Mostrando las entradas para la consulta Aragón Valencia ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Aragón Valencia ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

sábado, 19 de septiembre de 2026

Francisco Javier Lázaro Gimeno, Cataluña, moneda medieval

Javier Lázaro: "La palabra ‘Cataluña’ no aparece en ninguna moneda medieval".

Francisco Javier Lázaro Gimeno


Nacido en Calatayud, Francisco Javier Lázaro Gimeno ejerce de asesor laboral desde 1976 en su despacho en Zaragoza. Cursó estudios de graduado social en la Universidad de Zaragoza, es Titulado Superior en Relaciones Industriales y también experto internacional por la Universidad de Alcalá de Henares. Licenciado en Ciencias del Trabajo por la Universidad Internacional de Cataluña, cursando el programa de doctorado en la Universidad Abad Oliba, es aficionado a la numismática desde hace décadas. Ahora acaba de publicar un libro en el que recorre el pasado de Aragón a través de sus monedas: 'Cincuenta monedas que cuentan la historia de Aragón' (Editorial Comuniter). 

'Cincuenta monedas que cuentan la historia de Aragón' (Editorial Comuniter).


¿Qué se considera ‘moneda aragonesa’?

La acuñada por los Reyes de Aragón. La celtíbera, romana, visigoda y árabe no lo es, en sentido estricto, aunque se acuñara en territorio que hoy es Aragón. La moneda aragonesa surgió en el reinado de Sancho Ramírez, a partir de 1085, en un periodo de esplendor del reino y de la ciudad de Jaca. Las primeras acuñaciones de Jaca se hicieron en unas casas frente a la catedral, y se cree que la primera moneda jaquesa pudo acuñarse en 1077, coincidiendo con la concesión del fuero de Jaca.

¿Cómo eran esas monedas?

El dinero jaqués era de vellón (aleación de plata y cobre) y tenía ley cuaternal: una parte de plata por dos de bronce. Pesaba teóricamente 1,08 gramos, y tenía un divisor, el óbolo o miaja. De ahí viene la expresión, que aún se emplea, de ‘Dame una miaja de...’, porque con el paso del tiempo tuvo una peor aleación y peso.

El sueldo jaqués...

No existió nunca como moneda, era una unidad de cuenta que equivalía a 12 dineros. El dinero jaqués es una moneda con una larga pervivencia en el tiempo, llega hasta el reinado de Felipe V.

Usted extrae mucha información de las monedas.

Porque en ellas nada es casual, todo tiene una motivación. Por ejemplo: cuando empezó a representarse de forma habitual el rey aragonés coronado fue con Pedro II, y era porque el monarca había viajado a Roma y había sido coronado allí por el Papa, ceremonia que luego se repetiría en la catedral del Salvador de Zaragoza. Otro ejemplo: cuando años más tarde Pedro III tuvo problemas con el Papa, hasta el punto de que llegó a ser excomulgado, mandó que en las monedas se incluyeran junto a su título leyendas como ‘por la gracia de Dios’, o ‘el mayor poder está en Dios’, para minimizar así la influencia del Papa.

LA CORONACIÓN DE PEDRO II EN ROMA

A usted le sirven incluso para desmontar algunos de los mitos de los nacionalismos.

tv3, 3%, aborregamiento masivo

Las monedas reflejan periodos de esplendor y de crisis, son el legado de cada época y nos dan información que a menudo no viene en otro tipo de documentos, o estos no son de la misma época, condición que sí ostentan las monedas. Durante siglos han sido la máxima expresión del poder político y el principal medio de propaganda de reyes y emperadores. El Rey aragonés acuñó monedas en todos los territorios que se fueron incorporando a la Corona, y en todas se plasmaba la denominación del monarca como rey de Aragón, que era el principal de los títulos, si bien se añadían en segundo lugar otros títulos y símbolos diferentes a los utilizados en Aragón. En territorios que hoy no son Aragón circulaba moneda aragonesa. Incluso en la propia Lérida, porque los aragoneses la consideraban una ciudad aragonesa, y allí el Rey de Aragón acuñó dinero jaqués. La palabra ‘Cataluña’ no aparece en ninguna moneda medieval, puesto que este nombre fue un concepto geográfico. Lo que existió fue el Condado de Barcelona.

