Traéume de estes dudes

- ¿Per qué los refrescos tenen suc artifissial de llimó y los detergens suc natural de llimó?

Pedro Bel Caldú conteste:

Lo suc de llimó es agre pero l’aroma del llimó no está al suc si no a la pell. L’ácit del suc millore les qualidats llimpiadores del detergent pero l’aroma no. Se pot fabricar artificialment acid citric que ix mes barat que el suc de llimó natural. Tamé se fabrique, pels aromistes, aroma artificial de llimó, pero es mes complicat i car que fabricar acid cítric. No me puc estendre en més explicacións, pero estic segur que de la informació que dono se poden traure conclusións.

- ¿Per qué Tarzán estabe (anabe) sempre afeitat?

http://frenys.com/post/6148312-por-que-tarzan-estaba-siempre-afeitado/

Xavier Tarzán de Queretes, alcalde de Foz-Calanda.

- ¿Per qué los Picapedra festejaben (selebraben) Nadal, si vivíen a una época antes de Cristo?

- ¿Si les dones diuen que los homes són tots iguals, per qué se preocupen tan en triá?

- ¿Per qué les dones obrin la boca cuan se maquillen los ulls?

https://blogs.20minutos.es/yaestaellistoquetodolosabe/tag/por-que-las-mujeres-abren-la-boca-cuando-se-maquillan-los-ojos/

- ¿Cóm se escriu lo cero en números romanos?

No se escriu. 

- Cuan van inventá lo rellonge, ¿cóm sabíen quína hora ere, per a pugué ficál en hora?

- ¿Per qué ña gen que desperte als atres pera preguntá si estaben dormín?

- ¿Cóm puc sabé cuántes vides li queden al meu gat?

https://mx.answers.yahoo.com/question/index?qid=20090627123321AAsaFkY

- ¿Per qué les coses sempre están al radé puesto aon un les busque? (Murphy)

- ¿Qué conten les ovelles per a pugué dormí com a liróns?

- ¿Per qué los sementeris tenen les tápies tan altes, si los que están a dins no poden eixí y los que están afora no volen entrá?

- ¿Per qué “separat” se escriu tot jun y “tot jun” se escriu separat?

- ¿Per qué lo “día del traball”, ningú treballe?

- Si la llana se encongix cuan se bañe... ¿Per qué les ovelles no se fan mes menudes (se encongixen) cuan plou?

- Se diu que sol deu persones a tot lo món enteníen a Einstein. Si dingú me entén a mí, ¿soc un genio?

Albert Einstein (ein Stein = una pedra) traén la llengua

- Un parto al carré ... ¿es alumbrat públic?

- Si cuan minjo ous me fan mal al feche, cuan minja feche... ¿me fará mal als ous? / A Aiguaiva se mingen lo feche crugo. 

- ¿Per qué no ña minjá pera gats en gust a rata, ratolí o furigaña?

- Lo món es redó y li diém planeta. Si fore pla... ¿li diríem redoneta?

- Si un abogat se torne lloco... ¿pert lo juissi?

- ¿Los infans disfruten la infansia tan com los adults lo adulteri?

- Si un fruit sec se bañe, ¿seguix sén un fruit sec?

- Una cebra, ¿es un animal blang en rayes negres, o negre en rayes blanques?

https://www.elconfidencial.com/tecnologia/2016-03-29/las-cebras-son-blancas-con-rayas-negras-o-negras-con-rayas-blancas_1175030/

- ¿Per qué als peixos no los entre aigua als ulls?

https://es.quora.com/A-los-peces-les-entra-agua-en-los-ojos-1

- ¿Per qué se li diu meche al dotó y cura al mossen cuan es lo meche lo que cure?

- ¿Per qué se li diu llit al catre y cómoda a la cómoda cuan lo llit es mes cómodo?

- Si tots los drets són resservats, ¿qué passe entonses en los zurdos, son menos timits?

- ¿Per qué les llunes de atres planetes tenen nom y la nostra se diu lluna?

- Si María va pugué consebí sense pecá… ¿se pot pecá senseconsebí?

- ¿Per qué se renten les toalles si se supose que eixim llimpios de la ducha?

- Si lo món es un mocadó, natros ¿qué som?

- ¿Per qué abreviatura es una paraula tan llarga?

