Mostrando las entradas para la consulta Carrégalo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Carrégalo ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

miércoles, 15 de julio de 2026

Temple, Templier - Temprar, Trempar

Temple, s. m., lat. templum, temple.
Intran el temple de Lerins. V. de S. Honorat.
(chap. Entren al temple o templo de Lerins.)
Entrent au temple de Lérins.
Trobero Pilat denan lo temple de Salomo.
(chap. Van trobá a Pilatos dabán del temple de Salomón.)
Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 3.
Trouvèrent Pilate devant le temple de Salomon.
- L'ordre des chevaliers de ce nom.
Dizon qu' elh soana lo Temple e l' Espitals.
Sordel: Sol que m' afi.
Ils disent qu'il dédaigne le Temple et l'Hôpital.
CAT. Temple. ESP. PORT. Templo. IT. Templo, tempio. (chap. Temple, temples; templo, templos; templari, caballé de la orden dels templaris.)

La cova de Santolaria.

2. Templier, s. m., templier.
Tolc Popius als templiers d' Escalona.
Giraud de Calanson: Sitot s' esfortz.
Enleva Popius aux templiers d'Ascalon.
CAT. Templaris. ESP. PORT. Templario. IT. Tempiere. (chap. Templari, templaris.)

3. Contemplacio, Contemplatio, Contemplacion, s. f. contemplationem, contemplation.
Estamen de contemplacio. V. et Vert., fol. 101.
État de contemplation.
CAT. Contemplació. ESP. Contemplación. PORT. Contemplação. IT. Contemplazione. (chap. Contemplassió, contemplassions.)

4. Contemplatiu, adj., lat. contemplativus, contemplatif.
Vita contemplativa esta en doas cauzas. V. et Vert., fol. 83.
La vie contemplative est dans deux choses.
CAT. Contemplatiu. ESP. PORT. IT. Contemplativo. (chap. Contemplatiu,  contemplatius, contemplativa, contemplatives.)
5. Contemplar, v., lat. contemplari, contempler.
Contemplar ni agardar Deu. Trad. de Bède, fol. 47.
(chap. Contemplá y aguaitá (mirá) a Deu.)
Contempler et regarder Dieu.
Per miels contemplar. Leys d'amors, fol. 148.
Pour mieux contempler.
CAT. ESP. PORT. Contemplar. IT. Contemplare. (chap. Contemplá: contemplo, contemples, contemple, contemplem o contemplam, contempléu o contempláu, contemplen; contemplat, contemplats, contemplada, contemplades; contemplaré; contemplaría; si yo contemplara.)

6. Contemplador, s. m., lat. contemplator, contemplateur.
Angels... de Dieu... perpetuals contempladors.
(chap. Angels... de Deu... perpetuals contempladós.)
Eluc. de las propr., fol. 13.
Anges... de Dieu... perpétuels contemplateurs.
CAT. ESP. PORT. Contemplador. IT. Contemplatore. (chap. Contempladó,  contempladós, contempladora, contempladores.)


Temprar, Trempar, v., lat. temperare, tempérer, adoucir.
Sapchas arpar
E ben temprar
L' arguimela.
Giraud de Calanson: Fadet joglar.
Saches jouer de la harpe et bien modérer le gosier.
Part. pas. Entro que sia ben tempratz,
No trop freid, ni trop acalinatz.
(chap. Hasta que estigue ben templat, no massa fret, ni massa acalinat : calén, escofat, acalentat, calentat.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Jusqu'à ce qu'il soit bien tempéré, non trop froid, ni trop échauffé.
Non es trop cautz ni trop fregz, mays de trempada qualitat.
V. et Vert., fol. 59.
N'est trop chaud ni trop froid, mais de qualité tempérée.
Fig. Savia, en sos faygs temprada. Brev. d'amor, fol. 19.
Sage, en ses actions tempérée.
CAT. ESP. PORT. Temperar. IT. Temperare. (chap. Templá, temperá, trempá.)

2. Tempradamens, adv., modérément.
Deu hom viure tempradamens e per mesura. V. et Vert., fol. 101.
(chap. Se té que viure templadamen : temperadamen : trempadamen y en mida.)
On doit vivre modérément et avec mesure.
ANC. FR. Je feroie bien tel chose temprement.
Poëme d'Hugues Capet, fol. 15.
CAT. Tempradament, temperadament. ESP. Temperadamente, templadamente. PORT. Temperadamente. IT. Temperatamente.
(chap. templadamen, temperadamen, trempadamen : moderadamen : en mida.)

