Mostrando las entradas para la consulta serra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta serra ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 7 de mayo de 2026

Sarrar, Serrar, Serra, Serradura

Sarrar, Serrar, v., lat. serare, serrer, fermer, enfermer, rétrécir, presser, embarrasser.
Quan lo vescoms s' en aperceup..., fes fort serrar e gardar la domna.
V. de B. de Ventadour.
Quand le vicomte s'en aperçut... il fit fort enfermer et garder la dame.
Serreron las portas per lo sieu mandamen. V. de S. Honorat.
(chap. Van tancá les portes per lo seu manamén.)
Fermèrent les portes par le sien commandement.
Pierre d'Auvergne: Cui bon vers.
Avant que la mort lui rétrécisse le visage.
Fig. Si se sarreron ensems per qu'il se deffendesson d' al com Richart.
V. de Bertrand de Born.
Ils se serrèrent ensemble pour qu'ils se défendissent du comte Richard.
Malvestatz estreing e serra e lia.
Bertrand du Pujet: De sirventes.
Méchanceté étreint et serre et lie.
Part. pas. Si era la porta... sarrada. Cat. dels apost. de Roma, fol. 141.
(chap. Si estabe la porta... tancada.)
Si la porte était... fermée.
Es tot entorn claus de fossatz
Ab lissas de fortz pals serratz.
Bertrand de Born: Be m play.
Est tout à l'entour clos de fossés avec palissades de forts pieux serrés.
Fig. No y a cors tan serrat d' erguelh
C' Amors, si s vol, dedins non renh.
A. Daniel: Ab plazer.
Il n'y a coeur si pressé d'orgueil qu'Amour, s'il veut, ne règne dedans.
Torna serratz e cortz.
Nat de Mons: Sitot non es.
Il devint serré et mesquin.
ESP. PORT. Cerrar. IT. Serrare. (chap. Tancá. Serrá es tallá en una serra, en un tronsadó o “pa tú pa mí”.)

2. Serra, s. f., serre, défilé, colline.
En plan o en serra.
(chap. Al pla o a la serra.)
Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.
En plaine ou en colline.
Que m pendon en una serra.
(chap. Que me penjon a una serra : a un desfiladero. Guillermet del Berguedá ne trobaríe alguna per la seua terra.)
Guillaume de Berguedan: Talans m' es.
Qu'ils me pendent dans un défilé.
ESP. Sierra. PORT. IT. Serra. (chap. Serra, serres.)

3. Serradura, s. f., du lat. sera, fermeture, serrure.
Pessa portas e serradura. V. de S. Honorat.
Brise portes et serrure.
Fig. Quan trais la man de son gan,
Trais del cor la serradura.
(chap. Cuan trau la ma de son guán, trau del cor lo forrollat.)
Aimeri de Bellinoy: Per Crist.
Quand elle tire la main de son gant, elle tire du coeur la serrure.
CAT. Cerradura. IT. Serratura. (ESP. Cerradura, cerrojo. Chap. Forrollat, forrollats; ferro va passá a forro.)

Fardar; Farga, forja, Forges, Fraguas, herrar es humano, errar

4. Serrailha, Serralha, Sarralha, s. f., serrure, fermeture, enceinte, clôture.
Las sarralhas en las portas. Cat. dels apost. de Roma, fol. 117.
(chap. Los forrollats a les portes.)
Les serrures dans les portes.
Fermar las sarralhas per que, dins mayzo, totas cauzas sio plus seguras.
(chap. Tancá los forrollats pera que, a dins de casa, totes les coses estiguen mes segures.)
Eluc. de las propr., fol. 127.
Fermer les serrures pour que, dans maison, toutes choses soient plus sûres. 
Loc. Lai on sentes raustir moutos,
Vos fas del intrar plus cochos
Qu' al pal ni a la serrailha. 
Bertrand de Born: Maitolin.
Là où vous sentez rôtir mouton, vous vous faites de l'entrer plus empressé qu'à la palissade et à la fermeture.
Fig. Conoissenza e largueza
Son las claus de proeza,
Poder es la serralha.
Arnaud de Marueil: Razos es.
Connaissance et largesse sont les clefs de prouesse, pouvoir (en) est la serrure.
ESP. Cerraja (cerrojo). IT. Serraglia.

5. Serralh, s. m., arsenal, enceinte, clôture.
Fig. Tot mon sen ten dins mon serralh.
Bertrand de Born: Un sirventes.
Tout mon sens je tiens dans mon arsenal.
Metrai lo chan en serralh.
Garins d'Apchier: Mos Cominals.
Je mettrai le chant en clôture.
IT. Serragliò.

6. Sarramen, s. m., rétrécissement.
Contra sarramen 
De nars, faitz autre guerimen.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Contre rétrécissement de narines, vous faites autre remède.
ESP. Cerramiento. IT. Serremento. (chap. Tancamén, tancamens; obstrucsió, obstrucsions; tapamén del nas, tapamens dels nassos.)

7. Sarradamen, adv., serrément, étroitement, d'une manière serrée, en ligne 
serrée.
Son se comensat de retirar... sarradamen.
Chronique des Albigeois, col. 38.
Ils se sont commencé de (se) retirer... en ligne serrée. 
(chap. Estretamen o estrétamen; tancadamen o tancádamen; apretadamen o apretádamen.)

