Mostrando las entradas para la consulta fem ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta fem ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 2 de marzo de 2024

Felige - Profemnia

Felige, s. m., jaunisse.

Si vostr' auzel felige pren.

Cant auzel a felige.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau prend lu jaunisse.

Quand oiseau a jaunisse.

(chap. Ve de fel; grogó, coló groc, mal de feche, bilirrubina alta, icterissia, síntomes de una possible cirrossis.)

Felige, ictericia, amarillo, groc, grogó, bilis, fel, bilirrubina, feche, fetge

 

Felicitat, s. f., lat. felicitatem, félicité. 

En final felicitat.

Eluc. de las propr., fol. 1. 

En félicité finale. 

CAT. Felicitat. ESP. Felicidad. PORT. Felicidade. IT. Felicità, felicitate, felicidade.
(chap. Felisidat, felisidats; v. felisitá.)

Una história en final felís, cordé, mar, brasa

 

Fem, Femp, s. m., lat. fimus, fumier.

Ol pus fort que fems en ort.

(chap. Fa una auló (pudó, pudina) mes forta que la del fem al hort o al horta.)

A. Daniel: Pus En Raimons.

Sent plus fort que fumier en jardin.

Del femps del gal i pauzaratz.

(chap. Del fem del gall hi posarás, ficarás.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous y poserez du fumier du coq.

So fems a greish de terra es competent.

Eluc. de las propr., fol. 239.

Son fumier est propre à engrais de terre.

CAT. Fems. ESP. Fimo (estiércol). IT. Fime, fimo.

(chap. Fem, fems; femé, femés; en Aragón se usa la palabra fiemo. La mayor concentración está en la DGA y sus direcciones. Morrofiemo.)

Artur Quintana Font, morrofiemo; Fem, fems; femé, femés

2. Fenta, Fenda, Fienda, s. f., fiente, excrément.

Am fenta de cabra.

(chap. En fem de cabra; merda.)

Pausa sobre aquela fenda de vacca humida.

Trad. d'Albucasis, fol. 9 et 68.

Avec fiente de chèvre. 

Pose sur celle-là fiente de vache humide. 

Per fienda cauda de porc. Liv. de Sydrac, fol. 117.

Far fiente chaude de porc.

CAT. Fempta. (N. E. Hay mucha en la ANC, IEC, AVL, Ascuma, etc.)

ASCUMA, presidente, Joaquín Monclús; CAT. Fempta. (N. E. Hay mucha en la ANC, IEC, AVL, Ascuma, etc.)

3. Femorier, Fermorier, s. m., fumier.

Cossi cant hom sent femorier.

P. Cardinal: Ieu non sai.

Comme quand on sent fumier.

Si com hom sent pudor de fermorier.

(chap. Aixina com se sen (s' aulore) la pudó del femé.)

P. Cardinal: Anc no vi.

Ainsi comme on sent puanteur de fumier.

ANC. FR. Du coc racunte ki munta 

Sour un femier, è si grata.

Marie de France, t. II, p. 62. 

Soit en palès, soit en femier.

Roman de la Rose, v. 5911.

CAT. Femer.

4. Femorie, Fomorie, s. m., fumier.

Per so femories no pudo en yvern.

Pudor d'alh escantish pudor de fomories.

Eluc. de las propr., fol. 268.

Pour cela fumiers ne puent pas en hiver. 

Puanteur d'ail éteint puanteur de fumier.

5. Femoras, s. m., tas de fumier.

Coma I gran femoras vil et aterrit que non gieta sinon ortigas.

V. et Vert., fol. 95.

Comme un grand tas de fumier vil et terreux qui ne produit sinon orties.

6. Femadura, s. f., engrais.

Fems a femaduras. Eluc. de las propr., fol. 234.

Fumier à engrais.

7. Femar, v., fumer.

Part. pas. Milgranier amar femat de fems porci.

(chap. Mangrané amarc femat de fem de gorrino : purín, purins, porc (o pork))

Eluc. de las propr., fol. 196.

Grenadier amer fumé de fumier de porc.

De la terra no femada. Cout. de Condom.

(chap. De la terra no femada: abonada.)

De la terre non fumée.

