Mostrando las entradas para la consulta borraines ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta borraines ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 7 de enero de 2021

Lo Camí, XV.

XV.

Don Moissés, lo maestre, díe assobín que ell nessessitabe una dona mes que un guiso. Pero portáe deu añs al poble diénu y encara seguíe sense la dona que nessessitabe.
Les Pestetes, les Llebres y don José, lo mossen, que ere un gran san, reconeixíen que lo Peó nessessitabe una dona. Sobre tot per dignidat professional. Un mestre no pot presentás a escola de consevol manera; no es lo mateix que un formaché o un ferré, per ejemple. Lo cárrec exigix. Claro que lo primé que exigix lo cárrec es una remunerassió sufissién, y don Moissés, lo Peó, careixíe de ella. Aixina que tampoc teníe res de particulá que don Moissés, lo Peó, se embutiguere cada día al mateix traje en lo que va arribá al poble, deu añs atrás, tot apedassat y ple de remiendos, y inclús que no gastare roba interió. La roba interió costabe un ull de la cara y lo maestre pressisabe los dos ulls de la cara pera desempeñá la seua faena. Camila, la Llebre, se va portá mal en ell; don Moissés, lo maestre, va está encaprichat de ella una temporada y ella li va doná carbasses, perque díe que ere un caratorta y un bocatorsuda. Aixó ere una tontería, y Paco, lo ferré, portáe raó al afirmá que assó no ere cap inconvenién, ya que la Llebre, si se casabe en ell, podríe sentráli la boca y adressáli la cara a forsa de besál. Pero Camila, la Llebre, no estabe per la labor y se va obstiná en que pera besá la boca del maestre li hauríe de besá la orella y aixó li ressultabe desagradable. Paco, lo ferré, no va di ni que sí ni que no, pero va pensá que sempre siríe menos desagradable besáli la orella a un home que besáli los morros a una llebre. Aixina que la cosa se va desfé en aigua de borraines. Camila, la Llebre, va continuá penjada del teléfono y don Moissés, lo maestre, acudín cada día a la escola sense roba interió, en los puñs desfilagarchats y los colses apedassats o hasta foradats. Lo día que Roc, lo Moñigo, los va di a Daniel, lo Mussol, y a Germán, lo Tiñós, los seus proyectes va sé un día de sol de vacassións, cuan Pascual, lo del molí, y Antonio, lo Buche, jugaben una partida al rogle de les birles.

- Escolta, Mussol - va di -; ¿Per qué no se case la Sara en lo Peó?

Per un momén, Daniel, lo Mussol, va vore lo sel ubert. ¿Cóm sén alló tan sensill y

pertinén no se li habíe ocurrit abáns an ell?

- ¡Claro! - va replicá -. ¿Per qué no se casen?

- Dic - va afegí a mija veu lo Moñigo -, que pera que dos se cason ña prou en que se entenguen en algo. La Sara y lo Peó se pareixen en que cap dels dos me pot vore a mí ni en pintura. A Daniel, lo Mussol, li anabe pareixén lo Moñigo un payo inteligén. No veíe cap manera de cambiá de exclamassió, tan perfecte y sugestiu li pareixíe tot alló.

- ¡Claro! - va repetí.

Va continuá lo Moñigo:

- Figúrat lo que siríe viure yo a casa meua en mon pare, los dos sols, sense la Sara. Y a la escola, don Moissés sempre me tindríe alguna considerassió per lo fet de sé germá de la seua dona, y inclús a vatros per sé los millós amics de son germá de la seua dona. Crec que me explico, ¿no?

- ¡Claro! - va torná a di.

- ¡Claro! - va di lo Tiñós.

Lo Moñigo va moure lo cap dudán:

- Lo cas es que ells se vullguen casá - va di.

- ¿Per qué no hauríen de voldre? - va afirmá lo Mussol -. Lo Peó fa deu añs que nessessite una dona y a la Sara no li disgustaríe que un home li diguere cuatre cosetes. La teua germana no es gens guapa.

- Es fea com un dimoni, ya u sé; pero tamé es fea la Llebre.

- ¿Es escrupulosa la Sara? - va di lo Tiñós.

- Qué va; si li cau una mosca a la lleit, sen enriu, y li diu:
"Prepárat, que vas de viache", y se la trague en la lleit com si res. Después sen enriu un atra vegada - va di Roc, lo Moñigo.

- ¿Entonses? - va di lo Tiñós.

- La mosca ya no torne a donáli guerra; es cosa de un momén. Casás es diferén - va di lo Moñigo. Los tres van está un rato callats. Al remat, Daniel, lo Mussol, va di:

- ¿Per qué no fem que se veiguen?

- ¿Cóm? - va preguntá lo Moñigo.

Lo Mussol se va eixecá de un bot y se va espolsá les possaderes:

- Vine, ya u vorás.

Van eixí del corro de les birles a la carretera. La actitut del Mussol revelabe una febril exitassió.

- Li escriurem una nota al Peó com si fore de la Sara, ¿me enténs? Tan germana ix totes les tardes a la porta de casa a cusí pera vore passá la gen. Li escriurem que ella l´espere y cuan ell hi vaigue y la veigue se creurá quel está esperán de verdat.

Roc, lo Moñigo, adoptabe un gesto furo, enfurruñat, habitual en ell cuan algo no lo cuadrabe del tot.

- ¿Y si lo Peó reconeix la lletra? - va argumentá.

- La desfigurarem - va intervindre, entusiasmat, lo Tiñós.

Va afegí lo Moñigo:

- ¿Y si li enseñe la carta a la Sara?

Daniel va cavilá un momén.

- Li escriurem que cremo la carta antes de aná a vórela y que may li parlo de eixa carta si no vol que se mórigue de vergoña y que no lo torno a mirá a la cara.

- ¿Y si no la creme? - va di, tossut, lo Moñigo.

- La cremará. Lo asquerós Peó té temó de quedás sense dona. Ya es una mica agüelo y ell sap que tors la boca. Y que assó fa feo. Y que a les dones nols agrade besá la boca de un home a la orella. Ya lay va di la Llebre ben claret - va di lo Mussol.

Roc, lo Moñigo, va afegí com parlán per an ell:

- Ell no dirá res per la cuenta que li corre; está acollonit desde que la Camila li va doná carbasses. Tens raó. Paulatinamen renaixíe la confiansa al ample pit del Moñigo. Ya se veíe sense la Sara, sense la constán amenassa de la regla del Peó a les puntes dels dits a la escola; disfrután de una independensia que hasta entonses no habíe conegut.

- ¿Cuán li escriurem la carta, entonses? - va di.

- Ara mateix.

Estaben enfrente de la formachería y van entrá. Lo Mussol va agarrá un llapis y un papé y va escriure en caracters tipografics: "Don Moissés, si vosté nessessite una dona, yo nessessito un home. L´espero a les set a la porta de casa meua. No me parlo may de esta carta y crémola. Me moriría de vergoña y nol tornaría a mirá a la cara. Faigue vore que se topete en mí de cassualidat. Sara".

Al hora de diná, Germán, lo Tiñós, li va embutí la carta al maestre per deball de la porta y a les set menos cuart de aquella mateixa tarde entrabe en Daniel, lo Mussol, a casa del Moñigo a esperá los acontessiméns desde la finestrota de la pallissa.

Lo assunto estabe ben planejat y tot, pero va faltá un pel de conill de anássen a pique.
La Sara, com de costum, teníe tancat al Moñigo a la pallissa cuan ells van arribá. Y eren les set menos cuart. Daniel, lo Mussol, creíe que, nessessitán com nessessitabe lo Peó una dona desde fée deu añs, no se retrasaríe ni un minut.

La veu de la Sara se sentíe per lo forat de la escala. Encara que habíe sentit un milló de vegades aquella retahíla, Daniel, lo Mussol, no va pugué evitá ara un tremoló:

- Cuan los meus ulls de vidre y fora de les cassoletes per lo horror de la inminén mort fixon en Vos les seues mirades lánguides y moribundes...

Lo Moñigo debíe sabé que eren casi les set, perque responíe atropelladamen, sense donáli tems a la Sara de acabá la frasse:

- Jesús misericordiós, tin compassió de mí.

La Sara se va pará al escoltá que algú pujabe per la escala. Eren lo Mussol y lo Tiñós.

- Hola, Sara - va di lo Mussol, impassién -. Perdona al Moñigo, no u tornará a fé.

- Qué te saps tú lo que ha fet, carnús - li va di ella.

- Algo roín sirá. Tú nol castigues may sense motiu. Tú eres justa.
La Sara va sonriure, complaguda.

- Esperéu un momén - va di, y va seguí rápidamen, ansián acabá en lo cástic:

- Cuan perduts los meus sentits, tot lo món desaparegue de la meua vista y gemega yo entre les angusties de la radera agonía y los afáns de la mort...

- Jesús misericordiós, tingáu compassió de mí. Sara, ¿has acabat?

Ella va tancá lo devossionari.

- Sí.

- Hale, óbrim.

- ¿Has escarmentat?

- Sí, Sara; avui me has fet agarrá temó.

Se va eixecá la Sara y va obrí la porta de la pallissa vissiblemen satisfeta.
Va escomensá a baixá la escala a pas lento. Al primé replá se va girá.

- Ojito de fé marranades - va di, com si tinguere un pressentimén.

Lo Moñigo, lo Mussol y lo Tiñós se van arrimá cap a la finestrota de la pallissa sense intercambiá cap paraula. Lo Moñigo va apartá les taragañes de una sarpada y se va assomá al carré. Va preguntá angustiat lo Mussol:

- ¿Ha eixit ya?

- Está traén la cadira y lo ganchillo. Ya se assente - La seua veu se va fé de repén apremián -. ¡Lo Peó ve pel racó del carré!

Lo cor del Mussol se va ficá a ballá com un lloco desbotonat, mes encara que cuan va sentí chulá al rápit a la entrada del túnel y ell lo esperabe a dins en los cansonsillos baixats, o cuan sa mare li va preguntá a son pare, en un extrañ retintín, si teníen al Gran duc com un huésped de lujo. Lo de avui ere encara mol mes emossionán y trassendental que tot alló. Va ficá la cara entre les del Moñigo y lo Tiñós y va vore que don Moissés se parabe frente a la Sara, en lo cos una mica de costat y les mans a la esquena, y li guiñabe o clucabe un ull y li sonreíe hasta la orella per la punta esquerra de la boca.
La Sara lo mirabe parada y, al remat, avergoñida per tantes clucaines y tanta sonrissa, va di:

- Bona tarde, don Moissés, ¿qué diu de bo?

Ell entonses se va assentá al pedrís a la vora de ella. Va torná a fé una serie de momos rápits en la boca, en lo que demostrabe que estabe contén.

La Sara lo observabe assombrada.

- Ya estic aquí, sagala - va di ell -. No hay sigut morós, ¿verdat?
De lo demés no diré ni una paraula. No te preocupos. Don Moissés parlabe mol be.
Al poble no se ficaben de acord sobre quí ere lo que milló parlabe de tots, encara que en los candidatos coinsidíen: don José, lo mossen; don Moissés, lo mestre, y don Ramón, lo alcalde - boticari.

La melosa veu del Peó al seu costat y les paraules que empleabe van desconsertá a la Sara.

- ¿Li... Li passe a vosté algo avui, don Moissés? - va di. Ell va torná a guiñáli l´ull en un sentit de complissidat y no va contestá.

A dal, a la finestra de la pallissa, lo Moñigo va sussurrá a la orella del Mussol:

- Es un gorrino charraire. Está charrán de lo que no hauríe de charrá.

- ¡Chist!

Lo Peó se va incliná ara cap a la Sara y li va agarrá una ma en ossadía.

- Lo que mes admiro de les dones es la sinseridat, Sara; grassies. Tú y yo no nessessitam recovecs ni dissimulá - va di.

Tan roija se li va ficá la cara a la Sara que lo seu pel pareixíe menos roch. Se arrimabe la Chata, en una enjerra de aigua al bras, y la Sara se va separá de la ma del Peó.

- ¡Per Deu, don Moissés! - va cuchichejá en un rapto de inconfessada complassensia -. ¡Que poden vóremos! A dal, a la finestrota de la pallissa, Roc, lo Moñigo, y Daniel, lo Mussol, y Germán, lo Tiñós, sonreíen bobamen, sense mirás. Cuan la Chata va doblá lo racó, lo Peó va torná a la cárrega.

- ¿Vols que te ajuda en eixa roba? - va di.

Ara li agarrabe les dos mans. La Sara, en un movimén instintiu, va amagá la robeta detrás della, atossigada per la roijó.

- Les mans quietes, don Moissés - va di.

A dal, a la pallissa, lo Moñigo sen va enriure per lo bajinis:

- Ji, ji, ji. Es una braga - va di.

Lo Mussol y lo Tiñós tamé van riure. La confussió y lo aparén enfado de la Sara no amagaben un vehemen goch. Entonses lo Peó va escomensá a díli sense pará coses boniques dels seus ulls y de la seua boca y del seu pel, sense donáli tems de respirá, y a la legua se advertíe que lo cor virgen de la Sara, huérfana encara de requiebros, se derretíe com lo gel deball del sol. Al acabá la retahíla de piropos, lo maestre se va quedá mirán de prop, fixamen, a la Sara.

- ¿A vore si has adeprés ya cóm son los teus ulls, sagala? - va di.

Ella va riure, atontadota.

- ¡Qué coses té, don Moissés! - va di.

Ell va insistí. Se notabe que la Sara evitabe parlá pera no defraudá en les seues frasses vulgars al Peó, que ere un dels que milló parlaben al poble. Sense duda la Sara volíe recordá algo majo que haguere lligit, algo elevat y poétic, pero lo primé que li va vindre al cap va sé lo que mes vegades habíe repetit.

- Pos... Los meus ulls són... són... vidriosos y fora de les cassoletes, don Moissés - va di, y va torná a riure. La Sara se va quedá tan ampla. La Sara no ere lista. Pensabe que aquelles paraules per lo mero fet de vindre al devossionari habíen de sé mes apropiades pera aplicáles als ángels que als homens y se va quedá tan a gust. Ella va interpretá la expresió de assombro que se va dibuixá a la cara del maestre favorablemen, com un indissi de sorpresa al constatá que ella no ere tan basta y tosca com seguramen habíe ell imaginat. En cambi, lo Moñigo, allá dal, se va resselá algo:

- La Sara ha degut di alguna bobada, ¿no?

