| t'agüelo, ton yayo |
tu abuelo |
| t'amagarás |
te esconderás |
| t'entenguen |
te entiendan |
| t'ha dixat |
te ha dejado |
| t'has amagat |
te has escondido |
| t'hay entés |
te he entendido |
| ta mare |
tu madre |
| tabá, tabáns |
tábano, tábanos |
| tabaco |
tabaco |
| tabal, tabalet |
tabal, tabalet, tambor |
| tabalada, trompada, hóstia |
trompazo |
| tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá |
mucho ruido |
| tabáns |
tábanos |
| tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra |
tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra |
| tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques |
Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez |
| tabernari, tabernaris, de taberna |
tabernario, ordinario, grosero, basto, soez |
| taberné |
tabernero |
| tabernes |
tabernas |
| tabernés |
taberneros |
| tablero, tableros |
tablero, tableros |
| tablilla, tablilles |
tablilla, tablillas, tablita, tablitas |
| tablón de anunsis |
tablón de anuncios |
| taburet, taburets |
taburete, taburetes |
| tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá |
Manchar // a manchar – atacar |
| taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote |
mancha, manchas – herida interna |
| tacada |
manchada, herida |
| tacál |
mancharlo |
| tacála |
mancharla |
| tacañería |
tacañería |
| tacáre |
manchara, manchase |
| tacaríen |
mancharían |
| tacás |
mancharse |
| tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba |
manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa |
| tachá – tachá = tachada, cop en una tacha |
Tachar – golpe con un clavo |
| tacha, taches |
clavo, clavos |
| tacha, taches |
clavo, clavos |
| tachat, tachats, tachada, tachades |
tachado, tachada, tachadas, tachados |
| tacó, tacóns |
tacón, tacones |
| taco, tacos |
taco, tacos |
| tacte, tacto |
tacto |
| tafarra, (torsut com una tafarra) |
tafarra |
| tahur, tahúrs |
tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas |
| tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual |
tal (como) |
| talante, talán |
talante |
| talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) |
atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante |
| taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns |
Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco |
| talecada, trompada, hóstia |
trompazo |
| talego, presó, presoneta |
talego, cárcel, prisión |
| tall, talls |
tajo, tajos, corte, cortes |
| tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen |
cortar - tallar |
| talla (número de) – del peu – de la sintura, talles |
talla, tallas |
| tallabe |
cortaba |
| tallaben |
cortaban |
| tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla |
corte, tajo (de carn) |
| tallades |
cortes de carne, chuletas |
| talladó de magre |
cortador de jamón |
| talláe, tallabe |
cortaba – tallaba |
| talláli |
cortarle |
| tállali |
córtale |
| tallán (g) |
cortando |
| tallán, talláns, que tallen |
cortante, cortantes |
| tallánli |
cortándole |
| tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit |
cortado |
| talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa |
talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza |
| taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) |
taller, talleres |
| talles (verbo tallá, tú talles) |
cortas |
| tallos (cuan) |
cortes (cuando) |
| taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta |
talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta |
| talocha, taloches, pareguda a una plana |
talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso. |
| talús, talúsos – terré, terrés |
talud, taludes |
| Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) |
Tamarite de Litera |
| tamboriná, tamborinada, cop, tossoló |
golpe, tozolón |
| tamé |
también |
| tampoc |
tampoco |
| tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán |
tan, tanto, tanta |
| tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré |
cerrar |
| tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles |
cierra |
| tancabe |
cerraba |
| tancaben |
cerraban |
| tancada |
cerrada |
| tancades |
cerradas |
| tancáe, tancabe |
cerraba |
| tancáem, tancabem |
cerrábamos |
| tancáen, tancaben |
cerraban |
| tancáes – tancabes – tancades |
cerrabas |
| táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) |
enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas |
| tancál, tancála |
cerrarlo, cerrarla |
| tancamén |
cierre, cerramiento |
| tancán (g) |
cerrando |
| tancánla |
cerrándola |
| tancánse |
cerrándose |
| tancará |
cerrará |
| tancaré |
cerraré |
| tancáre, tancare (si ell o ella) |
cerrara, cerrase |
| tancáren, tancaren |
cerraran, cerrasen |
| tancás |
cerrarse |
| tancat, tancada, tancats, tancades |
cerrado, cerrada, cerrados, cerradas |
| tanco |
cierro |
| táncon (que mos) |
que nos cierren |
| tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) |
tangar, engañar |
| tanque |
cierra |
| tanquém |
cerramos |
| tánquen, tanquen |
cierran |
| tans |
tantos |
| tantejá, tanteján |
tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar |
| tantejáben |
tanteaban |
| tantejátos |
tantearos a vosotros |
| tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos |
tantearos entre vosotros |
| tantíssim, tantíssims |
tantísimo, tantísimos |
| tantíssima, tantíssimes |
tantísima, tantísimas |
| tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral |
cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha |
| tañí una campana |
tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar |
| tap, tape, taps, tapes (de suro) |
tapa (de corcho) |
| tap, taps, tape, tapes |
tapón, tapones |
| tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa |
tapar |
| tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá |
tapa, tapas |
| tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá |
tapa, tapas, tapeo, tapear |
| tapabe |
tapaba |
| tapaben |
tapaban |
| tapada |
tapada |
| tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes |
tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas |
| tapáe, tapabe |
tapaba |
| tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta |
tapadito, tapadita |
| tapál |
taparlo |
| tapáls |
taparlos |
| tapán (g) |
tapando |
| tapánla |
tapándola |
| tapánli |
tapándole |
| tapánlos |
tapándolos |
| tapánse |
tapándose |
| tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques |
Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas |
| tapat, tapada – tápat ! |
tapado, tapada – tápate ! |
| tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es |
tapia, tapias |
| tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá |
tapiz, tapices – atapí : compactar |
| tapissada, tapissat |
tapizada, tapizado |
| tapó, tap |
tapón |
| taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap |
taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar |
| taquígrafo, taquígrafos |
taquígrafo, taquígrafos |
| taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ |
telaraña, telarañas |
| tarántula, tarántules |
tarántula, tarántules |
| tararejá |
tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear |
| tararejáe, tararejabe |
tarareaba |
| tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs |
Tardar – melocotón tardío de Calanda |
| tardáen , tardaben |
tardaban |
| tardán (g) |
tardando |
| tardansa |
tardanza |
| tardará |
tardará |
| tardaríen |
tardarían |
| tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) |
tarde, tardes – y la tarde ya pardea |
| targeta o tarjeta, targetes o tarjetes |
tarjeta, tarjetas |
| tarongé, tarongés |
naranjo, naranjos |
| taronja , taronges |
naranja, naranjas |
| tarot |
tarot |
| tarquín, tarquí, fang, limo |
tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro |
| tarrós (com lo de Queretes), terrós |
grumo de tierra |
| tart (es, arribém) tard |
tarde |
| tarta, tartes, pastel, pastels |
tarta, pastel |
| tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet |
no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba) |
| tartíe |
no paraba quieto – no decía nada |
| tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto |
tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo |
| tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito |
tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito |
| tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes |
puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall) |
| tascorro, tasca |
tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito |
| tassa, tasses |
taza, tazas |
| tassá, valorá – tassada, tassa plena |
tasar – vaso lleno |
| tassada de tassá |
tasada |
| tassadó, tassadora, tassadós, tassadores |
tasador, tasadora, tasadores, tasadoras |
| tasseta, tassetes |
tacita, tacitas |
| Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres |
Tastavins significa catavinos, prueba vinos |
| taula, taules |
mesa, mesas, tabla, tablas |
| taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta |
tablado de tablas para bailar |
| tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla |
mesita, mesitas – tablilla, tablillas |
| tauló, taulóns |
tablón |
| taulonet, taulonets |
tabloncillo, tabloncillos |
| taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste |
taxi, taxis, taxista |
| tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns |
tazón, tazones |
| té (ell, ella) |
tiene |
| te de roca |
té de roca |
| te dic, te conto – te de roca, te vert |
te digo, te cuento – té de roca, té verde |
| teatral, teatrals |
teatral, teatrales |
| teatro, teatre, teatros, teatres |
teatro, teatros |
| techo, techos |
techo, techos |
| teclechán, teclejá, de tecla |
tecleando, teclear, tecla |
| tecleje (él, ella) |
teclea |
| técnic, técnics |
técnico, técnicos |
| técnica, técniques |
técnica, técnicas |
| tegua, teua |
tuya |
| tegües, teues |
tuyas |
| teissidó, teixidó, sastre |
tejedor, sastre |
| teix - fon del teix, naiximén del Matarraña – taxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit |
Tejo – fuente del tejo – taxus baccata |
| teixó, teixóns |
tejón, tejones |
| tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit |
membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido |
| tela, teles, telá |
tela, telas, telar |
| tele, teles |
tele, teles |
| telecomunicassións |
telecomunicaciones |
| teleféric, teleférics |
teleférico, teleféricos |
| telefónic, telefónics |
telefónico, telefónicos |
| telefónica, telefóniques |
telefónica, telefónicas |
| teléfono, teléfonos |
teléfono, teléfonos |
| telepatía |
telepatía |
| telepática, telepáticas |
telepática, telepáticas |
| telescópic, telescópics |
telescópico, telescópicos |
| telescópicamen |
telescópicamente |
| telescopio, telescopios - te les copio |
telescopio, telescopios - te las copio |
| televisió, televissió |
televisión |
| télex (comunicassións) |
télex (comunicaciones) |
| tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules |
tejado, tejados, teja, tejas |
| tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque |
tejería |
| tello (joc) - Tello apellit |
juego del tello |
| teló, telóns |
telón, telones |
| tema, temes |
tema, temas |
| temátic, temátics |
temático, temáticos |
| temém (que) – mos temém que, tením temó de que |
tememos, tenemos miedo de que |
| temén (g) , tenín temó |
temiendo |
| teménsu (ell, ella) |
temiéndoselo |
| teménu |
temiéndolo |
| temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat |
temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado |
| temeridat, temeridats |
temeridad, temeridades |
| temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques |
temeroso, temerosa |
| temíe (se) |
temía (se) |
| temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) |
miedo, temor, miedos, temores |
| temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques |
miedoso, miedosa, miedica |
| temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora |
temperamento, genio |
| temperatura, temperatures |
temperatura, temperaturas |
| tempestat, tempestats |
tempestad, tempestades |
| tempestuós, tempestuosa |
tempestuoso, tempestuosa |
| templabe |
templaba |
| templadamen |
templadamente |
| templámos |
templarnos |
| templán (g) de templá |
Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar |
| templansa |
templanza |
| templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades |
templado, con temple |
| temple |
temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad |
| templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé |
templo |
| temporada, temporades |
temporada, temporadas |
| temporal, temporals |
temporal, temporales |
| temporalidat |
temporalidad |
| temporalmen |
temporalmente |
| temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres |
temporero, temporera |
| tems |
tiempo |
| ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná |
te ríes, te acuerdas, te puedes ir |