Las monedas desmienten las manipulaciones...

Por supuesto. Por ejemplo: es un error y una manipulación la manía que tienen en Barcelona de restar un ordinal a los ‘pedros’ y ‘alfonsos’.
El condado de Barcelona nunca tuvo como rey a Pedro I o a Alfonso I. en cualquier caso se les podría citar con ese numeral si se les citara como ‘condes’ de Barcelona. Esta manía explica que a los reyes de la corona de Aragón haya tenido que ponérseles un adjetivo (el Cruel, el Magnánimo etc. ..) para poder entendernos.

Rey de Aragón, Valencia, Mallorca, Cerdeña y Córcega, Conde de Barcelona, Rosellón y Cerdaña.

Y también evidencian olvidos.

Claro. Casi nadie menciona que Alfonso I el Batallador acuñó moneda en Castilla. En ellas aparecía él solo o junto a su esposa Urraca, por cuyo matrimonio fue coronado Rey de Castilla. La historiografía castellana lo ha ninguneado, cuando debería haber pasado a la historia como Alfonso VII, título que más adelante recayó en su hijastro, Alfonso Raimúndez.

En su libro recoge muchos datos curiosos, como que en el valle de Arán circuló moneda aragonesa.

Y allí Alfonso el Batallador era reconocido como rey. Primero como reino, y luego como Corona, Aragón intentó crear un estado a caballo de los Pirineos, como habían hecho los visigodos, y la moneda aragonesa circuló y fue acuñada en diversos lugares de lo que hoy día es Francia, o en los reinos de Sicilia, Nápoles, Córcega...

¿Cuándo aparecen las barras en una moneda de Aragón?

Todos los símbolos del actual escudo de Aragón han tenido su representación numismática y su explicación en la oportunidad del momento. Con Jaime I el Conquistador se introdujo la representación de las barras en una moneda acuñada en Barcelona, que era de mala calidad y tuvo que ser retirada. Mi teoría al respecto es que el monarca quiso utilizar el símbolo real para justificar la acuñación. En las monedas acuñadas en Aragón las barras no aparecen hasta que Juan II acuña algunas de plata diferentes a las habituales. El árbol de Sobrarbe aparece en la moneda de Aragón en el año 1612, durante el reinado de Felipe II de Aragón y III de Castilla; y la cruz de San Jorge y las cuatro cabezas con Carlos I y Juana la Loca y, como esta seguía siendo reina, se la representaba junto a su hijo y se les citaba como ‘Ioana et Karolvs’ como si ambos reinaran en común, cuando no era así.

Carlos II, Barcino civi, ciudad de Barcelona, 1674.

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex, Carlos II, rey, Carles II, rei

lunes, 7 de septiembre de 2026

Los editores de libros de texto, hartos del cachondeo autonómico.

 
"En España tenemos 17 sistemas educativos totalmente descoordinados unos de otros.
En Cataluña nos piden no hablar nada de los Reyes Católicos pero sí de una supuesta 'Corona catalano-aragonesa' que nunca existió".
 
En Cataluña nos piden no hablar nada de los Reyes Católicos pero sí de una supuesta "Corona catalano-aragonesa" que nunca existió.


El archivero acomplejado que intentó reescribir la historia de Cataluña para igualarla al Reino de Aragón.

 
 
Próspero de Bofarull y Mascaró, Colección Corona Aragón, tomo VIII (8)
 
​La pregunta que acompleja al nacionalismo: ¿por qué Cataluña nunca fue un reino, pero Aragón y Valencia sí? (y Mallorca, etc.)
 
Reyes Católicos, embajada de España en Roma, aguilucho, águila imperial


También su hijo Manuel Bofarull Sartorio continuó con la imbecilidad del padre.

