Mostrando las entradas para la consulta Alibèrt ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Alibèrt ordenadas por fecha. Ordenar por relevancia Mostrar todas las entradas

domingo, 26 de abril de 2026

Riba

Riba, s. f., lat. ripa, rive, bord, berge.
Voyez Denina, t. II, p. 274.
Lo reis de Fransa... era sobre la riba d' un flum..., lo qual passa al pe de Niort.
V. de Bertrand de Born.
Le roi de France... était sur la rive d'un fleuve..., lequel passe au pied de Niort.
Quan cug a riba venir,
Adoncs me cove a nadar.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Quand je pense à rive venir, alors il me convient de nager.
CAT. ANC. ESP. Riba. IT. Riva, ripa. (chap. Riba, ribes; vora, vores; voreta, voretes, del riu, del mar.)

voreta de la Albufera, Mariano Serrano; Riba, s. f., lat. ripa, rive, bord, berge.

2. Ribatge, Ribage, s. m., rivage.
Ai gran alegratge
Quan vey fortz castelhs assetjatz...,
E vey l' ost pel ribatge
Qu' es tot entorn claus de fossatz.
Bertrand de Born: Be m play.
J'ai grande allégresse quand je vois forts châteaux assiégés..., et (quand) je vois l'armée sur le rivage qui est tout à l'entour clos de fosses.
Trobero doas barcas pescant en lo ribage. V. de S. Honorat.
Trouvèrent deux barques pêchant sur le rivage.
Vens, ab mal usatge,
Fa 'l tan d' enueg que 'l veda lo ribatge.
P. Espagnol: Cum selh que.
Le vent, avec mauvais usage, lui fait tant d'ennui qu'il lui défend le rivage.
CAT. Ribatge. IT. Rivaggio.

3. Ribal, s. m., rivage, bord, lisière.
Destraras lo plus lonc devers lo ribal, et tenent lo ribal d' aquela possession.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, c. 42.
Tu mesureras le plus long devers la lisière, et tenant la lisière de cette possession.
(chap. Al campo o monte, al ribás, als ribassos, solen está les fites, la fita y les 2 filloles, que marquen la partissió, divisió de finques, y a vegades de amos o propietaris.)

4. Ribador, s. m., rivage, abordage, bord.
O ribas o ribadors.
Tit. de 1275. Bibl. du R., f. de D. Villevieille.
Ou rives ou rivages.

5. Ribeira, Ribeyra, Ribieira, Ribiera, s. f., rivage, bord, rive, plaine.
Lonc ribeira de mar. V. de S. Honorat.
Le long du rivage de la mer.
Fo suau lo critz
Don retendi la ribieira.
Giraud de Borneil: L'autr'ier lo.
Fut doux le cri dont retentit la plaine.
Ven per la ribeira ab sos senhals banditz.
Guillaume de Tudela.
Vient par la plaine avec ses enseignes déployées.
- Rivière.
Vilans loncs agronatz de ribeira.
T. de Guigo et de Bertrand d'Allamanon: Vist hai.
Vilain long cormoran de rivière.
En una ribiera que s' apela Tibre.
L'Arbre de Batalhas, vol. 35.
En une rivière qui s'appelle Tibre.
Mais am que ribeira ni cassa
Que ricx hom m' acuelh' e m' abrassa.
Bertrand de Born: Rassa tant.
Davantage j'aime que pêche et chasse que puissant homme m'accueille et m'embrasse.
CAT. ESP. Ribera. PORT. Ribeira. IT. Riviera. (chap. Ribera, riberes. Apellit Rivera.)

6. Ribar, v., aborder.
Aquels que venio per mar... l' avizavo, et on devio ribar lor mostravo.
Eluc. de las propr., fol. 175.
Ceux qui venaient par mer... le regardaient, et où ils devaient aborder il leur montrait.
(chap. Arribá, desembarcá.)

7. Arribalh, Arribailh, s. m., arrivage, abordage.
Quant es lai en aisselh brasal
Ont elh eys perpres arribalh.
B. de Venzenac: Iverns vai.
Quand il est là à ce brasier où lui-même il prit abordage.
Las aiguas e 'ls arribailhs.
Tit. de 1271. Arch. de la maison de Lentillac.
Les eaux et les arrivages.
ESP. Arribaje.

8. Arribaba, s. f., arrivée, abord.
Loc. De prima arribada. Chronique des Albigeois, col. 74.
De prime abord.
CAT. ESP. PORT. Arribada. (chap. Arribada, arribades.)

9. Aribamen (Arribamen), s. m., arrivage, abordage, rivage.
Sanc Marc, a Venecia, pres sos arribamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Saint Marc, à Venise, prit ses abordages.
ANC. FR. Incontinent après l'arrivement et repeue, passa le roy ladite rivière.
Œuvres d'Alain Chartier, p. 202.
ANC. CAT. Arribament. IT. Arrivamento. (chap. Arribamén, “ya hay arribat”, “ya estic aquí”, casi com va di un presidén de la Generalitat.)