| tenalla, tenalles – tina, tines – tinet |
tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite |
| tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo |
tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo |
| tenás |
tenaz |
| tenasses |
tenazas |
| tenasseta, tenassetes |
tenacita, tenacitas |
| tenassidat |
tenacidad |
| tenda, botiga |
tienda, botica |
| tendé, tendés, tendero, tenderos |
tenderos |
| tendénsia |
tendencia |
| tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta |
tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla |
| tendes, botigues |
tiendas, boticas |
| tendeta |
tiendecita |
| tendetes |
tiendecitas |
| tendra, tendres |
tierna, tiernas |
| tendramen |
tiernamente |
| tendre, tendres |
tierno, tiernos |
| tendresa |
ternura |
| tendreses |
ternuras |
| tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! |
tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica ! |
| tendretes |
tiernecitas, tiernecicas |
| tendríe, tindríe |
tendría |
| tendríen, tindríen |
tendrían |
| tendríssim, tendríssims |
tiernísimo, tiernísimos |
| tendríssima |
tiernísima |
| tendríssima, tendríssimes |
tiernísima, tiernísimas |
| tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla |
tenedor, tenedores |
| tenen, ténen |
tienen |
| tengut, tingut |
tenido |
| tenía |
tenía |
| tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia |
tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista |
| teníe |
tenía |
| teníem |
teníamos |
| Teníen |
tenían |
| teníes |
tenías |
| teníeu |
teníais |
| tením |
tenemos |
| tenín (g) |
teniendo |
| tenínla |
teniéndola |
| tenínlo |
teniéndolo |
| tenínme |
teniéndome |
| tenínne deu, n´han perdut vuit |
teniendo diez, han perdido ocho |
| tenínse |
teniéndose |
| tenis |
tenis |
| teníu |
tenéis |
| teníume |
tenedme |
| tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera |
tenor |
| tens |
tienes |
| tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa |
tensar |
| tensió, tensións |
tensión, tensiones |
| tenso, tensos, tensa, tenses |
tenso, tensos, tensa, tensas |
| tentá |
tentar |
| tentácul, tentáculs |
tentáculo, tentáculos |
| tentada |
tentada |
| tentadó, tentadora |
tentador, tentadora |
| tentán (g) a la sort |
tentando a la suerte |
| tentassió |
tentación |
| tentassións |
tentaciones |
| tentat, tentats |
tentado, tentados |
| teñí, tintá (roba) |
teñir, tintar |
| teó (negre com un) |
tizón (negro como un) |
| teóns |
tizones |
| teoría |
teoría |
| teoríes |
teorías |
| terápia, terápies |
terapia, terapias |
| térbol, térbols |
turbio, turbios |
| térbola, térboles |
turbia, turbias |
| terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana |
terciopelo, felpa, velludo, pana |
| tergiversá |
tergiversar |
| terme (munissipal) |
término (municipal) |
| termes |
términos |
| terminal |
terminal |
| terminals |
terminales |
| termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) |
termoarcilla, termoarcillas |
| ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. |
polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal |
| ternasco, carn de cordé |
ternasco, carne de cordero |
| ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles |
ternera, terneras |
| ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells |
ternero, terneros |
| ternura, tendresa, tendre, tendra |
ternura |
| terra, terres |
tierra, tierras |
| terraplé, terraplén, terrapléns |
terraplén, terraplenes |
| terraplenet, terraplenets |
terraplén pequeño |
| terrassa |
terraza |
| terrasses |
terrazas |
| terraza, terrassa |
terraza |
| Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrang – Fon dels terrés a Beseit, al Ulldemó |
terraplén, talud |
| terrenals |
terrenales |
| terrenes |
terrenas |
| terreno, terrenos |
terreno, terrenos |
| terres |
tierras |
| terrestre |
terrestre |
| terrible, terribles |
terrible, terribles |
| terrissa, fang cuit, serámica |
barro cocido, cerámica |
| territori, territoris |
territorio, territorios |
| territorial, territorials |
territorial, territoriales |
| terror, molta temó, molta po |
terror |
| terrorífic, terrorífica |
terrorífico, terrorífica |
| terrorífics |
terroríficos |
| terrosset, tarrosset |
grumo de tierra pequeño |
| ters |
terso |
| tersé |
tercero |
| tersera |
tercera |
| tersera |
tercera |
| terseres |
terceras |
| tersés |
terceros |
| tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá |
terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar |
| térsio |
tercio |
| tersiopial |
terciopelo, felpa, velludo, pana |
| tertúlia |
tertulia |
| tertúlies |
tertulias |
| tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche |
tesis doctoral |
| tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) |
tesorero, tesoreros |
| tessoro, tessoros |
tesoro, tesoros |
| testadó, lo que fa lo testamén |
testador |
| testamén, testaméns |
testamento, testamentos |
| testiga |
testiga |
| testigo |
testigo |
| testigos |
testigos |
| testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). |
testigas |
| testimoni, testimonis |
testimonio, testimonios |
| testimoniaben |
testimoniaban |
| testimonis |
testimonios |
| tetamen, mamellám (com les pechúa) |
tetamen |
| tetris |
tetris |
| teu, teua, teus, teues |
tuyo, tuya, tuyos, tuyas |
| teula, teules, tella, telles |
teja, tejas |
| teulada, teulades, tellat, tellats |
tejado, tejados |
| teules |
tejas |
| teus |
tuyos |
| texto, texte, textos, textes |
texto, textos |
| tía |
tía |
| tiala, tela |
tela |
| tiandra, tendra |
tierna |
| tiandre, tendre |
tierno |
| tiarra (Valjunquera), tiarres |
tierra |
| tibia |
tibia |
| tibiamen |
tibiamente |
| tibio |
tibio |
| tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols |
tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso |
| tientos |
tientos |
| tiessa |
tiesa |
| tiesso |
tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido |
| tigre, tigres |
tigre, tigres |
| tilín |
tilín |
| timbrasso |
timbrazo |
| timbre |
timbre |
| timbres |
timbres |
| tímida, tímides |
tímida, tímidas |
| tímit, tímits |
tímido, tímidos |
| timó, timós – sopes de timó |
tomillo, tomillos – sopas de tomillo |
| timonet, timonets |
tomillito, tomillitos |
| timós |
tomillos |
| tin, ti ! |
ten, toma ! |
| tina, tinet del oli de oliva, tines |
barrica para el aceite de oliva, tina, tinas |
| tinalles, tenalles |
tinajas |
| tinc, ting |
tengo |
| tindrá |
tendrá |
| tindrán |
tendrán |
| tindrás |
tendrás |
| tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú |
tener en el bote |
| tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen |
tener |
| tíndrel |
tenerlo |
| tíndrela |
tenerla |
| tíndrelay en cuenta |
tenérselo en cuenta |
| tíndreles |
tenerlas |
| tíndreli |
tenerle |
| tíndrels, tíndreles |
tenerlos, tenerlas |
| tindrém |
tendremos |
| tíndretos |
teneros |
| tindréu |
tendréis |
| tindría |
tendría |
| tinet del oli, tina, tinets, tines |
barrica para el aceite de oliva, tina |
| ting, tinc |
tengo |
| tinga |
tenga |
| tingám |
tengamos |
| tingáu |
tengáis |
| tinguda |
tenida |
| tingudes |
tenidas |
| tingue |
tenga |
| tinguére |
tuviera, tuviese |
| tinguérem |
tuviéramos, tuviésemos |
| tingut, tinguts |
tenido, tenidos |
| tiniebles |
tinieblas |
| tinta, tintes |
tinta, tintas |
| tinté, tintés |
tintero, tinteros |
| tintinejá |
tintinear |
| tintineján |
tintineando |
| tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes |
tintineo |
| tiñosos, que tenen tiña |
tiñosos |
| tío |
tío |
| tío, tía, tíos, tíes |
tío, tía, tíos, tías |
| tións, teóns |
tizones |
| tiparraco, tiparracos |
tiparraco, tiparracos |
| típic |
típico |
| tipo - classe |
tipo - clase |
| tipos |
tipos |
| tíra ! |
tira, alante, arrea, etc |
| tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada |
tirar |
| tira, tires |
tira, tiras |
| tirabe |
tiraba |
| tirada |
tirada |
| tirada |
tirada |
| tirades |
tiradas |
| tirades |
tiradas |
| tiráe o tirabe |
tiraba |
| tiráen o tiraben |
tiraban |
| tíral, tírals |
tíralo, tíralos |
| tírala, tírales |
tírala, tíralas |
| tirán (g) |
tirando |
| tiránlos |
tirándolos |
| tiránloshi |
tirándoselos |
| tiráns |
tirantes |
| tiránse |
tirándose |
| tirásseli |
tirársele |
| tirat |
tirado |
| tirats |
tirados |
| tiráu, tiréu |
tiráis – tirarlo : tiráu |
| tire |
tira |
| tirém |
tiramos |
| tiren |
tiran |
| tiréula |
tiradla |
| tiritá, tremolá de fret |
tiritar, temblar de frío |
| tiró a la cama, calambre - vore estiró |
tirón, calambre |
| tiro, tiros, disparo, disparos |
tiro, tiros, disparo, disparos |
| tiron |
tiren |
| tiros (que tú) |
tires (que tú) |
| tírria, aversió |
tirria, aversión |
| tisores, estisores, estirores |
tijeras |
| tissó, teó, tissóns, teóns |
tizón, tizones |
| títul, títuls |
título, títulos |
| titulá |
titular |
| titulada, titulades |
titulada, tituladas |
| titulat, titulats |
titulado, titulados |
| tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola |
tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo |
| to, tono, tó |
tono |
| toalla, toalles |
toalla, toallas |
| toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) |
esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas) |
| tobeta, tobetes |
esponjosa, blandita, vacía, fofa |
| toc de campana, toque |
toque |
| tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada |
Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1 |
| toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies |
toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias |
| tocabe, tocáe |
tocaba |
| tocaben, tocáen |
tocaban |
| tocada |
tocada |
| tocades |
tocadas |
| tocadura, llaga, tocadures, llagues |
llaga en la piel de un animal |
| tocál |
tocarlo |
| tócal, tócala |
tócalo, tócala |
| tocála |
tocarla |
| tocáles |
tocarlas |
| tocáli |
tocarle |
| tocán (g) |
tocando – muy cerca de |
| tocánme |
tocándome |
| tocaríe |
tocaría |
| tocaríen |
tocarían |
| tocat |
tocado |
| tocats |
tocados |
| tocayo, que té lo mateix nom |
tocayo |
| tochet |
palito |
| tochets |
palitos |
| tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots |
palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo |
| toco |
toco |
| tocon |
toquen |
| tocos |
toques |
| tocs de campana, toques |
toques |
| toga, togues |
toga, togas |
| tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré |
os lo dejaré mañana |
| toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. |
toldo, toldos |
| tolerá |
tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar |
| toleránsia |
tolerancia |
| tolerarém |
toleraremos |
| tolerás |
tolerarse |
| toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo |
poza de agua en el río |
| tolls |
pozas |
| tols, t'ols faréu |
os los haréis |
| tomata, tomates |
tomate, tomates |
| tomatera, tomateres |
planta del tomate |
| tomates |
tomates |
| tomateta, tomatetes, com los cherry |
tomate pequeñito |
| tomátic, ninot animat de TV3, una tomata |
muñeco animado de TV3, un tomate |
| tombá |
tumbar |
| tombabe, tombáe |
tumbaba |
| tombaben, tombáen |
tumbaban |
| tombada |
tumbada |
| tombán (g) |
tumbando |
| tombánse |
tumbándose |
| tombare |
tumbara, tumbase |
| tombás, revolcás |
tumbarse, revolcarse |
| tombat |
tumbado |
| tómbat |
túmbate |
| tombats |
tumbados |
| tombo |
tumbo |
| tomo, tomos (llibre) |
tomo, tomos (libro) |
| ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare |
tu padre |
| tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén |
hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento |
| tono, tonos (sonido) |
tono, tonos |
| tons pares |
tus padres |
| tontades, tontada, tontería, tonteríes |
tontadas, tontada, tontería, tonterías |
| tontamen |
tontamente |
| tontechá, tontejá |
tontear |
| tontecho, tontejo |
tonteo |
| tontejá |
tontear |
| tontería |
tontería |
| tonteríes |
tonterías |
| tontes |
tontas |
| tontet, tontets |
tontito, tontitos |
| tonto, tonta, tontos, tontes |
tonto, tonta, tontos, tontas |
| topabem, topáem (mos) |
nos encontrábamos con, nos dábamos contra |
| toparéu |
toparemos |
| tope |
tope |
| topes |
topes |
| topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás |
topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse |
| topetáe, topetabe |
topaba |
| topetat |
topado |
| topetéu (tos) |
topáis |
| topéu (tos) |
os topáis |
| topí |
puchero de cerámica |
| topíns |
pucheros |
| topo (yo me) |
yo me topo, encuentro con |
| topografía |
topografía |
| toponímia |
toponímia |
| toponímic |
toponímico |
| toponímica |
toponímica |
| toponímiques |
toponímicas |
| toque – toc – ell toque |
toque – él toca |
| toquen |
tocan |
| toques – tocs – tú toques |
toques – tú tocas |
| toqueteo, toqueteos |
toqueteo, toqueteos |
| toquéu |
tocáis |
| toquiñá, toquiñás |
toquetear |
| toquiñánse |
toqueteándose |
| toquitiá, toquetejá |
toquetear |
| torcá, torcás (los mocs) |
limpiar (mocos) |
| torcaz, turcás, torcás |
