Mostrando las entradas para la consulta Mario Sasot ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Mario Sasot ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

lunes, 11 de mayo de 2026

Semblar, Semlar

Semblar, Semlar, v., lat. simulare, ressembler.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Pel paire semblar
Si deu mout esforsar.
(chap. Per al pare assemellás se deu mol esforsá. Físsicamen yo no me ting que esforsá gens per a assemellám a mon pare. Un atra cosa es esforsás pera assemellás al Pare Deu.)
B. Calvo: Mout.
Pour ressembler au père il doit moult s'efforcer.

Ramón Guimerá Caballé; Físsicamen yo no me ting que esforsá gens per a assemellám a mon pare.


Mal sembla d' ardimen Galvaing.
Bertrand de Born le fils: Quant vei.
Il ressemble mal pour le courage à Gauvain.
- Sembler, paraître.
(chap. Ascuma.)
Arnaud de Marueil: Tot quant.

Ascuma; Tug silh qu' ieu vey mi semblan folh.

Que m fai semblar lo jorn an.
Le Moine de Montaudon: Aissi cum.
Qui me fait paraître le jour an.
Mi dons sap far de joi semblar pezansa.
H. Brunet: Cortezamen.
Ma dame sait faire de joie paraître tristesse.
Ai! quant mal sembl', a qui la ve,
Que aquest caitiu deziron...
Laisse morir.
B. de Ventadour: Quan vey la.
Ah! combien il semble mal, à qui la voit, que ce chétif désireux... elle laisse mourir.
Part. prés.
Tramet al rei messatge semblan romieu.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 72.
Transmet au roi messager ressemblant à pèlerin.
CAT. ESP (asemejar). Semblar. IT. Semblare, sembrare, sembiare.
(chap. Assemellá, assemellás; pareixe, pareixes, apareixes an algú.)

2. Semblant, Semblan, Semlant, Semlan, s. m., semblant, apparence, mine, façon.
Irai per tot acaptan
De chascuna un bel semblan.
Bertrand de Born: Domna pois.
J'irai partout empruntant de chacune un beau semblant.
No m' en rancur, ni non fauc mal semblan.
Pons de Capdueil: Per joi d' amor.
Je ne m'en plains, ni n'en fais mauvaise mine.
Car tug cilh que pretz an,
Non l' an ges d' un semblan.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Car tous ceux qui mérite ont, ne l'ont point de même façon.
- Avis, sentiment.
Assatz seretz ambedui d' un semblan.
Elias de Barjols: Belhs Guazans.
Assez vous serez tous deux de même avis.
Loc. Gent me trai
Ab semblan cueg et ab cor cru.
B. de Ventadour: Ab cor leial.
Gentiment elle m'attire avec semblant cuit et avec coeur cru.
Vos non poirias sofrir,
A mon semblan, tant lonc sermo.
P. Vidal: Abril issic.
Vous ne pourriez souffrir, à mon avis, si long discours.
Ella no 'l pren, ni no l' en fai semblant. Poëme sur Boèce.
Elle ne le prend, ni ne lui en fait semblant.
Anc no m fo semblan
Qu' ieu laisses per amor,
Solatz, ni per joi, chan.
Guillaume de Cabestaing: Lo jorn.
Oncques il ne me fut semblant que je laissasse pour amour, allégresse, ni pour plaisir, chant.
Ai! cum cugey fos dins d' aital color
Cum m' aparec deforas per semblan.
Cadenet: Longa sazo.
Ah! comme je crus qu'elle fut dedans de telle couleur comme elle m'apparut dehors en apparence.
ANC. FR.
Tel li fist bel semblant ki gaires ne l'out chier. Roman de Rou, v. 3338.
Les beaux semblans qu'elle soulloit faire à son mary.
Les Quinze Joyes du Mariage, p. 170.
Et demourèrent bons amis l'un avec l'autre comme ils monstrèrent les semblans. Monstrelet, t. II, fol. 146.
CAT. Semblant. ESP. PORT. Semblante. IT. Semblante, sembiante.
(chap. Apariensia, apariensies; semblán, semblans; cara, cares; manera, maneres.)

Héctor Moret Coso; Apariensia, apariensies; semblán, semblans; cara, cares; manera, maneres.

3. Semblansa, Semlansa, s. f., ressemblance, apparence, manière.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Dieu te fit à sa ressemblance.

Mario Sasot Escuer; Dieus te fes a sa semblansa.

La gran folor
Que fals clergues fan sotz bela semblansa.
B. Carbonel: Per espassar.
La grande folie que faux clercs font sous belle apparence.
Marcabrus, per gran dreitura,
Trobet d' atretal semblansa.
Pierre d'Auvergne: Belh m'es.
Marcabrus, par grande droiture, trouva de pareille manière.
Loc. A semblansa de jorn.
Arnaud de Marsan: Qui comte vol.
A ressemblance de jour.
Qui trop vai servizi reprochan,
Semblansa fai qu' el guazardon deman.
Folquet de Marseille: Ai! quant.
Qui trop va reprochant service, fait apparence (a l'air) que la récompense il demande.
Ieu no sai cor jutgar per semblansa.
H. Brunet: Cortezamen.
Je ne sais juger coeur par apparence.
ANC. FR. Jupiter prins naguères la semblance
Du dieu Vulcain, son fevre et boutefeu. 
Saint-Gelais, p. 162.
Dieu a fait l'homme à son image et semblance.
Camus de Belley, Diversités, t. II, fol. 286.
CAT. Semblansa. ESP. Semblanza. IT. Semblanza, sembianza.
(chap. Assemellansa, assemellandes; semblansa, semblanses; adj. paregut, pareguts, pareguda, paregudes; assemellat, assemellats, assemellada, assemellades.)

HYGRÓPHORUS RÚSSULA, família, babós, Matarraña, Fórnols

4. Semble, Semle, adj., lat. similem, semblable, pareil.
Anc no cug qu' en nasques semble
En semblan, del gran linh N Adam.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Oncques je ne pense pas qu'il en naquit de semblable en semblant, de la grande lignée du seigneur Adam.
(chap. Similá, similás; paregut, aparegut, semellán, etc.)

5. Semblable, Semlable, adj., semblable.
Lo semblable sera servat. Fors de Béarn, p. 1078.
Le semblable sera conservé.
IT. Semblabile, sembiabile.

6. Semblamen, Semblantment, Semlanment, Semlanmen, adv., semblablement.
Aissi cum am pus finamen
De negun autre aimador,
Degr' atressi far semblamen
Chanso pus gaya e melhor.
B. Carbonel: Aissi cum.
Ainsi comme j'aime plus purement que nul autre amoureux, je devrais pareillement faire semblablement chanson plus gaie et meilleure.
Dels autres reys ha dic semblantment. L'Arbre de Batalhas, fol. 192.
Des autres rois a dit semblablement.
CAT. Semblantment.