 

PUBLICADA DE REAL ORDEN
POR
SU ARCHIVERO,
D. MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO.
TOMO XXVII.

OPÚSCULOS INÉDITOS DEL CRONISTA CATALÁN
PEDRO MIGUEL CARBONELL,
ILUSTRADOS Y PRECEDIDOS DE SU BIOGRAFÍA DOCUMENTADA
POR
D. MANUEL DE BOFARULL Y DE SARTORIO,
ARCHIVERO DEL GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN, SOCIO CORRESPONDIENTE DE LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, DE NÚMERO DE LA DE BUENAS LETRAS DE BARCELONA Y DE OTRAS CORPORACIONES LITERARIAS.

TOMO I.

BARCELONA.
EN LA IMPRENTA DEL ARCHIVO.
1864.

Manuel Bofarull Sartorio

miércoles, 3 de junio de 2026

Solvre, Solver

Solvre, Solver, v., lat. solvere, délier, absoudre, délivrer, résoudre.
Qu' en cel et en terra pogues
Solver quascun de sos peccatz.
Pons de Capdueil: En honor del. 
Qu'en ciel et en terre il pût absoudre chacun de ses péchés.
Totas questios
El solvia.
B. Carbonel: S' ieu anc.
Toutes questions il résolvait.
 
Solvre, Solver, v., lat. solvere, délier, absoudre, délivrer, résoudre.
 
Ja, per plag que m' en mueva,
No m solvera de son liam.
Le Comte de Poitiers: Farai chansoneta.
Jamais, pour querelle qu'elle m'en suscite, je ne me délivrerais de son lien.
A qui poder es datz
De liar e de solvre cal que sia 'l peccatz
D' eretic o de baudes o dels essabatatz.
Izarn: Diguas me tu.
A qui pouvoir est donné de lier et de délier quel que soit le péché d'hérétique ou de vaudois ou des ensabatés.
Part. pas. Sia de part mi souta,
Qu' ieu m tenc de part lieis per soutz.
Giraud de Calanson: Ara s' es ma.
Qu'elle soit de par moi déliée, vu que je me tiens de par elle délié.
ANC. FR.
Par exemple d'autruy faiz soudre la question.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 292.
Si c'est quelque question difficile à soudre... lui-même te la soudra.
Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 38.
Ledict Panurge solut très bien le problème.
Rabelais, liv. II, ch. 16.
Tant et sy longuement qu'ilz seront solz et payés de tout.
Charte de Valenciennes, p. 33.
ESP. PORT. Solver. IT. Solvere. (chap. solusioná un problema; absoldre los pecats; resoldre una derivada o integral; disoldre una grassiosa de paperet en aigua, o un catalanista en ássit sulfúric : de sofre, que ham vist mes amún.)
 
2. Solutio, Solution, s. f., lat. solutionem, solution, dénouement d'une difficulté. 
De tot li dis sant Honoratz
Solutions e veritatz.
V. de S. Honorat.
(chap. De tot li va di san Honorat solusions y verdats.)
De tout saint Honorat lui dit explications et vérités.
- Séparation des parties.
Quan accideys solucio de continuitat en una de aquestas cartilages.
Trad. d'Albucasis, fol. 20.
Quand arrive solution de continuité en un de ces cartilages.
- Relâchement.
Fort solucio de ventre. Trad. d'Albucasis, fol. 9.
Fort relâchement de ventre.
- Paiement, acquittement.
En solution et en paga. Tit. de 1287. DOAT, t. XI, fol. 24.
En acquittement et en paiement.
CAT. Solució. ESP. Solución. PORT. Solução. IT. Soluzione. (chap. Solusió, solusions; algú pronunsiará ss, entonses se escriu: solussió, solussions.)
 