8. Dessarrar, Deyssarrar, Deyssarar, Desserrar, Deysserrar, Deyserrar, v., desserrer.
Albarestas et arcs deysserar e destendre. (arbalestas)
D' albarestas mantes claus
Et estreyner e deyssarrar.
Lo vestir de son cors deysserra.
V. de S. Honorat.
Arbalètes et arcs desserrer et détendre.
D'arbalètes maintes clefs et étreindre et desserrer.
Le vêtir de son corps il desserre.
- Déployer.
Fai sonar las trombas e fai desserrar los sieus confanos.
(chap. Fa soná les trompes (trompetes) y fa desplegá los seus estandarts.)
V. de Bertrand de Born.
Fait sonner les trompettes et fait déployer les siens gonfanons.
 - Descendre, venir. 
Co folzer can del cel dessera.
Los XV Signes de la fi del mon.
Comme la foudre quand du ciel elle descend.
 - Jeter, lancer.
Brandir lansas e bordos
E cayrels dessarrar espes.
Pierre du Vilar: Sendatz vermelhs. 
Brandir lances et piques et dards lancer épais.
- Accomplir, délier.
Fetz son vot, e lo ventz deysserrar. V. de S. Honorat.
Fit son voeu, et le vint délier.
- Se lever, souffler.
Meton s' en mar, lo venz deyserra. V. de S. Honorat.
Ils se mettent en mer, le vent soufle.
IT. Disserrare, diserrare.

9. Enserrar, Esserrar, Eserar, Essarrar, Eissarrar, Eyssarrar, Issarrar, v., enfermer, enserrer, enclore.
Dedins sos magers cofres las fetz pueys eserar.
Roman de Fierabras, v. 4999.
Dedans ses plus grands coffres les fit ensuite enfermer.
Es cum aurs esmeratz que om essera.
Roman de Gerard de Rossillon, fol. 36.
Il est comme or épuré qu'on enferme.
Don el n' ac gran gelosia, et enserret la en una tor.
V. de Guillaume de Cabestaing.
De quoi il en eut grande jalousie, et l'enferma dans une tour.
- Envelopper.
Aissi 'l clau e 'ls enserra 
Qu' Engolmes a per fort cobrat.
Bertrand de Born: Jeu chant.
Ainsi il les clôt et les enveloppe qu'Angoulême il a par force recouvré.
En auta votz escridan: Anem los essarrar.
Guillaume de Tudela.
A haute voix criant: Allons les envelopper.
Part. pas.
A 'N Bertrand Folc man, com hom esserat,
Per so qu' el aia de venir volontat,
Qu' el jorn, estam nos el caval armat.
Gui de Cavaillon: Doas coblas.
Au seigneur Bertrand Folc je mande, comme homme enfermé, afin qu'il ait de venir volonté, que, le jour, nous sommes sur le cheval armés.
Entre doas postz enserrada
Vos la tenretz dos jorns entiers.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Entre deux planches enfermée vous la tiendrez deux jours entiers.
Fig. Tenebras li an esseratz los oils. Trad. de Bède, fol. 23.
(chap. Tiniebles o tenebres li han tancat los ulls : lo han segat.)
Ténèbres lui ont enveloppé les yeux.
Non es tan ferm ni tan enseignatz
Qu' en aital pas non fos totz eissarratz.
Giraud de Borneil: Quant creis.
Il n'est si ferme ni si instruit qu'en pareil pas il ne fut tout enserré.
En la mar suy per lieys profundamens (o profondamens)
Eyssarratz.
Sordel: Aitan ses plus.
Dans la mer je suis par elle profondément enclos.
Tan vey que tortz s' affassa
E dreitz es esseratz.
G. Riquier: Res no m val.
Tant je vois que tort se déguise et (que) droit est enfermé.
Ancmais no fui issarratz de causimen.
Le Comte de Poitiers: Companho farai.
Oncques plus je ne fus enfermé (embarrassé) de choix.
ANC. CAT. Enserrar. ESP. PORT. Encerrar. IT. Inserrare. (chap. Tancá, embolicá, empresoná, enclaustrá, etc.)

10. Insercio, s. f., lat. insertio, ente, greffe, écusson.
Es temps de empentar e de insercio.
(chap. Es tems de empeltá y de insersió. Lo castellá té injertar, natros diém empeltá.)
Eluc. de las propr., fol. 129.
C'est temps d'enter et d'écusson.
(chap. Insersió, insersions; empel, empels; v. empeltá : empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten; empeltat, empeltats, empeltada, empeltades; yo empeltaré; yo empeltaría; si yo empeltara. Mon pare ere mol bon empeltadó, yo no ne vach adependre; empeltadós, empeltadora, empeltadores.)

Insersió, insersions; empel, empels; v. empeltá : empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten; empeltat, empeltats, empeltada, empeltades; yo empeltaré; yo empeltaría; si yo empeltara. Mon pare ere mol bon empeltadó, yo no ne vach adependre; empeltadós, empeltadora, empeltadores.

domingo, 16 de abril de 2017

trobá

trobá,
castellano: 
encontrar

Infinitiu, presén:

trobo, trobes, trobe, trobem o trobam, trobéu o trobáu, troben.

trobadó o trovadó, trovadós o trobadós


DCVB:

TROBAR
 (i ant. atrobar).

