Mostrando las entradas para la consulta dorondón ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta dorondón ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 7 de septiembre de 2024

Pauta - Espaventar, Espavantar


Pauta, s. f., patte.

1 lop mal e cruel e afamat, lo qual pres lo cap entre sas pautas premieras, ses tocar de las dens. Cat. dels apost. de Roma, fol. 120. 

Un loup méchant et cruel et affamé, lequel prit la tête entre ses pattes premières (de devant), sans toucher des dents.

(chap. Pota, potes; poteta, potetes. ESP. Pata, patas.)

rabosí, Valderrobres, baubo, potes baubes, pota bauba

Pautoms, s. m., pautonier, gueux.

Aisi com, per aventura,

Pautoms pot ric devenir.

G. Olivier d'Arles, Coblas triadas.

Ainsi comme, par aventure gueux peut devenir riche. 

IT. Paltone.

2. Pautonier, Pautoner, s. m., pautonier, vaurien, gueux, libertin.

Voyez Muratori, Diss. 33. 

De II parelhs de barras la porta es etablia 

E cadenas de fer faytas ab maestria: 

Us pautonier la garda de mot gran felonia; 

Golafre es nomnatz.

Roman de Fierabras, v. 3960. 

La porte est affermie avec deux paires de barres et chaînes de fer faites avec habileté: un vaurien de moult grande félonie la garde; Golafre il est nommé.

Son filh de trotiers,

De ribautz, o d'autres pautoniers. 

B. Carbonel de Marseille, Coblas triadas. 

Sont fils de coureurs, de ribauds, ou d'autres gueux.

Mas que fosson pautonier. 

T. de Bonnefoy et de Blacas: Seign' En. 

Pourvu qu'ils fussent vauriens. 

ANC. FR. Quatre chivaus m' i faites anseler... 

Et par desus un pautonier monter. 

Roman de Roncevaux. 

Mult véissiez larronz è pautoniers errer. 

Un pautonier fist sus lever 

Ki la porte debveit garder.

Roman de Rou, v. 4253 et 8153.

Souvent fait le peuple de grant admirations de la riche robe d'un orgueilleux pautonnier, mais il ne sçait par quel labeur ny à quelle difficulté il l' a acquise. Œuvres d'Alain Chartier, p. 396. 

Adj. Molt m' enoia d' una gent pautonera.

Palazis: Molt m' enoia. 

Moult il m'ennuie d'une gent gueuse

Carlos Rallo Badet, Calaceite, Calaseit, Calaceit, Calasseit, Kalat Zeyd, aragonés, catalanista, tonto útil, catalufo, baturro, cachirulo

ANC. FR. Un ord félon, vilain, puant,

Qui moult est maus et pautoniers. 

Le Roi de Navarre, chanson 31.

C'est par vous, dame pautonière, 

Et par vostre fole manière.

Roman de la Rose, v. 9161. 

IT. Paltoniere.


Pavor, Paor, s. f., lat. pavor, peur, frayeur, crainte.

Non aiatz pavor que d'aquesta part nostra vos vengua degun dampnatge. Philomena.

N' ayez pas peur que de cette part nôtre vous vienne nul dommage.

No m'en tenra paors 

Qu'ieu non digua so qu' aug dir entre nos 

Del nostre rey.

Bertrand de Born: Un sirventes farai.

Ne m'en retiendra peur que je ne dise ce que j'entends dire entre nous de notre roi.

Paors non es temorz.

Nat de Mons: Sitot non. 

Peur n'est pas crainte. 

Loc. Eissamen trembli de paor,

Com fa la fuelha contra 'l ven.

B. de Ventadour: Non es meraveilla.

Également je tremble de peur, comme fait la feuille contre le vent.

Ges dompna non ausa descobrir 

Tot so q' il vol, per paor de faillir.

Le Comte de Provence: Vos que m. 

Dame point n'ose découvrir tout ce qu'elle veut, par peur de faillir. 

ANC. FR. Tel poor a que tot tressue. Fables et cont. anc., t. I, p. 255.

De chiaux où Dex paor n' a mis... 

Car ta péors purge et saache 

L'âme aussi con par un tamis. 

Thibaud de Malli ou Helinand, Vers sur la Mort. 

Il a grant poor de l'enfant...

Partonopex or a paor. 

R. de Partonopex de Blois, Not. des Mss., t. IX, p. 15 et 16.

ANC. CAT. Paor. CAT. MOD. Por, pavor. ESP. PORT. Pavor.