3. Tempre, s. m., tempérament, modération, mesure.
Qui en manjar non met tempre.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Qui à manger ne met pas de modération.
Cel que no sap tener lo tempre de sa vida. Trad. de Bède, fol. 56.
Celui qui ne sait pas tenir la mesure de sa vie.
CAT. ESP. PORT. Temple. (chap. Tempre, tempres; trempe, trempes; temple, temples; mida, mides; moderassió, moderassions.) 

4. Tempransa, Tempranssa, s. f., lat. temperantia, tempérance, mesure, 
adoucissement.
Aytal sadollamen e tal cofort met lo S. Esperit en cor, que es perfietz en tempranssa. V. et Vert., fol. 105.
Pareil rassasiement et tel confort met au coeur le Saint-Esprit, qui est parfait en tempérance.
Lo sanhs om lhi a fah de ben tempransa. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 84.
Le saint homme lui a fait de bien adoucissement.
CAT. Temperancia, templansa. ESP. Templanza. PORT. Temperança. 
IT. Tempranza, temperanza. (chap. Templansa, templanses.)

5. Tempramen, s. m., lat. temperamentum, tempérament, modération.
Garda mezura e tempramen en totz sos portamens.
Sobrietatz met tempramen en beure et en manjar.
V. et Vert., fol. 105.
Garde mesure et tempérament dans toutes ses habitudes.
La sobriété met modération à boire et à manger.
ANC. CAT. Temprament. CAT. MOD. Temperament. ANC. ESP. Templamiento. (ESP. MOD.) PORT. IT. Temperamento. (chap. Tempramén, tempramens; templamén, templamens; temperamén, temperamens.)

6. Tempradura, s. f., attente, temporisation.
Enueia m longua tempradura.
Le Moine de Montaudon: Mout m' enueia.
M'ennuie longue attente.
Ieu dic que malaventura
Done Dieus a sa tempradura.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Je dis que mésaventure donne Dieu à sa temporisation.
ESP. Templadura. IT. Temperatura. (chap. Templadura, templadures; trempadura, trempadures.)

7. Temperatiu, adj., températif, propre à tempérer.
De influencias celestials temperativa. Eluc. de las propr., fol. 149.
D'influences célestes températive.
(chap. Temperatiu, temperatius, temperativa, temperatives.)

8. Atemprar, Atrempar, v., modérer, tempérer.
La freidor de la luna e del aire atrempa cela calor.
Atrempet lo so de la halena.
Liv. de Sydrac, fol. 56 et 60.
La fraîcheur de la lune et de l'air tempère cette chaleur.
Modéra le son de l'haleine.
Fig. Atempra l' alegreza de son front. Trad. de Bède, fol. 69.
Modère l'allégresse de son front.
- Régler, mesurer.
Per atemprar drechura,
Te fes maire del filh sieu.
G. Riquier: Sancta Verges (verge).
Pour régler droiture, il te fit mère du sien fils.
Atempra ton cor a ben e a mal. Trad. de Bède, fol. 69.
Mesure ton coeur à bien et à mal.
- Modifier. 
Non atemprar las Escripturas ab ton sen. Trad. de Bède, fol. 82.
Ne pas modifier les Écritures avec ton sens.
- Disposer.
Las gatas e 'ls engens atempren per mei l' ost. Guillaume de Tudela.
Les chattes et les engins ils disposent au milieu de l'armée.
- Adoucir, calmer.
Creys d' amicx, et atempr' els enicx.
Atremparia si 'l talens.
G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.
Il accroît en amis, et adoucit les méchants.
Le désir se calmerait.
Part. pas. Plus atrempatz en calor.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Plus tempéré en chaleur.
Votz... atrempada entre grossa e graila. Liv. de Sydrac, fol. 127.
Voix... tempérée entre grosse et grêle.
Es, ab sen, curos et atempratz.
G. Riquier: Tant m' es.
Il est, avec sens, soigneux et modéré.
ANC. FR. E li reis, quant l'oï dire,
En atrempa vers lui son ire.
Roman de Rou, v. 15779.
Adonc atremperoiz la doulour de ta malvaise feme.
Trad. de S. Bernard, Montfaucon. Bibl. bibl., p. 1386.
Artaxerxes, au contraire, plus doulx et plus attrempé en toutes ses actions. 
Amyot, Trad. de Plutarque. Vie d'Artaxerxes.
CAT. ESP. Atemperar. IT. Attemperare. (chap. Atemprá; atrempá; atemperá; temperá; calmá; baixá la temperatura : entibiá : arrefredá.)