Lo Mussol va aclarí:

- Los ulls de vidre y fora de les cassoletes són los dels morts.

Lo Moñigo va sentí ganes de aviáli un tubot al cap a san germana. No obstán, lo Peó va sonriure hasta la orella dreta. Teníe que nessessitá mol una dona cuan transigíe en alló sense di res. Va torná a requebrá a la Sara en ahínco y al cuart de hora, ella estabe com assompada, en les galtes roijes y la mirada perduda al buit, igual que una sonámbula.
Lo Peó va voldre assegurás la dona que nessessitabe:

- Te vull, ¿saps, Sara? Te voldré hasta lo final del món. Vindré a vóret tots los díes an esta mateixa hora. Y tú, tú, dísme - li agarrabe una ma, aparentán un efervessén apassionamén -, ¿me voldrás sempre?

La Sara lo va mirá com enajenada. Les paraules li acudíen a la boca en una fluidés extraña; ere com si ella no fore ella mateixa; com si algú parlare per nella desde dins del seu cos.
- Lo voldré, don Moissés - va di -, hasta que, perduts los sentits, tot lo món desaparegue de la meua vista y gemega yo entre les angusties de la radera agonía y los afáns de la mort.

- ¡Aixina me agrade! - va di lo mestre, entussiasmat, y li va apretá les mans y va tancá dos vegades los ulls, y atres cuatre se li va estirá la boca hasta la orella y, al final, sen va aná y antes de arribá al racó va girá varies vegades lo cap y li va sonriure convulsivamen a la Sara. Aixina se van fé novios la Sara y lo Peó. En Daniel, lo Mussol, van sé una mica desconsiderats, tenín en cuenta la part que ell habíe jugat en aquell entenimén. Habíen sigut novios añ y mich y ara que ell teníe que marchá al colegio a escomensá a progressá sels ocurríe fixá la boda pera lo dos de novembre, lo día de les Ánimes Beneites

Andrés, "lo home que de perfil no se veu", tampoc va aprobá aquella fecha y u va di aixina sense secretisme: - Los homens que busquen una dona se casen a la primavera; los que van buscán una fregona se casen al ivern. No falle may. A la Nochebuena, la vespra de Nadal siguién, la Sara estabe de mol bon humor. Desde que se va fé novia del Peó se li habíe suavisat lo carácter. Hasta tal pun que, desde entonses, sol dos vegades habíe tancat al Moñigo a la pallissa pera lligíli les recomendassións del alma. Ya se habíe guañát algo. Per afegit, lo Moñigo traíe millós notes a escola y ni una vegada va tindre que eixecá la Historia Sagrada, en los seus mes de sen grabats a tot coló, per damún del cap. Daniel, lo Mussol, en cambi, va traure ben poc de tot alló. A vegades se lamentabe habé intervingut al assunto, pos sempre ressultabe mes confortadó aguantá la Historia Sagrada veén que lo Moñigo fée lo mateix al seu costat, que tindre que aguantála sense compañía. La vespra de Nadal, la Sara estabe de mol bon talante y li va preguntá al Moñigo mentres voltabe lo pollastre que se rostíe al forn:

- Dísme, Roc, ¿Li vas escriure tú una nota al maestre diénli que yo lo volía?

- No, Sara - va di lo Moñigo.

- ¿De verdat? - va di ella.

- Te u juro, Sara - va afegí.

Ella se va portá un dit que se habíe cremat a la boca y cuan lo va traure va di:

- Ya día yo. Siríe lo únic bo que hagueres fet en tota la teua vida. Va, apártat de ahí, carnús.

lunes, 12 de agosto de 2024

Original - Ortolana

 

Original, adj., lat. originalis, original, originel, primitif.

Pres corrupcio general

En lo peccat original.

Brev. d'amor, fol. 55.

Prit corruption générale dans le péché originel.

L' original mon. Trad. de la 2e Épître de S. Pierre.

Le monde primitif. 

Substantiv. La copia collationada ab lo original. Fors de Béarn, p. 1097.

(chap. La copia compulsada en lo original.)

La copie collationnée avec l' original.

CAT. ESP. PORT. Original. IT. Originale. 

(chap. Original, com lo “orinal”, bassí de Valderrobres, originals.)

2. Originalment, adv., originairement. 

Es composta de qualitat elemental originalment.

Eluc. de las propr., fol. 28. 

Est composée de qualités élémentaires originairement.

CAT. Originalment. ESP. PORT. IT. Originalmente. 

(chap. Originalmen, originariamen.)


Orina, s. f., lat. urina, urine.

De s' orina

Fai metzina.

(chap. De sa (la seua) orina fa medissina.)

Guillaume de Berguedan: Un trichayre.

De son urine fait médecine.

Aus, tu que donas mezinas

E que jutjas las orinas.

P. Cardinal: Jhesum Crist. 

Écoute, toi qui donnes médecines et qui juges les urines.

CAT. ESP. Orina. PORT. Orina, ourina. IT. Orina. (chap. Orina, orines; purín, purins : mescla de orina y merda dels gorrinos.)


Orizon, s. m., lat. horison, horizon.

Aquel cercle termenant nostra vista, es dit orizon.

Eluc. de las propr., fol. 108. 

Ce cercle terminant notre vue, est dit horizon.

CAT. Horisont. ESP. Horisonte (chap. horizonte). PORT. Orisonte, horizonte. IT. Orizzonte.


Orlar, v., ourler, border.

Part. pas. Coma 1 vaissels de cera que es orlatz e avironatz de peiras pressiozas.

Lo vaissels, que es de terra, orlatz ricamen.

Liv. de Sydrac, fol. 38.

Comme un vase de cire qui est bordé et entouré de pierres précieuses.

Le vase, qui est de terre, bordé richement. 

ESP. PORT. Orlar. IT. Orlare. (chap. Orlá : bordá.)

2. Orladura, s. f., bordure, ourlet.

Una bela orladura. Roman de Gerard de Rossillon, fol. 37. 

Une belle bordure.

ANC. FR. D' os estoit fete l' orléure. Roman du Renart, t. 1, p. 55. 

ESP. PORT. (chap.) Orladura. IT. Orlatura.


Ornar, Hornar, v., lat. ornare, orner, parer.

Part. pas. 1 calice hornat de las pus presciosas peyras que podion esser trobadas. Philomena. 

Un calice orné des plus précieuses pierres qui pouvaient être trouvées.

Substantiv. Aprop que deu hom pauzar S per causa d' ornat.

Leys d'amors, fol. 5.

Après que on doit poser S pour cause d' ornement.

ANC. CAT. ESP. (adornar) PORT. Ornar. IT. Ornare. (chap. Adorná.)

2. Ornament, Ornamen, s. m., lat. ornamentum, ornement.

Cauzas sanctas, ayssi co son los ornamens de sancta Glieya, que son adordenatz al servizi de Dieu.

Totz los autres ornamens del autar.

V. et Vert., fol. 15 et 16.

Choses saintes, ainsi comme sont les ornements de sainte Église, qui sont consacrés au service de Dieu.

Tous les autres ornements de l'autel.

CAT. Ornament. ESP. PORT. IT. Ornamento. (chap. Adorno, adornos.)

3. Ornatiu, adj., ornatif, qui sert à orner.

O son... ornativas. Leys d'amors, fol. 26. 

Ou elles sont... ornatives.

4. Ornamenta, s. f., ornement. 

Pueys a l' ornamenta 

Del autar demandada.

V. de S. Honorat. 

Puis a demandé l' ornement de l'autel.

5. Adorn, adj., orné, élégant. 

Son adorn bel cors ses par.

Paulet de Marseille: Er qu' el jorn. 

Son élégant beau corps sans pareil.

6. Adornamen, s. m., ornement, embellissement.

Si fan aquells adornamens per atrayre plus a peccat.

Per 1 cascun adornamen de sobrefluitat. 

V. et Vert., fol. 70.

Se font ces embellissements pour plus entraîner au péché.

Par un chacun ornement de superfluité.

ANC. FR. Furent sauvées les reliques et les aornemens d' icelle église.

Monstrelet, t. II, fol. 128.

La splendeur et refulgence de son très noble et précieux aornement.

J. Marot, t. V, p. 4.8. 

ANC. CAT. Adornament. ANC. ESP. Adornamiento. IT. Adornamento.

(chap. Adornamén, adornamens : adorno, adornos.)


Orobi, s. m., lat. orobax, pivoine.

Figas, menta, orobi. Eluc. de las propr., fol. 103.

(chap. Figues, menta, peonia.)

Figues, menthe, pivoine.


Ors, Urs, s. m., lat. ursus, ours.

Urs pren aquel nom quar am la boca... forma los orsatz.

No es animant tan engenhos a far mal cum ors.

Eluc. de las propr., fol. 261.

L' ours prend ce nom parce que avec la bouche... il forme les oursons.

Il n'est animal si ingénieux à faire le mal comme ours.

(chap. Onso, onsos; ESP. Oso.)

Despiertan a un oso pardo que hibernaba en la Cova de la Dona de Beceite

2. Orsa, Ursa, s. f., lat. ursa, ourse.

Ursa o orsa es bestia mot cruzel, majormen quan ha orsatz.

Eluc. de las propr., fol. 261. 

L' ourse est bête moult cruelle, principalement quand elle a oursons.

ESP. PORT. Ursa. IT. Orsa. (chap. Onsa, onses.)

8M Valderrobres , si natros o natres mos aturem

3. Orsat, s. m., ourson.

E 'ls orsatz semlo pessas de carn ses faysso al comensament.

(chap. Y los onsets pareixen pesses de carn sense forma al escomensamén.)

Eluc. de las propr., fol. 231.

Et les oursons ressemblent à des morceaux de chair sans forme au commencement.

(chap. onset, onsets, onseta, onsetes.)


Ort, s. m., lat. hortus, jardin, verger, potager.

Pietz ol no fa fems en ort.

(chap. Pijó auló (pudó) que no fa lo fem al hort, horta.)

A. Daniel: Pois Raimons.

Sent pire que ne fait fumier en jardin. 

Tant amon ort e jardis.

Bertrand de Born: Be m platz. 

Tant ils aiment verger et jardin.

Fig. De cobezeia ns planton ort.

Gavaudan le Vieux: Patz passien. 

Nous plantent jardin de convoitise. 

Cambra de Dieu, ort don naysso tug be. 

Guillaume d'Autpoul: Esperansa.

Chambre de Dieu, jardin dont naissent tous les biens.

- Par extens. Solitude.

Tornar faran de ciutat a un ort.

G. Rainols: A tornar. 

Feront tourner de cité en une solitude. 

Totz lo mons me par sol uns ortz. 

Rambaud de Vaqueiras: No m' agrad' iverns. 

Tout le monde me paraît seulement une solitude. 

ANC. FR. Por coi venez en son hor herbergier. Roman d'Agolant, v. 1227.

CAT. Hort. ESP. Huerto. PORT. Horto. IT. Orto. 

(chap. Hort, horts; horta, hortes; hortet, hortets; horteta, hortetes.)

2. Ortenc, adj., de jardin.

D' aybres... alcus so ortencs o domesges.

Flors ortencas.

Eluc. de las propr., fol. 195 et 142. 

Des arbres... aucuns sont de jardin ou domestiques.

Fleurs de jardin. 

PORT. (ESP.) Hortense. (chap. Hortenc, hortencs, hortenca, hortenques : del hort o del horta, com los maracuyás hortencs del horta de Guay.)

Guay cultiva Maracuyá huerta mayor Beceite


3. Ortolan, ortola, s. m., lat. hortulanus, jardinier.

Aquest jardi plantet lo grans ortolas. V. et Vert., fol. 36. 

(chap. Este jardí va plantá lo gran hortolá u hortelano, jardiné.)

Ce jardin planta le grand jardinier.

Adoncas Jhesu Crist, en forma de ortolan, 

Ac pietat, e dis: Non plorar, Maria. V. de Sainte Magdelaine. 

Alors Jésus-Christ, en forme de jardinier, eut pitié, et dit: Ne pleure pas, Marie. 

ANC. FR. Surviendrent deux pasteurs et un ortholan. 

Lett. de rém., 1464, Carpentier, t. III, col. 102. 

Anthoine Belot, ortholan de Nysmes. 

Tit. de 1473. Hist. de Nismes (Nîmes), pr., t. III, p. 3. 

CAT. Hortolá. ESP. Hortelano. PORT. Hortelão, hortolão. IT. Ortolano.

(chap. Hortolá, hortolans (tamé sels diu als de Horta de Sant Joan o Puigventós de la figuereta; hortelano, hortelanos), hortolana u hortelana, hortolanes u hortelanes; jardiné, jardinés, jardinera, jardineres.)

4. Hortal, s. m., hortolage, jardinage. 

Pel pres commu fe, pailla et hortal et hortalas. 

Charte de Gréalou, p. 102.

Pour le prix commun foin, paille et hortolage et légumes.

5. Hortala, s. f., légume, produit du jardin.

Pel pres commu fe, pailla et hortal et hortalas.

Charte de Gréalou, p. 102.

Pour le prix commun foin, paille et hortolage et légumes.

6. Ortalessa, Ortalessia, Hortalicia, Ortoloza, s. f., légume, herbe potagère, jardinage.

Si alcus pren... ortalessa d' ort. 

For de Montcuc. Ord. des R. de Fr., 1463, t. XVI, p. 129. 

Si aucun prend... légume de potager.

O ortalessia de casal. 

Cout. de Fumel de 1265. DOAT, t. VIII, fol. 147. 

Ou jardinage de casal. 

Hortalicias de jardins. Fors de Béarn, p. 1088. 

Légumes de jardin. 

CAT. Hortalissa. ESP. Hortaliza. PORT. Hortaliça. 

