PAC, M-P (Pedro Arnal Cavero)

[mallar]. V. mallo.

mallo, mallar. Martillo grande en las herrerías. / lo mall, los malls /

Mallar. Martillar, golpear con cualquier objeto duro y pesado.
En geografía física, la roca vertical muy alta.
Los Mallos de Alquézar, de piedra caliza, tienen más de 70 m de altura; los Mallos de Riglos tienen otra geología más compleja 26.

[malmetedor]. V. malmetíu. / malmetedó : que dixe malmetre les coses, fés malbé.

malmetíu, malmetedor. La cosa echada a perder; la persona que tira, que dilapida, que desaprovecha las cosas, que no las cuida ni trata con esmero.

manchanza. Piojos (Fulano lleva manchanza). Usan la palabra todos los que creen más elegante y fina la sustitución de piojos por ella, no se refiere a ninguna otra clase de insectos parásitos del hombre sucio.

mandil. tela grande, fuerte, burda, de cáñamo, más ancha que las sábanas y que tiene empleo constante en las casas de labradores, para coger olivas, llevar paja, maíz, mies, etc. Aquí no se emplea la palabra para indicar delantal. / borrassa

mantudo, mantuda. Enfermizo, tristón, pensativo, preocupado. Se aplica, sobre todo, a los pollos y gallinas enfermos. No tiene aquí la significación de ‘friolero’ que señala el Sr. Borao. / manta, portá una manta /

mardano. El macho semental en el ganado de cerda. / mardá de les ovelles, borrego /

marguinazo. Margen, límites de una faja, cuatrón o demba, lleno de zarzas, arbustos, árboles, que hacen de seto vivo; margen alta, vestida, muy inclinada. / marge, margi

marinetas. Especie de calzoncillo blanco, de muletón o tela recia, que se lleva debajo del calzón en el traje montañés de hombre, de baturro, como dice la gente de ciudad. Va atado, atadas, mejor, por debajo de las rodillas, sujetando también las calcillas de estambre.

mascara. Mancha, tiznadura de hollín, de carbón, del fondo de sartenes, calderos, ollas, etc. / portes una mascara, t'has mascarat, yo me mascaro, tú te mascares, ell se mascare, mos mascarem, tos mascaréu, se mascaren; Mascaró

masito. El cordero grande, gordo, casi carnero.

[matacabras]. V. toscón.

maticals. Matorrales, sobre todo de arbustos de poco porte.

matrazo. Grandes piezas, troncos de grandes árboles dispuestos para enormes prensas de los tornos antiguos o molinos de aceite. Constituyen una gran máquina simple, una enorme palanca de primer género.

melampo. Melón en grado superlativo; inocentón; torpe, inconveniente en hablar; engreído.

melico. Ombligo. / melic, melics

melitroncha, melitroncho. La mujer descuidada, simple, desgarbada. Se usa rara vez en masculino y nunca en plural.

menancio. Simple, atrevido, osado en hablar, en pedir o decir alguna inconveniencia.

26. Se ha respetado el orden en el que Arnal presenta los datos relativos a mallo y mallar, a pesar de que resulta poco claro; el verbo y su definición estarían mejor tratados de manera independiente.
mialca. Yerba de gran y profunda raíz, que es plaga y daño en los sembrados,

mielga. / melca

mica. Nada, miaja, cosa. / una mica, un poc, un poquet, una miqueta

[michino, michina]. V. llamar a animales. / mixino : gat, mixinos : gats /

mielsa, mielsudo, mielsuda. Cachaza; cachazudo, cachazuda, el que no se apura ni tiene prisa por nada ni por nadie, calmudo.

[mielsudo, -a]. V. mielsa.

mindán. El hombre cachazudo, descuidado, desaseado, sanchopancesco... decidor de inconveniencias y de atrevimientos. Solo se usa en masculino, rara vez en plural.

mingala. Ocasión propicia (güena mingala t’has dejáu perder, ¿no has teníu mingala mejor que ahora?). Buena suerte; tener fortuna inesperada.

misache. Mozo, joven, hombre no viejo. Casi siempre se usa en sentido elogioso: ye un güen misache; ye un misache muy trebajador; si te casas con él, güen misache te llevas.

mistura. Centeno. No tiene otro significado; se aplica la palabra a la mies, al grano y a la planta. En algunos sitios, mezcla de trigo y centeno. Arre, burro, no te pares, / que aquí no venden centeno, / porque a mistura que cogen / la fan en pan de moreno (cantar popular). / mixture inglés, mezcla, mescla

mojón. Porción de pan con chocolate hecho; pan mojado, envuelto con chocolate semilíquido o pastoso. / cómete un mojón, moced

molimento. Monumento de Semana Santa en las iglesias. A parar, a’sparar o molimento, a poner, a quitar el monumento.

[monina, quirrina]. V. llamar a animales. Cabra.

monita. Hablar con gran facilidad y desparpajo; envolver a uno en razones y palabrería. Es, pues, distinto el significado que el que indica la Academia.

moregón, moregona. Adusto, enfadado, mala cara, poco hablador, muy serio, no comunicativo...

morgallo, morgalloso, morgallosa. Moco, mucosidad; mocoso, mocosa, que lleva moco.
Mocoso significa también pequeño, el joven, el mozalbete que quiere hombrear.
[morgalloso, morgallosa]. V. morgallo.

morguero. Lo que está muy sucio: pañuelo, traje, camisa, cara, pies, etc. Se refiere a ropas y a personas. / que lleva mugre /

morralleras. Los labios en que haya huellas, señales inequívocas de haber bebido vino. / morrera, morreres, de morro, morros tacats pel vi /

morriar a boira. Se dice que ya morrea a boira cuando la niebla empieza a subir por las riberas y por los llanos. / dorondón, niebla, boira, broma

mosquera. Sitio fresco; sombra en verano; sombra de un árbol frondoso. Se dice os machos ya s’en van ta mosquera, es decir, ya corren, ya marchan a la cuadra. / fresquera, fresca, fresqueta /

muergo. Planta parásita del trigo; mala yerba; tizón. / no es el muérdago , besque o vesque, visc o bisc /

[muertas]. V. panseñas.

muir. Ordeñar. / muñí /

nafra, nafrera. Herida más extensa que profunda. / tamé ñafra /
[nafrera]. V. nafra.

navesar. Pasar, correr, andar deprisa y a lo lejos del observador. Mialo por ande navesa ya, míralo por dónde va ya.

ne. Tráimene, dámene, dílene...

o, a, os, as. El, la, los, las. O carro, el carro; a brenda, la merienda; os críos, los niños; as zagalas, las niñas.

pacino. Terreno que mira al norte, sin sol en invierno; umbría. /  y dijo mi muger : me voy a tumbar al pacino / y se va tombá a Al Pacino /

paco. Margen (marguinazo), lindero de un campo, terreno en flanco con muchos arbustos y árboles, sobre todo robles, orientado al norte y, por tanto, con poco o nada de sol (pacino) en invierno.

pajuzo. Paja muy menuda, gualva que se moja, o se deja mojar para que se convierta en estiércol. / pallús /

palluza. Especie de cesto o canasto hecho con paja y mimbres para guardar el pan del día. Se suele tener en un extremo de las cadieras o bancos de las grandes cocinas de las casas fuertes montañesas, sobre todo en las que hay criados, jornaleros y pastores. A iche no le cogerán o pan d’a palluza, que es listo, vivo, previsor.

[pansas]. V. panseñas. / pansa, panses, raím sec /

panseñas. Olivas, aceitunas escaldadas, adobadas después de secas y muertas con sal, aceite y cenojo; olivas pansas. / olives maurades, pansides /

papís. Tonto, pazguato, bobalicón.

[par]. V. ta par d’astí, ta par d’allí.

parreta, figuera 27. Voltereta, cabriola.

pastura. Pienso cocido para los animales, generalmente para los cerdos; verduras, calabaza, patatas, mondaduras, remolacha, salvado, etc.

patantón, patantonizo. Simplón, patán (despectivo).

patantoniar, patantonizo 28. Hacer el tonto, el ineducado, el pesado, el inoportuno. El que interviene en conversaciones sin ser llamado; el desocupado, holgazán y atrevido.

27. Así consta en el Vocabulario y en Refranes. Puede tratarse de dos palabras, parreta y figuera, que el autor considera sinónimas. Apenas hay en los repertorios aragoneses datos de estas voces con la acepción aquí propuesta, aparte de las tomadas de Arnal Cavero; como locución (parreta figuera) se incluye en el diccionario de Andolz (s. v. parreta), con unas localizaciones en el Somontano de Huesca; sin embargo, los datos ofrecidos tanto para las palabras aisladas como para dicha locución son anómalos ya que en la traducción inversa aporta (s. v. cabriola), figuera (como tomada de Ballarín), parreta (en Alquézar) y parreta, figuera (en el Somontano de Huesca) y, por otro lado (s. v. voltereta) propone parreta-figuera (también de Ballarín; aunque en la primera edición, la de 1977, la situaba en el Somontano de Huesca) y parreta (en Alquézar); debe indicarse que en el Vocabulario de Benasque de Ballarín, al que remite, no constan dichas voces con el significado propuesto.

28. En Refranes elimina el adjetivo de esta entrada pero mantiene sin cambios la definición.

[patantonizo]. V. patantón y patantoniar.

patusca, a la. Juego con monedas o con almendras. El que tira con más tino y maestría suele llevarse la mayor ganancia.

[pech]. V. peches.
peches. Peces. Pech. Pez.

pened, peted. Piececito, diminutivo de pie; pie de niño. / peuet, pevet, peuets, pevets /

[pensamiento pensáu, ni]. V. ¡vágale!

perbullir. Empezar a hervir una cosa; hervir poco una cosa cualquiera.
petar. Está que peta, está muy gorda. / le dije a mi muger que estaba gorda

petar. No me peta, no me da la gana, no quiero.

[peted]. V. pened.

pial. Peal. / pial a Valjunquera : pel, pials : pels /

pialeta. Calcetín burdo, de cáñamo, lino o lana muy gruesa que se pone sobre la calcilla para que la abarca (y galocha de los pastores) sujete mejor el pie sin peligro de recibir daño por tierra, piedras, pinchos, etc.

pialuco. Especie de calcetín burdo, recio, fuerte, para llevar las albarcas mejor, o las galochas.

picar. Cavar. Tiene, además, la significación genérica que da la Academia. Aquí nadie sabe qué es cavar, aquí se pica, pero no se cava. / picá en un pic, pics; cavá en una cavegueta /

[picha]. V. pichar.

pichar, picháus. Orinar; orines. O vino está como picháu, es decir, caliente. / lo vi está com los pixats o pichats /

Picha, picheta. Miembro viril. / sigala, sigales, etc. /

[picháus]. V. pichar.

pichela. Jarro para vino de algo más de un litro. / pichella de aigua /

[picheta]. V. pichar.

piconero, piconera. El niño o la niña que pega fuertemente a otros niños; la persona mayor, especialmente mujer, que zahiere, molesta, compite, acusa y echa en cara, con ingenio e intención y oportunidad, ideas, frases y palabras en defensa propia y en ofensa y crítica de su interlocutor.

picueta. Viruela; huellas en la cara de haber tenido esa enfermedad.
/ pigota /

pigo. Calcetines, hilaturas de algodón con fibras blancas, negras y color crema (de color pigo). Se llama también gazpiáu.

pincho. Guapo mozo, bien vestido, presumido, matón, jactancioso. Va pincho, es un pincho.



pingued, cazar a. Poner una hormiga con alas (alaiga 29) en un cepo o con palito con liga (besque) para cazar pájaros. / cassá en visc /

pintapared. Pájaro de colores vistosos, insectívoro, aracnívoro, sobre todo. Aparece en días fríos recorriendo fachadas de las casas viejas con agujeros y grietas (rajas) en busca de pitanza. La gente dice cuando lo ve: pronto va a nevar, ya se vey por astí o pintapared.

pisto. Trago de vino. Echar unos güenos pistos, beber en abundancia.

piz, piz, tordoliz. Pan de Francia, la balanza; / pan de Aragón, güen costrón.
Dicho en juego de niños poniendo los puños de todos en una columna.

pizcas. Trozos de carne, tajadas, chuletas.

Pizqueta. Trozo, tajada pequeña, zaborreta.

[pizqueta]. V. pizcas.

ple. En el juego de pelota, el primer tanto que da el derecho a un bando a sacar.
Ganar el ple, hacer el saque todos los del bando que lo han ganado para poder sumar tantos.

plorar, ploro. Llorar; lloro. / v. plorá; plo, plos /

[ploro]. V. plorar, ploro.

pocha. Bolsillo, sea el que fuere, grande o pequeño, en la prenda que sea. / burchaca, burchaques; borchaca, borchaques /

pod. Piel que envuelve las verguetas con liga o vesque para la caza de pájaros. Todo, piel y verguetas envescadas, forman el pod.

polecón. Plaga en las habas. Ataca las hojas y tallos tiernos. Son manchas negras de millones de seres, insectos tal vez.

porpuz. Abubilla. / putput, puput, etc /

prenso. Pienso del ganado, especialmente de las caballerías de labor y carga (bajes).

presiego. Una clase de melocotón, blanco, amoscatelado que se abre fácilmente soltando, sin esfuerzo ni cuchillo, el hueso o semilla. / préssec, bresquilla; mullarero /

prusiano, prusiana. Hombre de cuidado; mujer poco recomendable.

puesto, quiesto. Podrido, querido (participios pasivos de poder, querer).

puncha. Punza 30, espina. Es más tonto que punchón de figuera, superlativo de tonto.

punchón de figuera. Aumentativo de tonto. 31.

puntarrón. Madero o maderos que hacen de puente para ganar una acequia.

[punza]. V. puncha.

putios. Un arbusto de tallo tierno y hoja abundante que comen bien, en primavera, el ganado cabrío y los conejos.

29. Así es como está corregido en Refranes y es la palabra que aparece en el propio Vocabulario; ponía aquí aliaga.

30. La cursiva en esta palabra no figura en el original; puncha se incluye en los vocabularios aragoneses y consta, sin marcas, en el diccionario académico; punza, en cambio, no se recoge en el DRAE y se ha localizado en Ejea y Huesca (Andolz).

31. El ejemplo se repite y en ambos casos ponía «se más tonto que punchón de figuera»; en Refranes sustituye la errata se por es. Andolz reproduce la expresión escribiendo ye, solución que, a la vista de otros 

ejemplos y de la propia entrada ye de este Vocabulario, será la correcta.

Lo Camí, X.

X.

La amistat del Moñigo forsabe, a vegades, a Daniel, lo Mussol, a extremá la seua ossadía y a ficá a proba lo seu valor. Lo roín ere que lo Moñigo pensabe que lo valor de un home pot cambiá de la nit a la matinada, com lo ploure o les ventolines. Avui se podíe sé un valén y demá un bragasses cagades, o a la inversa. Tot depeníe de que un se avinguere o no a fé les mateixes proeses que Roc, lo Moñigo, fée cada día.

- Gallineta lo que no faigue aixó - los conminabe una y atra vegada.

Y Daniel, lo Mussol, y Germán, lo Tiñós, se veíen forsats a crusá lo pon per la acitara, passamans de quinse sentímetros de ample - o a dixás arrastrá y afoná per la violensia del Chorro, pera aná a reapareixe, espentats per la corrén de fondo, a la Badina del Inglés, o a crusás, a dins del túnel, en lo tranvía interprovinsial. Assobín, Daniel, lo Mussol, que, per un atra part, no habíe de esforsás massa pera imitá les proeses del Moñigo, se despertabe a mija nit sobressaltat, entresuát, agarránse als llansols del llit. Respirabe fondo. No estabe afonat, com ensomiabe, daball del Chorro, ni lo espentolaben fen volteres los ferros del tren, ni se habíe despeñat de la acitara y volabe a estossolás contra los bolos del riu. Se trobabe be, cómodamen instalat al seu llit de fiarro, y, de momén, no teníe que tindre cap temó. Desde este pun de vista, portaben una pas inussitada los díes plovinosos, que a la vall eren frecuens, encara que segóns los disconformes tot anabe potes amún desde fée uns añs y hasta les pastures se perdíen ara - lo que no habíe passat may - per falta de aigua. Daniel, lo Mussol, ignorabe cuán plovíe allacuanta a la vall; lo que sí assegurabe es que ara plovíe mol; ficats a pressisá, tres díes de cada sing, lo que no estabe mal. Si plovíe, la vall transformabe ostensiblemen la seua fissonomía. Les montañes assumíen uns colós sombríos y opacos, entre la broma, mentres los prats restallaben en una relluén y verda y casi dolorosa estridensia. Los bufits dels trens se sentíen desde mes lluñ y les montañes se passaben la pilota dels seus chulits hasta que estos desapareixíen, desfénse en ecos cada vegada mes lluñáns, pera acabá en una ressonansia tenue y casi imperseptible.
A vegades, los núgols se agarraben a les montañes y les crestes de estes emergíen com islots solitaris a un revolt y caótic océano gris. Al estiu, les tronades no assertaben a escapás del cerco dels montes y, alguna vegada, no parabe de troná en tres díes seguits o consecutius. Pero lo poble ya estabe preparat pera nestes coses. En les primeres gotes eixíen a relluí les almadreñes, los socs, y lo seu "cluac-cluac", rítmic y monótono, se escoltabe a tota hora per tota la vall, mentres persistíe lo temporal. A juissi de Daniel, lo Mussol, ere an estos díes, o durán les grans nevades de Nadal, cuan la vall trobabe la seua adecuada fissonomía. Ere, la seua, una valleta de pressipitassións, humida y trista, melancólica, y la seua languidés y apatía característiques desapareixíen en lo sol y en los horizontes dilatats y blaus. Pera los tres amics, los díes de tronada teníen un enchís pressís y peculiá. Ere lo momén de los proyectes, dels records y de les recapassitassións. No creaben, rumiaben; no acsionaben, assimilaben. La charrada, a mija veu, a la pallissa del Mussol, teníe la virtut de evocá los dolsos díes de hivern, al raconet del foc, cuan son pare li contabe la historia del profeta Daniel o sa mare sen enríe perque ell pensabe que les vaques lecheres teníen que portá cantes. Assentats al fenás, divisán la carretera y la vía férrea per la finestreta frontal, Roc, lo Moñigo, Daniel, lo Mussol, y Germán, lo Tiñós, filaben los seus proyectes. Va sé un de estos díes y a la pallissa de casa seua, cuan Daniel, lo Mussol, va adquirí una idea concreta de la forseguera de Roc, lo Moñigo, y de lo torturadó que li ressultabe a un home no tindre al cos cap sicatrís. Va passá una tarde de estiu, mentres los gotellots atabalaben a la teulada de pizarra de la formachería y la vall se difuminabe daball de un sel pesat, monótono y gris. Pero lo Moñigo no se conformabe en que la evidensia de la seua musculatura li entrare per los ulls:

- Mira; toca, toca - va di.

Y va flexioná lo bras, que se va transformá en un manoll informe de músculs y tendóns retortigats. Lo Mussol va adelantá tímidamen la yema de un dit y va tocá.

- Du, ¿verdat?

- Ya u crec.

- Pos mira aquí.

Se va eixecá lo pantalonet de pana hasta la cuixa y va tensá la cama, que va adquirí la rigidés de un garrot: - Mira; toca, toca.

Y lo dit del Mussol, seguit a curta distansia de lo del Tiñós, va tentá aquell portentós joc de músculs.

- Mes du que lo bras, ¿no?

- Mes du.

Después se va destapá lo pitral y los va fé tocá tamé y contaben hasta dosséns sense que lo Moñigo desunflare lo pit y tinguere que fé una nova inspirassió. Después, lo Moñigo los va exigí que probaren ells. Lo Tiñós sol va aguantá hasta coranta sense agarrá aire, y lo Mussol, después de un extrem esfors que lo va dixá blau, va conseguí la cuenta de setanta. A continuassió, lo Moñigo se va tombá de pancha per aball y en les palmes de les mans apoyades an terra va aná eixecán lo cos una y atra vegada.
Al arribá a la flexió sixanta u va dixá y los va di:

- No hay tingut may la passiensia de vore les que aguanto. Abansahí ne vach fé tressentes vintyvuit y no ne vach voldre fé mes perque me va entrá son.

Lo Mussol y lo Tiñós lo van mirá abrumats. Aquell alarde superabe tot lo que ells hagueren pogut imaginá respecte a les facultats físiques del seu amic.

- A vore tú cuántes ne fas, Mussol - li va di de repén a Daniel.

- Si no ne sé... No mi hay probat may.

- Proba ara.

- Lo cas es... lo Mussol va acabá tombánse intentán fé la primera flexió. Pero los seus brassets no estaben acostumats al ejercicio y tot lo seu cos tremolabe per lo insólit esfors muscular. Va eixecá primé lo cul y después la esquena.

- Una - va cantá, entussiasmat, y se va desplomá, pesadamen, damún del pavimén.

Lo Moñigo va di:

- No; no se fa aixina. Eixecán lo cul primé no té mérit; aixina men fach yo un milló.

Daniel, lo Mussol, va desistí de la proba. Lo fet de habé defraudat al seu amic después de aquell esfors lo va dixá mol abatut. Detrás del frustrat intento de flexió del Mussol se va fé un silensio a la pallissa. Lo Moñigo tornabe a flexioná lo bras y los musculs ballaben an ell, flexibles y relevans. Mirán lo seu bras, se li va ocurrí al Mussol de di:

- Tú podrás en algúns homens, ¿verdat, Moñigo?

Encara Roc no habíe acalentat al músic a la romería. Lo Moñigo va sonriure en sufissiensia. Después va aclarí: - Claro que puc en mols homens. Ñan mols homens que no tenen res du al cos, mes que los ossos y la pellissa.
Al Tiñós se li arredoníen los ulls de admirassió. Lo Mussol se va tombá contra lo mun de fenás, sentín al seu costat la consoladora protecsió de Roc. Aquella amistat ere una sólida garantía per mes que sa mare, la Pesteta gran y les Llebres se empeñaren en considerá la compañía de Roc, lo Moñigo, com un mal nessessari.

Pero la tertulia de aquella tarde va acabá aon acababen sempre aquelles tertulies de la pallissa de la formachería los díes que plovíe: en una competensia.
Roc se va arremangá lo camal esquerro y va mostrá un rogle de pell arrugada y fluixa:

- Miréu quína forma té avui la sicatrís; pareix una conilla.

Lo Mussol y lo Tiñós se van incliná sobre la cama del amic y van assentí:

- Es sert; pareix una conilla.

A Daniel, lo Mussol, li entristíe lo rumbo que agarrabe la conversa. Sabíe que aquells prolegómenos degeneraríen en una controversia sobre sicatrius. Y lo que mes abochornabe a Daniel, lo Mussol, als vuit añs, ere no tindre al cos ni una sola sicatrís que pugué parangoná en les de los seus amics. Ell haguere donat deu añs de vida per tindre a la carn una bona sicatrís. La carensia de ella li fée pensá que ere menos home que los seus compañs que teníen varies sicatrius al cos. Esta sospecha li imbuíe un borrascós sentimén de inferioridat que lo ficáe nerviós. En realidat, no ere seua la culpa de tindre milló encarnadura que lo Moñigo y lo Tiñós y de que les frecuens ferides se li tancaren sense dixá rastre, pero lo Mussol no u enteníe aixina, y pera nell suposabe una desgrassia tindre la pell tota llisa, sense cap arruga. Un home sense sicatrius ere, segóns ell, com una chiqueta bona y obedienta. Ell no volíe una sicatrís de guerra: se conformabe en una sicatrís de acsidén o de lo que fore, pero una sicatrís.