3. Solvemen, s. m., acquittement, remise, décharge, quittance.
Los covinens e 'ls solvemens que las donzellas fan a paire e a maire.
Statuts de Montpellier, de 1204.
(N. E. En 1204 fue coronado rey de Aragón en Roma Pedro II, señor de Montpellier. Tenemos algún texto famoso, como el de 1196, “als presentz”; Jaime I, su hijo, aún tardaría bastante a entrar en Valencia o conquistar Mallorca. En torno al 1100 se encuentran los textos de los Vaudois, baudes, del Vaud, en Suiza, y la lengua occitana está ya más que desarrollada, con las particularidades de esa zona. En el año 842 encontramos el primer documento escrito con muchas palabras en chapurriau mezclado con latín, en Estrasburgo, los juramentos, serments en francés, Straßburger Eide en alemán.)

Les conventions et les décharges que les demoiselles font à père et à mère.
Carta del solvemen qu' el reis fes als mercadiers.
Cartulaire de Montpellier, fol. 161.
Charte de la remise que le roi fit aux marchands.
 
4. Solutiu, adj., solutif, propre à dissoudre, à résoudre.
Confections de medicinas solutivas. Fors de Bearn, p. 1078.
(N. E. En el texto que edito, Bearn sale con tilde, Béarn, y sin ella, Bearn; suelo dejar el texto tal como lo leo en el PDF. Bearne.)
Confections de médecines solutives.
Subst. Deves uzar de solutius. Eluc. de las propr., fol. 97.
Vous devez user de solutifs.
CAT. Solutiu. ESP. IT. Solutivo. (chap. Solutiu, solutius, solutiva com la lejía, solutives; disolutiu, disolutius, disolutiva, disolutives; purgán, purgans, purganta, purgantes; purgatiu com mesclá servesa en lleit, purgatius, purgativa com la ruda, herbes purgatives com la ortiga, ortigues, fetes en sopa o crema.)
 
5. Absolvre, Absolver, Assolver, v., lat. absolvere, absoudre, délier, dégager. 
Lo poder m' era donatz
D' absolver las gens dels peccatz.
(chap. Lo poder me ere donat de absoldre a la gen (les gens) dels pecats.)
V. de S. Honorat.
Le pouvoir m'était donné d'absoudre les gens des péchés.
- Expliquer, interpréter, résoudre.
Que li absolveson aquel somni, e negun no lo li saup absolvre.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 6.
Qu'ils lui expliquassent ce songe, et nul ne le lui sut expliquer.
Que d' infra aquel temps absolvessan las questions.
Hist. de la Bible en prov., fol. 79.
Que depuis ce temps ils résolussent les questions.
- Livrer, délivrer.
Vendero e donero, gurpiro et absolvero a 'N Ratier.
Tit. de 1198. Arch. du Roy., Toulouse, J. 328.
Vendirent et donnèrent, délaissèrent et livrèrent au seigneur Ratier.
Part. pas. Era sui assoutz en amor.
Bertrand de Born: Cortz e guerras.
Maintenant je suis délié en amour.
Es absolt del sagramen. L' Arbre de Batalhas, fol. 220.
Il est dégagé du serment.
Subst. O ab assout o ab beur' o ab manjar.
P. Cardinal: Un sirventes.
Ou avec absout (absolution) ou avec boire ou avec manger.
- Absolu, terme de grammaire.
Son apelat absout, quar ne son tengut de regir acusatiu. Leys d'amors, fol. 43. 
Ils sont appelés absolus, parce qu'ils ne sont pas tenus de régir l'accusatif.
ANC. FR. Et se confessa à moy, et je li dis: Je vous asolz de tel pooir comme Dieu m'a donné. Joinville, p. 76.
Et li absolurent du serment qu'il avoit fait aux Anglois.
Monstrelet, t. II, fol. 119.
Absolu m'a de mes péchiés. Roman de la Rose, v. 11309.
Tant et si longuement qu'il sera asolz et payés de toute ladite depte.
Charte de Valenciennes, p. 401.
ANC. CAT. Absolrer. CAT. MOD. Absoldrer. ESP. PORT. Absolver. IT. Assolvere. 
(chap. Absoldre : absolbo o absolgo, absols, absol, absolbem, absolbéu, absolen; absolt, absolts, absolta, absoltes.)
 