Aguaviva, Aiguaviva, Aiguaiva

Aguaviva, Aiguaviva, Aiguaiva

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Aguaviva_(Teruel)

(La wikitrolas hay que consultarla con mucha información de antemano, sinó te la meten doblada, como el imbécil de Luis Roberto Castrillón a una web feminista)

El habla de esta localidad, una variante del valenciano-catalán, (catalán se entiende como dialecto occitano) es una de las más originales e interesantes de toda la frontera lingüística catalano-aragonesa. Los técnicos en lingüística se refieren a ella como "Parlar d'Aiguaiva" (Aiguaiva) y popularmente es conocida como "chapurriau". Presenta sus similitudes y diferencias con los pueblos cercanos.

http://alacarta.aragontelevision.es/programas/bien-dicho/aguaviva-22032012-2133

Hasta ahora no se ha guardado esta variante de la lengua catalana en diccionario. Puede incluirse en las hablas del Guadalope y Alto Mezquín.

En el vocalismo destaca la presencia del diptongo ia, que no es, como en el aragonés central, consecuencia de la diptongación de E breve latina, sino que parece está relacionado con la e abierta del catalán occidental y el valenciano, de la cual se considera un cambio espontáneo (cial, cielo; pial, piel; tiarra, tierra). Es decir, este diptongo ia parece que no tiene nada que ver con la etimología: sería un cambio espontáneo bastante tardío (tuvo que ser después del siglo XII, pues Aguaviva fue reconquistada en 1169 por Alfonso II de Aragón) que algunos han achacado a la influencia del mozárabe local. Por el contrario, la O breve evoluciona siempre a o: bona (buena). No existe seseo (zelles, cejas; zent, cien), por lo que contrasta con otras hablas catalanas en las que es normal, pero, además, en el habla de Aguaviva, igual que en Torrevelilla, La Ginebrosa (Chinebrosa) y La Cañada de Verich a la fricativa interdental sorda (falz, hoz, falce, fals pronunciado con z como en aragonés) se opone una africada interdental sonora dotze, doce, pronunciando más o menos como "dodde"; setze, pronunciado "sedde", etc.). Es común la e en los plurales (la casa/les cases; valenciano, asturiano) - el catalán tiene plural en as - y en los verbos (cantes, canten) y la pérdida de -o final (moliner, molinero; castell, castillo). Se conserva la s sonora [z]: casa [káza]. Pero, frente a las hablas catalanas vecinas, mantiene la -r final (ferrer, herrero; parlar, hablar).
La x inicial (pero qué x, pedazo de idiotas como Tomasico Bosque?) o tras consonante se pronuncia como prepalatal africada sorda (chuflar por xuflar, colchó por colxó), pero se conserva la g-, j- inicial como fricativa sonora, por ej. en gent, junt, frente al valenciano, en que se hace africada.

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Aiguaviva_de_Bergantes

Aiguaviva se situa a la confluència dels rius Guadalop i Bergantes, al límit històric dels regnes d'Aragó i de València. La població, estable fins al 1930, ha disminuït de més de la meitat des d'aleshores. El conreu de regadiu (400 hectàrees) aprofita les aigües del Guadalop a través de séquies administrades per una comunitat de regants. El secà (vinya, cereals i oliverar) ocupa unes 820 hectàrees, i a les terres no conreades (2800 hectàrees), cobertes en part de romaní i de carrasca, hi pasturen més de mil caps de bestiar, especialment oví i cabrum. Al s. XVIII tenia importància el conreu de moreres als marges de les feixes, les fulles de les quals eren destinades a la cria dels cucs de seda. Les terres de conreu estan força repartides i, en general, són explotades pels propietaris. La vila (677 hectàrees [1981], aiguavivans; 549 m alt), gairebé equidistants d'ambdós rius, fou reconquerida al final del s. XII per Alfons I de Catalunya-Aragó. Al temple parroquial de Sant Llorenç, del s. XVIII, són venerades quatre hòsties consagrades, les quals, segons la tradició, se salvaren de l'incendi que el 1475 destruí l'antiga església. Durant la Primera Guerra Carlina fou batuda a Aiguaviva, el 29 d'abril de 1838, la partida del guerriller carlí Lluís Badoy (batalla d'Aiguaviva). 

