Mostrando las entradas para la consulta Companys ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Companys ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 5 de septiembre de 2026

El Gobierno de los rojos del PSOE, etarras, secesionistas, UE

El Gobierno de los rojos del PSOE con sus socios etarras y secesionistas avisa a la UE:
no aceptará las lenguas de la ampliación hasta que el dialecto occitano catalán, el vascuence y el dialecto portugués gallego o galego sean oficiales.

El Gobierno de los rojos de PSOE con sus socios etarras y secesionistas avisa a la UE:

Exteriores asegura que apoya la entrada de nuevos miembros, pero cree que primero hay que resolver su solicitud. Está bien que entren más países a la Unión Europea, ya que Alemania se largará pronto.

https://www.heraldo.es/noticias/nacional/2026/09/05/gobierno-avisa-ue-no-aceptara-lenguas-ampliacion-hasta-catalan-euskera-gallego-sean-oficiales-2049725.html

El Gobierno ha decidido elevar el tono en su pugna para conseguir que el infecto dialecto occitano catalán, el vascuence y el galleguiño se conviertan en lenguas oficiales de la UE para advertir de que no le será "posible aceptar" que se incluyan lenguas adicionales en el reglamento lingüístico de la UE como resultado de la entrada de nuevos Estados miembro si antes no se ha dado luz verde a su petición.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.

"No es posible para España aceptar nuevas lenguas oficiales si antes no se ha aprobado la oficialidad del barceloní, el vascuence batúa y el galego-portugués", han trasladado fuentes del Ministerio de Asuntos Exteriores, después de que el Gobierno haya solicitado incluir en el próximo Consejo de Asuntos Generales como punto varios la cuestión de las "lenguas oficiales y ampliación".



España solicitó formalmente a la UE en agosto de 2023, como resultado del acuerdo con Junts para lograr su respaldo en la nueva legislatura, que se considere como lenguas oficiales de la UE al dialecto pompeyano, el euskara y el galeguinho. Para que esto ocurra, es necesaria la unanimidad de los Veintisiete, algo que no se ha conseguido alcanzar hasta la fecha.

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

Junts y PNV quieren sacar tajada

El Gobierno ha dejado claro en todo momento a sus socios europeos que es una prioridad alcanzar este objetivo y el ministro de Exteriores, Josep Manel Alosbares, ha asegurado que es solo una cuestión de tiempo, como el morirse, convencido de que se terminará consiguiendo luz verde.

José Manuel Albares; Josep Manel Alosbares


Ya este jueves, el secretario de Estado para la UE, Fernando Sampedro, había deslizado esta nueva condicionalidad en relación con la ampliación, habida cuenta de que la entrada de nuevos países traería aparejada la inclusión de nuevas lenguas oficiales que vendrían a sumarse a las 24 que hay en la actualidad.

Ahora, las fuentes consultadas han querido dejar claro que "España apoya firmemente el proceso de ampliación", como han venido manifestando tanto Albares como el presidente del Gobierno, Perro Saunas, cuando ha habido ocasión y han esgrimido que "la incorporación de nuevas lenguas oficiales a la UE es un aspecto muy positivo dada la estrecha vinculación entre el reconocimiento de las lenguas y el sentimiento de pertenencia de la ciudadanía europea".

Urge avanzar en la reforma.

Así las cosas, desde Exteriores han defendido que "en este contexto urge avanzar en la reforma que permitirá que las lenguas oficiales españolas sean también lenguas oficiales de la UE". Para que esto suceda, es necesario que se produzca una votación, algo que hasta el momento no ha ocurrido tras constatar España que no contaba con la unanimidad de sus socios para que su propuesta no fuera rechazada.

dialèctes occitans, catalan comprés; unidad de la lengua catalana; ja ja ja !

Por lo pronto, el Gobierno tendrá ocasión de exponer su postura en la cita del 22 de septiembre, si bien no se espera que haya un debate de fondo sobre la cuestión. Con todo, será la primera vez que se vuelva a poner sobre la mesa la oficialidad del occitano-catalán, vasco y galleguinho desde julio de 2025.