I. || 1. ant. Inventar, descobrir amb treball i enginy una cosa nova o no coneguda d'abansLa rahó per la qual cauayleria és atrobada, Lull Cavall. 14 voLa ànima... ha trobades diverses figures de letres, Metge Somni i. Aquells qui han trobades arts e les han divulgades, Metge Somni iii. Aquell dia fo atrobat lo misteri de la sancta Missa, cor de abans no era, Serra Gèn. 186. Per qual rahó aquest joch fou trobat, Scachs 7. 
|| 2. especialment, Compondre una cançó, una obra poètica; cast. trovar. Lo trobador cové de necessitat que tenga son enteniment... als mots e al so e a la cansó que vol atrobar, Lull Cont. 352, 30.
II. || 1. Veure presentar se una cosa que cercàvem o que apareix per casualitat sense cercar-la; cast. encontrar, hallar. Per una via anaua un hom ab sa muller, e en aquella via atrobaren una gran serpent, Lull Felix, pt. iv, c. 11. Met en la vila dels millors hòmens d'armes que trops, Desclot Cròn., c. 2. Matauen e enderrocauen dels moros alí on los trobauen, Jaume I, Cròn. 60. Si dins aquella nau seran atrobats, perden lo cap, doc. a. 1391 (Archivo, v, 199). Aquí trobarets port plaent contra tota tempestat, Genebreda Cons. 152. Yo devallí en Infern, hon trobé Eurídices muller miaMetge Somni iii. Los falsos juheus amagaren la creu..., e depuys per temps la trobà la regina Elena, Serra Gèn. 226. 
Prin una salsa la pus gran que tròpies, Flos medic. 243 v. Quan troba un cingle altívol, lo voreja, Canigó ii. Anar a trobar algú: anar al lloc on és, per veure'l, parlar-li, etc. Jo aniré a trobar-lo en sa casa, Lacavalleria Gazoph. Arriba't a trobar l'Arcalde, Vilanova Obres, xi, 35. a) recípr. Esser presents dos o més (persones, animals, etc.) en un mateix lloc. En una bella plana se atrobaren Na Renart e el bouLull Felix, pt. vii, c. 4. Ab tant trobam-nos ab los siruents, Jaume I, Cròn. 63. Ens trobaríem a la placeta de l'esglésiaRuyra Parada 15.—b) amb pron. refl. datiu ètic. Anant a la església me trobé una agulla, Egidi Romà, i, 1a, 5. Quant jo'm despertí trobé'm lo infant mort al costat, Serra Gèn. 118.

|| 2. Experimentar, sentir una cosa; obtenir, atènyer; cast. encontrar. Com més lo mandauen calar, él mas clamaue mercè a nostre seinor, e per zo trobà mercè, Hom. Org. 4 voSi per auentura poria atrobar remey en sa tristícia, Lull Gentil 5. Prech vos que'm vullau dir, si desplaer no hi trobats, què és Infern, Metge Somni ii. Jo desig fer per misser Corrado ço en què ell tròpia plaer, Decam. ii, 77. Major bé, fora tu, ma pensa no troba, Tirant, c. 316. En nostra casa trobareu estatge, Alcover Poem. Bíbl. 35. 

|| 3. Veure presentar-se (quelcom o qualcú) sota una determinada forma, aspecte, manera d'esser o d'estar, etc.; cast. encontrar. Totes les vegades que hom jaurà ab elles les atrobarà puncelesLull Gentil 287. Com lo rey... entra en la ciutat... atroba totes les carreres empaliades e encortinades, Lull Cont. 103, 2. E trobe la porta tancada, Jaume I, Cròn. 32. Tota hora trobà-lo de bon enteniment envers lo rey d'Aragó, Muntaner Cròn., c. 87. Lurs cambres e altres lochs secrets trobaràs plens de fornells, Metge Somni iii. Jacob se acostà a ell, e Isaach lo palpà e trobà-lo pelós al coll e en les mans, Serra Gèn. 28. A qualseuulla part que tastes la mar, salada la trobaràs, Tirant, c. 340. Un cop arribi aquí dalt i trobi el parany ocupat, Ruyra Parada 49. 

|| 4. Atribuir (a quelcom o a qualcú) una qualitat, un estat determinat; reputar, considerar com a tal o tal; cast. encontrar. Si atrobaran aquell esser suficient..., sia reebut en confrare, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 79). Si atroba ab consell la sentència dels dits cònsols esser ben donada, Consolat, c. 15. Que els ne troba de tristos, aquells màrgens, Canigó x. Lo que trob més raro del senyor és que... no hey venga colca vegada, Penya Mos. iii, 29. No ho trobo pas gaire divertit, Ruyra Parada 35.

|| 5. Opinar, creure, considerar probable (val., bal.); cast. creer, parecer. «¿Què trobes?»: ¿què et sembla? Diu-vos que abans que vengan tres mesos, troba que haurà la ciutat de Bona, Muntaner Cròn., c. 52. Jo trobo que vós no teniu culpa, Lacavalleria Gazoph. a) refl. Considerar-se, sentir-se de tal o tal manera. Tan ignorant me trobe yo en tota res, Pons Auca 83. Quant l'ànima cansada | se troba en les converses de la vida, Costa Poes. 2.

|| 6. refl. Estar (en tal o tal situació, de tal o tal manera); cast. encontrarse. Per ço que pus poderosos se tròpien los huns contra los altres, Pere IV, Cròn. 395. Trobant-me en tal necessitat, Vent. Pel. 4. Los hòmens qui's trobaran en estament de gràcia, Villena Vita Chr., c. 47. En altra congoixa semblant no us trobeuProc. Olives 206. Qui sab si vostè se troba en aquest matex cas, Penya Mos. iii, 29. Atordit per la insistent idea de trobar-me altre cop malalt, Pons Com an. 68. 
|| 7. refl. Esser en un lloc, estar-hi present; cast. encontrarse. D'on me trobí... en cambra ben tancada, Somni J. Joan 92. En aquell dia te hages a trobar en la una de aquestes quatre ciutats, Tirant, c. 13. 
a) No trobar-s'hi: no poder acostumar-se a un lloc, a una situació.
«No puc fer feina, i no m'hi trob». «D'ençà que el noi se n'ha anat, no m'hi trob».

    Loc.
—a) No trobar aigua a la martenir poca traça per a trobar les coses cercant-les. «Anessis a la mar, no hi trobaries aigua».—b) Tant m'estimo això (o tant se me'n dóna d'aixòcom lo que he trobat avui: es diu per expressar indiferència o menyspreu envers alguna cosa. A mi tant me s'i dóna de lo que poden dir, com de lo que m'he trobat you hui, Rond. de R. Val. 49. «Tu i lo que m'hai trobat avui, tot és u»: es diu per manifestar menyspreu a alguna persona (Morella).
    