Carta, Josep Tarradellas, La Vanguardia, 1981

10. Aribar, Arivar, v., pousser à la rive, aborder, arriver.
De l' autra part de l' aygua l' a fayt ben aribar.
Roman de Fierabras, v. 3753.
De l'autre part de l'eau l'a bien fait arriver.
Ar ven la coindeta sazos
Que aribaran nostras naus.
Bertrand de Born: Ar ven la.
Maintenant vient la charmante saison où arriveront nos navires.
Una nau de Cologna arivava.
(chap. Una nau de Colonia arribabe. A Köln se pot navegá pel riu Rin, Rhein, y atracá, abordá, desembarcá, descarregá y carregá mercansíes. Se fan passeos turístics, crucero, cruceros pel riu.)
T. de Jean d'Aubusson et de Nicolet: En Nicolet.
Une nef arrivait de Cologne.
Part. pas. Puois lo reis Ricartz es passatz,
E pois el es lai aribatz. 
Giraud de Borneil: Era quant.
Depuis que le roi Richard est passé, et depuis qu'il est arrivé là.
Eras, ai ieu a bon port de salut,
Fe qu' ieu vos dei, mon navei aribat. 
G. Adhemar: Non pot esser.
Maintenant, j'ai à bon port de salut, foi que je vous dois, mon navire abordé.
CAT. ESP. PORT. Arribar. IT. Arrivare. (chap. Arribá: arribo, arribes, arribe, arribem o arribam, arribéu o arribáu, arriben; arribat, arribats, arribada, arribades; yo arribaré; yo arribaría; si yo arribara.)

Carlos Buenaventura Aribau, 1817; Arribá: arribo, arribes, arribe, arribem o arribam, arribéu o arribáu, arriben; arribat, arribats, arribada, arribades; yo arribaré; yo arribaría; si yo arribara

11. Derivamen, s. m., dérivation, origine, source.
Per gramatica sai parlar latinamens,
Declinar e costruire e far derivamens.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Par grammaire je sais parler en latin, décliner et costruire et faire dérivations.

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès; Per gramatica sai parlar latinamens, Declinar e costruire e far derivamens.

12. Derivatio, s. f., lat. derivatio, dérivation.
La primiera maniera de derivatio. Leys d'amors, fol. 44.
(chap. La primera manera de derivassió.)
La première manière de dérivation.
CAT. Derivació. ESP. Derivación. PORT. Derivação. IT. Derivazione.
(chap. Derivassió, derivassions.)

13. Derivatiu, adj., lat. derivativus, dérivatif.
Derivatius nom, es aquel que ven d' altre.
O es primitiva o es derivativa.
(chap. Nom derivatiu, es aquell que ve d'un atre; derivat, derivats, derivada, derivades.
O es primitiva o es derivativa; una paraula.)
Gramm. provençal.
Nom dérivatif, c'est celui qui vient d'autre.
Ou elle est primitive ou elle est dérivative. 
CAT. Derivatiu, ESP. PORT. Derivativo. (chap. Derivatiu, derivatius, derivativa, derivatives; derivat, derivats, derivada, derivades.)

14. Deribar, Derivar, Derrivar, v., lat. derivare, dériver, déborder, écarter.
Can no s desshen ni s deriva de deguna dictio. Leys d'amors, fol. 44.
Quand elle ne descend ni elle dérive d'aucun mot.
Fig. Ges per fol no m tenria,
Qui sabia d' on mos cantars derriv. 
Lanfranc Cigala: Escur prim.
Point pour fou ne me tiendrait, qui saurait d'où mon chanter dérive.
Part. prés. Derivativa, derivans. Leys d'amors, fol. 39.
Dérivative, dérivant.
Part. pas. Un deribat port.
Bertrand d'Allamanon: Qui que s'esmai.
Un port écarté.
CAT. ESP. PORT. Derivar. IT. Derivare, dirivare. (chap. Derivá.)

15. Desarribar, v., dériver, déborder.
El Tybre... tant se desarribet, que montava sobr' els murs de la ciotat.
(chap. Lo Tíber... tan se va desbordá, que pujabe damún dels muros de la siudat - Roma.)
Cat. dels apost. de Roma, fol. 74.
Le Tibre... tant se déborda, qu'il montait sur les murs de la ville.
(chap. Desbordá, desbordás. Desarribá : ixissen de la riba.)

Desarribar, v., dériver, déborder. Desbordá, desbordás. Desarribá : ixissen de la riba

martes, 31 de marzo de 2026

Raire, Rayre, Raure, Reire - Enramar

Raire, Rayre, Raure, Reire, v., lat. radere, rayer, retrancher.
Ras me del libre.
Aquel que peccara contra me, ieu lo rayray.
Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 13.
Raye-moi du livre,
Celui qui péchera contre moi, je le rayerai.
Autre no l' en pot un mot raire.
Marcabrus: Auiatz.
Autre ne lui en peut un mot retrancher.
Us no s' en pot raire
Que mal se sabon venjar.
Guillaume de Berguedan: Bernard ditz.
Un ne s'en peut retrancher, vu que mal ils se savent venger.
 