El parlar d'Aiguaviva, al límit lingüístic del català amb el castellà, té unes característiques peculiars, que no es retroben exactament en cap altra població veïna, amb l'excepció de la Ginebrosa, a causa de l'aïllament de la vila de la resta del territori català (els seus habitants tenen més relació amb Morella i amb Alcanyís que no pas amb Vall-de-roures).

Té com a particularitats fonètiques davant el català general: manca dels fonemes [ɛ] [ɔ] el primer substituït, en determinats casos, per l'articulació [ja]: [pjál] per pèl; interdental fricativa sorda [θ] com a resultat de c davant e i i: (θẹles], (θiştéla] per celles, cistella; articulació apicointerdental africada sonora [d] com a resultat del grup de c davant e i i: [dọðe] per dotze; articulació d dels grups romànics contínua (l,n,r)+c davant ei i i: [dọņðẹla], [katorðe] per donzella, catorze, i inversió del grup tl procedent de t'l, que passa a ld: [ŕɔlde] en lloc de la forma rotlle o rotle.

Com a particularitat morfològica, cal destacar el fet que a la primera persona del singular del present d'indicatiu de la primera conjugació empren una <a>: jo canta.

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0001322.xml

Programa 

El conocido como “chapurriau” o “Parlá de Aiguaviva” ha sido estudiado por numerosos lingüistas de todo el mundo, sorprendidos por su pervivencia y peculiaridades

. ¡Bien dicho! lo practica con los “aiguavivanos”, para acercarlo de manera divertida a los aragoneses.

El programa visita el colegio de esta localidad de poco más de 700 habitantes donde convive la lengua de los libros con la que los alumnos escuchan en casa. Da un paseo por sus comercios y, acude al campo y a la almazara municipal para descubrir lo que le da sentido a las torradetas.

Aguaviva tiene un lenguaje tan particular que no se parece al que hablan en La Ginebrosa, que está a 4 kilómetros. María de Miguel se encuentra con unos y otros en el puente que los separa para entender sus diferencias y tratar de reconciliarles.

Saluden en un bona tarda

lloc , Aiguaiva , fetge crugo , esporgá , oli, malles (borrasses), cadira, clau, silló (sofá), aquells chics chuguen , bé (ben) dit , cañada, lamines, sequillo, hort, l'hort, ahí tinc dos eixades, eixadella, aixadella, 

l'hort, sil vols treballaR, ha de estar ben femat, precís, Aljerez (Bergantes), al jerez no, caballó, pataques, gorrino, sanC, arrós, borrifaldes, torçut (torcit), 

jasco (aragonés, seco), salchiches de fira, contornada, el oli, olives, llaurar, fem, se replegue a ma y tamé se replegue en les maquinetes, duen com un batidó, rames, sostove,cauen les olives, caixes, estic llimpián la olivera, chitos (pullissos, chupones), molí del oli,

baixaven les olives de casa, les pesaven y les pujavej a dal y en tot lo graner se posave com un tall aixina de olives. 

gronsa, tolva, fusta (madera), sansa (orujo), raïm (uva), bajoques, carchofes, presseguer, pesols (guisantes, bisaltos), fava (haba).

Pon de La Ginebrosa :

Mainates : son los de Aguaviva segons los de La Ginebrosa.

Rabosos: Los de La Ginebrosa

Parlán en la argentina

ñan moltes paraules del italiá al chapurriau, ginoll, cotó u enteníe enseguida.

coca, tonta

piloto, tonto

a valtres, a vosotros

fa fred, cau rosada (escarcha),

cuan la Candelera plora, l'inviern fora

pal abril ix lo blat de la cobil 

al abril no te llevos fil

bram, bulto com un burro

tetar, teta, teta, carnucet ! 

http://alacarta.aragontelevision.es/resultados-etiquetas/la-ginebrosa

Cansó , canción

baixeu les coquetes, (torta de alma, casqueta, casquetes)

baixeu lo vi blanc,

baixeu la Pepita

sentada en un banc

http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2012/04/12/aragon-tv-descobreix-una-parla-unica-en-el-mon/comment-page-1/

La funció d’una televisió pública, entre d’altres, dins del seu compromís de qualitat, hauria de ser la promoció de la cultura pròpia del territori reflectint la seva diversitat però alhora actuant com un element cohesionador entre els seus habitants.