6. Absolutio, s. f., lat. absolutio, absolution, décharge.
Covinens et absolutios las quals fan las donzellas al paire et a la maire.
Cout. d'Alais, Arch. du Roy., K. 704.
Conventions et décharges lesquelles font les demoiselles au père et à la mère.
Loc. Li dona absolutio. Brev. d'amor, fol. 116.
Lui donne absolution.
CAT. Absolució. ESP. Absolución. PORT. Absolução, absolvição. IT. Assoluzione. 
(chap. Absolusió, absolusions; absolussió, absolussions.)
 
7. Absolvement, Absolvemen, s. m., absolution.
L' absolvemens del capela. Brev. d'amor, fol. 116.
(chap. L'absolusió del capellá; absolvemén, absolvemens.)
L'absolution du chapelain.
- Quittance.
An donat... per aquest absolvement, cent sols.
(chap. Lo chapurriau de fa 920 añs lo podéu escriure vatros mateixos, que se entén mol be.)
Tit. de 1106. DOAT, t. CXIV, fol. 224.
Ont donné... pour cette quittance, cent sous. 
ANC. ESP. Absolvimiento. (chap. absolvemén, absolvemens; absolvimén, absolvimens; absolusió o absolussió.)
 
8. Absolut, adj., lat. absolutus, absolu, terme de grammaire.
Noms absolutz, es aquel qu' om per lui meteysh enten ses ajustamen d' autre. 
Leys d'amors, fol. 48.
Nom absolu, c'est celui qu'on entend par lui-même sans adjonction d'autre.
CAT. Absolut. ESP. PORT. Absoluto. IT. Assoluto. (chap. Absolut, absoluts, absoluta, absolutes; nom absolut, es aquell que se entén per nell mateix sense ajuntamén datre.)
 
9. Absolutament, Absolutamen, adv., absolument, parfaitement, entièrement.
Cum aquo no sia absolutament vertatz. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
(chap. Com aixó - assó, açó - no sigue absolutamen verdat.)
Comme cela ne soit pas entièrement vérité.
- En terme de grammaire, il se disait d'un nom ou d'un verbe employé sans régime:
Si us ablatius es pauzatz absolutamen. Leys d'amors, fol. 56.
(chap. Si un ablatiu es posat absolutamen : sense régim o complemén.)
Si un ablatif est posé absolument.
CAT. Absolutament. ESP. PORT. Absolutamente. IT. Assolutamente.
(chap. Absolutamen o absolútamen, ya que lo acento fort cau a la u, y entonses la paraula es esdrújula y se fique tilde. A mols adverbios llargs passe lo mateix.)

 

10. Dissolvre, Dissolver, Disolvre, Disolver, v., lat. dissolvere, dissoudre, détacher, séparer.
Quan calor fa sa operacio en qualque re, dissol sas partidas.
(chap. Cuan la caló fa sa (la seua) operassió a consevol cosa, dissol les seues parts.)
Eluc. de las propr., fol. 24.
Quand la chaleur exerce son action sur quelque chose, elle dissout ses parties. 
Pren un petit de sal, e disolveys aquel. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
Prend un peu de sel, et dissout celui-là.
Part. pas. No sia deliada ni dissolta. Trad. d'Albucasis, fol. 63.
Qu'elle ne soit déliée ni détachée.
- Dérégler.
Ministrar laxatio per purgar las dissoltas humors.
Eluc. de las propr., fol. 104.
Administrer relâchement pour purger les humeurs déréglées.
ESP. Disolver. PORT. Dissolver. IT. Dissolvere. (chap. Disoldre o dissoldre; desfé; deslligá; dissolt, dissolts, dissolta, dissoltes; desfet, desfets, desfeta, desfetes; deslligat, deslligats, deslligada, deslligades.)

