Mostrando las entradas para la consulta Castelongne ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Castelongne ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

viernes, 14 de agosto de 2026

Trieu, Triga, Trigua, Trigor, Trigar, Destric, Destrigament - Destrizar

Trieu, s. m., chemin, trace, direction, manière.
So m dizon sei compaignon,
Totz temps segran vostre trieus,
Sol tan larc vos teigna Dieus.
Le Dauphin d'Auvergne: Reis puois.
Cela me disent ses compagnons, en tout temps ils suivront votre trace, que seulement si généreux vous tienne Dieu.
Que s' ieu volgues, dompna, segre autre trieu,
Onrat plazer agra eu conquist en breu.
P. Vidal: Anc no mori.
Que si je voulusse, dame, suivre autre chemin, honorable plaisir j'aurais conquis en peu.
De totz los reys ten hom per pus cabal
Lo rey N Anfos,...
E dels prelatz, selh de Memde, qu' el trieu
Sec drechamen, e despen gent lo sieu.
Raimond de Castelnau: Mon sirventes.
De tous les rois on tient pour principal le roi seigneur Alphonse,... et des prélats, celui de Mende, vu qu'il suit droitement le chemin, et dépense gentiment le sien.
Si tenc d' amor los aspres trieus,
Vostr' es l' ancaps e totz lo mescaps mieus.
Aimeri de Peguilain: Nuls hom non.
Si je tins d'amour les âpres chemins, l'avantage est vôtre et tout le désavantage mien.

Lo Camí (Miguel Delibes) en chapurriau; Trieu, s. m., chemin, trace, direction, manière.

Triga, Trigua, s. f., lat. triga, retard, attente, retardement, délai, embarras.
Voyez Ihre, Diss. alt., p. 233 et 254.
Silh que m vay en triga volven
Mon juec.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Celle qui me va tournant mon jeu en embarras.
Adv. comp. Si mals etz, malh vos venra ses trigua. Philomena.
Si mauvais vous êtes, mal vous viendra sans retard.
ANC. CAT. Triga.

2. Trigor, s. f., retard, délai.
Ja no y aura trigor. Roman de Fierabras, v. 4307.
Jamais il n'y aura retard.

3. Trigar, v., tarder, différer, attendre, retarder, arrêter.
A la preyson s' en van, de trigar non an cura. V. de S. Honorat.
A la prison ils s'en vont, de tarder ils n'ont pas souci.
Trop m' o triga
Selha don mos cors no s layssa.
G. Adhemar: Lanquan vey.
Trop me le diffère celle dont mon coeur ne se détache pas.
Seyner, prec ti humilment que non nos trigues guayre. V. de S. Honorat. 
Seigneur, je te prie humblement que tu ne nous retardes guère.
Abans que trigue guaire,
Venretz a mal port.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
Avant qu'il tarde guère, vous viendrez à mauvais port.
Quascus a far ben se triga,
E de mal far nulhs no s laissa.
B. Alahan de Narbonne: No puesc.
Chacun de bien faire se retarde, et de mal faire nul ne s'abstient.
Apres aisso, non triguet gaire.
Un Troubadour Anonyme: El nom de.
Après cela, il ne tarda guères.
Quan qu' el tric, l' er a murir.
Pierre d'Auvergne: De Dieu non.
Combien qu'il tarde, il lui sera à mourir.
Joglar vai, e no t tricx.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu' em.
Jongleur va, et ne t'arrête pas.
Que de metgiar no s tric.
Aimeri de Peguilain: En aquelh.
Que de médeciner il ne diffère pas.
CAT. Trigar. (chap. Tardá, retardá, retrasá.)