La televisió pública de l’Aragó, Aragón TV, es presenta com un mitjà que “posee” (sic.) els principis d’objectivitat, veracitat, imparcialitat, respecte per la llibertat d’expressió, respecte per la pluralitat política, cultural, lingüística (alerta!), infància, foment de la mútua solidaritat i la correcció dels desequilibris econòmics, socials i culturals entre els diferents territoris de l’Aragó.

Amb aquesta carta de presentació, Aragón TV compta dins de la seva programació amb l’espai anomenat ¡Bien dicho!,  que recentment dedicava un capítol al poble de la província de Terol Aguaviva, on els seus 700 habitants tenen una parla tan curiosa que “ha estat estudiada per nombrosos lingüistes de tot el món”.

En la gairebé mitja hora de programa la presentadora parla amb la gent del carrer, del mercat, el forner, els nens de l’escola, els pagesos i va descobrint paraules i frases pròpies d’aquesta població. La presentadora es mostra totalment sorpresa quan descobreix que a Aguaviva, o a Aiguaiva com li diuen els seus oriünds, anomenen als llibres, “llibres”; a les claus, “claus”; al raïm, “raïm”, (raím) a l’hort, “hort” i així fins a un llarg etcètera. (et cetera en latín) El més curiós no és només aquesta parla peculiar única en tot el món, sinó que els seus propis parlants en diuen “chapurreau” o “chapurriau”.

“Xampurrejar”, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, és “parlar molt imperfectament una llengua barrejant-hi mots, expressions, etc., d’una altra”.

En castellà, “chapurrear”, segons el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola,  és “hablar con dificultad un idioma, pronunciándolo mal y usando en él vocablos y giros exóticos”. Per tant, els propis parlants han adoptat una denominació de la llengua pròpia que indica que és imperfecta, que no és la correcta, la normativa. L’única persona que mostra una mica de consciència lingüística de tots els aiguaivans que surten al programa és un home que porta una parada al mercat que diu que no parlen “ni català, ni valencià, sinó chapurriau”, tot i que després aclareix: “pero MOS entenem tots”.

(Sirán inútils tota esta brossada que no coneixen la seua llengua OCcitana, lo catalan es un dialecte)

Doncs vet aquí que gràcies a Aragón TV descobrim que existeix un poble a la Franja de Ponent que té una parla única al món on llapis es diu “llapis” i cadira, “cadira”. No sé a vosaltres, però a mi encara em cau la cara de vergonya. //Tos hauríe de caure la cara de vergoña per moltes atres coses, pero no ne teniu ni gota.//

Carmen Pérez

@maihaviaditque (de lo mes idiota que se pot trobá)

Plataforma per la Llengua (se referixen a la OCcitana)

https://www.plataforma-llengua.cat/ (està tot pagat)

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

• Manel
  12/04/2012 13:11

  El d’AragonTV és vergonyés i manipulador, ja que a Aiguaviva parlen català.

  Dit aixó si és veritat que el parlar d’Aiguaviva té una personalitat molt forta i diferenciada
• Damià Pou
  12/04/2012 13:48

  Algú lis hauria de donar lliçons per pujar una mica la seva cultura general. Es trist veure com un poble, oblida de on be la seva llengua i s’inventen el “chapurrau” que no es altra cosa que no enraonar be la pròpia llengua. (Otro idiota que no sabe qué es el occitano)
• Mònica
  12/04/2012 15:45

  Manel, no tothom a Aiguaviva parla en català, també parlen castellà, i molt més que en català.
  Damià, t’agradaria que et diguessin ignorant per què no saps escriure correctament la llengua que parles?
  Senyors, una mica més de criteri per fer els comentaris; considerin el català que es parla a Aiguaviva (que no és a La Franja) com una variant dialectal més del català, que potser caldria conéixer per ampliar el coneixement de la nostra llengua.
• JoanC
  12/04/2012 16:26

  Tant de bo la televisió p’ublica Aragón TV tinguessin l’obertura mental de la Mònica. Començaria a desenvolupar-se un vertader interès per totes les llengües del món i apareixerien més Lévi-Strauss que estimularien la diversitat lingüística, en comptes de destruir-la.
• Maria Pilar Juan Ferrer
  23/04/2012 20:26

  Fa uns mesos vaig anar a Saragossa i vaig veure Aragon TV i la vaig trobar molt fluixeta. (Es que la cocaína de TV3% es massa forta)
• Jordi S
  21/08/2017 12:06

  Senyors… soc català però de pares d’aiguaiva i puc ben assegurar que el “chapurriau” al que fa referencia Arago TV es un dialecte del ctalà o del valencià però amb moltes diferencies, llegua que ha passat de pares a fills i que que té una llarga tradició.
  D’aquesta manera crec que alguns dels que han opinat faltant al respecte demostren la seva falta de cultura i ser molt tancats de mires… 

Festa - Fibra

Festa, s. f., lat. festum, fête.