(chap. Hortalissia, hortalissies : llegums, verdures; pataques, guixes, sigrons, bajoques, bledes, borraines, cols, ensiam o lletugues, primentons, tomates, espinacs, carbasses, carbassons, pepinos o cogombros, churuvíes, safranories, rabanetes, etc.)

huerto ecológico, Jaime Giner Guimerá, huerta mayor

7. Ortolana, s. f., hortolane, sorte de poésie.

Coma son... vaquieras et ortolanas e vergieras. Leys d'amors, fol. 40.

Comme sont... vachères et hortolanes et vergières.

lunes, 8 de octubre de 2018

Meche y menescal de Valderrobres

A la vila medieval de Valderrobres, a prinsipis del siglo XX, vivíen a la mateixa casa del arrabal, a dos pisos diferéns, dos germáns, un meche, al que li díen Lodotó y l´atre veterinari, de nom Menescal.

Los dos eren mol volguts al poble natal de Elvira Juana Rodríguez Roglán ya que la vida de los animals en époques de roba justa ere tan apressiada com la de les persones, sense uns ben just podíen alimentás los atres.

Casi totes les cases teníen bestiá y animals per a minjá, produí lleit y derivats, collada, flans, formache, carn y pells. Inclús alguns de estos animals y datres salvaches se quedaben com a mote o insignia de una familia: matabous, matallops, lo conill, capaburres, etc.

Se criaben gorrinos, gorrines, conills, conilles, cabres, cabrits, cabrons o chotos, ovelles ullades y palomes, cordés, borregos o mardans, pichons, coloms o palomes, gallines, galls, pollastres o polls (ñabíe un ball en este nom), polles, pites, lloques, patos, los que foten en la
pata, gansos (sobre tot a Queretes), ganses, oques, ocos no ne ñabíen, codornius o gualles, vaques, terneres, terneros, jonecs, bueys, bous, de los que se apartaben los millós com a sementals, com los famosos ejemplás de la fábrica de les faixes, que se alquilaben per a montá vaques als pobles de la roglada, per ejemple, a la lechería de Tomás del Rufo de Beseit, aon les vaques sempre teníen los ulls plorosos perque les tocaben tots los díes les mamelles pero sol portaben al mascle una vegada al añ. Lo mateix passabe a la vaquería de Raboseta, a la vora del cup de la sequia majó, l´olla, al escomensamén del passeo de los cañerets. Un tros mes abán, uns añs después se faríe la festa del abre, se van plantá diferéns tipos de abres, potsé algún pi tamé. Ña una fonteta an eixa replasseta.

Un día, al mas de Cresol, una vaca que teníen se va escapá del ras espentán un poste de fusta corcat y querat y va eixí a una finqueta del veí, plena de romigueres y herbes delissioses y aromátiques, romé, timó, pipirigallo, trencanugos, pero tamé ñabíe cañota, que es una herba espessialmen perillosa per als bovinos, moltes vegades se moríe la res y dixabe a una familia
sense res.

Aquell mateix día, al carré Parras, a una casa mol estreta a mitat de la costa, se va ficá dolenta una agüela de 91 añs, la tía María Sarmén de casa Reventatruites, que habíe traballat tota la seua vida com una mula, al monte, al martinet, a les mines de Beseit, tan a la María Dolores com a la Maruja. Habíe sigut modelo de faixes y corsés a la fábrica de Valderrobres, pero los añs la habíen dixat arrugadeta y pansideta com una pansa de cap d´añ.

An aquell tems encara no se minjabe raím, y mol menos sense pepites, sino panses de moscatell secades al estilo romano, passa en latín, damún de cañissos a la esgorfa, daball del tellat. An aquella casa tan estreta sol cabíe un cañís al perchi; com proveníen de La Portellada li dieben aixina a la algorfa, y los de Valderrobres los quirdaben extrangés, ya que es lo mote de los del portell. Lo nom de Reventatruites los veníe perque la caseta del Portell, al carré Curt, ere tan minudeta que a la cuina no teníen puesto ni per a voltá la truita, aixina que aviáen per la enchumenera amún la truita y esperaben en la paella al balcó. Alguna vegada erraben y la truita se empastrabe al carré Curt, y de ahí los va vindre lo nom. La mayoría de vegades ensertaben a enchampála y quedabe un regustet a fullí, pero en bona gana tot es bo, y si algo teníen entonses, ere fam.

La escala interió de la casa ere tan estreta y empinada que no la podíen traure en camilla entre dos homes, y tampoc van pugué assentála a una cadira de vime o sarguera de casa lo sistellé y baixála, perque los escalons eren massa perillosos, aixina que la van tindre que baixá per fora desde una finestrota en una curdiola, una maroma y colocada a un llansol com lo día que la sigüeña la va portá 91 añs atrás a la casa del mas de dal de La Portellada.

A baix al carré estabe un dels fills, mosso vell de 55 añs, fort y hermós, calvo com una bola de billar o un bolo de riu, y a dal una filla casada en lo hereu del mas del Cresol, espentán la corda per a que la mare puguere baixá sense pegás al cap o a les fluixetes cames a la paret de pedra rebossada de blavet y cals. Lo home de esta agüeleta fée uns mesos que sen habíe anat als atres de una enfermedat mol común an aquella época y encara avui en día, lo mal de Repén.

A baix a la replasseta esperabe lo forense, que no ere meche ni res, pero teníe un Ford Model A y li díen aixina; ell portaríe a la agüela a casa del meche.
Allacuanta no ñabíe ambulatori ni sentro de salut, ni ambulansies; lo meche visitabe per les cases en lo seu maletín de cuero artifissial que putíe a pentaclorofenolato, pero la semana de abáns li habíe futut un ataque de gota y no podíe sorollás, aixina que li portaben als passiens a casa, y may se habíe vist una passién en tanta passiensia com la tía Reventatruites.

Cuan van arribá a la casa, la van pujá a cascarrulles hasta lo pis de Lodotó, que ere lo segón pis, y lo meche la va está auscultán, preguntán, escoltán y reconeixén durán un cuart de hora. La va vore tan delicada y casi picán la fulla de la dalla en martell y encrusa que sol se va atreví a resseptáli un reconstituyén consentrat a una sola ampolla per a allargá uns díes mes lo inevitable. Los va di als fills que la teníen que sacsá antes de péndressela, y que eixa medissina li donaríe ganeta. Si empijorabe, que vinguere algú a avisá, pero que no la portaren, perque al seu estat, torná a baixála per la paret de fora podríe tindre un funesto resultat.

Van portá a la agüeleta hasta lo carré Parras en lo Ford Model A, van aparcá a la vora de los actuals apartamens Santa Águeda, y desde allí en una carretilla de fusta costa amún hasta lo brancal de casa. Allí la van colocá en cuidadet al llansol y lo fill desde baix va estirá de la corda de la
curdiola hasta la altura de la finestreta. La filla y lo forense van conseguí féla entrá a la habitassioneta y la van gitá al seu llitet, al que no se podíe ni tombá a un costat. No se sap cóm dormíen cuan vivíen los dos agüelets.

Per sort, habíen sentit que al Mas de Barberans, a una agüela a la que li habíen resseptat una ampolla de sacsá antes de péndressela, li habíen futut un meneo an ella en tanta energía que sels va quedá als brassos, aixina que en este cas van sacsá la ampolla y no a la agüela, van trencá lo cap de la botelleta, y li van doná la medissina, mes amarga que un gintónic de bitter lemon en fel, y mes aspra que una serba verda.

A la finqueta tocán al Mas de Cresol, la pobre vaca que se habíe futut una fartanera de cañota y habíe begut aigua de un manantial paregut a la Fon Mala de Beseit, estabe tombada an terra, unflada y traén espuma per la boca.

Un pastó de casa Beret, de nom Pepe, portabe eixe día les ovelles a pasturá an aquella finca en lo seu fiel gosset Komtú, y desde lluñ va vore un gran bulto que no va pugué reconeixe hasta que va aná abansán lo bestiá, que anabe desplay esperán a una ovella que habíe criat fee uns minuts. Lo gos, Komtú, se va minjá la plassenta, va rotá, Pepe li va di “está mal pero descanse lo animal”, y van tirá abán en direcsió al bultot extrañ, que ya anabe agarrán la forma de un bóvido.

En cuan va vore a la pobre vaca en un cólic de campeonato, viva encara, se va encandilá, se va ficá les dos mans al cap, va tirá la gayata an terra y va eixí corrén cap al mas tocánli los talons al cul, intentán avisá a los masovés del grave acsidén de la vaca. Komtú se va quedá vigilán lo ramat, y en un guau va avisá a les ovelles blanques que pararen cuenta en la cañota, bueno, a les negres tamé, ya que Komtú no ere rassista com lo gos de Arturo Quintana.

Avisats los amos del mas, Pepe va torná a la finca y ells van eixí a escape cap a la casa del veterinari, a peu, resán per a trobál allí y que no estiguere a un atra masada o per algún corral. Lo van trobá y, después de donáli a entendre lo cas, rápidamen se van ficá en camí, tot lo rápit que se pot aná en abarques de goma als peus per camíns pedregosos y a vegades costa amún. Si arribe a passá al Mas dels Aubellons, no hagueren arribat hasta la nit.

Cuan van arribá aon estabe la vaca lechera, que no ere una vaca consevol, donabe lleit merengada y ere una vaca mol salada, va vindre del mas de Tolón, mol sonrienta y de coló lila, encara vivíe, pero Menescal los va di que siríe difíssil salvála.
Estabe unflada com un bot, fluixeta, entressuada. Lo veterinari li va inmovilisá les barres, la dentadura, va embutí un tubet de goma per lo essófago, va abocá oli de oliva virgen extra de arbequina prensat en fret en un embut de eixos que se ficaben los llocos al cap, y va escoltá en cuidadet a vore si eixíe aire del interió de algún dels cuatre subestomecs de la vaca. Va ixí una miqueta de aire pudén, que recordabe la auló de ous podrits o a les bombetes de pólvora que portaben los exiliats a Valensia al mars cuan volén escapás de les mascletades y les falles de San José, modelo de pare y home, patrono de los fustés, ingenieros y traballadós en general, no confundí en lo patrono dels pirómanos, San José de Arrimatea.

Lo veterinari va sorollá lo cap horissontalmen de un costat al atre (signifique negassió menos a Bulgaria, aon signifique afirmassió), va fé un sorollet esclafín la llengua contra les dens y va di unes paraules que sol entenen los catalanoparlans: “no la salvarem”.

Va rentá les ferramentes y les va arrepetá en cuidado al maletín, li va doná la ma viscosa al amo de la vaca com si de un te acompaño en lo sentimén o péssame se tratare, y li va di que no li cobraríe res, ya que prou perdua ere despedí a Cordera, pos aixina se díe la vaca, com la de Pinín y Rosa. Los va intentá reconfortá diénlos que a vegades la providensia obre milagres, y que si veíen alguna siñal de milloría anigueren a casa a avisál, pero que se prepararen per a lo pijó. Los va doná la esquena com la estatua de Fondespala, fon de espala, y va empendre lo camí de casa.

¡Ne eren tres, sempre los tres!: Rosa, Pinín y la Cordera.

A casa de la agüela estabe amanín la sena la filla, estaben tamé lo seu home, del mas de Cresol, y lo fill de 55 añs. Borraines en pataca de primé, en un rach de oli de la torre Gachero, abadejo dessalat que portabe un de Valderrobres de la seua tenda o botiga de Barchinona cuan anabe al poble; per a beure, grassiosa “copet”, Arrufat, rebaixada en vi Portal de Bergós, que se fee mol prop de casa, y per a la agüela una truita a la fransesa en una den de all y un corrusquet de pa.

La medissina li habíe fet agarrá ganeta, y justet al primé mos de pa per a acompañá la omelette o truiteta, va y li salte una den de les pales, a lo que la agüeleta se va di “pronte escomensam, consevol día los pedré tots”, y después de unos mossets mes, se li va afluixá un quixal, se ni en va aná garganchó aball, y se va embossiná.


Va pugué quirdá una mica y aixina va avisá als fills y al gendre que senaben al minjadó, a una taula redona tan minudeta que Arturo (lo rey, Quintaneta no, encara que li agrade mol la Ginebra) se haguere pixat de rissa en sol vórela. Van acudí enseguida a ajudála, y mentres la filla li manabe al seu home que aniguere a casa Lodotó volán, lo fill intentabe desatascála y reanimála, foténli tans cops a la esquena que casi la cruix.

Va arribá lo hereu del mas de Cresol y va cridá al timbre del veterinari en ves de tocá lo del meche. Se va assomá Menescal al balcó embolicat en una bata, y com ya ere tan de nit com a la boca del llop dels Ports, no lo va reconeixe, y preguntán “¿qué passe?” y contestán ell “ara mo se ha embossinat”, com teníe la mateixa veu que son pare, l´amo de la vaca del mas de Cresol, y los dos germáns meche y veterinari tamé parlaben casi igual, se va armá lo embolic.

Va di Menescal:

- “¿Encara ha minjat mes? No mu puc creure. Ya no ña res a fé, passéuli lo gaviñet y al menos aprofitéu la carn. -

Y en estes paraules sen va aná cap al carré de les parres, y sitán les paraules lay va contá a la seua dona, y ella del susto casi pert lo fill que esperaben per a Nadal, y lo fill mosso vell encara seguíe pegánli a sa mare a la esquena en la palma de la ma uberta, perque Heimlich encara no habíe naixcut com per a habé inventat la maniobra.

Y después de este cas, a Valdarrores y a tota la comarca del Matarraña, cuan dos germans eren meches o menescals, no van viure mai mes a la mateixa casa.

martes, 9 de enero de 2024

Boas - Boya

Boas, s. m., lat. boa, boa.

Ha una serpent mot gran dita boas.

Eluc. de las propr., fol. 237.

Il y a un serpent très grand dit boa.

ESP. Boa. (chap. Boa, boes)

Boas, boa, constrictor, boes

 

Boba, s. m., tique, petit insecte.

Una dona que una boba li 'n era intrada en l'aurelha, que li dolia tan que anava coma raugosa... La boba yssi de l'aurelha.

V. de Santa Flors. DOAT, t. CXXIII, fol. 292.

Une dame à qui une tique en était entrée dans l'oreille, qui lui causait douleur tant qu'elle allait comme enragée... La tique sortit de l'oreille.