7. Semblablament, adv., semblablement.
Semblablament si lo dit. Tit. de 1388, DOAT, t. XIV, fol. 250.
Semblablement si le dit. 

8. Assemblar, Asemblar, Assemlar, v., lat. assimilare, assembler, rapprocher, réunir, concentrer.
Fig. Ieu mezeys, tan tem falhir,
No l' aus m' amor fort assemblar.
Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.
Moi-même, tant je crains de faillir, je ne lui ose mon amour fort rapprocher.
Fals' amor que no s' asembla 
Lai on leiautatz asoma.
A. Daniel: Lanquan son.
Faux amour qui ne se concentre pas là où loyauté domine.
Part. pas.
On tug li ben del mon son assemblat.
Richard de Barbezieux: Tug demandon.
Où tous les biens du monde sont assemblés.
CAT. Assemblar. ANC. ESP. Asemblar. IT. Assemblare, assembiare.
(chap. Assemellá, assemellás.)

9. Assemblatiu, adj., assimilatif, comparatif.
Assemblativas, coma: Si co, ayssi co. Leys d'amors, fol. 100.
Assimilatives, comme: si comme, ainsi comme.
(chap. Comparatiu, comparatius, comparativa (com li díe lo membrillo de Tomás Bosque a la cooperativa de La Codoñera), comparatives.)

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.

10. Dessemblar, Desemblar, Dessemlar, v., lat. dissimulare, changer, modifier, opposer, différer, rendre dissemblable.
E 'lh fai sa bela color mudar e dessemblar. Liv. de Sydrac, fol. 79.
Et il fait sa belle couleur muer et changer.
Retardo la votz de la pronunciatio en tan que fan dessemblar lo compas del bordo. Leys d'amors, fol. 9.
Retardent la voix de la prononciation en tant qu'ils font modifier la mesure du vers.
Part. prés. Lo cors dels fols es desemblans dels sabis.
(chap. Lo cor dels sompos es diferén al dels sabis o sabios o sabuts.
Lo atontat de Artur Quintana Font entén la frasse en ocsitá de dal, y aixó que es catalá de naiximén, de Barchinona.)

Artur Quintana i Font; Lo cors dels fols es desemblans dels sabis.

Trad. de Bède, fol. 43.
Le coeur des fous est différent des sages.
Part. pas. Els quatr' elemens
Agron dessemblatz semblans.
Pierre d'Auvergne: Lauzatz sia.
Les quatre éléments eurent opposées apparences.
De totz mestiers es dessemblad' amors,
Quar menhs hi a de pro selh qu' en sap mays.
Gui d'Uisel: Anc no cugei.
A tous métiers est opposé amour, car moins y a de profit celui qui en sait plus.
CAT. Dessemblar. (N. E. Entre los verbos dessemblar, desemblar, dessemlar, el dialecto occitano catalán ha preferido dessemblar.)

11. Dessemblanza, Dessemlansa, s. f., dissemblance.
Dessemblanza en aysso. Leys d'amors, fol. 47.
Dissemblance en ceci.
CAT. Dessemblansa. ANC. ESP. Desemblanza. (N. E. Entre Dessemblanza y Dessemlansa, el dialecto occitano catalán ha formado dessemblansa, y el castellano, desemblanza. Todo es lo mismo. Con estos parecidos, se podría afirmar que el catalán es un dialecto más del castellano, o del leonés, y estos dos últimos a su vez dialectos de la plana lengua romana, el occitano o chapurriau antiguo.)

12. Ressemblar, Recemblar, Ressemlar, v., ressembler, représenter.
Per so que nos donassem a vos forma a recemblar nos.
Trad. de la 2e Épître de S. Paul aux Thessaliens.
Pour ce que nous donnassions à vous forme de ressembler à nous.
Mal ressembla lo filh Robert Guiscart,
Qu' Antiocha conques e Mongizart.
E. Cairels: Pus chai la.
Il ressemble mal au fils de Robert Guiscard, qui Antioche conquit et Monguizard.
Una toza que m ressemblet
Silh cui ieu vezer solia.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Une fillette qui me représenta celle que voir je soulais.
Fig. Lo sieus digz ressembla
Lo mieu pessamen.
Peyrols: Quoras que.
Son discours ressemble à la mienne pensée.
Part. prés. Qui es suaus e paciens es ressemblans de Deu.
Trad. de Bède, fol. 22.
Qui est doux et patient est ressemblant à Dieu.
ANC. ESP. Resemblar. IT. Risembrare. (chap. Assemellás, pareixes a, sé similá, paregut a.)

13. Ressembelador, Recemblador, s. m., imitateur, semblable.
Adjectiv. Doncas sias ressemblador de mi aisi com ieu sui de Crist.
Trad. de la 1re Épître de S. Paul aux Corinthiens.
Donc soyez semblables à moi ainsi comme je suis à Christ.
Fraire, siatz recemblador de mi.
(chap. Germans (flares), siguéu pareguts a mi; assemelleutos a mí.)
Trad. de l'Épître de S. Paul aux Philippiens.
Frères, soyez semblables à moi.

14. Ressemblament, Ressemblamen, Ressemlament, s. m., ressemblance.
Assiduos dormirs es resemblamens de mort. Trad. de Bède, fol. 3.
Le dormir assidu est ressemblance de mort.

15. Simulacio, Simulacion, s. f., lat. simulacionem, simulation, dissimulation. 
Lauzengeria, symonia, simulacio. V. et Vert., fol. 8. 2° Ms.
Flatterie, simonie, dissimulation.
Simulations e fatz d' ipocrisia. V. de S. Honorat.
(chap. Simulassions y fets de hipocressía; dissimulassions; lo que fa lo doctoret Ignacio Sorolla Vidal.)
Simulations et faits d'hypocrisie.
CAT. Simulació. ESP. Simulación. PORT. Simulação. IT. Simulazione.
(chap. Simulassió, simulassions; dissimulassió, dissimulassions.)

Ignacio Sorolla Vidal, Natxo Sorolla Vidal, Penarroija de Tastavins, lo catalanisme li done de mamá an este mamón

16. Simulacra, s. f., lat. simulacrum, simulacre. 
Las simulacras de lor. Doctrine des Vaudois.
(chap. Los simulacres d'ells.) 
Les simulacres d'eux.
CAT. Simulacre. ESP. PORT. IT. Simulacro. (chap. Simulacre, simulacres.)
(N. E. El dialecto occitano catalán, incluso post Pompeyo Fabra, usaba plurales en AS, como bonas Pasquas, las festas, las casas, etc; incluso hoy en día en Barcelona sobre todo se pronuncia simulacra.)