6. Destric, s. m., embarras, obstacle, détresse, dépréciation.
Ab grans afans et ab destricx.
Guillaume de Cabestaing: Ar vey qu' em.
Avec grands tourments et avec embarras.
Amors no m' es enemicx,
Ni fals lauzengiers, destricx.
Bernard de tot lo mon: Mals fregz.
Amour ne m'est ennemi, ni faux médisant, embarras.
Loc. Si 'l plus valen pren destric. 
Arnaud de Marueil: Ancmais tan.
Si le plus méritant prend détresse.
ANC. FR. Moult senti angoisse et destrois.
Roman du chastelain de Coucy, v. 4110.
CAT. Destric. 

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne

5. Destrigament, Destrigamen, s. m., retard, embarras, détresse.
Non i ac destrigamen. V. de S. Énimie, fol. 38.
Il n'y eut pas dé retard.

6. Destrigar, Destriguar, v., retarder, traverser, contrarier, empêcher, détourner, distraire.
Nulh bo fait vos volgues destrigar. 
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Que nulle bonne action je vous voulusse empêcher.
Nobleza de gran linatge
Non destriga aquest passatge.
Brev. d'amor, fol. 111.
Noblesse de grand lignage ne retarde pas ce passage.
Si meteis destrigua
Sel qu' ab Amor guerreia.
Sail de Scola: Grans esfors.
Soi-même (se) contrarie celui qui avec Amour guerroie.
Part. pas. Silh qu' en als li serian privatz,
Ad obs d' amar li serian destriguatz.
Raimond de Miraval: Amors me fai.
Ceux qui en autres choses lui seraient affectionnés, pour besoin d'aimer lui seraient détournés.
ANC. FR. Que se... détrient les marchans ou les voituriers à délivrer lesdites lettres. Ord. des R. de Fr., 1355 t. III, p. 680.
D'aprochier la besoigne plus ne détrierai. Roman de Berte, p. 12.

7. Estrigar, v. retarder, tarder, différer.
S' estrigava a pagar. Tit. de 1263. DOAT, t. CVI, fol. 85.
(chap. Si tardabe (se retrasabe) en pagá.)
S'il tardait de payer.
- Empêcher, embarrasser.
Ab tan greu las los estrigua
Que greu n' es hom destacatz.
Marcabrus: Dirai vos.
Avec si pénible lacs les embarrasse que péniblement on en est détaché.

¿Pagá la cuenta? ¡Quina costúm mes tonta!

8. Entricar, Intricar, v., lat. intricare, suspendre, entremêler, entrecouper, entortiller, enjamber.
Part. pas. Aquel qui ha nervis intricatz. Eluc. de las propr., fol. 244.
Celui qui a nerfs entortillés.
Fig. Quar la sua declaratios es longua et entricada.
Per la transpozitio de las paraulas entricadas. 
Leys d'amors, fol. 25 et 120.
Car la sienne déclaration est longue et entortillée.
Par la transposition des paroles enjambées.
(chap. Intrincat, intrincats, intrincada, intrincades; complicat, complicats, complicada, complicades.)

9. Entricamen, s. m., enjambement, suspension.
Jaciaysso que a paucz plassia l' entricamens d' aytal dictat.
Gayre no vezem uzar en novas rimadas d' aytal entricamen de bordos.
Leys d'amors, fol. 7 et 15.
Bien qu'à petit nombre plaise l'enjambement de pareil dictié.
Guère nous ne voyons user en nouvelles rimées de pareil enjambement de vers.
(chap. Intrincamén, intrincamens; complicassió, complicassions; lío, líos; embolic, embolics.)