La historia de la sicatrís de Roc, lo Moñigo, se la sabíen de memoria. Habíe passat sing añs atrás, durán la guerra. Daniel, lo Mussol, apenes sen enrecordabe de la guiarra.
Sol teníe una vaga idea de habé sentit sumbá los avións per damún del seu cap y del estampit sec, enrunadó, de les bombes al petá als prats. Cuan la aviassió sobrevolabe la vall, lo poble sansé corríe a refugiás al bosc: les mares agarrades als seus fills y los pares esbatussán al bestiá tossut hasta obríls la carn.

En aquells díes, la Sara fugíe al bosc portán de la ma a Roc, lo Moñigo. Pero este tampoc teníe temó dels avións, ni de les bombes. Corríe perque veíe corre a tots y perque se divertíe passán lo tems tontamen, tots reunits al bosc, acampats allí, en lo bestiá y lo que teníen a ma, com una cuadrilla de gitanos. Roc, lo Moñigo, teníe entonses sis añs. 

Al prinsipi, les campanes de la iglesia avisaben del cesse del perill en tres tocs graves y dos aguts. Mes tart, se van emportá les campanes pera fóndreles, y al poble van está sense campanes hasta que acabada la guerra, ne va regalá una nova don Antonino, lo marqués. Va ñabé eixe día una festa a la vall, com un homenaje del poble al donán.
Van parlá lo siñó retó y lo alcalde, que entonses u ere Antonio, lo Buche. Al final, don Antonino, lo marqués, los va doná les grassies a tots y li tremolabe la veu al féu. Total res, que don José y lo alcalde van empleá mija hora cadaú pera doná les grassies a don Antonino, lo marqués, per la campana, y don Antonino, lo marqués, va parlá un atra mija hora llarga, sol pera torná les grassies que acababen de donáli. Va resultá tot massa cordial y discret.

Pero la ferida de Roc, lo Moñigo, ere de una esquirla de metralla. Lay va fé una bomba al estallá a un prat cuan, un matí de estiu, fugíe pressipitadamen al bosc en la Sara. 

Los mes listos del poble díen que lo percanse va sé per una bomba perduda, que va sé aviada per lo avión pera "traure pes". Pero Roc, lo Moñigo, se resselabe que lo pes que habíe tratat de traure lo avión ere lo seu propi. De totes maneres, Roc, lo Moñigo, li agraíe al aviadó aquell medallón de carn retortigada que li habíe dixat a la cuixa.

Continuaben los tres mirán la sicatrís que pareixíe, per la forma, una cachapeta. Roc, lo Moñigo, se va incliná, y la va llepá en la punta de la llengua. Después de paladejá, va afirmá: - Encara té gust salat. Diu Lucas, lo Mutilat, que es per lo ferro. Les sicatrius de ferro tenen lo gust salat. Lo seu muñó tamé té gust salat y lo de Quino, lo Manco, tamé. Después, en los añs, sen va eixe gust.
Daniel, lo Mussol, y Germán, lo Tiñós, lo escoltaben escéptics. Roc, lo Moñigo, va resselá de la seua incredulidat. Va arrimá la cama an ells y los va invitá:

- Tastéu, voréu com no tos engaño.

Lo Mussol y lo Tiñós van intercambiá unes mirades de duda. Al remat, lo Mussol se va incliná y va rosá la sicatrís en la punta de la llengua.

- Sí, té gust salat - va confirmá.

Lo Tiñós va llepá después y va assentí en lo cap. Después va di:

- Sí, es sert que té gust salat, pero no es per lo ferro, es per la suó. Probéu la meua orella, voréu com tamé está salada.

Daniel, lo Mussol, interessat en lo assunto, se va aproximá al Tiñós y li va llepá lo lóbulo partit de la orella.

- Es verdat - va di -. Tamé la orella del Tiñós está salada.

- ¿A vore? - va di dudán lo Moñigo.

Y dessichós de sanjá lo pleite, va chupá en avidés lo lóbulo del Tiñós en lo mateix gust com si mamare. Al acabá, la seua cara va expresá un profún desencán.

- Es sert que té gust salat tamé - va di -. Aixó es que te vas ferí en lo filferro y no en una puncha de romiguera com te creus.

- No - va saltá lo Tiñós, enfadat -; me vach esgarrá la orella en la puncha de una gabarrera. Ne estic ben segú.

- Aixó te penses tú.

Germán, lo Tiñós, no se donabe per vensut. Va acachá lo cap a la altura de la boca dels seus compañs.

- ¿Y les meues calves, entonses? - va di en terca insistensia -. Tamé tenen gust de sal. Y les meues calves no me les vach fé en cap ferro. Me les va apegá un muixó.

Lo Moñigo y lo Mussol se van mirá extrañats, pero, un detrás del atre, se van belcá sobre lo cap moreno de Germán, lo Tiñós, y van llepá una calva cada un.
Daniel, lo Mussol, va reconeixe en seguida:

- Sí, tenen gust salat.

Roc, lo Moñigo, no va doná lo seu bras a torse:

- Pero assó no es una sicatrís. Les calves no són sicatrius. Ahí no vas tindre cap ferida may. No té res que vore que tinguen gust salat.

Y la finestra anabe escurínse y la vall se tornabe massilenta y trista, y ells seguíen discutín sense acatássen que se fée de nit y que damún de lo tellat de pizarra repiquetejaben encara los gotellots y que lo tranvía interprovinsial pujabe ya afanosamen vía amún, soltán, de cuan en cuan, blangs y espumosos borbotons de fum, y Daniel, lo Mussol, se entristíe pensán que ell nessessitabe una sicatrís y no la teníe, y si la tinguere, potsé podríe aclarí la cuestió sobre si les sicatrius teníen lo gust salat per la suó, com afirmabe lo Tiñós, o per causa del ferro, com díen lo Moñigo y Lucas, lo Mutilat.

2. 4. Aventures de Barbastro.

Capítul IV.

Aventures de Barbastro.

Va arribá a la siudat prop de les onse de la nit; y sentín una rondalla sen va aná cap allá y se va agregá a la turba. Passada una carrera se van prepará pera cantali dabán de una casa a una sagala que per lo nom que repetíen a les lletres se diebe Lorenza.

Va vore Pedro Saputo que un dels de la ronda mentres los atres cantaben se va arrimá y va brincá a una reixa no mol alta, va fé 'sht'! tres vegades, y se van entreobrí los finestrons. Se va ficá a escoltá dissimuladamen, y va sentí que lo mosso, un sabaté en molta grassia, díe:

- Mira, Lorenza, no ploros, pos un atra vegada te juro que no ha sigut mes que una rascada en algo de sang. Se veu que ha ficat lo peu a una puta pedra que ere com un bolo redó de riu y s'ha futut de cap contra la paret de la iglesia.

Lo Gafed y Ressuello han anat en ell, y a mí me han encarregat que te u diguera. Conque después lo tindrás aquí. No te gitos. Adiós.

Y va baixá. Va aná a la ronda, y Pedro Saputo pera divertís y passá lo tems, ya que no sabíe qué fé aquella nit, se va ajustá un drap al cap y va aná cap a la reixa, va fé la seña, van obrí la finestra, va escalá y va di la mosseta al vórel: ¡Ay, Conched meu!, va di mol abalotada; ya pensaba que no te voría mes. ¿Conque no es cosa de perill? Y dién aixó li agarráe les mans y les hi apretabe. Ell li va di: Me fa una mica mal lo cap, pero per vóret... Es di, que esta nit, va di ella en sentimén, ya no entrarás pel corral.

- No, va contestá ell; y prou me pene.

- Passiensia, va contestá ella donán un suspiro, y van cuatre nits. Com ha de sé; ya mos u cobrarem. Ara vesten a casa, que no te faigue mal la rasca de la nit; pren este pastel, magre y esta llenguañissa cruga. Adiós, amor meu; vesten, y demá no ixques de casa.

- No ixiré, va di ell; adiós, alma meua. Y va baixá de la reixa y se va apartá en lo ven, no fore que la trampa portare allí a Conched mes pronte de lo que ere menesté y passare una calamidat.

Y li va vindre be lo agassajala o convoyala, perque mes be li féen lo pastel de magre y la llenguañissa que los suspiros y les carissies de la mosseta; com que en tot lo día no habíe minjat mes que un parell de ous que va robá a un molí; y dinán y senán a un tems anáe de carré en carrera. Va pará al riu, y va di: tot me va be. Ara que teníe sed en lo regustet salat del magre, se trobe al riu. Pero no podíe baixá al aigua, y veén un pon se va embutí per nell y al atre costat un chorro perenne de aigua, un burs com lo bras. Aixó es una fon, va di: y arrimanse y baixán en mol tiento unes grades, perque no se veíe mes que a una bossa de avaro, va arribá al chorro que sentíe y va beure mol a gust. Se va assentá a un escaló, se va acabá lo magre y va empendre la llenguañissa; va torná a beure, se va gitá a dormí y encara mastegán los radés bossins se va quedá adormit a la vora de la fon del tío Matacroc.

Abans de día cla, perque la gen de Barbastro es mol matinera y templada, bullíe pels carrés y per la vora de la fon, y Pedro Saputo no despertabe; hasta que va arribá una sagala a omplí aigua. 

Ell, una mica sobressaltat, pero dissimulán, li va preguntá si coneixíe algún mestre sastre que lo puguere pendre com a aprendís; y va contestá la mossa:

- A casa nostra ha de cusí avui lo nostre, que per naixó hay matinat una mica mes de lo ordinari. Si voléu vindre, allí podréu parlali. 

Va asseptá Pedro Saputo y va seguí a la seua grassiosa guía.

Van arribá a la casa y dit al pare y a la mare lo que habíe passat, y afegín Saputo lo que li va pareixe mentí, y satisfén les preguntes impertinens, encara que fassils que li van fé, los va enviá lo sastre un recado dién que perdonaren, que aquell día no podíe vindre, perque la seua dona no se trobáe be.

- No importe, va di ell; yo retallaré y cusiré los vestits. Y contra antes milló, siñores meues; venga ixa tela o lo que sigue, y que sápiga yo a quí hay de pendre la mida. Lo que me falte són estisores y les demés ferramentes del ofissi; pero les supliré en lo que ñague per casa; perque an este món sol ñan dos coses que no se poden suplí, que són, lo pa, y la bona dona. Va fé después assentás a la seua vora a la sagala pera enseñali, y lo pare sen va aná mol pagat y a la mare se li ablaníe lo cor de gust. Y se va passá lo día sense novedat que digna de contá sigue, lo únic que ell va vore que la sagala se li afissionabe clara y determinadamen, y an ell sense sabé per qué, li agradáe tamé tíndrela prop y mirala; encara que ere llauradora, teníe molta grassia en tot y parláe y sentíe en gran amabilidat. Fea u podríe sé sa mare, pero ella ere mol maja, guapa, y una rosa del amor al obrí lo capullo.

Casi de nit o entre sol y cresol, hora a la que los jornalés se solen pendre un rato de descans pera vuidá la bufeta de lo que conté y lo ventre de flatos, los va di que en la seua llissensia ixiríe un ratet al carré a oreás. Y va eixí, pero en ánim y propósit de no torná, perque no podíe assossegás ni está pel ofissi, encara li pareixíe poc disfrás, se assustáe tot lo día cuan sentíe cridá, no foren los corchetes que veníen a péndrel.

Donán voltes per los carrés se va trobá al mich de un famós enterro que se encaminabe a la catedral, y en la gen lo va seguí y se va embutí a la iglesia. Van tocá moltes sinfoníes a la morta, que ere una donsella de uns devuit o vin añs de edat, filla de una casa prinsipal, plena de dijes mol pressiosos y un vestit de molta riquesa, en un vel solt galonejat de or, y al cap una diadema de valor mol alt segons brillaben les pedres. Van durá hasta ben entrades les deu les sinfoníes y los cantics, y después van pará y van ficá a la morta a una capella, la van rodejá de veles y llums y sen va aná tot lo món, menos Pedro Saputo, que se va di:

¿Yo aón hay de aná an estes hores? Aquí podré passá la nit, y no ña perill que me buscon los flares; demá ixirá lo sol y voré lo que me convé fé. Y dién aixó se va acomodá a un arca o bang de l'atra capella d'enfrente de la morta, va encomaná a Deu lo seu cos y alma, y se va tombá a dormí.

Se va adormí pronte, li fée falta desde la nit passada; pero la son ere tan ligera com dura la fusta a la que descansáe, y va sentí a deshora un soroll que li va fé eixecá lo cap. Ere lo chirrit de una porta. Y después va vore entrá (perque la llum y resplandó de les antorches que cremáen en honor de la difunta omplíe la iglesia) dos homens que se van dirigí cap a la capella de la depositada. 

Van arribá, y la un, que ere un mosso de uns vinticuatre a vintissís añs de edat, va escomensá a tráureli los dijes y diadema, y al mateix tems li anáe colocán uns atres que ell portáe mol pareguts an aquells. Los de la morta eren fins y los que li ficáen falsos y de pichó vista. Van acabá de fotre lo cambiasso, y donán lo jove al atre una bossa li va di: hasta aquí a partí, lo demés es sol meu: ahí tens los trenta escuts del pacte y vesten a la sacristía. Lo mosso se va arrimá a la morta, la va abrassá y li va doná mols besets, y pareixíe aná mes allá, cuan Pedro Saputo no puguén soportáu, y escandalisat, va pendre del altá de la seua capella un candelabro michanet de bronce y lo va embestí en tota la seua forsa. Li va assertá al mosso al muscle y al pit, se va plegá an terra pegán un bram espantós. 

Va acudí lo sacristá o ajudán, lo va vore desmayat, se va assustá, va corre a per aigua, la hi va tirá a la cara, va torná lo mosso en sí, se va reviscolá, lo va eixecá, y sense coló y tancán los ulls de po y casi tan mort com la difunta sel va emportá l’atre mich caminán mich arrastrán o arrossegán. Va agarrá Pedro Saputo un atre candelabro y fen abans un caragol en les mans contra la fusta del altá, va pegá un rugit tan fort que va pareixe que caíen les columnes de la iglesia atronánse tota y amenassán les seues altes bóvedes; y después disparán lo candelabro en tota la seua forsa, que ere terrible, li va fotre al sacristán a la esquena y lo va fé caure an terra com un taco, juns en lo mosso que ya casi expirabe. Li va faltá tamé an ell l'ánim entonses, y pareixíe que los dos s'anáen a quedá allí morts de esglay y del susto. No parláen, y después de esforsás mol rato y de está entre basques y entressuó freda, en una respirassió agonisán, van podé arribá a la porta per aon van entrá, y la van tancá, y se van sentí encara unes atres mes interiós. Y tot sossegat y volta al silensio majestuós y solemne, se va embolicá Pedro Saputo en los mantellets del altá de la seua capella, per si algú lo puguere vore, fore com fore, y va passá a la de la morta. La va mirá a la cara, y pareixíe en la seua serenidat y pau que li donáe les grassies de tan bon ofissi y defensa com li habíe fet. Y pateján o calsigán en los peus alguna cosa, va vore que ere la roba que li habíen tret a la morta.

La va agarrá tota, y ficanla en gran respecte al llit y recomponén mol be lo vel y lo vestit, li va ficá a les mans un paperet doblegat, escrit en un llapis que portáe, aon díe:

"Esta nit entre les dotse y la una dos homens infames y descombregats o excomulgats han cambiat los dijes y adornos de esta donsella per los que portáen ells. Passá volíen a ultrajalla; pero un atre mort que invissiblemen la guardabe la ha defengut del ultraje y profanassió que anáe a patí, y ha arreplegat la roba robada. Si se vol sabé quí són los desalmats que tan gran maldat van acometre, que se miro quín del sirviens de esta iglesia está ben futut de la esquena, éste es un de ells y sap del atre.»

Fet aixó y al retirás va vore una cosa blanca a enterra, la va alsá y va vore que ere la bossa dels trenta escuts que lo perdut del jove habíe donat al sacristán y habíe éste dixat caure sense preocupás de replegala. Meus són, va di; perque encara que los faiga pregoná, segú que no vindrá l'amo a demanáls. Y en aixó se va retirá a la capella, tornán los candelabros al seu puesto, una mica boñats, y se va tombá al arca.

Pero de la escena que habíe vist li va escomensá a naixe al ánim tan gran horror, que se li van esturrufá los pels del cap, y se ni anáe la forsa de les cames y la vida del cor. Al final, pensán en la obra tan caritativa y tan heroica y santa que habíe fet se va aná assossegán y va aguardá lo día.

Se va ficá después a pensá en lo seu estat, y después de vores mil vegades a les mans dels alguasils de Huesca y de escapás unes atres tantes per casualidat y ben justet, tot a la seua imaginassió, va determiná fé la mes atrevida y grassiosa travessura que cap home ha imaginat may, com se vorá al capítul siguién.

Original en castellá:

Capítulo IV.

Aventuras de Barbastro.

Llegó a la ciudad cerca de las once de la noche; y oyendo una rondalla fue para allá y se agregó a la turba. Pasada una calle se prepararon a cantar delante de una casa a una muchacha que por el nombre que repetían en las letras se llamaba Lorenza. Vio Pedro Saputo que uno de los de la ronda mientras los otros cantaban se acercó y encaramó a una reja no muy alta, hizo st! tres veces, y se entreabrió la ventana. Púsose a escuchar disimuladamente, y oyó que el mozo decía: - Mirad, Lorenza, que no lloréis, pues otra vez te juro que no ha sido más que un raspazo con algo de sangre. Ya se ve, ha puesto el pie en la maldita piedra que era como una bola redonda y ha dado con la cabeza en la pared de la iglesia. El Gafed y Resuello han ido con él, y a mí me han encargado que te lo dijese. Conque luego le tendrás aquí. No te acuestes. Adiós. Y se bajó. Fuese la ronda, y Pedro Saputo por divertirse y pasar el tiempo, que no sabía qué hacerse aquella noche, se ciñó un lienzo a la cabeza y volvió de ahí un rato a la reja, hizo la seña, abrieron la ventana, se encaramó y la moza al verle: ¡ay, Conched Mío!, dijo muy alborozada; ya pensaba que no te vería. ¿Conque no es cosa de cuidado? Y diciendo esto tomaba las manos y se las apretaba. Él le dijo: un poco me duele la cabeza, pero por verte... Es decir, que esta noche, dijo ella con sentimiento, ya no entrarás por el corral. - No, respondió él; y harto me pesa. - Paciencia, contestó ella dando un suspiro, y van cuatro noches. Cómo ha de ser; ya nos desquitaremos. Agora vete a casa, no te dañe el frío de la noche; toma este pastel de magras y este pastel de longaniza. Adiós, querido; vete, y mañana no salgas de casa. - No saldré, dijo él; adiós, alma mía. Y se bajó de la reja y se apartó con el viento, no fuese que la trampa llevase allí a Conched más pronto de lo que era menester y aconteciese una barbarie.

Y vínole bien el agasajo, porque más al caso le hacían las magras y la longaniza que los suspiros y las caricias de la moza; como que en todo el día no había comido más de un par de huevos que tomó en un molino; y comiendo y cenando a un tiempo se andaba de calle en calle. Vino al fin a parar al río, y dijo: todo me va bien. Ahora que tenía sed con este gustillo de las magras, que aunque tiernas y regaladas están un tantillo sabrosas, cata que me encuentro en el río. Pero no podía bajar al agua, y viendo un puente se metió por él y al otro lado un chorro perenne de agua. Esto es una fuente, dijo: y acercándose y bajando con mucho tiento unas gradas, porque no se veía más que una bolsa de avaro, llegó al chorro que oía y bebió muy a su sabor. Sentóse en una grada, dio cabo de las magras y se tomó con la longaniza; volvió a beber, se tornó a dormir y comiendo los últimos bocados se quedó dormido.

Antes del día y con el día, porque la gente de Barbastro es hacendosa, bullía por las calles y por encima y a espalda de la fuente, y Pedro Saputo no despertaba; hasta que llegó una muchacha por agua. Él, un poco sobresaltado, pero disimulando, le preguntó si conocía algún maestro sastre que le pudiera tomar para mancebo; y respondió la moza: - En nuestra casa ha de coser hoy el nuestro, que por eso he yo madrugado un poco más de lo ordinario. Si queréis venir, allí podréis hablalle. Aceptó Pedro Saputo y siguió a su graciosa guía.

Llegaron a la casa, que estaba en el barrio, y dicho al padre y a la madre lo que había pasado, y añadiendo Saputo lo que le pareció mentir, y satisfaciendo a las preguntas impertinentes, aunque sencillas que le hicieron, les mandó el sastre un recado diciendo que perdonasen, que por aquel día no podía ir, porque su mujer tenía flujo. - No importa, dijo él; yo cortaré y coseré los vestidos. Y cuanto antes mejor, señoras huéspedas mías; venga esa tela o paño o lo que sea, y sepa yo a quién he de tomar la medida. Lo que me falta son tijeras y las demás herramientas del oficio; pero las supliré con lo que haya en casa; porque en este mundo sólo hay dos cosas que no se pueden suplir, que son, el pan, y la buena mujer. Hizo después sentar a su lado a la muchacha para enseñarla, con que el padre se fue muy pagado y a la madre se le ablandaba el corazón de gusto. Y pasóse el día sin novedad que digna de contar sea, más de que él conoció que la muchacha se le aficionaba clara y determinadamente, y él sin saber por qué, gustaba también de tenerla cerca y mirarla; que aunque labradora, tenía mucha gracia en todo y hablaba y sentía con gran amabilidad. Pues fea, pudiéralo ser su madre, que ella no era sino muy linda, y una rosa del amor al abrir el capullo.

Anochecido casi o entre sol y candil, hora en que los tales jornaleros se suelen tomar un rato de asueto para vaciar la vejiga de lo que contiene y el vientre de flatos, díjoles que con su buena licencia se saldría un poco a la calle a orearse. Y se salió, pero con ánimo y propósito de no volver, porque no podía sosegar en la quietud del oficio que todavía le parecía poco disfraz, sobresaltándose todo el día cuando oía llamar, no fuesen los corchetes que iban a prenderle.

Dando vueltas por las calles un famoso entierro que se encaminaba a la catedral, y con la gente le siguió y se metió en la iglesia. Tocaron muchas sinfonías al muerto, que era una doncella de hasta dieciocho o veinte años de edad, hija de una casa principal, llena de dijes muy preciosos y un vestido de mucha riqueza, con un velo suelto galoneado de oro, y en la cabeza una diadema de valor muy subido según brillaban las piedras. Duraron bien hasta las diez las sinfonías y el canto, y luego cesaron y metieron la muerta en una capilla, la rodearon de luces y se fue todo el mundo, menos Pedro Saputo, que dijo entre sí: ¿Yo adónde he de ir? Aquí podré pasar la noche, y no hay cuidado que me busquen los frailes; mañana amanecerá Dios y veremos lo que conviene hacer. Y diciendo esto se acomodó en un arca o banco de otra capilla enfrente de la muerta, encomendó a Dios su cuerpo y alma, y se dispuso a dormir si el sueño no le hiciese novillos, pues le sentía venir aprisa.