destraleta, destraletes; Raire, Rayre, Raure, Reire
 
- Trancher, couper.
Tal donet a 'N Aimar qu'el cap en * res. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Tel (coup) il donna au seigneur Aimar que la tête il en trancha.
ANC. FR.
La teste me vouloit jus des espaulles raire.
Roman de Berte, p. 186.
- Raser, racler, effleurer.
Prumier lo fan banhar e tondre e raire. 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 113.
Premièrement le font baigner et tondre et raser.
C' om vos rase e tonda 
En redon. 
Sordel: Non puesc mudar.
Qu'on vous rase et tonde en rond.
L' un esperon
Li trenquet, razen lo talon.
Roman de Jaufre, fol. 13.
L'un éperon lui coupa, en rasant le talon.
Loc. No i es uns no 'l poscatz tondr' e raire.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Il n'y en a pas un que vous ne le puissiez tondre et raser. 
Un rics malvatz a cui sofranh merces
Tan qu'om no pot del sieu raire ni tondre.
P. Vidal: No m fai chantar. 
Un riche méchant à qui manque merci tant qu'on ne peut du sien raser ni tondre.
Subst. Son tondut et an paor del raire.
E. Cairels: Pus chai.
Ils sont tondus et ont peur du raser.
ANC. FR. Renart dit: Mès rere et tondre.
Roman du Renart, t. 1, p. 42.
Il les faisoit raire et plumer comme cochons.
Rabelais, liv. V, ch. 25.
- Part. prés. empl. subst. Rasoir.
E 'l cor plus dolz per sentir
C' uns prims *rausans sus car nuda.
L'évêque de Bazas: Cor poder.
Et le coeur plus délicat pour sentir qu'un fin rasoir sur chair nue.
Part. pas. Prec qu' els motz fals en sian ras.
Bernard de Venzenac: Iverns vay.
Je prie que les mots faux en soient retranchés.
Lo reis fon tondutz, bainatz e raus.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 90.
Le roi fut tondu, baigné et rasé.
Fig. Totz paubres e ras.
Garins d'Apchier: Cominal.
Tout pauvre et rasé (dénué).
Es coma taula rasa. Brev. d'amor, fol. 53.
Est comme table rase.
Subst. et prov. Atertan (atretan) vos es del ras
Com del tondut.
Amanieu des Escas: Dona per cuy.
Pareillement vous est du rasé comme du tondu.
Adv. comp. Prendetz 1 vaissel et empletz lo tot ras e ras d' oli.
Liv. de Sydrac, fol. 77.
Prenez un vaisseau et emplissez-le tout ras et ras (à ras) d'huile.
Perdras la testa ras e ras del costat. Roman de Fierabras, v. 922.
Tu perdras la tête ras et ras (au ras) du côté.
Fay un nos a la corda rais et rais de l' ayga.
Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. 1, ch. 35.
Fais un noeud à la corde ras et ras (au ras) de l'eau.
ANC. FR. Tot contreval reiz à reiz dou roignon.
Roman de Gérard de Vienne, v. 2375.
Et pristrent si rez à rez que il lessièrent sa fame à grant povreté.
Chr. de Fr. Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 245.
ESP. Raer. IT. Radere. (chap. afeitá, rasurá, chollá, pelá, esquilá, tallá lo pel, tonsurá.)
 
esquilá a estisora; Raire, Rayre, Raure, Reire

 

2. Ras, s. m., ras, sorte de mesure.
Caveron la lauza
Mais d' un ras e de miey.
De tal vertut que la grossa lansa...
Passet un ras fora l' esquina.
V. de S. Honorat.
Creusèrent la roche plus d'un ras et demi. 
De telle force que la grosse lance... passa un ras hors l'échine.
ESP. Ras.
 
3. Razor, s. m., rasoir.
Razors non es plus trencantz. Roman de Jaufre, fol. 18.
Rasoir n'est pas plus tranchant.
Fig. Apres lo fer am lo razor de disciplina. V. et Vert., fol. 57.
Après il le frappe avec le rasoir de discipline.
ANC. FR. E razur ne li montera el chief.
Anc. trad. des Liv. des Rois, fol. 2.
En sa main lo razor *prant. (prend)
Nouv. rec. de Fabl. et cont. ant., t. Ï, p. 121.
ANC. CAT. Rasó. IT. Rasoio. (ESP. Navaja, cuchilla, afeitadora, maquinilla de afeitar, máquina de afeitar; rasuradora; navaja de afeitar.) (chap. Navalla, cuchilla, afeitadora, maquineta, máquina de afeitá, rasuradora.)
 
Xavier Tarzán; Navalla, cuchilla, afeitadora, maquineta, máquina de afeitá, rasuradora
 
4. Rasura, Razura, s. f., lat. rasura, rapure, raclure, rature.
En la rasura de dents. Trad. d'Albucasis, fol. 21.
Dans la rapure de dents.
Boysh..., sa razura... restrenh cors de ventre. Eluc. de las propr., fol. 201.
Buis..., sa raclure..., estreint cours de ventre.
Prenetz razura de veill lart. Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenes raclure de vieux lard.
Charta ses razura, ses tranchadura. Charte de Montferrand, de 1273.
Charte sans rature, sans coupure.
(chap. Carta sense rasura, sense trencadura : que no estigue tallada ni trencada. Comparéu lo chapurriau de 2026 en lo ocsitá de Monferrán del añ 1273.)
ANC. CAT. Razura. CAT. MOD. ESP. PORT. IT. Rasura. (chap. Rasura, rasures; tall, talls. Ratat, ratats, ratada, ratades; rossegat, rossegats, rossegada, rossegades. Se trobe a mols escrits : “non rasa”.)
 