CAT. Femar. (chap. Femá (escampá fem): femo, femes, feme, femem o femam, feméu o femáu, femen; femat, femats, femada, femades; fematé, fematés, fematera, femateres : los que buscaben per les cases y carrés les sobres, lo fem, de la gen, normalmén la rica. Hau de lligí “el femater” (en castellá) de Vicente Blasco Ibáñez.)

 

Feme, s. f., lat. femina, femelle, femme.

Li feme son desiron.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les femelles sont désireuses.

Adj. L'efan mascle o feme.

(chap. Lo chiquet mascle o femella : la chiqueta.)

Izarn: Diguas me tu.

L'enfant mâle ou femelle.

8M, Valderrobres, si natros o natres mos aturem

2. Femna, Femena, s. f., lat. femina, femme.

Ni hom ni femna, homes ni femnas. Tit. de 1059.

Si homme ni femme, hommes ni femmes. 

Dis mal de las femnas e d'amor. V. de Marcabrus. 

Dit mal des femmes et d'amour. 

De home sout e de femenas veuvas.

(chap. De home solt (solté) y de femelles viudes.)

V. et Vert., fol. 18.

D'homme libre et de femmes veuves.

Non deu forsar vezoa o alcuna femena de penre marit.

Statuts de Montpellier de 1204. 

Ne doit forcer veuve ou aucune femme de prendre mari.

ANC. ESP.

A esta buena femna quitala d' est dolor.

(MOD. A esta buena mujer quítala, líbrala de este dolor.)

V. de S. Domingo de Silos, cop. 301. 

Una femna flaquiella è prennada.

(MOD. Una mujer débil, debililla, flaquilla, y preñada.)

Milagros de Nuestra Señora, cop. 437.

ANC. CAT. Femna, fembra. ESP. MOD. Hembra.

PORT. Femea (chap. Femella, femelles). IT. Femina, femmina. (ESP. Fémina.)

Guardia Civil, féminas, calendario sexy

3. Femenege, s. m., chaleur, appétit de la femelle pour le mâle.

Li feme son desiron,

E 'l femeneges si 'lls destrenh.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Les femelles sont désireuses, et la chaleur ainsi les presse.

4. Femel, adj., féminin. 

Fig. Lo vers dey far en tal rima,

Mascl' e femel, que ben rim.

Gavaudan le Vieux: Lo vers dey.

Je dois faire le vers en telle rime, masculine et féminine, qui rime bien.

Son masculinas o femelas.

(chap. Són masculines o femenines. Se referix a les paraules, y a les rimes que se féen en estes paraules al antic chapurriau.)

Leys d'amors, fol. 50.

Sont masculines ou féminines.

Subst. Las femellas so plus frevols et de peior conplexio.

Eluc. de las propr., fol. 235.

(N. E. chap. Les femelles són mes debils, fluixes, y de pijó complexió.

Hoy en día si dices o escribes esto en España te puedes enfrentar a cargos ante un juez, una jueza o un@ juece. La imbecilidad de los rojos, las rojas y les rojes o roges no tiene límites, pero sólo cuando pueden cobrar por ello, o hay elecciones.)

Les femelles sont plus faibles et de pire complexion.

5. Femil, Femenil, Feminil, adj., féminin, de femme, de femelle.

Qui en loc femil

Cuia feltat trobar.

Pierre de Bussignac: Pus lo dolz. Var.

(N. E. Otra variante que aparece más arriba es feminil.)

Qui croit trouver fidélité en lieu féminin.

Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen.

Gramm. provençal.

Le féminin est celui qui appartient aux choses féminines seulement.

Autr' avoleza femenil

Que nais d' enuec.

Lanfranc Cigala: Escur prim. 

Autre méchanceté féminine qui naît d'ennui. 

ESP. Femenil. PORT. Feminil. IT. Femminile.

6. Femenin, Feminin, adj., lat. femineus, féminin.

Mots femenis pauzatz

En verses bos e grazitz.

Aimeri de Peguilain: Mantas vetz.

Mots féminins placés en vers bons et agréés.

Las unas son masculinas et las autras femininas. Gramm: provençal.

(Chap. Les unes són masculines y les atres femenines.