 

11. Dissolut, adj., lat. dissolutus, détaché, dissolu, déréglé, sans mesure.
En nota de cans o de sos dissolutz. V. et Vert., fol. 88.
En note de chants ou de sons déréglés.
Rims dissolutz, en autra maniera rimas dissolutas. Leys d'amors, fol. 21.
Rimes dissolues, en autre manière rimes dissolues.
- Débauché, déshonnête.
E 'ls morgues ero tuit dissolut. Cat. dels apost. de Roma, fol. 126.
Et les moines étaient tous dissolus.
CAT. Dissolut. ESP. Disoluto. PORT. IT. Dissoluto. (chap. Dissolut, dissoluts, dissoluta, dissolutes; sense mida; descabestrat, descabestrats, descabestrada, descabestrades.)
 
12. Dissolucio, Dissolutio, s. f., lat. dissolutio, dissolution, division, séparation.
Es dissolucios de vida. Trad. de Bède, fol. 31.
C'est dissolution de vie.
- Diffusion.
Dissolutios, la qual se fay per aquesta meteyssha maniera.
(chap. Dissolusió, la cual se fa de (per) esta mateixa manera.)
Leys d'amors, fol. 122. 
La diffusion, laquelle se fait par cette même manière.
CAT. Dissolució. ESP. Disolución. PORT. Dissolução. IT. Dissoluzione. (chap.  Dissolusió, dissolusions.)
 
13. Dissolutiu, adj., dissolutif, propre à dissoudre.
Cum sia per sa calor dissolutiu.
Cum tota medecina sia dissolutiva.
Eluc. de las propr., fol. 29 et 104.
Comme il soit par sa chaleur dissolutif.
Comme toute médecine soit dissolutive.
Subst. Si purga ab dissolutius. Eluc. de las propr., fol. 86.
Se purge avec des dissolutifs. 
ESP. Disolutivo. PORT. IT. Dissolutivo. (chap. Dissolutiu, dissolutius, dissolutiva, dissolutives; dissolvén, dissolvens, dissolventa o dissolvén, dissolventes o dissolvens.)
 
14. Dessoliar, v., délier, détacher, desserrer.
Part. pas. Ris, dessoliadas tas lavras. Trad. de Bède, fol. 69.
Ris, tes lèvres desserrées.
 
15. Rezolucio, s. f., lat. resolutio, résolution.
Per rezolucio de la cauza odorabla.
Neu, apres sa rezolucio, mollifica et humecta la terra.
Eluc. de las propr., fol. 16 et 137.
Par résolution de la chose odoriférante.
La neige, après sa résolution, amollit et humecte la terre.
CAT. Resolució. ESP. Resolución. PORT. Resolução, IT. Resoluzione.
(chap. Ressolusió, ressolusions; en lo cas de la neu, se fon, fondre, fondres.)
 
16. Resolutiu, adj., résolutif, propre à résoudre, à dissiper.
Aperitius, resolutius. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Apéritifs, résolutifs.
Lutz es... del gel resolutiva. Eluc. de las propr., fol. 120.
La lumière est... de gelée résolutive.
CAT. Resolutiu. ESP. PORT. IT. Resolutivo. (chap. Resolutiu, resolutius, resolutiva, resolutives. La llum es del gel resolutiva : fon lo gel, lo disipe o dissipe, lo fa marchá.)

miércoles, 27 de mayo de 2026

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

(traducsió y edissió de la entrada de la PANHC en castellá.)

Cuan escric lo gos rabiós me referixco al imbéssil de Arturico Quintanilla y Fuentecica. La rabia continuará, perque ñan bastans gossos y gosses rabiosos y rabioses que seguixen mamán de la mamella plena.

Artur Quintana Font, Arturico Quintanilla y Fuentecica; Se morirá lo gos rabiós, pero la rabia continuará.

//

Ajuntem nota de prensa, aixina com fons y enllassos.

Atentamen,

Ejecutiva (de la) PLATAFORMA ARAGONESA NO HABLAMOS CATALÁN (PANHC), no charrem catalá.

plataforma no hablamos catalán, no charrem catalá


La Generalidat finansie en 70.000 euros a dos assossiassions que tilden de “genocides” als aragonesos.

Així tapa el nacionalisme l’escut de Felip V amb l’escut de Felip V

Asseguren tamé que “desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña”.