5. Razedor, s. m., raseur, coupeur, rogneur.
A razedors de pargamis, lo portal de la blancaria.
Cartulaire de Montpellier, fol. 43.
À rogneurs de parchemins, le portail de la tannerie.
ESP. Raedor. (chap. Rossegadó, rossegadós, rossegadora, rossegadores; ratadó, ratadós, ratadora, ratadores; talladó, talladós, talladora, talladores.)
 
6. Rasibus, prép., rasibus, tout contre, tout près.
Rasibus de las possessions. Trad. du Tr. de l'Arpentage, part. II, ch. 24.
Rasibus des possessions.

 

7. Abrader, v., lat. abradere, racler, ratisser, retrancher, tondre.
Que tu inquiras la corruptio... e que abradas aquela.
Trad. d'Albucasis, fol. 45.
Que tu cherches la pourriture... et que tu racles celle-là.

 

8. Arasar, Arassar, v., araser, raser, combler, niveler.
La a faita abatre e arasar.
Per emplanar et arassar los fossatz.
Chronique des Albigeois, col. 41 et 15.
Il l'a faite abattre et raser.
Pour aplanir et niveler les fossés.
ANC. FR. Tout le porpris voil embraser,
Tors et torneles arraser.
Roman de la Rose, v. 20932.
CAT. ESP. Arrazar. (CAS. Arrasar, a ras.) PORT. Arrasar, arrazar. (chap. Arrassá, abatre, enruná, tombá, aplaná, dixá algo a ras de terra: yo arrasso, arrasses, arrasse, arrassem o arrassam, arrasséu o arrassáu, arrassen; arrassat, arrassats, arrassada, arrassades; yo arrassaré; yo arrassaría; si yo arrassara.)
 
Ram, Ramp, s. m., lat. ramus, rameau, branche, verge, brin, baguette, tige.
Aissi com lo rams se pleia. 
B. de Ventadour: Lo rossignols.
Ainsi comme le rameau se ploie.
Quan si cargo 'l ram de vert fueilh.
Aimeri de Sarlat: Quan si.
Quand se chargent les rameaux de vert feuillage.
Aquest instrument havent dos ramps.
Trad. d'Albucasis, fol. 21.
Cet instrument ayant deux branches.
Fig. Uns rams de joi plens de dousor.
Cercamons: Ges per lo.
Un brin de joie plein de douceur.
Ab un ram de fadeza.
G. Riquier: Si m fos.
Avec un brin de fadaise.
Loc. fig. El mieu gen non plei ram
Qui tan leu fraing ni trenca.
Folquet: Vermillon.
(N. E. Vermillon clam vos fac d'un' avol pega pemcha
Qe m'a una chancon degolad' et estencha
Qe de qe fi de lei, e s'es vanad' e feimcha
Q'eu l'appellei Aut-Ram don il s'es aut empencha:
Il men, q'eu non plei ram qi tan leu fraing ni·s trencha
Ni voil branca tochar de qe leu ma man tencha.
À ma manière je ne ploie rameau qui si facilement casse et rompt.
ANC. FR. La batoit d'un rain d'aiglentier. Roman de la Violette, p. 212.
Flors e raims verz des paumiers portoient le jor de la feste.
Anc. trad. des Livres des Machabées, fol. 189.
Comme li rains qui est nouvellement trenchés d'un très bon arbre. 
Annales du Règne de S. Louis, p. 165.
Comme deux raims en une tige. Œuvres d'Alain Chartier, p. 627.
- La fête des rameaux.
So que Dieus dis lo jorn de Rams, cant el intret en Jherusalem.
Ce que Dieu dit le jour des Rameaux, quand il entra dans Jérusalem.
La vespre d' a Rams.
Tit. de 1378. Hist. de Languedoc, t. IV, pr., col. 355.
Le soir d'aux rameaux.
(chap. La vespra de Rams : dissapte per la vesprada - nit, abans del Domenge de Rams, antigamén tamé dita “Ram e Palma” o Rampalm.)
 
La vespra de Rams : dissapte per la vesprada - nit, abans del Domenge de Rams, antigamén tamé dita “Ram e Palma”
 