Bonas Pasquas, Nada, Diada és aquesta, de solempnitat incomparable per la IGLESIA Católica, que´ns evoca els recorts més dolsos dels días de la nostra vida,

17. Simular, v., lat. simulare, simuler.
Part. pas. Las causas... non simuladas, non procuradas per los debitors.
(chap. Les causes... no simulades, no procurades per los deudós o debitós.)
Statuts de Provence. Julien, t. II, p. 462.
Les causes... non simulées, non procurées par les débiteurs.
ANC. CAT. ESP. PORT. Simular. IT. Simulare. (chap. Simulá; fé vore.)

18. Assimilacio, s. f., lat. assimilatio, assimilation, ressemblance, conformité.
Dona assimilacio. Eluc. de las propr., fol. 19.
Donne assimilation.
ESP. Asimilación. PORT. Assemelhação. IT. Assimilazione, assimigliagione, assomigliagione. (chap. Semellansa, semellanses; paregut, pareguts; conformidat, conformidats. Assimilassió té un atre sentit, assimilassions; v. assimilá : assimilo, assimiles, assimile, assimilem o assimilam, assimiléu o assimiláu, assimilen; assimilat, assimilats, assimilada, assimilades; assimilaré; assimilaría; si yo assimilara.)

19. Asimilatiu, adj., assimilatif, de comparaison.
Las autras, asimilativas. Gramm. provençal.
(chap. Les atres, assimilatives. Hau de vore que la gramática provensal es la nostra antiga, la del chapurriau antic u ocsitá.)
Les autres, de comparaison.
ESP. Asimilativo. (chap. Assimilatiu, assimilatius, assimilativa, assimilatives; comparatiu, comparatius, comparativa com la del “codoñ” catalanista aragonés Tomás Bosque Peñarroya de La Codoñera, comparatives.)

20. Versemblansa, s. f., vraisemblance. 
E 'l motz fan de versemblansa. 
Marcabrus: Dirai vos.
Et ils font les mots de vraisemblance.
ANC. CAT. Versemblansa. PORT. Verisimilhansa. IT. Verisimiglianza.
(chap. Versemblansa, versemblanses : que pareix ver, verdadé o verdat.)

PEDRO II, Roma; Versemblansa, versemblanses : que pareix ver, verdadé o verdat.) (ESP. Verosimilitud.)

viernes, 8 de mayo de 2026

Sathanas, Sadanas, Satiri, Saturnus

Sathanas, Sadanas, s. m., lat. Satanas, satan, démon.
L' avenimen de Sathanas, lo fals propheta.
(chap. L' advenimén (vinguda) de Satanás, lo fals profeta.)
Liv. de Sydrac, fol. 6.
L’avènement de satan, le faux prophète.
La nuh somjet un somi en son durmen,
Que vit un Sadanas semblan serpen.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109.
La nuit il songea un songe dans son dormant (sommeil), de sorte qu'il vit un démon ressemblant (à) serpent.
CAT. ESP. (Satanás, Satán) Satanas. PORT. Satanaz. IT. Satanasso.
(chap. Satanás, Satán; demoni, dimoni; diable, diables.)

chap. Satanás, Satán; demoni, dimoni; diable, diables.

Satiri, s. m., lat. satyrus, satyre.
Satiris, so bestias mot estranhas ab caragges humanals.
Eluc. de las propr. fol. 250.
Satyres, ce sont bêtes moult étranges avec visages humains.
CAT. ESP. (sátiro) Satiro. PORT. Satyro. IT. Satiro. (chap. Sátiro, sátiros.)

Mario Sasot Escuer; CAT. ESP. (sátiro) Satiro. PORT. Satyro. IT. Satiro. (chap. Sátiro, sátiros.)

Saturnus, s. m., lat. Saturnus, Saturne, planète.
La prumiera planeta s' apela Saturnus. Liv. de Sydrac, fol. 53.
(chap. Lo primé planeta se diu Saturno.)
La première planète s'appelle Saturne.
Saturnus es lo planetas
Par totz los autres sobiras.
Brev. d'amor, fol. 29.
Saturne est la planète par-delà toutes les autres supérieure.
CAT. ESP. PORT. IT. Saturno. (chap. Saturno, lo planeta en los anells.)

chap. Saturno, lo planeta en los anells.

lunes, 4 de mayo de 2026

Salsifranha (saxifraga)

Salsifranha, s. f., lat. saxifraga, saxifrage, sorte de plante.
Que trusetz verbena e milfueilh
E plantag' e salsifranha.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que vous écrasiez verveine et mille-feuille et plantin et saxifrage.
CAT. Saxifragua. ESP. Saxifraga. PORT. Saxifragia. IT. Sassifraga, sassifragia.
(chap. Saxifraga, saxifragues.)

Salsifranha, s. f., lat. saxifraga, saxifrage, sorte de plante.

WIKI:

El de las saxífragas o saxifragas es el género (Saxifraga) con mayor número de especies de la familia de las saxifragáceas (Saxifragaceae), con alrededor de 450 aceptadas.

FRAGA; saxífragas o saxifragas es el género (Saxifraga)

Descripción:

La mayoría de las especies son pequeñas plantas vivaces, raramente anuales o bienales. Crecen en forma cespitosa o simple, algunas forman una roseta de hojas basales, en otras son pecioladas. El limbo puede ser entero con margen dentado o lobulado. Las inflorescencias pueden ser cimosas o con una sola flor. Flores normalmente bisexuales, con 4 o 5 sépalos en unas especies, de 7 a 8 en otras. Los pétalos (4 o 5) pueden ser blancos, amarillos, naranjas, rojos o púrpuras.

Distribución:

Se distribuyen en Asia, Europa, Norteamérica y Sudamérica principalmente en zonas alpinas.

Taxonomía
El género fue descrito por Carlos Linneo y publicado en Species Plantarum 1: 398–405, en 1753.

Saxifraga: nombre genérico que viene del latín saxum, ("piedra") y frangere, ("romper, quebrar"). Estas plantas se llaman así por su capacidad, según los antiguos, de romper las piedras con sus fuertes raíces. Así lo afirmaba Plinio, por ejemplo. Artur Quintana Font rompía las nueces con su miembro viril. Así lo afirmaba Carrégalo, por ejemplo.