Durmióse pronto con efecto, que tenía necesidad desde la noche pasada; pero sin duda el sueño era tan ligero como dura la tabla en que descansaba, pues oyó a deshora un rechino que le hizo levantar la cabeza. Era el ronquido de una puerta. Y luego vio entrar (porque la luz y resplandor de las hachas que ardían en honor de la difunta llenaba la iglesia) dos hombres y dirigirse a la capilla de la depositada. Llegan, y el uno de ellos, que era un mozo de unos veinticuatro a veintiséis años de edad, principia a despojarla de sus dijes y diadema, y al mismo tiempo le iba poniendo otros que él traía muy parecidos a aquéllos. De que infirió que los de la muerta eran finos y los que le ponían falsos y de sola vista. Concluyéronla de despojar, y dando el joven al otro un bolsillo le dijo: hasta aquí a partir, lo demás es sólo mío: ahí tienes los treinta escudos del pacto y vete a la sacristía. Fuese en efecto, y el mozo se llegó a la muerta y la abrazó y dio muchos besos, y parecía ir más allá, cuando Pedro Saputo no pudiéndolo sufrir, y escandalizado, tomó del altar de su capilla un candelero mediano de bronce y embistiéndole con toda su fuerza acertó al mozo en el hombro y en el pecho, de que cayó en el suelo dando un grito espantoso. Acudió el sacristán o ayudante, violo desmayado, se asusta, corre a por agua, se la echa al rostro, vuelve el mozo en sí, le levanta, y sin color y cerrando los ojos de horror y tan muerto como la difunta se lo llevaba el otro medio andando medio arrastrando; cuando tomando Pedro Saputo otro candelero y haciendo antes caracol con las manos y vuelto contra la madera del altar, dio un rugido tan bravo que pareció que caían las columnas de la iglesia atronándose toda y amenazando sus altas bóvedas; y luego disparando el candelero con todo su brío, dio al sacristán en la espalda y le hizo caer en tierra con el mozo que ya casi expiraba. Faltóle también a él el ánimo entonces, y parecía que los dos iban a quedar allí muertos de horror y susto. No hablaban empero; y después de esforzarse mucho rato y de sacar entre bascas y mortales congojas trasudores fríos una respiración agonizante, pudieron llegar a la puerta por donde entraron, y la cerraron, y se oyeron luego otras más interiores. Y todo sosegado y vuelto a quedar en un silencio majestuoso y solemne, se envolvió Pedro Saputo con los manteles del altar de su capilla, por si alguien le pudiese ver, fuese como fuese, y pasó a la de la depositada. Miróle al rostro, y parecía con su serenidad y apacibilidad que le daba las gracias de tan buen oficio y defensa como le debía. Y pisando con los pies alguna cosa, vio que eran las prendas que habían quitado a la muerta. Recogiólas todas, y poniéndolas con gran respeto en el pecho y componiendo muy bien el velo y el vestido, le puso en las manos un papelcito doblado que decía, escribiéndolo con lápiz que traía consigo:

«Esta noche entre las doce y la una dos hombres infames y descomulgados han cambiado los dijes y adornos de esta doncella y se llevaban los que traía puestos. Pasar querían a ultrajalla; mas otro muerto que invisiblemente la guardaba hala defendido del ultraje y profanación que iba a padecer, y recogido las prendas robadas. Si se quiere saber quiénes son los desalmados que tan gran maldad acometieron, véase quién de los sirvientes de esta iglesia está gravemente contuso de la espalda, y él es uno de ellos y sabe del otro.» Hecho esto y al retirarse vio una cosa blanca en el suelo, alzóla y se halló que era el bolsillo de los treinta escudos que el perdido del joven había dado al sacristán y se había éste dejado caer sin cuidar de recogerle. Míos son, dijo; porque aunque los haga vocear al pregonero, seguro es que no vendrá su dueño a pedillos. Y con esto se retiró a su capilla, volviendo los candeleros a su lugar, y se recostó en el arca.

Mas de la escena que había visto le comenzó a nacer en el ánimo tan grande horror, que se le levantaron los pelos de la cabeza, y se le iba la fuerza de los miembros y la vida del corazón. Al fin, pensado en la obra tan caritativa, y tan heroica y santa que había hecho se fue sosegando y aguardó el día.

Púsose luego a pensar en su estado, y después de verse mil veces en poder de los alguaciles de Huesca y de escapárseles otras tantas por casualidad, y a malas penas, todo en su imaginación, determinó hacer la más atrevida y graciosa travesura que hombre jamás ha imaginado, como se verá en el capítulo siguiente.

lleidatà - català (Masip, Montardit, Prenafeta) + chapurriau

 Robert Masip Vallès, Ferran Montardit Asènsio, David Prenafeta Agelet.

Lo lleidatà és fàcil (Amazon) / paraules en chapurriau enllassades o escrites. /

Abaralla's: (Asbaralla's).

Abarrerar: Parar, aturar.

Abarter: Planta silvestre punxenta, semblant al roser, ex: "Nae despistat i es va fotre de cap als abarters". / esbarsé, rubus ulmifolius, romiguera, garrabera, etc.; esbarcer /

Abotonar: Botonar, ex: "Abotona't lo tabardo que se't veu massa pantxa així"... / abotoná, abotonás /

Aburnar: Empaitar, (Tossar), ex: "Monejae amb lo boc fins que el va aburnar i va parar en sec". / aborná; monejáe o monejabe en lo choto (o borrego, mardá) hasta que lo va aborná y va pará en sec. /

Acassar: Perseguir, empaitar. S'usa molt en el sentit d'acassar paes. / acassá, perseguí payes o sagales, dones - te acassaré! /

Acometre: (Acassar).

Aconseguir: Perseguir, ex: "La paa aquella m'aconseguie allà on naa".

Aconsigar: (Acassar).

Acorronar: Abraçar durant llarga estona per tal de fer passar el fred o per mostrar afecte.
/ acorroná, abrassá durán mol rato pera fé passá lo fret o pera mostrá afecte, cariño. /

Acostipat: Encostipat, ex: "Au! Lo colló de ma cunyat ia m'ha ampegat lo acostipat". / catarro, costipat, galipandria; encatarrat. Aquí dal fique "ma cunyat", natros diém mon cuñat, ma cuñada, man germana, mon germá, etc. /

Acotrassar: (Fargar).

Acotxar-se: Ajupir-se, ex: "No fajos acotxar a la padrina que li foten mal los rinyons".
/ acachá, acachás; ajupí, ajupís. No faigues acachá a la yaya que li fan mal los riñons, la riñonada. /

Actrís: Actriu. "Com se deie aquella actrís que feie el paper amb Car Gable a Lo que el viento se llevó?" / actrís, actrises; actó, actós. Se díe o diebe Vivien Leigh. y fée lo papé de Escarlata o  Scarlett O'Hara, que es un apellit catalá mol típic.)

Acutit: Normalment aplicat al pa quan no està del tot cuit, ex: "Aquet pa no val re, astà molt acutit!".

Adelanto: Progrés, avenç, ex: "Guaita! Quins adelantos".

Adés: Abans. (Com a curiositat us direm que en català normatiu adés vol dir després), ex: "L'hai vist adés al mercat comprant guiés i tripons pel bullit".

Afaram: Aligot, home de gran embergadura, ex. "Al aquell afaram realment es va asfarair". (Matalot).

Afedelisto!: Expressió molt antiga. Això es deia quan algú feia un comentari més o menys intel.lectual, ex. "- Diuen que l'aspirina cure lo mal de cap. - Oh sí, afedelisto!".
1) Podria ser que això de "listo" enlloc de "llest" sigui un transplantament de quan parlar en castellà era més fi i en conseqüència més intel.ligent, el que vol dir que aquesta finura arribava ben lluny de les ciutats. I també que ser "listo" era més intel.ligent que ser "llest".
2) Hi ha una altra versió que diu que això ve d'una expresió castellana que deien com a crit de guerra "por la fe de Cristo", i els lleidatans per fotre'ns la repetíem, però com el nostre castellà era molt lamentable ho pronunciàvem així: "afedelisto!".

Afededéu: Expressió típica que s'usa indistintament. / botovadéu o botovadeu /

Afedelòstia: Com Afededéu però amb més mala llet.

Afedemón: Interjecció o com es vulgui dir, ex: "Afedemón que no ho hauria pensat mai!", de fet és semblant a Afededéu.

Afedeneu: Expressió anàloga a Afedemón i Afededéu.

Afortar: Lligar més fort. També s'usa com a pujar el volum. Ex:"Aforta'm los cordills". "Aforta l'arradiet".

Afuar: (La Granadella) Aviar, sortir corrents, ex: "Afua los cordés que surton a pasturar".

Agatxipar: Arreglar, mudar, anar ben vestit. / mudá, mudás, aná ben vestit. /

Agenda: Hisenda, ex: "Hai de nar a agenda a pagar". / hacienda o hassienda /

Agitar-se: Tumbar-se, ex: "Agita't al llit home!". / gitá, gitás; tombá, tombás; acoflá, acoflás /

Agolut: Persona que menja sense esme, amb molt deliri, ex: "Lo fill de la Tomasa és un agolut, después de minjar s'ha fet un bocadillo amun tros de pastel". / golut, goluts, goluda, goludes, de gola : gula; se sol di per als dolsos, llaminé. /

Agon: (Aon). / agón, agon tamé se diu y se escriu a La Codoñera: agón está lo del finestró?

Agullar: (Antagullar).

Ah txiquets!: Expressió típica lleidatana, de sorpresa molt gran. Ex: "Astaen robant aurecocs quan va sortir lo pagès an l'ascopeta de perdigons i, ah txiquets!, Tots a córrer!!"

Àige: Àger.

Aigualera: La rosada de la matinada.

Aixins: Així, també s'accepten variacions com aixina, aixines.

Aixolet: Aixadeta molt petita, ex: "Abasta'm l'aixolet, que m'hai de carregar uns catxurros que han surtit vora la pecina".

Aixuar: Eixugar, ex: "Aixua't lo cap abans de surtir al carrer que si no agafaràs un acostipat de l'òstia". / eixugá, eixugás; eixut, eixuts, eixuta, eixutes /

Aixurriar: Espantar, fer marxar a algun animal del puesto. / esbarrá /

Albatàrric. Albatàrrec, també s'accepta la variant Albatarri.

Alego: De seguida, en un futur molt immediat, d'aquí a poca estona, ex: "No tardos eh? Tranquil que alego vindré". / alego, tamé alegolego. /

Alegolego: Molt més que Alego, ex: "Ves-hi alegolego, que sino ia haurà futut lo camp".

Alendar: Alenar, respirar. / alená, respirá. Carrégalo ya no alene, ha estirat la garra, passará lo pon de esquena es una frasse lleidatana que me enchise. /

Alicòptero: Helicòpter. / helicóptero; los antics díen "helicotero" o algo paregut, yo u hay sentit di a Beseit. /

Allavontes: Llavors. També hi ha variants com llavons, allavons, llavontes, allavorens, allavores... / + allacuanta. /

Am:
1) En, ex: "Am part tens raó".
2) Amb, ex: "Am lo axpersor aquet regarem tot lo jardí". / EN /

Ambafar: Empanyar-se els vidres del cotxes, ex: "No hi vec res, porto tots los vidres ambafats". També s'utilitza en el sentit d'estar tip com un lladre. / empañá, empañás los vidres, de braf : vapor o gas : embrafá, embrafás, pero no u dic. Embafá, embafás es plenás u omplís de minjá, sassiás, fartás. /

Ambaparar: Expressió que denota sorpresa o admiració, ex: "Ambaparar si és alt aquet txiquet!". / aón va a pará si es alt este chiquet! pareix un Sambaladrán!

Ambastar: Fer passar el fil per primera vegada per una tela abans de cosir. / embastá /

Ambastida: Bastida, ex: "Poseu l'ambastida que pintarem la fatxada". / embastida, embastides, com la torre Eiffel; andamio, andamios. /

Ambentar: Afalagar, tirar floretes. / afalagá. /

Ambitats: Convidats, ex: "Guarda lo vi bo per quan vingon ambitats". / invitats, convidats; guarda lo vi bo pera cuan vinguen invitats. /

Ambusteria: Mentida, cosa no certa. / embuste, embustes; mentira, mentires. Los catalanistes ne diuen mes que verdats. /

Ambúrnia: (Urgell) Garrafa, ex: "Agarra l'ambúrnia i aumplix-la de gasoi pal tractor".

Ampacadora: Màquina que serveix per fer feixos de palla. / empacadora, empacadores, máquina que servix pera fé paques; una paca no es un feix de palla, sino varios feixos empacats. /

Amparrilla's o Amparrala's: Emparrar-se, enfilar-se, ex. "No t'amparralos a l'abre que si caus et fotràs de cap a la secla". / emparralá los sarmens de una parra, emparralás a un siré; pujá a un abre./

Ampastrar: Escampar, ex: "Ampastra lo foigràs al pa torrat". També s'usa amb el significat d'embrutar o emmerdar. Fins i tot amb el significat de xocar, ex: "Lo Sisco no mirae per on anae i es va ampastrar contra l'abre". / empastrá; embrutá, enmerdá; empastrás tamé es fotres de cap, una trompada./

Ampastre: Treball o feina realitzada de qualsevol manera, ex: "Vaige quin ampastre ha futut ton pare al fotre l'antxufe al ressibidó". / empastre, empastres. /

Ampegar: En el sentit d'encomanar-se una malaltia, ex. "Aquella paa me va ampegar l'acostipat". / apegá, apegás una enfermedat, una passia. /

Ampercellar: Es diu del fet de lligar les tomateres a les canyes.

Ampessar: Començar, ex: "Aquestes bromes porten aigua, ampessarà a ploure alego". / escomensá. Estes bromes (boires, brumes) porten aigua, escomensará a ploure alego . Ampessar sone com lo castellá empezar. /

Ampic: Tan bon punt, un cop acabat de, ex: "Ampic arribem a Castelló de Farfanya ia us farem un truc". / en cuan arribem a Castelló de Farfaña ya tos cridarem; - trucarem /

Ampiocat: Estar una mica malalt, però no gaire. Ex: "No va vindre a juar a fútbol perquè astae ampiocat".

Ampostada: (Palmar).

Amplear: Fer anar, utilitzar. "Si un cas demà no amplees la trisella truca'm que l'amplearé jo". / empleá: empleo, emplees, emplee, empleem o empleam, empleéu o empleáu, empleen; empleat, empleats, empleada, empleades; fé aná, utilisá; yo no dic may usá; emplearé; emplearía; si yo empleara, faiguera aná, utilisara; usara. /

Amplenar: Omplir, també s'accepta Aumplir o Complir. / plená, omplí o umplí. Yo fach aná plená y umplí pera diferentes coses. Plénam la sistella; ómplim lo porró, /

Amporlanar: (Barbens, Anglesola) Pavimentar. Es veu que prové del ciment Portland, paraula que a l'hora prové de la ciutat nord-americana. / de Oregon, no Aragón /
Imagineu-vos com n'és d'usual que a Barbens tenim el topònim els Esporlans. Allí és on anem a banyar-nos. És com un canalet a la vora de la Segona Sèquia Principal del Canal d'Urgell. Quan van fer la desgràcia de pavimentar el canal i de tallar els xops van nàixer els Esporlans.

Ampressió: Impressió. Ex: "Tinc l'ampressió que avui caurà una pedregada que'm fotrà totes les pomes anlaire".

Amprimeria, a l': Al principi, ex: "A l'amprimeria no hi havia dingú, pero després s'ha anat aumplint de gent". / al prinsipi, al escomensamén, a primeres hores. /

Amprimenceria, a l': (Amprimeria, a l').

Amprimir: Imprimir, ex. "No vai púguer amprimir la pàgina aquella perque no me txanae la màquina aquella". / imprimí. No vach pugué imprimí la página aquella perque no me funsionabe la máquina aquella : la impressora. /

Ampudegar: En el sentit de molestar algú a altri. / empudegá, ve de pudó; tamé signifique molestá, incordiá, no me empudegos! puts y corroms! qué podrit que es Carlos Rallo Badet!  /

An ves de: En lloc de, ex: "An ves de fer lo que li diuen fot lo que vol". / en ves de fé lo que li diuen fa (fot) lo que vol./

Ancabat: Després, en acabar de, ex: "Vine ancabat, que ara tinc fenya". / vine encabat, que ara ting faena. Después, dimpués. /

Ancanteri: Entés com a "ésser un encantat", ex: "No sigos ancanteri i porta ràpit aquet txiquet al sinyó metge, que fot uns ulls... mausssss, quins ulls que fot!" / sé un encantat, está encantat, no es lo mateix que enchisat ("hechisat") per un encanteri o hechís) ni sé un encanto. Mon pare me díe tamé "... encantat, una cosa destronada." /

Ancants, los: Joc en el qual et donaven tombs amb els ulls tapats, i et quedaves (pel que es veu) d'una postura rara i quiet, i aleshores els altres t'havien de desencantar. / No sé si tenim este joc paregut al de la gallineta sega o siega, pero los encans eren les subastes. Les campanes encantades de Luis Arrufat són pera mí encanades, que no sonen voltán perque lo batall se ha quedat apegat al metal. /

Ancaparra's: Entossudir-se en quelcom, encaparrotar-se, ex: "Lo nen s'ha ancaparrat en que vol la Barbi aquella per reixos". / encaparrá, encaparrás, com una caparra, que no se solte. Lo chiquet se ha encaparrat en que vol la (nina) Barbie aquella pera los Reixos. No sé si tos ha eixit algo raret. /

Ancavalla's: Posar-se un damunt de l'altre, ex: "Mira lo Pep i la Maria que ancavallats astan alli a l'hort". / encaballá, encaballás, montá, pujá a caball. Mira lo Pep y la María qué encaballats están allí al hort./

Ancebar: Estar molt animats, ex: "Vam nar fins a Penelles am bici, pero com astàem ancebats vam tirar fins a Bellmunt". / ensegá, ensegás; ensegat, ensegats, ensegada, ensegades. /

Ancòrdio: Un destorb, ser un mal de cap. / incordio, incordios. /

Ancontres: (Amcontes de).

Andebades: (Andebaldes).

Andebaldes: Debades, fer les coses perquè si. / debades, de bades, signifique sense pagá, gratis, fé les coses perque sí, per voluntat. /

Andicció: Injecció, ex: "L'hai hagut de fotre un andicció als tosinos per lo de la pesta porcina aquella". / indicsió, inyecsió; inyectá en una jeringuilla. /

Andiot:
1) (en sentit figurat) Moniato. / idiota, moniato, tonto, bobo, sompo, etc. /
2) Gall d'indi, ex: "No havie manera d'agafar l'andiot per Nadal, només feiem que aconseguir-lo".

Andivinar: Endevinar, ex: "Mireu nens, avui us contaré una andivinansa". / adiviná, endeviná; si la enserto la endivino, com la siensia de la linguística. /

Aneular: Tornar tonto, o mal fet, ex: "No tocos los mixons quan són pitits que s'aneulen". / anulá, de nulo; semá, semás. /

Anfós: On fos. / aon fore /

Anfuronar: Acció d'anar darrere d'una femella. / Potsé de furó, furoná, enfuroná, acassá a les femelles. /

Angabanyar: Quedar bufat, ex: "Lo forro polar no't quede tan angabanyat com l'anorac".

Angolfa o Angorfa: Golfes, ex: "Fot totes les sabates velles a l'angolfa, que no fotin nosa".
/ esgorfa, algorfa, etc; perchi. A Valdealgorfa li diem Valdesgorfa o Valldesgorfa. /

Ànguila de vàter: Insult antic. Antigament la gent no s'insultava amb paraules malsonants, sino que s'inventaven expressions d'aquest tipus. (Pop d'aigüera).

Animorar: Enamorar, ex: "Fot un bo que animore". / enamorá, enamorás. /

Anlaire:
1) Entès com "xafar la guitarra", en castellà "aguar la fiesta", ex: "Van arribar los novios de les paes aquelles de Torrelameu i mos van fotre la festa anlaire".
2) Trencar, fer malbé, ex: "Li van fotre una pedrada als morros que li van fotre lo portell anlaire". / al aire; van arribá los novios de les payes aquelles de Torrelameu y mos van fotre la festa al aire. Li van fotre una pedrada als morros que li van fotre lo portell (les pales) al aire. /

Anlluciar: (Lluciar).

Anorabona: Enhorabona.

Anou: Nou (la fruita).

Anquet: Preposició de lloc, equival a "en aquest", ex: "Anquet puesto ham d'anar?". / a quín puesto ham d'aná? /

Anrecordar: Recordar. / enrecordassen, recordá. /

Anradere: Endarrera. / cap atrás; atrás, que igual u vorás. /

Anredar: Confondre a algú, ex: "No m'anredos que et fotré un mastegot que t'ambarcaré".
/ enredá an algú : confondre o confundí, marejá, intentá engañá o fotre lo pel. /

Anreulat: Tenir molt de fred al cos, estar gelat, ex: "Aquesta nit estic ben anreulat, li diré a la Matilde que m'ancengo lo foc a terra". / carpit de fret. /

Anruna: La runa que es produeix als edificis en obres, ex: "Tota l'anruna que hi ha amb aquet contàiner només fot que pols!" / enruna; tota la enruna que ña an este contáiner només fa pols. /

Ansacte: Exacte, ex: "Lo Pere és aquell de la camisa blava, no? Ansacte! Lo de la camisa blava". / exacte, exactes, exacta, exactes. /

Ansaijar: Assajar. / ensayá. /

Ansou! : Clam emprat per hom a l'entrar a casa d'algú. Expressió molt utilitzada quan encara no hi havia timbres, ex: "Ansou!! Que no hi ha dingú??". / Aón estéu? /

Ansufatar o Ansofatar: Ensulfatar, ex: "Vai a ansufatar els mançaners i els pressiguers". / ensofatá; sofat, sofats, de cobre, de ferro, etc.; ensofatadora, ensofatadores. Cuan era sagal, al estiu féem aná pistoles de aigua. Un día me van bañá y me vach enfadá. Vach aná a buscá la ensofatadora en Zotal mesclat en aigua, y los vach dixá bons. En lo chorro llarg no calíe que corregueren. /

Ansundemà: (Aundemà). / ensondemá; en son demá. /

Antagullar: Fixar-se, mirar fixament, ex: "Iep!!! Guoita aquelles paes, mos astan antagullant". / ataullá. Desideri Lombarte Arrufat va escriure ataullá lo mon desde lo Moliná. /

Antrepussar. Ensopegar. / entropessá; entropessada, entropessades; entropessaré; entropessaría; si yo entropessara; aná a entropessons. No sol se referix a tambalejá perque los peus topeten en algo, sino que tamé signifique errada, fallo, cagada. /

Antxovat: Estar en un lloc estret i xafogós, ex: "A l'autobús de la Bordeta de bon matí has d'anar antxovat". / de anchoa, com van les anchoes a una llanda, anchovat. /

Antxumar: Agafar al vol, ex: "Antxuma aquet mosquit que ia fa rato que m'amprenye".

Antxumenia: (Txuminia). / enchumenera, enchumeneres. /

Anverenar o Anvirinar: Enverinar, emmetzinar, ex: "M'han anverenat lo gat amb los sulfats". /envenená; envenenat, envenenats, envenenada, envenenades; envenenaré; envenenaría; si yo te envenenara en sicuta. Me han envenenat lo gat en los sofats. /

Aondé?: On és? / aón o agón está lo del finestró? /

Aparar: Parar, ex: "Si no apares lo motor del motocultor se gastarà lo gasoi". / apará, pará, aturá: si no apares lo motor del motocultó se gastará lo gasoi. /

Apàriat: Ordre donada als rucs i als cavalls per a què s'apartin d'algun lloc.

Àpit: Api, herba que es posa al caldo o es menja amanida, ex: "Fot un raig d'oli a l'amanida que els llicsons i l'àpit amarguegen". / ápit, apits : Fica un rach de oli a la amanida que los llicsons y l'ápit amarguegen. /

Aplucar: Aclucar. "Apluca't los ulls si no vols que t'entro pols". D'aquí ve el joc de "la pluca".
/ clucá los ulls : tancá los ulls; normalmén se cluque sol un ull ("guiñá") /

Apretar: Pitjar, prémer, polsar, ex: "No apretos aquet botó per res del món!!!". / apretá : apreto, apretes, aprete, apretem o apretam, apretéu o apretáu, apreten; apretat, apretats, apretada, apretades; apretaré; apretaría; si yo apretara. Preto, pretos, preta, pretes. Té bastans significats. Apretá a corre, arrencá a corre; apretá un botó;  apretá un sac; apretá una llassa, lligá mol preto; apretá lo cul; apretá lo ventre : cagá, si pots; etc. /

Aquestos: Aquests. / estos. /

Aquet: Aquest. / este, estos; esta, estes. /

Aquídellà: En cap lloc en concret (Porai), ex: "M'en vaig aquídellà a fer un tomb per a distreure'm". / aquídellá : a cap puesto en concret : M'en vach aquídellá a fé una volta pera distráurem. /

Aragall: Marca que deixen les rodes dels cotxes. / rodera, roderes. /

Àrbit: Àrbitre, també s'accepta la variant àrbrit, ex: "L'àrbit del Lleida mos va pitar tres penaltis". / árbit, arbits. /

Arguillat: Brut. / arguellat se fa aná mes com a prim, débil: arguello (PAC) /

Arie: Aire.