 

Boban, Burban, s. m., pompe, ostentation, générosité, magnificence.

Lur bobans sera de sobr' en jos.

Bertrand de Born: S'ieu fos aissi.

Leur ostentation sera de dessus en bas.

Et si la cortz del Puei e 'l ric bobans

No m relevon, jamais non serai sors.

Richard de Barbezieux: Atressi cum.

Et si la cour du Puy et la noble générosité ne me relèvent, jamais je ne serai debout.

Amor no vens menassa ni bobans,

Mas gens servirs e precs e bona fes.

H. Brunet: Cortesamen.

Menace ni ostentation ne soumet l'amour, mais gentil servir et prière et bonne foi.

Pres moyller a granz burbanz.

V. de S. Honorat.

Il prit femme avec grandes pompes.

ANC. FR. Qar il i avoit d'orgueil tant,

De convoitise et de bobant.

Fabl. et cont. anc., t. II, p. 408.

Des grans pompes et bobans n'avoit cure.

Vigiles de Charles VII, t. II, p. 30.

Ains a plus orgex pooir

E beubans que dous voloir.

Le Roi de Navarre, chans. 30.

Eu celle bataille ot mout de gent de grant bobant qui s'en vindrent moult honteusement fuiant.

Joinville, p. 53.

ANC. CAT. Bobanz. (ESP. Pompa, ostentación, generosidad, magnificencia)

2. Bobansa, s. f., ostentation, faste, magnificence.

Els non an ni erguelh ni bobansa.

B. Carbonel: Per espassar.

Ils n'ont ni orgueil ni ostentation.

Aia mais de bobansa

Aquelh que meyns dona.

P. Cardinal: Falsedatz.

Qu'il ait plus de faste celui qui donne le moins.

ANC. FR. Vivre en orguel ni en beubance.

Fabl. et cont. anc., t. I, p. 123

En festes, jeux, esbattement et bobance.

Trad. de S. Bernard. Montfaucon, Bibl. bibl., fol. 1389.

Mais au moulin il les faut installer

Pour porter sacs avec leur grand bobance.

P. Hegemon, p. 50.

ANC. CAT. Bobanza.

3. Bobancier, adj., fastueux, prodigue.

De promessas son bobanciers.

Marcabrus: Al departir.

Ils sont prodigues de promesses.

D'aquel aver es larcs e bobanciers.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.

Il est généreux et prodigue de cette richesse.

ANC. FR. Combien qu'il soient bobancier.

Roman de la Rose, v. 7603.

4. Bobansar, v., entourer de faste, rendre fier.

Lai on se bobansa.

Giraud de Borneil: Plaing.

Là où il s'entoure de faste.

E jacto se e se bobanso de lur paratge.

V. et Vert., fol. 34.

Et ils so vantent et se font fiers de leur parage.

ANC. CAT. Bobansar.

5. Bomba, s. f., pompe, ostentation.

Car gran guerra fai d'escars senhor larc,

Per que m sap bo dels reys quan vei lur bomba.

Bertrand de Born: Non estarai.

Car grande guerre fait d'avare seigneur généreux, c'est pourquoi il me plaît des rois quand je vois leur pompe.

6. Pompa, s. f., lat. pompa, pompe, ostentation.

O per la pompa o la vana gloria del setgle.

V. et Vert., fol. 70.

Ou par la pompe ou la vaine gloire du siècle.

Adv. comp. Ses pompa, secretamen.

Brev. d'amor, fol. 72.

Sans pompe, secrètement.

CAT. ESP. PORT. IT. Pompa.

 

Boc, s. m., entaille.

Non es tan fortz l'ausberc no 'l trenc e 'l troc;

En cel costat senestre lhi fetz tal boc;

Aqui lo deroquet, mover no s poc.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 75.

L'haubert n'est pas si fort qu'il ne le coupe et le troue; en ce côté gauche il lui fit telle entaille; il le renversa là, il ne put se mouvoir.

 

Boc, s. m., bouc.

On a dit que ce mot vient du celtique ou du vieux allemand Bok. (N. E. actual Bock, Steinbock el macho de cabra montés.)

Si quis buccum furaverit.

Lex Salica. Tit. V, §. 3. Eccard, p. 146.

Voyez Wachter, Gloss. germanicum; Leibnitz, p. 54.

Boc es animant mot caut et luxurios.

Eluc. de las propr., fol. 251.

Bouc est animal très chaud et luxurieux.

Enblavas bueus, bocx, fedas e motos.

T. de Bertrand et de Gui: Amicx.

Tu dérobais boeufs, boucs, brebis et moutons.

Prov. Laissem lo BOC en la corda.

R. Vidal de Bezaudun: Unas novas.

Laissons le bouc à l'attache.

Cara de boc de biterna.

T. de G. Rainols et de G. Magret: Maigret.

Figure de bouc de citerne.

CAT. Boc. ESP. (cabrón, macho cabrío) PORT. Bode. IT. Bocco.

2. Boquet, s. m., petit bouc, chevreau.

Aprop d'aisso, vos li donatz

Carn de boquet manjar assatz.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Après cela, vous lui donnez assez à manger de la chair de chevreau.

ANC. FR. La bique... ferma sa porte au loquet

Non sans dire à son biquet:

Gardez-vous, etc.

La Fontaine, Fabl., liv. IV, 15.

3. Bot, s. m., peau de bouc enflée, outre (ESP. odre, pellejo).

Plus eflatz que botz. (chap. Mes unflat que un bot)

ASCUMA, Joaquín Monclús, Mes unflat que un bot

T. de G. Riquier et de Henri: Senher.

Plus enflé qu'outre.

Ventre d'aytal sembla bot... Ab inflacio de ventre so cum un bot.

Eluc. de las propr., fol. 94 et 95.

Ventre de tel semble outre... Avec enflure de ventre sont comme une outre.

ANC. FR. Dedens un bout ki plans ert de vin viés.

Roman d'Ogier.

CAT. Bot.

4. Boquin, adj., de bouc.

Car caprina que es may competent que carn boquina. 

Eluc. de las propr., fol. 232.

Chair de chèvre qui est plus convenable que chair de bouc.

5. Boquina, s. f., peau de bouc.

Boquinas vint deniers per centenas, et si las boquinas no s vendon, etc.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. LI, fol. 161.

Les peaux de bouc vingt deniers par centaines, et si les peaux de bouc ne se vendent, etc.

6. Bochier, Breuter, s. m., boucher.

Can Mars greva las gens d'armas e cels que laboro armas, li bochier son grevah en lor art. Liv. de Sydrac, fol. 125.

Lorsque Mars presse les gens d'armes et ceux qui fabriquent les armes,

les bouchers sont pressés dans leur art.

O de autre home que no sia breuter... Observat entre los breuters et en totas las brecarias.

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 415.

Ou d'autre homme qui ne soit pas boucher... Observé entre les bouchers et dans toutes les boucheries.

CAT. Botxi. (botxí)

7. Bocaria, Brecaria, s. f., boucherie. (CAT. Boqueria, Barcelona)

Nom donné au lieu où l'on tuait les boucs pour en vendre la chair.

Ni el mazel de bocaria no sia venduda carn de feda.

Statuts de Montpellier de 1204.

Et à la tuerie de boucherie ne soit vendue chair de brebis.

Car soven per putia

Put la mendritz,

Com fai per bocaria

Box poiritz.

Marcabrus: Soudadier per mi.

Car souvent la prostituée pue par débauche, comme fait dans la boucherie le bouc pourri.

Tota carn portar a vendre a la brecaria... Nulh beu no se talhe en la dicta brecaria.

Ord. des R. de Fr., 1461, t. XV, p. 414.

Porter à la boucherie toute chair à vendre... Nul boeuf ne se dépèce en ladite boucherie.

 

Boca, s. f., lat. bucca, bouche.

Petita boca, bellas dens.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Petite bouche, belles dents.

Boca es messagiera del cor.

Eluc. de las propr., fol. 42.

La bouche est la messagère du coeur.

Loc. Lo donzell cavalca un destrier

Que fon boca durs e felons.

V. de S. Honorat.

Le jeune homme chevauche un destrier qui fut dur et rude de la bouche.

Amic de bocha.

Pierre d'Auvergne: Abans que.

Ami de bouche.

Que Jhesu-Crist o avia dig de sa boca.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 6.

Que Jésus-Christ l'avait dit de sa bouche.

Loc. Anc mais en savi ni en fol

No passet la boca n'el col,

Domna, aiso qu'ie us dirai ara.

Roman de Jaufre, fol. 89.

Jamais, ô dame! ce que je vous dirai à présent ne passa la bouche ni le cou en sage ni en fou.

Loqual jaccio, a bocas dens, los bratz estendutz en crotz.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 169.

Lesquels gisaient, à bouches dents, les bras étendus en croix.

- Ouverture, entrée.

Sobre la boca del stomac... A la boca de la vesica.

Trad. d'Albucasis, fol. 11 et 31.

Sur l'ouverture de l'estomac... A l'ouverture de la vessie.

Queretz dos vaiseletz prions,

Engals per boca e per fons.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Cherchez deux petits vaisseaux profonds, égaux par la bouche et par le fond.

En Africa a doas montanhas que so sperdal o boca d'yfern, que no fino de dias ni de nuehtz d'ardre, e geto trop fer fuoc.

Liv. de Sydrac, fol. 135. (N. E. dos volcanes de África)

Il y a en Afrique deux montagnes qui sont soupirail ou bouche d'enfer, qui ne cessent de brûler jour et nuit, et elles jettent un très terrible feu.

Es pus negres entor mieg jorn

Que ges non es boca de forn.

Los XV Signes de la fi del mon.

Il est plus noir vers midi que n'est point bouche de four.

ANC. FR. La boce li baise et la face.

Roman du Renart, t. III, p. 119.

CAT. ESP. PORT. Boca. IT. Bocca.

2. Boqueta, s. f., petite bouche.

Sa bella boqueta vermeilla...

Sa bella boqueta risens.

Roman de Flamenca, fol. 45 et 70.

Sa belle petite bouche vermeille.

Sa belle petite bouche riant.

ANC. FR. Le bord plus frais de sa bouchette

Qui rougissoit de vermillon.

Forcadel, p. 184.

ESP. Boquita. PORT. Boquina. IT. Bocchetta.

3. Bucella, s. f., bouchée, morceau.

Plus val una bucella ab joi que plena ma de charn ab odi.

Trad. de Bède, fol. 65.

Plus vaut une bouchée avec joie que pleine main de chair avec haine.

4. Bossi, s. m., morceau, bouchée.

De grais fresc de porc un bossi.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Un morceau de graisse fraîche de porc.

Loc. Mal bossi fa qui s nofega. Leys d'amors, fol. 32.

Mauvais morceau fait qui se dédit.

Quascus s'en guaba e s'en ri,

Gieta lenga e fai bossi.

Aimar de Rocaficha: No m lau.

Chacun s'en raille et s'en rit, tire la langue et fait la moue.

Elh fan de lengua bossi. Brev. d'amor, fol. 204.

Ils font de la langue la moue.

ANC. FR. Mais le quintal de ces quinquailleries ne vaut que un boussin de pain. Rabelais, liv. II, ch. 30.

ANC. ESP. Faciendo li bocines judios è paganos.

Duelo de la Virgen, cop. 49.

Faz le olvidar la materia onde vino,

El sieglo por escarnio faz el bocino.

Poema de Alexandro, cop. 1648.

CAT. Bocí. (chap. Bossí, bossins; embossiná, embossinás.)

5. Bocinada, s. f., bouchée.

La bocinada que pres

A Puegcerda.

G. de Berguedan: Talans m'es.

La bouchée que je pris à Puycerda. (Puigcerdà : Podium Ceritaniae)

ANC. ESP. Bocada. PORT. Bocado. IT. Boccato.

6. Bocon, s. m., morceau.

Dire que aqui ac mal bocon. La nobla Leyczon.

Dire qu'il y eut là mauvais morceau.

ANC. FR. Elle se doute que ledit galand ne lui ait baillé quelque bocon dont elle a celle maladie.

Arrests d'amour, p. 558.

IT. Boccone.

7. Bocal, s. m., défilé, ouverture.

… Li passatge e 'lh bocal traverser.

Defendero 'l passatge... e 'l bocal.

Guillaume de Tudela.

Les passages et les ouvertures transversales.

Défendirent le passage... et l'ouverture.

8. Enboquiparlat, adj., blagueur, hâbleur.

Hom, quant es enboquiparlatz,

A gran re per auzir desplatz.

Leys d'amors, fol. 69.

L'homme, quand il est hâbleur, déplaît à beaucoup pour ouïr.

 

Bocaran, Boqueran, s. m., bougran, sorte d'étoffe.

Voyez Muratori, Diss. 33; Monti, t. II, p. 310.

Ai! ausberg et bran

E belh bocaran...

Non an qui 'ls mantenha.

Bertrand de Born: Mon chan finisc.

Hélas! hauberts et épées et beaux bougrans... n'ont qui les maintienne.

Vestirs... de polpra e de bisso que es bocaran.

V. et Vert., fol. 104.

Vêtement... de pourpre et de lin qui est bougran.

ANC. FR.. Un bougheran blanc bordé de noir cendal.

Tit. de 1371. Carpentier, t. 1, col. 612.

- Toile gommée.

Metre boqueran contra lo drap.

Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 477.

Mettre du bougran contre le drap.

ANC. FR. Envelopé en un chier boqueran.

Roman d'Agolant, fol. 177. Bekker, p. 185.

CAT. Bocaram.

 

Bogia, s. f., bougie.

Denina, t. III, p. 130.

Quatre torchas et am filhalas et am la bogia necessaria.

Tit. de 1460. DOAT, t. LXXX, fol. 392.

Quatre torches et avec lampes et avec la bougie nécessaire.

ESP. (bujía) PORT. IT. Bugia. (chap. Bujía, bujíes.)

 

Boia, Bueia, s. f., chaîne, menottes, fers, ceps, entraves.

Jubet compedibus costringi quos rustica lingua boias vocat.

V. de Sainte Foi, Act. SS., oct., t. III.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Ar fos uns quecs d'els en boia

D'En Saladin.

