champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 26 de abril de 2026
Riu
domingo, 28 de julio de 2024
4. 4. Arribe Paulina. Casamén dels pares.
Capítul IV.
Arribe Paulina. Casamén dels pares.
Un reparo estic veén que ficarán alguns an esta ilustríssima historia o biografía (no pintoresca per Deu, que maldita sigue tota la turba de faramalles pintoresques de la nostra edat, pos hasta lo radé sacramén de la Iglesia en los seus ministeris mos donarán al fin pintorescos); dic que un reparo, si caben an este llibre, estic temén que me ficon, y lo vull satisfé pera traure dimes y diretes.
Los pareixerá an alguns que Pedro Saputo trobáe mol dóssil y afable al majo sexo. An aixó no contestaré yo per sé part apassionada; sino que vull que conteston per mí les dones de esta era, que són les mateixes de entonses, pero en una mica mes de recato, y hasta de virtut si me apuren; verdadé recato digne y verdadera virtut; pos sén mes libres pera dixás parlá y tratá per los homens, no les vech mes desenvoltes. Perque es de sabé, que an aquell tems aixó de les visites y tertulies no se usabe tan y ñabíe mes etiqueta; y sobre tot moltes reixes, baranes y celossíes, mol tancamén, moltes ames, y poc vore lo carré. Per tan, les donselles se criaben mes temoriques y fluixotes; y los joves teníen que tornás bruixots pera tratá los seus amors en elles. Pero en cambi, perque an este món no ña cosa que no ne tingue (si no, se moriríe de rabia) contra les ames, les reixes, y lo retiro, estáen les terseres, les Celestines y casamentés, los jardins y los galanteos, festechos admitits; y potsé les mateixes ames servíen al ofissi. Y contra mes apretaben a les sagales mes arriesgades, eren les ocasions mes fortes, buscanles en tot lo perill y seguera de les passions, cuan se enamoraben de un home que creíen de confiansa (¡y lo amor los fa creure tots!), entreganse al seu sol honor y paraula. ¿De qué es caussa la privassió? Del exés al us de la libertat cuan se logre, y dels objectes dels que mo se prive. Pos ara que se aplico lo lectó lo refrán, y miro si lo que ha lligit an este llibre es o no conforme an ell y a la verdat de la experiensia.
Ademes de aixó se ha de tindre presén que Pedro Saputo ere mol galán, mol grassiós y seductó, amable, discreto y ben parlat. ¿Y no se pot creure tan favor a les dones? ¡A que sí, per la meua vida!
Sin embargo, no va abusá, com se veu a diverses ocasions a les que tot se li va oferí vensut y a la má. ¿Quede satisfet lo reparo?
Pos anem cap abán.
En efecte, la que va arribá (com anaba dién) ere Paulina, que portáe un gran susto y molta temó. Sense mes acompañamén que un criat agüelet de casa seua se va posá en camí apenes va ressibí la esquela. Y va di a la seua amiga al saludás al peu de la escala:
- Disme lo que ña, perque estic destronada, no fach mes que imaginá desgrassies tot lo camí, y cuan hay arribat, només vore la casa me ha donat un salt al cor y me sen eixirá per la boca.
- No tan, no tan, va contestá Juanita; assosségat; lo que ña es que ahí dins está lo nostre amic Pedro Saputo; pero ¡Deu meu! ¡Cuan te u diga! Y en aixó van acabá de pujá y van entrá a un cuarto.
- No me faigues patí, va di Paulina, perque ving plena de confussió y desventura.
- T'hay dit que t'assossegos, va contestá Juanita; res de lo que penses; no es aixó lo que passe. ¡Jesús, qué coses!, Estic abalotada, no sé lo que me dic ni lo que me fach; se ha destapat, que es germá meu.
- ¡Germá teu?, va di Paulina mol sofocada.
- No així a seques germá meu, va continuá Juanita, sino del meu home, que es lo mateix; es fill de mon sogre; fill del meu sogre, sí; ¿qué te pareix? ¡Y no habé caigut natres may en lo paregut! Perque ya vorás, s'assemellen mol. ¡Qué segues ham estat! (y li va contá la historia del seu sogre). Acabats los pasmos y admirassions van entrá al cuarto, y se va aumentá en la arribada de Paulina la satisfacsió de aquell día.
S'en va aná al día siguién perque habíe de torná en lo seu home.
Lo pare va torná a cridá als seus fills y los va di cóm pensabe portá a casa a la seua nova y primera dona, cumplín en les leys en cuan a les formalidats públiques y usos de la Iglesia: que a Pedro, com lo fill segón, li destinabe los bens libres y alguns dinés pera fundá una casa; y que sense aguardá mes, si los pareixíe be, teníe determinat aná en Pedro Saputo a Almudévar a vore a la seua siñora. Tot va pareixe be als fills; y Pedro li va di que la fortuna li habíe sigut favorable, pos per los camins que va recorre durán la seua vida habíe fet aplec de un caudal de deu a dotse mil escuts; y que per lo tan no ñabíe per qué desmembrá o disminuí notablemen lo patrimoni.
- Aixó, va contestá son pare, no u deus a ningú, y yo ting obligassions que cumplí en tú. Prou los quedará a tons germans.
Y com dius que no se ha de avisá a ta mare, perque may has tingut eixa costum, anem a vórela que es lo mes urgén.
Van aná cap allá procurán arribá a Almudévar entre dos llums.
La mare al sentí caballs a la porta va baixá com acostumabe a ressibí a son fill sense dudá de que fore ell en algún amic.
La va saludá y ella va abrassá a son fill Pedro Saputo, y demanán un cresol per al criat dels caballs va pujá en sa mare de la má, y detrás seguíe lo nou huésped sense di res después de habela saludat mol ligeramen a la primera vista. Cuan ya estáen a dal van entrá en una llinterneta al cuarto, y eixecán Pedro Saputo la llum entre los dos, va di a sa mare:
- Miréu, siñora mare, an este caballé. Habíe procurat don Alfonso vestí un traje lo mes paregut al que portáe cuan va está allí y se va casá en ella; y ella lo mirae, y pareixíe que rebuscabe a la seua memoria, y lo anáe reconeixén; y al advertí don Alfonso que lo teníe casi del tot reconegut, per la alterasió que se notabe al seu semblán, va di:
- Sí, soc yo; y lo va acabá de coneixe, y va caure desmayada, aguantanla son fill y ajudanli don Alfonso. La van fe torná en sí, li van fe beure una mica de aigua; y li va di Pedro Saputo:
- Sereneutos, siñora mare; don Alfonso López de Lúsera, mon pare y siñó, ve a acabá en la vostra llarga pena y esperansa.
- Sí, siñora, va continuá don Alfonso; yo soc lo que se va casá en vosté an este mateix cuarto; que al final hay pogut cumplí lo meu dessich de abrassá al meu fill Pedro y a vosté después de tan tems. Mes desplay tos contará lo vostre fill y lo meu, pos li hay contat la historia, y yo to la repetiré de bon gust les vegades que vullgáu, cóm me ha sigut impossible hasta ara mostratos y acreditatos que no tos vach engañá. Serenautos, per Deu; miréu que som lo vostre home y lo vostre fill.
A tot aixó res responíe la infelís, embargada del goch que habíe inundat lo seu pit. Y temén lo fill algún mal acsidén li va fé beure un gotet de aiguardén de gitám y la va distraure dién:
- Au, agarréu la má del meu siñó pare. Y no olvidéu que ham vingut famolengs y esperam un bon sopá. Va incliná una miqueta lo cap de sa mare, y después de apretá la má al seu home, se va aventá als brassos del fill plorán y gemegán en gran ímpetu com si fore la radera hora de la seua vida. Se van alegrá los dos de que així rompeguere, pos habíe vensut la opressió traénla del pit en aquells gañols y ploreres. La van torná a sentá mes aliviada, y eixecán lo cap pera mirá a don Alfonso va di:
- ¡Vintissing añs!, y va torná a plorá.
- Mol be, mol be, va di Pedro Saputo; desahogo la vostra pena.
- ¡Vintissing añs!, va torná a exclamá: ¡Ay, don Alfonso, que ni lo nom me vau di! - Pero vivim los tres, va contestá lo fill; donéu grassies a Deu, que mos ham trobat y conegut. Y per ara, yo com a fill, tos rogo, pares y siñós meus, que s'aturon les llágrimes y los records, y les queixes per cariñoses que siguen, perque tems tos quede per an elles.
Se van aná serenán de mica en mica, y don Alfonso va quedá mol pagat de vore aquella pobre y humilde pupila de atre tems en un estat de tan decoro. Lo cuarto, encara que lo mateix aon va está, pareixíe de una persona prinsipal per los mobles y les pintures que lo adornaben; de modo que no li penaríe que estaren presens son fill mes gran y Juanita.
Als dos díes sen van aná pare y fill cap a Huesca y van torná en los despachos de la curia eclesiástica, si be entonses no eren estes diligensies de tan escrúpol com ara, ni tampoc reñíen los ordinaris per si la novia o lo novio són teus o meus. Se va selebrá formalmén lo casori, y lo segón día per la tarde se van presentá de repén Juanita y lo seu home y van volé vore als pares a la seua casa de Almudévar, y van aumentá la alegría de tots. Juanita se va fé mol amiga de Eulalia, y a Rosa la abrassabe en tot lo cariño de germana. Van torná als tres díes pera prepará lo ressibimén.
Una semana después los van seguí los pares en Pedro Saputo, emportanse pera uns díes a Rosa, y quedanse Eulalia huérfana de amors y cariños y mol trista. Los va acompañá tot lo poble a la ixida, y no parabe en vivas y ademans de jubileu de doná la enhorabona a la virtuosa y de tans modos dichosa pupila, que al fin recobrabe la seua honra y se vée eixecada a la clase de siñora, casanse en tan noble caballé. Don Alfonso veíe en una satisfacsió inexplicable aquell amor que lo poble manifestabe a la seua dona y fill, y se omplíe de consol, agraín tan favor en paraules mol corteses y afectuoses. Avisats Juanita y lo fill mes gran del día y hora a la que arribáen, habíe disposat aquella un ressibimén digne de la seua discressió y tampoc va faltá Paulina an esta ocasió tan solemne.
Descriure la alegría y gloria de aquella casa es impossible; tantes y tals eren les persones que se van ajuntá, y per tans y tals casos de fortuna se reuníen y formaben una sola familia. Lo segón día a la velada va volé Pedro Saputo donáls un bon rato, y mostrá a son pare lo que sabíe fé en la música. Va pendre lo violín, y va di:
- Historia de ma mare; la seua vida abans de vore a mon pare. Y va tocá en estil mol sensillet la seua vida y faenes, la seua natural alegría, lo seu constán propósit de no casás dién que no a tots los pretendens. Después va di: visita de un caballé... lo meu siñó pare: Va vindre después la seua aflicsió creénse burlada, y lo que va portá al seu naiximén. Y per no allargás se va casá fen plorá un atra vegada a son pare, y a la mateixa mare de tendresa, cuan va di: la escena del cuarto. An esta se va entretindre mes perque va volé expresáu tot. Y va concluí en la arribada y ressibimén de la vespra, que ya van entendre milló los atres oyens.
Assombrat se va quedá son pare de vore tanta habilidat, tan sublimes idees y frases tan patétiques; un llenguache, en fin, complet per mich dels tonos y la forma dels sonidos (si així se pot di), en la armonía y expresió tan perfecta de les passions y dels afectes. Y com sabíe que ningú lay habíe amostrat, lo miráe y no s'acababe de creure lo que veíe; y als demés, encara que en menos inteligensia, los passáe lo mateix. Rosa, la inossén Rosa, estáe elevada sentín aquella música, sol sentíe en lo oít y en lo cor.
Tots van repará en ella; y no va dixá Paulina de sembrá algo de sissaña, pos va di en veu baixa a Juanita:
- Ara sí que vech que van acabá los nostres amors. Ixa guapa y amable chiqueta, potsé sense advertíu, está enamorada del que cride germá. ¿Veus que no mire mes que sempre an ell, que en la vista seguix tots los seus movimens, y si ell sen va a un atre puesto, no s'assossegue? ¡Qué candorosa! ¡Qué pura! ¡Qué encantadora! ¡Pero qué apassionada está la pobreta!
- Pos encara ña un atra a Almudévar, va contestá Juanita, mes capás que esta de guañamos lo joc si pera jugá estiguera; perque esta sol está enamorada, pero aquella enamore y domine. Yo los díes que vach está allá volía a les dos, pero l'atra me va afissioná al seu trate de modo que si no la tenía en mí me pareixíe que tot me faltabe.
Un mes van tindre allí an esta donosíssima chiqueta, sense que ella pensare casi en Almudévar; pero va vindre son pare a buscala perque sa mare estáe prop de parí, y l'atra germana que teníe no ere capás de goberná la casa. Va plorá la infelís al vore que marcharíe, y ningú se extrañabe perque sabíen lo que volíe a Pedro Saputo y a sa mare; ni ella tampoc se reprimíe ni dissimulabe. Va di per fin ya una mica menos destronada:
- Yo pensaba que estaba a casa meua.
- Pos a casa teua estás, li van di tots; sí, sí, a casa teua y en la teua familia.
- Pos ne ting dos, va contestá ella, en molta grassia, y ara me nessessiten a l'atra.
- Be, filla, be, va di don Alfonso.
Y Juanita va corre y la va abrassá en mol afecte. Pero Pedro Saputo, que sabíe milló que ningú la verdadera causa de les seues llágrimes, se va eixecá y va di: - Mira si eres de esta casa y familia, que pera que no te separos del tot de ella, o cregues que n'arrastres una part en tú, t'acompañaré yo hasta Almudévar. ¡Oh, quina satisfacsió li va doná la notissia! Se va arrebolá la seua alma, y va bañá lo seu semblán de una lluentó que la va ficá mes hermosa, fée mol mes goch. La va acompañá en efecte, y se va aturá allá vuit díes.
Original en castellá:
Capítulo IV.
Llega Paulina. Casamiento de los padres.
Un reparo estoy viendo que pondrán algunos a esta ilustrísima historia o biografía (no pintoresca por Dios, que malditos sean toda la turba de faramallas pintorescas de nuestra edad, pues hasta el último sacramento de la Iglesia con sus ministerios nos darán al fin pintorescos); digo que un reparo, si caben en este libro, estoy temiendo me pongan, y le quiero satisfacer por quitar dimes y diretes. Por ventura parecerá a algunos que Pedro Saputo encontraba muy dócil y afable al bello sexo. A lo cual no responderé yo por ser parte apasionada; sino que quiero que respondan por mí las mujeres de esta era, que son las mismas de entonces, pero con un poco más de recato, y aun de virtud si me apuran; verdadero recato digno y verdadera virtud; pues siendo más libres para dejarse hablar y tratar de los hombres, no las veo más desenvueltas. Porque es de saber, que en aquel tiempo esto de las visitas y tertulias no se usaba tanto y había más etiqueta; y sobre todo muchas rejas y celosías, mucho encierro, muchas dueñas, y poco ver la calle. Por consiguiente, las doncellas se criaban más miedosas y dengueras; y los jóvenes tenían que volverse brujos para tratar sus amores con ellas. Pero en cambio, porque en este mundo no hay cosa que no le tenga (si no, había de morirse de rabia) contra las dueñas, las rejas, y el retiro, estaban las terceras, las Celestinas, los jardines y los galanteos admitidos; y tal vez las mismas dueñas servían en el oficio. Y como la misma sujeción hacia las niñas más arriscadas, eran las ocasiones más fuertes, buscándolas con todo el peligro y ceguedad de las pasiones, cuando se enamoraban de un hombre que creían de confianza (¡y el amor los cree todos!), entregándose a su solo honor y palabra. ¿De qué es causa la privación? De exceso en el uso de la libertad cuando se logra, y de los objetos de que se nos priva. Pues ahora aplique el lector el refrán, y mire si lo que ha leído en este libro es o no conforme a él y a la verdad de la experiencia.
A más de esto se ha de tener presente que Pedro Saputo era muy galán, muy gracioso y seductor, amable, discreto y bien hablado. ¿Y no es verosímil tanto favor en las mujeres? ¡A que sí, por vida mía! Del cual, sin embargo, no abusó, como se ve en diversas ocasiones en que todo se le ofreció vencido y en la mano. ¿Queda satisfecho el reparo? Pues vamos adelante.
Con efecto, la que llegó (como iba diciendo) era Paulina, que con gran temor y sobresalto y sin más acompañamiento que un criado viejo de su casa se puso en camino apenas recibió la esquela. Y dijo a su amiga al saludarse al pie de la escalera: - Dime lo que hay, porque no hago sino imaginar desdichas todo el camino, y cuando he llegado al ver la casa me ha dado un vuelco el corazón y me late como si le tuviera azogado. - No tanto, no tanto, respondió Juanita; sosiégate; lo que hay es que ahí dentro está nuestro amigo Pedro Saputo; pero ¡Dios mío! ¡Cuando te lo diga! Y en esto acabaron de subir y se entraron en un cuarto. - No me hagas penar, dijo Paulina, porque vengo llena de confusión y desventura. - Y te he dicho que sosiegues, respondió Juanita; nada de lo que piensas; no es eso lo que ocurre. ¡Jesús, qué cosas!, estoy aturdida, no sé lo que me digo ni lo que me hago; se ha descubierto, que es hermano mío. - ¡Hermano tuyo!, dijo Paulina muy espantada. - No así a secas hermano mío, continuó Juanita, sino de mi marido, que es lo mismo; es hijo de mi suegro; hijo de mi suegro, sí; ¿qué te parece? ¡Y no haber caído nosotras nunca en la semejanza! Porque ya verás, se parecen mucho. ¡Qué ciegas hemos estado! (y le contó la historia de su suegro). Acabado que hubieron de hacer pasmos y admiraciones entraron en el cuarto, y se aumentó con la llegada de Paulina la satisfacción de aquel día.
Fuese empero al siguiente prometiendo volver con su marido. El padre llamó de nuevo a sus hijos y les dijo cómo pensaba traer a casa a su nueva y primera esposa, cumpliendo con las leyes en cuanto a las formalidades públicas y usos de la Iglesia: que a Pedro, como el hijo segundo, le destinaba los bienes libres y algún dinero para fundalle casa; y que sin aguardar más, si les pareciese bien, tenía determinado ir con Pedro Saputo a Almudévar a ver a su señora. Todo pareció bien a los hijos; y Pedro le dijo que la fortuna le había sido favorable, pues los caminos que vería en la relación de su vida había allegado un caudal de diez a doce mil escudos; y que por lo tanto no había para qué desmembrar o disminuir notablemente el patrimonio. - Eso, respondió su padre, no lo debes a nadie, e yo tengo obligaciones que cumplir contigo. Harto les quedará a tus hermanos. Y pues dices que no se le ha de avisar a tu madre, porque nunca lo has usado, vamos a vella que es lo más urgente.
Fueron y procuraron llegar a Almudévar entre dos luces. La madre al oír caballos a la puerta bajó como acostumbraba a recibir a su hijo no dudando que fuese él con algún amigo. La saludó y abrazó Pedro Saputo, y pidiendo una luz para el criado de los caballos se subió con su madre de la mano, y detrás seguía el nuevo huésped sin decir nada después de haberla saludado muy ligeramente a la primera vista. Cuando estuvieron arriba se entraron con una bujía en el cuarto, y levantando Pedro Saputo la luz entre los dos, dijo a su madre: - Mirad, señora madre, a este caballero. Había procurado don Alfonso vestir un traje igual en lo posible al que llevaba cuando estuvo allí y se desposó con ella; y le miraba, y parece que buscaba su memoria, y le iba reconociendo; y al advertir don Alfonso que le tenía casi del todo conocido, por la alteración que se notaba en su semblante, dijo: - Sí, soy yo; y le acabó de conocer, y cayó desmayada, sosteniéndola su hijo y ayudándole don Alfonso. Volviéronla en sí, hiciéronle beber un poco de agua; y le dijo Pedro Saputo: - Serenaos, señora madre; don Alfonso López de Lúsera, mi padre y señor, viene a fenecer vuestra larga y cuita y esperanza. - Sí, señora, continuó don Alfonso; yo soy el que se desposó con vos en este mismo cuarto; que al fin he podido cumplir mi deseo de abrazar a mi hijo Pedro y a vos después de tanto tiempo. Más despacio os diría vuestro hijo y mío, pues le he contado la historia, e yo os la repetiré gustoso cuantas veces quisiéredes, como me ha sido imposible hasta agora mostraros y acreditaros que nos os engañé en cuanto estaba de mi parte. Serenaos, por Dios; mirad que somos vuestro esposo y vuestro hijo.
A todo esto nada respondía la infeliz, embargada del gozo que había inundado su pecho. Y temiendo el hijo algún funesto accidente le hizo beber agua de nuevo y la distrajo diciendo: - Ea, tomad la mano de mi señor padre. Y no olvidéis que vinimos hambrientos y esperando una buena cena. Inclinó un poco la cabeza de su madre, y después de apretar la mano a su esposo, se arrojó en los brazos del hijo llorando y sollozando con grande ímpetu como si fuese la última hora de su vida. Alegráronse los dos de que así prorrumpiese, pues había vencido la opresión echándola del pecho con aquellas lágrimas y sollozos. Volviéronla a sentar más aliviada, y levantando la cabeza para mirar a don Alfonso dijo: - ¡Veinticinco años!, y lloró de nuevo. - Muy bien, muy bien, dijo Pedro Saputo; desahogad vuestra congoja. - ¡Veinticinco años!, tornó a exclamar: ¡Ah, don Alfonso, que aun el nombre no me dijisteis! - Pero vivimos los tres, respondió el hijo; dad gracias a Dios, que nos hemos encontrado y conocido. Y por ahora, yo como a hijo, os ruego, padres y señores míos, que cesen las lágrimas y los recuerdos, y más las quejas por cariñosas que sean, porque tiempo os queda para ellas; y agora no son ya más del caso.
Fuéronse poco a poco serenando, y don Alfonso quedó muy pagado de ver aquella pobre y humilde pupila de otro tiempo en un estado de tanto decoro. El cuarto, aunque el mismo donde estuvo, parecía de una persona principal por los muebles y las pinturas que le adornaban; de modo que no le pesara de que hallasen presentes su hijo mayor y Juanita.
En dos días fueron padre e hijo a Huesca y volvieron con los despachos de la curia eclesiástica, si bien entonces no eran estas diligencias de tanto escrúpulo como agora, ni menos reñían los ordinarios por si la novia o el novio son tuyos o míos. Celebróse en forma el casamiento, y el segundo día por la tarde se presentaron de repente Juanita y su marido y quisieron ver a los padres en su casa de Almudévar, y aumentaron la alegría de todos. Juanita se hizo muy amiga de Eulalia, y a Rosa la abrazaba con todo el cariño de hermana. Volviéronse a los tres días para preparar el recibimiento.