 
- Signe et gage de paix.
Lai lhi ret terra plana per un ram fulh.
Lo coms pel ram del rei recep so fieu.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 91.
Là il lui rendit la terre entière par un rameau feuillé.
Le comte par le rameau du roi reçut son fief.
CAT. Ram. ESP. PORT. IT. Ramo. (chap. Ram, rams.)
2. Ramet, s. m. dim., petit rameau, baguette.
A m ferut d'un ramet el costat.
(chap. Me ha ferit en un ramet al costat; me ha futut, pegat, esbatussat en un vime, en una sarguera, pullís, a les costelles.)
Giraud le Roux: Ara sabrai.
M'a frappé d'une baguette au côté.
CAT. Ramet. ESP. Ramito (ramillete). PORT. Raminho. IT. Rametto. 
(chap. Ramet, ramets.)
3. Rama, s. f., rame, ramée, feuillée, jet, pousse.
Far pot de me son talen
Mielz no fa 'l venz de la rama,
Qu' en aissi vau lieis seguen
Com la folla sec lo vent.
B. de Ventadour: Amors.
Faire peut de moi son désir mieux que ne fait le vent de la ramée, vu qu'ainsi je vais la suivant comme la feuille suit le vent.
Hom enten vi de tres fuelhas
E de tres ramas, so es de tres ans.
Leys d'amors, fol. 129.
On entend vin de trois feuilles et de trois pousses, c'est-à-dire de trois ans.
CAT. ESP. PORT. IT. Rama. (chap. Rama, rames; chit, chits : rechito, rechitos; brosta, brostes; pullís, pullissos; chupón, chupons : mamón, mamons, com los de la Ascuma.)
 
Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès
 
 
4. Ramilla, s. f. dim., petite branche, petite ramée.
E 'l rossinholet s' asaia
Sotz la ramilla.
Marcabrus: El mes.
Et le rossignol s'essaie sous la petite ramée.
(ESP. Ramilla, ramita. Chap. Rameta, rametes; branqueta, branquetes; pullisset, pullissets; chuponet, chuponets : mamonet, mamonets, com los pobrets que seguixen al gran mamón : Juaquín Monclús.)
 
Ascuma, Calaseit, Calasseit, Calaceite 2
 
5. Ramage, s. m., ramée, branchage.
Lo vergier era gratios
E de ramage ben fulhos.
Roman de Blandin de Cornouailles, etc.
Le verger était gracieux et de branchage bien feuillu.
CAT. Ramatge. ESP. Ramaje. IT. Ramage. (chap. Ramache, ramaches; brancache, brancaches; fulladissa, fulladisses; fullamenta, fullamentes; brostadissa, brostadisses; verdó, verdós : verdura, verdures.)
- Adj. Branchier, terme de fauconnerie.
Un esparvier ramatge
Que s' era sus mon pung pauzatz.
(chap. literal: Un esparbé branqué que se habíe damún de mon puñ posat.)
Giraud de Borneil: No m puesc mudar.
Un épervier branchier qui s'était posé sur mon poing.
6. Ramel, s. m., rameau, branche.
Lo gens temps m' abellis e m platz,
E 'l ramel carguat de verdor.
Arnaud de Marueil: Lo gens.
Le beau temps me charme et me plaît, et le rameau chargé de verdure.
Tal colp li vay donar sus l' escut de cartier,
Que l' escut no li valc un ramel d' olivier.
Roman de Fierabras, v. 4697.
Tel coup va lui donner sur l'écu écartelé, que l'écu ne lui valut un rameau d'olivier.
ANC. FR. Lorsque florissent li ramel...
E gent florirent li ramel.
B. de Sainte-Maure, Archeologia of London, t. XII.
7. Ramada, s. f., ramée, branchage.
M' es belh dous chan per l' ombratge
Que fan desus la ramada
L' auzelet per la verdura.
Marcabrus: Lanquan.
Il m'est beau le doux chant sous l'ombrage que font dessus la ramée les oiselets à cause de la verdure.
- Baraque.
Tro al jorn que vist lo pueg
E 'l castel e las albergadas
E las tendas e las ramadas.
Roman de Jaufre, fol. 53.
Jusqu'au jour qu'il vit la montagne et le château et les campements et les tentes et les baraques.
ESP. PORT. Ramada. (chap. Barraca, barraques : caseta feta de rames. Mol coneguda la valensiana de Vicente Blasco Ibáñez.)
8. Ramil, s. m., ramée, bourrée.
Mortz son li bon albre premier,
E 'ls vius son ramils e festucs.
Marcabrus: Al departir.
Morts sont les bons arbres les premiers, et les vivants sont ramées et scions. 
9. Ramenc, adj., branchier, qui va de branche en branche, terme de fauconnerie.
Ramencx es sel c' om pren el ram
Ab latz, ab ret.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Branchier est celui qu'on prend sur la branche avec lacet, avec réseau.
(N. E. Ramenc es Ignacio Sorolla Vidal, el aragonés catalanista de las redes “xarxes”, y los lacitos amarillos, al que no le vendría mal una caricia de branca en el costillar. Es sociolingüista, doctor, y vive del dialecto occitano catalán.)
 