A Pandecosta, la gran festa. V. de S. Honorat.

(chap. A Pentecostés, la gran festa. Se trobe tamé Pentacosta y alguna varián mes. Penta : sing, sinc : quinque : 5. Es una festa sincuanta (50) díes después de la Pascua del cordé. Festes del Pilá; Julio Iglesias.)

A Pentecôte, la grande fête.

Esvazisson las festas per obras seglars de vanetatz.

V. et Vert., fol. 16. 

Envahissent les fêtes par œuvres mondaines de vanités.

Fig. De joi fai dinz mon cor gran festa.

Folquet de Romans: Donna eu pren.

Fait dans mon coeur grande fête de joie. 

Loc. Las autras gens que meno la gran festa an ganre d' esturmen.

Liv. de Sydrac, fol. 31.

Les autres gens qui mènent la grande fête avec beaucoup d'instruments.

Ara li fan li sant gran honor e gran festa. V. de S. Honorat.

Maintenant les saints lui font grand honneur et grande fête. 

Sirventes, vai a 'N Peiregros correns, 

Que t coferme e t chant, e 'n fassa festa. 

Guillaume de Durfort: Quar say petit.

Sirvente, va courant vers le seigneur Peiregros, afin qu'il t'appuie et te chante, et en fasse fête.

CAT. ANC. ESP. Festa. ESP. MOD. Fiesta. PORT. IT. Festa. (chap. Festa, festes.)

2. Festejar, Festegar, v., fêter, festoyer, faire fête.

Per se festejar... an lo dit conte Ramon... 

Quand lo dit conte Ramon aguit festejat los dits conte de Montfort e leguat.
Chronique des Albigeois, col. 24.

Pour se festoyer... avec ledit comte Raimond... 

Quand ledit comte Raimond eut festoyé lesdits comte de Montfort et légat.

Festegar e tenir en joya. L'Arbre de Batalhas, fol. 154.

Festoyer et tenir en joie.

CAT. ESP. PORT. Festejar. IT. Festeggiare. (chap. Festejá: festejo, festeges, festege, festegem o festejam, festegéu o festejáu, festegen; festejat, festejats, festejada, festejades. Festejá es fé festa, y tamé cortejá, eixí en algú, sé novios. Festechá.)

3. Festivetat, Festivitat, s. f., lat. festivitatem, fête, solennité, délectation. 

Per vigilias, per festivitas. (: festivitats)

Doctrine des Vaudois. 

Par vigiles, par solennités.

Dia de la sua festivitat. Sermons en provençal, fol. 18.

(chap. Lo día de la seua festa.)

Jour de sa fête.

Fig. Quar sabon la festivetat

Del ventre.

Brev. d'amor, fol. 67. 

Car ils savent la délectation du ventre.

ANC. FR. Delaissant toute remonstrance de léesse et festivité.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 414.

CAT. Festivitat. ESP. Festividad. PORT. Festividade. IT. Festività, festivitate, festivitade. (chap. Festividat casi no se fa aná, se diu festa.)

4. Festival, adj., de fête, solennel.

Davan lo jorn festival de Pasca. Frag. de trad. de la Passion.

Avant le jour solennel de Pâque.

Al jorn festival de lur pascha. Trad. du N.-Test. S- Luc, c. 2. 

Au jour solennel de leur pâque. 

De vestimentas emperials e festivals.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 113. 

De vêtements impériaux et de fête. 

ANC. FR. E sun convive festival.

A chanter messes festivaus.

B. de S. Maure, Chr. de Norm., fol. 53 et 160.

ANC. ESP. PORT. Festival. (chap. s. m. Festival, festivals, adjectiu : festiu, festius, festiva, festives.)

 

Festinar, v., lat. festinare, hâter, presser, faire diligence.