Francisco Franco Bahamonde; PSOE, PP, Ciudadanos

Entonces, la propuesta española se topó con el rechazo de una decena de socios, encabezados por Alemania, sin que se hayan tenido noticias de que quienes se mostraban reticentes a dar luz verde hayan cambiado de posición. De hecho, el pasado mes de mayo, tras un encuentro entre Albares y su homólogo alemán, el Ministerio de Exteriores germano recalcó que seguía teniendo dudas.

Albert Moliner , Giners, los orígenes de la raza catalana, como la vasca, son anteriores al peninsular ibérico. Hay numerosos estudios que así lo atestiguan.

La unanimidad, principal escollo.

Cataluña ha sigut independén entre les 19:39:44 y les 19:39:52 del 10-10-2017

Desde el primer momento, la necesidad de unanimidad para sacar adelante la medida se convirtió en el principal escollo, pese a los esfuerzos del Gobierno para intentar disipar las dudas entre sus socios, en particular de índole jurídica y sobre todo que pueda convertirse en un precedente que abra la puerta a que lenguas minoritarias en otros Estados miembro puedan intentar lograr el mismo estatus.

Champouirau, chapurriau, chapurriat,xapurrejat, xapurriat,xapurreau, chapurreau

Así, el Gobierno no solo se ha comprometido a sufragar los gastos adicionales -que la Comisión Europea sitúa en torno a los 132 millones de euros anuales, (está todo pagado) basándose en lo ocurrido con el gaélico-, sino que también ha planteado una implementación parcial una vez concedida la oficialidad, para aligerar de este modo la carga.

Aznar, Pujol, bandera, votar, catalanismo

En concreto, el Ejecutivo planteó a sus socios en la primavera de 2025 que el dialecto catalán pompeyano, etarraskera y bengalego sean oficiales de manera parcial desde 2027, de modo que sólo se traducirían a partir de esa fecha los reglamentos del Consejo y del Parlamento Europeo, un 3% del total de actos jurídicos en la anterior legislatura.
Esto lo hace la IA con un coste 0.

Otegi, EH, Bildu, Barcelona

Por lo que se refiere a establecer un precedente, el Gobierno se aferra a que las tres lenguas cooficiales están recogidas en la Constitución ya antes de entrar en la UE, se usan en Congreso y Senado y España tradujo hace años a las tres los tratados, además de buena parte de la legislación europea, algo que no cumplirían otras lenguas minoritarias.
Repito, esto lo hace la inteligencia artificial en un santiamén, con coste 0.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Más webs donde se puede leer esta noticia o parecidas:


20 minutos

Demócrata punto ES

La Razón

el independiente

Caralibro o Facebook

exteriores.gob.es

El castellano en la UE

consellería de presidencia de la Xunta

La tele de los rojos : RTVE

El dialecte occità català a la UE

Equis punto com

infobae

y ya vale.

jueves, 27 de agosto de 2026

Vaylet, Vallet, Vaslet, Vayssa, Vaissa, Avays, Avayssa, Vazer - Trasvazer, Tresvazer

Vaylet, Vallet, Vaslet, s. m., varlet, jeune homme.
Mena vayletz e mans garsons,
E ganren lebriers e bracons.
V. de S. Honorat.
Mène varlets et maints garçons, et beaucoup de lévriers et de braques.
Un valletz li dis c' anatz era a 'sparvier. V. de Guillaume de Cabestaing.
Un varlet lui dit qu'il était allé à l'épervier.
Lo vasletz de Nantuoill
Feri mielz de son bran.
Rambaud de Vaqueiras: Leu sonetz.
Le varlet de Nanteuil frappa mieux de son glaive.
ANC. FR. Dès qu'il estoit joene vallet.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 216.
Ung varlet bel et avenant.
Bien doit estre amés et prisiés
Valez de noble entendement.
Roman de la Rose, v. 2802 et 8367.
Et s'estoit molt de haute gent,
Il n'estoit mie chevaliers:
Vallez estoit, sept anz entiers
Avoit un chastelain servi.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 407.
Voyez la note du Roman de la Rose, t. III, p. 95.