Sistemática:

El género se encuentra clasificado en 15 Secciones:

Saxifraga sect. Ciliatae Haw.
Saxifraga sect. Cymbalaria Griseb.
Saxifraga sect. Merkianae (Engl. & Irmsch.) Gornall
Saxifraga sect. Micranthes (Haw.) D.Don
Saxifraga sect. Irregulares Haw.
Saxifraga sect. Heterisia (A.M.Johnson) Small
Saxifraga sect. Porphyrion Tausch
Saxifraga sect. Ligulatae Haw.
Saxifraga sect. Xanthizoon Griseb.
Saxifraga sect. Trachyphyllum (Gaudin) W.D.J.Koch
Saxifraga sect. Gymnopera D.Don
Saxifraga sect. Cotylea Tausch
Saxifraga sect. Odontophyllae Gornall
Saxifraga sect. Mesogyne Sternb.
Saxifraga sect. Saxifraga

Principales especies

Saxifraga adscendens L.
Saxifraga aizoides L.
Saxifraga aleutica Hultén
Saxifraga apetala Piper
Saxifraga aprica Greene
Saxifraga babiana T. E. Díaz & Fern. Prieto
Saxifraga bronchialis L.
Saxifraga bryophora A.Gray
Saxifraga californica Greene
Saxifraga calycina Sternb.
Saxifraga careyana Gray
Saxifraga caroliniana Gray
Saxifraga carpetana Boiss. & Reut.
Saxifraga cebennensis Rouy & E.G.Camus
Saxifraga cernua L.
Saxifraga cespitosa L.
Saxifraga chrysantha Gray
Saxifraga davurica Willd.
Saxifraga dichotoma Sternb. subesp. albarracinensis
Saxifraga eriophora S. Wats.
Saxifraga eschscholtzii Sternb.
Saxifraga ferruginea Graham
Saxifraga flagellaris Willd. ex Sternb.
Saxifraga foliolosa R.Br.
Saxifraga fragosoi Sennen
Saxifraga gaspensis Fern.
Saxifraga gormanii Suksd.
Saxifraga granulata L.
Saxifraga hieraciifolia Waldst. & Kit. ex Willd.
Saxifraga hirculus L.
Saxifraga hirsuta L.
Saxifraga hitchcockiana Elvander
Saxifraga howellii Greene
Saxifraga hyperborea R.Br.
Saxifraga idahoensis Piper
Saxifraga integrifolia Hook.
Saxifraga longifolia Auct. ex Nyman
Saxifraga lyallii Engl.
Saxifraga marshallii Greene
Saxifraga mertensiana Bong.
Saxifraga michauxii Britt.
Saxifraga micranthidifolia (Haw.) Steud.
Saxifraga nathorstii (Dusen) Hayek
Saxifraga nelsoniana D.Don
Saxifraga nidifica Greene
Saxifraga nivalis L.
Saxifraga nudicaulis D.Don
Saxifraga nuttallii Small
Saxifraga occidentalis S. Wats.
Saxifraga odontoloma Piper
Saxifraga oppositifolia L.
Saxifraga oregana Howell
Saxifraga palmeri Bush
Saxifraga paniculata Mill.
Saxifraga pensylvanica L.
Saxifraga pentadactylis Lapeyr.
Saxifraga pentadactylis subsp. almanzorii P. Vargas
Saxifraga platysepala (Trautv.) Tolm.
Saxifraga razshivinii Zhmylev
Saxifraga redofskyi Adams
Saxifraga reflexa Hook.
Saxifraga rhomboidea Greene
Saxifraga rivularis L.
Saxifraga rosacea Moench
Saxifraga rufidula (Small) Macoun
Saxifraga rufopilosa (Hultén) Porsild
Saxifraga serpyllifolia Pursh
Saxifraga sibirica L.
Saxifraga sibthorpii Boiss.
Saxifraga spathularis Brot.
Saxifraga spicata D.Don
Saxifraga stellaris L.
Saxifraga stolonifera Meerb.
Saxifraga subapetala E.E.Nelson
Saxifraga taylorii Calder & Savile
Saxifraga tempestiva Elvander & Denton
Saxifraga tenella Wulfen
Saxifraga tenuis (Wahlenb.) Harry Sm. ex Lindm.
Saxifraga texana Buckley
Saxifraga tischii Skelly
Saxifraga tolmiei Torr. & A.Gray
Saxifraga tricuspidata Rottb.
Saxifraga tridactylites L.
Saxifraga umbrosa L.
Saxifraga virginiensis Michx.

(No confundir con buscar sexo en Fraga)

Mario Sasot Escuer; buscar sexo en Fraga; Zaidín, Saidí

viernes, 1 de mayo de 2026

Saber, Saper

Saber, Saper, v., lat. sapere, savoir, connaître.
Voyez Muratori, Diss. 33.
Vos enfugi Joseps
En Egypte, so sabem.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Joseph vous réfugia en Égypte, cela nous savons.
Volgra 'n saubesson lo ver.
(chap. Voldría que ne sapigueren lo ver - la verdat.)

Vida de Pedro Saputo, chapurriau; Saber, Saper, v., lat. sapere, savoir, connaître.