Refr.
—a) «Tal faràs, tal trobaràs»; «Qui mal fa, mal trobarà»: significa que les males accions solen arribar a esser castigades.
—b) «Cercant cercant (o «demanant demanant») troben Roma»: significa que esforçant-se i demanant informació, s'arriba allà on es vol.—c) «Les persones es troben, que les muntanyes no»; «Són els homes que es troben, i no les muntanyes»: vol dir que el qui ha estat perjudicat per algú, arriba a tenir ocasió de venjar-se.—d) «Qui troba, estoja; i qui perd, cerca»: vol dir que qui té sort està bé, però qui no en té ha de passar pena per viure (Men.).

    Fon.: 
tɾuβá (pir-or., or., Sóller, men., eiv., alg.); tɾoβá (occ., mall.); tɾoβáɾ (val.).

    Conjug.: 
segons el model cantar, però dialectalment presenta algunes particularitats: per exemple, les formes trobs trob (segona i tercera persones singulars del present d'indicatiu), usades a la zona nord de Catalunya en lloc de trobes troba que són les formes regulars. Més esteses encara estan les formes de subjuntiu en -ia o en -iga (tròpia tròbiga tròpiga, trópies tròbigues tròpigues, tropiguem, etc.), de les quals es deriven les formes de pretèrit imperfet de subjuntiu tropigués tropiguesses etc.

    Etim.: 
probablement d'un verb llatí tardà *tropare, que originàriament devia significar ‘parlar amb figures (llatí tropus), amb llenguatge figurat’, i després ‘compondre versos’; de la idea de ‘arribar amb esforç i enginy a veure la imatge o figura’, es degué passar al significat de ‘inventar, descobrir amb treball i enginy allò que se cercava’, i d'aquí al significat general de ‘veure presentar-se allò que se cercava’ i secundàriament ‘veure aparèixer una cosa sense cercar-la’.
Aquesta teoria, exposada per Gaston Paris, sembla més acceptable que la de Diez EWb 331, que feia venir 
trobar del llatí tŭrbare amb el sentit de ‘desordenar, descompondre’, perquè el qui cerca una cosa mesclada amb altres les remou i descompon; Schuchardt Rom. Etym. ii, 74 i ss., acceptava la mateixa idea de Diez, però concretant-la més: deia que de turbare aquam, ‘remoure l'aigua’, operació feta pels pescadors per cercar els peixos, havia arribat a tenir el significat de ‘cercar’ i després el de ‘trobar’. Spitzer és partidari de l'etimologia *tropare i explica aquesta forma com a extreta del verb contropare, documentat en llatí tardà amb el significat de ‘parlar figuradament’ (cf. Corominas DECast, s. v. trovar).

sábado, 3 de noviembre de 2018

Terme del regne de València


Aquests són los térmens del regne de València: del canar de Uyldecona, que és riba la mar, axí com va lo riu ensús, e passa per la Cénia, e ix a Benifaçà, e roman Benifaçà e l terme del regne de València. E Morella ab sos térmens, axí com parteix ab Monroyg; e ix al riu de les Truytes, que és prop la Gleziola; e axí com va a Arçedo e a Ledo, los quals són dintre el dit regne. E axí com va a la Musquerola, e de la Musquerola a Móra, e entenem Riuvellos e l dit regne. E de Móra, axí com va a la Font de la Babor, e axí com va el riu d' Alventosa, e ix a la Maçanera, però dellà el riu és d' Aragó, e del riu ençà és del regne de València. E axí com va a la serra de Javalambre; e de la serra de Javalambre axí com ix a Castel Phabib e a Ademuç, e aquests dos castels són del regne de València. E de Ademuç, axí com va al terme que parteix Ares e Sancta Creu; e d' allí axí com ix al terme de Toxa, e de Xelva, e ix a Xenarchas, e parteix terme ab Castella. E axí com ix a Xerelli e a la serra de Rua, e fenex a Cabriol, e al terme de Garamoxén, e a la Font de la Figuera; e com ix a Burriaharon, e d' allí a Almizra e al port de Biar, que partex terme ab Billena; e axí com va la serra de Biar entrò en la Mola e entrò en la mar, que partex ab Bosot e ab Aygües.

domingo, 17 de mayo de 2026

Sens, Senes, Ses, Sans - Sersela

Sens, Senes, Ses, Sans, prep., lat. sine, sans.
Voyez Muratori, Diss. 33; Denina, t. II, p. 269, et t. III, p. 72.
E. Cairels: Estat ay dos.
Nul homme ne peut bien chanter sans aimer.
Hom ditz que gaugz non es senes amors.
Arnaud de Marueil: Hom ditz.
On dit que joie n'est pas (n'existe pas) sans amour.
Dos jorns estem ses beure, ses manjar.
(chap. Dos díes estem sense beure, sense minjá o minchá.)
Rambaud de Vaqueiras: Honratz marques.
Deux jours nous demeurâmes sans boire, sans manger.
Sans logre de ton aver. Titre de 1139.
(chap. Sense lucro de ton habé o haber : lo que tens.)
Sans lucre de ton avoir.
ANC. FR. Qui senz fin vit et senz fin règne.
Nouv. rec. de fabl. et cont. anc., t. II, p. 113.
ANC. CAT. Senes. CAT. MOD. Sens. ANC. ESP. Senes, sen. ESP. MOD. Sin. PORT. Sen, sem. (chap. Sense.)

Sense notissies de Gurb, traducsió al chapurriau

Sentina, s. f., lat. sentina, sentine.
Ayssi com cove soven esponjar la sentina de la nau de las gotas de l' aiga que soven hy ressordon. V. et Vert., fol. 70.
Ainsi comme il convient de souvent éponger la sentine du navire des gouttes de l'eau qui souvent y suintent.
Fig. Es sentina de tuit li mal. Doctrine des Vaudois.
Elle est sentine de tous les maux.
CAT. ESP. PORT. IT. Sentina. (chap. Sentina, sentines.)