N. E. Cualquier niño de primaria en Cataluña vería que la gramática provenzal es muy parecida a la que escribió en castellano Pompeyo Fabra. La manipulación del IEC y otros medios ha logrado que en Cataluña, Valencia, Baleares y Aragón se crea que lo que se habla y escribe es una lengua propia, muy diferente de la occitana, que desconoce la mayoría, y además que esa “macrolengua” - dialectillo como mucho - engloba a la lengua valenciana, mallorquina, y al chapurriau; poco falta para que se fagocite a sí misma, l'occitan actual, porque el catalanismo tiene muchos idiotas a su servicio, pagados o no. Pobrecicos, el día que abran algún libro no manipulado, incluidos los que están en Internet disponibles para todo el mundo que los pueda leer.)

Loís Alibèrt, catalan comprés, dialèctes, occitans, lengadocians; gramatica, gramática

Les unes sont masculines et les autres féminines.

Subst. Feminis es aquel que perte a las causas feminils solamen.

Gramm. provençal.

Le féminin est celui qui appartient aux choses féminines seulement.

CAT. Femeni. ESP. Femenino. PORT. Feminino. IT. Femminino. (chap. femenino, de femella, femení, femeninos, femenins; de mascle, masculino, masculí, masculinos, masculins.)

7. Feminal, adj., féminin, de femme.

Cara virginenca et feminal.

(chap. Los catalanistes són capasos de díli a la mes puta del Matarraña que es matarranyenca, amb cara virginenca. No sé cóm es que no u va escriure Desiderio Lombarte als seus poemes.)

Los catalanistes són capasos de díli a la mes puta del Matarraña que es matarranyenca, amb cara virginenca. No sé cóm es que no u va escriure Desiderio Lombarte als seus poemes.

Eluc. de las propr., fol. 35.

Visage virginal et féminin.

ANC. ESP. Feminal. PORT. Femeal. IT. Femminale.

8. Enfeminar, Efeminar, v., efféminer.

Part. pas. La Escriptura apella aytals homes enfeminatz.

V. et Vert., fol. 70.

L'Écriture appelle de tels hommes efféminés.

Paco, Francisco Escudero; La Escriptura apella aytals homes enfeminatz.

Hom castrat... torna efeminat.

(chap. Un home capat... se torne afeminat.)

Capo es gai per defauta de testilhs efeminat.

(chap. Un capó es un gall afeminat per falta de testiculs: collons. Conec a bastans capons; a Beseit tenim lo toll de capons, a La Peixquera, un tros del riu Ulldemó - al que alguns li diém Bulldemó.)

Toll de capons, Ulldemó, Pesquera, Beceite

Eluc. de las propr., fol. 59 et 146.

Homme châtré... devient efféminé.

Chapon est un coq efféminé par défaut de testicules.

ANC. CAT. ANC. ESP. Efeminar (MOD. afeminar). PORT. Effeminar. 

IT. Effeminare. (chap. Afeminá, afeminás.)

9. Profema, s. f., prude-femme, femme vertueuse, honnête.

Prosomes e... profemas.

(chap. Prohomens y... prodones, profemelles. En o sense guionet, es lo mateix. Als textos antics trobaréu moltes vegades pro, probo, probi homines.)

Cout. d'Alais. Arch. du Roy., K., 867.

Prud'hommes et... prudes-femmes.

10. Profemnia, s. f., prufemmie, vertu, honnêteté de la femme.

Dictio composta coma profemnia.

Leys d'amors, fol. 55.

Mot composé comme prufemmie.

María del Carmen Junyent Figueras. ANC. Profemnia, s. f., prufemmie, vertu, honnêteté de la femme

miércoles, 12 de abril de 2017

Gramática, ortografía, Chapurriau

Gramática, ortografía, léxic, Chapurriau; se va actualisán poc a poc.
(Copia al blog de Wordpress.)

chapurriau, champouirau, champoiral, Mistral, Felibrige

Dicsionari chapurriau castellá

algunes-diferensies-catala-valencia-chapurriau

 
Gramática, ortografía, Chapurriau
 
Después del ola k ase del castellá, tot es possible, chiquets y chiquetes.
 