Aringada: Arengada, peix que es sol menjar per esmorzar acompanyat de raïm, ex: "M'hai futut l'aringada aquesta de casco per asmorzar i només fai que beure." / guardiassivil, guardiassivils, arenque, arenques, sardina de cubo. /

Armós: Formós, majo, bonic, ex: "Quin nen més armós té la Trisina, afededéu que no s'assemble gens a son pare".

Arraventar:
1) Trinxar o fer malbé quelcom.
2) Estar molt cansat, esgotat, ex: "Estic arraventat de tant córrer".
/ reventá, reventás; reventat, reventats, reventada, reventades. /

Arreclau: (Reclau).

Arrecollons: Igual que Arrecony, però en masculí. / ah, recollons /

Arrecony: (Bellcaire) Expressió no gaire amistosa, ex: "Arrecony si t'angantxo!".

Arrecular: Tirar enrere, ex: "No't mogos del puesto que arreculo am lo tractor i no sigo que et txafi". / arreculá, reculá, de cul, que está detrás, aná capa detrás, torná. /

Arreculat:
1) Endarrerit. "Va nens, que en aquesta classe nem molt arreculats". / arreculat, arreculats, arreculada, arreculades; retrasat, arretrasat, retrasats, arretrasats, retrasada, arretrasada, retrasades, arretrasades. /
2) Retardat mentalment: "Semble astrany i mentida que sigo arquitecte i sigo tan arreculat...".

Arremolcar: Remolcar, arrosegar un vehicle, per exemple. / remolcá, arremolcá. /

Arrifar: Rifar, sortejar, ex: "Allà als pagesos arrifen una cistella amb la loteria de Nadal, i afededeu que fot goig eh?" / rifá, sortejá. /

Arrofeixar: (Arropenjar).

Arrofredat: Refredat, acostipat, ex: "Cagondena, vaige un arrofredat que hai agafat per surtir al tros am la samarreta d'Andorra am ple desembre". / refredat, catarro, catarrina. /

Arromangar-se: Doblegar les mànigues de la camisa cap amunt. / remangá, arremangá, remangás, arremangás les mánegues, la mánega. /

Arropenjar: Repenjar, recolzar, ex: "Paracon am arropenjar-te a la paret que ton oncle acabe de pintar." / repenjá, repenjás; arrimá, arrimás; para cuenta de repenját a la paret, que ton tío acabe de pintá. /

Arroplegar: Replegar, ex: "Arroplega les borrasses que ia han caigut totes les aulives". / arreplegá, replegá; arreplega les borrasses que ya han caigut totes les olives. /

Arruixat: Arrauxat.

Asbafegar: Respirar d'una forma desmesurada generalment després d'haver fet un gran esforç, esbufegar.

Asbalsar: Enfonsar, afonar. / afoná, afonás, de fondo. /

Asbaralla's: Barallar-se. (reñí, luchá, pegá, pegás. /

Asbregar: (Almenar) (Asfregar).

Asburiac: (Murissec).

Asbutifarra's: Fer-se mal, amb ferida oberta.

Ascafanyit: Esquifit, poca cosa. (Sirilleta).

Ascandall:
1) Percentatge de pomes que els pagesos han perdut per culpa d'una pedregada.
2) Sel.lecció del bestiar a l´hora de comprar-lo, ex: "D´aquestos vint tocinos en farem un escandall i agafarem aquestos 12 que són més grossots".

Ascalestro: Esquelet. Ex: "Minja, minja més!!! Que astàs fet un ascalestro!!!" / esqueleto, esqueletos. /

Ascar:
1) Buscar, cercar. / buscá. /
2) Posar ham a la canya per anar a pescar. / posá ham a la caña pera aná a peixcá. /

Ascardillar: (Os de Balaguer) (Ascatxigar).

Ascatxic: Esquitx. També s'usa per designar a un crio entremeliat. / esquichit, esquichits; esquichada, esquichades. /

Ascatxigar: Esquitxar. / esquichá: esquicho, esquiches, esquiche, esquichem o esquicham, esquichéu o esquicháu, esquichen; esquichat, esquichats, esquichada, esquichades; esquicharé; esquicharía; si yo esquichara. Vore sal./

Ascaufar: (Ascofar). / escofá, escofás. Vore al aragonés escalfar. /

Ascartxinar: (dialectalisme almatretenc) Esquitxar.

Asclatassoner: Empipador.

Ascofar: Escalfar, també es diu acalentar. / acalentá, acalentás tamé vol di emborrachás; escofá, escofás. /

Ascremalletes: Estris de ferro que es pengen dels ascremalls per penjar l´olla.

Ascunilla's: Amagar-se. / amagá. amagás; de conill, cachap, cachapera : "acachaperás". Vore amagatall. /

Ascupinar: Escopir. / escupiñá; escupiñada, escupiñades; escupiñat, escupiñats, escupiñada, escupiñades. Tamé carcás. /

Ascursió: Excursió, ex: "Demà portarem a la canalla i als padrins a voltar porai d'ascursió".
/ excursió, excursions. Vam aná de excursió y vam trobá un escursó. /

Asfarair: Esfereir, ex: "Ma germà ancara astà asfarait de que a la tardor vaiga amb màniga curta".

Asfilagartxar: Esfilagarsar, desfer en filagarses. " Trauras-te los pantalons aquestos que astan tots asfilagartxats i miraré de cusi'ls". / esfilagarchá, desfilagarchá; desfilagarchat, desfilagarchats, desfilagarchada, desfilagarchades; esfilagarchat, esfilagarchats, esfilagarchada, esfilagarchades; tráute los pantalons estos que están tots esfilagarchats y miraré de cusíls. Algunes paraules ixen al llibre Réquiem per un llauradó español traduít al chapurriau per mí : Moncho : Ramón Guimerá Lorente. /

Asforrar: No poder aconseguir l'objectiu que es pretenia.

Asfregar: Netejar quelcom fregant fortament, ex: "Asfrega bé los calçotets al safareig que sino no martxe la pudo". / refregá, de re + fregá, fregá en forsa; refrega be los cansonsillos al safarech que sinó no marche la pudó. /

Asfuga's: Fugir, escapolir-se, ex: "Tu! No t'asfuguis que has d'anar a ansufatar los aumellés!".

Asfuriar: Fer marxar, ex: "Vam posar aquells aspantaocells per fer asfuriar los asparavers." / esbarrá, espantá; de furo : asfuriar; fora + gitar : foragitar, foragitá, expulsá. Esbarramuixons. /

Asfurriagallines: Tren. Aquest mot és ben arcaic. S'usava a les granges per les quals a la vora passava el tren. / esbarragallines, de esbarrá y gallines, com esbarragossos. /

Asgolfa: (Angolfa).

Asguirtxar: (Ascatxigar).

Asmaiat: Esbait, mort de gana, ex: "Dam un iagurt que astic asmaiat tan rato sense jalar". / desmayat, desmayats, desmayada, desmayades; esmayat, esmayats, esmayada, esmayades; ma mare díe en castellá: "estoy desmayada" cuan teníe gana.

Asmall: Destralada (directament).

Asmari: (propi del Omellons) Armari. / armari, almari, armaris, almaris. /

Asmolls: Les pinces que es fan servir per girar la carn i el pa quan es fa a la brasa.

Aspabil: Espavila't, ex: "Aspabil que fotem tard". / espavil o espabil; espavilat, espavilats, espavilada, espavilades; espabilat, espabilats, espabilada, espabilades; espavilá, espavilás, espabilá, espabilás; espabílat, espavílat, que fem tard o tart! /

Asparaver: Esparver, un ocell rapinyaire, ex: "Per allí al tros volten uns asparavés que me foten bastanta mala pinta". / esparbé, esparbés; esparvé, esparvés; alemán Sperber. /

Aspàric: Espàrrec. / espárrec, esparrecs; la planta es la esparraguera, com lo poble catalá. /

Aspartenya: Espardenyes. Pensem que aquesta variant hauria de ser l'acceptada correctament en català ja que la paraula catalana espardenya prové de l'arrel espart, que era el material del qual es feia dit calçat. / espardeña, espardeñes. /

Aspategar: Espetegar, ex: "Fitsa't com aspategue la bossa de cucs que hem futut a la txera".
/ espetegá, de espetec, petá, cruixí, fé soroll; cruixit. /

Aspentar: (Aspenteijar).

Aspenteijar: Empényer. "Nens, anquet txiquet no l'aspenteigésseu tan fort que és un sirilleta i el fotreu allà als collons". A Barcelona d'això en diuen "amputxar". / espentá; espentejá: espentejo, espenteges, espentege, espentegem o espentejam, espentegéu o espentejáu, espentegen; espentejat, espentejats, espentejada, espentejades; espentejaré; espentejaría; si yo espentejara. Se fa aná sobre tot als columpios, espentejá pera gronsá o columpiá. Espenta, espentes. /

Aspényer: (Aspenteijar)

Asperadrap o aspedadrap: Cinta de roba adesiva, ex: "Si no calles te fotré un bossí d'asperadrap d'aurella a aurella". / esparadrap, esparadraps. /

Aspertxar: (Ascatxigar).

Aspertxellar: Fer esquitxos amb alguna eina o utensili moll, ex: "Lo dia de Tots Sants lo mossén va espertexellar (aspertxellar) tot lo simintiri, i als que hi erem també mon va tocar"

Aspitós, estar: Estar cofoi, content.

Aspolla's: Gratar-se de forma reiterativa sense cap mena de sentit. Aquesta paraula d'origen pagès vé de la manera en com les gallines es treuen els polls. Ex: "Para d'aspolla't, que fots mania". / despollás : traures los polls (piojos) rascán. /

Asporgar: Podar. / esporgá de expurgar /

Asprés, fer: Fer expressament, ex: "Segur que no hu van fer asprés això de treure la llum?"
/ aposta, expréssamen. Van traure la llum a Amposta, y crec que u van fé aposta. Qué te apostes? Lo castellá de Amposta, ere de Castilla, Castella, o ere catalá? /

Asquerar: Reviscolar, ex: "Semblae que no, però aquell ficus que astae tant pansit ia comence a asquerar". / reviscolá, reviscolás. /

Assebar: Posar bé, ex: "Sino assebes bé la manguera al pou, not surtirà l'aigua". / assebá, sebá; si no assebes be la manguera al pou, no te (not, no 't) eixirá l'aigua. /

Assera: Vorera, voravia, ex: "Passa per l'assera no sigo que't txafon!". / assera, asseres. /

Asseregat: Assedegat, quan hom té set.

Assipar: Arreglar-se, abitllar-se, ex: "Assipa't millor que sino aquesta nit no se t'atançarà cap paa".

Assussegar: Sosegar, tranquil.litzar, ex. "Asussegat que alego vindrà lo tren home!" / assossegá, assossegás; tranquilisá, tranquilisás. /

Astamoir: Estabornir, deixar quelcom sense sentits, ex: "Guaita lo gos, ha astamoit la mosca aquella collonera." / estamordí; estamordit, estamordits, estamordida, estamordides; dixá com a mort. /

Astararany: (propi dels pobles de la Ribera del Sió) (Teraranya)

Astarracada: Fotre's una bona pinya per terra. Que un altre et foti un cop, ex: "Es va fotre una santa astarracada tot baixant del castell".

Astarrossar: Desfer, desmontar, ex: "Me va caure un test del balcó i se va astarrossar a l'acera." / de terrós o tarrós : desterrossá es desfé tarrossos. /

Astaste: Expressió que denota cautela o moderació, ex: "Astaste de compra't aquet relotge si no tens quartos." / estate de comprá este rellonge si no tens cuartos o perres o dinés. /

Astauvins o Astaulins: (Estauvi). / estauvi, estauvis; ahorro, ahorros; aforrá; estauviá, estalviá. /

Astenasses: Tenalles, alicates, ex: "Abasta'm les astenasses que hai de fer un apanyo."

Astigos: S'empra com a negació de astaste: "no t'astigos". Ex: "no t'astigos de demanar un altre cubata, siuncàs néssis pet, ia conduiria io". / no te estigues de demaná un atre cubata, si auncás (a un cas) anares o anigueres pet (borracho), ya conduiría yo. Cubata, cubates, de Cuba, aon tenen una bandera en estrelleta, com la moderna estelada catalana. /

Astijores: Tisores. / estisora, estisores; estirora, estirores. /

Astirabec: Varietat de pesolera. "Aquesta nit me fotré un plat d'astirabecs amb un ou debatut".

Astirores: (Astijores).

Astollador: La pala que tapa el pas de l'aigua d'una fassera. / estolladó, estolladós : estanca, estanques. A la foto es de ferro, pot sé de fusta, plástic. Foto feta a Beseit. Vore Toll, tolls. /

Astopenc: Carn aspessa i seca, que es fa com una bola a la boca, els bistecs durs per exemple.
/ estopenc, estopeng, estopencs, estopengs, estopenca, estopenques : se li diu al peix com lo emperadó, a la carn seca o que se ha eixugat. Penques de cart estopenques no ne hay probat may, pero sí llom de gorrino, solomillo, chulles, bistec, inclús bajoques massa velles, en fils. /

Astrintxonar: Estrinxolar, esbocinar. / estronchiná, destronchiná; estronchinat, estronchinats, estronchinada, estronchinades; destronchinat, destronchinats, destronchinada, destronchinades. /

Astrolic: Entremeliat.

Astulzí: Substància negra provinent de la combustió incomplerta de les matèries orgàniques que es dipositen en els tubs o en les ximeneies, ex: "Nen! no't fotos a juar a l'antxuminia que et mascararàs d'astulzí". / fullí, fullins de la enchumenera, que mascaren; v. mascará. /

Astuviar: Estalviar, ex: "Si no astuvies mai siràs un home de profit". / estauviá, estalviá, aforrá. /

Astutx: Estoig. Ex: "Trau los plastidecors de l'astuxt que pintarem". / estuche, estuches, com los de Pikolín. /

Asvaporar: Evaporar, ex: "Tanca la grasiosa que si no s'asvapore". / evaporá, evaporás; en lo cas de la grassiosa o begudes en gas, se esbafen o esbrafen; v. esbafá, esbrafá, de braf. /

Asventat: Persona que fa les coses molt ràpid i sense pensar-les, ex: "Lo Tonet ha vingut i ha futut lo camp unantra vegada, és un asventat". / aventat, aventats, aventada, aventades, en lo mateix sentit, persona que fa les coses mol rápidamen y sense pensales. Lo Tonet ha vingut y ha futut lo cam un atra vegada, es un aventat; tamé signifique: barrinat, grillat com Manel Riu Fillat, loco, ñirviós, una cosa destronada. /

Asvuliac: (Murissec).

Atapit: Compacte, atapeït, ex: "Anquesta taula astirem molt atapits, poder que nem a una més gran". / atapit, atapits, atapida, atapides; an esta taula estarem mol atapits, potsé (milló que) anem o aniguem a una mes gran. /

Atarrossat: Fet a tarrossos, ex: "Lo sucre no cau del pot perquè astà atarrossat i l'hai de desfer a cops de cullera." / atarrossat, c, sal atarrossada, atarrossades; v. atarrossá; lo sucre no cau del pot perque está atarrossat y l'hay de desfé a cops de cullera. Va milló en un tenedó. /

Ataubar: (en zones de la Ribera del Sió) estar xafat, ex. "Hai hagut d'aspenteijar lo tractor fins a casa i astic ataubat". / ataubá se diu en lo cas "fa una caló que ataube", tanta calina que chafe, canse, espentole, balde, rendix; ataubat, ataubats, ataubada, ataubades. /

Atigos!: Expressió emprada per dir a hom que pari d'emprenyar, que s'estigui quiet.

Ativoca's: Equivocar-se. / equivocá, equivocás; entivocá, entivocás. /

Atopetar-se: Trobar-se, ex: "Bé, io martxo, ia mos atopetarem dumenge que ve". / topetá, topetás; trobá, trobás en algú o en algo. Be, yo marcho, ya mos topetarem (trobarem) lo domenge que ve. /

Atre: Altre, el femení és Atra, i els plurals atros i atres. / atre, atres, atra, atres; datre, datres, datra, datres. De nos + atres, antic autres se va formá nosautres, etc. natros o natres, vatros o vatres. En los llibres de Raynouard y datres se adeprén mol sobre la llengua ocsitana y los seus dialectes, "catalan comprés" /

Atxum, beure: beure a morro, ex: "No begos atxum que a ton pare li fot fàstic trobar lo boc del porró babat".

Atxurar: Arreglar, en el sentit de mudar-se, ex: "Lo Paco nae molt ben atxurat a la boda del Nasi".

Atxutar: Anar depressa, immediatament. Ex: "Atxuta an lo rotobato, que's fa fosc i vol ploure".

Aubà: Expressió de sorpresa, negació o rebuig d'un fet, ex: "Lo Mariano s'ha trencat una cama. Aubà!!! No fotis" - Au va !

Aubada: L'albada, temps que transcorre des del trenc de l'alba fins a la sortida del Sol.

Aubaga: Obaga, lloc ombrívol. / umbría, umbríes; ombría, ombríes; no confondre en hombría, hombríes, de home, homens. /

Aubagés, l': Albagés.

Aubarda: Cenalla que va al llom del ruc, ex:"Mentre hi haigon rucs, faran aubardes".
/ aubarda, aubardes; albarda, albardes; mentres que ñaguen rucs (burros, ases), farán aubardes. Ara al añ 2026 sen tenen que fé moltes, perque los rucs van desaubardats o desalbardats. /

 

Aubat: Mort d'una criatura abans de tenir ús de raó. / aubat, aubats, aubada, aubades; a Valensia, aubadet, albadet, aubadets, albadets, aubadeta, albadeta, aubadetes, albadetes. Borao escriu mortijuelo. /

Aubenc: Terra fèrtil, humida. / albenc /

Aubert: Obert. / ubert, uberts, uberta, ubertes; obert, obert, oberta, obertes; castellá: abierto, abiertos, abierta, abiertas. /

Aubergi: (Baix Segre) (Prèssic). - Alberge : abrecoc

Aubergínia: Albergínia.

Aubesa: Albesa, són famoses les pintades per la carretera dels quintos d'Aubesa.

Aubricoc: Albercoc, també Aurecoc o Aubercoc. / abrecoc, abrecocs y varians. Alguns tenen la franja com la del meu cul. Los mullareros, pressecs, bresquilles tamé la tenen. Y lo prepussio de Artur Quintana tamé té una frangeta. /

Aufals: Alfals, ex: "Dóna aufals a les bèsties per a què menjon". / aufals, aufalsos; alfals, alfalsos; alfalz, alfalzos. Dóna o dona aufals a les besties pera que minjon. /

Aufarrat: Ou ferrat. / ou fregit o frigit, ous fregits o frigits. Los de La Fresneda són frechits. Y a Vallchunquera tamé se diu y escriu frechit, frechits, frechida, frechides. /

Aufegar: Ofegar, ex: "Treu-me la soga del coll que m'aufego". / aufegá, aufegás; tráume la maroma (soga) del coll que m'aufego. /

 

Aufendre: Ofendre, ex: "No sigos tan aufendós". / ofendre: ofeng u ofenc, ofens, ofén, ofenem, ofenéu, ofenen; ofés, ofesos, ofesa, ofeses; ofengut, ofenguts. ofenguda, ofengudes; ofendré; ofendría; si yo te ofenguera. /

Aufensible: Aufendós.

Aufés: Alfés.

Auficina: Oficina, ex: "A l'auficina d'ampleo havia una cua de por". / ofissina, ofissines; a la ofissina de empleo (treball) ñabíe una coa que fée temó. /

Auforja: Alforja, ex: "Lo ruc del Tomaset va més carregat amb les auforges!!!". / auforja, auforges; alforja, alforges. /

 

Aulivé: Olivera. Aquí és on es demostra que el lleidatà és una llengua que conserva les seves arrels del llatí, ja que aquest conserva el gènere masculí del llatí en la denominació de la majoria dels arbres. / Lo olivé, los olivés; la olivera, les oliveres. Olivera mallorquina. A Beseit vam empeltá un olivé en un mandarino o mandariné y va eixí aixó: /

Auliva: Oliva, ex: "Aulives rellenes d'antxova". És un cultiu força important en la zona de les Garrigues, d'aquí són les famoses aulives arbequines que fan l'oli tan bo.

Aulor: Olor, ex: "Els tocinos foten un aulor..." / auló, aulós. /

Aumella: Ametlla, ex: "Poseu aumelles quan feu la salsa dels calçots?". / amela, ameles; armela, armeles. /

Aumellé: Ametller, arbre de l'ametlla. / amelé, amelés; armelé, armelés. /

Aumit: Humit, moll, ex: "La roba encara astà aumida". / humit, humits, humida, humides; humitat, humitats. /

Au món: Enlloc, ex: "Aquestes vacacions no iniré au món". / a cap puesto. Estes vacassions no aniré a cap puesto; me estaré a casa, que se está mol be. A cap puesto com a casa. Bueno sí, men aniré a Sabiñánigo. /

Aumplir: (Amplenar) / omplí, umplí. Vore plená. /

Aumosta: Mesura de quantitat equivalent a "el que hi cap a les mans". / aumosta, aumostes; almosta, almostes; me entren los dinés a aumostades. Lo que cap a les dons mans juntes pels dits menuts o meñiques. /

Aun: (Aon)

Aundemà: A l'endemà. / en son demá, ensondemá. /

Auperar: Operar, ex: "Han auperat a mon padrí del ginoll i l'han aspallat més de lo que astae". / operá; han operat a mon yayo del ginoll y lo han espentolat mes de lo que estáe o estabe. /

Aurella: Orella. Nota: La majoria de paraules que en català comencen en "o", en la variant dialectal lleidatana se comencen en "au". / quína cosa mes rara, ya que en ocsitá fa siglos que passe aixó. Augier; a vore si adeprenéu una miqueta o miqueteta. Las aurellas. Orella, orelles; orelleta, orelletes. Pareix que estes tontades les haigue escrit lo aragonés catalanista de la imache, Carlos Sancho Meix. /

Auralita: Material de construcció ondulat emprat per cobrir taulades.
/ uralita. Fibrossimén. /

Aurellanes: (Aurilletes).

Aurellaunes: Obrellaunes. / de obrí + llanda, llandes  (lata, lates) ix obrilates. /

Auridor: (Aurellaunes). De fet, es pot traduir tant per obrellaunes com per tirabuixó (llevataps). Ex: "Andés l'auridor? que ia mos ham acabat la botella de vi i n'ham d'ancetar unantra". / obridó, de obrí, obridós; obridora, obridores, que obrin. En lo cas del vi, solíe está tapat en suro, suros, pero no se díe "obrissuros", sino obridó. /

Aurilletes: És un producte de pastisseria molt típic a Lleida semblant a la coca de sucre. Famoses les aurelletes de Cal Murillo a la plaça Sant Joan.

Aurinar: Pixar en vocabulari culte. / oriná : pixá. /

Aurineta: Oreneta, també s'usa la variant Gruneta. / oreneta, orenetes ; oroneta, oronetes y varians. /

Aurir: Obrir, ex: "Aurix la porta quem foto de calor!" / obrí; obri la porta que me fótego de caló :  que estic passán molta caló. /

Autallada: En aquesta direcció, ex: "Si vols fer via agafa l'autallada que et dic i ia faràs cap."