Trillar, v., fouler, maltraiter, triturer, mâcher.
Cel que trilla en esperansa de recebre los frugs.
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Corinthiens.
Celui qui mâche dans l'espoir de recevoir les fruits.
Fig. Que jamais trill
Cortesia ab joven leiau.
Marcabrus: Lo vers.
Que jamais je foule courtoisie avec allégresse loyale.
Part. prés. Non enfrenaras al buou trillant. 
Trad. de l'Ép. de S. Paul aux Corinthiens.
Tu ne mettras pas de frein au boeuf triturant.
ANC. FR. Tout vif me transgloutisse et trible. Roman de la Rose, v. 21368.
Quant li ot tout triblé et mis à destruction, il retourna.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. V, p. 246.
Serunt triblet... Jesque il seient triblet.
Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 30 et 57.
CAT. ESP. Trillar. PORT. Trilhar. IT. Trillare. (chap. Trillá : trillo, trilles, trille, trillem o trillam, trilléu o trilláu, trillen; trillat, trillats, trillada, trillades; trillaré; trillaría; si yo trillara en un trill de pedriñera a la era de batre de Beseit.)

trillar, trillá, trill, La Fresneda

2. Trit, adj., lat. tritus, trituré, broyé, pilé, foulé.
Charbon trit. Eluc. de las propr., fol. 267.
(chap. Carbó trit.)
Charbon pilé.
Aras quan vei l' erba trida
Pels vergiers flurida (: florida).
G. Raymond de Gironella: Gen m' apareil. 
Maintenant quand je vois l'herbe fleurie foulée dans les vergers.
IT. Trito. (chap. Trit, trits, trita, trites; fem tridet, tridets, palla trideta, tridetes; triturat, triturats, triturada, triturades; trituradet, trituradets, trituradeta, trituradetes.)

3. Trisar, Trissar, Trusar, Truissar, v., lat. triturare, piler, broyer, battre.
Que tot an' hom trisar
Sobr' una post menudament.
Pueis un' et una causa faretz
En de per se trusar e pulvereiar.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Que tout on aille piler menu sur une planche. Puis une et une chose vous en ferez à part soi piler et pulvériser.
Part. pas. Cant sera fort trussat 
E ben batut e ben mesclat.
Polvera penretz d' aurpimen
En lana trusada fortmen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Quand sera fort pilé et bien battu et bien mêlé. Poussière vous prendrez d'orpiment dans de la laine battue fortement.
Tots sian trissatz e cribellatz. Trad. d'Albucasis, fol. 57.
Que tous soient pilés et criblés.
Foro tuich truissatz. Cat. dels apost. de Roma, fol. 170.
Furent tous pilés.

batre

4. Trida, s. f., triture, miette.
Tridas de micas de pa. Eluc. de las propr., fol. 80.
(chap. Miquetes de migues de pa.)
Miettes de miches de pain.

5. Atruissar, Atruisar, v., broyer, opprimer, brouiller, écraser.
Fig. Lengua que non es atemprada atruisa l' esperit. Trad. de Bède, fol. 34.
Langue qui n'est pas modérée opprime l'esprit.
Part. pas. Bos hom es atruissaz per las dolors d' aquest segle.
Trad. de Bède, fol. 68.
L'homme bon est écrasé par les douleurs de ce monde.
ANC. FR. Si les atriblèrent, si que il les menèrent aussi comme à souvraine desconfiture. Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 257.
Sacrefises de Deu esperit atriblet. Anc. trad. du Psaut., Ms. n° 1, ps. 50.
ANC. CAT. Atrissar. IT. Attritare.

6. Atruisamen, s. m., broiement, destruction.
Venra lo sopdos atruisamens. Trad. de Bède, fol. 42.
Viendra la subite destruction.

7. Atrissio, s. f., lat. attritio, pression, compression, trituration, broiement.
Castracio es fayta... per atrissio. Trad. d'Albucasis, fol. 35.
Castration est faite... par compression.
CAT. Atrició. ESP. Atricion (sic; atrición). PORT. Attrição. IT. Attrizione. 
(chap. Atrissió : presió, compresió.)

8. Atrit, adj., pressé, comprimé, trituré, broyé.
Que inscindas la partida... atrita. Trad. d'Albucasis, fol. 58.
Que vous coupiez la partie... triturée.
CAT. Atrit. IT. Attrito.