B. de Ventadour: Tuit sels.
Je voudrais qu'ils en sussent le vrai.
Am la meillor dona qu' ieu sai.
(chap. Amo a la milló dona que yo sé : conec o coneixco.)
Pons de la Garde: Ben es dreitz.
J'aime la meilleure dame que je connais.
- Être docte, être savant.
Ailas! quant cuiava saber
D' amor, e quant petit en sai!
B. de Ventadour: Quan vei.
Hélas! combien je croyais savoir d'amour, et combien peu j'en sais.
Pero negus sap a sos ops re.
Pons de Capdueil: Aissi cum selh.
Pour cela nul (ne) sait pour son utilité rien.
- Sentir, apprécier.
Om no troba ni sap devezio,
Mas sol lo nom, entre vers et chanso.
Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.
On ne trouve ni sait différence, excepté seulement le nom, entre vers et chanson.
- Apprendre, être informé, être instruit.
Ans qu' om saubes de me que res en fos.
Arnaud de Marueil: Aissi cum sel.
Avant qu'on sût de moi que rien en fut.
Be sapchatz que mos cors vos ve.
B. de Ventadour: Quan par la. 
Sachez bien que mon coeur vous voit.
Sai que mal lor es.
R. Gaucelm de Beziers: A penas vau.
Je sais que mauvais il leur est.
- Avoir le pouvoir, le moyen, la force, l'adresse, l'habileté de.
Aqui meteys vos sapchatz
Ab los savis gen captener.
P. Rogiers: Senher Raymbautz.
Que là même vous vous sachiez avec les sages gentiment gouverner.
Hom no 'l pot lauzar tan gen
Com la saup formar natura.
B. de Ventadour: Conortz.
On ne la peut louer aussi gentiment comme la sût former nature.
Frances sabon grans colps dar
Et albirar ab lor bordon. 
Le Comte de Foix: Mas qui a.
Français savent grands coups donner et viser avec leur lance.
- Avoir dans la mémoire.
Loc. Omes, entre las gens,
Que s sabon be, quan ren perdon, marrir,
E del gadaing no s sabon esbaudir.
Cadenet: Meraveill me.
Hommes, entre les gens, qui se savent bien, quand ils perdent quelque chose, attrister, et du profit ne se savent réjouir.
Ilh no saubro que dire ni que respondre. Liv. de Sydrac, fol. 2.
(chap. Ells no sabíen (van sabé) qué di ni qué respondre.)
Ils ne surent que dire ni que répondre.
Ieu 'lh fatz saber
Qu' En Berenguier li a 'l castelh estort.
Bertrand de Born: Un sirventes farai.
Je lui fais savoir que le seigneur Bérenger lui a enlevé le château.
Mos precs li sap bo.
P. Vidal: De chantar.
Ma prière lui sait bon (est agréable).
Del arcivesque mi sap bon
Qu' un sirventes fassa.
Bertrand d'Allamanon: Del arcivesque.
Touchant l'archevêque il me sait bon qu'un sirvente je fasse.
Ieu tem que, si 'l deman s' amor,
Que m responda so que mal me sabra.
Pistoleta: Bona dona.
Je crains que, si je lui demande son amour, qu'elle me réponde ce qui mal me saura (me sera désagréable).
Nostre Senher lur en deu grat saber.
Bernard de Rovenac: D'un sirventes.
Notre Seigneur leur en doit savoir gré.
Pro us respon a no sai que s' es.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albert.
Assez je vous réponds à je ne sais quoi c'est.
Part. prés.
Qui non es scient aquo que li avem dit. Trad. d'Albucasis, fol. 1.
Qui n'est pas sachant ce que nous lui avons dit.
Els us son trop savis e sabens,
Los autres sabens e no savis,
Los autres ni savis ni sabens.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Les uns sont fort sages et savants, les autres savants et non sages, les autres ni sages ni savants.
Subst. Pus lach estai a saben
Car falh, que a pauc sabedor.
B. Carbonel: Aissi com am.
C'est plus laid à savant parce qu'il faut, qu'à peu instruit.
Part. pas.
Bona domna, vostre ric pretz saubutz
E las faissos e ilh plazen aculhir.
P. Raimond de Toulouse: Tos temps.
Bonne dame, votre riche mérite connu et les manières et l'agréable accueil.
L' us es drutz
E l' autre en entendre saputz.
T. de Ralmenz Bistors et d'Albertet: Albertet.
L'un est galant et l'autre en courtoisie instruit.
Tant val sa lauzor sapuda.
P. Bremon Ricas Novas: Tut van.
Tant vaut sa louange connue.
Loc. Si aquest dols es longs, faras saubutz
A totz tos enemics es jois cregutz.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 109.
Si cette douleur est longue, tu feras su (apprendras) (qu') à tous tes ennemis joie est accrue.
Adv. comp. Malvestat vey espandir
Vas totas partz a saubut.
P. Cardinal: De sirventes.
Méchanceté je vois développer vers toutes parts ouvertement.
Voyez Bon, Cor, Grat.
CAT. ESP. PORT. Saber. IT. Savere, sapere. (chap. Sabé, sabre : sé, saps o sas, sap, sabem, sabéu, saben; sabut com Pedro Saputo, sabuts, sabuda, sabudes; yo sabré; yo sabría, tú sabríes, ell sabríe, natros sabríem, vatros sabríeu, ells sabríen; si yo sapiguera o sabiguera, si tú sapigueres o sabigueres, si ell sapiguere o sabiguere, si natros sapiguerem o sabiguerem, si vatros sapiguéreu o sabiguéreu, si ells sapigueren o sabigueren.)

2. Sobresaber, v., sur-savoir, savoir beaucoup.
Part. prés. adj. Als prims sobresabens.
Rambaud d'Orange, Era m' es.
Aux subtils sur-savants.

3. Saubudament, Saupudamen, adv., sciemment.
Retenen l' autrui saupudamen. La Confessio.
Retenant (le bien) d'autrui sciemment.
No saubudament.
Tit. de 1244. DOAT, t. CXV, fol. 95.
Non sciemment.
IT. Saputamente. (Chap. Sabudamen o sabúdamen, en sabiduría o siensia, fé algo consiénmen, sabénu, sabén qué fas.)

4. Saubuda, Sapuda, s. f., connaissance.
Loc. Que aquest corses sian sebelitz ses saubuda de K.
Que ces corps soient ensevelis sans connaissance (à l'insu) de Charles.
Ses saubuda d' aquells que ho an en garda. V. et Vert., fol. 16.
Sans connaissance de ceux qui cela ont en garde.
Adv. comp. A celat et a saubuda. 
Marcabrus: Al son.
En secret et en connaissance (publiquement). 
N' era pregatz a saubuda
Dieus que l' a honor creguda.
G. Riquier: Ancmais.
En était prié en connaissance (publiquement) Dieu qui lui a accru honneur.
Iseus, la domna a Tristan...
No 'ls ac tan bels a saubuda.
Bertrand de Born: Domna puois.
Iseul, la dame à Tristan... ne les eut si beaux en connaissance (positivement).
La socors a no saubuda, e venc si celadamen c' anc non saubron novellas.
V. de Bertrand de Born le fils.
La secourut à non connaissance (en cachette), et vint si secrètement qu'oncques n'en surent nouvelles.
Fetz lo cor raustir et aportar a la taula a sa molher, e fetz lui mangiar ante sapuda. 
V. de Guillaume de Cabestaing.
Fit rôtir le coeur et apporter à la table à sa femme, et (le) lui fit manger avant connaissance (à son insu).
IT. Saputa. (ESP. A sabida, sabidas. Chap. Sabuda, sabudes : coneiximén.)

5. Saber, s. m., savoir, science, esprit, raison.
No cuid qu' e Roma om de so saber fos. Poëme sur Boëce.
Je ne crois pas qu'à Rome homme de son savoir fût.
Quan la vey, mi torba 'l saber.
G. Faidit: Ben a Amors.
Quand je la vois, elle me trouble l'esprit.
Lo frug del albre de saber.
P. Cardinal: Dels quatre.
Le fruit de l'arbre de science.
(chap. La presén siensia del gay sabé : poesía provensal.)