paloma turcaz |
| tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. |
Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro. |
| tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes |
Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos |
| tordolets |
tortolitos |
| torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré |
torear |
| tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall |
roca grande – Valdeltormo, el valle |
| torna |
vuelva |
| torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada |
volver, devolver, tornar |
| tornabe, tornaé |
volvía |
| tornaben |
volvían |
| tornada – de tornada al poble |
Devuelta – de vuelta al pueblo |
| tornades |
devueltas |
| tornáem, tornabem |
volvíamos |
| tornáen, tornaben |
volvían |
| tornál |
volverlo, devolverlo |
| tornála |
volverla, devolverla |
| tornálay |
devolvérselo, volvérselo |
| tornáles |
devolverlas |
| tornáli |
devolverle |
| tornáls |
devolverles |
| tornálsi |
devolvérselos |
| tórnam |
devuélveme |
| tornám, torném |
volvemos, devolvemos |
| tornámos |
devolvernos |
| tornán (g) |
volviendo, devolviendo |
| tornaré |
volveré |
| tornás |
volverse, devolverse, contraatacar |
| tórnay ! |
vuelve a hacer eso ! |
| torne |
vuelve, devuelve |
| tornémi |
volvamos a |
| tornen |
vuelven |
| tornillo, tornillos |
tornillo, tornillos |
| torno (yo) |
yo vuelvo, devuelvo |
| torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa |
torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa |
| tornon |
vuelvan, devuelvan |
| torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós |
torpe, torpes |
| torpemen |
torpemente |
| torpes |
torpes |
| torpesa |
torpeza |
| torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) |
tostar, quemar |
| torrada, torrades |
tostada, tostadas |
| torradet |
tostadito |
| torre |
torre |
| Torredarques |
Torre de Arcas |
| torrén, torréns (de aigua) |
torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre |
| torreó, torreóns |
torreón, torreones |
| torres |
torres |
| torreta |
torrecilla |
| torron |
tuesten |
| tórse |
torcer |
| tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) |
torcer, torcerse |
| torsén (g) |
torciendo |
| torsíe |
torcía |
| torsíen |
torcían |
| torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne |
retortijón de estómago, torzón en aragonés |
| torsuda |
torcida |
| torsut |
torcido |
| tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords |
torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus) |
| tort, torta |
torcido, tuerto, torcida, tuerta |
| torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit |
torcida, tuerta |
| tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla |
pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen. |
| torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". |
tobillo, tobillos – espiral de humo |
| tortes |
tuertas, torcidas |
| tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell |
se tuerce el tobillo |
| torts |
torcidos, tuertos |
| tortuós |
tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado |
| tortuoses |
tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas, disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas |
| tortura, tortures |
tortura, torturas |
| torturada, torturades |
torturada, torturadas |
| torturat, torturats |
torturado, torturados |
| tos |
tos |
| tos (a) beure algo a tos, de una vegada |
beber algo de una vez |
| tos (vatros) – tos fa falta un rellonge |
os hace falta un reloj |
| tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel |
tos, tos fuerte, toser |
| tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. |
piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha. |
| toscamen |
toscamente, burdamente, rudamente, groseramente |
| tosco, toscos, cap du, capsot, etc |
tosco, toscos |
| tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca |
cantera de donde se saca piedra caliza (tosca) |
| tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. |
tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón. |
| tossals |
tozales |
| tossinet, gorrinet |
tocinillo |
| tossino, gorrino |
cerdo, tocino |
| tossut, tossuda, tossuts, tossudes |
tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz |
| tostadora, per a fé torrades |
tostadora, para hacer tostadas |
| tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra |
tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata |
| tot, tots, tota, totes – per tot arreu |
todo, todos, toda, todas – por todos lados |
| total |
total |
| totalmen |
totalmente |
| totalmén |
totalmente |
| totes |
todas |
| tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. |
esponjoso, blandito, vacío, fofo |
| tozín, gorrino |
cerdo, tocino |
| tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) |
golpe en la cabeza, testarada, tozolada |
| trabá |
trabar |
| trabá |
trabar |
| trabá |
trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc |
| traball |
trabajo |
| traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) |
trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura. |
| traballaba |
trabajaba |
| traballabe (ell) |
trabajaba |
| traballaben |
trabajaban |
| traballadó |
trabajador |
| traballaren |
trabajaran, trabajasen |
| traballat |
trabajado |
| traballats |
trabajados |
| traballe |
trabaja |
| traballém |
trabajamos |
| traballen |
trabajan |
| traballets |
trabajitos |
| traballo |
trabajo |
| traballós, que done pena, done faena |
trabajoso |
| traballs |
trabajos |
| trabán (g) |
trabando |
| trac |
saco, quito |
| tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó |
chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor |
| tractó, tractor, tractós, tractors |
tractor, tractores |
| tradissió, tradisió |
tradición |
| tradissionál, tradissionáls |
tradicional, tradicionales |
| traducsió |
traducción |
| traducsións |
traducciones |
| traduída, traduídes |
traducida, traducidas |
| traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau |
traducido |
| traém |
sacamos, quitamos |
| traén (g) |
sacando, quitando |
| traénla |
sacándola |
| traénli |
sacándole |
| traénse |
sacándose |
| traéu |
sacáis |
| traéume |
sacadme |
| tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball |
movimiento, trabajo |
| trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada |
moverse, trabajar (tráfico) |
| trafegán |
moviéndose |
| trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses |
movidos, que trabajan, que se mueven |
| tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues |
tráfico (movimiento) – tráfico de drogas |
| traficán (g) |
traficando |
| traficán, traficáns |
traficante, traficantes |
| traficáns |
traficantes |
| tragá, engullí |
tragar, engullir |
| tragáe o tragabe |
tragaba |
| tragám, traguém |
tragamos |
| tragán (g) |
tragando |
| tragassopes |
tragasopas |
| tragat |
tragado |
| tragédia |
tragedia |
| trago |
trago |
| tragos |
tragos |
| trague |
traga |
| traguen |
tragan |
| traguére |
sacara, sacase, quitara, quitase |
| traguéren |
sacaran, sacasen, quitaran, quitasen |
| traidó |
traidor |
| traidós |
traidores |
| traíe |
sacaba, quitaba |
| traíen |
sacaban, quitaban |
| traissió |
traición |
| traissioná |
traicionar |
| traissionat |
traicionado |
| traissións |
traiciones |
| traissións |
traiciones |
| traje |
traje |
| trajes |
trajes |
| trajet, trajets |
traje pequeño |
| tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat |
tralla, látigo, fusta, azote, vergajo |
| tramá |
tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar |
| trámit, trámits |
trámite, trámites |
| trampa, trampes – fé garrama |
trampa, trampas |
| tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes |
trampero, tramperos |
| trampolín, trampolíns |
trampolín, trampolines |
tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes
|
altramuz, parecido a la almorta |
| tranquil, tranquils |
tranquilo, tranquilos |
| tranquila, tranquiles |
tranquila, tranquilas |
| tranquilamen |
tranquilamente |
| tranquilet, tranquilets |
tranquilito, tranquilitos |
| tranquilidat |
tranquilidad |
| tranquilisá |
tranquilizar |
| tranquilisabe |
tranquilizaba |
| tranquilisada |
tranquilizada |
| tranquilisánse |
tranquilizándose |
| tranquilisás |
tranquilizarse |
| tranquilisat |
tranquilizado |
| tranquilise |
tranquiliza |
| tranquilisen |
tranquilizan |
| tranquiliso |
tranquilizo |
| tranquilissadora, tranquilisadora |
tranquilizadora |
| tranquils |
tranquilos |
| transacsió, transacsións |
transacción, transacciones |
| transcurríx |
transcurre |
| transe |
trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento |
| transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste |
transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista |
| transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies |
transferencia, transferencias |
| transferí |
transferir |
| transferíls |
transferirles |
| transfigurat |
transfigurado |
| transformá |
transformar |
| transformada, transformades |
transformada, transformadas |
| transformadó |
transformador |
| transformassió, transformassións |
transformación, transformaciones |
| transformat, transformats |
transformado, transformados |
| transforme |
transforma |
| transformo |
transformo |
| transformon |
transformen |
| transisió |
transición |
| transitori, transitoris |
transitorio, transitorios |
| transitória |
transitoria |
| transitóries |
transitorias |
| transmissió, transmissións |
transmisión, transmisiones |
| transmissó, transmissós |
transmisor, transmisores |
| transmissós |
transmisores |
| transmití, transmétre |
transmitir |
| transmitíe |
transmitía |
| transmitíles |
transmitirlas |
| transmitíles |
transmitirlas |
| transmitíli |
transmitirle |
| transmitixgo |
transmito |
| transmitixguen |
transmitan |
| transparén, transparéns |
transparente, transparentes |
transparentá
|
transparentar |
| transparentabe |
transparentaba |
| transport |
transporte |
| transportá |
transportar |
| transportat |
transportado |
| transports (Pino a Valderrobres) |
transportes |
| tras, atrás, detrás |
tras, atrás, detrás |
| trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi |
trasbalsar el vino y bebérselo |
| trascoladó, trascoladós |
que bebe vino |
| trascolám, trascolém |
bebemos vino, trasbalsamos vino |
| trascolat |
bebido (vino), movido (vino) |
| trascolo |
bebo (vino) |
| trasladá, móure algo de un puesto a un atre |
trasladar |
| trasladaríe |
trasladaría |
| traslade |
traslada |
| traslado, traslat, traslados, traslats |
traslado, traslados |
| traspás |
traspaso |
| traspassá |
traspasar |
| traspassán (g) |
traspasando |
| traspeu, traspeus (vore entropessá) |
traspié |
| trasquilat, trasquilats – vore esquilat |
trasquilado, trasquilados |
| trassa |
traza |
| trassat |
trazado |
| trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada |
que tiene maña, trazas |
| trassendí |
trascender |
| trasses |
trazas |
|
|
| trastada, trastades |
trastada, trastadas |
| traste, trastes |
trasto, trastos |
| trastenda, rebotiga |
trastienda, rebotica |
| trastocada, trastocades |
trastocada, trastocadas |
| trastocat, trastocats |
trastocado, trastocados |
| trastornat , transtornat |
trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado |
| trasvalsá, trasbalsá |
trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo |
| tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate |
tratar |
| tratabe, tratáe |
trataba |
| trataben, tratáen |
trataban |
| tratál |
tratarlo |
| tratála |
tratarla |
| tratamén, trataméns |
tratamiento, tratamientos |
| tratán (g) y tratán de animals |
tratando, tratante |
| tratánla |
tratándola |
| tratánlo, tratánli |
tratándole |
| tratánme |
tratándome |
| tratáns de animals |
tratantes de animales |
| tratánse (de) |
tratándose (de) |
| tratat |
tratado |
| tratátos |
trataros |
| tratats |
tratados |
| tratáu, tratéu |
tratáis |
| trate, trates – tú trates |
trato, tratos – tú tratas |
| tratéume |
tratadme |
| trato |
trato (yo) |
| trau |
saca, quita |
| tráuen |
sacan, quitan |
| tráuli |
sácale, quítale |
| traurá |
sacará, quitará |
| tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren |
sacar, quitar |
| tráurel |
quitarlo, sacarlo |
| tráurela |
quitarla, sacarla |
| tráurelay |
quitárselo, sacárselo |
| tráureles |
quitarlas, sacarlas |
| tráureli |
quitarle, sacarle |
| tráures |
sacarse, quitarse |
| tráures |
quitarse, sacarse |
| tráuressel (un jarsé) |
quitárselo, sacárselo (un jersey) |
| tráuret |
quitarte, sacarte |
| tráuretos |
quitaros, sacaros |
| trauríen |
quitarían, sacarían |
| traus |
quitas, sacas |
| través (a, al) – atravessá |
través - atravesar |
| travessé, travessés, barróns |
vigas de madera, travesaño |
| travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró |
callecita que une dos calles más grandes |
| travessía |
travesía |