9. Contricio, s. f., lat. contritio, contrition.
Contricio e dolor e repentimen de cor. V. et Vert., fol. 67.
(chap. Contrissió y doló y arrepentimén de cor.)
Contrition et douleur et repentance de coeur.
CAT. Contrició. ESP. Contrición. PORT. Contrição. IT. Contrizione.
(chap. Contrissió, contrissions.)

10. Contrimen, s. m., contrition.
Repentimen requier gran dolor e contrimen de cor. V. et Vert., fol. 67.
(chap. Arrepentimén requerix gran doló y contrimén (contrissió) de cor.)
Repentance requiert grande douleur et contrition de coeur.
(chap. Contrimén, contrimens.)

11. Destrizar, v., déprimer, affaisser, dépérir.
Fig. Ben en conosc que prez destriza,
E fina valors abriza.
Guigo de Cabanas: N Esqileta.
Bien je connais que mérite dépérit, et (que) pure valeur se brise.
(chap. Fé trisses; destrissá; destrossá : fé trossos.)

sábado, 11 de julio de 2026

Tant, Tan, Tantet, Aitant, Aytant, Aitan, Aytan, Atretant, Atretan, Atretán

Tant, Tan, adv., lat. tantum, tant, autant, si, tellement.
Senes lieys non puesc viure,
Tant ai pres de s' amor gran fam !
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Sans elle je ne puis vivre, tant j'ai pris grande faim de son amour !

Guillaume IX, comte, Poitiers, Aquitaine, Aquitania

Peccatz a tan dossa sabor.
(chap. Lo pecat té tan dolsa sabor : dols gust.)
Gavaudan le Vieux: Patz passien.
Péché a si douce saveur.
Loc. Tro trobi pretz, si tant es qu' en loc sia.
Rambaud de Beaujeu: En Peire.
Jusqu'à ce que je trouve mérite, si tant est qu'en lieu (quelque part) il soit.
Non a par en tan quan lo mon te.
Pistoleta: Ancmais.
N'a pas de pareille en autant que (en tout ce que) le monde contient.
ANC. ESP. Envió una saeta tant gran.
Poema de Alexandro, cop. 1027.
ANC. PORT. Tam digna e tam necessaria.
Chron. del re Alfonso V, prol., t. 1, p. 202.
Adv. comp.
Anc de lectuari non li det tant ni quant. V. de S. Honorat.
Oncques d'électuaire il ne lui donna tant ni quand (peu ni beaucoup).
Cil que non amon tan ni quan.
T. d'Aimeri de Peguilain et d'Elias d'Uisel: N Elias.
Ceux qui n'aiment tant ni quand (peu ni beaucoup).
A cels que Dieu non creiran non aprofechara ni tan ni can.
Liv. de Sydrac, fol. 95.
À ceux qui Dieu ne croiront pas ne profitera ni tant ni quand (ni peu ni beaucoup).
ANC. FR. Toz jors li va merci criant,
El ne respont ne tant ne quant.
Fabl. et cont. anc., t. IV, p. 77.
Per qu' ieu non puesc mon cor partir ab tant. 
Pons de Capdueil: Tant m' a.
C'est pourquoi je ne puis séparer mon coeur soudain.
Ab tan la dona s' es levada
En pes.
R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.
Aussitôt la dame s'est levée en pieds.
ANC. FR. Commence son sermon à tant
Et dist à tous en audience.
Roman de la Rose, v. 11037.
Per tant mos planhs no us espaven.
Ozils de Cadartz: Assatz es.
Pourtant ma plainte ne vous épouvante pas.
Conosc be que per amor murrai,
E ges per tan d' amor no m puesc partir.
Perdigon: D' amor no m puesc.
Je connais bien que par amour je mourrai, et point pourtant d'amour je ne puis me séparer.
Platz mi guerra e m sap bo
Entr' els rics homes que so,
E dic per que ni per tan.
Pierre de Bergerac: Bel m' es cant.
Me plaît la guerre et me sait bon entre les puissants hommes qui sont, et je dis pourquoi et comment.
Conj. comp. Tant com d' argent val mais aurs.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Autant comme or vaut plus qu' argent.
L' am tan cum puesc ni say.
Arnaud de Marueil: Cui que fis.
Je l'aime autant comme je puis et sais.
ANC. FR.
Ne jà sis niez Lohier terre en paiz ne tendra,
Tant come en Normendie li quens Richart vivra.
Roman de Rou, v. 4342.
Tant quant chascus ama plus son prosme, tant er alt el regne de Dieu.
Trad. de Bède, fol. 23.
Autant que chacun aime plus son prochain, autant il sera haut au royaume de Dieu.
Qui nos soste tan quan per terra annam. Poëme sur Boèce.
Qui nous soutient tant que par terre nous allons.
Tan tro que razos li cossen
De far ben a son servidor.
Richard de Barbezieux: Be volria.
Tant jusqu'à ce que raison lui consent de faire bien à son serviteur.
Tro que puesca en tan venir
Qu' ab mos huels son bel cor remir.
P. Vidal: Ges del joi.
Jusqu'à ce que je puisse venir en tant qu'avec mes yeux son beau corps je contemple.
CAT. Tant. ESP. MOD. Tan. PORT. MOD. IT. Tanto. (chap. Tan, tans, tanta, tantes. Tans sompos y tantes sompes ñan a la Ascuma que no voldrán vore que la T de tant ya se va pedre al chapurriau antic o llengua romana. Aixó va passá en moltes datres paraules, com pon, fon, Fonsalada, Foncuberta.)