Bertrand de Born: Ara sai eu.

Que maintenant un chacun d'eux fut dans la chaîne du seigneur Saladin.

Pueis elh mes unas bueias de fust al pes.

Roman de la Prise de Jérusalem, fol. 23.

Puis il lui mit des entraves de bois au pied.

Fig. Aissi m ten pres en la bueia

Fin' amors e no m deslassa.

E. Cairel: Era non vey.

Ainsi l'amour pur me tient pris dans la chaîne et ne me délie point.

ANC. FR. En la tour le rova garder

Et en bones buies fermer.

Roman de Rou, v. 15109.

… Les prisons ont remis...

En buies et en grans carcans.

Roman du Renart, t. IV, p. 192.

ANC. IT. Jean Villani rapporte qu'au retour de la captivité que Louis IX

et ses barons avaient subie en Afrique, Il detto re Luis fece fare nella moneta del tornese grosso, dal lato della pila, le boie da prigioni.

Ducange, dissert. XIX, sur l'Histoire de Saint-Louis.

IT. Bujose.

 

Bois, s. m., lat. buxus, buis. (N. E. boix, boj, Boix, Boj, Buj)

Non ges de bois ni de prunier.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Non point de buis ni de prunier.

Boish totz temps es vert.

Eluc. de las propr., fol. 201.

Buis toujours est vert.

CAT. Box (boix). ESP. Box (boj). PORT. Buxo. IT. Bosso.

2. Boissera, s. f., lat. buxetum, buissière, lieu planté de buis.

Quan perdes vostres cuissos

A Monfort, e messes vos

Dins en la boissera.

Garins d'Apchier: Viellz comunal.

Lorsque vous perdîtes vos cuissarts à Montfort, et que vous vous mîtes dans la buissière.

CAT. Boxeda (boixeda). ESP. Buxeda. PORT. Buxol. (chap. Boixera, boixeres; Boixá, boixás.)

3. Boissa, s. f., boîte.

Portet una boissa de lectuari fi.

V. de S. Honorat.

Il porta une boîte d'électuaire pur.

Conseill que se meta

En una boissa bella e neta.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Je conseille qu'on le mette dans une boîte belle et propre.

PORT. Boeta. IT. Bossolo.

4. Bostia, s. f., boîte.

Devra esser quitis, la bostia delhieurada.

Devra hom delhieurar doas vetz l'an la bostia.

Titre de Périgueux de l'an 1276.

La boîte livrée, il devra être quitte.

On devra livrer la boîte deux fois l'an.

5. Brostia, Brustia, s. f., boîte, cassette, petite caisse.

Una brostia bon' e bella,

Ben enserada e novella.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Une boîte bonne et belle, bien fermée et neuve.

El papa Leo liuret I brustia cuberta d'aur et d'argent dins I borsa.

Philomena.

Le pape Léon livra dans une bourse une boîte couverte d'or et d'argent.

6. Bosseta, s. f., petite boîte.

Aicist bosseta es tan granda.

Deudes de Prades, Poëme sur les Vertus.

Cette petite boîte est si grande.

 

Boitos, adj., boiteux, tortueux.

Destrar una terra boitosa ho gibosa en diversas parts.

Capitol de terme boytos... Atrobaras alcun terme que la peyra fossa boytosa.

Trad. du. tr. de l'arpent., part. I, ch. 39, part. II, ch. 15.

Arpenter une terre tortueuse ou inégale en diverses parties.

Chapitre du terme boiteux... Tu trouveras quelque terme dont la pierre serait boiteuse.

Bojal, s. m., lucarne. 

Hon ueys, fenestra ni bojal.

Non avia ni bo ni mal.

Trad. de l' Évangile de Nicodème.

Où il n'y avait ni bonne ni mauvaise issue, fenêtre ni lucarne.

Can davala del bojal.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Quand il descend de la lucarne.

 

Bojar, v., bouger, se retirer.

Que no se aian a bojar del dit Arles.

Chronique des Albigeois, col. 30.

Qu'ils n'aient à bouger dudit Arles.

ESP. PORT. Bojar.

 

Bojolh, s. m., moyeu, jaune d'oeuf.

Dizo li auctor ses ganda

Que bojolhs es sa vianda,

E del bojolh trai sa vida,

Tro que del tot es complida

Dins l'uou sa generation.

Brev. d'amor, fol. 51.

Les auteurs disent sans tromperie que le moyeu est sa nourriture, et il tire sa vie du moyeu, jusqu'à ce que son engendration est entièrement accomplie dans l'oeuf.

Plus groc

Non es boyols d'ueu cuect en foc.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Jaune d'oeuf cuit au feu n'est pas plus jaune.

 

Bol, s. m., lat. bolus, bol, argile médicale.

De bol Armenic.

Trad. d'Albucasis, fol. 57.

De bol d'Arménie.

CAT. ESP. Bol. PORT. IT. Bolo.

 

Bola, s. f., boule.

Ab las bolas redondas que pendon.

P. Cardinal: Un estribot.

Avec les boules rondes qui pendent.

CAT. ESP. Bola. PORT. Bolla.

 

Bola, Boula, s. f., borne, limite.

E 'l pages per bolas traire

Se perdon.

Folquet de Lunel: El nom de.

Et les paysans se perdent pour arracher les bornes.

Per tolre o per emblar,

O per bolas de camp ostar.

Brev. d'amor, fol. 119.

Pour enlever ou pour dérober, ou pour ôter les bornes de champ.

Degun serjant no deu passar las boulas acoustumadas.

Ord. des R. de Fr., 1411, t. IX, p. 608.

Aucun sergent ne doit passer les limites accoutumées.

E va de bola en bola tro a la bola que es ficada, etc.

Tit. de 1241. DOAT, t. CXXIV, fol. 230.

Et va de borne en borne jusqu'à la borne qui est plantée, etc.

2. Boulament, s. m., bornage.

Sobre 'l devizement e 'l boulament dels cementeris... Ad aquest boulament, etc.

Tit. de 1253. DOAT, t. CVI, fol. 96.

Sur la division et le bornage des cimetières... A ce bornage, etc.

3. Bolaire, Bollier, s. m., borneur, planteur de bornes.

Aus, tu que yest laoraires,

E que yest malvais bolaires.

P. Cardinal: Jhesum-Crist.

Entends, toi qui es laboureur, et qui es mauvais borneur.

De l'escala del dissapte son bolliers.

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Les borneurs sont de l'échelle du samedi.

4. Bolar, Boular, v., borner, limiter.

En ayssi com s bola e s partis.

En ayssi coma s bolo e s partisso.

Tit. de 1279, Arch. du Roy., J, 321.

Ainsi comme il se borne et se divise.

Ainsi comme ils se bornent et se divisent.

Partem e boulam los sobredighs cementeris.

Tit. de 1253. DOAT, t. CVI, fol. 95.

Nous divisons et limitons les susdits cimetières.

En aici boula ab la honor de Peirola...

D'aqui boula dreg a Pont Peire.

Tit. de 1206. DOAT, t. CXIV, fol. 278.

Ainsi limite avec le fief de Peirole... De là limite droit à Pont Pierre.

5. Bozola, s. f., borne, limitation.

A praedictis terminis seu bozolis.

Tit. de 1246. Du Cange, t. 1, col. 1264.

Co bozola es. Tit. de 1201. Arch. du Roy., J, 323.

Comme est une limitation.

6. Bozolar, v., limiter, borner.

Part. pas. Aissi co bozolatz es ab intrar et ab issir.

Tit. de 1204. Arch. du Roy., J, 305.

Ainsi qu'il est limité avec entrer et avec sortir.

Plenierament senhadas e bozoladas. Tit. de 1253. Arch. du Roy., J, 323.

Pleinement marquées et limitées.

 

Bolegar, v., remuer, faire un mouvement, s'agiter.

Vi 'ls cavaliers bolegar.

Roman de Jaufre, fol. 53.

Il vit les cavaliers remuer.

Vi lo sant bolleguar.

V. de S. Honorat.

Il vit le saint remuer.

 

Bolerna, s. f., brouillard, brume.

No m frezis freitz ni gels ni bolerna.

Be m vai d'amor, qu'ela m bais' e m'acola,

Per so no m pot ferir neus ni bolerna.

A. Daniel: Ans qu'els.

Froid ni gelée ni brouillard ne me refroidit.

Bien il me va d'amour, car elle me baise et m'embrasse, c'est pourquoi ne me peut frapper neige ni brouillard.

 

Bolet, s. m., lat. boletus, champignon.

Es propri a peras tolre a boletz tota la maleza, ab els cuechas.

Maleza de boletz.

Eluc. de las propr., fol. 218 et 223.

Il est propre à poires d'ôter à champignons toute mauvaiseté, cuites avec eux.

Malignité de champignons.

CAT. Bolet. IT. Boleto. (ESP. Seta, en general) (chap. Bolet, bolets.)

Bolet, bolets

 

Bolisme, s. m., bolisme.

Bolisme es desordenat e quayssi cani apetiment.

Eluc. de las propr., fol. 92.

Bolisme est un appétit désordonné et presque canin.

 

Bombix, s. m., lat. bombyx, vers à soie.

A guiza de bombix farem ceda.

Eluc. de las propr., fol. 250.

A guise de vers à soie nous ferons soie.

IT. Bombice. (ESP. Gusano de sea; chap. cuc de seda.)

 

Bon, adj., lat. bonus, bon.

Co 'l bos aurs, quan ben es fis.

Pierre d'Auvergne: Ben a tengut.

Comme le bon or, quand il est bien pur.

Car anc bon fag non sap far,

Lanfranc Cigala: Estiers mon grat.

Car oncques il ne sut faire bon fait.

Mas s'el bons reis Felips non s'en entremetia.

L'évêque de Clermont: Peire de Maensac.

Mais si le bon roi Philippe ne s'en entremettait.

- Suivi de prépositions.

E larcx e cortes e bos d'armas.

V. de R. Jordan, vic. de S.-Antonin.

Et généreux et courtois et bon d'armes.

Los pren, e los us fai raustir, e 'ls autres fai bulhir, segon aisso que ilh so bi a manjar.

Liv. de Sydrac, fol. 17.

Les prend, et fait rôtir les uns, et fait bouillir les autres, selon ce qu'ils sont bons à manger.

Uni à certains substantifs, il avait quelquefois un sens spécial.

- Grand, fort.

Done l'om alcuna vegada

A manjar de bona padelada.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Qu'on lui donne quelquefois à manger de bonne poélée.

Be 'l det bona morrada.

Leva t bo mati.

Leys d'amors, fol. 96 et 75. 

Il lui donna bien un bon coup de museau.

Lève-toi bon matin.

- Franc, vrai, véritable.

On trobaretz mais tan de bona fe?

Folquet de Marseille: Ai! quant gent.

Où trouverez-vous jamais tant de bonne foi?

Pero no i a mas un bon sen,

Qu'om lais los mals e prenda 'ls bes.

P. Vidal: Baros Jhesus.

Pourtant il n'y a qu'un bon sens: qu'on laisse les maux et qu'on prenne les biens.

- Agréable, amusant.

Solatz ni bon mot per rire.

P. de Bussignac: Sirventes.

Amusement et bons mots pour rire.

- Expression d'estime ou d'égards.

E li bon home de religion foron ab las crotz en bratz, pregan Richart e 'l rei Felip que la batailla non degues esser.

V. de Bertrand de Born.

Et les bons hommes de religion allèrent avec les croix aux bras, priant Richard et le roi Philippe que la bataille ne dût pas être.

Diz lur: Bonas gentz, laissas la dolor grant.

V. de S. Honorat.

Il leur dit: Bonnes gens, laissez la grande douleur.

Imperson. Es mi tot bon de sofrir.

T. de Bertrand et de Bernard: En Bernatz.

Il m'est tout bon de souffrir.

Loc. imperson.

Bon chantar fai al gai temps de pascor.

Albert de Sisteron: Bon chantar.

Il fait bon chanter au gai temps de printemps.

Adv. comp. Per bona fe e ses engan.

B. de Ventadour: Non es meravelha.

Par bonne foi et sans fraude.

E m'a de bon cor retengut.

G. Adhemar: Non pot esser.

Et m'a retenu de bon coeur.

Car vos ama de tan bon cor.

Arnaud de Marueil: Sel que vos.

Car il vous aime de si bon coeur.

Per que fon de bon' ora natz.

Folquet de Romans: Quan cug cantar.

Parce qu'il fut né à une bonne heure.

ANC. FR. Je ne fuz pas nez de bonne heure,

Se d'amours n'ai aucun soulas.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 690.

ESP. Ya campeador, en buen' ora fuestes nacido.

Poema del Cid, v. 71.

IT. Va in buona ora, e lasciaci dormire.

Boccaccio, Decameron, II, 5.

Eu vos o dirai ben e bon.

Un troubadour anonyme: Senior vos.

Je vous le dirai bien et bon.

L'ancien espagnol a employé bono:

Cantaban a Dios laudes essos bonos christianos.

V. de S. Domingo de Silos, cop. 555.

CAT. Bo. ESP. MOD. Bueno. PORT. Bom. IT. Buono.

Au comparatif, les troubadours ont conservé melhor; voyez mielhs. 

Ils disaient au superlatif: lo melhor ou lo plus bon.

Per tal c'om tria lo plus bon.

Deudes de Prades, Auz. cass.

De telle sorte qu'on choisit le plus bon.

La genser e la plus bona.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

La plus gentille et la plus bonne.

2. Bonamen, adv., bonnement, convenablement, franchement.

A senhor tanh qu'am los sieus bonamen.

G. de Montagnagout: Per lo mon.

Il convient à un seigneur qu'il aime les siens franchement.

En lo bonamen despensar. Brev. d'amor, fol. 35.

A le dépenser convenablement.

CAT. Bonament. ESP. Buenamente. PORT. Boamente, IT. Bonariamente.

3. Bontat, s. f., lat. bonitatem, bonté.

Quar en vos son totas plazens bontatz.

G. d'Autpoul: Esperansa.

Car toutes les agréables bontés sont en vous.

ANC. FR. En la tue bontet enseigne... Serunt emplit de bontet.