Una semana después los siguieron los padres con Pedro Saputo, llevándose para unos días a Rosa, y quedando Eulalia huérfana de amores y cariños y tan triste como es de creer viendo mudado su cielo. Acompañólos todo el pueblo a la salida, y no cesaba con vivas y ademanes de júbilo de dar la enhorabuena a la virtuosa y de tantos modos dichosa pupila, que al fin cobraba su honra y se miraba levantada a la clase de señora, casando con tan noble caballero. Don Alfonso veía con una satisfacción inexplicable aquel amor que el pueblo manifestaba a su esposa e hijo, y se llenaba de consuelo, agradeciendo tanto favor con palabras muy corteses y afectuosas. Avisados Juanita y el hijo mayor del día y hora en que llegaban, había dispuesto aquélla un recibimiento digno de su discreción y como es pensar no faltó Paulina en ocasión tan solemne.
Describir el contento y gloria de aquella casa es imposible; tantas y tales eran las personas que se juntaron, y por tantos y tales casos de fortuna se reunían y formaban una sola familia. El segundo día en la velada quiso Pedro Saputo darles un buen rato, y mostrar a su padre lo que sabía hacer en la música. Tomó el violín, y dijo: - Historia de mi madre; su vida antes de ver a mi padre. Y tocó en estilo muy sencillo, y haciéndole sentir muy claramente, su vida y faenas, su natural alegría, su constante propósito de no casarse diciendo de no a todos los pretendientes. Luego dijo: visita de un caballero... mi señor padre: Vino después su aflicción creyéndose burlada, y lo que sucedió en su nacimiento. Y por no alargarse vino de ahí al casamiento haciendo llorar otra vez a su padre, y a la misma madre de ternura, cuando dijo: la escena del cuarto. En la cual se entretuvo más porque quiso expresarlo todo. Y concluyó con la llegada y recibimiento de la víspera, que ya entendieron mejor los demás oyentes.
Asombrado se quedó su padre de ver tanta habilidad, tan sublimes ideas y frases tan patéticas; un lenguaje, en fin, completo por medio de los tonos y la forma de los sonidos (si así se puede decir), con la armonía y expresión tan perfecta de las pasiones y de los afectos. Y como sabía que nadie le había enseñado, le miraba y no acababa de creer lo que veía; y aun a los demás, aunque con menos inteligencia, les sucedía lo mismo. Rosa, la inocente Rosa, estaba elevada oyendo aquella música, y ni oía ni tenía otra cosa, ni sentía la vida sino en el oído y en el corazón. Todos repararon en ella; y no dejó Paulina de dar en alguna malicia, pues dijo en voz baja a Juanita: - Agora sí que veo que concluyeron nuestros amores. Esa linda amable niña, quizá sin advertillo, está enamorada del que llama su hermano. ¿Ves que no mira sino siempre a él, que con la vista sigue todos sus movimientos, y en saliendo él a otra parte, no sosiega? ¡Qué candorosa! ¡Qué pura! ¡Qué encantadora! ¡Pero qué apasionada está la pobrecilla! - Pues aún hay otra en Almudévar, respondió Juanita, más capaz que ésta de ganarnos el juego si por jugar estuviese; porque ésta enamora sólo, y aquélla enamora y domina. Yo los días que estuve allá quería a las dos, pero la otra me aficionó a su trato de modo que si no la tenía conmigo me parecía que todo me faltaba.
Un mes tuvieron allí a esta donosísima niña, sin que ella pensase casi en Almudévar; pero vino su padre a buscarla porque su madre estaba próxima al parto, y otra hermana que tenía no era capaz del gobierno de la casa. Lloró la infeliz al ver disponer su viaje, y nadie lo extrañaba porque sabían lo que quería a Pedro Saputo y a su madre; ni ella tampoco se reprimía ni disimulaba. Dijo por fin ya un poco serena: - Yo pensaba que estaba en mi casa. - Pues en tu casa estás, le dijeron todos; sí, sí, en tu casa y en tu familia. - Pues tengo dos, contestó ella, con mucha gracia, y ahora me necesitan en la otra. - Bien, hija, bien, dijo don Alfonso. Y Juanita corrió y la abrazó con mucho afecto. Mas Pedro Saputo, que sabía mejor que nadie la verdadera causa de sus lágrimas, se levantó y dijo: - Mira si eres de esta casa y familia, que para que no te separes del todo de ella en lo posible, o veas que arrastras una parte contigo, te acompañaré yo hasta Almudévar. ¡Oh, qué satisfacción le causó la noticia! Arrebolóse su alma, y bañó su semblante de un esplendor que la paró más hermosa y amabilísima. La acompañó en efecto, y se detuvo allá ocho días.
lunes, 3 de mayo de 2021
Capitol XXVIII. excellent inclita donzella fe supplica senyora plagues dir de boca lo que en lo cor fermament creya.
Capitol XXVIII. Com la excellent e inclita donzella fe: supplica la senyora li plagues dir de boca lo que en lo cor fermament creya.
Venint aquella excellent
donzella fe nomenada fica lo genoll dauant la sua senyora: e dix. O
ma senyora yo so molt certa que vostra merce ha cregut tot lo quel
angel ha dit a vostra senyoria de part de la magestat diuina. E de
vostra senyoria se pot molt be dir. ¶ Beata que credidisti quoniam
prefitientur in te: que dicta sunt tibi a domino. Volent dir: que
benauenturada sou vos senyora que haueu cregut: car en vos seran
perfetament complides totes les coses queus son dites de part de
nostre senyor deu. ¶ E perço clement senyora puix fermament creheu
mostrau foranament la crehença vostra: responeu senyora al
missatger: car si la fe de Abraam fon lohada: molt mes o sera
la de vostra merce. ¶ Quia qualis fueris in factis talis comprobaris
in verbis. Car tal com sou en obres virtuoses tal sereu trobada en
paraules. No temau senyora lo parlar: car gran es lo be que del
parlar de vostra senyoria se spera. ¶ O qm sanctum est os vnde
semper celestia erumpunt eloquia. O senyora e quant es sancta la boca
de la qual tostemps ixen paraules celestials. E de la vostra
senyora no solament exiran paraules celestials: ans ab vostre
dolç parlar fareu obrir lo cel: e deuallara lo fill de deu: no
tardeu senyora per merce vn parlar tan meritori. Car en la boca
vostra es huy la salut de natura humana. E per lo parlar de vostra
senyoria han hauer perfectio totes les scriptures e prophecies:
senyora puix les creeu e sabeu lo seny de aquelles: dau
manera sien prestament complides: car la fe no ha sa perfectio fins
se segueixen les obres. ¶ O senyora de quant vos restara obligada
natura humana: que per lo mija vostre haja tot lo que li es promes de
la redempcio sua: be poran dir a vostra senyoria los homens remuts.
¶ Quid retribuam inmenso benefitio tuo: transcendit omnem affectum
dulcedo tue benignitatis: vincit omnem retributionem magnitudo tui
benefitij. Volent dir: O senyora y qui pora retribuir a vostra merce
tantes gracies e lahors com vostra senyoria mereix per la granea
dels beneficis vostres: tota amor e caritat trespassa la affectio e
obres de la vostra dolçor e benignitat: que als homens haueu
mostrada reconciliant los ab lo seu creador: no basta retribucio
nenguna a la singularitat e granea del vostre benefici. ¶ De
aquest misteri senyora de la sancta incarnacio del fill de deu
exira (exirà, eixirà o eixirá, ixirà o ixirá; saldrá)
la vera deuocio de les gents e seran moguts e inflamats los homens
amar e seruir aquell senyor qui tant los ha amats. Car veuran e
conexeran son rey e senyor vestit de la sua natura e per esta causa
esser los homens tant exalçats: que los angels que fins açi los
hauien menyspreat tenint los per indignes de la sua companyia: ara ab
gran plaer sa germanaran (se agermanaran; s´agermanaran)
ab los dits homens: e diran a ells. ¶ Iam (o Jam) non estis hospites
et aduene sed estis ciues sanctorum et domestici dei. Volent dir: o
vosaltres fills de Adam nous tingau ja per estranys de la ciutat
nostra de parays: ans siau certs que sou ciutadans e companyons dels
sancts e molt familiars de nostre senyor deu: qui es rey e senyor
nostre e vostre. E los homens molt alegres de hauer cobrat la amistat
angelica diran. ¶ S3 quia nos cognouimus regem nostrum: et
cognouerunt angeli ciues suos. Volent dir: perço com nosaltres hauem
conegut nostre rey e senyor: han conegut a nosaltres los angels per
ciutadans e germans seus ¶ O senyora no tardeu de recebir aquest rey
de vida per quel pugau manifestar als seus vassals qui ab tan
gran desig lo speren. ¶ O senyora excellent que vos sou aquell stel
(estel) clar qui haueu a manifestar lo diuinal sol: del qual
es dit. ¶ Dum ortus fuerit sol de celo videbitis regem regum. Car en
aquell punct senyora: que lo fill de deu qui es verdader sol
deuallara del cel: e en lo vostre ventre sera fet home: a tot lo mon
sera manifestat e mostrat lo Rey dels reys: e coneixeran les
gents esser complit tot lo que los profetes han scrit: e
diran. ¶ Sicut audiuimus sic vidimus. Volent dir tot lo que hauem
hoit als pares nostres e fins açi hauem sperat e cregut tot ho vehem
complit en esta sancta incarnacio. O senyora clement y nols
tardeu tan gran benefici: confermau los homens en la
crehença de aquest singular misteri. Car vostra merce es la lanterna
hon se estojara aquesta diuinal lum. E de vostra senyoria lan
a pendre les creatures sues: preniu excellentissima senyora lo
dit lum e comunicaulo largament als homens. Car yo faç certa
a vostra merce que lo senyor no spera sino vostra resposta: sia de
vostra senyoria donar lay prest. ¶ E la sancta e constant
donzella fe acabant son rahonament ab molta reuerencia besa la ma de
la senyora partint se de aqui per fer loch a la que venia.
sábado, 28 de mayo de 2022
rabí Izach, rabí Samuel de Fez, versión lemosina, S. Miguel de los Reyes, Ms. siglo XIV
XI.
Copia de la carta que escribió rabí Izach a rabí Samuel, cuya versión lemosina existe en S. Miguel de los Reyes, en un MS. del siglo XIV.
(Extracto del tomo 2 de Viaje literario a las iglesias de España)
Salut sia a tu jerma (germá, germà; hermano) Samuel de Ffeç (Fez), e a tota la tua companya, yo rabi Izach de Zigi Valmesa te faç saber que reebi la tua letra en un libre quem envijest ab aquella, el qual libre reebi tanquat et segellat, e en aquell metes vint e huyt capitols, e envjest (envijest, como pone antes) me a preguar (pregar) per la tua letra, que legis el dit libre, cascun capitol per si; e com lo aques (hagués) legit, quet envjas (enviás) resposta daquell, segons que yo ho entenia, per la raho que tu dius que tens dubte en nostra ley. E yo guarde sobre aço que venia scrit e ordenat en lo teu libre, e studij sobre aquell per los libres de Moyses, e per la ystoria dels prophetes, e per tal que lo nom de Deu sia exaltat e beneyt per tots temps, entes ho for, be, e per ço com a aquest senyor nos pot res amaguar (amagar; esconder), axi com dix de ell David, que no es quis puixa amaguar de la sua calor, conve a tu respondre en poques rahons, e verdaderament car tengut ne so que ho faça en aytal cars com aquest puix quem fas demanda sobre aquest fet, car yo entenc que savi est tu en la ley. E com yo no respongues a aço segons que es veritat, non estaria be, e seria molt gran menyspreu contra mi si yot responja (responia) ab falsia, e seriam gran vergonya, e seria provada la veritat contra mi, segons que appar per lo test e per la glosa dels libres de Moyses, e dalguns dels prophetes, dequi yot trauré aquesta resposta e eximples (exemples), los quals prophetaren de Messies, jat sia que tu parlest per los capitols del teu libre daço complidament, e yo per minvar, ne fallir en la mia resposta de ço qui es cert e veritat que prophetaren los prophetes de Messies respondre acordant ab tu en tot ço que es scrit en lo dit libre teu, e conexer, e saber ho tot axi com ho dius, he asignats sobre los teus declaraments, segons que yon trob, e perço que digueren los prophetes, aquest es lo just Messies, que nos fills de Israel speram. E com donchs nol coneguerem per nostres peccats, e les gents quel conegueren apparse quals son, e proves perço que dix Deus per la boca de Daniel propheta, hon dix: quant vendra lo sant dels sants, cessara la vostra uncio. ¿E qui es altre senyor, ne sant dels sants, sino aquest just qui era Deu? Et despuix que aquest just vengué, no aguen uncio, ne sacerdocit, ne olocaust (holocaust), ne princep, ne rey; e dic que aquells quel conegueren son los christians, e proves clarament per ço que dix Deus per boca de David en un loch que diu: trencaré tots los poders dels peccadors, e exaltare aquell del just. E senyor, ¿e quina contesa e neciesa es aquesta que tenim, cas (car) ja es en nos complit aço que aquest propheta dix? Car despuix en aquest just descreguem, nos perdem tot lo be que haviem, e cobrarenlo aquestes gents qui cregueren en la sua venguda. E senyor, ¿quin major screbantament que aquest, que siam escampats per totes les parts entre les gens estranyes, e servimlos nos la mil anys passat, e mes? E veig senyor ço que dix Deu de aquest jux per boca de Micheas propheta; ohiats (ojats, hojats, escuchad, oíd; típico de los pregones) tots los pobles, e escoltats (escoltéu o escolteu; escuchad), e la terra humillarse ha a nostre Senyor Deu per testimoni de la sua sanctedat, e el Senyor exira (exirá, eixirá; saldrá) de son loch (su lugar, ipsius locis); e aquesta exida com dix que exira de son loch, ¿qual es sino la sua venguda? E jatsia que Deus del cel fo qui fon enviat per lo sant Sperit, e axi com Deus dix per la boca de Abdies propheta de la venguda de aquest just levat, e levem nos sobre ell a la batalla ço que no diviem, e dix sempre aqui, e petit te demostra entre les gents e poch. E nos tenim es ment (esment) aço sino al seu poder ja fos qui no hagues part en la sanch de aquest infant petit gran just. E pur nos encara speram Messies. E senyor mes valria que fessem esmena a Deu de la nostra errada en que cayguerem; quel propheta Abacuch dix de la sua venguda: speral que a venir ha, e nos tardará. Donchsquet (donchs que te) es vejares senyor de la mia contesa durar tant sens raho. Car aquest propheta dix, que vendrá e nos tardara. Donchs, senyor, sil speram, gran tardança es aquesta de mil anys ança (ençá, ençà, en ça) e mes que ha que som en aquest cativeri (captiveri, cautiveri; cautiverio), e servim les gents que cregueren en aquest just segons que dit he. Mas complit he ço que dix aquest propheta que vendra e nos tardara. Car no volch Deu quel propheta digues sino veritat. Entro (tro, fins; hasta) açi (aquí) te he dit deço que parlaren alguns dels prophetes de la venguda del Messies. Sobre aquesta raho te vull encara mes dir, senyor. Yo hagui disputatio sobre la ley ab mestre Anthoni bisbe de Marrochs (Marruecos); e jatsia que tu hajes parlat en aquesta raho per un dels teus capitols, nom puix estar que no te envij a dir diu maestre Anthoni, que santa Maria la qual honren molt los christians, que ve del linatge de David, e que Christ nasque per lo Sperit sant del ventre de aquesta Senyora: e jatsia que yo no li volgui alli sempre atorgar, aquesta pero es la veritat, segons appar per lo dir dels prophetes dels quals te he parlat tro açi. Et entrant sobre aço vull mes testimonis e proves dar perço que dix Isaies a Achaz: e dix li, affigia el Senyor per parlar a Achaz; e dixli, demana senyal a ton Senyor Deu, e demana la sua senyoria que la exech sus (execar, eixecar, alçar; alzar, elevar) alt. Et dix Achaz, no demanaré, ne tentaré al Senyor.
E dix: aqui sempre ohiats casa de David, si es poc ades en fellonir el Senyor Deu, per aixo dará el Senyor senyal, car verge concebrá e infantará fill: Emmanuel será son nom, que vol dir, Deu ab nos, per saber aborrir lo mal, e elegir lo be. E dix aqui sempre en altre loch aquest mateix propheta: nin fo nat a nos, effill fon dat a nos, e fon la majorança (mayorazgo) sobre la sua espalla (espatla, espala; espalda), e appellá el seu nom maravellos, e conseller, Deus fort, e pare per tots temps. E Senyor dic que molt declara aquest propheta en lo engenrament de aquest just dix, que seria dat senyal en casa de David, que concebria verge, e que infantaria fill, que havria nom Emmanuel, que vol dir, Deu es ab nos, e que sabria aborrir lo mal, e elegir lo be. E no nomená en aquest engenrament pare carnal; car no fo engenrat de pare carnal, mas per lo sant Sperit. E tu parlest per un de tots (tos, tons : tus) capitols de aço complidament: e veus tu senyor ço que dix sempre aqui aquest mateix propheta, que nin fo nat a nos &c. Dol de nosaltres amich per ço com no ho saber conexer e occehim (de occidere: matamos) Isaies per tal com dix aquesta paraula. ¿Quin major senyal poria esser mostrat en lo mon, que aquest, que fembra verge concebés per lo sant Sperit, e que infantás fill axi com aquest de qui parla aquest propheta, e los altres prophetes ab ell; e apres del part romás verge? E proves per ço que dix Deu per boca de David en un loch alli hon diu: acaba tu, Senyor, la vinya la qual plantá la tua dextra (dextera; dreta; derecha, diestra); e fermala sobre lo fill de la Verge, al qual enformest pera tu. ¿E Senyor, quet semble de nostra seguedat (ceguedad, ceguera) e malaventura en que estam? Car lo propheta veritat dix, e no volgue Deu que mentis, e veus tu senyor com liu a (li ho ha) promes que no limentria (li mentria; le mentiría) alli hom diu; si yo a Daviu servent meu ment, ¿a qui diré veritat? El seu linyatge (linatge; linaje) durará per tots temps, lo qual lignatge son les gents dels christians. Ca (car) no volgué Deus, que minvés alguna cosa deço que prophetá en son nom. E dix Deu per boca de aquest mateix propheta en altre loch: pugest (pujar; subir) tu, Senyor, en alt, e messist nos en catiu entre los homens. Aço dix lo propheta del cativeri en que som, e nons promes aqui algun cobrament, ne nengun remey. E dix aqui sempre prenguist aquells qui no crehien que lo teu fill fos Deu e hom. Donchs be veus tu Senyor, que dix aquest propheta: que fill era de deu e hom. E dix en altre loch, qui era Deu sino veritat? E dix en altre loch: la veritat nasqué de la terra, e la justicia caygué del cel. E dix en altre loch aquest mateix propheta: nasqué Deu e just, e endreçá als qui son drets de cor. E de puix que aquest just vengué, lo qual nosaltres malastruchs no coneguem per nostres peccats, foren destruiths (destruhits, destruits) los fills de Israel, per nul temps mes no haguen venanança (benanança; buenandanza), axi com ho dix aquest propheta de aquest nostre destruiment en un loch hon diu: confuses sien e evergonyesguen (confusos sean y se avergüencen) tot a una aquells qui cerquen la mia anima, per ço que lam tolguem (lam : me la; tolguen : quiten, de tolere). E dix aqui sempre: tornats sien atras, e envergonya vinguen aquels qui de mi dien: bo es quens guardem de ell, car mal es. ¿E com pot esser major confussio e vergonya, que aquesta en que som, e no trovam quey cobrament nengu: e puix que Deus nos malaeix axi, que es aço que nos speram? En tró açi te he parlat de la venguda daquest just, segons queyo (que yo) nhe (n'he) trobat per los libres dels prophetes qui parlen de la sua venguda. E tu, senyor, saps be aço, mils que (mejor que) yo. Senyor, com se vulla que tu hajes enviat a dir per alguns dels teus capitols, com fon venut aquest just per argent; vull sobre aço parlar un poc, qui dien alguns de nostres letrats, que lo just venut per argent fo Josep (Josué). E yo dic que Josep fo el mesqui (mesquí) qui fo venut sens morir mal; e axi nos ho repres Deus per boca de David alli hon diu: venut es axi com a ovella, e el preu que reberen sos germans quil veneren fo vint argenters de argent, (20 argénteos, monedas de plata) qui valen cascun argent, un diner e mig de la moneda que corria en aquella terra hon vivien Josep, e sos germans, e axi fahien XXX diners de la dita moneda.
Mas yo dic que lo just de qui havem parlat tro açi, fo venut per trenta diners cabals, e aytants ne rebé aquell quil nos vené en la sinagoga, e novint argentes dargent axi com aquells de Josep. E proves aço molt be per ço que dix Deu per boca de Zacaries (Zacarías) propheta en persona de aquell quil nos vené alli hon dix; alegrats vos molt consell de Sion, e cantats companya de Jerusalem, car lo teu rey ve a tu just e salvador molt es bell, calvacant en un polli fill de Somera (Asna), e dix, si plau a vostres ulls dats me mon preu, sino leixats lo comptarem per son preu trenta diners. Aquest trenta diners reebé aquell quill (quil, qui'l) nos vené el just, e no vint argentes, ne vint e cinch, axi com dit he. E dix aqui compra aquest propheta daquests XXX diners, gitals (los expulsa, tira, de gitar) al oller car era fortalea de preu, al qual me aprearen trenta diners, e reb los trenta diners, e gitals en la casa del Senyor. A aquest oller foren semblants los fills de Israel que no durá la nostra honor, ni lo nostre be, ni nostre poder, sino segons la obra del oller que es de argila (arcilla), e de poqua durada. E da (de) aquesta venguda parlaren Jeremies e Amos, e Isaies prophetes e nengun propheta no parlá del preu perque Josep fon venut, sino David, qui dix, venut es Josep com a ovella, e mesgue que aquells quil veneren no reberen mes per ell de vint argentes de argent axi com dit he; car (se lee ear) Josep no fon just, mas hom carnal e peccador: e aquest just no fo pecador, ne fo en ell trobada alguna tacha (taca; mancha; macula). E puix que Josep era hom carnal e pecador, no pot esser dit just. E quin profit nos te de metre devant nos aquesta escusa que es axi sens tota raho, car la ystoria fa testimoni en aço contra nos, per quant fo venut Josep, e per quant fo venut el just. Dol de nos, e ya volgues Deu que nos no haguessem part en aquesta compra, ne en aquesta venda. Ja te he yo parlat (pone parlát) de la sua venguda, e com fo venut el just per nostres peccats. Senyor dix Deu de la creu per la boca de Zacaries propheta de aquest just: guardarán aquell que alancegaren (alancearon) sobre aquell, axi com plany hom sobre un hom, e feren dol sobre ell axi com fa hom sobre el major. E en aquell dia será dol gran en Jerusalem, axi com lo plor de Adramon en la vall de Magedon; planyerá la terra cada generacio a son de part, dol de la generacio com tant gran errada fo aquesta. Et veus senyor que dix aquest propheta, planyerán sobre ell axi com sobre hu; y no fon altre sino aquest qui fon hu seguint la voluntat del Pare quil enviá, segons David en un loch, que es Deu e hom; e dix Deu per boca de aquet propheta, mon fill es tu, huy te engendré yo.