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2

2. Tant, Tan, adj., lat. tantus, tant, si nombreux, si grand.
Dans la langue des troubadours, le mot tant étant indéterminé, emportait avec lui l'idée du pluriel, quoique le substantif auquel il se rapportait fût au singulier. 
En Lemozi, ont a trag mant cairelh
En tanta tor, tans murs e tant anvan
Fag e desfag, e fondut tant castel,
E tant aver tolt e donat e mes,
E tant colp dat e receuput e pres,
E tanta fam, tanta set et tant son.
Bertrand de Born: Quan la novella.
En Limousin, où il a tiré maints carreaux en si nombreuses tours, si nombreux murs et si nombreuses fortifications fait et défait, et renversé si nombreux châteaux, et si nombreuses richesses enlevé et donné et dépensé, et si nombreux coups donné et reçu et pris, et si grande faim, si grande soif et si grand sommeil.

catalán = castellano, Cathelongne, Castelongne

Tanta veuva, tant orfe cosselhar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Tant de veuves, tant d'orphelins protéger.
ANC. FR.
Nobles et renoumez de tantes victoires.
Duquel nous avons là dessus parlé tantes foiz.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 211 et 210.
Subst. Qui no sap devezir
Tantz d' entre tantz.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Qui ne sait diviser tant d'entre tant.
Loc. Ben l' amav' ier, huey l' am dos tans.
E. Fonsalada: De bon luec.
Je l'aimais bien hier, aujourd'hui je l'aime deux (fois) autant.
Me fauc trop piech qu' elha no m fai cen tans.
G. Faidit: Tant a ponhat.
Je me fais bien pire qu'elle ne me fait cent (fois) autant.
Don ja bes non li venha
Ses mil tans de dolor.
Pons de Capdueil: Ben es folhs.
Dont jamais bien ne lui vienne sans mille (fois) autant de douleur.
ANC. FR. Et si disoies que cent tans
Ere plus bele et plus plesans
Que pucele que tu séusses,
Tu iez plus bele et plus plesans
Que cele n'est cent mile tans
Qui cest anel m' avoit doné.
Fabl. et cont. anc., t. II, p. 425 et 422.
CAT. Tant. ESP. PORT. IT. Tanto.