(chap. Paó, paós; po, pos; pavor, pavors; temó, temós. Paora es sinónim de broma, boira, boria, dorondón : niebla.)

Puje lo dorondón, puje la broma, puje la boira, sube la niebla

2. Pavoros, Paoros, adj., peureux, craintif, effrayé.

Aquellas que son verayamens verges solon esser pavorozas e vergonhozas. V. et Vert., fol. 95. 

Celles qui sont véritablement vierges soulent être craintives et honteuses.

Paoros 

Son del passar com del morir.

P. Cardinal: Quan vey. 

Ils sont peureux du passer comme du mourir.

Mot foron paoros e trist. V. de S. Honorat. 

Moult furent effrayés et tristes. 

ANC. FR. Et cil s'en vet tout péoros. Roman du Renart, t. I, p. 205.

CAT. Pavoros. ESP. PORT. Pavoroso. IT. Pauroso. 

(chap. Que done po o temó: pavorós, pavorosos, pavorosa, pavoroses; paorós, paorosos, paorosa, paoroses; que té po o temó:

temorico, temoricos, temorica, temoriques; cagat, cagats, cagada, cagades; acollonat, acollonats, acollonada, acollonades; acollonit, acollonits, acollonida, acollonides; tímit, timits, tímida, tímides.)

3. Paorozamens, Paorosamen, adv., timidement, craintivement.

Anero y paorozamens. Abr. de l'A. et du N.-T., fol. 21.

(chap. Hi van aná pavorosamen, paorosamen.)

Ils y allèrent timidement.

Non paorosamen, non tart. Regla de S. Benezeg, fol. 21. 

Non timidement, non tardivement.

CAT. Pavorosament. ESP. PORT. Pavorosamente. IT. Paurosamente.

(chap. pavorosamen, paorosamen: en temó, po, paó; acollonadamen, acollonidamen, tímidamen.)

4. Pauruc, Paoruc, adj., peureux, craintif, poltron.

Qui us appellava paoruc, 

Semblaria que vers non fos.

Bertrand de Born: Maitolin. 

Qui vous appelait poltron, il semblerait que (ce) ne fût pas vrai.

Fig. Ab ma volontat paurucha,

No m'a laissat carn ni sanc.

Giraud de Borneil: Quant la bruna.

Avec ma volonté craintive, elle ne m'a laissé chair ni sang.

ANC. CAT. Paoruch. CAT. MOD. Porug.

Luis Rajadell, wc, tassa del wc, assentat, cagán, merda, merdós,











5. Paurugos, adj., peureux, craintif, poltron.

Los discipols paurugos 

Redet ardits e vigoros.

Brev. d'amor, fol. 181.

Les disciples craintifs il rendit hardis et vigoureux.

Ignacio Sorolla Vidal, Manel Riu Fillat

Tota bestia ses sanc es may pauruga. Eluc. de las propr., fol. 29.

(chap. Tota bestia sense sang es mes temorica; tímida, acollonida.)

Toute bête sans sang est plus peureuse.

6. Espavordir, Espaordir, Espaorir, v., effrayer, épouvanter alarmer, effaroucher.

Dis l'autre, per espavordir: 

Vuelh qu' en veias d'autres morir.

Brev. d'amor, fol. 186. 

L'autre dit, pour effrayer: Je veux que vous en voyiez d'autres mourir.

Co fes Felip espaordir. 

Giraud de Calanson: Fadet joglar. 

Comment il fit Philippe s'effrayer. 

Lo braus respos, domna, m' espaoric 

Que mi fazetz apres un bel semblant.

Aimeri de Bellinoy: Sel que promet. 

La dure réponse que vous me faites, dame, après un beau semblant, m'alarme.

Part. pas. Espaorditz e duptos de venir vays Narbona. 

Vic tota sa compagna espaordida. Philomena. 

Effrayé et redoutant de venir vers Narbonne.

Vit toute sa compagnie effarouchée.

Si m' avetz espaorit.

Marcabrus: Assatz m'es.

Tellement vous m'avez effrayé.

CAT. Espavordir. ESP. PORT. Espavorir. IT. Spaurire.

(chap. Espavordí, acolloní, acollonís, acolloná, acollonás.

Yo me espavordixco o espavordixgo, espavordixes, espavordix, espavordim, espavordiu, espavordixen; espavordit, espavordits, espavordida, espavordides.)