Avamba o Auamba: (Almatret, Puigverd,...) Adéu-siau. / Adiós, a Dios, adeu, adéu, a Déu. /

Averar: Atançar una cosa, s'usa sobretot en el sentit de si està massa alta, ex: "Nen! Ajuda a la padrina i avera-li lo pot de la sal que no hi arribe".

Avere o Avore: A veure. / a vore si esta vegada u fas be. /

Avespa: Vespa, ex: "Vigila on te fots que astà ple de nius d'avespes". / avespa, avespes; lo niu es avespé, avespés. /

Avorar: Apropar, atançar, ex: "Avora lo tractor que s'atance una DKV de frente i ancara mos fotrà un susto!". / de vora; arrimá, apropá, antansá. /

Axara's: Avergonyir-se, posar-se vermell, ruboritzar-se. La cultura popular creu que el mot aquest prové de la paraule xera, que és una brasa, i d'aquí l'acció d'envermellir. Ex: "Quan se li va atançar aquella paa de siguida es va axarar".

B de burro, ruc, ase catalá.

Babadero: Pitet. Ex: "Fot-li un babadero al txiquet, que no s'ammarrano'l jarsé". / babero, baberos, de baba, babes. /

Babosa: Fang verdós que sol criar aigua a les pedres i a les parets, llim.

Bacsacada: Moviment brusc, sacsejada. / sacsá; sacsejada o saxejada, sacsada, sacsades; saxá. /

Badejo: Bacallà. / abadejo /

Bafurós: Hom que va porc, brut i malfargat. / malfarjat /

Baixant: (Maixant).

Bajoco/ Bajoca: Tonto, ruc, tou (de fet té moltes accepcions), ex: "No sigos bajoco home!!! la paa aquella se t'andú a l'hort quan vol!"

Baldador: Gronxador. La variant Columpi no s'accepta ja que és un castellanisme. / gronsadó, gronsadós, v. gronsá, gronsás a un mateix; columpio, columpios; a Maella se diu Andruja. A Beseit li díem los columpios al parque, y encara ne ñan. Yo me vach casi trencá un bras saltán del columpio. /

Baldar: Gronxar.

Baldi: (Galleta).

Baldring-baldragues, ser un: Ser un trapella.

Ballofa: Butllofa, ex: "L'atre dia me vai cremar amb la txera i guoita quina ballofa m'ha surtit". / clofa, clofes; bufa, bufes; bambolla, bambolles. /

Banc: L'escala per collir fruita. De tots és ben conegut la dita aquella que "A l'estiu els pagesos pel matí estan al banc i per la tarde a la caixa". També es conegut per "tres peus".

Banc del Sinofós: Banquet de pedra que hi ha al costat de la Paeria on els padrins s'asseuen a expressar les seves queixes, ex: "Si no fos per l'artrosi...", "Si no fos pels anys...".

Banqueta, la: Avinguda de Blondel. També s'anomena així al passeig que voreja el riu a
Balaguer. De fet, s'anomena banqueta perquè en les nostres contrades se li dóna aquesta denominació a les ribes o vores dels rius, canals, sèquies...

Bardo: Pallisa. Pegar a algú o a quelcom, ex: "Quan va arribar a casa, sa mare li va fotre un bardo que s'anrecordarà dies".

Barrada: Xut molt fort a una pilota, ex: "No li fotos barrada que l'ambarcaràs!". / cop en una barra (fusta) /

Barral, lo: (Silló).

Bassinet: (Bassí).

Bassí: Orinal, ex: "Dixa lo bassí sota el llit de ton padrí que sino per la nit s'ha d'atxecar a pixar tolo rato".

Bastanta: Femení de bastant, ex: "No hi ha bastanta aigua per púguer regar lo bancal".

Batam: Clatellot, mastegot, bufa, ventallot. / clatellada, cop al clatell, clatellades. /

Batissac: Precipici. / single, singles; pressipissi, pressipissis. /

Bauba: adj. donat a la mà quan per causa del fred no es pot fer el punyet (ajuntar els dits de la mà). En sentit figurat es parla d´una bauba quan ens referim a una dona que és gossa, ex. "Mite- la a la bauba aquella! Tot li fa sa mare." / baubo, baubos (dits), bauba, baubes; bobo, bobos, boba, bobes. /

Becanyeta: Becaina, migdiada. / michdiadeta, michdiadetes; de michdiada, michdiades. /

Besito: Petó, ex: "Nena, dali un besito a la iaia que sino no't darà paga". / bessito, bessitos; beset, besets. /

Biciclista: Ciclista. / bissiclista, bissiclistes; siclista, siclistes; bissicleta, bissicletes. /

Birinar: Berenar. / berená: bereno, berenes, berene, berenem o berenam, berenéu o berenáu, berenen; berenat, berenats, berenada, berenades; berenaré; berenaría; si yo berenara. Es la minjada que se fa de tarde, sobre les 5, 17:00; a Mallorca o Balears se li diu al amorsá, típic pamboli, pa amb oli. /

Bisenfí: Màquina agrícola que serveix per recollir el gra de la collita de terra, i traslladar-lo cap a una altra banda.

Bitxo: (intradussible), ex: "Astàs fet un bon bitxo tu!". / bicho, bichos; tamé se li diu bicho a la pesteta. /

Blabàs: Peix de riu semblant al salmonet.

Blair:
1) Acte de ser cremat pel sol o bé per d´altres fonts de calor, ex: "Avui fa un sol que blaix."
2) Anar ple de picades de mosquit, ex: "Aquesta nit los mosquits m'han fotut ben blait!"
/ ablaí; fa un sol que ablaíx, que aplane; esta nit los mosquits o coíns m'han ablaít. /

Blavar: Acció de fer blaus, pegar fent mal.

Bò: Ordre per a que el ruc s'aturi.

Bolló: Pellarofa del blat.

Boranit: Bona nit, "Au" dis-li boranit a ton pare i cap al caixó!".

Bordonera: Fumera. Gran quantitat de fum.

Boria: Element característic de la meteorologia lleidatana. / boira, broma, dorondón, paora (niebla) /

Borinot, al: Joc on juguen 3 txiquets (o més). Els dos dels extrems li podien fotre hòsties al del mig a la mà, que es posava devall de l'aixella, i aquest s'hi podia tornar amb un cop de mà a qualsevol dels altres.Un altra versió és que algú li fot un pinyo al que fa de borinot, i si aquest endevina qui ha estat, l'altre para.

Bot de pernes: Guitza, normalment amb les dues potes. Ex: "Astàe ambobat mirant los mixons, i la mula d'un bot de pernes em va fotre al bassal d'aigua". / cossa, cosses. /

Botar: Aplicat al foc vol dir "calar", ex: "Lo Jaumet va botar foc i se va donar a la fuga".
/ botá foc, pegá foc, en mala intensió. Si es en bona intensió, se diu ensendre lo foc. /

Botés: Rambla d'Aragó, ex: "Crida un tacsis que ham de nar fins a Botés".

Brassal: Canal d'aigua particular, més que regar s'usava per a les tasques cassolanes, tant per fregar o rentar la roba.

Brillo: No l'hi he trobat cap traducció tampoc, ex: "Fot lo camp!! Brillo d'aquí" / uspen! brinca de aquí! /

Bucoi: Recipient de grans dimensions. Carretell.

Bueno: Bé, i tant! / tamé u díe lo jefe dels Mossos, Trapero lo trampós. /

Bultra: Bosc de riu.

Buixir: Bordar el gos, ex: "Lo gos del Manel és un plom, no pare de buixir".

Buli: És un joc de nens de Lleida que es sembla una mica al beisbol, però enlloc d'amb una pilota, s'hi pega cops a un bastonet esmolat per les dos puntes i que s'aixeca desde terra amb el mateix bat, i quan és enlaire s'hi fot una castanya i s'angega lluny.

Burtxongar: Txutar una pilota amb la punta dels keds. (el substantiu és: burtxongada). / chutá una pilota en la punta de les deportives. Chut, chuts. /

Butirí:
1) De mala raça, ex: "Aquet gos és un butirí".
2) Cosa petita i entranyable, ex: "Ta mare am lo pitita que és i amquet pintinat semble un butirí".

 

Caaaa: Expressió de disconformitat, ex: "- Mesemble que plourà. - Caaaaà, no veus que ia es pose ras".

Cavà: (Cuba).

Cabana: (sentit figurat) (Moniato).

Cabanera: Camí de muntanya pels ramats i el bestiar.

Cabdellada: Col.

Cabessudo:
1) Tossut.
2) Cap gròs (els de les festes majons), ex. "Au venga que anirem al passacalles a els cabessudos".
3) També és pot aplicar a la gent de cap prominent: Ex: "No veus que cabessudo aquest tio, igualet que un txupatxup". / tossut, tossuts, tossuda, tossudes; cabezudo, cabezudos; vore cap, kap. Los 3 de Beseit són lo cap gros, la baturra y lo baturro. /

Cabiró: Cigar, puro. / sigarro, sigarros; puro, puros; caliqueño, caliqueños; faria, faries. /

Cadolla: Abeurador. Bassa d'aigua que es troba als barrancs i entre les roques, gorg.
/ cadolla, cadolles. A la finca de La Pileta de Beseit, al barrang, ne ñan; hi anabem a agarrá aigua pera rentá, a vegades se podíe beure. /

Cagasses: Oliasses. Són els residus líquids que es generen durant la decantació en les fàbriques d'oli. / samsa, samses; oliassa, oliasses.  /

Cagarella: Porgadures del guix, allò que queda al sedàs quan el porgues. / porgadures del ges, alchez, alchés. /

Cagos: Cagaments, en sentit figurat, ex: "Quan mos va que li fotiem les peres al pagès va ampessar a fotre uns cagos". / blasfemies contra Deu y los sans, me cago en ...; despenjá sans, cagás en la patena, hostia consagrada, Deuna, etc. /

Caixer: (Almenar) (Banqueta). / lo caixé de la sequia, los caixés de les sequies NO són la banqueta de Lleida. /

Caixó, anar al: Anar a dormir.

Caldar: Suspendre.

Caletro: (Sanderi).

Calistro: Gitano, sobretot als clàssics del carrer Sant Carlos.

Calitrau: Antro, bar de mala reputació. Ex: "No vaigos anquell calitrau, que foten un vi que mate".

Callar: Interjecció usada per dir a hom que s'esperi, ex: "Que la padrina no pot pujar a la DKV? Calla que vinc a ajudar-la!". / callá; que la yaya no pot pujá a la DKV? Calla, que ving a ajudala! - Tamé se le díe o diu DKV a consevol furgoneta, com Jeep a consevol 4x4 (16). /

Camacu: Ciutadà de l'àrea metropolitana de Barcelona. Altrament anomenats Pixapins o Diesels.

Camalluent: Camacu que es caracteritza per anar pel camp amb txandal de Tactel.

Camí: Vegada, cop, ex: "Cada camí que lo Belardo obre la pala me fot l'aigua de la fassera".
/ camí, volta, vegada. Yo no dic volta, pero Luis Arrufat u escriu moltes vegades. A camins; a vegades. Lo camí es un llibre en chapurriau, traduít per mí, del original de Miguel Delibes, El Camino. /

Campetxano: També molt típic d'aquí i no té traducció, ex: "És un paio molt campetxano".
/ campechano, campechanos, campechana, campechanes, com lo rey emérit Juan Carlos I, de la familia Bourbon, Borbón, los Borbons, los Borbones. /

Campos, los: Els Camps Elisis, ex: "Me'n vai als Campos a donar un tomb". / los campos, los cams. Los Camps están a Queretes, de mote Chimo, los Chimos. Juan Luis Camps Juan es un aragonés ascumita catalanista /

Candau, tirar el: Es quan als arbres fruiters s'hi tira un líquid especial per evitar que caiguin els fruits. / deu sé algo paregut al Sequestrene. /

Candonguer: Lent.

Cantamanyanes: Persona amb poca credibilitat. Ex: "No li fotos cas que aquest és un cantamanyanes". / cantamañanes, sempre en plural; deu vindre de cantá + maitines. /

Canyardo: Pilotada propinada amb fúria i normalment amb la puntera del ked.
/ cañardo, cañardos; cañonada, cañonades, de cañó. /

Canyot: Són les restes de les plantes cerealístiques que queden després de cossetxar, normalment s'aplica al blat de moro. Un cop feta la collita, es recull i s'embala o bé es colga de terra, per a que serveixi d'adob. / rostoll, rostolls; después de cossechá queden unes cañetes (pero no cañotes, que cañota es la sissaña). An alguns puestos se solten les ovelles pera que se minjon tot lo que puguen. /

Caparra: Paparra, el bitxo aquell que es posa als gossos. / caparra, caparres, en castellá garrapata, es un bicho que se apegue als gossos, a les persones, als gats y a datres animals. Mes amún ham vist lo verbo encaparrá, encaparrás. /

Capçal: Tovalló, drap, ex: "Té lo capçal i torca't los morros". / servilleta, servilletes; toalla, toalles. /

Capcer: Es un tipus d'ocell, altrament conegut com a "capsigrany".

Capçot: (en sentit figurat) Moniato.

Capellà: Expulsió de saliva involuntària a l'hora de parlar o fer un estornut. / perdigonada, perdigonades : expulsió de saliva involuntaria al hora de parlá o de mocs al estornudá o fotre un estornut. Capellà es apócope de capellada, capellades; podríe vindre de les perdigonades del capellá, mossen, retó. /

Capiguer: Caber. / cabre, capigué o cabé es lo passat de cabre. /

Capitonya: Tombarella. / curumbela, curumbeles. /

Capradera: Construcció de pedra. / capra : craba al aragonés, cabra. La borda, bordes del Pirineu están fetes de pedra. Antigamén siríen cuatre pedres amuntonades per als pastós, de cabres, per ejemple, per lo nom. De la borda menuda ix la bordeta, Labordeta, fundadó de la CHA, partit aragonés venut al catalanisme, la ma mes esquerra de ERC. /

Caraba, ser la: Ser tremendo, ser el que no hi ha, ex: "La canalla d'avui andia són la caraba."

Caragolina: Caragol blanc petitet. (Son molt bones amb ceba i tomata). / caragola, caragoles, trauen un suc mol mes bo que los caragols. Encara que los caragols siguen monfloritos o hermafrodites, se diuen aixina. Les blanques grosses de monte se diuen baqueta, baquetes o vaqueta, vaquetes. /

Carallet: Ruc! també hi ha la variant cerverina Carallindo.

Carallindo: Carallot. Ex: "An vas a comprar anquest'hora, carallindo? No veus que ia'stá tot tancat i barrat?"

Carejar: Amagar les pomes (fees) al cul de la caixa, és a dir, posar les més maques al damunt.

Carnús: En forma d'insult, cabró, ex: "Fuig d'aquí carnús, més que carnús". / a Beseit no se fa aná despectívamen, carnús, carnusos, carnusa, carnuses. A Aiguaiva: teta, teta, carnucet. /

Carpesano: Carpeta d'anar a estudi.

Carrantxó, pujar a: Pujar a coll i bé. / a cascarrulles, an costes, acostes, a caballera, a costelles, a la esquena, a les espales, etc. /

Carreró: Marca que deixaven les rodes dels carros en passar pels camins. / rodera, roderes. /

Carrincló: Paraula lleidatana, d'origen gitano, que vol dir "boig", "bohemi". L'expressió "Lleida carrinclona" prové de les farres que es fotien els gitanos ja abans de la Guerra Civil per Lleida i voltants. També significa persona poca-solta, arrauxada ("arruixada").

Cascaballico: (Colló de Flare).

Casibé: Gairebé. "Casibé se fot un gol an pròpia porta".
/ casi se fot un gol a propia porta; an tamé se fa aná, per ejemple, an terra, an aixó, etc./

Cassigall:
1) Traste vell, ex: "A l'angolfa només hi ha cassigalls".
2) Draps casolans fets a partir de roba vella que no s'usa. (Nota dels autors: A Lleida, quan la roba es vella, enlloc de tirar-la la estripem a trossos de mida de drap. Aquest principi bàsic de reciclatge es fa a molts puestos, però no n'hi diuen cassigalls). Ex: "- Paquita, an són los meus calçotets de topos roijos? - Aquells tant ronyosos? N'hai fet cassigalls"

Cassola de Tros: Menjar típic lleidatà consistent en una cassola amb samfaina, caragols, costella de tosino, cansalada, butifarra negra, butifarra blanca, llangonissa i conill. Anvesde samfaina pot posar-se també aspinacs. I amb això se fan concursos i tot!!!!! De tots són ben coneguts los concursos de Cassoles de Tros de Juneda o Alcoletge.

Castell, lo: La Seu Vella, que no és un castell.

Catarroja, a: És jugar a amagar. Quan veus algú dels que estaven amagats, crides "catarroja Pere" i aleshores, el Pere ja està eliminat. En principi res a amb la vila de Catarroja a l'Horta valenciana. / catar ere vore al ocsitá y al antic castellá, com se trobe al Mío Cid. "Es dit cat, quar catar vol dire vezer. Eluc. de las propr., fol. 255." (Raynouard, Lexique roman.)/

Catipè: Mal aulor. / pudina, pudines; corrompina, corrompines; pudó, pudós. /

Catitomba: (Capitonya).

Catxap: Conillet petit, tan de bosc com de granja. (Nota dels autors: Aquí es veu la riquesa del lleidatà, en català estàndard un catxap és un lludrigot.) / cachap, cachaps; cachapera, cachaperes són los caus, o los nius artifissials. /

Catxar: Fornicar amb delectació, ja sigui fora o dins del matrimoni. / cardá, fornicá, follá, chulá en delectassió o chalera. /

Catxassa: Apatia, passivitat. Ex: "Ostiqueta, quina catxassa té aquet paio! Només ha aumplit mija ferrada de prèssics an tota la tarde". / pachorra, pachorres; desgana, desganes; apatía, apatíes, a patí lo radé día; manta, mantes; portá un tabardo, etc. /

Catxaup o Catxú o Catxup: Ketxup. De fet aquesta és la paraula que he trobat amb més pronunciacions diferents. Dingú diu Ketchup. / que te chupo, kétchup! Li diu Ignacio Sorolla Vidal a Manuel Riu Fillat: avui qué te chupo? /

Catxifollat: Espatllat, malalt, empiocat, desguitarrat, ex: "Lo Sidro té l'astòmac catxifollat. S'ha futut mitja dotzena d'alls tendres per asmorzar".

Catxipanda (o Cutxipanda): Samfaina.

Catxumbeca: (Capintonya). / curumbela, curumbeles. Es la paraula que mes se apareix a la nostra de les sinónimes de Lleida. /

Catxurro: Espècie de mala herba que surt per la gespa i que té puntxes. Resulta que el fet de tirar-se catxurros al cap entre la canalla, antigament, esdevenia la categoria de joc. / cachurro, cachurros; la planta es la cachurrera, cachurreres. /

Cera: (Assera).

Cini: Cinema, ex: "Vai nar al cini a vere Independensdei i no'm va agradar ni molla".. / sine, sines. Vach aná al sine a vore Independence Day y no me va agradá ni mica. Luis Arrufat escriu cine. /

Cintaislant: Cinta aïllant, ex: "Porta'm lo cintaislant per fer l'empalme". / sinta aislán, no se sol di en plural sintes aislans: pórtam la sinta aislán pera fé lo empalme. /

Círcol: Circ, ex: "Demà portarem la canalla al círcol". / circo, circos; sirco, sircos. /

Cisca: Senill, senalla, cabàs, ex: "Porta't la cisca als pagesos que ham de comprar los pebrots i les aubergínies per escalivar". / cabás, cabassos, antigamén se feen de senill; a la foto un cartó o cartró, fet de vime o vímec. /

Clafoll: Pela exterior de l'aumella. / clofo, clofos - la pell exterió de la amela, les ameles. La máquina que desclofe les ameles se diu desclofadora, desclofadores. No va sola en IA, se han de abocá les ameles y pará cuenta dels clofos y de les ameles llimpies, que normalmén se han de repassá a ma. /

Clamor: Via d'aigua al costat d'un terreny d'horta per a fer córrer l'aigua que hi ha sota a la superfície i evitar que es formin aiguamolls. És sabuda la dita: "Ets l'amo i senyor de totes les bèsties de la clamor". / Es coneguda la clamor de Almacelles. Lo aubelló, los aubellons; albelló, albellons, són pera lo mateix, pera traure aigua sobrán. /

Claro!: És clar!, ex: "Claro, amb aquesta calor qualsevol no hi va a les pecines!" / claro, está cla, pos claro. En esta caló (calina, calorina) consevol no hi va a les pistines. A Beseit no tenim pistina pública, sol ne ña alguna privada. Tenim lo assut al Matarraña, los tolls del Ulldemó, La Peixquera, lo pantano de Pena, y lo riu Algás o Algars. /

Clasca: La part de fora de les gambes, del marisc i dels caragols. / clasca, clasques; ay, cóm te agrade la clasqueta, clasquetes, se referix a la carn del marisc, no a les clasques en sí. /

Claviller: Turmell, ex: "Au! Ia m'hai doblegat lo claviller i hauré d'anar al metge". / turmell, turmells; torterol, torterols; lo calcañá está allí tamé. /

Cloresterol: Colesterol, ex: "Hai nat al metge i m'ha dit que no puc minjar cansalada pel cloresterol." / a Beseit, Anisseto lo confoníe en lo coll d'en Querol, que es una partida aon ell teníe alguna terra. /

Coca Enramada: (Coca de recapte).

Coca de recapte: Coca de samfaina. Es pot posar ceba, aringada o llangonissa.

Codís: Còdol, en anglès Rolling Stone. / códul redó, barrócul, bolo de riu, pedra que redole y se fa redona de tan redolá. A Beseit tenim la paraula eixecacoduls. /

Codonyac: Codonyat, espécie de compota de codony. / codoñat, dols, compota de codoñ, Cydonia oblonga; en castellá dulce de membrillo, Al mes membrillo de La Codoñera li agrade lo codoñat, perque es mol golut, llépol, llaminé. /

Colagró: Acidesa, ardor d'estòmac. / ardó de estómec, assidesa; sol passá cuan tens una hernia de hiato. Mon pare ne teníe y se preníe "sal de fruta", bicarbonato, etc. Después en lo Omeprazol, Pantoprazol, li va aná mol be. /

Col.leigit: Col.legi, lloc a on van los nens quan són pitits, a apendre coses. / escola, escoles; colegio, colegios; antigamén se díe "a costura", perque les chiques hi anaben a adependre sobre tot a cusí. /

Colló: (Massalcoreig) Anomenada així qualsevol persona sense senderi, desustanciada, ex: "Es mes colló... que l'aguanto sa tia."

Colló de flare: Espécie de pruna.

Collons d'Andares: Lloc llunyà i indefinit, a la quinta forca, ex: "Fins al Secà vols nar a peu? Pero si astà als collons d'Andares!".

Comèdies, les: Representació festiva que es fa generalment la canalla als pobles per les festes majons. "Quenon començat encara les comèdies?".
No confondre amb "anar a la funció". Aquesta expressió siria aplicada a una representació una mica més seriosa, o adulta. / comedia, comedies; alguns de Beseit encara pronunsien "comádia, comádies."

Comparativa: Cooperativa (en zones del baix Segrià i Garrigues). / Tamé Tomás Bosque Peñarroya li díe aixina a la Cooperativa de La Codoñera. /

Complir: (Amplenar). / omplí, umplí (a cormull), plená. /

Conto que: Crec que, m'assemble que, ex: "Conto que són les tres, me'n vai cap al caixó".
/ (yo) conto que són les tres, me'n vach cap al llit (caixó a Lleida) o márfega, catre. /

Consagrat: Dolent, malparit, ex: "Redeu! És consagrat lo teu fill eh?." / tamé se diu, y no té res a vore en sagrat, o consagrá. Consagrat, consagrats, consagrada, consagrades. /

Cor: Corre, ex: "Cor! que fots tard!" / corre, que fas tard o tart! /

Coranta: Quaranta.