 
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Idioma

Un idioma (del latín: idiōma, y este del griego: ιδίωμα 'peculiaridad, idiosincrasia, propiedad') o lengua es un sistema de comunicación verbal (lengua oral y gráfica) o gestual (lengua signada) propia de una comunidad humana. Cada idioma se subdivide en dialectos (por definición, cada una de las formas en que se habla una lengua o idioma en una región específica), pero actualmente se duda que exista un criterio válido para hacer tal división (de lenguas o idiomas en dialectos) de una manera objetiva y segura.
La determinación de si dos variedades lingüísticas son parte o no del mismo idioma es más una cuestión sociopolítica que lingüística.

Bases per a escriure en chapurriau.

NO fem aná la NY, fem aná la Ñ
 
Si tenim un teclado sense Ñ podem fe aná lo código ASCII 
 
ñ alt + 164
Ñ alt + 165
 
NO fem aná la ç, Ç (cedilla) es una de les burrades de Pompeyo Fabra
 
NO fem aná lo puntet dels collons, punt volat, il.lusió, ilusió, ni la geminada, en dialecte catalá este puntet va al mich de la lletra.
 
NO existix la tilde grave, è, à , totes son així, í, á, é, ó, ú, borriquito como tú
 
NO fem aná los grupos de consonáns siguiéns:
tg tj ts tx tz
Grupos consonántics que representen sonidos africats 
So [d͡ʒ] [t͡s] [t͡ʃ] 

metge, meche, mechesa, dotó, dotora, doctora, 
mitja, mija,
pitjor, pijó,
dutxa, ducha
matxo, macho,
Natxo, Nacho,
Montxo, Moncho
 
NO fem aná los apellits (cognoms, cognome en italiá) en i, Artur Quintana i Font, escribim Arturo o Artur Quintana Font, Josep Antoni Duran i Lleida, de Alcampell, yo Ramón Guimerá Lorente, no Ramon Guimerà i Lorente en dialecte ocsitá català modern.

NO fem aná la nv, canvi, fem aná mb, cambi.

Se fa aná lo apóstrofe, l' águila, l'aigua, lo menos possible, coste massa de escriure, d'escriure, y als textos antics casi no se trobabe.

Lo sonido [s] se escriu ss entre vocals:
cassola, dissimulá, grossa, missa, mosso, mussol, pessic, possessió, possible, pressa, Burjassot, Massalió, Picassent, Terrassa, Saragossa, etc

Roch, no roig, coló. (Roig apellit sí)
Mach, no maig, mes de l'añ (lo ).

Alfabeto.

lletra, com se pronúnsie:
 
a, a
b, be
c, ce
d, de
e, e
f, efe
g, ge
h, hache
i, i
j, jota
k, ka
l, ele
ll, elle
m, eme
n, ene
ñ, eñe
o, o
p, pe
q, cu
r, erre
s, ese
t, te
u, u
v, uve
w, uve doble
x, equis
y, y grega
z, zeta, ceta

Pronoms:

yo parlo chapurriau
tú parles chapurriau
ell, ella, vosté parle chapurriau
natros, natres parlem chapurriau
vatros, vatres parleu chapurriau
ells, elles, vostés parlen chapurriau

Los números  

Tamé podeu lligí esta entrada al blog de facao

números-en-chapurriau-de-torrevelilla

un, una, 1
dos, 2
tres 3
cuatre 4
sing 5 sinc
sis 6
sat 7 set (siat a Valjunquera y atres pobles)
vuit 8
nou 9
deu 10 (dieu, diau)
onse 11
dotse 12
tretse 13
catorse 14
quinse 15
setse 16
dessat 17
devuit 18
denou 19
vin 20
vintiún, vintiuna 21
vintidós 22
vintitrés 23

trenta 30
trentaún, 31
trentacuatre 34
trentanou 39
coranta 40
corantasing 45
sincuanta 50
sixanta 60
setanta 70
vuitanta 80
noranta 90
sen 100
sen sat 107
sen vintivuit 128
sen setantasís 176
dos sens sincuanta nou 259 dossens 
sat sens trenta tres 733
vuit sens vintiún 821
mil 1.000
sen mil 100.000
un milló 1.000.000
catorse millons 14.000.000

Artícul definit 

Mascle (masculino):
LO, LOS ,
lo carro, los carros

FEMELLA (femenino):