Sentina, sentines



Sentix, s. f., lat. sentis, ronce, églantier.
Sentix, es herba ab fuelhas aspras.
Eluc. de las propr., fol. 223.
Ronce, c'est herbe avec feuilles rudes.

Sepia, s. f., lat. sepia, sèche, sorte de poisson.
Mesclan cendre de salvia et d' os de sepia.
Eluc. de las propr., fol. 184.
Mêlant cendre de sauge et d'os de sèche. 
ANC. CAT. Sepia. CAT. MOD. Sipia, cipia. ESP. Sepia, jibia. IT. Seppia.
(chap. Sepia, sepies; a Beseit viu lo Sepi, que té un nas gran, y lo que té bon nas, té bon tristrás. Porte un chiringuito al aparcamén del Parrissal. Antes portabe lo del assut, que se va desmantelá.)

Sepia, sepies


Sequestrar, v., lat. sequestrare, séquestrer.
Li senhor, ab lo cosselh dels cossolhs, podon sequestrar.
(chap. Los siñós, en lo consell dels consuls, poden secuestrá.)
Coutume de Condom.
Les seigneurs, avec le conseil des consuls, peuvent séquestrer.
Ni sequestraran los bes ni las causas.
(chap. Ni secuestrarán los bens ni les coses.)
Cout. de Furnel (Fornel), de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 137.
Ni (ne) séquestreront les biens ni les choses.
ESP. Secuestrar. PORT. Sequestrar. IT. Sequestrare. (chap. Secuestrá: secuestro, secuestres, secuestre, secuestrem o secuestram, secuestréu o secuestráu, secuestren; secuestrat, secuestrats, secuestrada, secuestrades; secuestraré; secuestraría; si yo secuestrara.)

2. Sequestre, s. m., lat. sequestrum, séquestre.
Tal que fos loc a sequestre. Coutume de Condom.
Tel qu'il fut lieu à séquestre.
ESP. Secuestro. PORT. IT. Sequestro. (chap. Secuestro, secuestros : embarc o embarg de cuentes, coses, bens; v. embargá.)

Ser, s. m., cime, sommet de mont, col, défilé dans les montagnes.
Per plan e per poig e per ser.
T. de Folquet et de Porcier: Porcier.
Par plaine et par puy et par cime de mont.
2. Sera, s. f., cime, sommet de mont, col, défilé dans les montagnes.
Vas la sera de Font-Aubert.
Tit. de 1244. Arch. du Roy., comtes de Toulouse.
Vers le col de Font-Aubert.
ANC. FR. Tout raençonne; clef ne serre
Ne le tient jusqu'à Baionne.
Eustache Deschamps, p. 158.
CAT. Serra. ESP. Sierra. PORT. IT. Serra. (chap. Serra, serres; serreta, serretes;  coll, colls.)

Ser, s. m., lat. sero, soir, tard.
L' om l' a al ma, miga no l' a al ser. Poëme sur Boèce.
L'homme l'a au matin, mie ne l'a au soir.
De josta 'ls breus jorns e 'ls loncs ser.
Pierre d'Auvergne: De josta.
A côté des jours courts et des longs soirs.
Fig. Jorns, ben creyssetz a mon dan!
E 'l sers
Auci m' e sos loncx espers.
G. Riquier: Ad un fin.
Jour, bien vous croissez à mon dam! et le soir m'occit et ses longs espoirs. 
Loc. Ieu non dorm matin ni ser.
B. de Ventadour: Tuit sels.
Je ne dors matin ni soir.
Per que m' en deg esforsar jorn e ser.
G. Riquier: Ieu cuiava.
C'est pourquoi je dois m'en efforcer jour et soir.
Del ser al mati
No m pot ren melhurar.
Giraud de Borneil: Leu chansoneta.
Du soir au matin rien ne peut s'améliorer pour moi.
Loc. fig. Qui despen tot son pretz en un ser,
Pueis, de cent jorns, no 'n pot tan recobrar.
H. Brunet: Pus lo dous.
Qui dépense tout son mérite en un soir, puis, de cent jours, n'en peut autant recouvrer.
Adv. comp. Pueys apres remembra que fort fos bon lo vi d' ar ser.
V. et Vert., fol. 25.
Puis après il rappelle que fut fort bon le vin d'hier soir.
ANC. FR. Mais quand je la revi arsoir.
Saint-Gelais, p. 69.

2. Sera, s. f., soir.
Venc si c' una sera el venc a Javiac.
V. de Pierre de Barjac.
Il advint qu'un soir il vint à Javiac.
Loc. Des la sera tro lo mati. Trad. d'un Évang. apocr.
Dès le soir jusqu'au matin.
IT. Sera.

3. Aserar, v., faire tard, être tard.
La nueg, on plus s' asera.
Raimond de Miraval: Qui bona.
La nuit, où plus il se fait tard.
ANC. FR. La nuit, kant fud bien asseri. Roman de Rou, v. 5528.
Cele nuit, al aserier,
Devions le vessel brisier.
Roman du Renart, t. 1, p. 322.

4. Seren, s. m., du lat. serotinus, serein.
Es en Ardena ab lo seren. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 83.
Il est en Ardenne avec le serein.
Loc. Escravantet lo mort el plan seren. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 8. 
Il le renversa mort au plein serein.
ANC. FR. Del matin tresk' al serain.
G. Gaimar, Poëme d'Haveloc, v. 768.
CAT. Seré. ESP. PORT. IT. Sereno. (chap. Lo sereno, los serenos; a la serena, serenes; al tardet; de nit.)