E dix, faran dol sobre ell, axi com sobre lo major. ¿E qui es major que aquest just? Lo qual apellam Deu fill per boca de David, axi com dit he. E dix que aço que dix planyeran sobre lo major es el Pare e aquest just qui fo enviat del Pare es fill; e ajustal el propheta e apellal hu; e axi es Pare, e fill un sol Deu, Sperit sant ixent de ab dos (ambos; abdos), axi com hix la resplandor del sol. E per aço apellen los christians trinitat, e ja no sia yo ab aquells qui aço no crehen (creuen; creen). E dix David en altre loch, Senyor, lo imperij al nin, e fon salvu el fill de la tua serventa. E daqest (daquest, d'aquest) imperij dix Isaies, quel imperij daquest infant seria sobre el seu muscle. Aquest imperij fo la creu, en la qual nos lo plagam per nostres peccats; e daquest plagament dix Zacaries, qui plagua e naffra son Deu, linyatge malvat es. E dix David, desyaran ells contra la anima del just, y scamparán la sanch del simple qui no fa perqué. E donchs nos som linyatge malvat e fexuch per peccats, car plagam o naffram nostre Deu. Dol de nos, senyor, per ço quins es devench (esdevench). Dio (diu) maestre Anthoni bisbe de Marrochs que aquest just resucitá despuis que nos lo occiem, e parque diga veritat, e proves per ço que dix Deu per boca del propheta David en altre loch: provist me, e coneguist me, e tu coneguist el meu saber (forte seure: hisp. seer.: latín. sessionem, id est mortem): e el meu resucitar. Senyor maestre Samuel, hoc he parlat, e departit en poch despay de la venguda de aquest just fill de Deu e hom, esgons (segons) qui dit he; de aquell que nos negam per nostra desaventura. Et daqui avant sper lo quis vulla, car no vendrá sino jutgar la terra; e prech te axi com amich e senyor que tot aço sia entre tu e mi secret, entró de huy en trenta jorns que yo seré ab tu.
Deo gratias.
domingo, 18 de noviembre de 2018
dicsionari chapurriau - castellá, E
| eclesiástic, eclesiastics | eclesiástico, eclesiásticos |
| ecografía | ecografía |
| ecografíes | ecografías |
| ecológic, ecologics | ecológico, ecológicos |
| economía, economíes | economía, economías |
| económic, economics | económico, económicos |
| económica, económiques | económica, económicas |
| edat, edad | edad |
| edats, edads | edades |
| Edificá – edifico, edifiques, edifique, edifiquem o edificam, edifiquéu o edificáu, edifiquen – edificaría – edificara – edificaré |
| edificar | |
| edificada, edificades | edificada, edificadas |
| edificassió | edificación |
| edificassions | edificaciones |
| edificat, edificats | edificado, edificados |
| Edifissi – Cómo se dice edificio en chapurriau ? - Edifissi – Ya sé que es difícil, pero cómo se dice? | edificio |
| editorial (per ejemple, Cossetánia Edissions) | editorial |
| editorials | editoriales |
| educá | educar |
| educades | educadas |
| educassió | educación |
| educat, educats | educado, educados |
| efecte, efectes | efecto, efectos |
| efectivamen | efectivamente |
| efectuada, efectuadas | efectuada, efectuadas |
| efectuat, efectuats | efectuado, efectuados |
| efeméride, efemérides | efeméride, efemérides |
| eficás | eficaz |
| eficassia | eficacia |
| efímera, efímeres | efímera, efímeras |
| égloga, églogues | égloga, églogas |
| éissa, eissa, eixa | esa |
| eissadella, eixadella (vore cavegueta), eissadelles, eissadelleta | azada |
| eissamplides | ensanchadas |
| eissamplit | ensanchado |
| eissamplit, eixamplit, enchamplit, fet mes ample | ensanchado, hecho más ancho |
| éisse, eisse, eixe, ixe | ese |
| eissecá, eixecá, eissecás, eixecás | levantar, levantarse |
| eissugamans, eixugamans, toalla per a eixugás les mans | toalla para las manos |
| eissugás, eixugás (les mans) | secarse (las manos) |
| eissugue, eixugue (se) | se seca |
| eix ! Becs ! interjecsió per a demostrá fástic, escrúpol. | Eix ! Interjección para demostrar asco. |
| eixa | esa |
| eixadella | azada |
| eixam, eixams de abelles, abella | enjambre de abejas |
| eixamplín (g) | ensanchando |
| eixecá, aixecá, alsá, eixecás, aixecás, alsás – yo me eixeco, eixeques, eixeque, eixequem o eixecam, eixequéu o eixecáu, eixequen – si yo me eixecara, eixecares, eixecare, eixecarem, eixecareu, eixecaren – yo me eixecaría, eixecaríes, eixecaríe, eixecaríem, eixecaríeu, eixecaríen - | levantar, levantarse |
| eixecabe, eixecáe | levantaba |
| eixecada | levantada |
| eixecades | levantadas |
| Eixécal ! | Levántalo ! |
| eixecála | levantarla |
| eixecáli la falda | levantarle la falda |
| eixécam | levántame |
| eixecán (g) | levantando |
| eixecánli | levantándole |
| eixecánse | levantándose |
| eixecarán | levantarán |
| eixecare | levantara |
| eixecarem | levantaremos |
| eixecaren | levantaran |
| eixecat | levantado |
| Eixécat ! | Levántate ! |
| eixecats | levantados |
| eixeco | levanto |
| Eixequéutos ! | Levantaos ! |
| eixérrit , fem, femé | estiércol, fiemo |
| eixida | salida |
| eixides | salidas |
| eixíe | salía |
| eixíem | salíamos |
| eixíen | salían |
| eixim | salimos |
| eixín (g) | saliendo |
| eixirá | saldrá |
| eixirán | saldrán |
| eixiríe | saldría |
| eixíssen de la carretera | salirse de la carretera |
| eixit | salido |
| eixits | salidos |
| eixos | esos |
| éixos, eixes, eixos, eixes | esos, esas |
| eje, ejes | eje, ejes |
| ejecussió | ejecución |
| ejecutá | ejecutar |
| ejecutaríen | ejecutarían |
| ejecutiu, ejecutiva, ejecutius, ejecutives | ejecutivo, ejecutiva |
| ejecutós | ejecutores |
| ejemple | ejemplo |
| ejercicio, ejersissi, ejercicios, ejersissis | ejercicio, ejercicios |
| ejersí | ejercer |
| ejersín | ejerciendo |
| ejersínles | ejerciéndolas |
| ejérsit | ejército |
| elecsió, elecsions | elección, elecciones |
| eléctric, eléctrica | eléctrico, eléctrica |
| electrissidat | electricidad |
| electrodoméstic, electrodomestics | electrodoméstico, electrodomésticos |
| elefán, elefans, elefanta, elefantes | elefante, elefantes, elefanta, elefantas |
| elegán, elegans, eleganta, elegantes | elegante, elegantes |
| eleganmen | elegantemente |
| elegit (triat, vore triá) | elegido |
| elemén, elemens | elemento, elementos |
| elemental, elementals | elemental, elementales |
| elevá | elevar |
| elevánse | elevándose |
| elevassió | elevación |
| elevats | elevados |
| elevo | elevo |
| eli! ali!, interjecsió: així | así, así |
| eliminá: elimino, elimines, elimine, eliminem o eliminam, eliminéu o elimináu, eliminen; eliminat, eliminats, eliminada, eliminades | eliminar |
| elíptic, elíptica | elíptico, elíptica |
| ell, ells, ella, elles | él, ellos, ella, ellas |
| elocuén | elocuente |
| elocuenmen | elocuentemente |
| elocuensia | elocuencia |
| embadurná | embadurnar |
| Embadurnaben, embadurnáen | embadurnaban |
| embaixades, embajades | embajadas |
| embaixadó, embajadó, embaixadós, embajadós | embajador, embajadores |
| embalo (me), agarro molta velossidat | me embalo, cojo mucha velocidad |
| Embarás, embarassos | Embarazo, embarazos |
| embarassada | embarazada |
| embarcá, embarcás | embarcar, embarcarse |
| embarcarem | embarcaremos |
| embarcassió, embarcassions | embarcación, embarcaciones |
| embargat | embargado |
| embargo (sin) | embargo (sin) |
| Embassadó, embut, embassadós, embuts | embudo |
| embastida (construcsió), andamio | andamio |
| embaucadó, embaucadós, embaucadora, embaucadores | embaucador |
| embebénse | bebiéndose, absorbiendo |
| embebíen | bebían, absorbían |
| embelesadó | embelesador |
| embescut, embegut | embebido, absorto, empapado, enfrascado, ensimismado, concentrado, extasiado, abstraído, absorto, alucinado, centrado, atento |
| embestí | embestir |
| embestínlo | embistiéndole |
| embobat, abaubat, embobats, abaubats; vore baubo | embobado, embobados |
| embolic, embolics, embroll, lío, maraña, follón, barullo, confusió, desorden, embuste, invensió, bola, bulo, mentira, trola | embrollos, líos |
| Embolicá - embolico, emboliques, embolique, emboliquem o embolicam, emboliquéu o embolicáu, emboliquen – embolicat, embolicada, embolicats, embolicades – embolicán / embolíca (imperatiu) | liar, envolver |
| embolicada, embolicades | liada, envuelta, liadas, envueltas |
| embolicáe, embolicabe | liaba, envolvía |
| embolicál | liarlo |
| embolicámos | liarnos |
| embolicán (g) | liando |
| embolicánles | liándolas |
| embolicánse | liándose |
| embolicare | liara, liase |
| embolicás | liarse, envolverse |
| embolicat, embolicats | liado, envuelto, liados, envueltos |
| emborollá, embrollá, embullá, embolicá, destorbá / embroll, embolic | embrollar, embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola |
| emborrascat, emborrascats | emborrascado, emborrascados |
| emborroná | emborronar |
| Emboscada, emboscades | emboscada, emboscadas |
| embossá, embossás | embolsar - atascar, atascarse |
| embossinat, embossinada, per un bossí (mos de algo) | atragantado, atragantada |
| Embotá – ficá a la bota - mellá, despuntá, achatá, desafilá, - ofuscás, insensibilisás, atontás | embotar, mellar, achatar, desafilar, despuntar, enromar, ofuscarse, insensibilizarse, acorcharse, anquilosarse, atontarse |
| embotarem | embotaremos |
| embravit, embravits | embravecido, embravecidos |
| embriagá | embriagar |
| embriagabe | embriagaba |
| embriagadó, embriagadós, embriagadora, embriagadores | embriagador, embriagadores, embriagadora, embriagadoras |
| embriagat, embriagats | embriagado, embriagados |
| embrió, embrions | embrión, embriones |
| embroll, embolic | embrollo, lío, maraña, follón, barullo, revoltijo, confusión, desorden, enredo, embuste, invención, bola, bulo, mentira, trola |
| embromat, embromats, abromat, abromats | con niebla |
| embruixada, embruixades | embrujada, embrujadas |
| embruixáu, embruixéu; embruixá | embrujáis |
| embrutá (brut), embrutí; vore brut | ensuciar / ver sucio |
| embrutisquen, embrutixquen | ensucien |
| embuste, mentira | embuste, mentira |
| embustero, embustera, mentirós, mentirosa, mentira, embuste | embustero, mentiroso |
| embusteros, embusteres | embusteros, embusteras |
| embutí | embutir, meter |
| embutíe | embutía, metía |
| embutíen | embutían, metían |
| embutiguere | embutiera, metiera |
| embutínse | metiéndose |
| embutit, embutits | embutido, embutidos |
| embutix (se, s´) | mete (se) |
| embutixgo (me, m´) | me meto |
| emergensia, emerjansia | emergencia |
| emergensies, emerjansies | emergencias |
| emergí | emerger, sobresalir, aparecer, flotar, brotar, asomar, germinar, manar, manifestar, nacer, surgir |
| emigrá | emigrar |
| eminansia, eminensia | eminencia, eminencias |
| eminén, eminens | eminente, eminentes |
| emissora, emissores | emisora, emisoras |
| emita, ermites, per lo camí vert que va a la ermita | ermita, ermitas, por el camino verde que va a la ermita |
| emitíe | emitía |
| emitíen | emitían |
| emitixgo | emito |
| emolumens, salari, sueldo, jornal, remunerassió, cuota, habés, pago, paga, soldada | emolumentos, salario, sueldo, jornal, remuneración, cuota, gaje, haberes, pago, paga, soldada |
| emossió / emosió | emoción |
| emossioná | emocionar |
| emossionada, emosionada | emocionada |
| emossionál | emocionarlo |
| emossionán | emocionante |
| emossionat | emocionado |
| emossione, emosione | emociona |
| emossions, emosions | emociones |
| empach, empachs | empacho, empachos |
| empalagá, empalagós, empalagosa | empalagar, empalagoso, empalagosa |
| empalagaben | empalagaban |
| empalissada, valla, seto, ras, barrera, estacada, tapia, vallat | empalizada, valla, seto, cerca, barrera, estacada, tapia, vallado, cercado |
| empalmá | empalmar |
| empalme, empalmes | empalme, empalmes |
| empanada, empanades – vore aplastades, aplanades | empanada, empanadas – aplastadas |
| empanánlo | empanándolo, aplastándolo |
| empañá, empañás | empañar, empañarse |
| empañe | empaña |
| empapá (vore amerá) | empapar |
| empapabe | empapaba |
| empapades | empapadas |
| empapat, chopet, chopo, amerat | empapado |
| empapussá, atiborrá | empapuzar, engullir, hartar, atiborrar, hinchar |
| empapussáls | empapuzarlos |
| empapussat, empapussada, empapussats, empapussades | empapuzado, empapuzados, empapuzada, empapuzadas |
| empapusse | empapuza |
| emparellá | emparejar |
| Empastrá – empastrás – empastro, empastres, empastre, empastrem o empastram, empastréu o empastráu, empastren – empastrán – empastrara, empastrares, empastrare, empastrarem, empastráreu, empastraren - | aplastar |
| empastrada | aplastada |
| empastrat | aplastado |
| empastre, empastres, de emplastrum – l'arrós s'ha eixugat y ha quedat fet un empastre – de empastrás, ell se empastre contra la paret – enfermedat de les mules a les barres, la dentadura, lo empastre o fava es una enfermedat que sels fa a les mules prop de les dens. | Emplasto – de aplastarse - golpearse : él se aplasta contra la pared. |
| empatía | empatía |
| empeltá – empelto, empeltes, empelte, empeltem o empeltam, empeltéu o empeltáu, empelten – empel, empeltat, empeltada – empeltán – empeltara, empeltares, empeltare, empeltarem, empeltáreu, empeltaren | injertar |
| empeltre, oliva, olivé – un empel es un rechito de un ábre que s´ha de plantá y después empeltá, o un abret jove | oliva variedad empeltre |
| empendre | emprender, reprender |
| empéndrel | emprenderlo |
| empéndrels | emprenderlos |
| empeñá | empeñar |
| empeñabe | empeñaba |
| empeñada, empeñades | empeñada, empeñadas |
| empeñat, empeñats | empeñado, empeñados |
| emperadó, emperadós | emperador, emperadores |
| empichorán, empijorán (de pijó, pichó) | empeorando (peor) |
| empijorán | empeorando (peor) |
| empinada | empinada |
| empinades | empinadas |
| empináe, empinabe | empinaba |
| Empinás – yo ting un animalet que ni té os ni té espina y en sentí auló de pichina se empine y se fique dret | empinarse |
| empinat, empinats | empinado, empinados |
| Empleá, empleás - empleo, emplées, emplée, empleém o empleam, empleéu o empleáu, empléen – emplearé, emplearía, empleara | emplear, usar |
| empleabe, empleáe | empleaba |
| empleades | empleadas |
| empleáen, empleaben | empleaban |
| empleáles | emplearlas |
| empleám, empleém | empleamos |
| empleán (g) | empleando |
| empleat, empleats – mal empleat! | empleado, empleados – lástima (mal empleado) ! |
| Emplumá - empenachá, castigá, arrestá, processá, prossesá, empapelá | emplumar, empenachar, castigar, arrestar, procesar, empapelar |
| emplumat | emplumado |
| empobrí, empobrís | empobrecer, empobrecerse |
| empobrit, empobrits, empobrida, empobrides | empobrecido, empobrecidos, empobrecida, empobrecidas |
| empobrixen | empobrecen |
| emporta (que yo me) | que yo me lleve |
| emportá, emportás | llevar, llevarse |
| emportada, emportades | llevada, llevadas |
| emportáe, emportabe (se) | llevaba (se) |
| emportáen, emportaben | llevaban |
| emportám | llevarme |
| emportámela | llevármela |
| emportámol | llevárnoslo |
| emportánse | llevándose |
| emportánsel | llevándoselo |
| emportaré | llevaré |
| emportaren | llevaran, llevasen |
| emportaríe | llevaría |
| emportaríen | llevarían |
| emportás | llevarse |
| emportássel, emportassels | llevárselo, llevárselos |
| emportássela, emportásseles | llevársela, llevárselas |
| emportat | llevado |
| Empórtat | llévate |
| Empórtateles | llévatelas |
| emporte (se, s´emporte) | lleva (se) |
| emportem o emportam | llevamos |
| emporten | llevan |
| emportes | llevas |
| emportéutola | lleváosla |
| emporto | llevo |
| empotrá | empotrar |
| empotrada, empotrades | empotrada, empotradas |
| empotrat, empotrats | empotrado, empotrados |
| emprén | emprende |
| emprendedó o emprenedó, emprendedós o emprenedós, emprendedora o emprenedora, emprendedores o emprenedores; empendre | emprendedor, emprendedores, emprendedora, emprendedoras; emprender |
| emprenén | emprendiendo |
| empreng | emprendo |
| empreñá, empreñás | enfadar, enfadarse |
| emprés | emprendido |
| empresa, empreses | empresa, empresas |
| empresonat, a la presó | aprisionado, en la cárcel, preso |
| empuñá | empuñar |
| En mí, en tú, en ell, en ella, en natros, en vatros, en ells, en elles – en coche | conmigo, contigo, etc – en coche |
| enaigües / en aigües | enaguas / con aguas |
| enaigüetes | enagüillas |
| enamoraben | enamoraban |
| enamorades | enamoradas |
| enamoramén | enamoramiento |
| enamoramens | enamoramientos |
| enamorán (g) | enamorando |
| enamoránse | enamorándose |
| enamoraríe | enamoraría |
| enamorás | enamorarse |
| enamorat | enamorado |
| enamorats | enamorados |
| enamorautos o enamoreutos | enamoraos |
| enana, enanes | enana, enanas |
| enanet, enanets | enanito, enanitos |
| enano, enanos, com Jordi Pujol lo mafiós | enano, enanos |
| enarboláe, enarbolabe (se) – se alterabe | se alteraba, enarbolaba |
| encá, encara, vore texto de Ricart Garcia Moya | aún |
| encabritat, encabritats | encabritado, encabritados |
| encadenades | encadenadas |
| encaixá, encajá | encajar |
| encaje, encajes – No es lo mateix mich metro de encaje negre que un negre te encajo mich metro. | encaje, encajes |
| encalada, encalades, encalat, encalats – pintat en cal, cals | encalada |
| encaminá, encaminás | encaminar, encaminarse |
| encaminabe, encamináe | encaminaba (él, ella) |
| encaminare | encaminara, encaminase |
| encaminás | encaminarse |
| encaminat, encaminats | encaminado, encaminados |
| Encamino – me fico en camí | Encamino – me pongo en camino |
| encán, encanto, encans, encantos | encanto, encantos |
| encaná, encanás (de plorá) – les campanes tamé se poden encaná - – de tan plorá, se va encaná, no li ixíe la veu | Pasmarse o quedarse envarado por la fuerza del llanto o de la risa. - Las campanas también pueden encanarse |
| encanáe o encanabe (se) | se pasmaba por el llanto |
| encantá, encantás | encantar, quedarse como encantado, ensimismado |
| encantabe o encantáe | encantaba |
| encantada | encantada |
| encantades | encantadas |
| encantadet, encantadets | encantadito, encantaditos |
| encantadó, encantadós | encantador, encantadores |
| encantáe, encantabe | encantaba |
| encantáen o encantaben | encantaban |
| encantamén, encantamens | encantamiento, encantamientos |
| encantat, encantats | encantado, encantados |
| Encante – me encante : me enchise | Encanta – me hechiza |
| encanten | encantan |
| encaparrás (de caparra) | encaparrarse, ponerse tozudo con algo, metérsele algo en la cabeza a alguien (de caparra : garrapata) |
| encaparrás, ficásseli una cosa al cap an algú (tossut) | metérsele algo en la cabeza a alguien (tozudo) |
| encará, concará, encarás, concarás | encarar, concarar, encararse |
| encara, encá | aún |
| encaráen, encaraben (se) | Se encaraban |
| encaramánse | encaramándose |
| encarás | encararse |
| encarcarat de fred, encarcarada de fred (vore carpit) | helado de frío, helada |
| encaríe | encarecía |
| encariñás | encariñarse |
| Encariñat, encariñada, encariñats, encariñades | encariñado, encariñada |
| encarnades | encarnadas |
| encarnassió | encarnación |
| encarnat | encarnado |
| encárrec | encargo |
| encarrecs | encargos |
| encarregá | encargar |
| encarregabe | encargaba |
| encarregaben | encargaban |
| encarregada | encargada |
| encarregades | encargadas |
| encarregáe, encarregabe | encargaba |
| encarregáen, encarregaben | encargaban |
| encarregáes, encarregades | encargadas |
| encarregáli | encargarle |
| encarrégam | encárgame |
| encarregán (g) | encargando |
| encarregánles | encargándolas |
| encarregánlos | encargándoles, encargándolos |
| encarregará | encargará |
| encarregarán | encargarán |
| encarregarem | encargaremos |
| encarregaríe | encargaría |
| encarregaríen | encargarían |
| encarregás | encargarse |
| encarregat | encargado |
| encarregat | encargado |
| encarregats | encargados |
| encarrego, encarrego | encargo |
| encarregue | encarga |
| encarreguen | encargan |
| encarselá, empresoná, ficá a la presó | encarcelar |
| encarselat, encarselats, encarselat, encarselats | encarcelado, encarcelados |
| encasquetá | encasquetar |
| encatarrá, encatarrás | costiparse, constiparse |
| encatarrará (se) | costipará (se) |
| encatarrat | costipado, con catarro |
| encatarro (yo me) – en catarro (en Luisico Raxadel de Valdarrores) | yo me costipo – con "catarro", mote de Luis Rajadell de Valderrobres |
| encatarron | encatarren, resfríen |
| enchampá | atrapar, agarrar |
| enchampades | atrapadas, agarradas |
| enchampats | atrapados |