LA, LES
la lleit, les vaques que donen lleit

Artícul indefinit

un, uns
un llop, uns llops

una, unes
una lloba, unes llobes

interrogatius

quín, quína, quíns, quínes

Pronoms

Per a les persones:
qui; qui no beu vi no cave la viña

Per a les coses:
qué: qué collons hau fet?

possessius

Un sol posseedó:
lo meu, la meua, los meus, les meues lo teu, la teua, los teus, les teues lo seu, la seua, los seus, les seues. TON yayo, TA yaya, MA yaya, MON yayo, SON yayo, SA yaya, 

plural

lo nostre, la nostra, los nostres, les nostres lo vostre, la vostra, los vostres, les vostres

los demostratius

 

De proximidat
este, esta
estos, estes
aixó
De lluñanía
aquell, aquella
aquells, aquelles
alló

 

 

 

 

 

numerals ordinals

primé, primera
segón, segona
tersé, tersera
cuart, cuarta
quinto, quinta
sexto, sexta
séptim, séptima
octavo, octava
noveno, novena

Los cuantitatius

Invariables

massa, prou,  mes, menos.

Variables

cuan, cuanta, cuans, cuantes;
tan, tanta, tans, tantes;
mol, molta, mols, moltes;
poc, poca, pocs, poques;
bastán, bastans, bastanta, bastantes.

Conjugassions:
Primera Segona Tersera
-re / -é
trobá pérdre, pédre  volé dormí
serví

 

Formes no personals
Infinitiu Gerundio Partissipi
cantá cantán cantat, cantada,
cantats, cantades

 

Indicatiu
Presén Imperfecte Futuro Condissional
canto cantaba cantaré cantaría
cantes cantabes cantarás cantaríes
cante cantabe cantará cantaríe
cantem, cantem cantabem cantarem cantaríem
cantéu, cantáu cantabeu cantareu cantaríeu
canten cantaben cantarán cantaríen

 

 

 

 

 

 

 

 

Subjuntiu
Presén Imperfecte
canta cantara
cantos cantareu
canto cantare
cantem cantárem
cantéu cantareu
canton cantaren

 

 

 

 

 

 

 

 

Imperatiu (maná)
Presén
canta (tú)
canto (vosté)
cantem (natros) la cansoneta que mos han dit
cantéu (vatros)
canton (vostés)

 

 

 

 

 

 

 

Modelo de la primera conjugassió

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
trobá
trobo
trobán
trobat
 
trobes
 
 
 
trobe
 
 
 
trobém
 
 
 
trobéu

Modelo de la segona conjugassió

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
pérdre - pédre
pérgo
perdén
perdut
 
perts
 
 
 
pert
 
 
 
perdém
 
 
 
perdéu
 
 
 
pérden
 
 
 
Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
prendre
preng
prenén
pres
 
prens
 
 
 
pren
 
 
 
prenem
   
 
preneu
 



 

Model de la tersera conjugació

Infinitiu Presén Gerundio Partissipi

dormí dórmigo dormín dormit
dórmigo
dorms
dorm
dormim
dormiu
dormen

 Infinitiu Presén Gerundio Partissipi

serví servixco servín servit
servixco
servixes
servix
servim
serviu
servixen

Verbos irregulás

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
aná
vach
anán
anat
 
vas
   
 
va
   
 
anem
   
 
aneu
   
 
van
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
está
estic
están
estat
 
estás
   
 
está
   
 
estem
   
 
esteu
   
 
están
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
se
soc
sen
estat
 
eres
   
 
es
   
 
som
   
 
sou
   
 
son
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
habé
hai
habén
hagut
 
has
   
 
ha
   
 
ham
   
 
hau
   
 
han
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
poder
puc
podent
pogut
 
pots
   
 
pots
   
 
podem
   
 
podeu
   
 
poden
   

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
volé (voldre)
vull
volén
volgut
 
vols
   
 
vol
   
 
volem
   
 
voleu
   
 
volen
   

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
sabé
se
sabén
sabut
 
saps
   
 
sap
   
 
sabem
   
 
sabeu
   
 
saben
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
fe
fach
fen
fet
 
fas
   
 
fa
   
 
fem
   
 
feu
   
 
fan
   

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
di
dic
dién
dit
 
dius
   
 
diu
   
 
diem
   
 
dieu
   
 
diuen
   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
tindre
ting
tenín
tingut
 
tens
   
 
te
   
 
tenim
   
 
teniu
   
 
tenen
   

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
vindre
ving
venín
vingut
 
vens
   
 
ve
   
 
venim
   
 
veniu
   
 
venen
   

 