Natxo Sorolla Amela, Ignacio Sorolla Vidal
 
 
enllassos, webs en dialecte occità catalá
 
 
Subst. Destriansa d' auzel nizaic e de ramenc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Distinction d'oiseau niais et de branchier.
10. Ramier, s. m., rameau, feuillée, ramée, fourré.
Seguet tant la via per los ramiers,
Que trobet a un fuc dos charboniers. (N. E. foc, fuoc.) 
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 87.
Il suivit tant le chemin à travers les fourrés, qu'il trouva à un feu deux charbonniers.
- Adjectiv. Rameux, branchu.
Per mal talent s'en torna desotz un pi ramier.
Roman de Fierabras, v. 210.
Par mauvais désir il s'en retourne dessous un pin rameux.
- Branchier, terme de fauconnerie.
Son petit,
Ramier, fort, e son abelit. 
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Ils sont petits, branchiers, forts, et sont agréables.
11. Reynh, s. m., rameau.
Son de flor cubert li reynh.
Pierre d'Auvergne: Belha m' es.
Sont de fleurs couverts les rameaux.
12. Ramos, adj., lat. ramosus, rameux, branchu.
Aybres..., la calor exten la humor, e 'l ret may ramos.
Eluc. de las propr., fol. 196.
Arbre..., la chaleur étend la sève, et le rend plus rameux.
CAT. Ramos. ESP. PORT. IT. Ramoso. (chap. Ramós, ramosos, ramosa, ramoses : ramut.)
13. Ramut, adj., rameux, branchu.
Passeron l' espeissa del boi ramut.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 79.
Passèrent l'épaisseur du bois rameux.
(chap. Ramut, ramuts, ramuda, ramudes : que té molta rama, ufanós; fullat, fullats, fullada, fullades.)
14. Ramis, adj., branchu, rameux.
Vic los traps de Karle desotz us pis ramis. Roman de Fierabras, v. 629.
Vit les tentes de Charles dessous un pin branchu.
15. Ramificar, v., ramifier.
Ramifica si en quatre brancs, qui si expando per diversas partidas.
Eluc. de las propr., fol. 63.
Se ramifie en quatre branches, qui se répandent par diverses parties.
(ESP. Ramificar, ramificarse. Chap. Ramificá, ramificás.)
16. Ramar, v., verdir, reverdir, se couvrir de feuilles.
Quan branca 'l brondels e rama
Per vergiers.
Giraud de Borneil: Quan branca.
Quand pousse des branches le rameau et verdit dans les vergers.
Quan si raman li verjans.
Giraud de Borneil: Tos temps m' es.
Quand se couvrent de feuilles les vergers.
Fig. Car, per solatz e per chan, 
Creis amors e brot' e rama.
Raimond de Miraval: Sitot s'es.
Car, par soulas et par chant, croît amour et bourgeonne et reverdit.  
Part. pas. Marimonda traspassa, don li mons son ramatz.
Roman de Fierabras, v. 586.
Outrepasse (Marrimonde) Marimonde, dont les monts sont verdis.
(chap. Ramá, brostá, fullá, reverdí.)
17. Desramar, Deramar, Derramar, v., effeuiller, dégarnir de feuilles.
Pel brau temps sec qu'els desrama.
G. Adhemar: Al prim pres.
Par le dur temps sec qui les effeuille.
- Fig. Délabrer, ruiner.
Car us cascus la desrama
E 'l fer e las dentz li brisa.
Alegret ou Marcabrus: Bel m' es.
Car un chacun la délabre et la frappe et les dents lui brise. 
Part. pas. Per qu' el cons es derramatz.
(chap. Perque lo coñ está desramat; la figa, chona está desramada.)
Marcabrus: Dirai vos.
C'est pourquoi le vagin est délabré.
Ventres deramaz non dira ja: Aonda per lo vezi.
Trad. de Bède, fol. 54.
Ventre délabré ne dira jamais: Abonde pour le voisin.
(chap. Desramá, desramás, desfullá, desfullás : pedre la rama, fulla.)
18. Enramar, v., planter, garnir de branches, de rameaux.
Part. pas. fig.
Car de Sarrazis vey totz los pratz enramatz.
(chap. Ya que de Moros (sarracenos) vech tots los prats enramats.)
Roman de Fierabras, v. 1712.
Car de Sarrasins je vois tous les prés garnis.
Eluc. de las propr., fol. 63. 
CAT. ESP. PORT. Enramar. (chap. Enramá; enramás; enramat, enramats, enramada, enramades.)

sábado, 7 de febrero de 2026

Raditz, Razitz, Raitz - Eradicar, Erradiquar

Raditz, Razitz, Raitz, s. f., lat. radix, racine, souche.

Es arbres senes razitz.

G. Riquier: Aissi pert.

Est arbre sans racines.

Raitz d' erbas pressiosas. Liv. de Sydrac, fol. 44.
(chap. Arraíls d'herbes pressioses : medissinals.)

Racines d'herbes précieuses.

Dens... han lors razitz en las mandibulas. Eluc. de las propr., fol. 43.

Les dents... ont leurs racines dans les mâchoires.

Fig. Una falsa deschausida

E raditz de mal linhatge.

B. de Ventadour: La doussa votz.

Une fausse déconsidérée et racine de mauvais lignage.

Vantars, so es la seconda raitz d' orguelh. Liv. de Sydrac, fol. 128.

Le vanter, c'est la seconde racine d'orgueil.

Loc. Il era de tot faiz benestan

Cim e raditz, flors e frutz e semensa.

Lanfranc Cigala: Eu non chant.

Elle était de tout fait bienséant sommet et racine, fleur et fruit et semence.

ANC. FR. De la rais jusques en la cime.

Guill. Guiart. Du Cange, t. IV, col. 125.

ANC. CAT. Razitz. ESP. (raíz) PORT. Raiz. IT. Radice. (chap. Arraíl, arraíls; raíl, raíls tamé són les de la vía, víes, ferrocarril : carril o carrilet de ferro.)

