partida vinoza pren vigor. 
Eluc. de las propr., fol. 135 et 75.
La couleur rouge et vineuse.
La partie vineuse prend vigueur.
CAT. Vinos. ESP. Vinoso. PORT. Vinhoso. IT. Vinoso.
(chap. Vinós, vinosos, vinosa, vinoses.)

10. Vinada, s. f., vinage, redevance en vin.
Lo coms e li seu prengo bladada e vinada en aissi com an faig.
Tit. de 1246. Arch. du Roy., J, 4 et 5.
Que le comte et les siens prennent bladage et vinage par ainsi comme ils ont fait.
(chap. Vinada, vinades : impost que se pagabe en vi; bladada : en blat.)

11. Vinnal, Vinnar, s. m., vignoble.
Las vinnas ni els vinnals. 
Tit. du XIIe siècle. DOAT, t. CXXXVIII, fol. 50.
Les vignes et les vignobles.
Vinnars e prats. Tit. de 1217. DOAT, t. CXV, fol. 27.
(chap. Viñes y prats.)
Vignobles et prés.

12. Vinagre, s. m., vinaigre.
Mel e vinagre ajustatz
E pauc de caus.
(chap. Mel y vinagre ajuntats y un poc de cals.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Miel et vinaigre mêlez et un peu de chaux.
Una cana longa
Plena de vinagre e de fel.
(chap. Una caña llarga plena de vinagre y de fel.)
Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Un roseau long plein de vinaigre et de fiel.
CAT. ESP. PORT. Vinagre. IT. Vinagro (aceto). (chap. Vinagre, vinagres.)

Para tocarte, moceta,  venimos aquí un montón,  con guitarras y laudes,  bandurrias y acordeóns.  Guitarrico, trompa y gaita,  tocaremos con ardor,  aunque tu pandero, niña  tocaríamos mejor.

13. Envinagrar, v., mêler, arroser de vinaigre.
Part. pas.
Del foc arden ab l' aigua envinagrada.
(chap. Del foc ardén en l'aigua avinagrada o envinagrada: mesclada en vinagre.)
Serveri de Girone: Totz hom deu.
Du feu ardent avec de l'eau mêlée de vinaigre.
ANC. CAT. ESP. PORT. Envinagrar. (chap. Envinagrá; avinagrá, avinagrás : fés vinagre : apuntá, apuntás lo vi; picá, picás lo vi.)

lo camí, Miguel Delibes, Moncho, chapurriau