5. Serena, s. f., sérénade, sorte de poésie. 
Serena d' En Giraud Riquier.
Titre de la pièce de G. Riquier: Ad un fin.
Sérénade du seigneur Giraud Riquier.
(chap. Serenata, serenates. ESP. Serenata.)

Seraphin, Serafin, s. m., lat. seraphim, séraphin.
Del orde de seraphin. Brev. d'amor, fol. 9.
De l'ordre de séraphin.
Tuh lh' autre... angels et archangiels, cherubyn et seraphin.
Liv. de Sydrac, fol. 9.
Tous les autres... anges et archanges, chérubin et séraphin.
CAT. Serafí. ESP. Seraphin (serafín). PORT. Seraphim, serafim. IT. Serafino. 
(chap. Serafín, serafins.)

Serbe, s. m., sénevé, sorte de moutarde.
De serbe, XXX gras entiers.
Deudes de Prades, Auz. cass.
De sénevé, trente grains entiers.

Serbige, adj., aquatique, de marais, de rivière.
Carns de auzels serbiges. Trad. d'Albucasis, fol. 55.
Chairs d'oiseaux aquatiques.

Seren, Sere, adj., lat. serenus, serein, pur.
Vei lo temps clar e sere.
B. de Ventadour: Quan par.
Je vois le temps clair et serein.
Tota la nueg serena.
(chap. Tota la nit serena.)
Arnaud de Marueil: Belh m' es.
Toute la nuit sereine.
Fig. Qu' en totas maneiras sos entendemens sia seres. Trad. de Bède, fol. 18.
Qu'en toutes manières son entendement soit serein.
CAT. Seré. ESP. PORT. IT. Sereno. (chap. Sereno, serenos, serena, serenes. Se aplique a la nit y al día : tranquil; está sobrio, sense beure alcohol.)

2. Serena, Cerena, s. f., lat. serenum, beau jour.
Domna, jamais esparvier
No port, ni cas ab cerena.
T. de la Comtesse de Die et de Rambaud d'Orange: Amicx.
Dame, que jamais épervier je ne porte, ni ne chasse avec beau jour.
CAT. Serena. (chap. Día bo, sereno, que fa bon hora.)

3. Serenitat, s. f., lat. serenitatem, sérénité, temps serein.
Serenitat del ayre. Eluc. de las propr., fol. 112.
Sérénité de l'air.
CAT. Serenitat. ESP. Serenidad. PORT. Serenidade. IT. Serenità, serenitate, serenitade. (chap. Serenidat, serenidats.)

4. Serenar, v., lat. serenare, être, devenir serein, faire beau.
Pel temps qu' esclaira e serena. 
B. Zorgi: Sitot.
Par le temps qui brille et est serein.
Quan serena 'l matis.
Giraud de Borneil: Quant creis.
Quand il fait beau le matin.
ANC. FR. Eut appaisé la mer et serené les cieux.
Ronsard, t. II, p. 1274.
Je voy d'Illiers, je voy serener la tempeste.
Œuvres de Du Bellay, fol. 413.
CAT. ESP. PORT. Serenar. IT. Serenare. (chap. Serená, serenás: sereno, serenes, serene, serenen o serenam, serenéu o serenáu, serenen; serenat, serenats, serenada, serenades; serenaré; serenaría; si yo me serenara; serénat! asserénat!)

5. Aserenar, v., être, devenir serein, être beau.
Ill nueit aserena.
B. Martin: Amar deg.
La nuit est sereine.
Vei qu' el temps s' aserena.
G. Adhemar ou Lamberti de Bonanel: Puois vei.
Je vois que le temps devient serein.
CAT. PORT. Asserenar. IT. Asserenare. (ESP. Aserenar, serenar. Chap. Asserená, asserenás.)

Serena, Syrena, s. f., lat. siren, sirène.
Syrena,... peyshos maris que han forma de femna.
(chap. Sirena,... peixos marins que tenen forma de femella : dona.)
Eluc. de las propr., fol. 258.
Sirène,... poissons marins qui ont forme de femme.
Lauzenguiers e malsdizens son de 1 escola, e so semblans a serenas de mar.
V. et Vert., fol. 23.
Flatteurs et médisants sont de même école, et sont semblables à sirènes de mer.
- Sorte de serpent.
En Arabia ha serpens am alas, ditas syrenas. 
Eluc. de las propr., fol. 258.
En Arabie il y a serpents avec ailes, dits sirènes.
CAT. Serena, sirena. ESP. PORT. Serea, sirena. IT. Serena, sirena.
(chap. Sirena, sirenes; tamé les que fan soroll pera avisá de algún perill, etc.)

Seringar, v., du grec *gr, seringuer, clystériser.
Part. pas. Fon amb ela seringada,
E pueys subtamen sanada.
Carya Magalon., p. 48.
Fut avec elle clystérisée, et puis subitement guérie.
CAT. ESP. (jeringar) Xeringar. PORT. Seringar. IT. Sciringare.
(chap. Jeringá : punchá en una jeringa o jeringuilla; fissoná una abella, picá.)

2. Siringua, s. f., lat. syringa, seringue.
Instrument... apelat siringua. Trad. d'Albucasis, fol. 30.
Instrument... appelé seringue.
CAT. ESP. (jeringa, jeringuilla) Xeringa. PORT. Seringa. IT. Sciringa, scilinga.
(chap. Jeringa, jeringues; jeringuilla, jeringuilles.)

Sermar, v., disposer, préparer, orner.
Part. pas. D' on caion en la fossa,
On lur es sermatz
Pudens focx malvatz.
Germonde de Montpellier: Greu m' es.
D'où ils tombent dans la fosse, où leur est préparé puant feu mauvais.
Can... seran sermadas
Las viandas, er faitz l' envitz.
Folquet de Lunel: E nom de.
Quand... seront préparés les aliments, sera faite l'invitation.