| enchegá, engegá un motor | arrancar un motor |
| enchís | hechizo |
| Enchisá - me enchise (me encante, chifle) | Hechizar, encantar, gustar mucho – me encanta |
| enchisat, enchisada, enchisats, enchisades | hechizado, hechizada, hechizados, hechizadas |
| enchise | hechiza (él, ella) |
| enchisos | hechizos |
| enchochamén (chocho), enfigamén (figa), encoñamén | enchochamiento |
| enchufá | enchufar |
| enchufat, enchufats | enchufado, enchufados |
| enchufe, enchufes | enchufe, enchufes |
| enchumenera, chumenera | chimenea |
| enclavá | clavar |
| enclavat | clavado |
| enclenque, escuchimisat, arguellat, canijo, raquític, birriós, renacuajo (vore cullerot), débil, fluix, cagarniu | enclenque, escuchimizado, canijo, raquítico, birrioso, enfermizo, enteco, renacuajo, débil, flojo |
| encomaná (comanda) | Encargar (en una tienda), encomendar, pedir (pedido) |
| encomanada | pedida |
| encománam | encomiéndame |
| encomanán (g) | encargando |
| encomanánlo | encomendándolo, encargándolo |
| encomanánlos | encomendándoles, encargándoles |
| encomanat | encargado, pedido, encomendado |
| Encomiable, encomiables – elogiable, loable | Encomiable, elogiable, laudable, loable, ponderable, plausible |
| enconá, avivá, aumentá, cabrejá, enfadá, mosquejá, exasperá, incrementá, intensificá | enconar, exacerbar, recrudecer, avivar, aumentar, cabrear, enfadar, exasperar, incrementar, intensificar, enardecer |
| encongí, encongís | encoger, encogerse |
| encongíx | encoge |
| Encorre – perseguí – sel dels animals o de les persones, la cabra se encorre, ya va bona. | estar en celo – perseguir – celo de los animales o de las personas, la cabra está en celo (se corre), “ya va buena” |
| encorrén (g) | persiguiendo, estando en celo |
| encorríen | estaban en celo / perseguían |
| encortinat, encortinats | encortinado, encortinados |
| encorvat, encorvats, encorvada, encorvades | encorvado, encorvados, encorvada, encorvadas |
| encostes (vore a cascarrulles) | a cuestas, a la espalda |
| encrusa, encruses - ferro per a picá la dalla en martell – yunque | hierro para picar la guadaña o dalle – yunque |
| encubert, encuberts | encubierto, encubiertos |
| encubridó, encubridós | encubridor, encubridores |
| encuentro, trobada | encuentro |
| encuentros, trobades | encuentros |
| endabán, a dabán (vore dabán) | alante, delante |
| endemoniat, endemoniats, endemoniada, endemoniades | endemoniado, endemoniados, endemoniada, endemoniadas |
| endeviná, adiviná | adivinar |
| endilgá, endosá, encasquetá, llansá, di, parlá, carregá lo mort | endilgar, endosar, largar, encasquetar, lanzar, decir, hablar, cargar el muerto |
| endilgála | endilgarla |
| endilgarém | endilgaremos |
| Endiñá - yo te endiño, endiñes, endiñe, endiñém o endiñám, endiñéu o endiñáu, endíñen – endiñán (g) – endiñara, endiñares, endiñare, endiñárem, endiñáreu, endiñáren | endiñar |
| Endissió, endissións, inyecsió, inyecsións | Inyección, inyecciones |
| endivia, endivies (hortalisa) – vore enveja | endivia, endivias (hortaliza) |
| endosá, vore endilgá | endosar |
| endú, endús algo | llevarse algo |
| endúen (se) | se llevan |
| enduguere | llevara |
| endurán | llevarán |
| endurida, endurides | endurecida, endurecidas |
| enduríe (se) | llevaría (se) |
| endurínte | endureciéndote |
| endurirá | endurecerá |
| endurit, endurits | endurecido, endurecidos |
| endússen (per a) | llevarse (para) |
| endut, enduts | llevado, llevados |
| enduye, endúe | llevaba |
| enduyen, endúen | llevaban |
| enemic | enemigo |
| enemics | enemigos |
| enemiga | enemiga |
| enemigues | enemigas |
| enemistat, enemistats | enemistad, enemistades |
| energética, energétiques | energética, energéticas |
| energía, energíes | energía, energías |
| enfadá, enfadás - disgustá, cabrejá, enfurí, encolerisá, encrespá, enervá, exaltá, exasperá, irritá, exitá, contrariá, molestá, indigná, fastidiá, incomodá, incordiá, desagradá, cansá, provocá, enconá | enfadar, enfadarse - disgustar, enojar, cabrear, enfurecer, encolerizar, encorajinar, encrespar, enervar, exaltar, exasperar, irritar, excitar, exacerbar, contrariar, molestar, indignar, fastidiar, incomodar, desagradar, cansar, provocar, desazonar, enconar |
| enfadaba (yo) | enfadaba |
| enfadabe | enfadaba |
| enfadáen, enfadaben | enfadaban |
| enfadaríe | enfadaría |
| enfadaríen | enfadarían |
| enfadaríeu | enfadaríais |
| enfadat, enfadats | enfadado, enfadados |
| enfadéu | enfadéis, enfadáis |
| enfado, enfados, cabrech, cabrechos, cabrejos, cabreo, cabreos | enfado, enfados, cabreo, cabreos |
| enfados (no te) | enfades (no te) |
| enfatisá, enfatissá | enfatizar |
| enfermaben, se ficaben doléns | enfermaban |
| enfermé, enfermero, enfermés, enfermeros | enfermero, enfermeros |
| enfermedat, enfermedats | enfermedad, enfermedades |
| enfermera | enfermera |
| enfermeres | enfermeras |
| enfermería, enfermeríes | enfermería, enfermerías |
| enfilá, enfilás, enfilo, enfiles, enfile, enfilém o enfilám, enfiléu o enfiláu, (se) enfílen - alineá, afilerá, ordená, colocá, disposá, situá, encaussá, formá, encará, enfocá, apuntá encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar |
enfilar, alinear, ordenar, colocar, disponer, situar, encauzar, formar, encarar, enfocar, apuntar, encaminarse, marchar, dirigirse, pasar, entrar, recorrer, desfilar |
| enfilán (g) | enfilando |
| enfilat, enfilada | enfilado, enfilada |
| enfoquen | enfocan |
| Enforcá – enforco, enforques, enforque, enforquém o enforcám, enforquéu o enforcáu, enfórquen | pinchar con una horca – ahorcar |
| enforismo, enfadás, atufás, se ha enfadat, se ha atufat, me fico a sen, cabrejás – enfado, enfades, enfade, enfadém o enfadám, enfadéu o enfadáu, enfáden – enfadánse (g) | enfado, enfadarse |
| enfortí | enfortecer |
| enfortíl | enfortecerlo |
| enfortíssen, enfortíxen | enfortecen, se ponen fuertes |
| enfotedó, enfotedora, enfotedós, enfotedores | burlón, burlona, burlones, burlonas |
| enfotén (g) | riéndose, burlándose |
| enfoten (sen) | se ríen, se burlan |
| enfoténsen (ells) | riéndose, burlándose |
| enfoteren, enfotegueren | burlaran, rieran |
| Enfótressen, enfótre – yo men enfótego, enfots, enfot, enfotém, enfotéu, enfóten – enfotría – enfoteguera – enfotré | burlarse, reirse |
| enfotríe | burlaría |
| enfotríen | burlarían |
| enfrascás, abstráures, embebís, consentrás, aplicás, dedicás, entregás, interessás, ficás a algo, ocupás, dedicás en cos y alma, ficá los sing sentits |
enfrascarse, abstraerse, embeberse, concentrarse, aplicarse, dedicarse, entregarse, interesarse, meterse, ocuparse, dedicarse en cuerpo y alma, poner los cinco sentidos |
| enfrasque | enfrasca |
| enfrentá, enfrentás | enfrentar, enfrentarse |
| enfrentades | enfrentadas |
| enfrentamén, enfrentaméns | enfrentamiento, enfrentamientos |
| enfrentás, fé frente | enfrentarse |
| enfrente (se) – enfrente, enfron, en frente, en fron | Enfrenta – enfrente (de) |
| enfrescás | enfrescarse |
| enfrón, enfrente | enfrente |
| enfrontás, enfrentás | enfrentarse, confrontar, encarar, contraponer, carear, indisponer, desunir, contrarrestar, oponer, enemistarse, contender, pelear, luchar, combatir, concurrir, desafiar, rivalizar, afrontar, apechugar, apechar, responsabilizar, plantar cara, hacer frente |
| enfundá | enfundar |
| engabiat, a una gábia, engabiada, engabiats, engabiades | Enjaulado, enjaulada, encarcelado, encarcelada |
| engalaná | engalanar, adornar, acicalar, alhajar, ataviar, empavesar, empenachar, emperifollar, endomingar, ornamentar, adecentar, componer, asear |
| engalanada | engalanada |
| Enganchá, enganchás - yo (me) engancho, enganches, enganche, enganchém o enganchám, enganchéu o engancháu, engánchen - enganchat, enganchada – qué enganche mes que un gancho? Los collóns de un mico, que enganchen com mil y pico. | enganchar – empezar a trabajar |
| enganchada, enganchades | enganchada, enganchadas |
| engancháen, enganchaben | enganchaban |
| enganchat, enganchats | enganchado, enganchados |
| Engancho | Engancho |
| enganchós, apegalós, herba apegalosa | pegajoso, que se enancha o pega |
| engañ, engañs | engaño, engaños |
| engañá, engañás – engaño, engañes, engañe, engañém o engañám, engañéu o engañáu, engáñen – engañara – engañaría – engañaré | engañar, engañarse, mentir, timar, estafar, burlar, fingir, falsear, equivocar, confundir, falsificar, enredar, chasquear, defraudar, desorientar, despistar, encandilar, engatusar, fascinar, liar, seducir, embaucar, aparentar, traicionar, decepcionar, equivocarse, errar, fallar |
| engañabe | engañaba |
| engañadó, burladó, embaucadó, embelesadó, engañabobos, follonero, folloné, liante, lián, lianta, charlatán, fullero, trampós, trapassé | engañador, burlador, embaucador, embelesador, engañabobos, follonero, liante, charlatán, fullero, tramposo, trapacero |
| engañadós, engañadores | engañadores, engañadoras |
| engañáe, engañabe | engañaba |
| engañáles | engañárlas |
| engañám | engañarme |
| engañán (g) | engañando |
| engañánme | engañándome |
| engañaríen | engañarían |
| engañat, engañats | engañado, engañados |
| engañátos | engañaros |
| engañats | engañados |
| engañe | engaña |
| engañém | engañamos |
| engañen | engañan |
| engañon | engañen |
| engañós, engañosos | engañoso, engañosos |
| engañosa, engañoses | engañosa, engañosas |
| engañosamen | engañosamente |
| engarjolá, encarselá, tancá, apresá, préndre, capturá, enchampá, recluí, cautivá, enreixá, contíndre, detíndre, retíndre, lligá, encadená, esposá, lligá de mans y peus, encadená, sujetá, pessigá, ficá entre reixes, ficá a la trena, ficá al trullo (pero no al trull) | aprisionar, encarcelar, encerrar, apresar, prender, capturar, atrapar, recluir, cautivar, enchiquerar, enrejar, contener, detener, retener, aprehender, atar, encadenar, esposar, maniatar, aherrojar, sujetar, coger, asir, poner entre rejas, meter en la trena |
| engarjolat, engarjolat, de garjola, presó | aprisionado, aprisionados |
| engastá, engastá, encastrá, incrustá, ajustá, ensortijá, acoplá, conectá, encadená, uní, trabá | engastar, engarzar, encastrar, incrustar, ajustar, ensortijar, acoplar, conectar, encadenar, unir, trabar |
| engastades | engastadas |
| engastat | engastado |
| engendrá | engendrar, fecundar, procrear, gestar, concebir, reproducir, generar, criar, crear, producir, originar, ocasionar, causar |
| engendrat, engendrats | engendrado, engendrados |
| engerra, engerres – jarra (en anses) que servix per a tíndrey oli, aigua, vi, olives o algún atra cosa – ve de gerra, gerres, pareix que ve del latín gerŭla, cosa per al transport, bota, carretell, pero en contaminassió de lo árabe jarra ‘hídria’ (les formes algerra -> angerra, engerra, que indiquen la aplicassió del artícul arábic AL) | Tinaja, jarra, con asas normalmente |
| engomada, engomades | engomada, engomadas |
| engomat, engomats (de goma) | engomado, engomados |
| engordí, engordís – ficás (mes) gort, gord – en gallego, leite gordo es lleit grassa, en greix – (yo me) engordíxco, engordíxes, engordíx, engordím, engordíu, engordíxen – engordiré – engordiguera – engordiría | engordar |
| engordín (g) | engordando |
| engordiré | engordaré |
| engordire, engordiguére | engordara |
| engordit, engordits – gort, gorts, gord, gords | engordado, engordados – gordo, gordos |
| engordix, engordíx | engorda |
| engorgossada, engorgossades | con la voz tomada |
| engorgossat, engorgossats (pero no afónic) | con la voz tomada (pero no afónico) |
| engorjá, fé minjá per forsa, engargallá lo minjá (vore empapussá) | hacer comer por la fuerza |
| engorrós, engorrosos, molesto, que moleste, pesat, cargán, fastidiós, incordián, difíssil, complicat, enredat | engorroso, engorrosos, molesto, pesado, enojoso, cargante, fastidioso, incordiante, difícil, complicado, enredado |
| engranaje, engranajes, acoplamén, encaje, articulasió, mecanisme, dispositiu | engranaje, engranajes, acoplamiento, encaje, trabazón, articulación, mecanismo, dispositivo |
| engrassada, engrassades | engrasada, engrasadas |
| engrassat, engrassat (de grassa, greix) | engrasado, engrasados |
| engreimén, ensoberbimén, altanería, arrogánsia, jactánsia, presunssió, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidat, petulánsia | engreimiento, ensoberbecimiento, endiosamiento, altanería, altivez, arrogancia, jactancia, presunción, fanfarronería, chulería, soberbia, vanidad, petulancia |
| Engreít, engreíts, engreída, engreídes - soberbio, altané, pujadet, arrogán, petulán, jactansiós, orgullós, presumit, cregut, presuntuós, vanidós, chulo, fanfarrón, fantasma | engreído, engreída - soberbio, altanero, arrogante, envanecido, petulante, jactancioso, orgulloso, presumido, creído, presuntuoso, vanidoso, chulo, fanfarrón, fantasma |
| enguañ, anguañ | este año |
| enhorabona, enhorabones | enhorabuena, enhorabuenas |
| enjugassá, enjugassás | enjugazar, enjugazarse |
| enjugassada | ENJUGAZADA, absorvida por el juego |
| enjugassat | ENJUGAZADO, absorvido por el juego |
| enllás, enllásos, enllássos | enlace, enlaces |
| enllassá, fé una llassa | enlazar, unir, ligar, liar, juntar, acoplar, conectar, engarzar, empalmar, combinar, enchufar, conexionar, asociar, emparentar, casar, vincular, relacionar |
| enlluerná, enlluernás (en + llum + erná) | cegar, cegarse por la luz |
| enmarañá, embolicá, enredá, regirá, desordená, desgreñá, confundí, dificultá | enmarañar,embrollar, enredar, revolver, desordenar, desgreñar, confundir, dificultar |
| enmarañánsels | enmarañándoselos |
| enmascarat, enmascarats, enmascarada, enmascarades (vore mascarat) | enmascarado, enmascarados, enmascarada, enmascaradas |
| enmendá, rectificá, reformá, corregí, apañá, arreglá, subsaná, repará, ressarsí, compensá | enmendar, rectificar, reformar, corregir, arreglar, subsanar, reparar, resarcir, compensar |
| enmendáls | enmendarlos |
| enmendaría | enmendaría |
| enmendaríes | enmendarías |
| Enmendat, enmendats | enmendados, enmendados |
| enmendáu | Enmendáis – enmendarlo |
| enmendo, vore enmendá | enmendo, arreglo |
| ennoblí (de noble) | ennoblecer |
| enorme, enormes | enorme, enormes |
| enormemen | enormemente |
| enpresonat | aprisionado, aprisionados |
| enrabiat (vore rábia) | encolerizado, enfadado, etc, ver rabia |
| Enraoná – raoná - discurrí, reflexioná, meditá, pensá, deduí, compéndre, enténdre, analisá, argumentá, inferí, induí | razonar, hablar - discurrir, reflexionar, meditar, pensar, deducir, comprender, entender, analizar, argumentar, inferir, inducir |
| enraonabe | razonaba, hablaba |
| enraonán (g) | razonando, hablando |
| enraóne | razona, habla |
| Enrecorda - espera que men enrecorda | Recuerde - espera que me acuerde |
| enrecordá, enrecordássen, enrecordás | recordar, acordarse |
| enrecordaba | acordaba, recordaba |
| enrecordabe (ell), enrecordáe | acordaba, recordaba |
| enrecordáen, enrecordaben | acordaban |
| enrecordám | acordarme |
| enrecordánmen | acordándome |
| enrecordánsen | acordándose |
| enrecordará | acordará |
| enrecordarán | acordarán |
| enrecordare | acordara |
| enrecordarém | recordaremos |
| enrecordaréu | recordaréis |
| enrecordaríe | acordaría |
| Enrecordat – no men hay enrecordat de dítu | no me he acordado de decírtelo |
| enrecordáten | acordarte |
| Enrecórdaten ! | Acuérdate ! |
| enrecorde (sen) | Se acuerda |
| enrecordém | recordamos |
| enrecorden | se acuerdan |
| enrecordes (ten) | te acuerdas |
| Enrecordéuton | acordáos |
| enrecordo (men) | me acuerdo |
| enrecórdossen vosté de lo que me contáe | acuérdese Ud. De lo que me contaba |
| enredat, enredats, enredada, enredadas – embolicat - liat, enmarañat, intrincat, laberíntic, confús, complicat, liós, caótic | enredado, liado, enmarañado, embrollado, intrincado, laberíntico, confuso, complicado, lioso, caótico |
| enregistrada, registrada | registrada |
| enreixá | enrejar |
| enreixades | enrejadas |
| enrellissá, rellissá | resbalar |
| enrellissaré, rellissaré | resbalaré |
| enrevessades | enrevesadas |
| enrevessat, enrevessats - complicat, confús, incomprensible, difíssil, intrincat, liat, embarassós, enmarañat, embolicat | enrevesado, complejo, complicado, confuso, incomprensible, difícil, arduo, intrincado, liado, embarazoso, enmarañado, embrollado |
| enric (men) – No men enric de Enric | río (me) – No me río de Enrique |
| enríe (sen) | Se reía |
| enríen (g), enriénsen | riendo, riéndose |
| enriénmos | riéndonos |
| enrigueren | rieran, riesen |
| enrigues (no ten) | no te rías |
| enrigut, enrit, enrist (mon ham) | reido (nos hemos) |
| enriu | ríe |
| enriuen (sen) | ríen (se) |
| enriure, enríuressen – yo men enric de Enric, ten enrius, sen enriu, mon enriém, ton enriéu, sen enríuen | rerir, reirse |
| enríuressen, enriure | reirse |
| enríureten | reirte |
| enriuríe | reiría |
| enrochida, enroigida, enrochides, enroigides | enrojecida, enrojecidas |
| enrochit, enroigit, enrochits, enroigits | enrojecido, enrojecidos |
| enroigíli, enrochíli | enrojecerle |
| enroigíume | enrojecedme |
| enrollá | enrollar |
| enróllat tío – ix a sense notíssies de Gurb en chapurriau | enróllate tío |
| Enroscá – enrosco, enrosques, enrosque, enrosquém o enroscám, enrosquéu o enroscáu, enrósquen – enroscaría – enroscára – enroscaré – Arturo Quintana Font se enrosque la boina, se la fique a rosca | enroscar, poner a rosca, como la boina de Arturo Quintana Font |
| enroscabe | enroscaba |
| enruná - tapá, cubrí en terra alguna cosa, vore enruna | enrunar, RAE : construir o solar con casquijo o escombros. |
| enruna, enrunes - cascots, traballassos, sobres de obra, desperdissis, derribo, brossa, escória, resto | Escombros - enruna. 1. f. Ar. Cascote, escombros o desperdicios que sirven para solar. - cascote, desecho, desperdicio, derribo, broza, escoria, resto, zafra |
| enrunat, enrunats | enrunado, enrunados |
| Ensacá – ensacá les ameles, ensacá un gat y aviál al riu | ensacar, poner en un saco, ensacar a un gato y tirarlo al río |
| ensalmo, ensalmos - en- y salmo : Modo superstissiós de curá en orassións y aplicassió empírica de varies medissines | ensalmo, ensalmos, (De en- y salmo). Modo supersticioso de curar con oraciones y aplicación empírica de varias medicinas |
| ensanginada, ensaginada, saginada, del sagí. Com un mantecat fet en sagí o manteca y aiguardén anissat – generalmén se fan a base de farina, rovell d'ou (yema), sucre y sagí, pero tamé sen fan de pastades en oli. | mantecado con aguardiente |
| ensangrentada, ensangrentades | ensangrentada, ensangrentadas |
| ensangrentat, ensangrentats (de sang) | ensangrentado, ensangrentados |
| ensayá | ensayar |
| ensayán (g) | ensayando |
| ensayo | ensayo |
| ensegá, derivat de segá, del latín CAECARE, 'segá', y este derivat de CAECUS, 'sego' (com Quico lo cèlio de Tortosa). | Encegar - derivado de cegar, del latín CAECARE, 'cegar', y este derivado de CAECUS, 'ciego'. |
| ensegat en fé algo, ofuscat, prinsipalmen per efecte de una passió desmoderada, furiós - Crech que tan solament un altre se'n trobàs que axí pogués tornar ensegat com tu fayst, Corbatxo 84 - La seva muller... tot ho governava, ab uns crits, uns rebufos y uns cops de geni tan promptes y tan encegats, que ab un altre home menos sofert que ell los trastos hagueran anat a l'ayre, Vilanova Obres, iv, 18. «Quan sa dona està encegada, no mira què fa ni què diu» | encegado |
| enseguida, en seguida, de seguida, deseguida, inmediatamen, rápidamen, volán, seguidamen, al momén, a continuassió, después, ara mateix, ipso facto | enseguida, inmediatamente, rápidamente, seguidamente, al momento, a continuación, después, ipso facto |
| ensén | enciende |
| Ensenall - Busquen fenassos per a ensenalls, Pascual Tirado (BSCC, ii, 52). - Objecte fássilmen combustible y destinat a enséndren uns atres | fagina, enjuto, támara, encendedor, botafuego |
| ensendré | encenderé |
| enséndre, enséndres - enseng, enséns, ensén, enseném, ensenéu, ensénen – ensés, ensesa – ensenén – ensenguera, ensengueres, ensenguere, ensenguérem, ensenguéreu, ensenguéren – yo haguera ensés - cremá, insendiá, fótre foc, botá foc, préndre, péndre, alumbrá, fé llum, atisá, avivá, iluminá, inflamá, lluí, abrasá, calentá, insinerá, chamuscá, achicharrá | encender, arder, incendiar, prender, asar, alumbrar, atizar, avivar, iluminar, inflamar, lucir, abrasar, calentar, incinerar, chamuscar, achicharrar |
| enséndreles | encenderlas |