La Crusca Provenzale di Antonio Bastero; La presens sciença del gay saber.

Leys d'amors. Laloubère, p. 9.
La présente science du gai savoir.
Loc. Per amor de Dieu mi fezes
Ma dona qualque bon saber.
B. de Ventadour: Bel m' es.
Pour amour de Dieu que me donnât ma dame quelque bonne raison.
De belh saber agra belha sabensa.
G. Riquier: Fortz guerra.
De beau savoir il aurait belle science.
M' enanso miey mal saber, 
Que negus temps mays no 'l veyrai.
J. Esteve: Planhen ploran.
M'avancent mes mauvais savoirs, vu que (en) nul temps davantage je ne le verrai.
ANC. FR. Saver voudra et demander.
Amis, feit-ele, car i alons
Saver si ja i truverons.
Geoffroi Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 297 et 312.
CAT. ESP. PORT. Saber. IT. Sapere. (chap. Lo sabé no ocupe puesto.)

6. Nonsaber, Nosaber, s. m., non-savoir, ignorance.
No saber nos marris e ns cofon.
(chap. Lo no sabé mos afligix y mos confón o confundix.)
Bertrand de Paris de Rouergue: Guordo.
Ignorance nous afflige et nous confond.
(chap. No sabé : ignoransia.)

Artur Quintana i Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica

7. Saberut, adj., savant.
Entr' els plus saberutz.
P. Cardinal: Quals aventura.
Entre les plus savants.
CAT. Saberud. (chap. Pedro Saputo lo sabut, sabuts, sabuda, sabudes.)

8. Sabedor, s. m., instruit, érudit.
Pus lach estai a saben
Car falh, que a pauc sabedor.
B. Carbonel: Aissi com am.
C'est plus laid à savant parce qu'il faut, qu'à peu instruit.
CAT. Sabedor. ESP. Sabedor, sabidor. PORT. Sabedor. (chap. Sabedó, sabio, sabut, erudito; sabedós, sabios, sabuts, eruditos; sabedora, sabia, sabuda, erudita; sabedores, sabies, sabudes, erudites.)

9. Saben, s. m., savoir, science, instruction, connaissance.
Ieu nou voill platz tan honrat
Far, domna, ses vostre saben.
Roman de Jaufre, fol. 96.
Je ne veux plaid si distingué faire, dame, sans votre connaissance.
Ses saben 
Vos fara pros domn' amor
Complida.
T. de Blacas et de Rambaud: En Raimbautz.
Sans savoir vous fera généreuse dame amour accompli.
(chap. Sabén es gerundio; sabénu, no u haguera fet.)

10. Sabensa, s. f., science, savoir, instruction, connaissance.
Son sen e sa sabensa.
B. de Ventadour. En aquest.
Son sens et son instruction.
Ab marrimen et ab mala sabensa.
Paulet de Marseille: Ab marrimen.
Avec chagrin et avec mauvaise science (déplaisir).
Loc. De belh saber agra bella sabensa.
G. Riquier: Fortz guerra.
De beau savoir il aurait belle science.

11. Nonsabensa, Nosabensa, s. f., non-science, ignorance.
Fan clamor alques per nonsabensa.
Aimeri de Peguilain: Ancmais.
Font clameur quelques-uns par non-science.
Qui faill per tal nosabensa
Ges non es quitis de faillensa.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qui faut par telle ignorance point n'est quitte de faute.

Natxo Sorolla Vidal, Ignacico, aragonés catalanista, doctorcico

12. Sapiensa, s. f., lat. sapientia, sapience, science, sagesse.
De sapiensa anava eu ditan. Poëme sur Boèce.
(chap. De sapiensa anaba yo dictán.)
De sagesse j'allais dictant.
Ieu vuelh als sapiens
Mostrar ma sapiensa.
E. Fonsalada: En cor.
Je veux aux sages montrer ma sagesse.
CAT. ESP. PORT. Sapiencia. IT. Sapienza, sapienzia. (chap. Sapiensa, sapienses; sabiduría, sabiduríes; coneiximén, coneiximens; siensia, siensies.)

13. Sapient, Sapien, adj., lat. sapientem, sage, savant.
Ensenhar puesc tot lo pus sapien.
(chap. Enseñá puc a tots los mes sabios.)
Hugues de l'Escure: De motz.
Enseigner je puis tout le plus savant.
Substantiv. Ieu vuelh als sapiens
Mostrar ma sapiensa.
E. Fonsalada: En cor.
Je veux aux sages montrer ma sagesse.
ANC. FR. M. de Bouillon qui fait tant le sapient.
Mémoires de Sully, t. 1, p. 264.
ESP. PORT. IT. Sapiente.

Pedro Saputo, Almudévar; Sapient, Sapien, adj., lat. sapientem, sage, savant.

14. Sciensa, Sciença, s. f., lat. sciencia, science, savoir.
De fin' amors comenson mas chansos
Plus que no fan de nulh' autra sciensa.
Aimeri de Peguilain: De fin' amor.
De pur amour commencent mes chansons plus qu'elles ne font de nulle autre science.
Aisel que trop vol tenir
A molt petit de sciensa.
B. de Ventadour: En aquest.
Celui qui trop veut tenir a moult peu de science.
Ayssi es la fons d' esta gaya sciensa de trobar. Leys d'amors, fol. 1.
(chap. Aquí - astí, assí, açí - está la fon d'esta gaya siensia de trobá.)
Ici est la fontaine de cette gaie science de trouver.
Doctor en la gaya sciença. Leys d'amors, Laloubère, p. 37.
Docteur dans la gaie science.
ANC. CAT. Sciencia. CAT. MOD. ESP. Ciencia. PORT. Sciencia. IT. Scienza, scienzia. (chap. Siensia, siensies.)

Braulio Foz, Fórnoles, Matarraña, Teruel; Máximes y sentensies de Pedro Saputo.

15. Scientment, adv., sciemment.
Renuncians sobre aisso scientment et expressament de son bon grat.
Tit. de 1310. DOAT, t. XV, fol. 230.
Renonçant sur cela sciemment et expressément de son bon gré.
CAT. Sciantment, cientment. ANC. ESP. Cientemente. PORT. IT. Scientemente. 
(chap. Consiénmen, sabúdamen.)