2. Assermar, Asermar, Acesmar, v., préparer, apprêter, disposer, orner.
Ieu m' asserm
Quom hom ferm
Que fort fer.
Pons Fabre d'Usez: Quan pes qui.
Je me dispose comme homme ferme qui frappe fort.
Cel de la ost s' acesman per umplir los valatz.
Guillaume de Tudela.
Ceux de l'armée s'apprêtent pour remplir les fossés.
Part. pas. El cart jorn auretz asermat 
Un pouzi tant enebriat
Que no s puesca mover d' un loc.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Au quatrième jour vous aurez préparé un poulet si enivré qu'il ne se puisse mouvoir d'un lieu.
Quant el es el camp intratz,
Quascus deu esser assermatz.
Bertrand de Born: Be m play.
Quand il est au camp entré, chacun doit être disposé.
Venon denan lo rei tuh acesmat. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 102.
Viennent devant le roi tous préparés.
ANC. FR. Dames acesmer
De dras de soie et de samis.
Roman du châtelain de Couci, v. 1515.
Vées cum il est acesmés,
Cum il est biaus, cum il est gens.
Roman de la Rose, v. 3460.

3. Acermadament, adv., convenablement, à propos, à point.
Son servit ricament,
Azaut et acermadament.
Roman de Jaufre, fol. 96.
Ils sont servis richement, agréablement et convenablement.
ANC. FR. Tel chevauchent molt acesméement.
Le Roi de Navarre, chanson 36.
4. Asermament, s. m., arrangement, apprêt, ornement, parure.
No us dirai l' aresament,
Los manjars e l' asermament
Que sos hostes li fes.
Roman de Jaufre, fol. 77.
Je ne vous dirai pas l'ordonnance, les mangers et l'apprêt que son hôte lui fit.
ANC. FR. Et Champenois et Bourguegnon,
Acesmemens d'une façon
Avoient.
Roman du châtelain de Coucy, v. 1892.

Sermenha, s. f., cerfeuil.
Pueis ab lo suc de la sermenha
Destrempatz o tant que clar venha.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis avec le suc du cerfeuil détrempez-le tant qu'il devienne clair.


Serment, s. f., lat. sarmentum, sarment, bois de la vigne.
Fig. Hyeu soi la vera serment viva, e mon payre n' es coltivador.
Hyeu soi la serment, e vos etz los pampols.
Frag. d'une trad. de la Passion.
Je suis le vrai sarment vivant, et mon père en est le cultivateur.
Je suis le sarment, et vous êtes les pampres.
CAT. Sarment. ESP. Sarmiento. PORT. IT. Sarmento. (chap. Sarmén, sarmens.)

2. Eisermen, Issermen, s. m., sarment.
De suc d' ensens per drap colatz,
Ab lessiu d' eisermen mesclatz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Coulez du suc d'encens par drap, avec lessive de sarment mêlé.
Sa maire calfava 'l forn
Et amassa l' issermen.
Pierre d'Auvergne: Chantarai.
Sa mère chauffait le four et ramassait le sarment.

Sermo, Sermon, s. m., lat. sermonem, langage, discours, narration, remontrance, propos.
Lo chastia ta be ab so sermo. Poëme sur Boèce.
L'instruit si bien avec son discours.
No farai pas lonc sermo.
Berenguer (leo Beranger) de Palasol: S' ieu sabi' aver.
Je ne ferai pas long discours.
Sermo vulguar. Trad. d'Albucasis, fol. 2.
(chap. Sermó vulgar; en llengua vulgar, del vulgo.)
Propos vulgaire.
- Sermon.
Auzir volontiers la paraula de Dieu e los sermos.
Dis Jhesu Crist a sos discipols el sermo de la Cena.
V. et Vert., fol. 84.
Entendre volontiers la parole de Dieu et les sermons.
Dit Jésus-Christ à ses disciples au sermon de la Cène.
- Proverbe. 
Membret li d' aquel sermo:
“Que bous non pot contr' agullio.” 
V. de sainte Énimie, fol. 21.
Il lui souvint de ce proverbe: “Que boeuf ne peut contre aiguillon. " 
CAT. Sermó. ESP. Sermón. PORT. Sermão. IT. Sermone.
(chap. Sermó, sermons.)

2. Sermonaire, Sermonayre, s. m., sermonneur, prêcheur.
De foudat sermonaire.
Marcabrus: El son.
Prêcheur de folie.
Excellen sermonayre. Carya Magalon., p. 33.
Excellent prêcheur.
ANC. FR. Mes li chétis sermonnéor. Roman de la Rose, v. 7653. 
J'oi dire un sermonier:
Que, par vraie confession,
Qui merci crie aura pardon.
Roman du Renart, t. II, p. 129.
IT. Sermonatore. (chap. Sermonaire : sermonejadó, sermonejadós, sermonejadora, sermonejadores; Vicente Ferrer va sé mol conegut; predicadó, predicadós, predicadora, predicadores.)

3. Sermonamen, s. m., prédication, sermon.
Del fort Clodoyer que pel sermonamens…
Crezet la lei de Dieu.
Pierre de Corbiac: El nom de.
Du fort Clodoyer (Clovis) qui par la prédication... crut la loi de Dieu.
ANC. FR. Sans faire long sermonnement.
Ysopet, Avionnet, épilogue, Robert, t. II, p. 522. 