| enséndreli | encenderle |
| enséndrels | encenderlos |
| ensenegada, ensenegades | encaparrada, encaparradas |
| Ensenegás – encaparrás (caparra), ensegás, ficás tossut en fé algo, fótres algo al cap | Encaparrarse – NO es como encenegarse, encenagarse, Meterse en el cieno, Ensuciarse, mancharse con cieno, Entregarse a los vicios. |
| ensenénse | encendiéndose |
| enséng | enciendo |
| enseníe | encendía |
| enseníen | encendían |
| enseñá, mostrá, amostrá | enseñar, mostrar, instruir, adiestrar, educar, criar, adoctrinar, ilustrar, alfabetizar, catequizar, iniciar, explicar, aleccionar, preparar, indicar, mostrar, revelar, descubrir, exponer, exhibir, exteriorizar, señalar, ofrecer |
| enseñabe, enseñáe | enseñaba |
| enseñada, enseñades | enseñada, enseñadas |
| enseñáen, enseñaben | enseñaban |
| enseñáli | enseñarle |
| enseñáls | enseñarles |
| enseñálsu | enseñarselo |
| enseñám | enseñarme |
| enséñam | enséñame |
| enseñámos | enseñarnos |
| enseñán (g) | enseñando |
| enseñánli | enseñándole |
| enseñánlos | enseñándoles |
| enseñanlu, enseñánlay | enseñádoselo |
| enseñansa, adiestramén, dossénsia, instrucsió, educassió, inissiassió, preparassió, catequesis, apostolat, pedagogía, cátedra, magisteri, programa, doctrina, disciplina, sabé, cultura |
enseñanza, adiestramiento, docencia, instrucción, educación, iniciación, preparación, catequesis, apostolado, pedagogía, cátedra, magisterio, programa, doctrina, disciplina, saber, cultura |
| enseñanses | enseñanzas |
| enseñará | enseñará |
| enseñare | enseñara, enseñase |
| enseñaré | enseñaré |
| enseñaríe | enseñaría |
| enseñat, enseñats | enseñado, enseñados |
| enseñátos | enseñaros |
| enseñáulos | enseñadles |
| enseñe | enseña |
| enseñen | enseñan |
| enseños | enseñes |
| enserat, enserats, enserada, enserades (de sera) | encerado (de cera) |
| ensertá, adiviná, atiná, averiguá, descifrá, descubrí, trobá, topás, topetá – la lingüística es una siénsia de si la enserto la endivino , mes o menos com la astrología. | acertar, adivinar, atinar, averiguar, descifrar, descubrir, encontrar, hallar, toparse |
| ensertada | acertada |
| ensertáe, ensertabe | acertaba |
| Ensertat – assertat | acertado |
| Enserto – si la enserto la endivino, si la asserto la adivino | acierto |
| ensés | encendido |
| ensés | encendido |
| ensesa | encendida |
| Enseses – Un borracho agarrat a una farola y cridán que li óbriguen. Passe un atre gat y li díu : seguíx quirdán, que les llums están enseses. | encendidas |
| Ensiam, lletuga | Ensalada, lechuga |
| ensiclopédia | enciclopedia |
| ensimismat, ensimismats, ensimismada, ensimismades – ve de “en sí mismo” castellá | ensimismado, ensimismados, ensimismada, ensimismadas |
| Ensobiná, ensobinás (supino) – la mula s´ha ensobinat - me vach ensobiná y la faena va sé meua de eixecám | caerse en supino, piernas hacia arriba |
| ensolsida, caiguda de una paret, terra, edifissi, mina (solsís) | caída de una pared, tierra, edificio, mina |
| ensombrí (de sombra, umbría) | ensombrecer |
| Ensomiá – ensómio, ensómies, ensómie, ensomiém o ensomiám, ensomiéu o ensomiáu, ensómien – ensomiaría – ensomiaré – ensomiára | soñar |
| ensomiaben | soñaban |
| ensomiada, ensomiades | soñada, soñadas |
| ensomiáe, ensomiabe – Ere un chiquet que ensomiabe un caballet de cartó ... (Machado) | soñaba |
| ensomiáen, ensomiaben | soñaban |
| ensomiám | soñamos |
| ensomián (g) | soñando |
| ensomiará | soñará |
| ensomiare | soñara, soñase |
| ensomiat, ensomiats | soñado, soñados |
| ensomie | sueña |
| ensómio, ensomio | sueño |
| ensómios | sueñes |
| ensopegá, ensopegás, entropessá, trobás en algú (topetá, topetás) | tropezarse (con), tropezar |
| ensordida, ensordides | ensordecida, ensordecidas |
| ensordíe | ensordecía |
| ensordit, ensordits | ensordecido, ensordecidos |
| ensordix | ensordece |
| Ensumá – ensumo, ensumes, ensume, ensumém o ensumám, ensuméu o ensumáu, ensúmen – ensumat, ensumada | olisquear, oliscar, husmear, olfatear, oler, percibir, sentir, notar, advertir, exhalar, desprender, trascender, atufar, heder, apestar, perfumar, aromatizar, despedir, investigar, sospechar, suponer, vislumbrar, barruntar |
| ensumare | olisqueara |
| entablá | Entablar - entarimar, enmaderar, entablillar, recubrir, forrar, comenzar, iniciar, disponer, preparar, acometer, emprender, causar |
| entablillá | entablillar |
| entablillarém | entablillaremos |
| entabuchá, entabuchás – yo me entabucho, entabuches, entabuche, entabuchém o entabuchám, entabuchéu o entabucháu, entabúchen – entabucharé – entabucharía – entabuchára | entabuchar, faltar el aire por culpa del gas, humo, etc |
| entabuchats | entabuchado, falto de aire por culpa del gas, humo |
| entaragañat (lo sel), de taragaña | estar el cielo tapado, como con una telaraña |
| entarimat, entarimats, taulat, taulats | entarimado, entarimados, tablado, tablados |
| ente (ser) | ente (ser) |
| entén | entiende |
| entén | entiende |
| entendrás | entenderás |
| Entendre – enteng o entenc, enténs, entén, enteném, entenéu, enténen – entendría – entenguera – entendré | entender |
| entendrí | enternecer |
| entendrís | enternecerse |
| enteném | entendemos |
| entenen | entienden |
| entenénlos | entendiéndolos |
| entenéu | entendéis |
| enteng | entiendo |
| entengáu, entenguéu | entendáis |
| entenguda, entesa, entengut, entés | entendida |
| entengue | entienda |
| entenguen | entiendan |
| entenguen | entiendan |
| entenguere | entendiera, entendiese |
| entengues | entiendas |
| entenía | entendía |
| enteníe (ell) | entendía |
| enteníen | entendían |
| entenimén, coneiximén, señ, comprensió, juissi, raó, dissernimén, intelecto, inteligénsia, talento, capassidat, agudesa, penetrassió, alcáns, entendederas, mollera, servell, ingenio, avenénsia, reconsiliassió, acuerdo, armonía | conocimiento, entendimiento |
| enténs | entiendes |
| enténu | entiéndelo |
| enterá, enterás | enterar, enterarse |
| enteraba | enteraba |
| enterabe (ell), enteráe | enteraba |
| enterada, enterades | enterada, enteradas |
| enterades | enteradas |
| enterámos | enterarnos |
| enterarán | enterarán |
| enterare | enterara, enterase |
| enteráren | enteraran, enterasen |
| enteraríe | enteraría |
| enteraríen | enterarían |
| enterás | enterarse |
| enterat, enterats | enterado, enterados |
| enterats | enterados |
| enterbolí, de térbol, enterbolís – aigües térboles es un llibre de Silvestre Hernández Carné | enturbiar, enturbiarse |
| enterbolit, enterbolits | enturbiado, enturbiados |
| entere | entera |
| enteresa, firmesa, fortalesa, forsa, energía, hombría, integridat, rectitut, rigor, carácter, determinassió, genio, valor, aguante, aplomo, serenidat | entereza, firmeza, fortaleza, fuerza, energía, hombría, integridad, rectitud, rigor, carácter, determinación, genio, valor, aguante, aplomo, serenidad |
| entero (enterás) | entero (enterarse) – entero, completo es sansé |
| Enterrá – enterro, enterres, enterre, enterrém o enterrám, enterréu o enterráu, entérren – enterraría – enterrára – enterraré – yayo, com vol que lo enterrém? - De sé possible, mort, que tos conec o coneixco ! | enterrar |
| enterra, anterra | en el suelo, en la tierra |
| enterrada | enterrada |
| enterrades | enterradas |
| enterradet | enterradito |
| enterradeta | enterradita |
| enterradó, enterradós | enterrador, enterradores |
| enterrál, enterrála | enterrarlo, enterrarla |
| enterráls, enterráles | enterrarlos, enterrarlas |
| enterramén, enterro, inhumasió, exéquies, sepelio, comitiva, cortejo, acudirém a acompañá a Fulano | enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo |
| enterránla | enterrándola |
| enterrará | enterrará |
| enterraré | enterraré |
| enterrat, enterrats | enterrado, enterrados |
| enterrémla, enterrámla | enterrémosla |
| enterro, enterros | enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo |
| entés, entesos | entendido, entendidos (de acuerdo) |
| entesa, enteses | entendida, entendidas (de acuerdo) |
| entiarra, antiarra | en el suelo, en la tierra |
| entiarro, enterro a Valjunquera, entiarros | enterramiento, entierro, inhumación, exequias, sepelio, comitiva, cortejo |
| entidat, entidats | entidad, entidades |
| entoná | entonar |
| entonáen, entonaben | entonaban |
| entonán (g) | entonando |
| entonat | entonado |
| entono | entono |
| entonses | entonces |
| entopetabe, topetá, ensopegá | encontrarse con alguien o darse con algo |
| entorná, entornássen – ajuntá una porta (entreobrí) | volverse, irse de un sitio a donde se estaba antes - entreabrir, entrecerrar una puerta |
| entornaben (sen) | se volvían |
| Entornada – si es una porta, ajuntada – entreabrir, entrecerrar | entornada, entreabrierta, entrecerrada |
| entornáen, entornaben | se volvían |
| entornáes, entornades | entornadas |
| entornánsen | volviéndose, retirándose |
| entornássen, entorná | volverse, retirarse |
| entorno (men) | me vuelvo |
| Entrá – entro, entres, entre, entrém o entrám, entréu o entráu, entren – entraría – entrara – entraré – entrada acursat | Entrar – entrada acortado |
| entrabe | entraba |
| Entraben | entraban |
| entrada, entrá | entrada |
| entrades | entradas |
| entradó, entradós, pas cap a una finca (entrada); si es en costa, baixadó, baixadós | entrador, paso hacia una finca |
| entráe, entrabe | entraba |
| entráen, entraben | entraban |
| entrán (g) | entrando |
| entrañablemén | entrañablemente |
| Entrañes - órganos, vísceres, tripes, interió, cor, alma, fondo, essénsia, sustánsia, meollo, tuétano, núcleo, sentro, seno, carácter, temperamén, índole, sentiméns | entrañas, órgano, vísceras, tripas, asadura, interior, corazón, alma, fondo, esencia, sustancia, entresijo, meollo, tuétano, núcleo, centro, seno, carácter, temperamento, índole, sentimientos |
| entrare | entrara |
| entraren | entraran |
| entraríen | entrarían |
| entrat | entrado |
| entrats | entrados |
| entráy | entar |
| entre (entrá) | entra |
| entre (prep) tú y yo | entre tú y yo |
| Entrecavá : cavá per damún la terra sembrada, per a tráure les males herbes – espadá | entrecavar |
| entrecavaba | entrecavaba |
| entrecaván (g) | entrecavando |
| entrecavat, entrecavats | entrecavado, entrecavados |
| entrecuix, entre les cuixes | entrepierna, entre las piernas |
| Entrega – que yo entrega | Entrega – que yo entregue |
| Entregá, entregás – entrego, entregues, entregue, entreguém o entregám, entreguéu o entregáu, entréguen – entregaría – entregára – entregaré | entregar, dar, donar, otorgar, ofrecer, adjudicar, prestar, proporcionar, ceder, conceder, confiar, traspasar, transferir, transmitir, suministrar, distribuir, repartir, impartir |
| entregada, entregades | entregada, entregadas |
| entregáe, entregabe | entregaba |
| entregál, entregáls | entregarlo, entregarlos |
| entregáli | entregarle |
| entregám | entregarme |
| entregánli | entregándole |
| entregánse | entregándose |
| entregare | entregara, entregase |
| entregaríe | entregaría |
| entregás | entregarse |
| entregat, entregats | entregado, entregados |
| entrego | entrego |
| entregue | entrega |
| Entregues (plural de entrega) – tú entregues | Entregas (pl) – tú entregas |
| entremesclá, mesclá, confundí o confóndre | entremezclar, mezclar, confundir |
| Entremesclada, entremesclades | entremezclada, entremezcladas |
| entremesclat, entremesclats | entremezclado, entremezclados |
| entremich de atres coses o persones | en medio de otras cosas o personas |
| entren | entran |
| entrená | entrenar |
| entrenada, entrenades | entrenada, entrenadas |
| entrenáls | entrenarlos |
| entrenán (g) | entrenando |
| entrenat, entrenats | entrenado, entrenados |
| Entreobrí – entretancá : trobém al DCVB : La Magdalena mèsse entra duas portas que eran entretancadas e ella de dins scoltaua Jesu Christ, St. Pere Pasqual (ap. Balari Dicc.). | Entreabrir – entornar |
| entressemana, entre semana | entre semana |
| entressuá, de suá | trasudar, “sudor frío” |
| Entressuó, crec que es com la “suó freda” - El De profundis de Tenebres, | qui dóna por, qui dóna febres, | qui fa venir l'entressuor, Colom Nerto 120 | Trasudor, “entresudor”, “sudor frío” |
| Entretán, mentrestán, mentretán : Y mentretant lo passar de les hores ab raons detenia, Alegre Transf. 71. Mentrestant la mare es desfà el pentinat, Ruyra Parada 16. | Mientras tanto |
| entreté | entretiene |
| entretems, per ejemple, de primavera al estiu | entre tiempo |
| entretenen | entretienen |
| entretenén (g) | entreteniendo |
| Entretenguda, entretengudes | entretenida, entretenidas |
| entreteníe | entretenía |
| entreteníen | entretenían |
| entretenimén, entreteniméns - distracsió, diversió, passatems, esparsimén, hobby, afissió, jolgorio, plaé, recreo, joc | entretenimiento, entretenimientos - distracción, diversión, pasatiempo, esparcimiento, hobby, afición, jolgorio, placer, recreo, regocijo, juego |
| entretenínse | entreteniéndose |
| entretés, entretengut, entretingut | entetenido |
| entretesa, entretenguda, entretinguda | entretenida |
| entretíndemos | entretenernos |
| entretindrá | entretendrá |
| Entretíndre, entretíndres – yo me entreting o entretinc, entreténs, entreté, entretením, entreteníu, entreténen – entretindría – entretinguéra – entretindré | entretener, entretenerse |
| entretíndrela | entretenerla |
| entretíndrem | entretenerme |
| entretíndres | entretenerse |
| entretíndretos | entreteneros |
| entretindríe | entretendría |
| entreting | entretengo |
| entretinga | entretenga |
| entretinguda | entretenida |
| entretingue | entretenga |
| entretinguen | entretengan |
| entretinguérem (mos) | entretuviéramos (nos) |
| entretingut, entretinguts, entretengut, entretenguts | entretenido, entretenidos |
| Entreu – entréu | Entrais – Entrad |
| entreuberta, entreubertes | entreabierta, entreabiertas |
| entristí | entristecer |
| entristix | entristece |
| entro | entro |
| entron | entren |
| Entropessá, ensopegá – yo entropesso, entropésses, entropésse, entropessém o entropessám, entropesséu o entropessáu, entropéssen – entropessada, entropessat – entropessára, entropessáres, entropessáre, entropessárem, entropessáreu, entropessáren – entropessán (g) – entropessó, entropessada, entropessá (acursat) – potsé del latín incĭppĭcare | tropezar (con) |
| entropessada (una), entropessades | tropiezo (un), tropiezos |
| entropessán (g) | tropezando |
| entropessará | tropezará |
| entropessáren | tropezaran, tropezasen |
| entropessaríe | tropezaría |
| entropessáu | tropezáis |
| entropésse | tropieza |
| entropessém | tropezamos |
| entropéssen | tropiezan |
| entropésses | tropiezas |
| entropesséu | tropezáis |
| Entropesso | tropiezo |
| entussiasmat, emossionat, apassionat, ardorós, exaltat, entusiasta, delirán, embriagat, eufóric, contén, satisfet | entusiasmado, emocionado, apasionado, ardoroso, exaltado, entusiasta, enardecido, delirante, embriagado, eufórico, contento, satisfecho |
| entussiasme | entusiasmo |
| envá (paret), enváns | tabique, tabiques |
| envalentonás, envalentoná | envalentonarse, envalentonar |
| envecha, enveja | envidia |
| envechada, envejada, envechades, envejades | envidiada, envidiadas |
| envecháe, envechabe | envidiaba |
| envecháli | envidiarle |
| envechat, envejat, envechats, envejats | envidiado, envidiados |
| envechats, envejats | envidiados |
| envéchen, envégen | envidian |
| enveches, enveges | envidias |
| envechós, envechosos, envejós, envejosos | envidioso, envidiosos |
| Envejá – envejo, enveges, envege, envegém o envejám, envegéu o envejáu, envégen – envejára – envejaré – envejaría | envidiar |
| enveja, enveges | envidia, envidias |
| envejats | envidiados |
| envejós | envidioso |
| envejosa | envidiosa |
| envejoses | envidiosas |
| envejosos | envidiosos |
| Envellí – envellixgo o envellixco, envellíxes, envellíx, envellím, envellíu, envellíxen – envelliguéra – envelliría – envelliré | envejecer |
| envellida, envellides | envejecida, envejecidas |
| envellín (g) | envejeciendo |
| envellit, envellits | envejecido, envejecidos |
| envenades (de vena) | vendadas |
| envenenada (veneno) | envenenada |
| Envenenat (veneno) | envenenado |
| envergadura, amplada, tamañ, mida, extensió, dilatassió, altura, amplada, mida o medida, importánsia, relevánsia, realse, trascendénsia, magnitut |
envergadura, amplitud, extensión, dilatación, altura, anchura, medida, importancia, relevancia, realce, trascendencia, magnitud |
| enviá | enviar |
| enviabe | enviaba |
| enviabem, enviáem | enviábamos |
| Enviada, enviades | enviada, enviadas |
| enviáen, enviaben | enviaban |
| enviál | enviarlo |
| enviála | enviarla |
| enviáles | enviarlas |
| enviáli algo per a Nadal | enviarle algo para Navidad |
| enviám | enviamos |
| envíam | envíame |
| envíameles | enviármelas |
| envián (g) | enviando |
| enviarán | enviarán |
| enviaré | enviaré |
| enviaren | enviaran, enviasen |
| enviaríe | enviaría |
| Enviás – Aixó no pot enviás empaquetat aixina | Enviarse – Esto no puede enviarse empaquetado así |
| Enviat, enviát, enviats, enviáts | enviado, enviados |
| enviátos | enviaros |
| enviats, enviáts | enviados |
| envíe | envía |
| envíen | envían |
| enviéu | enviais, enviad |
| enviéumeles | enviádmelas |
| enviéumels | enviádmelos |
| Envíomos vosté | envíenos (ud) |
| enviscá, untá, pringá en visc | enviscar, pringar con pasta hecha de muérdago (visc) |
| enviscat, enviscats, enviscada, enviscades | pringado con visc, muérdago |
| enviudá | enviudar |
| enviudat | enviudado |
| enze, ense : tonto, baubo, rudo (ruc), curt d´entenimén | tonto, bobo, papanatas, rudo, corto de entendederas |
| epicureísme, hedonisme - doctrina segóns la que lo plaé es lo únic o lo prinsipal be de la vida - derivat del griego ἡδονή, plaé | epicureísmo, hedonismo |
| epicúreo, epicúreos - hedonista, sensual, voluptuós, sibarita, gosadó, refinat, comodón | epicúreo, hedonista, sensual, voluptuoso, sibarita, gozador, refinado, comodón, mundano |
| epiléptic | epiléptico |
| Epístola, epístoles – Les epístoles que escribíe Pistoles de Beseit a Thailandia | epístolas |
| Época, époques | época, épocas |
| equilibri, estabilisassió, igualdat, armonía, proporsió, contrapés, simetría, consonánsia, contrapartida, ponderassió, ecuanimidat, sensatés, moderassió, mesura, quietut | equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud |
| equip, equips | equipo, equipos |
| equival | equivale |
| equiváldre | equivaler |
| equivalixen | equivalen |
| equivocá | equivocar |
| equivocada, equivocat | equivocada, equivocado |
| equivocadamen | equivocadamente |
| equivocades | equivocadas |
| equivocáles | equivocarlas |
| equivocáles | equivocarlas |
| equivocán (g) | equivocando |
| equivocat | equivocado |
| equivoques (te) | equivocas (te) |
| era, eres de bátre y trillá | era, eras de batir y trillar |
| ere (sé) | era (ser) |
| eren | eran |
| éreu | érais |
| erguit | erguido |
| erissades | erizadas |
| erissó, arissó | erizo |
| erissó, erissóns (vore arissó) | erizo, erizos |
| Erm , erma | yermo, yerma |
| ermitañet | ermitañito |
| ermoña, almoina, limosna, del latín tardá *alemosina, del grecolatín eleēmosyna, del griego eclesiástic ἐλεημοσύνη (eleēmosýnē, «piedad, compassió»). | limosna |
| erossió | erosión |
| erossionades | erosionadas |
| errá | errar, cometer un error |
| errabe | erraba |
| error, se pronúnsie la r final, errors, errá | error, errores |
| ert, encarcarat de fred, fret, carpit, carpidet, gelat, erts, erta, ertes | helado de frío |
| erupsió | erupción |
| Esbadocá – te esbadocaré lo cap de una cassada | agrietar, abrir – te abriré la cabeza de un golpe con el “cas” |
| esbadocáe, esbadocabe | agrietaba |
| esbadocánlo | agrietándolo |
| esbadocat, esbadocada (una caña) | agrietado, agrietada |
| Esbandí - los plats - fé que sen vaigue una cosa que está reunida | enjuagar, aclarar – esparcir, despejar |
| esbarrá, esbarrás – (me) esbarro, esbarres, esbarre, esbarrém o esbarrám, esbarréu o esbarráu, esbárren – esbarrat, esbarrada – esbarrára, esbarráres, esbarráre, esbarrárem, esbarráreu, esbarráren - assustá, acolloní, aterrá, aterrorisá, horrorisá, alarmá, assombrá, enloquí, ahuyentá, expulsá, fótre fora, rechassá, alluñá | espantar, asustar, aterrar, aterrorizar, horrorizar, alarmar, asombrar, enloquecer, ahuyentar, expulsar, echar, rechazar, alejar |