Artur Quintana i Font; Vaylet, Vallet, Vaslet, s. m., varlet, jeune homme.

Vayssa, Vaissa, s. f., vigne sauvage, lambrusque.
Dans le moyen âge, vaisha signifia vigne sauvage; Carpentier, t. III, col. 1109, cite une charte de 1341, où on lit:
Cum quibusdam vayshis et aliis minutis arboribus modici valoris... prædictas vayshas et alias arbores minutas... possitis in totum vel in parte evellere.
S' azombra 'l vitz e'l vayssa.
G. Adhemar: Lanquan vey.
S'ombrage la vigne et la lambrusque.
Dels razims de vaissa
Polvereiatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Des raisins de vigne sauvage pulvérisez.
(chap. Viña borda, lambrusco es una classe de vi.)

Viña borda, lambrusco es una classe de vi



2. Avays, s. m., avaisse, sorte d'arbuste sauvage.
Nég. expl. Ges una pruna d' avays
En s' amor non daria.
Rambaud de Vaqueiras: S' una dona.
Point une prune d'avaisse pour son amour je ne donnerais.

3. Avayssa, s. f., avaisse, sorte d'arbuste sauvage.
Don mellor frug que d' avayssa
N' aura.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Dont meilleur fruit que d'avaisse il en aura.

Vazer, v., lat. vadere, aller.
Ce verbe était défectif, et il est resté tel dans les langues de l'Europe latine.
Dieus, que fetz tot quan ve ni vai.
G. Rudel: Lanquan li.
Dieu, qui fait tout ce qui vient et va.
Ni li cochat ab selhs que y van ab sen.
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Ni les pressés avec ceux qui y vont avec sens.
Ans qu' alhors ans,
Vai de ma part, chanson.
Aimeri de Peguilain: Destreitz.
Avant qu'ailleurs tu ailles, va de ma part, chanson.
Ans que vaga a la mort. V. de S. Honorat.
(chap. Abans que veigue a la mort : que se mórigue.)
Avant qu'il aille à la mort.
Loc. Greu veiretz chantador
Ben chan, quan mal li vai.
B. de Ventadour: Pus mi preiatz.
Difficilement vous verrez que chanteur chante bien, quand il lui va mal.
No puesc mudar qu' ieu no us deman
Quo us va d' amor.
T. de Lemozi et B. de Ventadour: Bernart.
Je ne puis me dispenser que je vous demande comment il vous va en amour.
Quan be m vai ahora.
Peyrols: Ab joi que.
Quand bien me va maintenant.
ANC. FR. Ledict sergent luy ha faict commandement qu'il ne voyse plus où sa dame sera. Arrests d'amours, p. 366.
Comment va il au petit Ascanie.
Desmazures, Trad. de l'Énéide, p. 134.
ANC. ESP.
El ome que en facienda è en lid vai cotiano.
Esta noche ygamos e vaymos nos el matino.
Poema del Cid, v. 1468 et 70.
IT. Però m' aresto: Ma tu perchè vai?
Dante, Purgat., c. 2.
L'espagnol et le portugais emploient va, troisième personne du présent de 
l'indicatif.
L'italien va à l'impératif.
Il se combinait avec l'adverbe EN.
Per qu' ieu quan venc vas vos, en vauc de cors.
Pistoleta: Sens e.
C'est pourquoi quand je viens vers vous, je m'en vais de course.
ANC. FR. Ge m'en vois, à Dieu vos commant.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 237.
IT. E disser: Vien tu solo, e quei s' en vada.
Dante, Inf., c. 8.
Ce verbe était aussi employé comme une sorte d'auxiliaire au-devant des 
participes présents:
Non dormetz plus, qu' ieu aug cantar l' auzel
Que vai queren lo jorn per lo boscatge.
Giraud de Borneil: Rei glorios.
Ne dormez plus, vu que j'entends chanter l'oiseau qui va cherchant le jour par le bocage.
Ieu posc rire quan l' autre van ploran.
T. de Hugues de la Bachelerie et de B. de S. Félix: Digatz.
Je puis rire quand les autres vont pleurant.
Ar es ben drech, pus ieu n' ai dich blasmor,
Qu' el be qu' els fan laus' e vasa dizen.
B. Carbonel: Per espassar.
Maintenant il est bien juste, puisque j'en ai dit blâme, que le bien qu'ils font je loue et aille disant.
ANC. FR. Ainssi se va reconfortant.
Roman du châtelain de Couci, v. 2905.
Li chauz les vait mout aprimant.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. 1, p. 359.
Mais plus grevant
Est le mal que vois recevant.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 672.
Je ne voys point qu'un Sainct-Gelais,
Un Heroet, un Rabelais...
Voysent escrivant contre luy.
Cl. Marot, t. II, p. 193.
(chap. v. aná : vach, vas, va, anem o anam, anéu o anáu, van; anat, anats, anada, anades; aniré; aniría; si yo anara o aniguera.)