Gabriel Rufián, la constitución española de 1978 la hicieron los fascistas, lo dice la historia contemporánea, Forges, cómic

Les entidats subvensionades, Assossiassió Catalanista del Matarraña (Ascuma) y lo Sentro de Estudis Ribagorsans, juns en lo Institut de Estudis del Baix Cinca conformen la Inissiativa Catalanista de la Franja del meu cul y editen una revista o panfleto catalanista, Tems de  la Francheta del meu cul, a la que asseguren que los aragoneses són “xenófobos, genocides y anticatalans desde fa mes de 500 añs” y que lo Gobern de Aragó “fa vore que ignore tota la legislassió mundial”.

Ademés, hasta no fa mol tems manteníen dos secsions diferentes titulades “Aragó” y, l'atra, “Paísos Cagalans”.

Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2


Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.
 
Lo escandalós es que estes entidats están finansiades tamé desde Aragón a través de les Diputassions de Huesca (Osca) y Teruel, ya que la primera es filial del Institut de Estudis Turolenses, pero són una sucursal del IEC, y, les atres dos, del Institut de Estudis alt-aragonesos.


Carlos Sancho Meix, lo parlar antic (este hombre es más tonto de lo que parece a simple vista)





El hombre andaluz no es un hombre coherente, es un hombre anárquico. Es un hombre destruido, es, generalmente, un hombre poco hecho, un hombre que vive en un estado de ignorancia y de miseria cultural, mental y espiritual. 

Segons va informá ahí (26-5-2026) Lo periódic de Cataluña, a Aragó la Generalidat de Cataluña (PSC-ERC) subvensionará en 50.000 euros a la Assossiassió Catalanista del Matarraña y, en 20.000€ al Sentro de Estudis Ribagorsans.

indulto del gobierno frentepopulista de Pedro Sánchez de Luis Companys:  un genocida.


catalanismo: fanatismo, victimismo, arrogancia, hipocresía y castellanofobia


A la página 16 del passat número de giné de 2026 de la revista - panfleto que publiquen estes assossiassions (Tems de la Franja del meu cul) se promossione lo Mapa de les puntes o sims dels Paísos Cagalans y se destaque que “la intensió de los creadós es que lo mapa sigue “una invitassió a coneixe la nassió sansera, a relligá la catalanidat, a entendre y descubrí los Paísos Cagalans hasta los seus confins. […]’”. (Dal o baix, hasta lo Vaud, a Suiza, y per baix hasta Murcia y mes abán.)

Pierre Vidal. Peire Vidal, Vidals


Senyora Reyna final resposta de hoc o de no e ab aquella expedirnos de continent los dits consellers digueren hirien fer de tot aço a la dita Senyora Reyna relacio. 

Inclús, al editorial de dita publicassió (página 3), se assegure que “A la Franja, desde la recuperassió de la democrassia, ham vist la consolidassió de una nova (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragó y Cataluña, convertida progressivamen en una frontera cada vegada mes sólida”.

En la Franja, desde la recuperación de la democracia, hemos visto la consolidación de una nueva (frontera): la frontera administrativa autonómica entre Aragón y Cataluña, convertida progresivamente en una frontera cada vez más solida


dialèctes occitans, catalan comprés 

Esta revista-panfleto que publiquen les tres assossiassions que reivindiquen lo dialecte ocsitá catalá a Aragó está tamé respaldada explíssitamen, segons apareix a la página 2, per les institussions aragoneses de la Comarca del Matarraña, la sitada Diputassió de Huesca, y per les institussions catalanes de la Diputassió de Leyda, Institut dels Estudis Ilerdencs y Generalidat de Cataluña. Curiosamen esta revisteta-panfletet suposadamen aragonesa forme part de la Assossiassió Cagalana de la Prensa Comarcal.

Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet



Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,









Ademés, esta revistota-panfletot subvensionada desde fa décades per institussions aragoneses se ha posissionat ofissialmen y, desde sempre, en contra de la tornada de los bens sacres de les parroquies aragoneses, incluín les del monasteri de Sijena. (Les leys sol están pera los que les cumplixen. En cambi, les branques, los verdangs, los vimes de sarguera están mol a ma, y no se fan aná.)