| Esbarrá, esbarrás, espantá, espantás, assustá, assustás – probablem d'un verb llatí vulgar *dis-varare o *ex-varare, ‘fer canviar de direcció, desviar’, que té abundosos representants en els dialectes de la Península Ibèrica (cast. esvarar ‘resbalar’, desbarrar ‘equivocarse, caer en error’, etc.). Cf. la informació que en dóna V. García de Diego (RFE, vii, 120 i ss.). | esbarrarse, espantarse – desbarrar : disparatar, desatinar, desvariar, errar, meter la pata |
| esbarráben, esbarraben, esbarráen (se) | se espantaban |
| esbarrada, esbarrades | espantada, espantadas |
| esbarrapardals, ninot de palla y roba per a esbarrá pardals, esbarramuixóns, estaquirot, espantapájaros | espantapájaros |
| esbarrat, esbarrats | espantado, espantados |
| esbarrejá (los cassadós), esbarrá animals com los jabalíns per a cassáls | espantar animales para cazarlos |
| esbarrejada, de esbarrejá, esbarrá | batida para asustar a los animales y cazarlos |
| esbarro (yo) | espanto, asusto |
| esbatussá | vapulear, varear, golpear |
| esbatussada | vapuleo, vareo, golpes, vapuleada, vareada, golpeada |
| esbatussat | vapuleado, golpeado, vareado |
| esbatússen | vapulean, golpean |
| esbelt, prim, estilisat, fi, elegán, majo, pincho, pito, guapo, garbós, airós, en donaire, delicat, grássil, sutil, ligero | esbelto, delgado, estilizado, fino, elegante, bello, apuesto, garboso, airoso, gallardo, donairoso, delicado, grácil, sutil, ligero |
| esbeltes | esbeltas |
| esbordá la viña , desbordá – esbordo, esbordes, esborde, esbordém o esbordám, esbordéu o esbordáu, esbórden – esbordán – esbordára, esbordáres, esbordáre, esbordárem, esbordáreu, esbordáren – podá la viña y tráureli los brots que sobren | desbrozar, podar la viña y quitarle los brotes que sobran |
| Esbós, esbossos | esbozo, esbozos |
| Escabechá – escabecho, escabeches, escabeche, escabechém o escabechám, escabechéu o escabecháu, escabéchen – escabecharía – escabechára – escabecharé (te) | escabechar, poner en escabeche |
| escabechat (p) escabechada, escabechats, escabechades | escabechado, escabechada |
| escabeche (ficá en), escabeches – ficá en vinagre, oli, all, per ejemple, lo peix verat o varat | escabeche, poner en - conserva, aderezo, adobo, aliño |
| escachí, esquichá | salpicar |
| escachida, esquichada | salpicadura, chorreo, rociada, aspersión, lluvia, chorro, salpicón, salpique |
| escachín (g) esquichán | salpicando |
| Escachit – esquichat, esquichada | salpicado, salpicadura |
| escadors , d'escadors, escudors, desaparellat, que sobre de un conjún, com un calsetí sense parell. | desaparejado, que sobra de un conjunto, como un calcetín sin pareja |
| escafandra, escafandres | escafandra, escafandras |
| Escagarzat , escagarsat (cagá), escagarsada, per ejemple un conill en diarrea, sen moren mols – cagat de temó | Con diarrea, cagado de miedo – aragonés: escagarzo: Flora acuática; muscíneas y talofitas, verdes, filamentosas, que cubren las piedras de un río, en verano sobre todo. |
| escalá | escalar |
| escala (scala latín) | escalera |
| escaldat | escaldado |
| escales | escaleras |
| escaló, escalóns | escalón, escalones |
| escalonades | escalonadas |
| escalóns | escalones |
| escalpel, escalpels, escarpel, escarpels (diferén al escarpe, escalpre) | escalpelo, escarpelo, bisturí, estilete, hoja, lanceta |
| escalpre, escarpe | escalpelo |
| escalpre, escarpe (latín scalprum), escalpret, escarpet | formón, escoplo, cincel |
| escamarrá, escarramá, espatarrá, espatarrás, escarramás, escamarrás, - escamarro, escamarres, escamarre, escamarrém o escamarrám, escamarréu o escamarráu, escamárren | espatarrar, abrirse de piernas |
| escamochá un ábre, tallá totes les branques grosses y dixá sol la forcacha per a que torno a moure. | cortar todas las ramas gordasde |
| Escampá (fem) - descampá, aclarís (lo tems), clarejá, despejás, serenás, calmás | esparcir, descampar, aclarar, clarear, despejar, abrir, serenar, calmar, cesar |
| Escampabe, escampáe | Esparcía, escampaba |
| escampades, escampadetes | esparcidas |
| escampán (g) | esparciendo |
| escampánla | esparciéndola |
| escampánse | esparciéndose |
| escampat (fem), escampada, escampats, escampades | esparcido (fiemo, estiércol), esparcida |
| escampats, escampadets | esparcidos |
| escandalisál | Escandalizarlo, escandalizallo |
| escandalisare | escandalizara |
| escandalisat, escandalisada | escandalizado, escandalizada |
| escándol, escándalo, escándols, escándalos | escándalo, alboroto, vocerío, griterío, barahúnda, jarana, follón, tumulto, confusión, altercado, disputa, gresca, desenfreno, descaro, desvergüenza, inmoralidad, provocación |
| escansiá, abocá vi, serví sidra | escanciar, verter, echar, servir, beber |
| escansie | escancia |
| escantellá, descantellá | descantillar, romper una cosa por el canto. |
| escapá, escapás | escapar |
| escapá, escapás | escaparse |
| escapabe, escapáe | escapaba |
| escapada, escapades | escapada, escapadas |
| escapán (g) | escapando |
| escapánse | escapándose |
| escaparate, escaparates | escaparate, escaparates |
| escaparíen | escaparían |
| Escaparrá, descapsá, escapsá, tallá lo cap – Puix lo carbó y lo demés | que la gent ha de comprar | ho venen al preu que volen, | doncs vaigen a escaparrar! (a cascála) | decapitar, cortar la cabeza – enviar a alguien a cascarla |
| escapat | escapado |
| escapatória | escapatoria |
| escape, escapes | escape, escapes |
| escapulari, escapularis | escapulario, escapularios |
| escarabicha | cucaracha |
| escarbá | escarbar |
| escarbacho, escarbachos / Mote de un pueblo | escarabajo, escarabajos |
| escarbat (animal) | escarabajo |
| escarbat (p) | escarbado |
| escarlata | escarlata |
| escarmén | escarmiento |
| escarmentada | escarmentada |
| escarmentáen, escarmentaben | escarmentaban |
| escarmentat | escarmentado |
| escarmento | escarmento |
| escarpe, escalpre (latín scalprum) | Formón, escoplo, cincel |
| escarramat, escamarrat | abierto de piernas |
| escarransit, escarransida (vore arguellat) | arguellado, delgado, poca cosa |
| escás, escassos, escassa, escasses | escaso, escasos, escasa, escasas |
| escassísima, mol escassa | escasísima |
| escayola, escayoles, escayolista, - estuco, ges, alchés, engessat, lluít | escayola, escayolas, escayolista, estuco, yeso, enyesado, enlucido |
| Escena, escenes | Escena, escenas |
| escenari, essenari, escenaris, essenaris - escena, taulat, taules, plató, escenografía, decorat, marc, ambién, atmósfera, sircunstánsia, contexte | escenario, escenarios, escena, tablas, tablado, proscenio, plató, escenografía, decorado, marco, ambiente, atmósfera, circunstancia, medio, contexto |
| Esclafá , esclafás – (un ou contra enterra) - esclafo, esclafes, esclafe, esclafém o esclafám, esclaféu o esclafáu, escláfen – esclafán – esclafat, esclafada – yo esclafára, esclafáres, esclafáre, esclafárem, esclafáreu, esclafáren | chafar, chafarse, un huevo contra el suelo |
| esclafat | chafado, roto |
| esclafí, fé un soroll sec produít per un cos que se trenque, que de dispare en forsa | chasquir, estallar |
| esclafí, fótre un esclafit | soroll de un cop |
| Esclafit, esclafits | chasquido, estallido |
| Esclafitá , vore esclafí, esclafitada | golpe, chasquido, estallido |
| esclavissades | esclavizadas |
| esclavitut | esclavitud |
| esclavituts | esclavitudes |
| Esclavo, esclau, esclava, esclavos, esclaus, esclaves | Esclavo, esclava, esclavos, esclavas |
| esclop, esclops, latín sclŏppus, sabata de fusta, soc, socs, sueco, suecos - Tros de soca de olivé u olivera, en alguna arraíl y rechitos, per a plantá y empeltá después. | zueco, zuecos, madreña, madreñas, almadreña, almadreñas – trozo de tronco de olivo con retoños o brotes para plantar e injertar. |
| escofanse | calentándose al fuego |
| escofás al foc, calentás | calentarse al fuego - caldear, entibiar, templar, achicharrar, asar, asfixiarse, abrigarse, excitarse, enardecerse, avivarse, exaltarse, enfervorizarse, irritarse, enfadarse, animarse, entonarse, golpear, azotar, pegar, zurrar, apalear, atizar |
| Escola, escoles (latín schŏla) | Escuela, escuelas |
| Escolástic, escolástics | Escolástico, escolásticos |
| escoltá | escuchar, escoltar |
| Escólta ! | Escucha ! |
| Escolta, escoltes | escolta, escoltas |
| escoltá, sentí – escolto, escoltes, escolte, escoltém o escoltám, escoltéu o escoltáu, escólten – escoltat, escoltada – oít (oido) – escoltára – escoltaré – escoltaría | escuchar, oír, escoltar |
| escoltáen, escoltaben | escuchaban |
| escoltála | escucharla |
| escoltáls, escoltáles | escucharlos, escucharlas |
| escoltám | escucharme |
| Escóltam ! | Escúchame ! |
| escoltán (g) | escuchando |
| escoltánlo | escuchándolo |
| escoltánlos | escuchándolos |
| escoltaré | escucharé |
| escoltát, escoltat | escuchado, escoltado |
| escoltats | escuchados, escoltados |
| escolte | escucha |
| escolten | escuchan |
| escoltéu | escuchad, oíd |
| Escoltéume | escuchadme |
| Escolto | escucho |
| escolton | escuchen |
| escombro, escombros | escombro, escombros |
| escomensá, prinsipiá, inissiá, originá, entablá, incoá, inaugurá, empéndre, obrí, fundá, estrená, náixe, generá, aparéixe, surgí | empezar, comenzar, principiar, iniciar, originar, entablar, incoar, dar comienzo, inaugurar, emprender, abrir, fundar, estrenar,nacer, generar,aparecer, surgir |
| escomensaba | empezaba |
| escomensabe, escomensáe | empezaba |
| escomensaben | empezaban |
| escomensábes | empezabas |
| escomensáem, escomensabem | empezábamos |
| escomensáen, escomensaben | empezaban |
| escomensáeu | empezábais |
| escomensamén | comienzo |
| escomensaméns (los) | comienzos (los) |
| escomensán (g) | empezando, comenzando |
| escomensará | empezará |
| escomensarán | empezarán |
| escomensarás | empezarás |
| escomensaré | empezaré, comenzaré |
| escomensáre | empezara, empezase |
| escomensat | empezado |
| escomensats | empezados |
| escoménse | empieza |
| escomensém | empezamos |
| escoménso | empiece |
| escoménson | empiecen |
| escopeta, escopetes | escopeta, escopetas |
| escorcholí, descorcholí (despullat, despullada) | desnudo |
| escórre, escórres – escórrego, escorres, escorre, escorrém, escorréu, escórren – escorrería – escorreguera – escorreré | Escurrir – correrse |
| escorsa (de pi) – latín: scortĕa - Pell o cuberta exterió del trong y branques de les plantes lleñoses. | corteza de un árbol |
| Escoscat, escoscada - persona ordenada y llimpia que va sempre impecable. | escoscado, persona ordenada y limpia que va siempre impecable. |
| escote, escotes, escot, escots – pitral, pitralera, canalet, canal, balcó, balconet, balconada, pechuga, pechúa (Beseit), prorratech (a escote), derrama, prorrata, cuota, partissipassió | escote, escotes, descote, abertura, cuello, busto, seno, prorrateo, derrama, prorrata, cuota, participación |
| escotilla, escotilles (es cotilla = es chafardé, bachillé) | escotilla, escotillas |
| escribanía, escribaníes | escribanía, escribanías |
| escribén, escribéns | escriba, escribas, escribano, escribanos |
| escribíe | escribía |
| escribíen | escribían |
| escribím | escribimos |
| escribín (g) | escribiendo |
| escribínles | escribiéndolas |
| Escric | escribo |
| escrigue | escriba |
| escriguéra (yo) | escribiera, escribiese |
| escriguére (ell) | escribiera, escribiese |
| escrit | escrito |
| Escrita – esta carta está escrita a fecha 12-10-1492 | escrita (carta) |
| escrita (peix), ralla, escrites | escrita, ralla, rallas, escritas |
| escrites | escritas |
| Escritó, escritós | Escritor, escritores |
| escritora, escritores (la gata Christie) | escritora, escritoras (la gata Christie) |
| escrits | escritos |
| escritura, escritures | escritura, escrituras |
| escriure | escribir |
| Escriure – escric, escrius, escriu, escribím, escribíu, escríuen – escriuría – escriguéra – escriuré | escribir |
| escríureu | escribirlo |
| escriuréu | escribiréis |
| escriuríe | escribiría |
| escrius | escribes |
| escrúpol, escrúpols (latín scrupulum) - reparo, miramén, aprensió, asco, remilgo, melindre, delicadesa, afectassió, consiénsia, reconcomio, ressel, prejuissi, esmero, pressisió, sel, exactitut |
escrúpulo, escrúpulos - reparo, miramiento, aprensión, asco, remilgo, melindre, delicadeza, afectación, conciencia, reconcomio, recelo, resquemor, prejuicio, escrupulosidad, esmero, precisión, celo, exactitud, minuciosidad |
| escrutá | escrutar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
| Escudella , escudelles, tazón, cazo, plat mol fondo, bol – Aragonés: ESCUDILLAR. Echar el caldo en las sopas, el chocolate en los pocillos o jícaras etc. / de aquí ve la típica escudella "catalana", tan catalana com la sardana, lo ball sardo de Cerdeña, Sardegna. | escudilla, tazón, cazo, plato, cuenco, bol, vasija |
| escudriñá, indagá, investigá, inquirí, mirá, observá, aguaitá, fisgá, rebuscá, bachillejá, furgá | escudriñar, indagar, investigar, inquirir, mirar, observar, fisgar, rebuscar, hurgar |
| Esculapio, meche, dotó, Asclepio o Asclepios en griego | Esculapio (médico) |
| Esculipiá – esculipiat – m´han esculipiat jugán al guiñot al bar de les eres. - escurá, escurat, esculat (Tamarite) | Esculipiar. Dejar a alguien sin nada en un juego en el que se apuesten cosas, por norma general juegos de cartas. |
| escull, bon aspecte, fa bon escull, está sano y tíndre salut | buen aspecto |
| escullós, fi, sano, de bona presénsia y bon coló | fino, sano, de buena presencia y buen color |
| escultura, escultures | "me han esculipiaó jugando a los seises en el casino" |
| escupiñá | escupir |
| escupiñála | escupirla |
| escupiñém | escupimos |
| escurá (los plats) | fregar los platos |
| escurina, escurines, oscurina, oscurines (oscur, fosc) | oscuridad |
| escurrí, escurrís | escurrir, escurrirse |
| escurríen | escurría |
| escursió, excursió | excursión |
| escursións, excursións | excursión, excursiones |
| Escurzó, escurzóns, escursó, escursóns - serp Vipera berus, no sol passá dels 60 cm. de llargada, de coló gris fosc en taques negres, en lo cap triangulá y la picada o fisonada mol venenosa. | víbora, vipera berus. |
| escusa, excusa | excusa |
| escut, escuts | escudo, escudos |
| esfardacho, fardacho , esfardachos, fardachos – vore sargantana | lagarto, lagartos |
| esfelíssia, mal de – embólia, ictus | ictus, embolia |
| esfereta, boleta, esfera minuda | esferita, bolita, bola pequeña |
| esfonrá, esfonrás (paret, edifissi), vore enruná | hundir, hundirse (pared, edificio) |
| esfonrat, esfonrada (enrunat, enrunada, sorsit, sorsida) | pared caída, edificio arruinado |
| esforcá, penjá a la forca | ahorcar |
| esfors, esforsos | esfuerzo, esfuerzos |
| esforsá, esforsás | esforzar, esforzarse |
| Esforsá, esforsás (típic del nostre amic Francisco Escudero, que no se esforse ni per a cagá no sigue que se hérnio) - luchá, pugná, afanás, treballá, bregá, desvelás, fatigás, desvivís, esmerás, intentá, procurá | esforzarse, esforzar, luchar, pugnar, afanarse, trabajar, bregar, desvelarse, fatigarse, desvivirse, esmerarse, intentar, procurar |
| esforsabe, esforsáe | esforzaba |
| esforsaben, esforsáen | esforzaban |
| esforsáe, esforsabe | esforzaba |
| esforsánse | esforzándose |
| esforsare | esforzara |
| esforsaré | esforzaré |
| esforsaréu | esforzaréis |
| esforsat | esforzado |
| esfórsen | esfuerzan |
| esforséutos | esforzaos |
| Esfrega, esfregues, fricsió, massaje | friega, friegas - fricción, masaje |
| esfumá, esfumás - apagás, difuminás, atenuás, borrás, desfés, diluís, dissipás, escurrís, evaporás, colá, escabullís, fugás, fugí, marchá | apagar, difuminar, atenuar, velar, borrar, difuminarse, desvanecerse, diluirse, disiparse, escurrirse, evaporarse, largarse, escabullirse, fugarse, huir, marcharse |
| esfumán (g) | esfumando |
| esfumat | esfumado |
| Esgarrá – rasgá, destrossá, chafá, rajá, descuartissá, despedassá | desgarrar, rasgar, destrozar, romper, rajar, descuartizar, despedazar |
| esgarrada | desgarrada |
| esgarramantes, persona que no fa correctamen la faena que li han manat y provoque una situassió de desorden | desgarramantas, persona que no realiza correctamente la tarea encomendada y provoca una situación de desorden |
| esgarránli | desgarrándole |
| esgarrañá (de esgarrá), ferí en les ungles o en un atra cosa que esgarrape o talle. | arañar, rasguñar |
| esgarrañabe, esgarrañáe | arañaba, rasguñaba |
| Esgarrap, esgarraps | Arañazo, arañazos |
| esgarrapá, ferí en les ungles | arañar |
| esgarrapabe, esgarrapáe | arañaba |
| esgarrapán (g) | arañando |
| esgarrifá / esgarrifós / aixó me esgarrife, yo me esgarrifo, esgarrifes, esgarrife, esgarrifem, esgarrifeu, esgarrifen - Causá estremimén o tremoló convulsiu com efecte del fred, de la fiebre, de un soroll estridén, de una emossió intensa (DCVB) – sensassió cuan la tiza rasque a la pizarra - Efecte que mos causse la llima cuan done en fals (dicsionari de aragonés) | espeluznar, escalofriar, estremecer - Efecto que nos causa la lima cuando da en falso |
| esgarro, esgarros | desgarro, desgarros |
| esglay, esglai – Po, temó, sorpresa – fred, fret | Espanto – frío, escalofrío |
| esglayá, esglayás | tener miedo O frío |
| esglayadet, esglayadeta (vore esglayat) | tener miedo O frío |
| esglayat, esglayada, esglaiat, esglaiada, esglayats, esglayades – esglay, esglai – tíndre temó O fret | tener miedo O frío |
| esgorfa, perchi (Portellada y atres puestos), golfes, algorfa | desván |
| esma, esmo, alé, aliento, respirassió | aliento, respiración |
| esmalt | esmalte |
| esmeralda | esmeralda |
| esmeraldes | esmeraldes |
| esmeránse | esmerándose |
| esmero | esmero |
| esmirriat, esmirriada (vore arguellat) - flaco, enclenque, escuálit, raquític, arguellat, cagarniu, consumit | esmirriado, esmirriada, flaco, enclenque, escuálido, raquítico, consumido, enteco |
| esmochat (ábre), esmochá, talláli a un ábre totes les rames per a que torno a moure o llansá | cortarle a un árbol todas las ramas para que vuelva a lanzar |
| esmolá , esmolet , home que esmoláe pels pobles en una moto y una pedra redona, en una “ocarina” cridáe a la gen | amolar, afilar, afilador - aguzar, afinar, acerar, adelgazar, ahusar, sutilizar |
| esoterisme, esotéric, amagat, ocult, secret, enigmátic, misteriós, impenetrable, com los llibres de Carlos Ollés | Esoterismo – esotérico, oculto, escondido, secreto, enigmático, misterioso, impenetrable |
| Espabil ! | Espabila ! |
| espabilá, avivá, insitá, espolejá, arreá, despertás, despejás | espabilar, avivar, aguzar, incitar, espolear, atizar, despertarse, despejarse |
| espabilá, espabilás - despertá, avivá, insitá, estimulá, espolejá, despabilá, avispás, apañás, valés, adepéndre |
Espabilarse - despertar, avivar, incitar, estimular, espolear, despabilar, avisparse, apañarse, valerse, aprender |
| espabilat, espabilada, espabilats, espabilades | espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas |
| espadá, vore entrecavá | entrecavar |
| espai | espacio |
| espais | espacios |
| espala, espales | paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda |
| espaleta - escápula, omóplato, xifoides, paleta, espala : esquena (Fondespala) | paletilla, escápula, omóplato, xifoides, paleta, espalda |
| espán, espanto | espanto |
| espantá | espantar |
| Espantall - fantoche, mamarracho, facha, pelele, esbarramuixóns (espantapájaros) |
espantajo, fantoche, mamarracho, facha, pelele, espantapájaros |
| espantám | espantarme |
| espantat, espantát, espantats | espantado, espantados |
| espanto, espán | espanto |
| espantós | espantoso |
| espantoses | espantosas |
| España | España |
| española | española |
| esparadrap, esparadraps | esparadrapo, esparadrapos |
| Espardeña, espardeñes, espardeñeta, espardeñetes, (de espart) - sandalia, abarca, chanclo, sabata | zapatillas de esparto, alpargata, sandalia, esparteña, alpargate, abarca, chanclo, zapatilla |
| esparsí | esparcir |
| esparsís | esparcirse |
| espart (latín spartu), planta gramínea de diferéns espéssies del género Stipa, com la Stipa tenacissima (mol tenás), que té les fulles mol fortes, filiformes, panolla de coló groc y té gran aplicassió com a matéria textil per a la fabricassió de cordes, vensills, calsé (ESPARDeñes), etc | esparto |
| espart, esparts | esparto, espartos |
| esparvé , esparvés / de pares mussols, fills esparavés (Litera) / mussol es tonto a La Litera / mussol, mussola es lo mote de los de Fórnols – eixoriqué | cernícalo, gavilán |