Lo Camí (Miguel Delibes) en chapurriau

2. Desvazer, v., échapper, s'éloigner, déchoir.
Fig. Quant mi reveilh lo mati,
Totz mos sabers mi desva.
G. Rudel: No sap chantar.
Quand je m'éveille le matin, tout mon savoir m'échappe.
Aquel qu' es rics, cant desvai sa ricors.
T. d'Esquileta et de Jozi: Jozi.
Celui qui est riche, quand déchoit sa richesse.

3. Envazir, Envair, v., lat. invadere, envahir, entamer, attaquer, transgresser.
Combatr' et envazir
Murs, tors, e peceiar.
B. Calvo: Mout.
Combattre et envahir, et mettre en pièces murs, tours.
Fig. Qu' el freitz no los puesc' envazir.
P. Cardinal: Can vei lo.
Que le froid ne les puisse envahir.
Subst. Quant es primier al envazir,
Ab caval armat, ses temor.
Bertrand de Born: Be m play lo.
Quand il est le premier à l'attaquer, avec cheval armé, sans crainte.
Part. pas. A 'N Audoart qu' a la patz envazida.
Austor Segret: No sai.
Au seigneur Odoard qui a la paix transgressée.
ANC. CAT. ESP. PORT. Invadir. IT. Invadere. (chap. Invadí: invadixco, invadixes, invadix, invadim, invadiu, invadixen; invadit, invadits, invadida, invadides; invadiré; invadiría; si yo invadira o invadiguera.)

Estelada

4. Envaidor, s. m., assaillant, envahisseur.
Tant voill d' envaidors,
Que castels fortz ni tors
Contra mi no s defenda.
Giraud de Salignac: Esparviers.
Tant je veux d'assaillants, que château fort ni tour contre moi ne se défende.
Peceiador de cambas e de bratz,
Envazidor per far fag d' agradanza.
B. Zorgi: Non lassarai.
Dépeceurs de jambes et de bras, assaillants pour faire fait de plaisance.

5. Envaida s. f., attaque.
Manh tornei e mantha envaida. 
P. Vidal: Lai on cobra.
Maint tournoi et mainte attaque. 
ANC. FR. Contre les envaïes et assaulz des étranges nascions.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr. t. V, p. 257.