4. Sermonar, v., lat. sermocinari, sermonner, prêcher.
Elh los vah sermonar et amonestar. Philomena.
(chap. Ell los va sermonejá y amonestá.)
Il les va sermonner et admonester.
La fe que vos me sermonatz.
Izarn: Diguas me tu.
La foi que vous me prêchez.
Tals gen prezich e sermona
Qu' a cors fals.
Giraud de Borneil: Tals gen.
Tel gentiment prêche et sermonne qui a coeur faux.
Part. pas. Sancta fes es sermonada
Mot, e pauc l' obra seguida.
G. Riquier: Vertatz es.
Sainte foi est prêchée moult, et peu l'oeuvre suivie.
ANC. FR. Le roy le fist sermonner; le commencement du sermon fu sur les gens de religion. Joinville, p. 137.
Faites ce qu'il sermonneront,
Ne faites pas ce qu'il feront.
Roman de la Rose, v. 11815.
ANC. CAT. ESP. Sermonar. (ESP. MOD. Sermonear) IT. Sermonare.
(chap. Sermonejá.)

5. Sermocinatio, s. f., lat. sermocinatio, sermocination, figure de rhétorique. 
Sermocinatios, es cant 1 hom alcunas paraulas atribuis et apropria ad alcuna persona, et aquelas expon e declara a comendatio et a lauzor de sa dignitat.
Leys d'amors, fol. 148.
Sermocination, c'est quand un homme attribue et approprie aucunes paroles à aucune personne, et que celles-là il expose et explique à honneur et à louange de sa dignité.

Serpent, Serpen, s. m. et f., lat. serpentem, serpent, reptile.
Plus...
... Cruels c' un serpens.
(chap. Mes cruel que una serp.)
Marcabrus: Soudadier.
Plus... cruel qu'un serpent.
Cel qui ve per una roc' anar
Una serpen.
Serveri de Girone: A greu pot.
Celui qui voit par une roche aller un serpent.
Fig. Aysso es lo serpens de ifern que tot lo mun enverina.
V. et Vert., fol. 10.
Ceci est le serpent d'enfer qui tout le monde empoisonne.
Detz als filhs d' Israel
Lach e brescha, manna e mel,
E dampnes ab serp serpens.
Pierre d'Auvergne: Dieus vera.
Vous donnâtes aux fils d'Israël lait et gaufre, manne et miel, et vous damnâtes avec le serpent les serpents.
ANC. FR. Don vilain e de la sarpent
Nus mustre ci cunfetement...
La sarpenz au vilain proia.
Marie de France, t. II, p. 267.
CAT. Serpent. ESP. Serpiente. PORT. IT. Serpente. (chap. Serp, serps; serpota, serpotes, com lo que va escriure l'ou de la serp.)

Está de bon añ (majetón) este home : Juaquinico Monclús Esteve

2. Serp, Ser, Cer, s. f., serpent.
Prendetz gran re de serps menudas.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Prenez beaucoup de serpents menus.
A ley de cer rabiosa.
G. Figueiras: Sirventes vuelh.
A guise de serpent enragé.
ANC. FR. Aussi seras-tu, beste immonde,
Damné comme une mâle serpe.
Rabelais, liv. V, ch. 46.
CAT. Serp. ESP. Sierpe. PORT. IT. Serpe.

3. Serpenti, Serpentin, adj., lat. serpentinus, serpentin, tortueux, de serpent.
De la carn serpentina
Fai hom tiriaca fina.
Brev. d'amor, fol. 53.
De la chair de serpent on fait thériaque fine.
Sotil col, long e serpenti.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Cou délié, long et serpentin.
Fig. Aysso no son del tot paraulas ociozas, mays paraulas serpentinas e verinosas. V. et Vert., fol. 23.
Ce ne sont pas du tout paroles oiseuses, mais paroles serpentines et venimeuses.
Cant es fayta acordansa de sillaba en sillaba, si que cascuna sillaba del premier bordo haia acordansa ab cascuna sillaba del bordo seguen, adonx aytal rim son dig serpenti. Leys d'amors, fol. 22.
Quand est fait accord de syllabe en syllabe, de sorte que chaque syllabe du premier vers ait accord avec chaque syllabe du vers suivant, alors pareilles rimes sont dites serpentines.
ANC. FR. 
Plus tost endort les langues serpentines. Cl. Marot, t. I, p. 353.
ESP. PORT. IT. Serpentino. (chap. Serpentí, serpentins, serpentina, serpentines. Un serpentí pera repartí lo pienso a la granja.)

4. Serpentina, s. f., serpentine, sorte de plante.
Adj. Del suc de l' erba serpentina.
(chap. Del suc de la herba serpentina.)
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Du suc de l'herbe serpentine.
ESP. PORT. IT. Serpentina. (chap. Serpentina, serpentines.)

5. Serpiginos, adj., du lat. serpere, serpentineux, qui est de la nature du serpent.
Inpetige... es dita serpige, quar es a guiza de serpent serpiginoza, cingent tot eviro. Eluc. de las propr., fol. 98.
Gratelle... est dite serpige, parce qu'elle est à guise de serpent serpentineuse, ceignant tout environ.

6. Serpige, s. f., bas. lat. serpiginem, serpige, gale.
Inpetige... es dita serpige, quar es a guiza de serpent serpiginoza.
Urina es util contra serpige.
Eluc. de las propr., fol. 98 et 57.
Gratelle... est dite serpige, parce qu'elle est à guise de serpent serpentineuse.
Urine est utile contre gale.

Serpol,, s. m., lat. serpyllum, serpolet, sorte de plante.
Serpol... val contra mors venenos. Eluc. de las propr., fol. 223.
Serpolet... vaut contre morsures venimeuses.
ANC. CAT. Serpoll. ESP. PORT. Serpol. IT. Serpello, serpillo. (chap. Serpol, serpols.)

Sersela, s. f., lat. querquedula, sarcelle.
O anet veill o sersela.
La sersela penre.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Ou vieux canard ou sarcelle.
Prendre la sarcelle.
CAT. Cercella. (chap. Classe de pato.)

Sersela, s. f., lat. querquedula, sarcelle; cercella; classe de pato