| espasa, espases, espaseta, espasetes | espada, espadas, espadita, espaditas |
| espasmo, espasmos, contracsió, convulsió, tremoló, ataque | espasmo, espasmos, contracción, convulsión, sacudida, temblor, ataque |
| espassial | espacial |
| espassiosa | espaciosa |
| espavilat , espavilada, espabilat, espabilada, espabil | espabilado, espabilada, espabilados, espabiladas |
| espectácul | espectáculo |
| espectáculs | espectáculos |
| espectadó, espectadós, espectadora, espectadores, assistén, concurrén, presén, oyén, concurrénsia, públic, auditori, audiénsia, assisténsia | espectador, asistente, concurrente, presente, oyente, concurrencia, público, auditorio, audiencia, asistencia |
| espectativa, expectativa, esperansa, possibilidat, perspectiva, probabilidat, eixida | expectativa, esperanza, posibilidad, perspectiva, probabilidad, salida |
| espectatives | espectativas |
| especuladó, especuladós | especulador, especuladores |
| especulassió | especulación |
| especulassións | especulaciones |
| espejismo, espejismos | espejismo, espejismos |
| espejismos | espejismos |
| espelletá, despelletá, despellotá | quitar la piel, desollar, despellejar, descarnar, raspar, arañar, desgarrar, criticar, vituperar, murmurar, vilipendiar |
| espelletal, despelletal, tráureli la pell, despellotal | quitarle la piel |
| espelussada, despelussada | despeinada |
| espelussat, despelussat | despeinado |
| espenses (a) , a expenses | a expensas, costas, gastos |
| espenta, espentes | empujón, empujones |
| espenta, espentes, - espentá - espento, espentes, espente, espentém o espentám, espentéu o espentáu, espénten – espentat, espentada – espentára, espentáres, espentáre, espentarem, espentáreu, espentáren – haguera espentat – espentán (g) | empujar |
| espentabe | empujaba |
| espentáe, espentabe | empujaba |
| Espéntam ! A la andruja o columpio | Empújame ! En el columpio |
| espentán (g) | empujando |
| espentánla | empujándola |
| espentánlo | empujándolo |
| Espéntat ! | Empújate ! |
| espentats | empujados |
| espente | empuja |
| espenten | empujan |
| espentes | Empujones – empujas |
| Espentéules | empujadlas |
| Espentéulos | empujadlos |
| espentó, espenta | empujón |
| espentolá | destrozar, romper |
| espentolá, estripá, destripá, chafá, malmétre, fé malbé – ve de péntol (tros) – Tampoc ere estrany que de aquells claus penjare bé un bon péntol de cansalada Pascual Tirado (BSCC, vii, 323) | romper, destripar, estropear |
| espentolada, espentolades | destrozada, destrozadas |
| espentolánse | destrozándose |
| espentolat, espentolats | destrozado, destrozados |
| espentóns, espentes | empujones |
| esperá, aguardá | esperar, aguardar |
| esperaba | esperaba |
| esperabe | esperaba |
| esperábem | esperábamos |
| esperaben | esperaban |
| esperada | esperada |
| esperáe, esperabe | esperaba |
| esperáen, esperaben | esperaban |
| esperáes, esperabes | esperabas |
| esperál | esperarlo |
| esperáls | esperarlos |
| esperám | esperarme |
| esperán (g) | esperando |
| esperánlo | esperándolo |
| esperánlos | esperándolos |
| esperánme | esperándome |
| esperansa, es lo radé que se pert | esperanza, es lo último que se pierde |
| esperánse | esperándose |
| esperanses | esperanzas |
| esperarém | esperaremos |
| esperárem | esperáramos |
| esperaríes | esperarías |
| esperat | esperado |
| espérat, espéra | espérate |
| esperáteu | esperártelo |
| Espere - ell espere - ell es Pere | Espera – él espera - él es Pedro |
| esperém | esperamos |
| esperen | esperan |
| esperéu | esperad |
| esperéutos | esperad (esperaros) |
| esperiánsia, experiánsia, experiénsia | experiencia |
| esperiánsies, experiánsies, experiénsies | experiencias |
| esperimén, esperiméns, experimén, experiméns | experimento, experimentos |
| espero | espero |
| esperon | esperen |
| esperos (no me) | esperes (no me) |
| espés, espesa | espeso, espesa |
| Espessá (espessí) - espesso, espésses, espésse, espessém o espessám, espesséu o espessáu, espéssen – espés, espessa – espessaría, espessaríes, espessaríe, espessaríem, espessaríeu, espessaríen – yo haguera espessat lo chocolate – espessán | espesar |
| espesses, espésses | espesas |
| espesséu | espesáis |
| espessí, espessá | espesar |
| espessial | especial |
| espessial, espessials | especial, especiales |
| espessialidat, espessialidats | especialidad, especialidades |
| espessialisada | especializada |
| espessialisat | especializado |
| espessialmén, espessialmen | especialmente |
| espessials | especiales |
| espéssie, espéssia | especia |
| espéssies | especies |
| espessífic | específico |
| espessífiques | específicas |
| espessíssim | espesísimo |
| espessíssima | espesísima |
| espessó | espesor |
| espetec, espetecs – explosió, tiro, cañonada, escopetada, pet, esclafit, soroll, descárrega – fuet (de casa Tarradellas) | explosión, ruido – fuet |
| espiá | espiar |
| espián (g) | espiando |
| espiaríen | espiarían |
| Espichorrat – chafat – despachurrat ? | Roto – despachurrado ? Estropear una historia o relato por torpeza de quien lo cuenta. |
| espigá, espigás (una planta com la carchofa, ensiam, bleda) | Espigar. Espigarse. Dicho de algunas hortalizas, como la lechuga y la alcachofa: Crecer demasiado y dejar de ser propias para la alimentación por haberse endurecido. |
| Espiga, espigues | Espiga, espigas |
| espigadilla, planta silvestre en espigues, a vegades ne mingen les ovelles y se embossínen perque sels enganche al garganchó. | planta silvestre con espigas |
| espigán (g) | espigando |
| espígol, (vore espigolá, espigolejá) Del lat. spicŭlum, dim. de spicum, espiga | espliego, lavanda, Mata de la familia de las Labiadas, de cuatro a seis decímetros de altura, con tallos leñosos, hojas elípticas, casi lineales, enteras y algo vellosas, flores azules en espiga, de pedúnculo muy largo y delgado, y semilla elipsoidal de color gris. Toda la planta es muy aromática, y principalmente de las flores se extrae un aceite esencial muy usado en perfumería. |
| Espigolá, espigolejá – rebuscá lo que ha quedat después de una cullita – buscá y agarrá espígol pel monte | rebuscar lo que ha quedado después de una cosecha – buscar y recoger espliego (lavanda) del monte. |
| espill, espills – obra en valensiá de Jaume Roig | espejo, espejos |
| espills | espejos |
| espina, espines | espina, espinas |
| espinac , espinacs, espinall, espinai, espinalls, espinais | espinaca, espinacas |
| Espinilla, espinilles | Espinilla, espinillas |
| espinós, espinosa | espinoso, espinosa |
| espirá, expirá | Expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar |
| espiritán (lo va dixá) | lo dejó espiritando - agitar, conmover, irritar, adelgazar, consumirse, enflaquecer |
| espíritu | espíritu |
| espiritual | espiritual |
| espirituals | espirituales |
| espíritus | espíritus |
| espitralat, despitralat, espitralada, despitralada, que va en lo pit descubert, pitral, pit, escotat, escotada | con el pecho al descubierto, escotada |
| esplaná, explaná – vore explanada | allanar |
| esplanada, explanada (pla) | explanada, llano |
| esplanades, explanades | explanadas |
| esplanadeta, explanadeta (planet) | llanito, terreno llano (plano) |
| esplanissada (a la esquena), esplanissades | manotazo en la espalda (con la mano abierta) |
| esplay, de esplay, esplai, de esplai, desplay, desplai, esplayet, desplayet | despacio, lento |
| espléndida | espléndida |
| espléndidamen | espléndidamente |
| espléndit | espléndido |
| esplendó, la académia del chapurriau llímpie, pulíx y done esplendó. | esplendor, brillo, resplandor, brillantez, fulgor, encumbramiento, gloria, riqueza, celebridad, fama |
| esplendorós, esplendorosos, esplendorosa, esplendoroses | Esplendoroso, esplendorosos, esplendorosa, esplendorosas |
| esplicá, explicá | explicar |
| esplicáls, explicáls | explicarlos |
| esplicálsu, explicálsu | explicárselo |
| esplicán, explicán (g) | explicando |
| esplicánli, explicánli | explicándole |
| esplicaré, explicaré | explicaré |
| esplicasió, explicassió, esplicassións, explicassións | explicación, explicaciones |
| esplico, explico | explico |
| esplique, explique | explica |
| espliquen, expliquen | explican |
| esplotaén, explotáen, explotaben | explotaban |
| espola | espuela |
| espolechán, espoleján (g) | espoleando |
| espolejá | espolear |
| espolejadora | espoleadora |
| espolejánlo | espoleándolo |
| espolejat | espoleado |
| espolejats | espoleados |
| espoles | espuelas |
| espolsá, espolsá, traure lo pols | desenpolvar |
| Espolsá, espolsás (pols y als ábres lo polen) – espolso, espolses, espolse, espolsém o espolsám, espolséu o espolsáu, espólsen – espolsat, espolsada – espolsán – espolsaría, espolsaríes, espolsaríe, espolsaríem, espolsaríeu, espolsaríen – yo te haguera espolsat | quitarse el polvo – en plantas : soltar el polen |
| espolvorechéu, espolvoregéu | espolvoreais |
| esponcha, esponja (se ponúnsie la J com a taronja) | esponja |
| esponja, esponges | esponja, esponjas |
| esponjabe | esponjaba |
| esponjáe, esponjabe | esponjaba |
| espontáneamen | espontáneamente |
| espontaneidat | espontaneidad |
| esporgá, tráureli a un abret o ábre les branques inútils. | quitarle a un arbolito o árbol las brancas (ramas) inútiles |
| Esporgat, esporgada, esporgats, esporgades | ver esporgá |
| Esporta, esportes, cartó, cartró, cabás, sistella, seró | espuerta de mimbre, capazo, cesto, esportilla, sera, serón |
| Esportó, cartó (cartró) de vime, esportóns | espuerta de mimbre |
| esposat (detingut), desposat (casat) | esposado (detenido), desposado (casado) |
| esposes | esposas |
| espossisió, expossisió | exposición |
| Espotegá tamé se diu a rebuscá, doná voltes a una cosa, com pa no fé algo. No espotegos tan y ficat a agraná". | remolonear |
| espullissá , despullissá, traure pullíssos (vore pullís) | quitar los chupones de un árbol |
| espuma, espumes | espuma, espumas |
| espumeján | espumeante |
| espumós | espumoso |
| espumosa | espumosa |
| Esqueis, esqueix, esqueissos, esqueixos, part de un ábre per a replantá - empel, rechito, brot | esqueje, parte de un árbol para replantar, vástago, injerto, acodo, brote, pimpollo, tallo |
| esquella, esquelles, vore esquellotada | esquila, esquilas, cencerro, cencerros |
| esquellot, esquella gran, esquellots | esquila grande, campana para vacas y cabras |
| esquellotada, broma en esquelles, esquellots, als ressién casats – esquellotades | esquilada, broma con esquilas, cencerros, a los recién casados. |
| esquena , espala, esquenes, espales, Fondespala (Fon de Espala, Foz espalla ? Antigamén) | espalda, paletilla, Fuentespalda |
| esquerda | grieta |
| esquerdes | grietas |
| Esquerra – zurda | izquierda |
| esquerra, esquerres – los de la ASCUMA son catanazis de esquerres | izquierda, izquierdas |
| Esquerro – zurdo | izquierdo |
| Esquí, esquís | Esquí, esquís |
| esquiadó, esquiadora | esquiador, esquiadora |
| esquichá | salpicar |
| esquichada, esquichades | Salpicadura, salpicaduras, cuando te salpica algo |
| esquilá, tallá lo pel o la llana, trasquilá, rapá, pelá | esquilar, cortar, trasquilar, rapar, pelar |
| esquiladó, esquiladós (com J.A “billotero” de La Fresneda, Ángel de Valjunquera lo zahorí qepd, Tomás de Lledó) | esquilador, esquiladores |
| esquilat, pelat - trasquilat, rapat | esquilado, pelado – cortar, trasquilar, rapar, pelar |
| esquilmá, empobrí, disminuí, arruiná, arrassá, agotá, explotá, exprimí, destruí, dañá, fé mal | esquilmar, empobrecer, disminuir, arruinar, arrasar, agotar, explotar, exprimir, destruir, dañar |
| Esquilmos – no dixaré que tú me esquilmos | Esquilmes – no dejaré que tú me esquilmes |
| esquirol, esquirols (ardilla, ardilles) | ardilla, ardillas |
| esquirola, esquiroles | escarola, escarolas |
| esquirola, esquiroles (ensiám) | escarola, tipo de lechuga |
| esquiváls | esquivarlos |
| esquivat, esquivada | esquivado, esquivada |
| essagerat, exagerat, essagerada, exagerada | exagerado, exagerada |
| esse | ese S |
| essenari | escenario |
| essenes | escenas |
| essensial | esencial |
| essensialmén | esencialmente |
| esses (dos esses, SS) | eses SS |
| Está – estic, estás, está, estém o estám, estéu o estáu, están – estat, estada – estiguera, estigueres – estaría, estaríes – están (g) | estar |
| estaba | estaba |
| estabe o estáe | estaba |
| estábem, estabem | estábamos |
| estaben | estaban |
| estabes | estabas |
| estábeu | estabais |
| estabilidat, estabilidats | estabilidad, estabilidades |
| estabilisá | estabilizar |
| estabilisassió | equilibrio, estabilización, igualdad, armonía, proporción, contrapeso, simetría, consonancia, contrapartida, ponderación, ecuanimidad, sensatez, moderación, mesura, quietud |
| Establí – establixco, establíxes, establíx, establím, establíu, establíxen – establiguéra – establiré – establaba – establiría | establecer |
| establím | establecerme |
| establimén | establecimiento |
| establimén, establessimén, establiméns, establessiméns - instaurassió, creassió, fundassió, assentamén, comers, almassé, tenda, botiga, ofissina, industria, empresa, sossiedat |
establecimiento, instauración, creación, fundación, asentamiento, comercio, almacén, tienda, oficina, industria, empresa, sociedad |
| establiméns | establecimientos |
| establís | establecerse |
| establit, establida | establecido, establecida |
| estaca, estaques | estaca, estacas |
| estadístic | estadístico |
| estadística | estadística |
| estadístiques, un dels forts de Ignacio Sorolla Amela de Penarroija de Tastavins, no pregunte a qui sap qué contestará, pero se autodenomine sientífic (es lingüista y sociólogo) y aixina íxen les encuestes com ell vol. | estadísticas |
| estáen, estaben | estaban |
| estáes, estabes | estabas |
| estáeu, estábeu | estábais |
| estafa | estafa |
| estafada, estafat, estafades, estafats | estafada, estafado, estafadas, estafados |
| estafadó, estafadora | estafador, estafadora |
| estafadós, estafadores | estafadores, estafadoras |
| Estafám – esta fam | Estafarme – esta hambre (fame) |
| estafán (g) que es gerundio, frasse típica dels polítics. | estafando que es gerundio, frase típica de los políticos |
| estafes | estafas |
| estáfon | estafen |
| Estalactita, estalactites | Estalactita, estalactitas |
| estall, a estall, a destall - treball a preu fet - Se obliguen a pintar al fresch a estall lo cap de la dita capella, 1472 (Archivo, v, 380) | destajo (a), trabajo a precio pactado |
| estallá | estallar |
| estallabe | estallaba |
| estám, estém | estamos |
| estamordí, aturdí, dixá com mort (está mort), sense sentits. | aturdir, dejar como muerto, sin sentido(s). |
| estamordit, estamordida – a mon germá Tomás li va fótre una cossa una mula guita y lo va dixá estamordit. | sin sentido, aturdido, como muerto |
| estamordíxen | aturden |
| estampabe | estampaba |
| estampada, estampades | estampada, estampadas |
| estampat | estampado |
| estampats | estampados |
| estampí, estampís | golpear, golpearse |
| estampit, estampits | golpe, golpes |
| están | están |
| están (ells) | están |
| están (g) | estando |
| estang, estangs, estanc, estancs | estanco, estancos |
| estanque, estanques | estanque, estanques |
| estánse | estándose |
| estánsia | estancia |
| estánsies | estancias |
| estantería, estanteríes | estantería, estanterías |
| Estañ – este añ | Estaño – este año |
| estañadó, estañadós | el que suelda con estaño |
| estaquirot (plantat com un), estaquirots | espantapájaros, algo que no se mueve, estafermo, espantajo, bobalicón, bobo |
| estará | estará |
| estarán | estarán |
| estaré | estaré |
| estáre, estiguére | estuviese, estuviera |
| estarém | estaremos |
| estárem, estiguérem | estuviésemos |
| estáren, estiguéren | estuvieran, estuviesen |
| estaréu | estaréis |
| estáreu, estiguéreu | estuviéseis |
| estaríe | estaría |
| estaríen | estarían |
| estaríeu | estaríais |
| estás | estás |
| estassió | estación |
| estassións | estaciones |
| Estat, estats | Estado, estados |
| estátic, estátics | estático, estáticos |
| estática | estática |
| estátiques | estáticas |
| estátos | estaos |
| estatra, esta atra, eixa atra | estotra, esta otra |
| estatre, este atre, eixe atre | estotro, este otro |
| estátua | estatua |
| estátues | estatuas |
| estatura, alsada, estatures, alsades | estatura, estaturas |
| estauviá (Tamarite), paregut a aforrá – estauviá la vida : salvá la vida | Ahorrar – salvar la vida |
| estém | estamos |
| estenalla | tenaza |
| estenalles | tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos |
| Estenazes , tenasses, mordasses - pinses, tenassetes, alicates | tenazas, mordazas - pinzas, tenacillas, alicates, sacaclavos |
| esténdre, esteng o estenc, esténs, estén, esteném, estenéu, esténen – esténdres, yo me hay estés tot lo llarg que soc, ell se va esténdre tot lo llarg que ere | extender, tender la ropa, extenderse, caerse |
| estenedó | tendedero |
| estenedós | tendederos |
| estenen | extienden, tienden |
| estenén (g) la roba | extendiendo |
| estenénla | extendiéndola |
| esteníen | extendían |
| estés, estesa, estesos, esteses – an terra | Extendidos – en el suelo |
| éstes, éstos, estes, estos | estas, estos |
| esteses, escampades, caigudes | extendidas – en el suelo |
| estesos, escampats, caiguts | extendidos – en el suelo |
| estétic, estétics | estético, estéticos |
| estética, estétiques | estética, estéticas |
| estic | estoy |
| estiga | esté |
| estigáu, estiguéu | estéis |
| estigue | esté |
| estiguém | estemos |
| estiguen | estén |
| estiguera (yo) | estuviera, estuviese |
| estiguére | estuviera, estuviese |
| estiguérem | estuviéramos, estuviésemos |
| estiguéren | estuvieran, estuviesen |
| estígues | estés |
| estiguéu | esteis |
| estil, estils | estilo, estilos |
| estima | estima |
| estimá, vóldre, “amá” - estimo, estimes, estime, estimém o estimám, estiméu o estimáu, estímen – estimat, estimada, estimassió | amar, querer, estimar |
| estimabe | estimaba |
| estimades | estimadas |
| estimánse | queriéndose, estimándose |
| estimassió | estimación |
| estimat | estimado |
| estimats | estimados |
| estímul | estímulo |
| estímul, estímuls | estímulo, estímulos |
| estimulá | estimular |
| estímuls | estímulos |
| estinsió, extinsió – A Beseit se van extinguí los gamuñs. | extinción |
| Estíra ! | estira, tira ! |
| estirá, estirás, allargá, exténdre, esténdre, dilatá, tensá, agrandá, prolongá, ampliá, engreís, desperesás | estirar, estirarse - alargar, extender, dilatar, tensar, agrandar, prolongar, ampliar, engreírse, envanecerse, desperezarse, desentumecerse |
| estirabe | estiraba |
| estiraben | estiraban |
| estirada | estirada |
| estirades | estiradas |
| estiráen, estiraben | estiraban |
| estirán (g) | estirando, tirando |
| estirat | estirado |
| estirats | estirados |
| estirém | estiramos |
| estiro | estiro |
| estirpe | estirpe |
| estisorada, estisorades | tijeretazo, tijeretazos |
| estisores, estirores, tisores, tirores, estisora, estirora | tijeras, tijera |
| estiu | verano |
| estius | veranos |
| estocada, estocades | estocada, estocadas |
| estofat, estofats | estofado, estofados |
| estolladó , estanca (que no dixe passá l'aigua), estolladós de la séquia | tajadera principal de la acequia |
| estolviá, estalviá, estauviá, aforrá, gastá menos | ahorrar, gastar menos |
| estolviaríe, aforraríe | ahorraría |
| estomagán, molesto, cargán, fastidiós, insoportable, antipátic, pesat, corcó | estomagante, molesto, cargante, fastidioso, insoportable, antipático, latoso, pesado |
| estómec, estómecs | estómago, estómagos |
| estopa, part basta que se separe del lli (lino) y del cánem (cáñamo) al trencáls o pentináls | estopa |
| estopeng, estopenc , estopenca (per ejemple la carn) – jasco en aragonés – de la estopa | que no se puede tragar, seco, duro, se hace bola |
| estoque | estoque |
| estorbá, vore destorbá | estorbar |
| estorbat, destorbar | estorbado, estropeado |
| estorbéu o estorbáu | estorbáis, estropeáis |
| estorbo, estorbos | estorbo, estorbos |
| estornudá | estornudar |
| estornudabe | estornudaba |
| Estornut, estornuts | Estornudo, estornudos |
| estorrufen | erizan, encrespan |
| éstos, éstes, estos, estes | estos, estas |
| estossolá , tossoló = tozolón – yo me estossolo, me hay estossolat, estossoles, estossole, estossolém o estossolám, estossoléu o estossoláu, estossólen – estossolada – estossolaría, estossolaríes, estossolaríe, estossolaríem, estossolaríeu – yo me haguera estossolat – estossolán (g) | caerse y darse un buen golpe (incluso matarse) |