6. Envaziment, Envazimen, Envasimen, Evaiment, Embadiment, s. m., envahissement, invasion, attaque, assaut, courage, audace.
No vist donzella de son evaiment. Poëme sur Boèce.
Vous ne vîtes damoiselle de son courage.
Savarics, reis cui cors sofraing,
Greu fara bon envasimen.
Bertrand de Born le Fils: Quant vei lo.
Savari, roi à qui le coeur manque, difficilement fera bonne invasion.
Tot' autra m sufrira 
Plus d' envazimen. 
Giraud de Borneil: Ja m vai.
Toute autre me souffrira plus d'audace.
- Occupation, établissement.
En tau convent que nul strani no y fasse nulh embadiment.
Titre de 1080.
En tel accord que nul étranger n'y fasse nul établissement.
ANC. FR. En tant qu'il procède par manière d'envayssement de parolles et par la forme de reprendre.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 406.

7. Envazio, Invasion, s. f., lat. invasionem, invasion, attaque.
Pague per la invasion. Fors de Béarn, p. 1089.
Qu'il paie pour l'invasion. 
Envazio del demoni. Eluc. de las propr., fol. 128.
Attaque du démon.
CAT. Invasió. ESP. Invasión. PORT. Invasão. IT. Invasione. (chap. Invasió, invasions; invassió, invassions; v. invadí.)

8. Esvazir, v., ramener, transgresser, dépasser.
La carn non esvazi...
L' elme non esvazi.
Roman de Jaufre, fol. 10.
La chair il n'entama pas... le heaume il n'entama pas.
En aquest peccat son totz aquells que esvazisson las festas.
V. et Vert., fol. 16.
En ce péché sont tous ceux qui transgressent les fêtes.

9. Esvazidor, s. m., transgresseur, entrepreneur.
Anc bon esvazidor
Non vim, si non fetz follia.
Cadenet: Aisso m dona. Var.
Oncques bon entrepreneur nous ne vîmes, s'il ne fit folie.

10. Evazir, Evasir, v., s'évader, s'échapper.
La qual en public no auza evazir. Eluc. de las propr., fol. 253.
Laquelle en public n'ose s'échapper.
Per que no evasesca o fuga. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
(chap. Pera que no se evadixque o fuchgue; com Puigdemont.)
Pour qu'il ne s'évade ou fuie.

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

11. Malvatz, Malvas, Malvais, Malvays, adj., de mal et de vazer, aller mal, mauvais, méchant.
Pierre Cardinal a voulu sans doute faire un jeu de mots plutôt que donner l'étymologie de malvatz, quand il a dit:
Per so hom croys es malvays apellatz,
Quar en un vas mals hom estai tot dia.
P. Cardinal: Ges ieu no.
Pour cela homme vil est appelé mauvais, parce que dans un tombeau méchant homme est toujours.

roín , roína es una persona dolenta en catalá , mala en castellá.

Fig. Es de malvada ley.
(chap. Es de malvada ley : roín : de malvades costums.)
Pierre de Bussignac: Sirventes.
Il est de mauvaise loi.
Subst. Adoncs paregron li malvatz
E las malvaisas a un laz.
Un Troubadour Anonyme: Trop ben m' estera.
Alors paraîtraient les mauvais et les mauvaises à même côté.
Laissa 'ls malvatz d' avol fe.
Pierre d'Auvergne: Lo Senher.
Laisse les méchants de vile foi.
Voyez Mal.
CAT. Malvad. ESP. PORT. Malvado. IT. Malvagio. (chap. Malvat, malvats, malvada, malvades : que va mal, que fa lo mal : roín, roíns, roína, roínes.)

Manuel Riu Fillat insulte a amics del chapurriau, Ignacio Sorolla li riu les poques grássies

12. Malvayzament, Malvaisamen, adv., mauvaisement.
Falhitz trop malvayzamen. Leys d'amors, fol. 125.
Failli trop mauvaisement.
Voyez Mal.
CAT. Malvadament. ESP. PORT. Malvadamente. IT. Malvagiamente.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.