Festina la sanetat. Trad. d'Albucasis, fol. 12.

Hâte la guérison.

Tan festina 

E s' aizina.

G. de Berguedan: Un trichaire. 

Tant il fait diligence et se dispose. 

IT. Festinare. (ESP. festinar: apresurar, precipitar, activar, en Ecuador: malversar.)

2. Festinantment, adv., rapidement, promptement.

Pausa aquel sobre la dent dolorosa festinantment.

Fay aquela penetrar en la palpebra festinantment.

Trad. d'Albucasis, fol. 6 et 16.

Pose celui-là rapidement sur la dent douloureuse.

Fais celle-là pénétrer promptement dans la paupière.

IT. Festinatamente.

3. Fistin, adj., lat. festinus, pressé.

Dolors fistinas, las quals no suffertan tarditat.

Trad. d'Albucasis, fol. 2.

Douleurs pressées, lesquelles ne souffrent pas lenteur.

4. Festinacio, s. f., lat. festinatio, hâte, empressement.

Aquo que fan alcus ignorantz barbiers en lor festinacio.

(chap. Aixó que fan alguns ignorans barbés en la seua pressa.)

Fay aquo am festinacio, per so que no sia enfregidat.

(chap. Yo fach aixó en pressa, per a que no s' arrefredo.)

Trad. d'Albucasis, fol. 21 et 5.

Ce que font aucuns barbiers ignorants en leur empressement.

Fais cela avec hâte, pour ce qu'il ne soit refroidi.

ESP. Festinación (prisa, presión de tiempo). IT. Festinazione.

 

Festuc, s. m., lat. festuca, fétu, paille, scion.

Mortz son li bon arbre premier, 

E 'l vins son ramils e festucs.

Marcabrus: Al departir.

Les bons arbres sont morts les premiers, et les vivants sont ramées et scions.

IT. Festuco.

2. Festuca, Festuga, s. f., lat. festuca, fétu, paille, chaume.

Festuca de malva. Deudes de Prades, Auz. cass. 

Fétu de mauve.

Art lo fust e la festuga.

Marcabrus: Dirai vos. 

Brûle le bois et le chaume. 

IT. Festuca. (chap. Rostoll, rostolls, palla que quede después de segá o cossechá.)

 

Fet, Feit, adj., lat. foetidus, fétide, puant.

Es fetz, laitz e pelutz.

A. Daniel: Pus En Raimons.

Est puant, laid et velu.

La semensa que si gitet sobre la terra fo tota feta e poyrida.

Hist. abr. de la Bible, fol. 17.

La semence qui se jeta sur la terre fut toute fétide et pourrie.

Fig. Car feitz

E mendic es tot lur affars.

P. Vidal: Abril issic.

Car toute leur affaire est puante et misérable.

ESP. (fétido) PORT. IT. Fetido.

2. Fetent, adj., lat. foetentem, fétide.

Es de fetent odor. Trad. d'Albucasis, fol. 46.

(chap. Fa pudó, fa mala auló, put com la putput, corrom.)

Est d'odeur fétide.

 

Fetge, s. m., foie.

El fetge dedins la corada

Vos trayran.

V. de S. Honorat.

Vous tireront le foie de dedans le ventre. 

Adonc la colera corromp

Tot lo fetge.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Alors la bile corrompt tout le foie.

Salvia, dizo li metge,

Val contra lo mal de fetge.

(chap. La sauvia, diuen los meches, val contra lo mal de feche. Ña una herba bona contra lo mal de feche, bilis, herba fechera o del feche.)

Brev. d'amor, fol. 50.

La sauge, disent les médecins, vaut contre le mal de foie.

CAT. Fetge. ESP. Hígado. PORT. Figado. IT. Fegado. (chap. Feche, feches. A Aiguaiva, Aiguaviva, Aguaviva se mingen lo feche crugo. Al añ 1505 se trobe encara hoc als textos catalans, com una sentensia a Jaume de Casafranca. En fransés, foie se pronunsie "fuá", just en les lletres que no están escrites.)

 

Fetz, s. f., fois.

Entro que augatz mon corn per doas fetz.

(chap. Hasta que escoltéu lo meu cuerno dos vegades. Fetz :  vetz : vegada; Luis Arrufat escriu volta, voltes.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 96.

Jusqu'à ce que vous entendiez mon cor par deux fois.