3. Tantet, adv. dim., (lat.) tantillum, tantinet.
Diminutivas, coma tantet. Leys d'amors, fol. 100.
Diminutives, comme tantinet.
PORT. Tantino.

4. Aitant, Aytant, Aitan, Aytan, adv., autant, tant, si.
Pus lo mals aitan bos m' es,
Bos er lo bes apres l' afan.
B. de Ventadour: Non es.
Puisque le mal m'est si bon, bon sera le bien après la peine.
Aitant, ses plus, viu hom quant viu jauzens.
Sordel: Aitant ses.
Autant, sans plus, vit homme quand il vit joyeux.
Adv. comp. Aitan tost el va mandar. Philomena.
Aussitôt il va mander.
Ab aitan m' er grans gautz totz mals que m' en avenha.
Guillaume de Saint-Didier: Pus tan.
Partant me sera grande joie tout mal qui m'en advienne.
Ieu, senher, puesc mi d' aitan vanar
Qu' en vostra cort ai saubut gent estar.
Rambaud de Vaqueiras: Honrat marques.
Moi, seigneur, je puis d'autant me vanter que j'ai bien su me tenir dans votre cour.
Prép. comp.
Quascus pot laissar en son linhatge
Aitant d' efans que l' us puesc' esser pros.
Bertrand de Born: Bel m' es quan.
Chacun peut laisser dans sa lignée autant d'enfants que l'un puisse être preux. 
Conj. comp. Aitan com al premer dia.
Cadenet: Oimais m' auretz.
Autant comme au premier jour.
Aitan vezins com es lo degs de l' ongla.
A. Daniel: Lo ferm voler.
Aussi voisin comme est le doigt de l'ongle.
Aitant quant mars ni terra pot tener.
G. Faidit: A lieis cui am.
Autant que mer et terre peut contenir.
Cascun (cascum) de nos em en aitant plus nobles e plus autz en cant plus propriamen porta en si aquesta image. V. et Vert., fol. 33.
Chacun de nous nous sommes en autant plus nobles et plus élevés en quand (que) plus proprement il (chacun) porte en soi cette image.
ANC. ESP. 
Atan malos ensiemplos non fagades sobre nos.
Poema del Cid, v. 2741.
ANC. CAT. Aytant.

5. Aitant, Aytant, Aitan, Aytan, adj., tant, si nombreux, si grand.
Aytantas bonas cansos  
E tanz bon mot aurai fay.
B. de Ventadour: Aitantas. Var.
Si nombreuses bonnes chansons et si nombreux bons mots j'aurai fait.
Avia mogut tempestas e fachas aytantas naus perir. V. et Vert., fol. 98.
Il avait mû tempêtes et fait périr si nombreux navires.
Loc. Que no sia cortes e gens parlans...
E no valha ab amor cent aitans
No faria, s' estav' en so cabal.
Cadenet: Meravilh me.
Qu'il ne soit pas courtois et bien parlant... et ne vaille pas avec amour cent (fois) autant qu'il ne ferait, s'il était avec son chetel.
Ie us amava mil aitans mais que me.
Beranger (Berenger, Berenguer) de Palasol: Bona domna.
Je vous aimais mille (fois) autant plus que moi.
ANC. CAT. Aytant.

6. Atretant, Atretan, adv., autant, tout autant, aussi.
Pus qu' atretant es ves Dieus encolpatz
Selh que manten lairon quon es lo laire.
P. Cardinal: Un sirventes vuelh.
Puisqu'autant est vers Dieu inculpé celui qui soutient voleur comme est le voleur.
A celat l' am atretan, 
Fe qu' ieu li dey, 
Cum s' agues fait son drut de mey.
P. Rogiers: Per far.
En secret je l'aime tout autant, foi que je lui dois, comme si elle eût fait son amant de moi.
ANC. FR. Car il n'est riens ou monde que Diex autretant hace.
Jehan de Meung, Test., v. 1536.
(chap. Atretán.)

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html