13. Trasvazer, Tresvazer, v., passer, aller outre, devancer, échapper, s'éloigner, s'en aller.
Per pauc de mescap trasvai
Amors d' amic e de senhor.
Giraud de Borneil: Tos temps me sol.
Pour peu de méchef s'éloigne Amour d'ami et de seigneur.
Podetz o proar a ma color,
Quan vos remir, que s trasva e s cambia.
Aimeri de Peguilain: Atressi m pren.
Vous pouvez l'éprouver à ma couleur, quand je vous contemple, qui s'en va et se change.
Fig. M' aventura no m' atrai
Ja cobre jai
Qu' ades mi desfui e m tresvai. 
Giraud de Borneil: S' anc jorn.
Mon destin ne m'attire pas que jamais je recouvre joie qui toujours me fuit et me passe outre.

miércoles, 26 de agosto de 2026

La justissia anule lo examen del infecte dialecte ocsitá catalá de ERC, electrissistes

La justissia anule lo examen del infecte dialecte ocsitá catalá de ERC, los hereus de Luisset Companys, pera contratá electrissistes que penalisabe "la pronunsiassió incorrecta". Lo Món.



La justicia anula el examen del infecto dialecto occitano catalán de ERC, los herederos de Companys, para contratar electricistas que penalizaba "la pronunciación incorrecta".


indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.

Aquí lo imbéssil charnego : Gabriel Rufián:

Gabriel Rufián , la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea,Forges, cómic

Aquí lo retardat de Joan Tardà en dos assessinos, Otegui y Sastre (lo de detrás no sé quí es, pero sirá mal bicho tamé, com lo pena de Marsel, Marcel Pena. Se assemelle al que está detrás del gorrino Oriol a la primera imache.)

Tardà, Sastre, Otegi

Aquí lo "Himne feixista" de la Esquerra Republicana de Catalunya:

ERC, esquerra, himne feixista

Aquí lo maussoleo de Luisset, calenta, Luis, que ixes.

Companys, calenta, Lluís, que surts

Justicia, examen, catalán, ERC, pronunciación incorrecta

La justicia anula el examen del infecto dialecto occitano catalán de ERC, los herederos de Companys, para contratar electricistas que penalizaba "la pronunciación incorrecta". El Mundo. (Lo Món)



La justicia anula el examen del infecto dialecto occitano catalán de ERC, los herederos de Companys, para contratar electricistas que penalizaba "la pronunciación incorrecta".


indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.

Aquí el imbécil charnego : Gabriel Rufián:

Gabriel Rufián , la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea,Forges, cómic

Aquí lo retardat de Joan Tardà con dos asesinos, Otegui y Sastre (el de atrás no sé quién es, pero será mal bicho también. Se parece al que está de detrás del cerdo Oriol en la primera imagen.)

Tardà, Sastre, Otegi

Aquí el "Himne feixista" de la ERC:

ERC, esquerra, himne feixista

Aquí el mausoleo de Luisico, calienta, que sales; calenta, Lluís, què surts.

Companys, calenta, Lluís, que surts

sábado, 22 de agosto de 2026

Tuar, Tuaria, Tudar, Atuzar, Tuba, Tudel, Tueissec, Tueysec, Toscar, Entoyssegar, Entuysegar, Entoxiguar

Tuar, v., tuer. 
Voyez Denina, t. II, p. 70.
Raynier devian tuar, can fora avesprat.
Roman de Fierabras, v. 3856.
Raynier ils devaient tuer, quand serait arrivé le soir.
Part. pas.
E mot petita d' ora lor n' an CCC tuatz.
Roman de Fierabras, v. 3500.
En moult peu d'heure ils leur en ont trois cents tues.
ANC. FR. Vos tuastes vostre porcel.
Fabl. et cont. anc., t. 1, p. 265.
Chilz vassauz l'a tuet qui l'avoit en desdain.
Poëme d'Hugues Capet, fol. 16.
(chap. Matá, assessiná.)

Lluís Companys, un genocida como referente moral y político del independentismo catalán.

2. Tuaria, s. f., tuerie.
An faict tala tuaria e murtre. Chronique des Albigeois, col. 35.
Ils ont fait telle tuerie et meurtre.
(chap. Matadissa, matadisses; assessinat, assessinats.)