16. Scientalmen, Cientalment, adv., sciemment.
Renonciam scientalmen ad aquels dreigs.
Tit. de 1274. Arch. du Roy., K. 17.
Nous renonçons sciemment à ces droits.
Doni vos... e cientalment en dos.
Tit. de 1275. Arch. du Roy., J. 323.
Je vous donne... et sciemment en don.
17. Sage, adj., sage.
Ges ieu no ten per sage
Sel c' o persec.
Rambaud de Vaqueiras: Ben sai e.
Point je ne tiens pour sage celui qui cela poursuit.
Ieu no crei qu' una si sage
Trobess hom en totz lo munh.
Un Troubadour Anonyme: Hai dolcha.
Je ne crois pas qu'une si sage on trouvât dans tout le monde.
IT. Sagio.

18. Savi, Sabi, adj., sage, prudent, savant.
Home que savis par
E parla folamen.
G. Riquier: Qui conois.
Homme qui sage paraît et parle follement.
Aquest metges savis de qu' ieu vos dic.
Aimeri de Peguilain: En aquel temps.
Ce médecin savant de qui je vous dis.
Loc. Cel que s' irais ni guerreia ab Amor
Ges que savis non fai al mieu semblan.
Aimeri de Peguilain: Cel que.
Celui qui s'irrite et guerroie avec Amour point ne fait (n'est rien moins) que prudent, à mon avis.
Subst. Sabis fai sa fazenda ab cosseil. Trad. de Bède, fol. 76.
Le sage fait son action avec réflexion.
Li plus ardit e 'l savi e 'l valent e 'l forsor.
Guillaume de Tudela.
Les plus hardis et les sages et les vaillants et les plus forts.
ANC. FR. E li savie astrenomien.
B. de Sainte-Maure, Chron. des ducs de Normandie, fol. 58.
ANC. CAT. Savi. CAT. MOD. Sabi. ESP. PORT. Sabio. IT. Savio. 
(chap. Sabio, sabios, sabia, sabies.)

Biblioteca valenciana, tomo 2, Gregorio Mayans Siscar

19. Sobresavis, adj., sur-sage, très sage, très prudent.
Lo cal fon cavalier sobresavis.
Declaramens de moutas demandas.
Lequel fut cavalier très sage.

20. Savieza, Saviza, s. f., sagesse, prudence.
Savieza es dicha de sabor, car persona, a cuy Dieus dona aquest do de savieza, gosta e sabora e sent la sabor de Dieu.
V. et Vert., fol. 41.
Sagesse est dite de saveur, parce que la personne, à qui Dieu donne ce don de sagesse, goûte et savoure et sent la saveur de Dieu.
Savieza de sen.
Nat de Mons: Sitot non.
Sagesse d'esprit.
De savis, saviza. Leys d'amors, fol. 49.
De sage, sagesse.
ANC. CAT. Saviesa. CAT. MOD. Sabiesa. ANC. ESP. Sabieza. IT. Saviezza.
(chap. Sabiesa, sabieses. En valensiá, saviea)

En valensiá, saviea

21. Saviamens, Savimen, adv., sagement, prudemment, adroitement.
Per so, domna, no us am saviamens,
Qu' a vos sui fis et a mos ops trayre.
Folquet de Marseille: Tan m' abellis.
Pour cela, dame, je ne vous aime pas sagement, vu qu'à vous je suis fidèle et à mes besoins traître.
Qui fa far e usa savimen de falsa carta o de falsas probansas.
For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 129.
Qui fait faire et use adroitement de fausse charte ou de fausses preuves.
CAT. Sabiament. ESP. PORT. Sabiamente. IT. Saviamente.
(chap. Sabiamen o sábiamen.)

22. Assaber, v., assavoir.
Fatz assaber que Karles nos desguida.
Austor Segret: No sai.
Je fais assavoir que Charles nous égare.
IT. Assapère.

23. Asabentar, v., instruire, informer.
Eu vos vulh d' aitant asabentar
Que la batalha er abans del avesprar.
Guillaume de Tudela.
Je vous veux d'autant informer que la bataille sera avant du venir au soir (la nuit).
ANC. CAT. Assabensar. (Assabentar) (chap. Assabentá, fé sabé, informá.)

24. Conciencia, Cossiencia, Coscientia, s. f., coscientia, conscience.
Honrabla savieza dont nays en conciencia veray gaug e veraya gloria.
V. et Vert., fol. 32.
Honorable sagesse d'où naît dans la conscience vrai bonheur et vraie gloire.
Li bon ome an molt alegre visatge, car ilh an bona cossiencia.
Liv. de Sydrac, fol. 24.
Les hommes bons ont moult allègre visage, car ils ont bonne conscience.
CAT. ESP. Conciencia. PORT. Consciencia. IT. Conscienzia, coscienzia, coscienza, coscienza. (chap. Consiensia, consiensies.)

25. Escien, Essien, Ecien, s. m., escient, sens, esprit, avis, discernement.
A dreg escien,
Sai qu' ieu fatz folhatge.
P. Raimond de Toulouse: Atressi cum.
A juste escient, je sais que je fais folie.
Falhit m' es esciens.
Raimond de Miraval: Dels quatre.
Failli m'est le sens.
Ben em fols et ab pauc d' escien.
P. Cardinal: Un sirventes vuelh.
Bien nous sommes fous et avec peu de discernement.
Loc. Anc no vis bellazor, mon escien.
Le Comte de Poitiers: Companho.
Oncques je ne vis plus belle, à mon avis.
Om pert vostr' amor e vos,
Qui, son escien, mentis.
Le Moine de Montaudon: L'autr'ier.
On perd votre amour et vous, qui, à son escient, ment.
Adv. Treguas trencar escien, esta lag.
Bernard de Rovenac: Belh m' es.
Trêves rompre sciemment, c'est laid.
Adv. comp. Segre son dan ad escien.
G. Faidit: S' om pogues.
Suivre son dommage à escient (sciemment).
Eras say ben a escien
Que selh es savis qui aten.
G. Rudel: Belhs m' es.
Maintenant je sais bien à escient (sciemment) que celui-là est sage qui attend.
Chantarai a mon escien.
Le Moine de Montaudon: Pus Peyre.
Je chanterai à mon sens (comme je saurai).
ANC. FR. Bien est cil deceuz a droit
Qui a escient se déçoit.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 277.
ANC. CAT. Escient.

26. Escientos, adj., conscientieux (consciencieux), de bonne foi.
Cum bos vassals e savis e 'scientos.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 49.
Comme bon vassal et sage et consciencieux.

27. Ensienmens, Essienmen, adv., sciemment, à bon escient.
Quo 'l trichaire que pert ensienmens.
B. Carbonel: Aissi cum sel.
Comme le tricheur qui perd sciemment.
Aquest mandamen nos essenha que nos gardem de offendre e de menesprezar essienmen nostre payre e nostra mayre. V. et Vert., fol. 2.
Ce commandement nous enseigne que nous nous gardions d'offenser et de mépriser sciemment notre père et notre mère.
ANC. FR. Qui se tue escientement.
Godefroi de Paris, Chron. métr., p. 55.
ANC. ESP. Escientemente.