7. Espaven, s. m., épouvante, frayeur, effroi.

Aras vos confortas, non aias espaven. V. de S. Honorat.

Maintenant rassurez-vous, n' ayez pas de frayeur. 

No m'en lais mas per dreg espaven.

Arnaud de Marueil: Aissi cum selh. 

Je ne m'en désiste que par juste effroi. 

CAT. Espant. ESP. Espaviento (espanto). PORT. Espanto. IT. Spavento.

(chap. Espavén, espavens; espán, espans, v. espantá, espantás; esbarramenta, esbarramentes, esbarradissa, esbarradisses, v. esbarrá, esbarrás; susto, sustos, v. assustá, assustás; esglay, esglays, 

v. esglayá, esglayás.)

8. Espaventalh, s. m., épouvantail.

Espaventalh de favieira 

Sembla.

(chap. Pareix un espantapájaros, esbarramuixons, espaventall de fabera o fabá, favera o favá.)

Mario Sasot Escuer, Lo catalá a la franja del meu cul pot entrá pronte a una crisis irrecuperable.

Folquet de Lunel: Per amor.

Ressemble à épouvantail de champ de fèves.

Seguros, ses espaventalh,

Vuelh fassam d' elhs tal esparpalh

Que sia 'l camps per nos retengutz.

Bernard de Venzenac: Iverns vai.

Rassurés, sans épouvantail, je veux que nous fassions d'eux telle dispersion que le champ soit retenu par nous.

CAT. Espantall. ESP. Espantajo (espantapájaros). PORT. Espantalho.

(chap. espantapájaros, esbarramuixons, espaventall.)

9. Espaventos, Espavantos, adj., peureux.

Si es bestia espaventosa o reiropia. Trad. du Code de Justinien, fol. 41.

Si elle est bête peureuse ou rétive.

- Épouvantable.

La cal es mot... orribla e 'spaventosa. Lo Novel confort.

Laquelle est moult... horrible et épouvantable.

CAT. Espantos. ESP. PORT. Espantoso. IT. Spaventoso. 

(chap. Espantós, espantosos, espantosa, espantoses : que cause espán, temó, po, paó; que se esbarre : burro esbarradís, rucs esbarradisos, mula esbarradisa, someres esbarradises; temorico, acollonit, etc.)

10. Espaventable, adj., épouvantable, effroyable.

Trobo dos flums molt espaventables.

Per ombras malvaisas et espaventablas. 

Liv. de Sydrac, fol. 26 et 41. 

Trouvent deux fleuves moult épouvantables. 

Par ombres mauvaises et épouvantables. 

CAT. ESP. Espantable. IT. Espaventevole. 

(chap. Espantadó, esbarradó, acollonidó, acollonadó, espantadós, esbarradós, acollonidós, acollonadós, espantadora, esbarradora, acollonidora, acollonadora; esglayadó, esglayadós, esglayadora, esglayadores.)

11. Espaventanza, s. f., crainte, frayeur.

Espaventanza dels ricx.

Regla de S. Benezeg, fol. 61. 

Frayeur des riches.

12. Espaventament, s. m., épouvante, effroi. 

L' espaventament d' efern.

Trad. de Bède, fol. 58. 

L' effroi d' enfer. 

ANC. FR. Tant en espouvantement de leurs ennemis qu'en mépris de leurs maître. Comines, liv. I, p. 84. 

Je ne trouvoie fors espouvantement.

Œuvres d'Alain Chartier, p. 274.

IT. Spaventamento.

13. Espavensa, s. f., frayeur, crainte.

Lo ferm voler don ai greu espavensa.

G. Rudel: Quan lo rius.

Le ferme vouloir dont j'ai pénible frayeur.

14. Espaventablament, Espaventablamen, adv., épouvantablement. 

Plus si demostra espaventablament. Trad. de Bède, fol. 44.

Plus il se manifeste épouvantablement.

Espaventablamen lo menacet. Cat. dels apost. de Roma, fol. 73.

Épouvantablement le menaça.

ESP. PORT. Espantosamente. IT. Spaventevolmente. (chap. Espantosamen, espaventablemen : de forma que fa temó, po, paó.)

15. Espaventar, Espavantar, v., effrayer, épouvanter.

Si l'obra t' espavanta. Doctrine des Vaudois. 

Si l'ouvrage t' épouvante. 

Pros hom s' afortis 

E malvatz s' espaventa.

