champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
Viguier, baile, subviguier. Statuts de Provence, Julien, t. I, p. 550.
(chap. Vegué, baile, subvegué o subveguer.)
Viguier, bailli, sous-viguier.
Lo sosviguier e los autres officials. Tit. de 1391. Bailliage de Sisteron.
Le sous-viguier et les autres officiers.
(chap. Subvegué o subveguer, subvegués o subveguers.)
Vice, s. m., lieutenant, qui tient la place d'un autre, celui qui remplace.
Cant cel qu' es davant los autres, seignoria plus als vices que als frairis.
Trad. de Bède, fol. 56.
Quand celui qui est avant les autres, est plus sévère pour ceux qui remplacent que pour les frères.
(chap. Vice, viz, que té la veu u ocupe lo puesto de un atre; lugarteniente, lochtinent; vizconde, vizcondesa, vizcondat, vizcondats, vicerrectó, vicesecretari, vicepresidén, etc.)
Vici, Vice, Vizi, s. m., lat. vitium, vice.
Peccat de glotonia es vici que mot desplas a Dieu. V. et Vert., fol. 19.
(chap. Pecat de gula es vissi que mol desagrade a Deu.)
Péché de gourmandise est vice qui moult déplaît à Dieu.
Revela los vices de ton cor. Trad. de Bède, fol. 45.
Révèle les vices de ton coeur.
Segon vizi o vertut.
P. Cardinal: Razos es.
Selon vice ou vertu.
Vizis es querre escusament. Trad. de Bède, fol. 2.
C'est vice de chercher excuse.
CAT. Vici. ESP. PORT. Vicio. IT. Vizio. (chap. Vissi, vissis. Aná mol en bissi no es cap vissi, sino una bona costum.)
2. Vicios, adj, lat. vitiosus, vicieux, corrompu, nuisible.
Per vicios jutges.
Eveiar a homes, es viciosa chausa.
Trad. de Bède, fol. 1 et 8.
Par juges corrompus.
Porter envie à homme, c'est chose vicieuse.
Ilh agro, en las causas dessus dichas, vicios intrament.
Tit. du XIIIe siècle. DOAT, t. CXVIII, fol. 91.
Ils eurent, dans les choses dessus dites, entrée vicieuse.
Repaus... trop pauc es vicios. Eluc. de las propr., fol. 78.
Part. prés. Habondantia de melancolica humor la pel viciant et deformant.
Eluc. de las propr., fol. 266.
Abondance d'humeur mélancolique la peau viciant et déformant.
CAT. ESP. PORT. Viciar. IT. Viziare. (chap. Vissiá, vissiás : yo me vissio, vissies, vissie, vissiem o vissiam, vissiéu o vissiáu, vissien; vissiat, vissiats, vissiada, vissiades; vissiaré; vissiaría; si yo me vissiara a les maquinetes.)
Vigor, s. f., lat. vigor, vigueur, force.
Sel cui Dieus det sens e vigor.
Aimeri de Bellinoy: Cossiros cum.
Celui à qui Dieu donna sens et vigueur.
Del colp sentra la vigor.
(chap. Del cop sentirá la (lo) vigor : forsa.)
Pierre d'Auvergne: De Dieu.
Du coup il sentira la vigueur.
Fig. Valor e vigor que an publicas cartas.
Cout. de Fumel, de 1265. DOAT, t. VIII, fol 144.
Valeur et vigueur qu'ont actes publics.
ANC. FR. Tant de vigor, tant de pooir
Ne puet avoir nul cors de fame.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 121.
Le feri de si grant vigor. Roman du Renart, t. III, p. 280.
Viscositat, ayssi cum so viandas faytas de froment cueyt am aigua et ris.
Trad. d'Albucasis, fol. 56.
Viscosité, ainsi comme sont aliments faits de froment cuit avec eau et riz.
CAT. Viscositat. ESP. Viscosidad. PORT. Viscosidade. IT. Viscosità, viscositate, viscositade. (chap. Viscosidat, viscosidats. N. E. Atentos al comentario anterior sobre el catalán. ¿El catalán viscositat es igual que el occitano viscositat, o me lo parece a mí? Pues así hay muchísimas palabras en esta obra de Raynouard.)
4. Inviscar, Envescar, v., engluer, prendre à la glu.
L' autre l' envesca.
(chap. L'atre l'envisque.)
Marcabrus: Contra.
L'autre le prend à la glu.
Dossor... es cauza d' alcuna opilation, quar superfluitat de dos els caps e vias de las venas se invisca. Eluc. de las propr., fol. 269.
Douceur... est cause d'aucune obstruction, car superfluité de doux aux chefs et aux voies des veines s'englue.
La primera frasse está en noruego y la segona en danés. Ademés de sé prácticamen idéntiques, les dos se entenen entre elles. Per tan, ¿sirán la mateixa llengua?
ESP. (flauta) IT. Tibia. (chap. Flauta, flautes; fabriol, fabriols. Tibia signifique ni freda ni calenta y un os de la cama; vore tibio, tibios, tibia, tibies.)