| travessura, travessures, malesa, pesolagada |
travesura, travesuras |
| traviessa, traviesses |
traviesa, traviesas |
| traviesso, traviessos |
travieso, traviesos |
| trayecte, trayectes |
trayecto, trayectos |
| treball, traball, treballs, traballs |
trabajo |
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués
|
trabajar |
| treballabe |
trabajaba |
| treballaben |
trabajaban |
| treballadó |
trabajador |
| treballadora |
trabajadora |
| treballadós |
trabajadores |
| treballáe, treballabe |
trabajaba |
| treballáen, treballaben |
trabajaban |
| treballáes, treballades |
trabajadas |
| treballál |
trabajarlo |
| treballáles |
trabajarlas |
| treballán (g) |
trabajando |
| treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots |
cascotes de obra |
| treballat |
trabajado |
| treballats |
trabajados |
| treballe |
trabaja |
| treballen |
trabajan |
| treballs |
trabajos |
| tremenda, tremendes |
tremenda, tremendas |
| tremendo, tremendos |
tremendo, tremendos |
| tremolá |
temblar |
| tremolabe |
temblaba |
| tremoladora |
tembladora |
| tremoláe, tremolabe |
temblaba |
| tremoláen o tremolaben |
temblaban |
| tremolán (g) |
temblando |
| tremolánli |
temblándole |
| tremolen |
tiemblan |
| tremoló, vore espasmo |
temblor, espasmo |
| tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos |
temblorosa, tembloroso |
| trempá, trempás la sigala |
empinar, empinarse el pene |
| tren, trens |
tren, trenes |
| trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren |
romper |
| trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno |
rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo |
| trencán (g) |
rompiendo |
| trencaríe |
rompería |
trencat –> herniat , en hernia al melic
 |
| lo chiquet de la esquerra es catalá segú, miréu cóm se mire lo melic, no sé si no parle swahili |
|
roto -> herniado , con hernia umbilical |
| trencats |
rotos |
| trenquéu |
rompáis |
| trenses |
trenzas |
| trenta |
30 |
| trenta 30 |
30 |
| trentacuatre |
34 |
| trentanóu |
39 |
| trentaún, 31 |
31 |
| tres |
Tres, 3 |
| tresena, 3, grup de tres |
Tres, 3 |
| tresséns, tressentes, 300 |
trescientos, trescientas, 300 |
| tressillo, tressillos |
tresillo, tresillos |
| tret |
sacado |
| treta |
sacada, treta |
| tretes |
sacadas, tretas |
| trets |
sacados |
| trets, tretes, tret, treta |
sacados, sacadas, sacado, sacada |
| tretse 13, tretze |
Trece 13 |
| trevall, treball |
trabajo |
| trevallá, treballá, travallá, traballá |
trabajar |
| trevallán (g) treballán |
trabajando |
| trevallat, treballat |
trabajado |
| trevallats, treballats |
trabajados |
| trevalle, treballe |
trabaja |
| trevallen, treballen |
trabajan |
| trevallo, treballo (yo) |
trabajo (yo) |
| trevalls, treballs |
trabajos |
| triá |
elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar |
| tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós. |
Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores. |
| triada, triades |
elegida, separada, elegidas, separadas |
| triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc |
separadores, compartimentos en un corral |
| triáe |
elegía |
| triála |
elegirla |
| triángul, triánguls |
triángulo, triángulos |
| triángul, triánguls – forma del cap del escursó |
triángulo, triángulos |
| triará |
elegira, separará |
| triat, triats |
elegidos, separados |
| tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá |
Tribu, tribus |
| tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén |
tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento |
| tribunal, tribunals |
tribunal, tribunales |
| tribut, tributs |
tributo, tributos |
| trie, tríe |
elige, separa |
| trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau |
trilingües |
| trill |
trillo |
| trillá |
trillar, emparvar, rastrillar, abalear |
| trilláles |
trillarlas |
| trillán (g) |
trillando |
| trillat, trillada (vore trill) |
trillado, trillada |
| trills |
trillos |
| trimestral, trimestrals |
trimestral, trimestrales |
| trincá |
trincar |
| trincada |
trincada |
| trincat |
trincado |
| trío (3) - yo trío (de triá) |
trío (3) - elijo |
| tripa, budell, pancha |
tripa, intestino, panza |
| tripa, tripes – vore budell |
tripa, tripas, intestino, intestinos |
| tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) |
tripas |
| tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets |
cojón, cojones, testículo, testículos |
| tripulá |
Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer |
| tripulada, tripulades |
Tripulada, tripuladas |
| tripulassió, tripulassións |
tripulación, tripulaciones |
| tripulat, tripulats |
tripulado, tripulados |
| triscá, navegá, trescá, treballá |
triscar, andar atareado |
| triscán (g) |
triscando, andar atareado |
| trista |
triste (femenino) |
| triste, trist – latín triste |
triste |
| tristemen |
tristemente |
| tristes |
tristes |
| tristesa, tristeses |
tristeza, tristezas |
| tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes |
Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas |
| tristó |
tristeza |
| tristón |
tristón |
| tristos |
tristes |
| trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols |
fino, triturado, molido |
| triturá |
triturar |
| triunfá |
triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir |
| triunfán (g) |
triunfando, triunfante |
| triunfe |
triunfa |
| trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) |
trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante |
| tro, trons |
trueno, truenos |
| trobada, trobades |
encontrada, encontradas y encuentros |
| trobades |
encontradas, encuentros |
| trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó, trovadós : músic y poeta |
encontrador, encontradoras - trovador |
| trobáe o trobabe |
encontraba |
| trobáen, trobaben |
encontraban |
| trobáeu |
encontrabais |
| trobál |
encontrarlo, encontrarle |
| trobála |
encontrarla |
| trobáls, trobáles |
encontrarlos, encontrarlas |
| trobám |
encontrarme |
| trobámos |
encontrarnos |
| trobán (g) |
encontrando |
| trobánla |
encontrándola |
| trobánlo |
encontrándolo |
| trobánse |
encontrándose |
| trobará |
encontrará |
| trobara (yo) |
encontrara, encontrase |
| trobarás |
encontrarás |
| trobaré |
encontraré |
| trobáre |
encontrara, encontrase |
| trobarém |
encontraremos |
| trobaren |
encontraran |
| trobaréu |
encontraréis |
| trobáreu |
encontrarais |
| trobaríe |
encontraría |
| trobaríen |
encontrarían |
| trobaríes |
encontrarías |
| trobás un billet pel carré |