9. Atempradamen, Atrempadamen, adv., modérément.
Qui parla atempradamen es molt sabis. Trad. de Bède, fol. 34.
(chap. Qui parle atempradamen : atrempadamen : moderadamen es mol sabio o sabut; com Pedro Saputo.)
Qui parle modérément est moult sage.
Vis es bos per las savias gens, que lo bevo atrempadamen e a razo.
Liv. de Sydrac, fol. 101.
Le vin est bon pour les gens sages, qui le boivent modérément et raisonnablement.
ANC. FR. Tu endures et endureras attrempéément et sagement toutes les choses qui te adviennent.
Laurent de Premier Faict, trad. de la Vieill. de Cicéron, p. 5.
CAT. Atempradament, atemperadament. (chap. atempradamen, atrempadamen, atempladamen : moderadamen : en moderassió.)

10. Atempre, Atrempe, s. m., proportion, complexion, qualité.
Lor semensa es de bon atrempe. Liv. de Sydrac, fol. 27.
(chap. La seua llaó es de bon tempero.)
Leur semence est de bonne qualité.
Bos atempres e douzors.
Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.
Bonne qualité et douceur.

11. Atempransa, Atrempansa, s. f., proportion, modération, tempérance, 
complexion.
Manten atempransa e de cors e de lengua. V. de S. Honorat.
(chap. Manté atempransa o atrempansa tan de cos com de llengua. Esta frasse no se referix a Juaquinico Monclús de la Ascuma de Calaseit.)
Maintient tempérance et de corps et de langue.
Can lo cors es de bona atrempansa. Liv. de Sydrac, fol. 28.
Quand le corps est de bonne complexion.
ANC. FR. Atemprance, sens et raisons. Roman du Renart, t. IV, p. 176.
Telle réponse est pleine de certaine modestie et attrempance. 
Macault, Tr. des Apopht., fol. 30.

12. Atempramen, Atrempamen, s. m., proportion, tempérament, modification.
Que fass' al papa metr' atempramen
En so don an li clerc e 'l laic conten.
Guillaume de Montagnagout: Per lo mon.
Qu'il fasse au pape mettre tempérament en ce dont les clercs et les laïcs ont contestation.
Per l' atrempamen de naturas. Liv. de Sydrac, fol. 28.
Par la proportion de natures.
ANC. FR. Une modération et attemprement de voluptés. 
Amyot, trad. de Plutarque, Morales, t. I, p. 182.
IT. Attemperamento. (chap. Atempramén, atrempamén.)

13. Destemprar, Destrempar, v., dérégler, désordonner, perturber.
Part. pas. Es adonc l' aire, so sapchatz,
Mout caut e sec c destrempatz.
Brev. d'amor, fol. 37.
Est alors l'air, cela sachez, moult chaud et sec et perturbé.
Contra calors destempradas. V. et Vert., fol. 47.
Contre chaleurs désordonnées.
ANC. FR. Li airs fu celle année plus désatemprés que il souloit.
Chr. de Fr., Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 253.
Tolt li s'atrempée valor
Par sa destrempée chalor.
Roman de la Rose, v. 6190.
ANC. CAT. Destemprar, destrempar, destemplar. ESP. Destemplar. PORT. Destemperar. IT. Distemprare, distemperare. (chap. Destemprá, destrempá, destemplá.)

14. Destempransa, Distempransa, s. f., déréglement, perturbation, désordre.
Per destempransa... d' humors.
(chap. Per destempransa o destemplansa ... de humors : liquits dels cos. No confondre o confundí en lo humor en chapurriau, com lo de Groucho Marx.)
Per distempransa de calor et humor.
Eluc. de las propr., fol. 79 et 94.
Par perturbation... d'humeurs.
Par désordre de chaleur et d'humeur.
CAT. Destrempansa, destemplansa. ESP. Destemplanza. PORT. Destemperança. IT. Distemperanza. (chap. destempransa, destempranses; destemplansa, destemplanses; perturbassió; desorden, desordens; se fa aná cuan un está dolén, cuan té fret, o suós, o diarrea. Carrégalo suposo que estabe destemplat, destrempat, destemprat, antes o abans de estirá la garra.)