Raditz, Razitz, Raitz, radix, arraíl, arraíls, raíces, raíz


2. Raiseta, s. f. dim., petite racine.

De rafe penretz raisetas.
(chap. De rabe pendréu arrailetes, railetes. Vore rabe, rave, rabaneta mes amún.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

De raifort vous prendrez petites racines.

3. Racina, Razina, s. f., racine.

Escalfa la testa e art la racina dels cabels. Liv. de Sydrac, fol. 87.

Échauffe la tête et brûle la racine des cheveux.

Fig. Ieu no' n partray a ma vida,

Tant es de bona razina.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo.

Je n'en partirai de ma vie, tant elle est de bonne racine.

4. Razigament, s. m., racine.

Per donar a las dens plus fort razigament. Eluc. de las propr., fol. 42.
(chap. Pera doná a les dens mes fort arrailamén; pl. arrailamens.)

Pour donner aux dents plus forte racine.

5. Radicar, Razicar, Razigar, v., lat. radicari, enraciner, prendre racine.

Part. pas. Al gra es necessari que prenga humiditat.. e pueys que sia razigat per accio de calor.

Las dens so en las mandibulas razigadas cum en lor fundament.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 43.

Au grain il est nécessaire qu'il prenne humidité... et puis qu'il soit enraciné par action de chaleur.

Les dents sont dans les mâchoires enracinées comme en leur fondement.

CAT. ESP. PORT. Radicar. IT. Radicare. (chap. Radicá, arrailá, radicás, arrailás: radico, radiques, radique, radiquem o radicam, radiquéu o radicáu, radiquen; radicat, radicats, radicada, radicades; yo m'arraílo, t'arraíles, s'arraíle, mos arrailem o arrailam, tos arrailéu o arrailáu, s'arraílen.)

- Arracher.

Radica aquela mais que no sia annexa am autra dent.

Trad. d'Albucasis, fol. 21.

Arrache celle-là pourvu qu'elle ne soit annexée avec autre dent.

Part. pas. Si es la dent poyrida, sia razicada.

Collect. de Recettes de médecine.

Si la dent est pourrie, qu'elle soit arrachée. (chap. Arrencá (arrancá): arrenco, arrenques, arrenque, arrenquem o arrencam, arrenquéu o arrencáu, arrenquen; arrencat, arrencats, arrencada, arrencades; sego o arrenco? arrenca!; yo arrencaría; yo arrencaré; si yo arrencara - a corre, com Puigdemont -)

Puigdemont, Waterloo, Napoleón, pañales

6. Radicacio, s. f., radication, action de prendre racine.

Quand prendo radicacio. Eluc. de las propr., fol. 50.
(chap. Cuan (ells, elles) prenen radicassió : cuan ells o elles arraílen, radiquen, trauen arraíls, com cuan se sembren les pataques a trossos, en un o mes ulls, que después són grills y arraíls.)

Quand ils prennent radication.

CAT. Radicació. ESP. Radicación. PORT. Radicação. IT. Radicazione.
(chap. Radicassió, radicassions; arrailamén, arrailamens.)

7. Radical, adj., lat. radicalis, radical.

La humiditat radical que rema en la razitz.

Cor, qui es radical comensament de totas virtutz.

Eluc. de las propr., fol. 26 et 229.

L'humidité radicale qui reste dans la racine.

Le coeur, qui est radical commencement de toutes vertus.

CAT. ESP. PORT. Radical. IT. Radicale. (chap. Radical, radicals.)

Loís Alibèrt, occitans, catalan comprès

8. Razir, v., déraciner, arracher.

Sos murs escravantar, albrez razir,

E sa terra gastar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Ses murs renverser, arbres arracher, et sa terre dévaster.

Part. pas. Entro que los vergiers aurem razis
E las fons amparadas e 'ls pots sazitz.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 58.

Jusqu'à ce que les vergers nous aurons arrachés et les fontaines prises et les puits saisis.

Fig. VII C (700) ch. de chap razis. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Sept cents chevaliers de chef privés.

9. Araigar, Araizar, v., arracher, déraciner.

Fig. Maledicios araiza lor fondamens. Trad. de Bède, fol. 70.

La malédiction déracine leur fondement.

Part. pas. Devunt esser araigat li vice en home.

L' ergoils d' ergolios es araigaz. Trad. de Bède, fol. 44 et 73.

Doivent être arrachés les vices en homme.

L'orgueil d'orgueilleux est arraché.

ANC. CAT. Arraygar. ESP. Arraigar (desarraigar, arrancar). PORT. Arreigar.
(chap. Desarrailá, arrencá.)

10. Arasignar, v., déraciner, arracher.

Totas las malas herbas no si poden pas arasignar ni ostar de mest las bonas.

Arbre de Batalhas, fol. 142.

Toutes les mauvaises herbes ne se peuvent pas arracher ni ôter du milieu des bonnes.

11. Desrazigament, s. m., déracinement, arrachement.

Desrazigament si deu far ab avizament, quar autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.

Le déracinement se doit faire avec avisement, car autrement... le froment il déracinerait.
(chap. Desarrailamén, desarrailamens; arrencamén, arrencamens. Arrencadissa de abres, arrencadisses de boches.)