Anc. trad. du Psautier de Corbie, ps. 118 et 103.

ANC. CAT. Bontat. ESP. Bondat (chap.) (bondad). PORT. Bondade. IT. Bontà.

4. Bontatge, s. m., bonté, bonne qualité.

Cum bos aurs, quan ben es fis,

Que s'esmera de bontatge.

Pierre d'Auvergne: Ben ha tengut.

Comme le bon or, quand il est bien fin, qui s'épure de qualité.

5. Bonessa, Boneza, s. f., bonté, mérite, excellence.

La sanctetat d'aquest loc e la bonessa delhs sans homes hermitas que aissi so. Philomena.

La sainteté de ce lieu et le mérite des saints hommes ermites qui sont ici.

De tota boneza

Etz rosa espandia.

Perdigon: Verges.

Vous êtes la rose épanouie de toute excellence.

ANC. CAT. Bonesa. IT. Bonizia. (Valenciano bonea)

6. Bonassa, s. f., bonace, calme en mer.

Mas pueis fes gran bonassa, que los segon am barcas.

V. de S. Honorat.

Mais après il fit grande bonace, de sorte qu'ils les suivent avec des barques.

CAT. ESP. Bonanza. PORT. Bonança. IT. Bonaccia.

7. Abonesir, v., abonir, rendre bon.

Mas adonc plus s'abonesis

Mals d'amor, quan s'adolentis.

Roman de Flamenca, fol. 58.

Mais alors le mal d'amour devient davantage bon, quand il devient plus douloureux.

IT. Abbonire.

8. Sobrebon, adj., excellent, très bon.

Si non es ma canso sobrebona,

Non dei esser aissi del tot blasmat.

E. de Miraval: Amors mi fai.

Si ma chanson n'est pas excellente, je ne dois pas être ainsi du tout blâmé.

 

Bonba, s. f., masse, massue.

No 'l quier ges ni ab malh ni ab bonba,

Qu'ab agut sen tria l'argent del plomb.

Guillaume de Durfort: Quar say.

Je ne le cherche ni avec maillet ni avec masse, vu qu'il distingue l'argent du plomb avec un sens délié.

 

Bondir, v., retentir.

No i ausiratz parlar, ni motz brugir,

Ni gacha frestelar, ni corn bondir.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 6.

Vous n'y entendriez parler, ni bruire mots, ni sentinelle jouer de la flûte,

ni cor retentir.

Pus de IIII C grayles an sonat e bondis.

Roman de Fierabras, v. 337.

Plus de quatre cents cors ont sonné et retenti.

ANC. FR. Et s'oï ces cloquers bondir.

Roman du comte de Poitiers, v. 906.

CAT. Bonir.

 

Bondon, s. m., bonde, bondon.

Li vaycel tro al bondon

Foron plen de vin bel e bon.

V. de S. Honorat.

Les vaisseaux furent pleins de vin beau et bon jusqu'à la bonde.

2. Bondonel, s. m., bouchon.

Lo bondonel destapa, e 'l n'a begut assatz.

Roman de Fierabras, v. 1339.

Il retire le bouchon, et il en a bu assez.

ANC. FR. Lo bondonel en oste, s'en a béu assés.

Roman de Fierabras en vers français.

 

Boral, Borrel, s. m., bagarre.

E no l'en te pro borals.

Rambaud de Vaqueiras: D'una dona.

Et la bagarre ne lui en tient pas profit.

A un tenen s'en moc borrel.

Pierre d'Auvergne: A vieil trobar.

Sur-le-champ il s'en émut bagarre.

2. Borola, s. f., brouillerie, sédition.

Magna differencia et borrolhis super facto monetae.

Tit. de 1494. Hist. de Nîmes, t. IV, pr., p. 59.

Et mot d'autres que devien esser en aquesta borola.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 185.

Et plusieurs autres qui devaient être dans cette sédition.

 

Borc, s. m., lat. burgus, bourg.

Voyez Leibnitz, p. 54; Salverte, t. II, p. 243; Abrahams, Diss. sur le

Brut, p. 25.

La universitat del dic borg ne quitam.

Tit. de 1385. DOAT, t. CXXXII, fol. 57.

Nous en quittons la communauté dudit bourg.

Castels et borcs fortz que avia en Peitieus.

V. de Bertrand de Born.

Châteaux et bourgs fortifiés qu'il avait en Poitou.

ANC. CAT. Borc. ESP. Burgo. IT. Borgo.

(N. E. De borc, borg, bourg, Burg, burgus, Burgos, Bourgogne, Burgunya, Borgoña; de chastel &c. Chastelongne, Cathalunya.)

2. Borget, s. m., petit bourg.

Fo de l'evescat de Gavaudan, d'un borget que a nom l'Espero.

V. de Perdigon.

Il fut de l'évêché de Gévaudan, d'un petit bourg qui a nom l'Éperon.

3. Borges, Borzes, s. m., bourgeois, habitant du bourg.

Que de joglar s'es faitz borges.

Le moine de Montaudon: Pus Peire.

Qui de jongleur s'est fait bourgeois.

Se far borgues. Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 477.

Se faire bourgeois.

Els borzes de Toloza e la cominaltatz.

Guillaume de Tudela.

Les bourgeois de Toulouse et la communauté.

ANC. FR. Ja en cele cité borgeis ne remaindra.

Roman de Rou, v. 3448.

ESP. Burges. IT. Borghese.

4. Borzesa, s. f., bourgeoise.

Enamoret se d'una borzesa sa vezina.

V. d'Aimeri de Peguilain.

Il s'amouracha d'une bourgeoise sa voisine.

5. Borguesia, s. f., bourgeoisie.

Seran tingudz de se far borgues et payar lo dreit de borguesia.

Ord. des R. de Fr., 1462, t. XV, p. 477.

Ils seront tenus de se faire bourgeois et de payer le droit de bourgeoisie.

Franquesas et libertatz de borguesia.

Tit. de 1330, à Bordeaux. Bibl. Monteil.

Franchises et libertés de bourgeoisie.

IT. Borghesia.

 

Borda, s. f., bourde, menterie, jactance.

Si cuio far tener per pros e per valens per lor bordas e per lor vantatz.

La seconda manieira es de fol estranh que recomta bordas e

fulhia.

Liv. de Sydrac, fol. 40 et 103.

Ils pensent se faire tenir pour preux et pour vaillants par leurs bourdes et par leurs vanteries.

La seconde manière est du fou étrange qui raconte bourdes et folie.

ANC. FR. Tel borde ne fu mès oïe...

Je sai bien conoistre tes bordes,

Et tes lobes et tes falordes.

Roman du Renart, t. 1, p. 223; et t. II, p. 260.

 

Borda, s. m., angl.-sax. bord, maison, cabane, métairie. 

(N. E. Se usa bastante en el Pirineo.)

Le Monasticum anglicum, t. 1, p. 37, rapporte un ancien titre où on lit:

Cum XVIII servis et XVI villanis et X bordis cum LX acris prati.

Un titre de 1219, au registre de Carcassonne, porte:

Et ibidem scilicet in strata fiet borda communis ad levandum pedagium.

Guillaume de Jumiéges emploie bordellus pour maison, etc.

Voyez Du Cange, Observ. sur Joinville, p. 63.

Nul temps no gazanhei castel,

Borda ni mas.

B. Gaucelm de Beziers: A penas.

En aucun temps je ne gagnai château, métairie ni maison.

Ni an mayo ni borda on pogues albergar.

Izarn: Diguas me tu.

Et n'ont maison ni cabane où tu pusses loger.

ANC. FR. N'ia meson ne borde ne mesnil.

Roman de Garin. Du Cange, t. I, col. 1237.

L'un ot ung trou et l'autre ot une borde

Pour demorer.

Déposition de Richard II.

ANC. CAT. Borda.

2. Boria, s. f., basse lat. boria, borie, métairie.

Aquela boria ab totz sos dregs... En la dicha boria et els avant digs campmas e terras et prats, etc.

Tit. de 1275, Bib. du R., F. de Villevieille.

Cette borie avec tous ses droits... Dans ladite borie et aux susdits champs et terres et prés, etc.

ANC. FR. Pour aller devers leurs bories ou maisons.

Lett. de rém., 1456. Carpentier, t. 1, col. 195.

3. Bordaria, s. f., borderie, petite métairie, petite maison de campagne.

Autra bordaria que s te ab, etc.

Tit. de 1194. DOAT, t. CXIV, fol. 188.

Autre métairie qui se tient avec, etc.

Confronta se ab la bordaria del Vilar.

Tit. de 1272. Arch. du Roy., J. 4.

Se confronte avec la borderie du Vilar.

Ni en ortz, ni en mas, ni en capmas, ni en bordarias.

Tit. de 1231. DOAT, t. CXXIV, p. 163.

Ni en jardins, ni en maisons, ni en champs, ni en borderies.

4. Bordoles, s. f., hangar, maisonnette.

Volgues cambiar so moli qu'el pogues far burquier o bordoles.

Tit. de 1230. Arch. du Roy., J. 307.

Voulût changer son moulin pour qu'il pût en faire étable ou hangar.

5. Bordil, s. m., métairie, ferme.

La sal... als usatges de sa mayo e de son bestiari et de son bordil.

Tit. du XIVe sièc. DOAT, t. LXXXVIII, fol. 148.

Le sel... aux usages de sa maison et de son bétail et de sa métairie.

ANC. FR. Que n'i remist à eissilier

Bordel ne grange ne mostier.

B. de Sainte-Maure, Chr. de Norm., fol. 169.

6. Bordel, s. m., bordel, lieu de prostitution.

Mais volon tolre que lop no fan,

E mais mentir que tozas de bordel.

P. Cardinal: Totz temps.

Ils veulent plus ravir que ne font loups, et plus mentir que filles de bordel.

ANC. FR. Prisé, loué, fort estimé des filles

Par les bordeaux, et beau joueur de quilles.

C. Marot, t. II, p. 93.

CAT. Bordell. ESP. Burdel. IT. Bordello.

7. Bordelairia, s. f., bordelage, libertinage.

A joc de datz o en bordelairia.

B. Carbonel: Jean Fabre.

Au jeu de dés ou en libertinage.

8. Bordelier, adj., débauché, libertin.

Substantiv.

Antan fez coblas d'una bordeliera

Ser Aimerics, e s'en det alegransa.

H. de S.-Cyr: Antan fez.

Jadis sire Aimeri fit des couplets sur une prostituée, et il s'en donna allégresse.

ANC. FR. Car nule fame bordeliere

Ne fu de si male maniere.

Fabl. et cont. anc., t. III, p. 237.

Li autre en seront diffamé,

Ribaud et bordelier clamé.

Roman de la Rose, v. 20964.

IT. Bordelliere.

9. Bort, s. m., bâtard, parasite.

E qui l'apel de dreit bort,

Lau que la lenga l'arap,

Que mais fols motz no ill escap.

Rambaud d'Orange: Ben s'eschai.

Et qui l'appelle directement bâtard, j'approuve qu'il lui arrache la langue,

pour qu'il ne lui échappe plus mot fou.

Adjectiv. Si naysho rams d'autras partidas que dels uelhs de la vit, tantost si devo rumpre, quar so bortz et inutils.

Es planta borda e no fructuosa.

Eluc. de las propr., fol. 225 et 226.

Si naissent des rameaux d'autres parties que des yeux de la vigne,

aussitôt ils se doivent rompre, car ils sont parasites et inutiles.

Est plante stérile et infructueuse.

Jois e solatz d'autra m par fals e bortz,

C'una de pretz ab lieis no i s pot egar.

A. Daniel: Sol sui que.

Plaisir et allégresse d'une autre me paraît fou et bâtard, vu qu'aucune ne se peut égaler à elle en mérite.

Un titre du 29 août 1379, rapporté dans l' Histoire du Rouergue, par M. Gaujal, t. I, p. 448, nomme le bâtard d'Armagnac le bort de Savoie, le bort de Berulh, le bort de Mont-Lezun, etc. 

CAT. Bord. ESP. Borde. (bastardo) (chap. Bort o bord, borts o bords, borda, bordes.)

 

Bordo, s. m., bourdon, bâton de pèlerin.

Can pres romieus ab bordos.

Bertrand de Born: Be m platz.

Quand il prit pèlerins avec bourdons.

Prengua tost un bordo,

E pas la mar.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 23.

Qu'il prenne tôt un bourdon, et qu'il passe la mer.

ANC. FR. Escrespe et bordon prent.

Roman du Renart, t. II, p. 133.

ESP. Bordón. PORT. Bordão. IT. Bordone.

- Lance, pique.

Am nafras mortals de bordon.

V. de S. Honorat.

Avec blessures mortelles de pique.

Quar Frances sabon grans colps dar

Et albirar ab lor bordon.

Le Comte de Foix: Mas qui a.

Car les Français savent donner de grands coups et viser avec leur lance.

ANC. FR. De son bordon qui est ferrez

Li a touz perciez les costez.

Roman du Renart, t. II, p. 165.

Jamais Maugis hermite ne se porta si vaillamment à tout son bordon contre les Sarrasins.

Rabelais, liv. I, ch. 27.

 

Bordos, s. m., vers.

Bordos es una part de rima que al mays conte XII sillabas.

Hom pot de cascun d'aquestz bordos de XII sillabas far dos bordos.

Leys d'amors, fol. 13 et 16.

Le vers est une partie de rime qui contient au plus douze syllabes.

De chacun de ces vers de douze syllabes on peut faire deux vers.

Le Dictionnaire de l'Académie espagnole définit ainsi bordón:

“Verso quebrado que se repite al fin de cada copla, intercalaris versus.”

2. Bordonet, s. m., petit vers.

Bordonetz de quatre sillabas.

Leys d'amors, fol. 17.

Petits vers de quatre syllabes.

 

Boreas, s. m., lat. boreas, Borée.

Boreas es quart vens.

Eluc. de las propr., fol. 134.

Borée est le quatrième vent.

ESP. PORT. Boreas. IT. Borea.

2. Boreal, adj., lat. borealis, de Borée.

Vent boreal, qui es freg e sec.

Eluc. de las propr., fol. 15.

Vent de Borée, qui est froid et sec.