Corder: Xai, be. / cordé, cordés; corderet, corderets, cordereta, corderetes. /

Corna: La part de la cansalada que està més al fora, la part més dura, que de fet, si està ben torradeta també es menja i és prou bona. / cona, cones, del latín *cŭtĭna, codena./

Corralina: Corral dels tosinos. / soll, latín <*SUILE, <SUS, «gorrino»), lo jabalí es "sus scrofa" /

Cort: Cor.

Cotxe dels calçots: Carruatge en el qual viatjaven els familiars dels morts per acompanyar-los al cementiri. Era una espècie de servei de taxi, ja que anava a esperar els familiars forasters que arribaven en tren i ja els portaven cap als hostals, on els propietaris d'aquest cotxe ja tenien contracte. S'anomenava així perquè la família que portava aquest negoci tenien el malnom dels calçots.

Cotxo:
1) Cap cop, amb el cap baix, ex: "Después de fotre aquella malesa va nar tota la semana am lo cap cotxo". / cacho, acachat; después de fé aquella malesa va aná tota la semana en lo cap cacho. /
2) Porc, verro.

Crivell: Esquerda, ex: "Viu am una cas tota plena de crivells, li caurà al cap". / cribassa, cribasses, crivassa, crivasses a les mans; bada, bades; viu a una casa tota plena de bades, li caurá al cap. /

Cuba: Expressió entranyable que les mares diuen als txiquets quan son petits, ex "Au pus, si ja t'heu has acabat, cuba!".

Cuculladra marina: Es un ocell blanc i negre que ronda pels bancals de les terres de ponent a l'hivern. / La cogullada, cogullades no són lo mateix muixó; porten cogulla. /

Cucumassa: Tipus de bolet. / cugomassa , bolet blang que se fa mol gran. Se pot minjá, pero natros no mo les minjabem. /

Cuentos: Històries, excuses, ex: "No'm vingos amb cuentos que ia tinc prous maldecaps". / cuento, cuentos; no me vingues en cuentos que ya ting prous maldecaps. Si vols cuentos, llich Lo Decamerón en chapurriau y ne tindrás 100, sen. /

Cultivador: Màquina agrícola que serveix per a desfer tarrossos de terra en un tros. Es fa servir quan la terra està molt atarrossada. / Los cultivadós, lo cultivadó se diu poc. /

Cumplir: (Amplenar). / omplí, umplí; plená (a cormull) /

Cunya: Cuina. / cuina, cuines; antigamén se trobe cuyna, cuynes, y lo cuiné ere coch, com al alemán Koch, kochen : cuiná, Küche : cuina. Cunya : cuña, cuñes, en forma de triángul, com lo tascó, tascons pera asclá lleña, o les que se fiquen daball de les rodes pera que no sen vaigue un vehícul costa aball. Costa amún no solen aná en lo motor apagat. /

 

Curra: Màquina agrícola que serveix per aplanar i allisar la terra després d'haver passat qualsevol altra màquina que hagi alçat la terra.

/ Ara ve la D. /

Daixonses: Això d'aquí.

Dallonses: Allò d'allà.

Davons: (Allavorens).

Debatut, (ou): Ou batut. / ou batut, ous batuts; batuda, batudes. v. batre. /

Debodebò: De debò, de veritat, ex: "Lo padrí quan porte lo tractor és un pirill, us hu dic debodebò". / de verdat /

Defora, nar al: Nar al tros, ex: "On astà lo padrí? Ha nat al defora amb lo tractor". / Ramón Lull (may en LL inissial, ya escribíe defora. /

Demés, los: Els altres. "Sols ham vingut naltros, los demés s'han quedat foten la mesdiada". / Sol ham vingut natros o natres, los demés s'han quedat fén  o fen la michdiada. /

Dentrar: Entrar, nar cap dins. / entrá: entro, entres, entre, entrem o entram, entréu o entráu, entren; entrat, entrats, entrada, entrades; entraré; entraría; si yo entrara. /

Derreng: Seguit, sense parar, ex: "Aquella paa va parlar 24 hores derreng". / vore reng, renc; ringlera, ringleres. /

Desabotonar: Desbotonar. / de abotoná, desabotoná. /

Desaigüe: Desguàs, conducció per treure l'aigua que queda emmagatzemada en algun lloc, ex: "Abuida l'aigua que quede antollada al tros pel desaigüe".

Desantés: Passota. "No sigos tan desantés i quan t'heu diu ta mare fes-te el llit! hombre ia...". / desentés, desentesos, desentesa, desenteses. No sol signifique passota, tamé cuan algú beu massa se pot quedá desentés, no se pot discutí en ell o ella. /

Desbrostimar: Netejar el tronc deixant-lo net i preparat per rollar-lo.

Des de luego: Això vol dir moltes coses: i tant que sí! o altres coses que no trobo ara com posar-ho. / desde luego, vaya malesa que hau fet; se pot di movén lo cap. /

Desembullonar: Tirar la palla cap a dalt per a separar-la del gra. / ventá, sempre que ñague ven, o algo de aire, perque sinó torne a caure tal com la has aventada cap a dal. /

Desfondre: Fondre, ex: "Los mantecados se desfonen molt ràpid a l'istiu". / fondre; los gelats se fonen mol rápit al estiu. Los mantecats se fan de manteca; les ensaginades de sagí. /

Desjecte: Descuidat amb l'aspecte personal.

Despedregadora: Màquina agrícola típica de terrenys de secà com les Garrigues, que serveix per separar les pedres d'un tros per poder-hi cultivar. / de pedra, despedregá, despedregadora, despedregadores. /

Despusaí: Tot i que sembla que vulgui dir avui, vol dir abans d'ahir. / abans ahí, antes de ahí; ahir. /

Despusdemà: Passat demà. / después demá, dos díes después de avui. /

Dessustanciat: Sense substància. Persona que només diu rucades.

Destraler: Persona que ho fa malbé tot. / pot sé que u faigue malbé tot en una destral. /

Destrossar: Descordar, desbotonar.

Desumflar: Desinflar, ex: "Au! s'ha desunflat la roda del Pasquali i ara no podré nar a amprimar lo tros". / desunflá, desunflás. /

Desvaguerat: Persona que està rato sense fotre res.

Devall: Davall. / daball, deball. /

Diferiència: Diferència. / diferensia, diferensies. /

Dijaus: (Ribera del Sió) Dijous. / dijous; a Vallchunquera dichaus. /

Dillums: Dilluns.

Dimats: Dimarts. / Dimats, a Valjunquera, los dimachs. /

Dingada: (Aringada).

Dingú: Ningú, ex: "No hi ha dingú"

Disme: Digues-me. / disme, disli, dílay, dismos, etc. /

DKV: Furgoneta típica de pagès anomenada així perquè era el nom d'un model de la furgoneta Mercedes. La gràcia està que a partir de llavors a totes les furgonetes d'aquest tipus se les ha anomenat així. Ex: "Tu agafa lo tractor per nar al tros que io ia agafaré la DKV". / a dal hay ficat la imache, pero ix la insignia de Audi. /

Dixar: Deixar.

Draparie: Drapaire, ex: "Astaste al tanto quan passo lo draparie que li darem aquets cassigalls".

Dumenge: Diumenge.

 

E

Encà: Encara, ex: "Encà no ha arribat l'oncle Sisco del tros."

Engrassir-se: Engreixar-se.

Ensamar: Reservar.

Entoldat: Gran borratxera, ex: Porte un antoldat a sobre que no s'aguante dret".

Entxuminia: (això és d'Almenar) (Txuminia). / enchumenera /

Envedrit: Adjectiu usat per la verdura quan es posa dura.

Ermo: Sense cultivar, ex. "Tinc tots los trossos ermos". / erm, erms, erma, ermes. /

Erreclau: (Reclau).

Equits: Ics, la lletra xeix, ex: "Ia has vist la pil.lícula del Espediente Equits?". / equis /

Escassapenes, a l': Ni tan sols a penes, ex: "Conills? A l'escassapenes en trobaràs en aquet bosc".

Escaufar: (Ascofar).

Escarrantxes: Espai entre les dues cames, ex: "És tan pitit que pot passar per les escarrantxes."

Escarriar: (Juncosa) Espolsar.

Escremalls: Cadena on es penjen les olles als focs a terra.

Escurrípies: (Escurrualles).

Escurrualles: Sobres de menjar.

Esmuriac: (Murissec)

Esporret: Persona que va amb poca roba i a més mal arreglat.

Estauvi: Allò que es posa damunt dels lules per no cremar-lo en posar la cassola, ex. "Aparta els vasos i posa los astauvins, no fos cas que aquet casso de betxamel cremo la taula".

Estragat: (Juncosa) Cansat, esgotat. Ex: "M'hai passat tot lo dematí fent una secla a cops de txapo, i hai acabat tant estragat que no puc atxecar-me del sofà." / estragat, estragats, estragada, estragades. /

Estudi, anar a: Anar a classe. Ara aquesta expressió està una mica en desús.

Et: (Aquet).

Eu: Sí (afirmació), en el sentit de corroboració, equiliquà..

Faldetes: Faldilles, ex: "Lo vent regolfae i li va atxecar les faldetes fins dalt de tot".

Faltat: Faltat, sonat, persona a qui li falta un bull.

Faram: Es tota mena d'animals de corral.

Farfanya: Gresca, catxondeo, gatzara. Usada en el sentit d'anar a farfanya. Anar de juerga. No sabem si la paraula aquesta té alguna relació amb la vila de Castelló de Farfanya (la Noguera).

Fargar-se: Vestir-se, arreglar-se, abitllar-se.

Farigolero: Individu, generalment de l'àrea metropolitana de Barcelona, que sent predilecció per recollir el timó de les cunetes.

Fassera: Ramal d'una sèquia que serveix per a regar els bancals d'un terreny. D'aquesta paraula prové l'expressió Animal de Fassera, que realment no és gaire bo que t'ho diguin.

Fato: Menjar. / fato : minjá o datres coses; un mun de fato; una fatina, fatines. /

Femer: Sinònim de quantitat, ex: "Hi havia un femer de gent". / futimé de gen; femé de fem /

Fenya: Feina. Ex: "No li tocos los collons a ton pare que té fenya". / faena, faenes. /

Fenyotes: Paio que fa la fenya de qualsevol manera, sense importar-li deixar-ho tot fet una marranada. La fenya que fa no dura gaires dies, i s'han d'anar fent apanyos.

Fernando: Rambla de Ferran, ex: "Lo dissapte van actuar los laxanbusto abaix a Fernando." Com a curiositat podem comentar que aquest substantiu sempre ve precedit pel complement de lloc abaix a, es visqui on es visqui de Lleida, Fernando sempre serà abaix.

Festesmajons: Festes Majors, ex: "Aquet cap de semana inirem de festesmajons".

Fítsat!: Fixa't!, ex: "Fitsa't quants llimons hi ha a la nevera". / fíxat, fíxaten. /

Fixo: Fixe, ex: "Se'm va quedar fixo mirant-me". / fixo, fixos, fixa, fixes. /

Flare o Flari: Frare, ex: "Han futut un forat allà aon havie lo convent dels flares".

Flas: Tuf que fa la carn, ex: "Lo gos ha sintit lo flas del senglar". / flat : sentit del olfato. Flairá : fé auló. /

Flèndit: Joc de boles.

Flica: Matamosques, ex: "Agafa la flica i fot una flicada per la cunya". / Flit, marca registrada de Franklin C. Nelson. Agarra lo Flit y fes una flitada per la cuina. /

Flòtil: Fútil, cosa inútil, ex: "Ets un desordenat, tens tot lo quarto ple de flòtils!"

Fora'l Pont: Cappont. De la mateixa manera, la gent de Cappont quan ha de creuar el pont per entrar al centre de la ciutat usa l'expressió Anar a dins a Lleida, com volent dir que el barri és als afores. De fet, no fa gaire temps que quedava el barri bastant lluny.

Forniga: Formiga.

Forniguer: Construcció en forma d'iglú, amb la paret feta de maons de fang i en la qual es posava la brossa per cremar-la, aquell foc durava tot el dia es veu. / formigué /

Fotre: Verb comodí, serveix per qualsevol construcció verbal.

Fotre el Camp: Anar-se'n.

Frigir: Fregir, ex: "Ia has frigit la cansalada?".

Fullar nius: Anar a prendre lo que hi ha dins als nius del ocells a dalt als abres. / follá nius /

Funció, anar a la: Als pobles, anar al ball o al teatre per la festa major. És més seriós que "anar a les comèdies".

Fúria, amb: Amb mala llet a la vegada que amb força. "Al de cal Jaumet li van fotré un pedrot al cap amb tanta fúria que no ha fet mai més res de bó."

Fúria, donar: Empényer, ex: "No li donos tanta fúria al baldador que girigue".

Furro o Furo: Fer, esquerp, persona (o bestiola) poc sociable, ex: "No sigos furro i vine amb naltros."

Gabina: Cabina de telèfons, ex: "Me fie gràcia quan lo supermán se canviae dintre les gabines". / gabina, gabines; cabina, cabines. /

Gaburro: Peix de riu, de sabor no gaire preuat que té moltes espines.
/ A Beseit es un bulto, infecsió o inclús tumor que sels fa als animals (o a les persones) /

Galdir: Menjar, fotre's fart.

Galdós: Malalt, gripós. També s'usa en sentit de brut i pringat.

Galipàndia: Refredat, constipat, calapàndria, ex: "Hai agafat una galipàndia que me ragen los mocs del nas com si fos una aixeta." / galipandia, galipandria. /

Galleta: Galleda, cubell, ex: "Dam la galleta que l'amplenaré d'aigua".

Gamusinos: Animals inexistents i imaginaris. Normalment s'usa en les excursions a la muntanya per enganyar a la gent, ex: "Tireu pac aquí dalt que a l'atre costat de cresta * hi ha gamusinos".

Ganassot: Dit del noi/a pre-adolescent que fa coses propies de la canalla, ex: "Tens 16 anys i ets massa ganassot per jugar amb el tente i l'airgamboys."

Gandutes: Els menuts de les bèsties, allò que es menja, les entranyes.

Ganyims: Tonyina amb salmorra.

Garatx: Garatge, aparcament cobert, ex. "Dixa lo cotxe al garatx que amb la gelada que fot demà no s'angegarà". / garach o garage. /

Gargantxó: Nou del coll, gargantella. / garganchó /

Garie: Gaire, ex: "Pac al tros quan fot rasca no hi vai garie".

Garrotín: Música popular autòctona inventada pels calistros lleidatans. Destaquen "Lo Parrano" (la invenció del Garrotín s'atribueix popularment al "Parrano Vell"), "Lo Mestre Tonet" (a la guitarra), "Canona" (a la guitarra), "Perilleta" (ballador), "Terrines", "Faraón", "Paquito Abolàfio", "Lo Marqués de Pota", "Polvorilla", etc, etc... Més actuals són: Carles Juste "Beethoven" i "La Violeta". Tot bon lleidatà ha de saber al menos un bossí de carrerilla de la mítica cançó "Garrotín Vell":
"Lo Canona farà de jutge, /
el Parrano de consejal, /
el Faliti d'alcalde /
i el Bollons jutge de pau. /
I al Perilleta, per ser més pinxo, /
lo farem municipal".

Garrut: Cementiri. És un mot que ja s'està perdent l'ús però es veu que antigament a la nostra ciutat era molt comú. Es deia així perquè era el nom del propietari de la finca sobre la qual es va construir l'actual cementiri. Ex: "Mira! ja porten l'oncle Sisco cap al garrut".

Gasiosa: (Grassiosa).

Gasoi: Gasoli, ex: "Ia hi pots fotre gasoi a l'astufa que fot frescota fora". / gasoil. /

Gatita (Torregrossa): Diadema dels cabells. / gatita, gatites; diadema, diademes. /

Gelaó: Fredor. / geló /

Gènit: Geni, caràcter, ex: "Ton pare té un mal gènit que fa asfarair". / génit o genio. /

Gentilles: Llegum. "Au txiquet, menjat les gentilles que porten molt ferro". / gentilla, gentilles; llentía, llentíes; llentilla, llentilles. /

Gep: Joc que consisteix en tirar la pilota amb mala hòstia contra el que està més aprop, només per putejar-lo. Aleshores para aquest.

Gicar: (Urgell) Deixar. Ex: "Gica'm un pessic de sal".

Gil: Fred, ex: "Ostiqueta quin gil que fot al carrer!" / gel; geló; fred o fret. /

Gigir: (Lligir). / lligí o llegí o llichí. /

Giner: Gener, ex: "Lo giner passat va fotre unes gelades que penjaen candelabros de les taulades". / Giné, Chiné; lo giné passat va fotre unes gelades que penjáen canalobres de les teulades o tellats. /

Ginoll: Genoll. S'accepta la variant jonoll. / ginoll, ginolls. /

Ginollons, nar de: Anar de genolls, ex: "Cagonlonendedéu, ia va de ginollons pel passillo de casa". / A ginollons cullía codoñs, codoñs cullía a ginollons. /

Gitano, fer: Cantar en el sentit de cridar l'atenció per la flagrant manca d'estètica. "No et posos aquestos pantalonots liles, que fan gitano". (Expressió bastant desafortunada). / lo gitano ere un tipo de ball, ix a Pedro Saputo /

Gomàtic: Es tracta de la peça de goma unflable que permet circular els cotxes. / neumátic, (del griego Pneuma: aire), cuberta /

Goreit: Tros de terreny erm, sense cultivar-hi res, guaret / (latín vervactu -> barbecho), guareit, goret : terra de conreu llaurada y encara no sembrada, espessialmén la que se dixe sense sembrá durán un o mes añs per a que descanso - fondaria de la llaurada, del solc que se fa al llaurá. Fé poc guaret: llaurá a poca fondaria. Per a llaurá terra nova no buscos un macho vell, per mol que apretos la rella no podrás fé bon guaret. /

Gosseria: Mandra, peresa. / gossina, gossines; perea, perees. /

Granera: Escombra. Ex. "Passa la granera per davall del llit que hi ha molt burrim".

Grassiosa: Gasosa, ex: "Fot-me un porró de vi amb grassiosa".

Gremial, la: El carrer Salmerón. Dita així per una antiga fàbrica de gel situada en dita baixada.

Gribi, fer: Fer un soroll que fa repelús, que posa la pell de gallina, ex: "No rallos lo plat amb lo gavinet que me fa gribi". / esgarrifá - escribidansia /

Grípia: Bruixa, dolenta. El significat exacte és difícil de trobar, s'us dins de l'expressió Fer cara de grípia referint-se a quan algú està emprenyat i fa morros.

Guertxina, fer la: Guinyar l'ull.

Guia: Branca d'un arbre. / guía, guíes; branca, branques. Un amelé en tres guíes. /

Guié: El pedrer, allí on es posa el menjar residual de les gallines, és com un estòmac.

Gumflar: (Umflar). / unflá /

Guinera, jugar a la: El joc de cuit i amagar, "l'escondite".

Guixir: (Buixir).

Hole!: Hola. / a Lleida y a datres puestos com Tortosa, Favara, Nonasp, Maella, encara se conserve la "ae" final del latín. Ojo que han passat siglos desde entonses. /

Hòmens: Homes. Aquí el lleidatà conserva la n del plural en llatí Homines. / los homens. /

 

Ia: Ja. / ya /

Iagurt: Iogurt, també hi ha la variant Llaür o Llegur. / yogur, yogurs

Indivil i Mandoni: Cabdills ilergetes que van defensar Lleida de tots els cartaginesos i romans que els anaven a tocar els collons. Actualment la seua estàtua davant del Pont Vell és un punt de referència per als lleidatans. A vegades algú per fer-ne mofa els han transvestit.

Io: Jo. / yo /

Istiu: Estiu. / estiu o istiu. /

 

Jac: Pallissa. "Te fotré un jac d'hòsties que t'aspavilaré". / Palissa, bufeteo. /

Jaca: Gec, peça de vestir que cobreix el tronc fins a la cintura. Ex: "Fica't la jaca fill, ves que no t'arrofredos". / jaca, jaques; jaqueta, jaquetes. /

Jalar: Menjar (verb), ex: "Avui m'hai jalat un bocadillo de pantomata i berberetxos".
/ jalá, minjá. /

Jalo: Menjar (substantiu), ex: "Anquet restaurant mos portaran tant jalo que acabarem farts com a tosinos."

Jarsé: Jersei. / jarsé, jarsés. /

Javier: Xavier.

Joca, caçar la: Caçar bèsties de nit. Nota dels autors: En temps immemorials, los txiquets de pople anàen de nit a caçar pardals als seus nius, perquè com se sap aquestes bestioles no són ben vistes pels pagesos, perquè piquen la fruita i la fan malbé. / cassá cuan están ajocats /

Jóvens: Joves. Igual que passa amb Hómens, aquí es conserva el plural llatí Juvenes. Un cas curiós sobre aquesta regla lleidatana dels plurals és el nom de la població de Térmens, dita així perquè mantenim la n aquesta llatina, quan correctament hauríem de dir Termes.

Juador: Jugador, ex: "Lo Setvalls és un gran juador".

Juar: Jugar.

Jubilats, los: La llar de jubilats, ex: "Dona!!! Vine'm a buscar als jubilats que vai a fer la butifarra".

Juet: (Juguet).

Juriol: Juliol.

Juguet: Joguina.

Jusgats: Jutjats.

Keds: Sabatilles esportives. A can Fanga les hi diuen bambes.

Llangonissa: Llonganissa. / llenguañissa y varians. /

Llangost: Llagosta, insecte ortòpter (phasgonura viridissima) de l'ordre dels saltadors i de la família dels tetigiònids. En resum, aquell bitxo que fa salts. També se li diu Llangosto.

Llaó:
1) Llavor, ex: "Tens llaos de tomata ampegats al colze".
2) Lleó, el rei de la selva.
Llaó pelada, ser de la: Ser trapella, dolent com lo fred. Normalment aplicat als txiquets petits o en edat d'anar a robar coses pels horts. (Més grans ja no).

Llapissós: Llefiscós, ex: "No posis les mans als fogons que estan molt llapissosos". / apegalós, en grassa o greix, brut, enganchós /

Llàpits: Llapis, ex: "Aquet txiquet es tan txompo que antrepussa hasta amb la ralla d'un llapits". / Este chiquet es tan sompo que entropesse hasta en la ralla de un llapis. /

Llaurer: Llorer. / lloré /

Llectua: Se li deia a l'enciam a la zona entre Tàrrega i Guissona, pot ser que vingui del francès laitue (Lactuca). / lletúa, lletuga, ensiam - Les Laitues (Lactuca), au sens botanique du terme, sont un genre de plantes annuelles de la famille des Astéracées (Composées) dont certaines espèces sont cultivées pour leurs feuilles tendres consommées comme salade verte. Ce genre comprend plus de 100 espèces. La laitue la plus cultivée est l'espèce Lactuca sativa à partir de laquelle les jardiniers ont sélectionné de nombreuses variétés et cultivars. /

Lleit: (Baix Segre) Llet.

Lleme o Llemen: Llémena, ou del poll del cap. / liendre /

Lletrero: Rètol, cartell.

Lleure. (Ren).

Llicsó o Llicsió: Herba silvestre diurètica que es menja amanida. http://dcvb.iecat.net/PopUpImage.asp?img=Imagefiles/b6fp968a.gif
LLETSÓ, Sonchus oleraceus; probablement d'una forma llatina *lactitiōne, derivada de lacte ‘lleit, llet’, com ho fa suposar la forma provençal laitissoun i la francesa laiteron, noms de la mateixa planta Sonchus (cf. Spitzer Lexik. 65).

Lligir: Llegir. / lligí, llegí /

Llimpiar: Netejar, ex: "Quin siroll més raro me fot lo llimpiaparabrises".