B. de Ventadour: Quan la doss' aura.

Preux homme se fortifie et méchant s' épouvante. 

No m' irais ni m' espaven.

G. Faidit: Gen fora. 

Je ne m' irrite ni m' épouvante. 

Part. pas. Del plus no us aus pregar gaire, 

Tan soi espaventatz. 

Arnaud de Marueil: Mot eran. 

Du plus je n'ose vous prier guère, tant je suis épouvanté.

Tota sa compainha fo fort espaventada. Philomena. 

Toute sa compagnie fut fort épouvantée. 

CAT. ESP. PORT. Espantar. IT. Spaventare. 

(chap. Espaventá, espaventás; espantá, espantás; esbarrá, esbarrás. 

Yo me espavento, espaventes, espavente, espaventem o espaventam, espaventéu o espaventáu, espaventen; espaventat, espaventats, espaventada, espaventades. Yo m' espanto, espantes, espante, espantem o espantam, espantéu o espantáu, espanten; espantat, espantats, espantada, espantades. Yo me esbarro, esbarres, esbarre, esbarrem o esbarram, esbarréu o esbarráu, esbarren. Yo m' esglayo, t' esglayes, s' esglaye, mos esglayem o esglayam, tos esglayéu o esglayáu, s' esglayen; esglayat, esglayats, esglayada, esglayades. 

Atemorí, atemorís : tindre temó: yo me atemorixco o atemorixgo, atemorixes, atemorix, atemorim, atemoriu, atemorixen; atemorit, atemorits, atemorida, atemorides; acolloní, acollonís, acolloná, acollonás. Yo me acollonixco o acollonixgo o acollono, acollonixes o acollones, acollonix o acollone, acollonim, acolloniu, acollonen; acollonit, acollonits, acollonida, acollonides, acollonat, acollonats, acollonada, acollonades.  )

lunes, 22 de mayo de 2017

fabla

http://redaragon.elperiodicodearagon.com/sociedad/otraslenguas/fabla2.asp






Abentar: Tirar. Abentá


Achuntar: Juntar. Ajuntá, achuntá a La Fresneda, Valjunquera, etc


Acotolar: Agotar algo. Acotolá


Aduyar: Ayudar. Ajudá


Alcorzar: Acortar. Acursá, fe mes curt

Badina: Poza en el río. Badina negra a Beseit


Bagar: Tener tiempo, disponer de tiempo.


Baruca: Alboroto sin urden ni concierto, griterío.

https://www.iea.es/catalogo-de-publicaciones/-/asset_publisher/ua0a9hdPwFkF/content/niedo-de-barucas-nido-de-delirios978-84-8127-264-2-1


Barza: Zarza. Romiguera, garrabera, gabarrera


Beire: (es la traducción de cristal) Cubata, "Imos a fer-nos unos beires" por "Vamos a tomar algo". Vidre


Berza: Acelga. Bleda


Bislai: Mirar de reojo. Estar de medio lado. Bislay, mirá de bislay


Bizietes: Mimos. Carissies, carantoñes


BoletaAlimoche. Aufrañ


Borde: Hijo ilegítimo. Bort, borda, abre bort, de un rechito, fill bort.


Bozar: Atascar. Bossá, s'ha bossat


Buro: Arcilla. Argila

Cado: Refugio, madriguera, sitio donde se guarda algo o alguien. CAU, cachapera si es de conills


Camamila: Manzanilla. (Camomila)


Chapurquiar: Revolver en el agua salpicando alrededor.


Chugardito: Aficionado al juego. Jugadó, jugá.


Concarar-se: Encararse, enfrentarse. Concarás, enfrentás.


Corbetera: Tapadera de ollas y pucheros. Cobertora, tapa.
Desaboriu: Huraño, el que huye del trato con la gente. Fréstec, furo.


Dorondón: Escarcha helada en los árboles. Dorondón, paora (de paó, temó), boira, niebla
Enta: Hacia, para, a. Cap a


Esboldregar: Derrumbar, derruir, vomitar. Derrumbá, derruí, vomitá, potá, traure los feches.