| estossolábem (mos), estossoláem | nos caíamos y nos dábamos un buen golpe |
| estossolat | caído y golpeado |
| estrafalari, estrafalaria, estrafalaris, estrafalaries | estrafalario, estrafalaria, estrafalarios, estrafalarias |
| estral, estrals, destral, destrals, estraleta, estraletes, destraleta, destraletes, astral, astrals | hacha, hachas |
| estrals, destrals, astrals | hachas |
| estranché, extrangé, estranchera, extrangera | extranjero, extranjera |
| estranchés, extrangés – Mote de La Portellada (lo portell) | extranjeros |
| estrañ, extrañ | extraño |
| estraña, extraña | extraña |
| estrañada, extrañada | extrañada |
| estrañat, extrañat | extrañado |
| estraordinári, extraordináris | extraordinario, extraordinarios |
| estraordináries, extraordináries | extraordinaria, extraordinarias |
| estrapalussi, estrapalussis, soroll al caure algo, vajilla | ruido al caer algo, vajilla |
| estrasa (papé de) | estraza (papel de) |
| estrat, estrats | estrado, estrados |
| estrel, estrella | estrella |
| estrel, estrella | estrella |
| estrella, estel, estrel | estrellas |
| estrelles, estels, estrels | estrellas |
| estreñimén (en rumano : constipado crec) | estreñimiento |
| estreñit, estreñida | estreñido, estreñida |
| estrepitós, estrepitosa, estrepitosos, estrepitoses, que fa mol soroll o ruido. | estrepitoso, estrepitosa |
| estret, estreta | estrecho, estrecha |
| estretes | estrechas |
| Estretí, fé mes estret – estretixgo, estretíxes, | estrechar |
| estretíssim, estretíssims | estrechísimo, estrechísimos |
| estretíssima, estretíssimes | estrechísima, estrechísimas |
| estretó, estretóns | Paso estrecho, estrechos |
| estrets (los del Parrissal de Beseit) | estrechos (los del Parrizal en Beceite) |
| estrictamen | estrictamente |
| estricte, estricta | estricto, estricta |
| Estronchiná (troncho = trong de la col) - estronchino (yo), estronchines, estronchine, estronchiném o estronchinám, estronchinéu, estronchináu, estronchínen – si yo estronchinara – estronchinaré – estronchína ! | destrozar, hacer trizas, cansarse, apalear |
| estronchinat, desfet (tamé baldat = mol cansat) | roto, muy cansado |
| estropajo, fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo |
estropajo, fregador, lampazo, bayeta, estraza, desecho, andrajo, guiñapo |
| estropeche, se fa malbé | se estropea, se echa a perder |
| estructural | estructural |
| estuari, estuario, estuaris, estuarios | estuario, estuarios |
| estudiá (adepéndre) | estudiar, aprender |
| estudiabe o estudiáe | estudiaba |
| Estudiáen o estudiaben | estudiaban |
| estudiáls, estudiáles | estudiarlos, estudiarlas |
| estudián (g) | estudiante, estudiando (g) |
| estudiáns | estudiantes |
| estudiará | estudiará |
| estudiára | que yo estudiara, estudiase |
| estudiarán | estudiarán |
| estudiárem | estudiáramos |
| estudiat | estudiado |
| estúdien (ells, elles) | estudian |
| estudio | estudio |
| estudis (los) | estudios (los) |
| estufa, estufes | estufa, estufas |
| estupenda, estupendes, estupendo, estupendos | estupenda, estupendas, estupendo, estupendos |
| estúpida, estúpit, estúpides, estúpits | estúpida, estúpido, estúpidas, estúpidos |
| estupidíssim, estupidíssims, estupidíssima, estupidíssimes | estupidísimo, estupidísimos, estupidísima, estupidísimas |
| estupor, estupefacsió, sopor, son, letargo, insensibilidat, adormís | estupor, estupefacción, sopor, letargo, insensibilidad, adormecimiento |
| esturrufá (lo pel) – me se esturrufe – esturrufat, estorrufat, estarrufat, esturrufada, estarrufada, estorrufada – esturrufen – esturrufára – esturrufaría - | erizarse, encresparse el pelo |
| Esturrufat, esturrufats, esturrufada, esturrufades | encrespado (pelo), erizado |
| etapa, etapes, fasse, período, siclo, divisió, classe, grado, grau, trayecte, tram, tros | etapa, etapas, fase, período, ciclo, división, clase, grado, trayecto, tramo, trecho |
| etcétera, etc. | etcétera, etc. |
| Etern, eterns, eterna, eternes (eternum latín) | eterno, eterna, eternos, eternas |
| etérnamen | eternamente |
| eternidat | eternidad |
| etimología, orígen de les paraules | etimología, origen de las palabras |
| etimológicamen | etimológicamente |
| eu, au, interjecsió antiga mol empleada / au a cascála ! Hala a cascála ! | Interjección – hala a cascala ! |
| Europa | Europa |
| europeu, europea | europeo, europea |
| evacuats | evacuados |
| evaluáen o evaluaben | evaluaban |
| evén, evento, evéns, eventos (musicals) - sucesso, acontessimén, fet, imprevist, sircunstánsia | evento, eventos, suceso, acontecimiento, hecho, imprevisto, circunstancia |
| evidén, evidenta | evidente |
| evidenmén, evidenmen | evidentemente |
| evidentíssima, mol evidén | evidentísima, muy evidente |
| evitá, eludí, obviá, fugí de, sortejá, soslayá, esquivá, librás, escaquejás, impedí, perturbá, obstaculisá, prevíndre | evitar, eludir, obviar, rehuir, sortear, soslayar, esquivar, librarse, escaquearse, impedir, perturbar, obstaculizar, prevenir, precaver |
| evitabe | evitaba |
| evitaben | evitaban |
| evitála | evitarla |
| evitáls | evitarlos |
| evitán (g) | evitando |
| evitánla | evitándola |
| evitaríe | evitaría |
| evitat | evitado |
| evitáu (vatres) – No podrás evitáu ! | evitáis- No podrás evitarlo ! |
| evite | evita |
| evito | evito |
| evocá, recordá, enrecordássen, invocá, rememorá, aludí, despertá, reviure, víndre a la memória, sugerí, insinuá | evocar, recordar, invocar, rememorar, aludir, despertar, revivir, traer a la memoria, sugerir, insinuar |
| evocassió | evocación |
| evolusió, evolussió | evolución |
| evolussioná, evolusioná – transformá, cambiá, dessarrollás, progressá, créixe, maniobrá, móures | evolucionar, transformar, cambiar, desarrollarse, progresar, crecer, maniobrar, moverse |
| evolussione | evoluciona |
| ex (latín ĕx – que ere algo pero ya no u es) – ex ! (fástic, del latín fastidium) | ex, que era algo pero ya no lo es – ex ! (asco) |
| exactamén | exactamente |
| exacte, exacta, exactes | exacto, exacta, exactos, exactas |
| exactitut, just aixina, pressisió, puntualidat, fidelidat | exactitud, justeza, precisión, puntualidad, fidelidad |
| exagerat, exagerada | exagerado, exagerada |
| exaltála | exaltarla |
| exaltassió, exitassió, acaloramén, efervessénsia, entussiasmo, emossió, elevassió, elogio, alabansa, glorificassió |
exaltación, excitación, acaloramiento, efervescencia, entusiasmo, emoción, enardecimiento, encumbramiento, elevación, elogio, alabanza, glorificación |
| exaltat, apassionat, ruén, ardén, entussiasta, fanátic (fan), radical, hincha | exaltado, apasionado, ardiente, entusiasta, fanático, radical, hincha, fan |
| exámen, exámens | examen, exámenes |
| examiná | examinar |
| examiná | examinar, comprobar, confirmar, confrontar, verificar, constatar, cerciorarse, compulsar, cotejar, revisar, examinar, escrutar, repasar |
| examiná, investigá, comprobá, reconéixe, inspecsioná, averiguá, indagá, observá, analisá, estudiá, verificá, mirá, otejá, ataullá, concursá, opositá, concurrí, sométres, passá, patí | examinar, investigar, comprobar, reconocer, inspeccionar, averiguar, indagar, observar, analizar, estudiar, verificar, mirar, ojear, concursar, opositar, concurrir, someterse, pasar, sufrir |
| examinála | examinarla |
| examináls | examinarlos |
| examinán (g) | examinando |
| examinará | examinará |
| examine | examina |
| Examino | examino |
| examínon | examinen |
| Excavadora, excavadores - retro, oruga, giratória – Tomás Excavaciones, Germáns Guimerá, Valderrobres, segóns Beto del bar les eres de Beseit, “esgarrapaciones” | excavadora, excavadoras, retroexcavadora, oruga, giratoria, retro |
| exclamá, clamá, cridá, bramá, proferí, prorrumpí, lamentás | exclamar, clamar, gritar, vocear, imprecar, proferir, prorrumpir, lamentarse |
| exclamabe | exclamaba |
| exclamán (g) | exclamando |
| exclamassió | exclamación |
| exclamassións | exclamaciones |
| exclame | exclama |
| excluíts | excluídos |
| excluíx | excluye |
| exclusió | exclusión |
| exclussiu, únic, repressentatiu, característic, propi, peculiá, personal, original (com lo orinal = bassí de Valderrobres) | exclusivo, único, representativo, característico, propio, peculiar, personal |
| exclussiva | exclusiva |
| excluyén, excluyéns | excluyente, excluyentes |
| excusabe | excusaba |
| excusán (g) | excusando |
| excusánles | excusándolas |
| excusánse | excusándose |
| excusat | excusado |
| excuse (se) | se excusa |
| exelén | excelente |
| exeléns | excelentes |
| Exelénsia - altesa, eminénsia, exelentíssim, ilustríssim, grandiossidat, magnifissénsia, sublimidat | excelencia, alteza, eminencia, excelentísimo, ilustrísimo, grandiosidad, magnificencia, sublimidad |
| exelénsies | excelencias |
| exéntric | excéntrico |
| exepsió, exepsións - exclusió, irregularidat, raresa, anormalidat, singularidat, privilegio, distinsió, favor, prerrogativa | excepción, excepciones - exclusión, irregularidad, rareza, anormalidad, singularidad, privilegio, distinción, favor, prerrogativa |
| exepte | excepto |
| exeptuán, exepte | exceptuando, excepto |
| exés, superabundáncia, abundánsia, ñabén massa, superávit, les sobres, colmo (cormull), sobrán, exagerassió, abús, violénsia, desorden, libertinaje | exceso, superabundancia, demasía, superávit, sobra, colmo, sobrante, exageración, abuso, violencia, desorden, libertinaje |
| exessíu, com lo verdang del negre del whatsapp - exagerat, desmessurat, exorbitán, formidable, gigán, jagán, abundán, sobrat, massa, enorme, soberbio | excesivo, como la verga del negro del whatsapp - exagerado, desmesurado, exorbitante, formidable, gigantesco, abundante, sobrado, demasiado, enorme |
| exguardiá, exguarda, ex-guarda, ex guarda | ex guarda, ex guardián |
| exhalá, emaná, chumá (aigua) despedí, despéndre, llansá, emití, expulsá | exhalar, emanar, despedir, desprender, lanzar, emitir, expulsar |
| exhibí, expóndre, mostrá, manifestá, ostentá, enseñá, presentá, publicá | exhibir, exponer, mostrar, manifestar, ostentar, enseñar, presentar, publicar |
| exhibirá | exhibirá |
| exhortánlos (demanánlos que faigueren algo, exigínlos) | exhortándoles, exigiéndoles |
| exigí, demaná (pedí no !), reclamá, demandá, requerí, reivindicá, conminá, exhortá | exigir, pedir, reclamar, demandar, requerir, reivindicar, conminar, exhortar |
| exigíx | exige |
| exigíxen | exigen |
| exili, exilis - desterrá, desterro, expatriassió, deportassió, expulsió, confinamén, dessarrailá | exilio, exilios, destierro, extrañamiento, expatriación, deportación, expulsión, confinamiento, desarraigo |
| exiliat, exiliats | exiliado, exiliados |
| existén, existéns | existente, existentes |
| existénsia | existencia |
| existénsies | existencias |
| existí | existir |
| existíe | existía |
| existíen | existían |
| existiguére | existiera |
| existix | existe |
| existíxen | existen |
| existixgue | exista |
| Éxit , éxits, victória, triunfo, glória, fama, consecussió, culminassió, selebridat, renom, notoriedat | éxito, éxitos, victoria, triunfo, gloria, fama, consecución, culminación, celebridad, renombre, notoriedad |
| éxit, éxits | éxito, éxitos |
| exitá, excitá - enséndre, apassioná, entusiasmá, estimulá, moure, activá, insitá, impresioná, seduí, animá, instigá, irritá, provocá, marejá, molestá, picá, inquietá, exasperá, fótre negre | excitar, encender, apasionar, entusiasmar, estimular, agitar, activar, incitar, impresionar, seducir, animar, instigar, irritar, provocar, molestar, inquietar, exasperar, enardecer |
| exitáda, exitada | excitada |
| exitáles | excitarlas |
| exitaríe | excitaría |
| exitassió, exitassións | excitación, exitaciones |
| exitat | excitado |
| exitats | excitados |
| expectán | expectante |
| expectassió | expectación |
| expectativa | expectativa |
| expectatives | expectativas |
| expedién | expediente |
| expedissió | expedición |
| experiénsia, experiánsia | experiencia |
| experiénsies, experiánsies | experiencias |
| experimén, experiméns | experimento, experimentos |
| experimentá | experimentar |
| experimentades | experimentadas |
| experimentám | experimentamos |
| experimentaréu | experimentaréis |
| experimentat | experimentado |
| experimentáu | experimentáis |
| experimento | experimento |
| Expert, experts | Experto, expertos |
| expertes (elles) | expertas |
| expertíssim, mol expert | expertísimo |
| expirá, morí, morís, anat als atres, agonisá, diñála, estirá la pota o garra, anássen al atre món, finalisá, acabá, concluí, finiquitá | expirar, morir, fallecer, agonizar, fenecer, perecer, diñarla, estirar la pata, irse al otro mundo, finalizar, terminar, acabar, concluir, finiquitar |
| expirán (g) | expirando |
| expiren | expiran |
| explanada | explanada, llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación |
| Explanada, esplanada, explanades, esplanades - pla, planet, planíssie, prat, playa, cancha, plassa, explanassió | Explanada, explanadas – llano, llanura, planicie, pradera, playa, cancha, plaza, explanación |
| explicá | explicar |
| Explicá , explicás – yo me explico, expliques, explique, expliquém o explicám, expliquéu o explicáu, explíquen – explicaría – explicaré – explicára | explicar |
| explicabe, explicáe | explicaba |
| explicarém | explicaremos |
| explicaréu | explicaréis |
| Explicassión, explicassións | explicación, explicaciones |
| explicat | explicado |
| explicats | explicados |
| explicáu | explicarlo |
| Explícau ! | Explícalo ! |
| explicáutos | explicaos |
| explico | explico |
| explícos | expliques |
| explique | explica |
| expliquéu | expliqueis |
| explorá, inspecsioná, rastrejá, indagá, investigá, sondejá, analisá, reconéixe, auscultá, estudiá, examiná, inquirí, tantejá | explorar, inspeccionar, rastrear, indagar, investigar, sondear, analizar, reconocer, auscultar, estudiar, examinar, inquirir, tantear |
| exploráe o explorabe | exploraba |
| explosió, explossió, explossións, explosións | explosión, explosiones |
| explotá, estafá, engañá, defraudá, abusá, empleá, aprofitá, utilisá, comersialisá, explossioná, petá, estallá, detoná, reventá | explotar, estafar, engañar, defraudar, abusar, emplear, aprovechar, utilizar, comercializar, explosionar, estallar, detonar, reventar |
| explotassió | explotación |
| expóndre, explicá, manifestá, referí, plantejá, formulá, afirmá, alegá, declará, descriure, raoná, arriesgás, aventurás, comprométres, sacrificás, representá, mostrá, exteriorisá, interpretá |
exponer, explicar, explanar, manifestar, referir, plantear, formular, afirmar, alegar, declarar, describir, razonar, arriesgarse, aventurarse, comprometerse, sacrificarse, exhibir, representar, mostrar, exteriorizar, interpretar |
| expóndreli | exponerle |
| exponénse | exponiéndose |
| exportá (a fora, al extrangé) enviá, véndre, facturá, negossiá, trasladá, transportá | exportar, enviar, mandar, vender, facturar, negociar, trasladar |
| exportaben | exportaban |
| exporten | exportan |
| exposat | expuesto |
| exposen | exponen |
| expresá, ecspresá | expresar |
| expresám | expresarme |
| Expresamén - explíssitamen, manifestamen, claramen, intensionadamen, espessialmen, aposta | expresamente, explícitamente, manifiestamente, claramente, intencionadamente, especialmente, adrede, aposta |
| expresat | expresado |
| expresáu | expresáis |
| exprese | expresa |
| expresió, expresións | expresión, expresiones |
| expressíu, expresíu - vehemén, viu, efusiu, afectiu, comunicatiu, elocuén, ubert, cariñós, cordial, típic, indicatiu, reveladó, significatiu, característic | expresivo, vehemente, vivo, efusivo, afectivo, comunicativo, elocuente, abierto, cariñoso, cordial, típico, indicativo, revelador, significativo, característico |
| expressiva, expresiva | expresiva |
| expressividat | expresividad |
| exprimí, comprimí, pressioná, prensá, apretá, masserá | exprimir, estrujar, comprimir, presionar, prensar, apretar, macerar |
| exprimíntos | expriméndoos |
| expulsá, aventá, aviá, tirá, arrojá, despedí, destituí, desterrá, deportá, exiliá, proscriure, eliminá | expulsar, echar, arrojar, despedir, destituir, desterrar, deportar, proscribir, expeler, eliminar |
| expulsán (g) | expulsando |
| expulsat, desterrat, deportat, despedit, aventat, aviat, destituít, eliminat | expulsado, desterrado, deportado, despedido, echado, destituido, eliminado |
| expulsats | expulsados |
| expulso | expulso |
| expurgassións, expurgassió, expurgo, expurgá - purificá, purgá, llimpiá, depurá, corregí, enmendá, rectificá | expurgaciones, expurgación, expurgo - purificar, purgar, limpiar, depurar, corregir, enmendar, rectificar |
| exquisites, exquisita, exquisit, exquisits | exquisitas, exquisita, exquisito, exquisitos |
| Exséntric - raro, extravagán, ridícul, estrafalari, incongruén, maniátic, singulá, original, dessentrat, desviat, desplassat | Excéntrico - raro, extravagante, ridículo, estrafalario, incongruente, maniático, singular, original, descentrado, desviado, desplazado |
| exténdre, esténdre - esténdres an terra tot lo llarc que un es – estés, estesa | Extender – caerse en el suelo todo lo largo que uno es – extendido, extendida |
| exteníe | extendía |
| extens, extenso, extensa, extenses | extenso, extensos, extensa, extensas |
| extensamen | extensamente |
| extensió | extensión |
| Exterió , exteriós | Exterior, exteriores |
| exterió, ecsterió – la X se sol pronunsiá “sh” en chapurriau, en algunes exepsións com EX- | exterior |
| Exterioridat, exterioridats - exterió, apariénsia, porte, ostentassió, pompa, boato | Exterioridad, exterioridades - exterior, apariencia, porte, ostentación, pompa, boato |
| exteriorisá | exteriorizar |
| exteriorissassió, manifestassió, expresió, comunicassió | exteriorización, manifestación, expresión, comunicación |
| exterminá | exterminar |
| exterminen | exterminan |
| extern | extern |
| externa | externa |
| extés, estés, extesa, estesa – estesina – dilatat, desarrollat, holgat, folgat, gran, espassiós, ample, frecuén, habitual, generalisat, tombat, tirat, caigut, llarg – llarc – San Estés | Extendido - dilatado, desarrollado, holgado, grande, espacioso, amplio, frecuente, habitual, generalizado, tendido, tirado, yacente, tumbado, echado – San Estés : Se han estés = Se han tumbado, caído |
| Extíndre - esparsí, dispersá, desparramá, desperdigá, expandí, dilatá, allargá, estirá, desplegá, prolongá, ampliá, agrandá, aumentá, enxamplí, enchamplí, propagá, divulgá, difundí - difóndre, narrá, popularisá, publicá, explayás, enrollás, desahogás | extender- esparcir, dispersar, desparramar, desperdigar, expandir, dilatar, alargar, estirar, desplegar, prolongar, ampliar, acrecentar, agrandar, aumentar, ensanchar, propagar, divulgar, propalar, difundir, narrar, popularizar, publicar, explayarse, enrollarse, desahogarse |
| extinguí | extinguir |
| extinguís | extinguirse |
| extinsió | extinción |
| extrangé, mote de los de La Portellada, estrangé, extrangera, estrangera | extranjero, extranjera |
| extrañ, extrañs | extraño, extraños |
| extrañá | extrañar |
| extraña, extrañes | extraña, extrañas |
| extrañabe | extrañaba |
| extrañamen | extrañamente |
| extrañe | extraña |
| extrañém | extrañamos |
| extrañesa, assombro, admirassió, sorpresa, perplejidat | extrañeza, asombro, admiración, sorpresa, perplejidad |
| extraordinari, extraordinaris | extraordinario, extraordinarios |
| Extraordinária, extraordináries | Extraordinaria, extraordinarias |
| extraterrestre, extraterrestres | extraterrestre, extraterrestres |
| extravagán | extravagante |
| extravagánsia | extravagancia |
| Extraviat, extraviada - perdut - pervertit, corromput, depravat, descarriat, traspapelat, despistat, desorientat, destronat | Extraviado, extraviada - pervertido, corrompido, depravado, descarriado, perdido, traspapelado, despistado, desorientado |
| extrem, extrema, extrems, extremes – punta, puntes | extremo, extrema – punta, puntas |
| extrem, extrema, extrems, extremes | extremo, extrema, extremos, extremas |
| extremeña, extremeño, Extremadura | extremeña, extremeño, Extremadura |
| extremidat, extremidats | extremidad, extremidades |
| Eyaculá, córres (vore encorre) | eyacular, correrse |
https://chapurriau.blogspot.com/2018/11/dicsionari-chapurriau-castella-f.html