Lliró: (difícil d'explicar d'una forma que quedi bé) Cada un del trossos de femta que s'expulsen a l'exterior a l'hora de defecar, cagalló.

Lloper: Gos llop.

Llord: Lleig. (Aclariment: La paraula llord en el sentit de brut és usada a tot arreu, en canvi, l'acepció de lleig és pròpiament de Lleida).

Lluent: Espavilat en el sentit de que un paio és un "geta", és tuno, ex: "Lo Tros és més lluent que l'òstia".

Llúsio: Peix de riu (en el moment de fer el diccionari no em recordo com són). / llus; lucio, lucio perca; la mare de llus es la "merluza". /

Llussiar: Esmolar una eina. / a Pedro Saputo en castellá ix quién nos luciará ..., y a https://oszerrigueltaires.wordpress.com/2008/03/13/15-almudevar-pedro-saputo
¿Quién nos luciará as rellas? en chapurriau hay conservat "luciará" a la justissia de Almudévar /

Llustrós, estar: Entés com a estar atapit, saludable, grassot... / llustrós, llustrosos, llustrosa, llustroses. /

Lluvia: Espècie de berruga, aplicat més generalment quan surt al voltant de l'ull.

Lo: Article ponentí. / artícul LO, mol típic del ocsitá; los. /

Lule: Hule, tros de plàstic que es posa com a estovalla per no embrutar la taula quan es menja, ex: "No dixos los óssos del cunill al lule que después quede tot oliós".

Maals: Maials.

Magolar: Aixafar, mastegar. Aquest és un altre fet curiós ja que en català normatiu el significat correcte de magolar és danyar.

M'ai: M'he, ex: "M'ai futut de lloros". / m'hai, m'hay, me hai me hay. /

Maixant: Condició del qui no arriba a les circumstàncies en un moment determinat, interpretat com inepte, curt.

Malajandí: Mal caràcter, mala llet, ex: "Quina malajandí té lo Manel, li fot pedrada al gos perquè se li pixae a la roda de la DKV".

Malament rai!: Expressió usada per designar que quelcom va malament. En un estudi del gran filòleg Joan Coromines (res a amb Miquel Coromines) sobre l'ús de la paraula rai, indica que aquesta expressió és pròpìa de les terres del pla de Lleida. / rai en aragonés /

 

Malaprosavia: (Maixant).

 

Maletilla: (Alguaire) Vividor i una mica delinqüent.

 

Malmirrós: Aplicat els nens petits, que no es troba bé i no se sap per què. Ex: "Lo Roger astà malmirrós i s'ha passat tota la tarde plorant".

 

Malmoclar: Despentinar, ex: "A vere com dorms que se´t malmoclarà tot lo pentinat!"

 

Malúria: Sensació de dolor, malestar.

Mançana: Poma. / mansana, mansanes; poma, pomes. /

Mando: Comandament a distància. / mando de la tele, mandos. /

Mandonguilla: Moc tret del nas amb el dit, burilla. / mondonguilla, no tragues mondonguilles; si són de carn en castellá: albóndiga, albóndigas.) /

Mangala: El bastó dels vells, ex: "No amprenyos a ta padrina que et fotrà cop de mangala". / gayata, gallata /

Mangrana: Magrana. / mangrana, mangranes; mangrané o mangranera, mangranés o mangraneres. /

Mània: Màniga. / mánega , mánegues. v. desmanegá; desmanegat, desmanegats, desmanegada, desmanegades. /

Mànic: Mànec, ex: "Té la paella pel mànic!". / mánec, manecs /

Manoquilla: Canell, ex. "Hai degut de fer un mal gesto perquè me fot mal la manoquilla i no paro de fotre'm Reflex". / muñica , muñiques. /

Mansana: Poma.

Manta: Gandul, gos, ex: "Ta germà és un manta, per no atxecar-se del sofà casibé se pixe a sobre". / ton germá es un manta, per no eixecás del sofá casi se pixe a damún; ta o tan germana. /

Mantecado: Gelat, polo (no pot considerar-se un castellanisme aquesta paraula perquè un mantecado en castellà és una espécie de polvoró i no un gelat), ex: "L'atre dia me vai sentar abaix a Fernando i me vai fotre un mantecado de llimó i auricoc".
/ gelat, gelats; polo, polos. /

Manya, donar-se: Donar-se pressa.

Maralt: (Belianes) Malalt.

Mardà: Dolent, entremeliat, brut. / lo mardá es lo borrego, mascle de la ovella /

Mardassot: (Matalot).

Marraco: Bèstia típica lleidatana per espantar la canalla. Podria ser com una lleidatanització del Papus català o del Coco castellà. Hi ha algun filòleg que diu que aquesta paraule prové del castellà Marrajo però jo crec que lo Marraco és de Lleida i punto!.

Marturi: Martiri, ex. "La nena que la guardi son pare que io no aguanto lo marturi de quan plore."

Matalòs: (Moniato).

Matalot: Persona gran i patosa. També Onso vol dir quelcom semblant. Aquest mot s'usa en persones, aleshores la paraula Afaram s'usa més en animals. / desgarbat, desgarbats, desgarbada, desgarbades - desproporsionat, sambalandrán, patós, torpe, sense garbo /

Matapagesos: Mala herba que surt al bancals que té la tija vermellosa i que s'estèn per terra sense elevar-se. Tan bon punt es talla torna a sortir ràpidament, havent de tallar la rel per a què no creixi més. / algo aixina com lo gram /

Matapans: Mot molt antic també, s'usava per dessignar els gossos petaners sense raça.

Mau o Maus: Mala senyal, ex: "Va vindre sense la dona? Maaaaaus, malament nem!" / mau, miau /

Maular: Miolar, ex: "Nom va dixar dormir am tota la nit lo gat aquell, no parae de maular". / maulá, maullá. /

Mecà: Contracció de mecagon. / me cago en /

Mecagon: Prefix.

Melós, melosa: Carn tendra, fina. / melós, melosos, melosa, meloses. /

Meltxó: El famós rei Melcior, ex: "De los tres reixos a mi m'agrade més lo Meltxó".

Memòria, caure de: Caure d'esquena.

Menjarobes: (Ragolí).

Mèno: (Vallfogona de Balaguer) (Videll)

Mensatge: Missatge. / mensaje o missache, missaches. /

Mentidós: Mentider. / mentirós, mentirosos, mentirosa, mentiroses /

Merjendona: Majordona, la dona que cuida i fa les feines a casa del capellà.

Mesdia: Migdia. D'aquí també prové Mesdiada. / mich día, michdía, michdiada, mesdiá, mesdiada. /

Meua: Meva, (pronom possessiu). Passa el mateix amb teua, seua.

Micromina: Mercromina, ex. "Fot-m'hi un txorro de micromina am aquet tall". / Micromina. /

Migigos: I tant que sí!, em jugaria la pell que sí, ex. "Que si niré al sopar de l'Antonieta? Migigos que sí!".

Milic: Melic, llombrígol.

Minjar: Menjar. / minjá. /

Miquerensa: Mequinensa, on hi ha el pantà. / Aquí se va fé lo parlamén de estrangis del conde de Urgel, abans del Compromís de Casp, y tamé la declarassió de Mequinensa de uns alcaldes ficats a filólogos /

Miqueteta: Molt molt petit, encara més petit que miqueta, ex: "Fica-hi només una miqueteta de sal a la freixura, sino li puje la pressió a ton padrí".

Miquirrineta: Quantitat encara més petita que Miqueteta. Ex: "Posa'm una miquirrineta més de sal".

Missa: S'usa aquest mot enlloc d'església. Ex: "Astan arreglant la missa del poble". / missa, misses; ofissi y edifissi. /

Mitjastorbo: Es diu d'algú que hi és però que no treballa ni fot brot. També s'aplica com a demarcació futbolística indefinida, per dir que un jugador no juga bé. Ex: "Avui lo Coromines mos ha posat al Simplici de mitjastorbo".

Mixó: Ocell, altrament anomenat Muixó.

Móixo: Atordit, fins i tot com a resultat d'un penediment, ex: "Moseguard que no mos quedessim móixos si fem lo redícol".

Mocosa: Llanega, això és un bolet. / babós, babosos /

Molla: Quantitat ínfima, molt petita, ex: "No mos quede ni molla d'aigua". / la molla, les molles del pa, en castellá miga, migas. No mos quede ni mica d'aigua. /

Moltor: (Noguera) Voltor, ex: "Porai al Montsec n'hi vai aguaitar un de moltor d'aquells".
/ buitre /

Momineu: Montmaneu, tossal més alt del Segrià.

Mondongo: Les butifarres que es fan quan se mata el porc. / lo mondongo, los mondongos, se diu a la matansa del gorrino y als productes que ixen. /

Monejar: Fer quelcom sense saber massa el que es fa. Tocar los collons a un altre, ex: "No monejos amb lo Pepet o et caurà un mastegot sense sapiguer d'on ve".
/ monejá, fé lo mono, fé monades o monigotades, de monigot, ninotades de ninot. /

Monesteri / Monasteri: Monestir, ex: "Si als 30 no me caso, me fotré de monjo al monesteri de Poblet". / monasteri, monasteris; convén, convens. /

Moniato: Expressió utilitzada per expressar a l'altre que és un desgraciat, un badoc, ex: "No vas copiar a l'examen de català? Txaval! ets un moniato!" / moniato (boniato) /

Mos: Ens, ex: "No mos tocos los...." / no mos tocos los collons. /

Mosenguart: Negació curiosa de Sisquere, ex: "Mosenguart que plogo per la festa major!".

Mossa: Espècie de prestatge que surt de la paret en els focs a terra per tal de menjar al cantó del foc i recolzar el plat a algun lloc.

Mossada, fotre una: Fer una menjada curta, ex: "Para al bar dels teus parents que fotrem una mossada i avere si de pas mos ambiten".

Mossar: Mossegar. / mossegá, fotre un mos /

Mosta: (Aumosta) / aumosta, aumostes, aumostades, aumostada, almosta, almostes,  almostades, almostada : lo que cap a les dos mans juntes /

Mòtit: Mou-te!!!

Muladar: Un munt d'ossos, ex: "Lo muladar aquest que has futut de tant rostar cap de tosino m'ha dixat lo lule tot tacat!!"

Mullarero: (Almacelles, Almenar, Alfarràs, Fraga ...) (Préssic).

Mullina: (Remulladé).

Muixó: Ocell.

Munta: Multa. Ex: "Hai dixat lo tractor mitx damunt l'assera i un urbano m'ha fotut una munta".

Muricec: Rat-penat, rata-pinyada, també s'utilitza Musserec o Burissec. Aquest mot es recolza en documentació del S. XIV i constitueix un indici evident de la primitiva diferenciació dialectal posada en quarentena per alguns fil·lòlegs enlluernats per la sorprenent uniformitat de la llengua literària medieval.

Murtra: (Alcanó) (Cagasses)

Mussienc / mussienca: Bord. Aplicat habitualment a les magranes. Les magranes mussienques no són apreciades perquè són agres, ex: "No cullos aquelles mangranes, que són mussienques".

Mustegar: (zona de la Segarra) Mastegar.

Mutis: Calla!!, ex: "Al Paco li fotré un sarpat de patates, pero tu mutis eh?".

 

Naltres: Nosaltres, s'accepta la variant naltros o natres o naltres. / natres, natros /

Nar: Anar.

Nau: (a la ribera del Sió) El número 9. / tamé a Vallchunquera /

Navegar: Campar, vagar pel món, ex: "Guaita lo Tonet, am 98 anys i ancara navegue porai!". / navegá, moures; tamé navegá al mar. /

Némoni: Anem-hi, som-hi. / némoni, anémoni; nemon, anemon /

Neru, de: S'usa aquesta expressió per indicar que una baldufa gira cap per avall.

Nictarina: Nectarina.

Ni mai: Expressió que s'usa quan algú et diu que no a alguna pregunta que li fas, ex: "- Vols vindre am io? - No. - Pos ni mai!".

Ninai: (Alguaire) Persona tonta o bleda. / ninot, ninota /

Nirviós: Nerviós. / nirviós, ñirviós, nerviós /

Noa: Noia. / chiqueta, sagaleta. /

Nonyà: Expressió emprada per indicar la manca d'alguna cosa, ex: "Al teu vas encara hi ha aigua? Al meu ia nonyà!" / no ne ña, non ñá /

Nyambonissa: (Llangonissa). / llenguañissa, llongañissa, etc /

Nyenya: Llenya. / lleña, lleñes. /

 

Oh pus: Expressió equivalent a oh doncs..., ex: "Lo Gerard va fer cap ahir a les 6 del matí... oh pus lo nostre fill a les 10!" / oh, pos. /

Oli, a quant va l': Joc dels nostres avantpassats una mica quillo i fastigós. Consistia en fer una cassoleta de fang, tirar-hi un xapel a la base i a l'expressió "A quant va l'oli? A ral! Peta, peta general" s'havia de fotre un ostiot i s'havia d'arreventar la cassoleta. Es veu que la gràcia era el més fina possible.

Ollà: Ordre per a que lo ruc giri cap a la dreta. (passallá)

Onso: Personatge gros, Matalot. / onso, onso, onsa, onses : ursus, animal, oso en castellá. /

Orqueria: Tonteria, rucada. Potser que aquesta paraula vingui d'orc.

Ort: Or, el metall noble.

Ortera: Cassola. / A La Fresneda encara se fa aná, ortereta. /

Ostaclà: (...), ex: "- Papa, agafaré lo cotxe aquesta nit.
Ostaclà, tut penses que cada dia és festa"

Ostieta: Variant garriguenca d'Ostiqueta.

Ostiqueta!: Expressió de sorpresa. A Barcelona diuen "carai!", ex: "Ostiqueta!, quantes fornigues que tens a la cuina!".

Paa: Femení de paio. / paya, payes; payo, payos /

Pac a: (Paraula molt rural) Cap a, ex: "Vine pac aquí que ia t'arreglaré io!". / pac a, cap a. /

Pacència: Paciència, ex: "Pos mira txiquet, ara hauràs de pendre pacència si'l metge t'ha dit que no't mogos". / passiensia, passiensies. /

Padar: Acció i efecte de mostrar una part del cos esperant rebre quelcom, ex: "Pada la cara que et fotré un ventallot!". / pará, para la cara. /

Padellàs:
1) Es diu d'un paio que é un inútil, que no sap fotre la o amb un canut.
2) Agrupació de grans de raïm. carroll, ex: "Abasta'm lo banc, que no arribo a cullir els padellassos de raïm moscatell de la parra aquella".

Padrí: Avi, iaio. En català el significat correcte d'aquest mot és el de padrí de bateig, en canvi, en les nostres contrades s'usa com a avi o iaio.

Padrinet: El padrí de bateig, el que fa la mona per Pasqua.

Paer en cap: Alcalde, cap de la Paeria (ajuntament). A Cervera també en tenen.

Palillo: Escuradents, ex: "Passa'm los palillos que se m'ha quedat un tros de melsa de corder als quixals". / palillo, palillos, no se diu tochet, tochets. /

Palissa: Pallissa, estobada, batussa. Concatenació de garrotades. "Si no calles te fotré una palissa que ia varàs... jjhhnnuuu!!" / palissa, palisses. Pallissa, de palla. /

Palmar: Prestatge, ex: "Dixa lo pot de tomata am conserva al palmar de l'angolfa"..

Palometa: Bitxo alat que per les nits van a la llum. (Palometa, palometes; cas. polilla)

Palometes: Les crispetes aquelles de menjar quan es mira la tele, o quan es va al cine, ex: "No menjos palometes al cini que me fa repelús lo siroll de quan mastegues". / palometes de panís /

Palosanto: Caqui. / palossanto, caki, kaki, caqui. /

Palot: Palet, construcció plana de fusta que serveix per a tot. / palet, palets. /

Palter: Tifa, munt de caca, ex. "Anquet prat astà ple de paltés de vaca, ojo aon txafes!"

Pam i toc, el: Jugar a boles de forma que una bola ha de tocar a l'altra i quedar-se a menys d'un pam de distància. D'aquí en vé el nom de "pam i toc". / tirada dels pichos /

Pamtomata: Menjar típic. Pa amb tomàquet / pa en tomata. /

Paio: Un noi, el femení és paa. També s'usa el mot "pao".

Palet, al: Joc que consistia en tirar un tros de pedra (es veu que el marbre era millor) i havies d'anar saltant per uns números que estaven dibuixats a terra dins d'uns quadrats. Aquest joc té un nom oficial però ara no el sé. / castellá: rayuela, golosa, luche, avión, tejo. No sé quín joc ere lo tello que escriu Luis Arrufat. /

Panillets: Dolç típic de Tots Sants, panellets.

Paracon: Paraula resultant de la fusió dels mots "parar" i "compte". Vigila, ull, al tanto!

Paracontar: Tenir curar (cura), anar al tanto. Ex: "Paracon amb lo pressipissi que és molt fondo". / para cuenta ! /

Paregut: Semblant, ex: "Aquesta pil.lícula és pareguda a la que vai vere l'atre dia".

Parte: Telediari, telenotícies. Ex: "Au posa teletrés / TV3% / que ia deuen fe'l Parte". Originàriament el "Parte" era el nom que rebia el telenotícies a la UHF.

Pasta: Galeta, ex: "Després de dinar ansetarem la capsa de pastes".

Pastisser: Forner, flequer, ex: "Lo pastisser del txamflà fot unes coques de recapte!!!".

Patac, de: De sobte.

Pataca: Patata (tubercle).

Patacons: És un joc on s'astripen cartes (naips) de dalt a baix. Els dos trossos s'entortolliguen i es fa una espècie de petaca. Aleshores es tira fort contra terra, i a vegades cau cap per amunt i altres cap per avall.

Pecina: Piscina. / pistina, pistines /

Pegalosa: Un tipus de bolet. / babós o mataparén /

Pegamastre: (Os de Balaguer) Pegat, xapussa.

Pell, Ser: No tindre res a pelar, estar perdut, ex: "Quieto! No't mogos que si t'agafen ets pell!"

Perea: (Gosseria).

Perilló: Tumefacció més o menys circunscrita de la pell, de les mans o de les orelles.

Pèrro: Dolent i gandul, ex:"Aquell txiquet és molt perro, no ha cregut mai a sa mare".
/ gos, goz /

Pertxe: Esgolfes. Part de dalt d'una casa de pagès, on s'hi acostuma a guardar trastes o les ametlles de la collita, ex: "Demà al matí mos toque baixar les aumelles de mon oncle del
pertxe". / perchi /

Pertxis: Portxos, corrua de columnes.

Pesquis: Vista, compte, ex: "Tingos pesquis, que lo paio aquell t'atxecarà la jaqueta a la mínima que pugo!".

Pesto: Lloc. "Fes-me pesto que no hi càpigo".
També: "Tret de casa a l'Arrullat, de keds Muro no n'hai trobat anca' pesto". / puesto, puestos /

Peuada: Petjada, ex: "Vigila quan surtos de la dutxa no fajos peuades que acabo de passar lo ródex". / peuada, peuades; huella, huelles. /

Picassor: Picor, ex: "Me sinto una picassor a l'asquena que me fot un malestar...". / picassó; sé mes vell que la picassó. /

Pila: Saltar-se una classe i no anar-hi. Eximir-se d'una obligació de forma injustificada, ex: "Claro que has caldat, tan fer pila ni el profe te coneixie".

Pinte: Pinta, ex: "Posa lo pinte al necesser per martxar de viatge". / pinta, pintes, en castellá peine. /

Pinyo ficso: Persona a la qual no li pots fer canviar de pensament, ex: "Al Ton tan se li'n fot que li digos blanc o negre, ell sempre va a pinyo ficso". / de piñó ficso o fixo /

Pitit / pitita: Petit / petita. / menut, menuts, menuda, menudes. /

Pitxina: Petxina. / pichina, pichines. /

Pitxinel.lis: Putxinel.lis, ex: "Aspavil que ham d'anar als Campos a portar la canalla a vere los pitxinelis!".

Piuet: Cosa petiteta que sobresurt d'algun lloc, imaginar-se un interruptor d'aquells antics, aquells de pereta.

Plaa: Platja. / playa, playes. /

Plapa: Clapa.

Pluca, la: (Almatret). El joc del pilla-pilla.

Pobrenora: Una part de les gandutes.

Poder: Potser, ex: "Poder que t'aspavilos o no't casaràs mai eh?".

Polígano: Polígon Industrial "El Segre", ex: "Per nar pac a Balaguer sempre passo pel polígano". / Polígono industrial. /

Pop d'aigüera: Insult antic, expressió no gaire amistosa.

Popar: Mamar, xuclar.

Popes: Pits, mamelles, ex: "Guoita quines popes fot aquella paa".

Porai:
1) En cap lloc en concret, ex: "Me'n vai porai".
2) Aproximadament, ex: "Mos veiem porai a quarts de tres".

Portell: Tros d'espona enderrocada.

Portante: Cap cosa en especial però s'utilitza quan vols marxar o fotre fora algú, ex: "No m'amprenyos que agafo el portante i me'n vai, ehh?".

Pos: Doncs. També usem aqueixa paraula per anomenar un tauló o una fusta, ex: "La pos de planxar". / pos. /

Potacari: Apotecari, farmacèutic dels antics. / apotecari, apotecaris; boticari, boticaris. /

Potada: Peuada, més aviat referida a animals o bèsties, ex: "Vam trobar les potades dels sanglars, a baix a la font la feixa". / potada, potades, de pota, potes. /

Preant: Persona arrogant, tibada.

Prèmit: Premi, ex: "Mira tu, a la Rosita li han dat lo prèmit per tinir lo balcó més guarnit del barri". / premio, premios. /

Premso: Pinso, els menjar de les bèsties, ex: "Porta lo premso a les vaques que ia fa rato que les sinto que no callen". / prenso, prensos. /

Prèssic: Préssec.

Professó: Processó, ex: "Vam nar a la professó i vam los armats". / professó, professons. /

Prou!: En el sentit de "i tant!", ex: "Que ni vos més de carn? Prou!" (Hi ha vegades que no se sap ben bé el significat de la paraula segons el contexte).

Prouta: Femení de prou, ex: "No fotrem protes peres anguany per amostissar la collita".

Pudent: Persona dolenta, ex: "Que pudenta és ta neboda, té unes males intencions!".
/ pudén, pudens, pudenta, pudentes. /

Puesto: Lloc, ex: "No't mogos del puesto".

Purgador: Sedàs, traste que serveix per filtrar.  / porgadó, porgadós, porgadora, porgadores; sedás, sedassos; aré; criba. /

Puó: Pugó, ex: "La puó astà acabant los abres del tros". / puó, puons; cas. pulgón. /

Puguer: Poder. / pugué, podé fé algo /

Pus: (veieu Pos).

Quartejar: Llaurar per quarta vegada.

 

Quartines: Cortines. / cuartina, cuartines /

 

Quera: Corcó, persona que no calla, carrau.

 

Quereijar: Rondinar, queixar-se. Ex: "Qui dius que'm pique pal telefono? Lo Manel? Pos dis-li que no hi sóc, que se m'astarie mijor a quereijant-se dels seus perillons!"

Qui sóc io!: És una forma d'autoritat que utiliza el pare quan astà molt amprenyat i que de pitits cagae molt. Una expressió similar seria: "Quet dic io!". És freqüent que tan "Qui sóc io" com "Quet dic io" vajon acompanyats d'un "EEEH!!!!!???" i una cara de mala llet acollonant del pare.
Una expressió també paral·lela emprada per la mare és: "Mira que li diré a ton pare, ehh!!!", que també teu el seu efecte.

 

Quixal: Queixal. / quixal, quixals; quixalada, quixalades. /

 

Radere: Darrere. / detrás, radera es "última". /

Rael: Rel, arrel, ex: "Les raels d'aquet abre són comestibles". / arraíl /

Rafoll: Clasca de les castanyes.