15. Destemprament, Destempramen, s. m., dérangement, perturbation, déréglement.
Per destempramen de las quatre humors. V. et Vert., fol. 60.
Par perturbation des quatre humeurs.
Febre ve per destemprament del cor.
(chap. La fiebre ve per destempramén, destrempamén, destemplamén del cor.)
Eluc. de lus propr., fol. 87.
Fièvre vient par déréglement du coeur.
CAT. Destrempament. ANC. ESP. Destemplamiento. PORT. Destemperamento. IT. Distemperamento. (chap. destempramén, destrempamén, destemplamén; destempramens, destrempamens, destemplamens.)

16. Sobretemprar, v., sur-tempérer, sur-modérer, tempérer, modérer beaucoup. 
Part. pas. Fai lo cor sobretemprat... en totas causas. V. et Vert., fol. 102.
Rend le coeur sur-modéré.… en toutes choses.
Ver,... es temps entre caut et freg sobretemprat. Eluc. de las propr., fol. 122.
Printemps... c'est temps entre chaud et froid sur-tempéré.
(chap. Sobretemprá, sobretrempá, sobretemplá. La primavera es tems entre caló y fret sobretemprat, sobretrempat, sobretemplat.)

Temprar, Trempar, v., lat. temperare, tremper.
Pueis las faretz en mel trempar.
Ab aigua cauda la trempatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis vous les ferez en miel tremper.
Avec eau chaude vous la trempez.
- En parlant des métaux, donner la trempe.
Part. pas. Mala nuec aia qui te fes
Aital elme aissi trempat.
(chap. Mala nit tingue qui te va fé tal casco així o aixina trempat.)
Roman de Jaufre, fol. 13.
Male nuit ait qui te fit pareil heaume ainsi trempé.
Cascus tenc son bran nut, de bon acier temprat.
(chap. Cadaú teníe son gaviñet despullat, de bon acero temprat.)
Roman de Fierabras, v. 370.
Chacun tint son glaive nu, de bon acier trempé.
Fig. Ab un cairel de plazensa
Fabregat el foc d' amor,
Temprat de doussa sabor.
P. Vidal: Tant an ben.
Avec un dard de plaisir fabriqué au feu d'amour, trempé de douce saveur.
CAT. Trempar. ESP. Templar. PORT. Temperar. IT. Temprare.
(chap. Trempá, temprá, templá, temperá.)

2. Destemprar, Destrempar, v., détremper.
Ab sal et ab vinagre o a fayt destemprar. Roman de Fierabras, v. 3349.
(chap. En sal y en vinagre u ha fet destemprá o destrempá o destemplá o destemperá.)
Avec sel et avec vinaigre il l'a fait détremper.
Pueis ab lo vi o destrempatz.
(chap. Después en lo vi u destrempéu o destrempáu, destempléu o destempláu, destrempéu o destrempáu.)
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis avec le vin vous le détrempez. 
Aygas de plueia destremperon tot lo terrador. Carya Magalon., p. 3.
Eaux de pluie détrempèrent tout le terroir.
CAT. Destrempar. ESP. Destemplar. PORT. Destemperar. IT. Distemprare.
(chap. destemprá, destrempá, destemplá, destemperá. Ara la conjugassió de destemplá, destemplás: yo me destemplo, destemples, destemple, destemplem o destemplam, destempléu o destempláu, destemplen; destemplat, destemplats, destemplada, destemplades; destemplaré; destemplaría; si yo me destemplara y estirara la garra, datres continuaríen parlán y escribín lo chapurriau.)

CHAMPOUIRAU (rom. Champoiral) n. de l. et s.m. Champoiral (Gard) On appelle ansi "champouirau" ou "champourrau" un jargon composé d'espagnol, d'italien, de portuguès et de provençal, parlé par des étrangers que frequentent nos côtes. On donne le même nom à ces étrangers.

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html