ESP. PORT. (chap.) Boreal. IT. Boreale.

3. Yperboreal, adj., lat. yperborealis, hyperboréen.

Deves mons yperboreals.

Eluc. de las propr., fol. 134.

Vers les monts hyperboréens.

 

Borel, s. m., bourreau.

Batut per lo borel.

Arbre de Batalhas, fol. 215.

Battu par le bourreau.

ANC. FR. Par le bourel eurent les testes couppées.

Monstrelet, t. I, fol. 76.

ANC. ESP. Borrero. (MOD. Verdugo)

 

Borllei, s. m., appareil, faste.

Lo duc acampet gran host e gran borllei.

V. de S. Honorat.

Le duc rassembla une grande armée et grand appareil.

 

Born, s. m., bord.

Loc. Cant lo senh de cossolat aura sonat de born en born.

Tit. de 1475. Ville de Bergerac.

Quand la cloche du consulat aura sonné de bord à bord (à toute volée).

 

Borra, s. f., bourre.

Borra de seda non paga ren.

Tit. du XIIIe sièc. DOAT, t. LI, fol. 162.

Bourre de soie ne paie rien.

CAT. ESP. PORT. IT. Borra.

2. Borrot, s. m., bourre.

Que auze mesclar ab la ceda, que 'l sera baylada per obrar, autras costas ni autres borrots. Cartulaire de Montpellier, fol. 193.

Qui ose mêler avec la soie, qui lui sera fournie pour travailler, autres remplissages ni autres bourres.

 

Borrage, s. f., lat. borago, bourrache.

Borrage es cauda et humida... Ab suc de borrage. 

Eluc. de las propr., fol. 201 et 183.

Bourrache est chaude et humide... Avec suc de bourrache.

ANC. CAT. Boraja. ESP. Borraja. PORT. Borragem. IT. Borragine.

(chapurriau: la borraina es calenta y humida … en suc de borraina; borraines. Vore crespell, crespells.)

 

Borras, s. m., bouras, sorte d'étoffe grossière.

Pueis no vesti nul drap de li,

Enans porti I borras dur.

V. de S. Alexis.

Depuis je ne revêtis nul drap de lin, mais je porte un bouras dur.

ANC. FR. Combien que tel vest robe de bourras.

Eustache Deschamps, p. 17.

CAT. Borras. (chap. borrassa, borrasses; borrasseta, borrassetes.)

 

Borrel, s. m., bourrelet.

Portatz li, bel' amia,

En la ma lo miralh,

Per remirar si falh

Corda, borrel ni benda

On calha far esmenda.

Amanieu des Escas: En aquel mes.

Portez-lui, belle amie, le miroir en la main, pour examiner s'il manque corde, bourrelet ni bandeau où il faille faire correction.

 

Borsa, s. f., bourse.

Voyez Aldrete, p. 363; Leibnitz, p. 122.

Portatz la borsa plena.

G. Figueiras: Sirventes vuelh.

Vous portez la bourse pleine.

Bella borsa, bella centura.

Un troubadour anonyme: Senior vos que.

Belle bourse, belle ceinture.

ANC. FR. Maiz quant chescun muigne fet borse,

Li comuns bien tant en reborse.

Roman de Rou, v. 10679.

ESP. PORT. Bolsa. IT. Borsa. (chap. bossa)

- Partie du corps.

Los budels cazo en las borsas.

Eluc. de las propr., fol. 99.

Les boyaux tombent dans les bourses.

2. Borsel, s. m., gousset, bourset.

Vos mi pagatz d'autrui borsel.

Cercamons: Car vei.

Vous me payez du gousset d'autrui.

 

Borsedura, s. f., froissement.

Si vostr' auzel, per borsedura,

N'a cais fraita la pena dura.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Si votre oiseau en a, par froissement, la penne dure quasi brisée.

 

Bosc, s. m., goth. busch, bois, forêt.

Voyez Aldrete, p. 361; Mayans, t. II, p. 224.

Flama art lo bosc. Trad. de Bède, fol. 54.

La flamme brûle le bois.

Vas un bosc espes

Que dura ben XX legas grans.

Roman de Jaufre, fol. 100.

Vers un bois épais qui dure bien vingt grandes lieues.

ANC. FR. Li rois fu du bos repairiès.

Marie de France, t. 1, p. 226.

Que nous faisons

En ces bos quatre embuscemens.

Roman du Renart, t. IV, p. 365.

ESP. PORT. Bosque. IT. Bosco. (chap. Bosque, bosques.)

Tomás Bosque; ESP. PORT. Bosque. IT. Bosco. (chap. Bosque, bosques.)

2. Bosquet, s. m., bosquet, petit bois.

Ver diminitiu son boscz, bosquetz.

Leys d'amors, fol. 69.

Les vrais diminutifs sont bois, bosquets.

ESP. Bosquete (bosquecito, bosquecillo). IT. Boschetto. (chap. Bosquet, bosquets.)

3. Buguet, s. m., petit bois.

De la via que te vas lo buguet.

Tit. de 1271. DOAT, t. CXLVI, fol. 148.

De la voie qui tient vers le petit bois.

4. Boscal, s. m., forêt, bois.

Son XXV M latz lo boscal.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 10.

Ils sont vingt-cinq mille à côté de la forêt.

5. Bosquina, s. f., forêt, bois.

E quan son deysendut, pueyan per la bosquina,

Venon s'en a la balma.

V. de S. Honorat.

Et quand ils sont descendus, montant par la forêt, ils s'en viennent à la baume.

6. Boscatge, s. m., bocage, forêt.

Doussa votz pel boscatge

Aug dels auzelhs enamoratz.

Giraud de Borneil: No puesc sofrir.

J'entends par le bocage la douce voix des oiseaux amoureux.

Falgueira qu'es en boscatge. (chap. falaguera que está al bosque.)

Deudes de Prades, Auz. cass.

La fougère qui est dans la forêt.

ANC. FR. Li paisan et li vilain,

Cil del boscage et cil del plain.

Roman de Rou, v. 5980.

Tant ont erré par le boschage

Qu'il sont venu à l'hermitage.

Roman du Renart, t. II, p. 130.

ESP. Boscage (boscaje). IT. Boscaglia.

7. Boisson, s. m., buisson, haie.

Quan vey florir pratz et boissos.

E. Cairel: Mout mi platz.

Quand je vois fleurir prés et buissons.

La blava flor que nais per los boissos.

B. de Ventadour: Belhs Monruelhs.

La fleur bleue qui naît parmi les buissons.

Robe o boysho es espes ajustamens de spinas et de semlans rams.

Eluc. de las propr., fol. 221.

Ronce ou buisson est un épais rapprochement d'épines ou de semblables rameaux.

ANC. FR. Elles vindrent se mettre dedans un gros boisson qui estoit tout joignant le grand chemin, et de qui l'espaisseur rendoit en tout temps un agréable séjour. Durfé, Astrée.

8. Boyssada, s. f., forêt, bois.

Aissi prop de la boyssada. Philomena.

Ici près de la forêt.

IT. Boscata.

9. Busca, s. f., bûche, morceau de bois, fêtu.

Vezon la busca en l'autrui huelh. V. et Vert., fol. 69.

Ils voient le fêtu dans l'oeil d'autrui.

Tu es aquel que ve la busca el autrui olh.

(ESP. Tú eres aquel que ve la paja en el ojo ajeno.)

Trad. de la règle de S. Benoît, fol. 4.

Tu es celui qui voit le fêtu en l'oeil d'autrui.

(Cha. Tú eres aquell que veu la palla al ull del atre.)

ANC. IT. Busca. IT. MOD. Busco.

10. Busqueta, s. f., bûchette, petite bûche, fêtu.

Al sol veiras una busqueta.

Trad. d'un Évangile apocryphe.

Tu verras à terre une bûchette.

ANC. FR. Et rompu du tout la bûchette;

D'espérance je n'en ai plus.

Remi Belleau, t. II, p. 136.

IT. Buschetta.

11. Boscos, adj., boisé, boiseux, couvert de bois.

Que fara l'islla de Lerins?

Ar tornara gasta e boscosa.

V. de S. Honorat.

Que fera l'île de Lérins? maintenant elle redeviendra déserte et boisée.

IT. (ESP.) Boscoso. (chap. boscós)

12. Emboscar, v., embusquer, enfoncer dans le bois.

X melia Sarrazis fetz els bruels enboscar.

Roman de Fierabras, v. 3065.

Il fit embusquer dans les bois dix mille Sarrasins.

Los a totz emboscatz en un defes.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 74.

Il les a tous embusqués dans un bois.

Part. pas. Vi un carrairon que tenc

Ves un bosc espes e foillut...

E cant se fon ben emboscatz.

Roman de Jaufre, fol. 59.

Il vit un sentier qu'il suivit vers un bois épais et feuillu... et quand il se fut bien enfoncé dans le bois.

Veus ayssi dos cavals, correns et abrivatz,

E prendetz lo bausa que lay es enboscatz.

Roman de Fierabras, v. 1672.

Voici deux chevaux courants et prompts, et prenez le bauçant qui est là enfoncé dans le bois.

ANC. FR. Lors s'enbuissent en le foriest.

Roman du Renart, t. IV, p. 365.

ESP. Emboscar. PORT. Embuscar. IT. Imboscare. (chap. emboscá, emboscás, yo me embosco, tú te embosques, Tomás Bosque se embosque, embosquem o emboscam, embosquéu o emboscáu, embosquen.)

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL: ANTROPÒLEG I ESCRIPTOR

13. Deboscar, v., débusquer, éloigner du bois.

Li paya si deboscan fors dels brulhetz ramatz.

Roman de Fierabras, v. 3148.

Les païens se débusquent hors des bois feuillus.

ANC. FR.

Vus, ki serrez muscez, si vus débuscherez.

Roman de Horn, fol. 18.

14. Deboissar, v., ôter du bois, dégrossir, représenter, sculpter.

Cals qu'el debois ni l'entalh,

Deboissar lo pot d'aital talh,

Ses pel, ses carn e ses color

E ses joven e ses vigor.

Garins d'Apchier: Mos cominals. Var.

Qui que ce soit qui le dégrossisse et le taille, il le peut dégrossir de telle façon, sans peau, sans chair et sans couleur et sans jeunesse et sans vigueur.

Part. pas. Et de l'autra part es d'aital faiso coma es aissi deboissat.

Tarif des monnaies en provençal.

Et, de l'autre côté, il est de telle forme comme il est ici représenté.

 

Bossa, s. f., bosse, tumeur.

Camel ha bossa sobr' el dors.

Eluc. de las propr., fol. 241.

Chameau a bosse sur le dos.

El ventre redon coma bossa.

P. Cardinal: D'Esteve.

Le ventre rond comme bosse.

Car el nais entorn los ors

E fai gran bossa.

Deudes de Prades, Auz. cass.

Car il naît entre les orteils et fait grande tumeur.

ANC. FR. Un Nabis ou un Catilina qui n'estoient pas tant citoyens que bosses et pestes d'une cité.

Amyot, trad. de Plutarque. Morales, t. III, p. 149.

IT. Bozza. (chap. bossa, gaburro, tumor)

2. Bosseta, s. f., bossette.

Bossetas de las bridas. Tit. de 1535. DOAT, t. CIV, fol. 321.

Bossettes des brides.

IT. Bozzetta.

3. Bossat, adj., bosselé, gonflé, bossué.

Fon per la cara bossatz

De grans bossas meravilosas.

Roman de Jaufre, fol. 27.

Il fut bossué par la figure de grandes bosses étonnantes. 

Don so bossatz li sementeri.

Un troubadour anonyme: Dieus vos salve.

Dont les cimetières sont bossués.

ANC. FR.

Et que des corps meurtris une pile dressée

Laisse éternellement la campagne bossée.

R. Garnier, la Porcie, act. I, sc. I.

 

Bossel, s. m., bosse, bossel, sorte de mesure.

E plen bossel de vi.

Roman de Fierabras, v. 2973.

Et plein bossel de vin.

ANC. FR. Apres a fet ou boissel prendre...

Qu'il empruntout itel mesure.

Seconde trad. du Chastoiement, conte 27.

Et un boucel de vin o de claré.

Roman de Gerard de Vienne, Bekker, v. 2611.

 

Bossos, s. m., bélier, machine de guerre.

Trauquon murs ab bossos.

Rambaud de Vaqueiras: Truan mala.

Ils percent les murs avec les béliers.

Es lo bossos tendutz,

Que es be loncs e ferratz e adreitz e agutz.

Guillaume de Tudela.

Le bélier, qui est bien long et ferré et droit et pointu, est tendu.

 

Bota, s. f., du saxon butte, barrique.

Per regardar las botas en las quals porton ayga.

Cartulaire de Montpellier, in fine.

Pour regarder les barriques dans lesquelles ils portent eau.

D'aquesta aygua fazem umplir grans conquas ho botas.

Lett. de Preste Jean à Frédéric, fol. 40.

De cette eau nous faisons remplir grandes cuves ou barriques.

CAT. ESP. Bota. IT. Botte. (chap. Bot, bots; carretell, carretells; barrica, barriques.)

2. Bota, s. f., botte.

Leva 'l braier, tira la bota.

Roman de Flamenca, fol. 22.

Lève le brayer, tire la botte.

CAT. ESP. (bota) PORT. Botta.

3. Botelha, s. f., bouteille.

Saumada de botelhas dona I botelha.

Cartulaire de Montpellier, fol. 106.

Charge de bouteilles donne une bouteille.

CAT. (Veure ampolla) ESP. Botella. PORT. Botelha. IT. Bottiglia.

4. Boteillier, s. m., échanson, bouteiller.

Ab tant Lucas lo boteilliers

Venc ab una copa d'aur fin

Denant lo rei plena de vin.

Roman de Jaufre, fol. 116.

En même temps l' échanson Lucas vint devant le roi avec une coupe d'or fin pleine de vin.

Aondara quatre pas son despensiers,

Dos ples enaps de vi sos botelhiers.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 21.

Son intendant fournira quatre pains, son échanson deux coupes pleines de vin.

(N. E. Vore les ordonacions del rey Pere IV d' Aragó

Lo botelher del rey Faraon.