Ragolí: Són una espècie de sangartilles que per la nit sempre estan prop les faroles menjant bitxos, també es mengen la roba. Una altra variant és Dragolí. / dragonet, dragonets; pot sé que no minjon roba, pero se minjon a les palometes o "polilles". /

Raiel: (Linyola) (veieu Rael).

Rama: Rostolls, ex: "Fot la rama devall de l'aspona si no lo tractor no passe".

Raonéixer o reconéixer: Anar a veure el nombre de moixons engantxats a les rateretes que hom ha parat al tros. Normalment es fa quan encara no ha sortit el sol perquè si es tornen a parar, el cuquet que es posa a la ratereta encara belluga, i amb els primers rajos de sol, atreu més bé als moixons. / aná a reconeixe les rateres pera cassá muixons. /

Rascaculs: Tobogan. / tobogán o tubogán. /

Rasgum: Carraspera o també gust fort que té un aliment i que se't queda enganxat a la gola, ex: "No'm posos allioli que me dixe rasgum a la gola".

Rastoll: Rostoll.

Re: Res, ex: "No hi ha re per jalar".

Reballuga: Baldufa. / trompina. /

Reclau: Escorpí, ex. "Hai atxecat aquella pedra i m'han sortit cinc reclaus amb la cua ben alta". / arreclau, arreclaus; arraclau, arraclaus; reclau, reclaus. A La Perla en chapurriau ix. En ves de unes ostres vach ficá unes pechines. /

Recollons: Collons però amb més força.

Redéu: Expressió usada com a exclamació per quelcom que causa sorpresa, ex: "Redéu quines faldilles porte aquella paa, casibé se li veu lo bragué". / lo bragué es lo mamellam, les mamelles. /

Redícol: Ridícul, ex: "Avui los juadors del Barça han fet lo redícol".

Redó: Rodó. / redó, redons, redona, redones. /

Regalícia: Regalèssia, ex: "No rossegos la regalícia que't farà cucs al cul". / regalissia /

Regina: Caragol més petit de lo normal i més blanquinós. Són els millors per fer a la cassola.

Regué: Rec que havia abans del canals.

Reixos: Reis mags, ex: "Què t'han portat los reixos?"

Relotge: Rellotge. / rellonge, rellonges /

Remulladé: Acció d'ascatxigar l'aigua per terra ex: "Fot un remulladé quan se dutxe...". També es diu Txafader.

Ren: Llevat. Part de la pastada que el forners guarden per a l'endemà. / lleute. /

Rentaplats: Rentavaixelles, ex:"Fot les ascurrualles a la basura abans de fotre los plats al rentaplats".

Reparo: Arrecerat, ex: "Fot-te a reparo que ancara mos acostiparem". / a retiro; rasé. /

Rescaldó: Sensació de calor en algun lloc deguda al sol però en aquest lloc no hi toca el sol (és una cosa així).

Restoller: Són les molles i restes que queden a la taula després de menjar.

Retasia: Retafia. / retacía y chapurriau /

Reu: Arada. / aladre, aladres; rella, relles. /

Revenzillada: Dolors forts al ventre.

Rinyó: Ronyó, ex: "Hai nat al mercat a comprar uns rinyons i una freixura." / riñó, riñons /

Rispa: (Urgell-Noguera) Viu, atent, despert, ex: "Aquet txiquet és un rispa, astà al tanto de tot."

Robí: Brutícia, porqueria, ex: "Llimpia't los ginolls que'ls tens plens de robí".

Robinós: Brut.

Ródex: Fregona, eina per fregar el terra, ex: "Vai a passar el ródex que lo terra del ressibidó astà molt brut". / fregona, fregones. Vore Vileda I de Cataluña /

Rogle: Una mica de lloc, ex: "Astàem assentats en aquell puesto pero casibé no teníem rogle". / rogle rogles; tamé rolde. /

Rollar: Tallar la llenya en bucins petits.

Rondallero: Persona a qui, tal i com la mateixa paraula diu, li agrada molt rondar.
/ rondallé, rondallés, rondallera, rondalleres, que li agrade mol rondá. /

Rossangos: (veieu Ascurrualles).

Rosser: Lloc on hi fot molt sol i no hi ha ni una mica d'ombra, ex: "Guoita la sangartilla com pren lo sol al roser" (rosser). / solana, solanes. /

Rostar: Morrejar-se dos éssers.

Rotobato: Màquina agrícola que serveix per triturar la terra.

Ruada: (veieu Aigualera).

Rubina: Riuada.

Rubiola: Rubèola, xarrampió alemany. Malaltia infecciosa provocada per un virus i que ataca principalment los txiquets, ex: "Fot-li Vicsvaporú a ta filla que a lo millor li passe la rubiola".

Runar:
1) Renyar, ex: "No vaijos al bancal quan plou que ta mare te runarà". / renegá. /
2) Renegar en veu baixa, ex: "No runis que te sinto eh?". / rossegá /

 

Saboc: Moniato.

Sadolitxa: Sajolida. Es una herba medicinal. / saduricha /

Safatà: Encenall, tros molt prim de fusta que, en forma d'espiral, es fa quan hom treballa la fusta amb el ribot. És altament combustible i s'usa per encendre els focs a terra.

Safranòria: Pastanaga. / safranoria, safandoria, té lo coló del safrá. /

Saginero: (veieu Gamusino). Equivaldria a gamusino. més o menys. Eren uns éssers imaginaris amb els quals es fotia la por al cos als crios. Es deia d'ells que raptaven als txiquets, els punxaven amb agulles per tot el cos i els exprimien la sang. Diu la saviesa popular que es van originar a rel d'una malaltia del rei Alfonso (??), que nessecitava una aportació extra de sang al seu cos. Sembla que té reminiscències vampíriques.

Saldroc: Saltiró, bot, ex: "Vai pujar del tros assentat a la trisella i vai acabar an lo cul matxucat de tans saldrocs".

Salencios: Espardenyes (aquest mot és característic de la zona del sud de Lleida, d'Alcarràs cap avall).

Samfanya: Samfaina. / sanfaina; chirigol /

Sammiquel: Cervesa.

Sanderi: Esme, coneixement. Normalment s'usa en cas de falta: no tenir sanderi, ex: "Aquell bicicliste no té sanderi, baixe pel carrers Cavallés sense frenos!". També s'accepta Salderi, sobretot cap a Sudanell.

Sangartilla o Sargantilla: Sangartana. Llengardaix. / sargantana /

Sanglot: Singlot.

Santiron o Santuron: Cinturó. / sinto, sintos; sinturó, sinturons; correcha, correches. /

Sans, juar als: Joc que consistia en tenir uns paperets girats bocavall i d'un cop de mà s'havien de girar bocamunt.

Sapatilles: (veieu Aspartenyes). / espardeñes, espardeña, de espart. /

Sàpiguer o sapiguer: Saber. / sapigué, sabé. /

Sapustrejar: Toquejar alguna cosa sense fer-ne cap profit.

Sàput: Gripau. / sapo, sapos; zapo, zapos. /

Sarabastall: (veieu Saragatada).

Saragatada: Molt soroll, ex: "No sint quina saragatada foten los crios?".

Sarpada: Grapat, ex: "Dam una sarpada d'aulives."

Sartell: (veieu Txapo).

-se: -vos, ex: "Poseu-se la jaqueta que fot frescota".

Secla: Sèquia. Canal de reg. / sequia, sequies. /

Senatxo: Senalla, cistell d'espart per la compra, ex: "Mariaaaaaa!!! Què portes al senatxo? Ruelles i Llicsions pel teu home?".

Sentruit: Morat degut a una pessigada o a una enganxada.

Sereny: Fort, sa, amb bona salut, ex: "Guaita quin rovelló més sereny que hai trobat!"

Seringuna: El joc aquell típic del txurro, media manga, manga entera.

Seroll: (veieu Siroll).

Servar: Aguantar fort alguna cosa per tal que no es mogui.

Sicla: (veieu Secla).

Silló: Càntir, ex: "Porta'l silló que fotre un trago d'aigua!". / cantrella y varians. /

Silloneta: Silló petit normalment fet de fang.

Simàforo: Semàfor. / semáforo, semáforos. /

Simintiri: Cementiri. / sementeri, fossá /

Sinforós: Quisquillós.

Singueta: "Canica", ex: "Juem a singuetes?"

Sintir: Sentir, ex: "No sinto res". / sentí : escoltá y sentí en los sentits. No séntigo res. Séntigo la mort de X : doná lo péssame. /

Sinyó: Senyor, ex: "M'ho ha dit lo sinyó metge". / lo siñó meche o dotó. /

Sinyoret: Libèl.lula.

Sípia: Sèpia, animal del mar. / sepia, sepies. /

Sirilleta: Algú petitet. Nota dels autors: aquesta paraula sembla que pot provindre de "cerilla" -"misto" en castellà- i vindria a expressar que algú es prim i poca cosa. Ex: "Lo Manelet t'ha fotut aquet txiribec al cap? Si només és un sirilleta!"

Siroll:
1) Soroll, ex: "No fassos siroll", també dita Seroll.
2) Bronca, ex: "Com la Maria s'antero que has futut tan tard hi haurà siroll". Sisinyó: Quan algú diu una gran veritat l'altre li contesta aquesta paraula, ex: "- Vai nar allà i li vai fotre quatre mastegots perquè no me va treure l'aigua del tros i em va regar l'aufals. - Sisinyó".

Sisquere: / sisquera /
1) Tant de bo!!!, ex: "Sisquere plogués una mica!". / sisquera ploguere una mica! /
2) Al menys, ex: "Sisquere contestessos al que se't pregunte!".

Sixanta: Seixanta. / sixanta; sesanta escriu Luis Arrufat. /

So que o su que: Només que. Sembla ser un reducció de sino que.

Sobinyar: Dormir, ex: "Me'n vai a sobinyar que demà haurem de matinar per nar al tros".

Sopera: Cotxe que portava antigament els morts que no es podien pagar l'enterro.

Sospauma: (Os de Balaguer) (veieu palmar)

Subsurador: Estripador, eina que serveix per alçar la terra del tros i que agafi les condicions adequades per al cultiu. Es clava bastant fondo a terra, com a mig metre, i s'aixeca per oxigenar-la. / subsuradó. /

Suca: (Os de Balaguer) Llesca de pa sucada amb qualsevol condiment, ex: "La padrina m'ha fet una suca de pa amb oli i xicolata per birinar".

Sucarrim, Fer aulor a: Fer olor a cremat, però més concretament a plàstic o goma cremada.

Sustens: Sostenidors. / sostén, sostens. /

Tabardano: Ruc, talòs. Ex: "Au passa tabardano, que no trauries un ruc d'un sembrat".

Taboll: (Aitonisme) Habitant d'Aitona.

Tacó: Pallissa. Ex. "Te fotré un tacó que et baldaré".

Talabissot: Tros de llenya.

Tallacebes: Bitxo que viu en horts de cebes.

Tamborinot: (Os de Balaguer) Atontat, persona que no sap massa el que diu ni el que s'empesca. / borinot, borinots, borinota, borinotes. Tamborinada : trompada. /

Tamé: També, ex: "Caragol bové io tamé vindré".

Tardaor: Tardor.

Tarde: Tarda.

Targa: Tàrrega.

Tarrons: Torrons. / tarró, turró. /

Tartany: Cuc de terra utilitzat com esquer per anar a pescar, llambric.
/ papaterra, papaterres. /

Tascó: Tros, ex: "Dam aquet tascó de madalena que tinc gana."

Taup: Talp, ex: "Aquell colló de taup m'ha fet malbé lo caballó de les safranòries."

Taüt, plaça del: S'anomena així popularment a la Plaça Noguerola. El nom li ve donat pel monument a l'il.lustre poeta Lluís Roca i Florejachs que està situat al bell mig de la plaça, i la forma del qual recorda la caixa de posar els morts. / ataút, ataúts. /

Tea: Tronc dur. / Tea, tees : trossos de lleña (melis, per ejemple) rainosa u oliosa pera ensendre. /

Telaranys: (Urgell, Noguera) (veure Teraranya) / taragaña /

Tenir de que: Haver de, (compte!!! No confondre amb el barbarisme habitual en català tenir que).

Teraranya: Teranyina, també dit Telaranya. / taragaña /

Tercejar: Llaurar per tercera vegada.

Terrerols: Bolets semblants als xampinyons que surten al terra a la tardor i quan hi ha humitat, són molt bons.

Tiatre: Teatre, també s'usa Triatre.

Timó: Farigola. / Vore farigolero /

Tin: Té, ex: "Tin lo meló i partix-lo an set trossos, que n'hi haigui per tots". / Ti, tin. /

Tints: Llapis de colors, típicament aquells de fusta marca Alpino ,ex: "Dixa los tints al nen que ha de fer los debers que li han manat a estudi". / los tins. /

Titonet: (veieu Sirilleta).

Tocacampanes: (Almatret): Mantis religiosa. L'origen de la paraula ve donat per la disposició de les extremitats superiors d'aquest bitxet: sembla que toqui les campanes. Aquest animaló té multitud de noms, gairebé un en cada poble; a tall d'exemple: Cantamisses, Tocamatines, Repicacampanes...

Tocinets: (Almatret) Calamars farcits. / gorrinet, gorrinets, calamars farsits o rellenos. /

Tomata: Tomàquet. / tomata, tomates /

Tomet: Diminutiu de tomb, ex: "Vai a donar un tomet que avui fot bo". / tomet, tomets; volteta, voltetes. /

Torcar: Netejar-se amb un tovalló, drap o objecte similar, ex: "Torca-li lo morro al crio que el porte tot brut de gelat". / torcá, torcás : llimpiá, llimpiás los morros, lo cul. /

Toronja: Taronja.

Torterol: Turmell, ex: "Vai fer un mal gesto caminant i me vai tòrcer lo torterol".

Tos: Gana, ex. "Aquet paio passe més tos que'l gos d'un gitano".

Tossino: Porc, verro.

Totxo: (veieu Mangala). També se li diu així als bastons de les majorettes . (Són famoses les d'Alcarràs). / tocho, tochos : de fusta; tochada, tochades /

Tou: Arna d'abelles feta d'un troc buidat.

Traballoques: Un paio patós, que no té gens d'agilitat.

Traficó: Persona que es belluga molt, que no para quieta. / de tráfec /

Traitó: (Ivars d'Urgell) Tractor.

Tramuja: Element gran, i en forma d'embut, que s'utilitza habitualment en la construcció per a contenir-hi terra. Ex: "Aumplix la tramuja, que pastarem!"

Traste:
1) Persona que fa trastades, gamberro, ex. "Lo Manel és un mal traste, sempre puteige a son germà".
2) Objecte. Ex: "Aquesta habitació està plena de trastes".

Travessar lo pont d'asquena: Morir.

Trebol: Trespol, sostre, ex: "A vere si traus les teraranyes del trebol que quan atxeco lo porró les veig totes".

Trenc: Tren (en zones de l'Urgell sobretot).

Tresella: Traste que es posava darrere dels tractors per a llaurar.

Trincola: Esquetlla, campaneta que es penja als corders, vaques... / tipo de esquella o campaneta que se penge als cordés, vaques... /

Tripó: Colló, testicle, generalment referit als d'animals, ex: "Fot-me un sufrigit de tripons avui per sopar". / Tripons, collons ; sofrigit, sofrigits, sofrigida, sofrigides. /

Trit: Triturat. Ex: "Aquet sucre del Plus és molt trit i no fa crec-crec". / trit, p. ej. fem trit, tridet; trits, tridets, trideta, tridetes; triturat, triturats, triturada, triturades. /

Trola: Mentida. / trola, troles; Wikitroles. Mentira, mentires. /

Trolero: Mentider.
Tronc / Tronca de Nadal: El tió de Nadal, allò que els nens i no tan nens fan cagar.

/ trong o tronc de Nadal. /

Trons de la Sila: Expressió emprada per negar quelcom a algú d'una forma exagerada, equivalent a "I un ou!" o "I un xurro!", ex: "El trons de la sila t'ajudaré io a treure aigua a galletades del bancal". 

Trossar: Cordar, lligar (sobretot en zones de l'Urgell i la Noguera).

Truc: Esquetlla molt grossa, ex: "Compra-li un truc a la vaca que així sabrem per on volte".

Tunda: (Os de Balaguer) (veieu Bardo)

Tuno, ser un: Gandul, no fotre brot. "Molt tuno suelto hi ha entre el funcionariat".

Turbera: Tempesta de neu, ex: "No't mogos del puesto, andiot!, camquesta turbera que fot acabaràs colgat!".

/ La TX es CH al chapurriau, ocsitá y valensiá /

Txafader: (veieu Remullader).

Txafatolls: Sapastre, pocatraça.

Txamflà: Xamfrà.

Txamberga, fer les coses a la: Fer les coses de qualsevol manera.

Txampú: Beguda per una barreja de Sanmiquel i llimonada. / champú : servesa y llimó o llimonada./

Txampullejar: Jugar amb l'aigua amb les mans o els peus dins d'un recipient. El mot voldria ser una onomatopeia dels soroll xip-xap.

Txapel: Escupinada, llançament de saliva, ex: "Fot-li un txapel a vere si s'ampegue". / japo, japos; escupiñada, escupiñades. /

Txapo: Aixadeta, ex: "Porta'm lo txapo que hai de nar a fer caballons" / chapo, chapos : eixada grossa, cávec, cavecs. /

Txapo, fer: Expressió utilitzada per designar els estudiants d'agrònoms, ex: "Lo Sisco de cal tomata porte dos anys fent txapo i ancara no ha aprovat res".

Txerar: Funcionar correctament, ex: "M'hai comprat un metxero nou i no txere gaire bé".

Txeringa: Xiringa, ex: "Porta la txeringa que fotrem la injecció al cul al crio". / jeringa, jeringues, jeringuilla, jeringuilles /

Txicolate: (En algunes zones de la Noguera) Xocolata. / chocolate, chocolates /

Txilar: (Granja d'Escarp) Cridar molt agut, ex: "No xilos que me faràs malbé les aurelles".

Txinalla: Canalla, quitxalla.

Txinar: Astirar los cabells.

Txiquet / txiqueta: Noi / noia. També s'usa com a sentit carinyós, per exemple a una padrina se li pot dir perfectament "Com astà txiqueta?". / chiquet, chiquets, chiqueta, chiquetes /

 

Txiribec: Cicatriu al cap feta per una pedrada, ex. "Los paios aquells de Belianes li van fotre un txiribec al cap que fa asfarair".

 

Txiscar: Canyís.

 

Txisclet: Xiclet, goma mastegable.

 

Txollar: Tallar el cabell. / chollá, tallá lo pel, esquilá /

 

Txolles: Grenyes. / greña, greñes : pel llarg o llarc /

Txompo: Poc àgil. / sompo, sompos, sompa, sompes /

Txono: (Urgell-Noguera) Brut, tacat. S'aplica tant a coses com a persones, ex: "Canvia't la samarreta que astà txona".

Txulla: Carn magra de porc. / chulla, chulles /

Txumillo: (veieu Remulladé).

Txuminia: Ximeneia. / enchumenera, enchumeneres /

Txuneda: Juneda, població de les Garrigues (on fan les cassoles de tros).

Txupons: Són branques d'arbres fruiters que no produeixen fruit i s'han d'esporgar per donar força a les branques productives. / chupó, chupons, pullís, pullissos /

Txurivia: Xirivia, hortalissa semblant a la pastanaga que es posa al caldo. / churuvía, churuvíes /

Txurrac: Xerrac, ex: "Porta lo txurrac que txurracarem lo abre". / surrac, surracs; serra, serres. /

Txusplar: Xuclar, ex: "No fotos aquestes txusplades quem faràs asborronar".

Txut: Paio molt parat, paio que no diu res però que s'hi fixa. També es diu txut a l'espectador del joc de la butifarra.

Txutar: Fer un soroll amb la boca amb la llengua tocant el paladar i les dents. Es fa en senyal de disconformitat, l'onomatopeia és txut.

Txutxeries: Llaminadures. / chucheríes, vore laminero /

Umflar: Inflar, ex: "Umfla la pilota que sino la canalla no callarà". / unflá /

 

Vacacions: Vacances. / vacassions /

Vae: Afirmació sense traducció, ratificant el que ha dit l'altre paio. Ex:
Mite'l lo Manolo com fa taps, lo marrano!!! Vae!

Vaige!: Exclamació de sorpresa o decepció, vaja!. No confondre amb vae. / vaiga /

Vailet: Filferro electritzat per a guardar les vaques.

Valent/ valenta: Molt/ molta, ex: "Fot de valenta terra a la secla, que si no mos asbalsarem al passar an la DKV".

Vàlguer: Valer. (valé, valdre)

Valtres: Vosaltres, s'accepta també valtros i vatros i vatres.

Vaqueijar: Caminar cansinament, a l'estil "vaca", ex: "No corros tant que al final hi ha una pujada i acabaràs vaqueijant".

Vas: Got.

Vastrús: Estruç. / avestrús /

Vataquí o Vataquit: Vet aquí, ex: "Vataquí am lo que penses tu, només am dormir!"

Veijos:
1) Valguim Déu! , ex: "Veijos quines coses passen al món" / veigues /
2) Vinga, ex: "Veijos a vere si vens a l'hora bandarra!".

Venicí: Ordre per a que el ruc giri cap a l'esquerra. (wesque)

Ventatja: Avantatge, ex: "La ventatja de que pedrego és que cobrarem del seguro i no mos caldrà cullir". / ventaja, ventajes. /

Ventrellada: (Pla d'Urgell) (veieu revenzillada)

Vereno: Verí, ex: "Fot lo vereno per les rates home!" / veneno, venenos. /

Verra: Tosina. També s'usa aquet mot per designar el 6 doble al domino. El masculí és Verraco.

Verraco: Masculí de verra. / verro, verros; verraco, verracos; gorrino, gorrinos, gorrina, gorrines./

Videll: Vedella.

Vime: Vímet, branca de la vimetera, la planta aquella que s'usa per fer cistelles.

Virdic: Tros de terreny dolent per al cultiu, en mal estat.

Viritat o vritat: Veritat, ex: "Si no dius la viritat no pujaràs al cel". / veritas latín, verdat /

Voligana: (veure Palometa, però les que volen no les que es mengen.).

 

Wano, guano: Paraula agrícola a més no puguer. Sinònim d "Abono". Ex: "Sisquere no et llepos los dits despues de tocar el wano que et poden surtir cucs al cul". En algunes zones també s'usa el mot "bono". / Lo guano es fem de muixons, com les gaviotes; la gallinassa de gallines, pollastres, pavos, etc. /

https://www.ccma.cat/324/lo-nou-diccionari-lleidata-catala-recull-la-forma-de-parlar-de-lleida/noticia/611405/https://ca.wikipedia.org/wiki/Lo_nou_diccionari_lleidat%C3%A0-catal%C3%A0http://catalallengua.blogspot.com/2017/10/fragment-de-lo-diccionari-lleidata.htmlhttps://surtdecasa.cat/ponent/entorn/paraules-i-expressions-tipiques-de-ponenthttp://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/lo-nou-diccionari-lleidata-catala-ja-esgotat/video/2824130/

 

[youtube=https://www.youtube.com/watch?v=1eqIBAIQnak&w=320&h=266]

 

https://www.facebook.com/LoDiccionari/

 

https://www.editorialfonoll.cat/producte/lo-diccionari-lleidata/

 

https://www.onomastica.cat/lo-nou-diccionari-lleidata-catala/

 

https://www.domestika.org/es/projects/47637-lo-nou-diccionari-lleidata-catala

 

https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20140409/54405628227/lleidata-facil-libro-catalunya.html

http://directe.larepublica.cat/llibre/35842/diversos-lo-nou-diccionari-lleidata-catala

https://www.teleponent.cat/lo-diccionari-lleidata-arribara-llibreries-sant-jordi/