12. Desraygar, Desrazigar, v., déraciner, arracher.

Autrament... le froment desrazigaria. Eluc. de las propr., fol. 228.

Autrement... le froment il arracherait.

Fig. Que nos deslivre dels VII peccats mortals e los desrazigue de tot nostre cor. V. et Vert., fol. 37.

Qu'il nous délivre des sept péchés mortels et les déracine de tout notre coeur.

Cum selh desamat amans

Que de joi se desrazigua.

Giraud de Borneil: Quan la bruna.

Comme cet amant dédaigné qui de joie se déracine.

Part. pas. Coma un albres qui es desraygatz e gitatz de terra.
(chap. Com un abre (albre) que es desarrailat (arrencat) y gitat de la terra (gitat, de gitá: expulsat, tret; verbo foragitá: gitá fora, expulsá, fotre fora; tamé gitá ere vomitá, potá, bossá, se díe als masos de Beseit - Arnes.)

Liv. de Sydrac, fol. 42.

Comme un arbre qui est déraciné et mis hors de terre.

Zizania.… naysh entre froment... et es a el mot dampnoza, si no es desrazigada. Eluc. de las propr., fol. 228.
(chap. La cañota (sissaña, lolium temulentum) ... naix entre lo formén (blat - tardá -) ... y li es an ell mol maligna, si no es desarrailada (arrencada). Sobre tot es mol perillosa pera los bous y vaques, que se unflen si ne mingen, poden morí de cólic; lligí lo cuento del “meche y menescal de Valderrobres.”)

L'ivraie.… naît entre le froment... et est à lui moult dommageable, si elle n'est arrachée.

cañota, sissaña, zizania, cizaña


ANC. CAT. Desraygar, desreygar. ESP. Desraigar (desarraigar). IT. Disradicare.
(chap. Desarrailá, arrencá : desarraílo, desarraíles, desarraíle, desarrailem o desarrailam, desarrailéu o desarrailáu, desarraílen; desarrailat, desarrailats, desarrailada, desarrailades; yo desarrailaré; yo desarrailaría; si yo desarrailara.)

13. Darradigar, v., déraciner, arracher.

Part. pas. La vinha... sia tota darradigada. Cout. de Condom.

Que la vigne. .. soit toute arrachée.

14. Enrazigar, v., enraciner.

Fig. Mot fan l'amor enrazigar. Brev. d'amor, fol. 5.

Moult font l'amour enraciner.

Enrazigans la vostra fe. Trad. de l'Épître de S. Paul aux Colossiens.
(chap. Arrailán la vostra fe; radicán.)

Enracinant la votre foi.

Part. pas. Es l' albre de vida plantatz

Sobre lieys et enrazigatz.

Brev. d'amor, fol. 64.

Est l'arbre de vie planté sur elle et enraciné.

Es aissi enrazigatz,

Que greu er jamais abatutz,

Que la razitz es malvestatz.

Marcabrus: Pois l'inverns.

Il est ainsi enraciné, que difficilement il sera jamais abattu, vu que la racine est méchanceté.

15. Enraigar, v., enraciner.

Part. pas. Enraigat e fundat en caritat.

Trad. de l'Épître de S. Paul aux Éphésiens.

Enracinés et fondés en charité.

16. Esraigar, v., déraciner, arracher.

Fig. Nostra nonsabensa

E romp e 'sraig.

Lantelm: Lanfranc de.

Notre ignorance et rompt et déracine.

ANC. FR. Tot en esrache et poil et cuir.

Roman du Renart, t. III, p. 318.

Lors comence ses puins à batre

Et ses cheveus à esragier.

Roman de la Violette, p. 172.

Et maint chevels esraigié dou chief fort.

Roman de Roncevaux.

IT. Sradicare. (ESP. Erradicar.)

17. Eradicacio, s. f., lat. eradicatio, déracinement, arrachement.

Que tu cures la dent... e tardes en tota eradicacio.

Trad. d'Albucasis, fol. 20.

Que tu cures la dent... et tardes en tout arrachement.
(chap. Erradicassió, erradicassions : arrencamén, desarrailamén.)

18. Eradicar, Erradiquar, v., lat. eradicare, déraciner, arracher, enlever.

Es forsat aquela dent eradicar.

Entro que erradiques tota la corrossio.

Trad. d'Albucasis, fol. 20 et 11.

Est forcé de cette dent déraciner.

Jusqu'à ce que tu enlèves toute la corrosion.

Part. pas. Sia eradicatz de la sua razit.

Quan es eradicada.

Trad. d'Albucasis, fol. 40 et 20.

Soit déraciné de la sienne racine.

Quand elle est déracinée.

ANC. FR. Des vents alpins qui tâchent à l'envi... L'éraciner.

Desmazures, Trad. de l'Énéide, liv. IV, p. 188.

IT. Eradicare. (ESP. Erradicar. chap. Erradicá - desarrailá, arrencá - acabá en algo, per ejemple la Ascuma y algún cap dels catalanistes, sobre tot los pancatalanistes aragonesos : erradico, erradiques, erradique, erradiquem o erradicam, erradiquéu o erradicáu, erradiquen; erradicat, erradicats, erradicada, erradicades.)