ANC. FR. Por mil fiés d'or son pois

Ne lairoit-ele autrui joïr... 

Au mains IIII fiés ou III.

Roman du comte de Poitiers, v. 58 et 313.

Voyez Vetz.

 

Feutre, s. m., feutre, tapis.

Voyez Denina, t. III, p. 134.

Plus que feutres sembla sendat,

Ni cuers vielhs bon' escarlata.

Rambaud d'Orange: Als durs.

Plus que feutre ressemble à taffetas, et cuir vieux à écarlate.

Quan Mos Seingner m' ac pres de lei assis 

Sobr' un feutre imperiau.

Bertrand de Born: Ges de disnar. 

Quand Mon Seigneur m'eut assis auprès d'elle sur un tapis impérial. 

CAT. Feltre. ESP. Fieltro. PORT. IT. Feltro. (chap. Feltre, feltres, ere una part de la indumentaria de les besties de cárrega.)

2. Afeltrar, v., équiper.

Part. pas. Montet en un chaval ben afeltrat.

(chap. Va pujá, montá, a un caball ben afeltrat. Afeltrá: afeltro, afeltres, afeltre, afeltrem o afeltram, afeltréu o afeltráu, afeltren; burro afeltrat, rucs afeltrats, somera afeltrada, mules afeltrades y desmemoriades, com podéu trobá a la Botiga Ascuma de Calaseit.)

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 106.

Monta sur un cheval bien équipé. 

ANC. FR. Renart descent enmi la voie

Moult tost de la mule afeutrée. 

Roman du Renart, t. II, p. 356.

N'en vol prendre cheval ne la mule afeltrée.

Huon de Villeneuve. Duverdier, t. II, p. 249. 

Lances à arçons afeutrées.

G. Guiart, t. II, p. 175.

 

Fezica, s. f., lat. physica, physique, médecine.

Tu, que sabes de fezica.

(chap. Tú, que saps de físsica, medissina. Aixó li diría a Andrés Piquer de Fórnols, si l' haguera conegut al seu tems.)

P. Cardinal: Jhesum Crist.

Toi, qui sais de la physique.

Selh que vivon segon fezica, tenon mezura per fezica, moron yssamen per fezica. V. et Vert., fol. 21. 

Ceux qui vivent selon la médecine, se gouvernent par la médecine, meurent également par la médecine.

CAT. ESP. Física. PORT. Fisica, fysica, physica. IT. Fisica. (chap. Físsica, leys físsiques. Una de les ordonacions de Pedro IV es: Dels meges de phisica)

2. Fisical, adj., physique, qui appartient à la physique. 

La fisicals sciencia.

(chap. La siensia físsica.)

Brev. d'amor, fol. 66.

La science physique.

ANC. FR. Ceste magie naturelle peut estre tantost appelée physicale par sa cognoissance des effets de nature.

Camus du Belley, Diversités, t. II, fol. 263.

3. Fezecia, Fezicia, s. m., du lat. physicus, physicien, médecin.

So dison los fezecias. V. et Vert., fol. 55.

(chap. Aixó diuen los fissics, meches, dotós.)

Ce disent les physiciens.

D' una bevanda que hom fa, 

Si com dizon fezicia,

Qu' es de vi et de mel ensems

Boillits.

(chap. D'una beguda que se fa, aixina com diuen los meches, que es de vi y de mel bullits juns.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

D'un breuvage qu'on fait, ainsi comme disent les médecins, qui est de vin et de miel bouillis ensemble.

Mandement de metge o de phisicia.

Ord. des R. de Fr., 1400, t. VIII, p. 401. 

Ordonnance de médecin ou de physicien. 

ANC. FR. Je sui, sire, uns fisissiens...

Or m' escoutés, gentils rois, s'ai 

Sour moi ierbes, pieres, racines 

De moult diverses médecines. 

Roman du Renart, t. IV, p. 326 et 327. 

IT. Fisiciano.

 

Fibra, s. f., lat. fibra, fibre.

Ha doas extremitatz apeladas fibras, que so a forma de lenguas.

Eluc. de las propr., fol. 54.

A deux extrémités appelées fibres, qui sont en forme de langues.

CAT. ESP. PORT. IT. Fibra. (chap. Fibra, fibres; v. fibrá; fibrat, fibrats, fibrada, fibrades.)