Hist. abr. de la Bible, fol. 14.

L' échanson du roi Pharaon.

ANC. ESP. Boteller. ESP. MOD. Botillero. IT. Bottigliere. (chap. Botellé, botellés; bodegué, bodegués.)

 

Botar, Boutar, Butar, v., mettre, pousser, heurter.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Consec lo prince en sa rota,

Joyosa dintz lo cors li bota.

V. de S. Honorat.

Il poursuit le prince en sa déroute, lui met joyeuse dans le corps.

Lo seti y an boutat.

Chronique des Albigeois, col. 46.

Ils y ont mis le siége.

L'uns l'empenh, l'autre lo bota.

P. Cardinal: Una cieutat.

L'un le frappe, l'autre le pousse.

Issic vezer qui butava la porta.

Trad. des Actes des Apôtres, chap. 12.

Il sortit voir qui poussait la porte.

- Pousser, croître.

Car ja aug dir que m van botan

Canetas.

R. Vidal de Bezaudun: En aquel.

Car déjà j'entends dire que les cheveux blancs me vont poussant.

ANC. FR. Por ce te lo que hors le boutes...

Car jonesce boute homme et feme

En tous peris de cors et d'ame.

Roman de la Rose, v. 4627 et 4449.

En un trou de tarière li boutent erramment 

Les deux pols.

Roman de Berte, p. 127.

Et des espaules l'a buté....

Et ki bone novele aporte

Séurement bute à la porte.

Roman de Rou, v. 5786 et 10070.

CAT. ESP. PORT. Botar. IT. Buttare. (chap. botá foc, per ejemple.)

2. Debotar, v., rejeter, repousser.

Anavo lo tug debotan. V. de S. Alexis.

Tous allaient le repoussant.

ANC. CAT. Debotar.

3. Debotamen, s. m., expulsion, rejet.

La dicha somma... emplegar al debotamen de las dichas gens d'armas.

Tit. de 1424. Hist. de Lang., t. IV, pr., col. 423.

Ladite somme... employer à l' expulsion desdits gens d'armes.

4. Rebotar, v., repousser, rebuter.

Sa electio, laqual lo papa rebotet.

Part. pas. Lo coms de Montfort esaget a gitar de Tholosa lo comte, mas fo rebotat.

Cat. dels apost. de Roma, fol. 206 et 175.

Son élection, laquelle le pape repoussa.

Le comte de Montfort essaya de chasser de Toulouse le comte, mais il fut repoussé.

CAT. Rebotar (MOD. rebutjar). IT. Ributtare. (ESP. Rechazar; chap. rechassá)

5. Embotir, v. garnir, enchâsser.

Part. pas. E 'l sencha issamen

Embotida d'aur e d'argen.

V. de S. Alexis.

Et la ceinture également garnie d'or et d'argent.

CAT. Embotir. IT. Imbottire.

 

Botiga, s. f., boutique.

Los mercadiers de convencions que tenon botigas.

Tit. de 1314. Hist. de Nîmes, t. II, pr., p. 17.

Les marchands de foires qui tiennent boutiques.

Dins l'alberc o la botiga.

Cartulaire de Montpellier, fol. 39.

Dans la demeure ou la boutique.

CAT. Botiga. ESP. PORT. Botica. IT. Bottega. (chap. Botiga, botigues; tenda, tendes. Botica del llauradó)

 

Botoisar, v., raser, tondre.

Los pels li botoisa e 'l col,

E fai 'l corona gran e larga.

Part. pas. Guillems es a vespras vengutz

Fort botoisatz et aut tondutz.

Roman de Flamenca, fol. 62 et 65.

Lui rase les cheveux et le cou, et lui fait couronne grande et large.

Guillaume est venu à vêpres très rasé et haut tondu.

 

Botola, s. f., tumeur, tubercule.

D'alcunas botolas que nayssho en alqus aybres pres de mar, quan, per virtut de la freior de l'aiga, aquelas botolas se restrenho.

Alcunas botolas cum de razim.

Eluc. de las propr., fol. 25 et 203.

De quelques tubercules qui naissent en quelques arbres près de la mer, quand, par vertu de la fraîcheur de l'eau, ces tubercules se resserrent.

Quelques tubercules comme de raisin.

 

Boton, s. m., bouton d'habillement.

Voyez Muratori, Diss. 33.

Que puescan portar botons d'argent blanc.

Statuts de Montpellier du XIIIe siècle.

Qui puissent porter boutons d'argent blanc.

Anel e boto de mier aur fi.

Roman de Gerard de Rossillon, fol. 37.

Anneau et bouton de pur or fin.

- Bouton, bourgeon. 

S'espandig la folha e la flors dels botos.

Guillaume de Tudela.

La feuille et la fleur des boutons s'épanouit.

Ayssi los leva e de randon,

Com fera un petit boton.

V. de S. Honorat. 

Il les lève ainsi et d'un trait, comme il ferait un petit bouton.

Nég. expl. Quar si ses fe be fasia,

Un boto no li valria.

Brev. d'amor, fol. 62.

Car s'il faisait bien sans la foi, cela ne lui vaudrait un bouton.

Mas lo sieus fays no m peza un boto.

Guillaume de S.-Didier: Pus fin' amors.

Mais le sien faix ne me pèse un bouton.

ANC. FR. Mais l'amors d'un bergeron

Certes ne vaut un boton.

Le Roi de Navarre, chanson 40.

Ne me sot respondre un boton.

Roman du Renart, t. III, p. 51.

CAT. Botó. ESP. Botón. PORT. Botão. IT. Bottone. (chap. Botó, botons.)

Pajaritos ere Salvador Benítez, de Valderrobres.

2. Botonadura, s .f., garniture de boutons.

Cosut ab botonadura... Senes botonadura.

Tit. de 1343. DOAT, t. CIII, fol. 266.

Cousu avec boutons... Sans boutons.

(chap. Cusit en botons... Sense botons.)

ESP. Botonadura. IT. Bottonatura.

3. Botonar, v., boutonner, bourgeonner, germer. (chap. brostá)

Pos lo prims verjans botona,

De que nays lo frug e 'l fuelh.

P. Raimond de Toulouse: Pos lo prims.

Puisque le printanier verger boutonne, de quoi naît le fruit et la feuille.

Fig. Al cor mi botona

Tals un' amistatz.

Giraud de Borneil: La flor.

Une telle amitié me bourgeonne au coeur.

CAT. Botonar.

4. Abotonar, v., boutonner, germer.

Ad aquo es ben parven

Quals volers y abotona.

P. Cardinal: L'arcivesque.

A cela il est bien évident quel vouloir y germe.

ESP. Abotonar. PORT. Abotoar. IT. Abbottonare. (chap. Brostá, llansá, rechitá.)

5. Desenbotonar, v., déboutonner.

Els vestirs an naffratz

E descadenatz

E desenbotonatz.

P. Basc: Ab greu cossire.

Ils ont déchiré et défait et déboutonné les vêtements.

ESP. Desabotonar. PORT. Desabotoar. IT. Sbottonare. (chap. Desbotoná o desabotoná: desbotono, desbotones, desbotone, desbotonem o desbotonam, desbotonéu o desbotonáu, desbotonen; desbotonat, desbotonats, desbotonada, desbotonades; yo desbotonaré; yo desbotonaría; si yo me desbotonara.)

 

Boula, s. f., mensonge, fraude.

Si monge nier vol Dieus que sian sal

Per pro manjar ni per femnas tenir,

Ni monge blanc per boulas a mentir.

Raimond de Castelnau: Mon sirventes.

Si Dieu veut que les moines noirs soient sauvés pour manger beaucoup et pour tenir des femmes, et les moines blancs pour fraudes à mentir.

ANC. FR. Bologne aprent boule à boleur.

Fabl. et cont. anc. t. 1, p. 307.

Tant sait de boule li boulerres...

Par son barat et par sa boule.

Les Miracles de la Vierge. Carpentier, t. I, col. 613.

ESP. Bola. (chap. Bola, boles : mentira, mentires : fraude, fraudes.)

 

Bov, Buou, s. m., lat. bovem, boeuf.

Can cassava lebre ab lo bov.

A. Daniel: Amors e joi.

Lorsque je chassais le lièvre avec le boeuf.

Mais amatz dos buous et un araire

A Montferrat.

E. Cairels: Pus chai.

Vous aimez mieux deux boeufs et une araire à Montferrat.

ANC. FR. Bien i entrast un pié de bof.

Roman du Renart, t. I, p. 109.

Oil de boef l'ai oï nomer.

Roman de Rou, v. 10837.

CAT. Bov. ANC. ESP. Boy (: boyero). ESP. MOD. Buey. (chap. Bou, bous; buey, bueys.)

el toro sabe cuando la vaca está lista

PORT. Boi. IT. Bove. (chap. bou : toro; buey)

2. Boacca, s. f., boeuf femelle.

Vacca es dita quays boacca.

Eluc. de las propr., fol. 260.

Vache est dite presque boeuf femelle.

3. Bovin, adj., lat. bovinus, de boeuf.

Bestias bovinas.

Tit. de 1299. DOAT. t. CXLIX, fol. 28.

Bêtes bovines.

Carns bovinas et caprinas.

Corns bovis.

Eluc. de las prop., fol. 232 et 240.

Chairs de boeuf et de chèvre.

Cornes de boeuf.

Malautia bovina, per so quar motas veguadas endeve als buous.

Trad. d'Albucasis, fol. 48.

Maladie bovine, parce que souventes fois elle arrive aux boeufs.

ANC. FR. La charge de garder le bestail bovin.

Lett. de rém., 1470. Carpentier, t. 1, col. 612.

CAT. Bovi. ESP. IT. Bovino. (chap. boví o bovino, bovins, bovina, bovines.)

4. Bovier, Boveir, Boyer, s. m., bouvier. (N. E. apellido Bouvier)

Mas eras, qui vai premiers

Penre los buous e 'ls boviers,

Dizon que sap mais valer.

Cadenet: Aitals cum.

Mais maintenant, qui va le premier prendre les boeufs et les bouviers, ils disent qu'il sait mieux valoir.

Belh m'es quan vey que boyer e pastor

Van si marrit qu'us no sap vas on s'an.

B. Arnaud de Montcuc: Ancmais.

Il m'est beau quand je vois que les bouviers et les pâtres vont si tristes que nul ne sait vers où il va.

CAT. Bover. ESP. Boyero. PORT. Boieiro. IT. Boaro. (chap. Bové, bovés, bovera, boveres; pastó de bous o bueys.)

5. Boiera, s. f., bouvière.

Laqual era boiera e de petit linhatge.

Cat. des apost. de Roma, fol. 160.

Laquelle était bouvière et de petit lignage.

6. Boacier, s. m., vendeurs de chair de boeuf.

Mazelliers aion V rutlos, so es assaber, I boacier, dos motoniers, I porquacier et I peychoniers. (N. E. rutlos : rodolí, rodolins, redolí, redolins: bolas para votar.)

Cartulaire de Montpellier, fol. 45.

Que les bouchers aient cinq votes, c'est à savoir, un les vendeurs de chair de boeuf, deux les vendeurs de mouton, un les vendeurs de porc et un les poissonniers.

7. Bootes, s. m., lat. bootès, le bouvier, constellation.

Dalfis, signes e bootes

E sageta e pliades.

Brev. d'amor, fol. 37.

Le dauphin, le signe et le bouvier et la sajette et les pléiades.

8. Boal, Boau, s. f., étable à boeufs.

Escuras e boals.

G. Riquier: Segon qu'ieu.

Écuries et étables à boeufs.

ESP. Boyera. IT. Bovile.

9. Boaria, s. f., étable à boeufs.

Ins en la boaria del comte.

Guillaume de Tudela.

Dans l'étable à boeufs du comte.

ANC. FR. En une leur boverie ou mestaerie.

Lett. de rém., 1457. Carpentier, t. 1, col. 608.

Vindrent en une boverie ou hostel appellée la Freideyre.

Lett. de rém. 1378. Carpentier, t. 1, col. 608.

10. Boada, s. f., boade, redevance au sujet des boeufs.

Boadam videlicet unam dietam de quolibet aratro bovis.

Tit. de 1271. Du Cange, t. I, col. 1207.

Sian quiti e franx de la boada.

Tit. de 1263. DOAT, t. XCI, fol. 246.

Soient quittes et francs de la boade.

(N. E. bouage: bovage o bovaje, impuesto sobre las juntas de bueyes, en Cataluña, para el Rey de Aragón. Bernardino Gómez Miedes: Jaime I.)

11. Boza, Buza, s. f., bouze, ordure, fiente de boeuf.

Mot seria gran offensa a Dieu, qui el calice de l'autar metria II bozas o autra plus vil ordura. V. et Vert., fol. 97.

Ce serait une très grande offense à Dieu, qui mettrait dans le calice de l'autel deux bouzes ou autre plus vile ordure.

Escaravatz que non toca negun temps a la flor, mas que se envelopa en la buza.

V. et Vert., 2e version.

Scarabée qui ne touche jamais à la fleur, mais qui s'enveloppe dans la bouze.

- Employée au chauffage.

Ardo una terra quays bituminoza, et boza.

Eluc. de las propr., fol. 170.

Ils brûlent une terre presque bitumineuse et de la bouze.

12. Bozinar, v., bâtir avec de la bouze, bousiller.

Fig. Pols, pos tot quant au romanssa,

Non sec razo, mas bozina,

Car s'amor viu de rapina.

Marcabrus: Per savi 'l tenc.

Paul, puisqu'il romance tout ce qu'il entend, ne suit point la raison, mais il bousille, car son amour vit de rapine.

 

Boya, s. m., bubon. (ESP. buba, pústula, por la peste, etc.)

Gran dolor ai de tu, mesquin emperador Cezar, que yest plen de boyas e de mezellia.

E naysseron floyrons e boyhas en los homes et en las femnas d'Egypte.

Hist. abr. de la Bible, fol. 76 et 26.

J'ai grande douleur au sujet de toi, pauvre empereur César, de ce que tu es plein de bubons et de lèpre.

Et naquirent pustules et bubons aux hommes et aux femmes d'Égypte.

Peste