encontrarse un billete por la calle |
| trobássela |
encontrársela |
| trobat, trobada |
encontrado, encontrada |
| trobátos |
encontraros |
| trobats |
encontrados |
| trobáu, trobéu |
encontrarlo, encontráis |
| trobém |
encontramos |
| tróben, troben |
encuentran |
| trobes, tróbes |
encuentras |
| trobéu |
encontráis |
| trobo |
encuentro |
| trobon, tróbon |
encuentren |
| trobos, tróbos |
encuentres |
| trochemoche (a) |
a trochemoche |
| trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia |
trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo |
| tromba, trombes de aigua – de vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua |
avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga |
| trompada, hóstia |
trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada |
| trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes |
trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas |
| trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo |
peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola |
| troná, trone, trons, tronada |
tronar, truena, truenos, tormenta |
| tronada, tronades (tronáes) – tro – troná |
tormenta, tormentas – trueno – tronar |
| tronca, trong |
troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta |
| tronchá, tronsá (vore tronsadó) |
tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse |
| tronchet, tronchets, troncho (de la col) |
tronco, tallo, maslo, vástago (de la col) |
| trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) |
tronco, troncos – tronco de Navidad |
| tronsadó |
tronzador, sierra para dos personas |
| tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí |
tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí |
| tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos |
trozo, trozos, trocito, trocitos |
| trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá |
trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas |
| trossos |
trozos |
| trotá |
trotar |
| trotán (g) |
trotando |
| trovadó, trovadós (trobadó de trobá) |
trovador, juglar, trovadores |
| trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) |
encontrábamos |
| trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) |
encontraban |
| trováli , trobáli (trobá, trová) |
encontrarle |
| trováls , trobáls (trobá, trová) |
encontrarlos |
| trován (g) trobán (trobá, trová) |
encontrando |
| trovará , trobará (trobá, trová) |
encontrará |
| trovarás, trobarás (trobá, trová) |
encontrarás |
| trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) |
encontrarais, encontraseis |
| trovaréu, trobaréu (trobá, trová) |
encontraréis |
| trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) |
encontrado, encontrada |
| trove , trobe (trobá, trová) |
encuentra |
| trovém, trobém (trobá, trová) |
encontramos |
| troven, troben (trobá, trová) |
encuentran |
| trovéu, trobéu (trobá, trová) |
encontráis |
| trovo, trobo (trobá, trová) |
encuentro |
| trovon, trobon (trobá, trová) |
encuentren |
| trucadó, picaport |
trucador, picaporte |
| trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) |
trucado, trucada – llamar (aragonés) |
| trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) |
trucha, truchas, salmo trutta |
| trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. |
rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales. |
| truita, truites, la tía reventatruites |
tortilla, tortillas – la tía revientatortillas |
| Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) |
trujal, trujales |
| trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) |
trufa, trufas |
| trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos |
trunfo, carta que vale más en un juego |
| tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) |
tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes) |
| tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots |
ladrillo, ladrillos |
| tuerca, tuerques |
tuerca, tuercas |
| tuf, vore tufarrina |
hedor |
tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia - soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia |
emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia |
| tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco |
tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco |
| tumor, tumors, tumoral |
tumor, tumores |
| tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos |
tuna, tunas, tuno, tunos |
| tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla |
tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla |
| túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. |
túnel, túneles |
| Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes |
túnica, túnicas |
| turbades, turbantes (avergoñís) |
turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar |
| turbán, turbáns |
turbante, turbantes |
| turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió |
turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación |
| turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica |
|
| turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) |
turca |
| turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá |
paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar |
| turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". |
tobillo, tobillos |
| turnáen , turnaben (turná o turnás) |
turnaban |
| turném (turná o turnás) – torném es de torná |
turnarse – volvemos, de volver |
| turno, turnos |
turno, turnos |
turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta - derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216. |
montañita, alto, collado |
| turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya |
turquesa, turquesas |
| turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? |
turrón, turrones |
| túsga (tussí) |
tosa |
| túsgo, tusgo (tussí) |
toso |
| túsgue (tussí) |
tosa |
| túsguen (tussí) |
tosan |
| túsgues (tussí) |
tosas |
| tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres |
toser |
| tússen (tussí) |
tosen |
| tússes (tussí) |
toses |
| tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré |
toser / tú sí / |
| tussigám |
tosamos |
| tussigáu, tusgáu |
tosáis |
| tussím |
tosemos |
| tussín (g) |
tosiendo |
| tussíu |
toséis |
| tute, joc de cartes |
tute, juego de cartas |
| tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté |
tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted |
| tutiplén (a) - tot ple |
a tutiplén – todo lleno |