LA REINA SANCHA FUNDA EL MONASTERIO DE SIGENA  (SIGLO XII. VILLANUEVA DE SIGENA)


obras rimadas Ramon Lull, Gerónimo Rosselló, idioma catalan-provenzal, Raimundo Lulio


Desideri Lombarte Arrufat, fumán, sigarro, Peñarroya de Tastavins, dialecto catalán

Com no podíe sé datra manera, lo Ejecutiu aragonés que va sé liderat per PSOE y CHA li va consedí ex aequo lo Premio Desiderio Lombarte del añ 2021 an esta revistucha. Este premio en favor del dialecte ocsitá catalá a Aragó lo va creá al 2016, cóm no, lo Gobiarn aragonés de PSOE y CHA.

Manel Riu Fillat, no passarás fret si escomenses la "lluita" armada.


Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins, pupilo de Arturo
 
 
Aragó, a 26 de mach del añ 2026.

châtelain, chastelain, chastel, castel, castell, castiello, etc, Frederic Mistral, Felibrige


Alfonse II, Roi d'Aragon.

El más membrillo de La Codoñera: Tomás Bosque Peñarroya.


Per mantas guizas m' es datz
Joys e deport e solatz;
Que per vergiers e per pratz,
E per fuelhas e per flors,
E pel temps qu' es refrescatz,
Vei alegrar chantadors:
Mas al meu chan neus ni glatz
No m' ajuda, ni estatz,
Ni res, mas dieus et amors.

Estire la garra lo folclorista Carrégalo

E pero ges no m desplatz
Lo belh temps, ni la clardatz,
Ni 'l dous chans qu' aug pels playssatz
Dels auzelhs, ni la verdors;
Qu' aissi m suy ab joy lassatz
Ab una de las melhors,
Qu' en lieys es sens e beutatz;
Per qu' ieu li don tot quan fatz,
E joys e pretz et honors.

Carles Terés Bellés, licantropia


En trop ricas voluntatz
S' es mos cors ab joy mesclatz;
Mas no sai si s' es foudatz,
O ardimens, o paors,
O grans sens amezuratz,
O si s' es astres d' amors;
Qu' anc, de l' hora qu' ieu fuy natz,
Mais no m destreys amistatz,
Ni m senti mals ni dolors.

Francesc Serès, Saidí, Zaidín, escriptor, escritor


Tan mi destrenh sa bontatz,
Sa proeza e sa beutatz,
Qu' ieu n' am mais sofrir en patz
Penas e dans e dolors,
Que d' autra jauzens amatz:
Grans bes faitz e grans secors;
Sos homs plevitz e juratz
Serai ades, s' a lieys platz,
Denan totz autres senhors.

El filólogo Javier Giralt habló de las lenguas en el Aragón oriental


Quan mi membra dels comjatz
Que pres de lieys totz forsatz,
Alegres suy et iratz;
Qu' ab sospirs mesclatz de plors
Me dis: “Belhs amics, tornatz,
Per merce, vas me de cors.”
Per qu' ieu tornaray viatz
Vas lieys, quar autre baysatz
No m' es delietz ni sabors.

catalán = castellano, Castelongne, Cathelongne


Copia de la entrada en castellá an estes webs sense subvensioná:

https://chapurriau.wordpress.com/2026/05/27/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma-cerib-iebc/

https://historia-aragon.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pininfarinetes.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://tabarnia-independent.blogspot.com/2026/05/subvencion-ascuma-cerib-iebc-aragoneses-genocidas.html

https://catanazis.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://pueblosdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/morira-gos-rabia-continuara.html

https://paraulesdelmatarrana.blogspot.com/2026/05/aragoneses-genocidas-subvencion-ascuma.html

https://lopapaparlechapurriau.blogspot.com/2026/05/ascuma-cerib-iebc-subvencion.html