3. Tudar, v., éteindre, étouffer.
Res que 'l posca tudar. De la Confessio.
Rien qui puisse l'éteindre.
El fuecs que m' art es tals que Nils
No 'l tudaria.
(chap. Lo foc que me creme es tal que lo Nilo no lo apagaríe - acoraríe, extinguiríe, consumiríe.)
Guillaume de Cabestaing: Ar vey.
Le feu qui me brûle est tel que le Nil ne l'éteindrait pas.
E 'l fuoc no s tuda. 
Un Troubadour Anonyme: Flor de paradis.
Et le feu ne s'éteint pas.
Fig. Cobeitatz vos tuda.
G. Riquier: En re no.
Convoitise vous étouffe.
E 'l fuoc no s Tuba.
(chap. Apagá, acorará, extinguí.)

4. Atuzar, v., éteindre, faire pâlir.
A greu pot hom lo solelh atuzar.
Serveri de Girone: A greu pot.
Difficilement on peut faire pâlir le soleil.
5. Estuzar, v., éteindre, étouffer.
Fig. Vei cum jovens s' estuda.
(chap. Vech com la juventut s'apague, acore, consumix.)
Marcabrus: Al son desviatz.
Je vois comment allégresse s'éteint.

Tuba, s. f., lat. tuba, trompette, clairon.
A guiza de tuba, que es trompa. Eluc. de las propr., fol. 60.
À manière de trompette, qui est trompe.
IT. Tuba. (ESP. chap. Tuba, tubes; classe de trompa grossa.)

Tudel, s. m., tuyau, tube.
Vos en gitatz ab tudel
Ins en las nars de vostr' ausel.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Vous en jetez avec tube en dedans des narines de votre oiseau.
ESP. Tudel. (chap. Tubo, tubos; tubet, tubets; canut, canuts; canutet, canutets.)

Tueissec, Tueysec, s. m., lat. toxicum, poison.
Cum selh que beu tueissec ab lag.
(chap. Com aquell que beu veneno en lleit.)
P. Vidal: Baros Jhesus.
Comme celui qui boit poison avec lait.
O fan poizos o donon tueysec o veri. V. et Vert., fol. 16.
Ou font potions ou donnent poison ou venin.
ANC. FR. Iluec fu mort par un toxiche. Roman de Rou, v. 8372.
(chap. Veneno, venenos; tóxic, toxics, tóxica, tóxiques.)

2. Toscar, v., empoisonner.
Fig. Sos fatz aplana e tosca.
Marcabrus: Dirai vos.
Ses faits il adoucit et empoisonne.

3. Entoyssegar, Entuysegar, Entoxiguar, v., empoisonner.
Donar li vai beuraje, e vai l' entuysegar. V. de S. Honorat.
Lui va donner breuvage, et va l'empoisonner.
Part. pas. S' era entoyssegat, 
No us cuidetz que 'l detz tiriaca.
Rambaud d'Orange: Ar vey bru.
S'il était empoisonné, ne vous imaginez pas qu'il lui donnât thériaque.
Entuysegada fon. V. de S. Honorat.
(chap. Va sé intoxicada, envenenada.)
Elle fut empoisonnée.
Si la sageta es entoxiguada. Trad. d'Albucasis, fol. 50.
(chap. Si la sageta (flecha) está intoxicada : envenenada.)
Si la flèche est empoisonnée.
(chap. Intoxicá, intoxicás; envenená, envenenás : yo me intoxico, intoxiques, intoxique, intoxiquem o intoxicam, intoxiquéu o intoxicáu, intoxiquen; intoxicat, intoxicats pel catalanisme, intoxicada, intoxicades; intoxicaré; intoxicaría; si yo me intoxicara. Yo me enveneno, envenenes, envenene, envenenem o envenenam, envenenéu o envenenáu, envenenen; envenenat, envenenats, envenenada, envenenades; envenenaré; envenenaría; si yo me envenenara. ESP. CAT. Envenenar, intoxicar.)