28. Esientalmen, adv., sciemment.
An lor donada tota aquela mas valensa... esientalmen en dos.
Tit. de 1243. Arch. du Roy., J. 55.
Leur ont donné toute cette plus valeur... sciemment en don.

29. Malsabensa, s. f., mauvais gré.
Tal paor ai qu' ira e malsabensa
N' aiatz, domna, quar vos port entendensa.
Arnaud de Marueil: La grans beutatz.
Telle peur j'ai que colère et mauvais gré vous en ayez, dame, parce que je vous porte affection.

30. Nec, Nesci, adj., lat. nescius, ignorant, nigaud, niais, sot.
Abans que il blanc puoi sion vert...
Quan l' auzell son nec de cantar.
Pierre d'Auvergne: Abans.
Avant que les monts blancs soient verts... quand les oiseaux sont ignorants de chanter.
Ja... no t tenra nec.
Le Moine de Montaudon: Gasc pec.
Jamais... il ne te tiendra (pour) niais.
Etz plus nescis que moutos.
Bertrand de Born: Maitolin.
Vous êtes plus niais que mouton.
Fig. Per nesci parven.
Hugues de Saint-Cyr: Longamen.
Par niaise apparence.
- Insensé, fou, aliéné.
Algus so ta nescis que cuio estre qualque vaysshel de terra, per que han temensa que sio tocatz et que rumpo. Eluc. de las propr., fol. 32.
Aucuns sont si insensés qu'ils pensent être quelque vaisseau de terre, par quoi ils ont crainte qu'ils soient touchés et qu'ils rompent.
Subst. Gaucelm, entr' els nescis agratz
Gent cubert blasme vergoignos.
T. de G. Faidit et de Perdigon: Perdigons.
Gaucelm, entre les nigauds vous auriez gentiment couvert blâme honteux.
So dis Catos, can nescis lo repren.
B. Carbonel: Per espassar.
Cela dit Caton, quand ignorant le reprend.
Adverbial. No il fraissi son mandamen
Nescis ni ab escien.
Giraud de Borneil: M' amiga.
Je ne lui enfreignis son commandement ignorant ni avec escient (sciemment). 
ANC. FR. Lors dient cil qu'ele est trop fière
Ou orguilleuse ou nice ou fole.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 185.
ANC. CAT. Neci. ANC. ESP. Nescio. ESP. MOD. Necio. PORT. Nescio, necio.
IT. Nescio. (chap. Nessio, nessios, nessia, nessies; ignorán, ignorans, ignorán o ignoranta, ignorans o ignorantes; capsot, com Mario Sasot, capsots, com tots los de la Ascuma.)

Ascuma,Matarranya, Matarraña, miembros, Artur Quintana, Gracia Zapater, Javier del Molino de Monroch, Carles Sancho Meix
31. Nescies, s. m., sottise, ignorance, niaiserie, imbécillité.
Morrai per mo nescies,
Quar no 'l vau mostrar e dir
La dolor que m fai sufrir.
P. Raimond de Toulouse: Ar ai ben.
Je mourrai par ma niaiserie, parce que je ne lui vais montrer et dire la douleur qu'elle me fait souffrir.
S' ieu i fatz nescies ni folhor.
Aimeri de Peguilain: A vos Amor.
Si j'y fais sottise et folie.
Loc. Quar es tengutz chantars a nescies
B. Zorgi: Mal aia cel.
Car est tenu le chanter pour sottise.

Mario Sasot Escuer; Nescies, s. m., sottise, ignorance, niaiserie, imbécillité.

32. Nescieza, Necieza, s. f., niaiserie, sottise, ignorance, imbécillité.
De mot gran necieza.
Contricio e penas infernals.
De moult grande sottise.
Venc a tan gran nescieza... que cuiava estre gat.
(chap. Va vindre (arribá) a tan gran nessedat... que se pensabe que ere un gat. Algo paregut li passe al grillat de Manel Riu Fillat.)
Eluc. de las propr., fol. 32.
Vint à si grande imbécillité... qu'il pensait être chat.
CAT. ESP. (necedad) Nesciencia. IT. Nescienza. (chap. Nessedat, nessedats.)

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.

33. Nescietat, s. f., sottise, niaiserie, imbécillité.
Per que m par nescietatz
Qu' ieu chan.
Giraud de Borneil: Si 'l cor.
C'est pourquoi il me paraît sottise que je chante.

Máximo Fabregat y les seues neures; Té una clucada de ull que enamore, casi tan com Junqueras.

34. Nesciatge, Nessiatge, s. m., sottise, ignorance, niaiserie, imbécillité.
Ai tot perdut per mon fol nesciatge.
Izarn Rizols: Aylas.
J'ai tout perdu par ma folle sottise.
Jois par nessiatge.
Giraud de Borneil: Los apleitz.
Joie paraît folie.

Albert Moliner, Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.

35. Nesciamen, adv., sottement, niaisement, stupidement.
Falh nesciamen
Amors que m fon estranha.
Pons de Capdueil: Ben es folhs.
Faut stupidement amour qui me fut farouche.
Pus conoisses, ses doptansa, (o duptansa)
C' ieu falhi nesciamen.
Aimeri de Peguilain: Tan sui.
Puisque vous connaissez, sans doute, que je faux niaisement.
CAT. Neciament. ESP. PORT. Neciamente. (chap. Néssiamen, nessiamen.)

 El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental

36. Nesciejar, v., niaiser, commettre des sottises, des folies.
No 'l fes nesciejar jovens,
Ans es ab sens curos et atempratz.
G. Riquier: Tant m' es.
Ne lui fit commettre des folies jeunesse, mais il est avec sens soigneux et tempéré.
(ESP. Necear. Chap. Nessiejá, fé tontades, sompades, fé lo sompo, com sempre fa Carlos Rallo Badet, Pininfarinetes.)

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

37. Avantsciencia, s. f., prescience.
Segon l' avantsciencia de Dieu.
Trad. de la 1re Épître de S. Pierre.
Selon la prescience de Dieu.
38. Presciencia, s. f., lat. prescientia, prescience, prévision.
Se apela presciencia.
De la presciencia dels refuzatz.
Brev. d'amor, fol. 12.
S'appelle prescience.
De la prévision des refusés.
CAT. Presciencia. ESP. Preciencia. PORT. Presciencia. IT. Prescienza.
(chap. Pressiensia, pressiensies; previsió, previsions; predicsió, predicsions.)