Part. pas. Dreit en Arles s' en es tirat. Chronique des Albigeois, col. 5.
Droit à Arles il s'en est tiré (allé).
Pueys fo ab rosis vilmen la carn tirada. Roman de Fierabras, v. 5079.
Puis fut avec roussins vilement la chair tirée.
Fig. Vertatz es atras tirada,
E messonja enantida.
G. Riquier: Vertatz.
Vérité est en arrière tirée, et mensonge avancé.
CAT. ESP. PORT. Tirar. IT. Tirare. (chap. Tirá, tirás : yo me tiro a la pistina, te tires, tire, tirem o tiram, tiréu o tiráu, tiren; tirat, tirats, tirada, tirades; tiraré; tiraría; si yo tirara; estirá, estirás; aventá, aviá; gitá en lo sentit de expulsá.)
2. Tira, s. f., bande, tire.
Loc. Quand se vesian... a bela tira mirar. Chronique des Albigeois, col. 28.
Quand ils se voyaient... à belle tire mirer.
ANC. FR. S'en allèrent de belle tire
Au duc qui venoit en aval.
Vigiles de Charles VII, t. II, p. 91.
Lors li commenche en une tire. Fabl. et cont. anc., t. I, p. 219.
CAT. ESP. PORT. Tira. (chap. Tira del sorteo, tires dels quintos; tirita, tirites.)
3. Tirada, s. f., portée, trait, jet.
Tres tiradas y a d' arquer. V. de S. Honorat.
(chap. Tres tirades ña d'arqué o arquero; tirada d'arc o arco.)
Il y a trois portées d'archer.
- Tiret, trait de plume.
Peryodus, es us ponchs ab una tirada, so es ab una vergueta tirada en jos.
Leys d'amors, fol. 144.
Périodus, c'est un point avec un tiret, c'est-à-dire avec une barrette tirée en dessous.
CAT. ESP. PORT. Tirada. IT. Tirata. (chap. Tirada, tirades.)
4. Tiramen, s. m., tirement, tiraillement, effort.
Sos vestirs romp, sos pels estira. Trad. de l'Évangile de Nicodème.
Ses vêtements déchire, ses cheveux arrache.
Res no val qui a rey re 'stira
De sa senhoria francs.
Gavaudan le Vieux: A la pus.
Rien ne vaut qui à roi rien (quelque chose) arrache de sa franche seigneurie.
Part. pas. fig.
Pauc n' i trobaretz paubres ni estiratz
De vestirs.
Izarn: Diguas me tu.
Peu vous y en trouverez de pauvres et d'arrachés (privés) de vêtements.
CAT. ESP. PORT. Estirar. IT. Stirare. (chap. Estirá, estirás : yo me estiro, estires, estire, estirem o estiram, estiréu o estiráu, estiren; estirat, estirats, estirada, estirades; estiraré; estiraría; si yo estirara. No es lo mateix estirá que arrencá.)
11. Retirar, v., retirer, enlever.
Part. pas. Se eran retiradas aqui. Chronique des Albigeois, col. 29.
Elles s'étaient retirées là.
CAT. ESP. PORT. Retirar. IT. Ritirare. (chap. Retirá, retirás : yo me retiro, retires, retire, retirem o retiram, retiréu o retiráu, retiren; retirat, retirats, retirada, retirades; retiraré; retiraría; si yo me retirara o jubilara. A retiro que vol ploure! A retiro, que es mol tart.)
Tiriaca, Tyriaca, Terriada, Triacla, s. f., lat. theriaca, thériaque, antidote, remède.
Voyez Aldrete, p. 363.
S' era entoysseguatz...
No us cuidetz que 'l detz tiriaca.
Rambaud d'Orange: Ar vey bru.
S'il était empoisonné... ne vous imaginez pas qu'il lui donnât thériaque.
Ben cambi' anona per jueill
E terriada per vere.
P. Cardinal: D' un sirventes. Var.
Il change bien blé pour ivraie et thériaque pour venin.
Beure tyriaca ab vi caut, es, en aquest cas, util.
Eluc. de las propr., fol. 97.
Boire thériaque avec vin chaud, c'est, dans ce cas, utile.
Fig. Aysso es serpen ses verin don fon facha la triacla de nostra salut.
V. et Vert., fol. 84.
Ceci est le serpent sans venin dont fut faite la thériaque de notre salut.
CAT. Triaga. ESP. Teriaca, triaca. PORT. Triaga. IT. Teriaca. (chap. Tiriaca o triaca, antídoto contra veneno, remey.)
Titillic, s. m., du lat. titillus, titillation, chatouillement.
Cauterizacio de titillic.
En la partida dedintz del titillic. Trad. d'Albucasis, fol. 6.
Cautérisation de titillation.
En la partie (en) dedans du chatouillement.
2. Titillacio, s. f., lat. titillatio, titillation, chatouillement.
Dolor ab titillacio. Eluc. de las propr., fol. 84.
Douleur avec titillation.
CAT. Titillació. ESP. Titillación (titilación). PORT. Titillação. IT. Titillazione.