 

 

 

 

 

Infinitiu
Presén
Gerundio
Partissipi
viure
vic
vivín
viscut
 
vius
   
 
viu
   
 
vivim
   
 
viviu
   
 
viuen
   

 

 

 

 

 

 

Tems compostos de passat 

Pretérit perfecte Pretérit indefinit
 
vach + infinitiu
vas + infinitiu
va + infinitiu
vam + infinitiu
vau + infinitiu
van + infinitiu
 

 

hay - hai + Partissipi
has + Partissipi
ha + Partissipi
ham + Partissipi
hau +  Partissipi
han + Partissipi
Ejemples:
Ahí vach aná a classe de catalá,
vam trobá a la professora fen pilates
Ejemples:
Avui hay arribat tart,
este matí hai jugat a fútbol

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les prepossisions

a
en
de
per, per a
contra
entre
segóns
sense
cap a
desde, 
 
hasta, daball,devall

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Contracsió de prepossisions 

a, de y per seguides de l'artícul LO o LOS se contrauen:

  Singular Plural
a + lo = al a + los = als
de de + lo = del de + los= dels
per  per + lo= pel per + los = pels

 

 

 

 

 

Men vach al poble

Als pobles se viu mol tranquil
 
Los tolls dels estrets
 
Pel camí del Parrissal 
Pels camins del Matarraña.
Me vach escapá PELS pels.
 

Adverbios de manera

com
be,  ben (dabán del verbo)
malamén, mal (dabán del verbo)
milló
pijó
així
al menos
sol 
solamen (solamén es cimiento)
només
sobretot
de cap a cap
 de verdat
de pressa, depressa  
etc.
 

Adverbios de cantidat

massa
mol
bastán
prou
poc
gens
(gens ni mica)
tan
massa poc 
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Adverbios de lloc, puesto

aon, aón
aquí, ací, astí, assí
allá
allí
cap aquí
cap allá
dins  (cap a dins)
detrás
dabán
damún
deball, daball
amún
aball
a dal
a baix, abaix,
a prop  , prop
lluñ
a la dreta
a la esquerra
a má dreta
a má esquerra
a la zurda, a la esquerra

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Adverbios de tems

cuan
ara
(llavors, llavores), allabonses, entonses
sempre
mai
assobín, sobín
(de tan en tan)
a vegades, a vegaes
mentrestán
abáns, antes
después
pronte
de seguida, enseguida
tart
ya
encara
  com mes pronte milló

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Adverbios de afirmassió

(al antic ocsitá, oc, òc, hoc, och)

pos claro

 

 

 

 

 

Adverbios de duda

quí sap
potsé, pot sé, podríe sé, pos igual sí
 
alomilló (a lo llomillo no)

 

 

 

 

Adverbios de negassió

no
tampoc
de cap manera

 

 

 

 

ni de coña

ni u ensomios (ni lo sueñes)
sí, pels collons o sí, los collons
 
 

Les conjunsions

y
ni
que
o
pero
sino
perque
ya que
si
com
encara que 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 Mesos de l' añ
 
giné
febré
mars
abril
mach
juñ
juliol
agost
setembre
octubre
novembre
desembre
 
Estassions del añ
 
primavera, estiu, otoño (tardó se diu an algún poble ?), hivern o ivern
 
Colós:
 
groc, grocs; groga, grogues (no digáu amarill, collons) / amarillo, amarillos, amarilla, amarillas
blau, blaus; blavet, blavets; blava, blaves; blaveta, blavetes / azul, azules
roch, roijos; roijet, roigets / rojo, (Monroch, Monroyo)
roija, roiges / roja, rojas
vert, verts, verd, verds, verda, verdes / verde, verdes
marrón, marrons
violeta, lila, violetes, liles
blang o blanc, blangs o blancs, blanca, blanques / blanco, blancos, blanca, blancas
negre, negres; negra, negres / negro, negra
rosa, roses, rosat, rosats, rosada, rosades; rosadet, rosadets, rosadeta, rosadetes (lo vi pot se clarete)