Esbolutrar-se: Tumbarse, revolcarse. Tombás, revolcás


Esleir: Deshacer, disolver. Disoldre, desleí.

https://historia-aragon.blogspot.com/2020/06/xciii-reg-1897-fol-231-10-mayo-1390-comunidad-aldeas-daroca.html esleir como elegir.

https://historia-aragon.blogspot.com/2019/06/tomo-i-texto-vi-bayle-general-daragon-berenguer-bardaxi.html
Espinais: Espinacas. Espinac, espinacs

Estalentau o desustanziauababol, picha i lelo, fato, falelo, pijaito. Borinot, abatut


Estozar: Despeñar, lanzar con fuerza a un animal contra el suelo o una pared para matarlo. Estossolá, de un tossoló
Faldriquera: Faltriquera, bolsillo de una prenda de vestir, saya de abuela con bolsillo. // Burchaca, butxaca, borchaca, bolsico, faldriquera.

Fito fito: poco a poco.


Fumarro: Cigarro. Sigarro, fumarro tamé u diem de minuts.


Furo: Animal no domado, fiera. Persona huraña, esquiva. Furo, fréstec (feréstec)
Inzensallo: Hierba, paja, madera, papel, algo seco y fácilmente combustible para encender el fuego o la hoguera. Figurativo, persona que molesta a otras. Insensall, ensenall, ensendre lo foc, tea (melis, fusta en oli que creme mol be), clasca de amela, clofos, fulla de pi, crosta de pi, argilaga, bocha...
Jolio!: Exclamación de sorpresa. Collons, ostia, botovadeu, joder
Laminar: Lamer. Llaminé es golut, llepá es lamer. Laminero en Aragón.


Lifara: Merienda, banquete extraordinario. Alifara (com la de Torredarques cap)


Lorza: Pliegue que se hace en una prenda de vestir o en la carne. Michelins a la carn, plec, plecs, quines molles! 
Malfarcho: Contrahecho, desgarbado, tipo deformado. Malfet, deforme, deformat, arguellat si está mol prim, mal farjat.


Mallo: Conglomerado arenisco. Tronco que se planta en la plaza del pueblo con intenciones festivas. Trong o tronc, plantá lo pi a la plassa del poble,


Mandil: Manta cuadrada o rectangular de lana o cáñamo, para extenderla en el suelo en la recogida de la almendra. Borrassa


Marguín: Margen de las fincas. Marge, la fita es la pedra que separe dos finques. Ribás (ribazo).


Marmita: Pozal de cinc. Marmita, caldera, alambique si es per a destilá, com u fa lo amic Julián Segarra de Xert, Chert.

Mayo: Madero liso, enjabonado, colocado a modo de poste, al que se colgaba un premio o trofeo en la parte más alta.
Paco: Umbría, ladera orientada al Norte.

Plorar: Llorar.
Reglote: Eructo, regüeldo // Rot, reglot (dcvb)
Sanselo: tonto.

Sulsir-se: Reducirse, disminuir, consumirse
Taja: Rama.

Talega: Saco de lana para llevar o guardar cosas.

Tardada: Fin de la tarde.

Tartir: Chistar, respirar.

Tellau: Tejado. //Tellat,teulada

Tizoniar: Remover los tizones del fuego.


Tongada: Conjunto de plantas que se plantan al mismo tiempo. //Tongada, fe algo a un tems


Torzón: Cólico a personas y animales. Torsó, cólic


Toza: Parte del tronco de un árbol cortado.

Trapicallo: Harapo, trapo viejo.


Trepuzar: Tropezar. Entropessá

Triar
: Separar las reses de cada dueño en un rebaño común, cortarse la leche, hacer una senda nueva pasando o dejar huellas de haber pasado. // Triá
Xambre: Enjambre. Eixám


Xordo: Sordo. Sort
Yes: Eres. 
Zaborrero: Poco diestro o habilidoso en un oficio.

Zaforas: Persona desmañada, sucia o torpe.


Zagal: Chaval. Sagal, (zagal a La Codoñera, com zaguera,zurda)


Zambra: Bulla, confunsión, desconcierto, barullo.

Zapo: Sapo, persona torpe, desmañada.


Zarpada: Lo que se puede coger con una mano. Sarpada


Ziazo
Cedazo de red metálica con agujeros grandes para limpiar. Sedás


Zoqueta
: Guante de madera para proteger los dedos al segar con la hoz. /Soqueta

Dcvb: Calçat de sola de fusta i empena de cuiro, que porten les dones (Pallars, Ribagorça, Conca de Tremp); cast. zueco. 
|| 2. Esclopet de segador (Gerri, Tortosa, Morella, Maestrat, Alcoi, Biar, Crevillent, El Pinós, Guardamar), cast. zoqueta.


Zirgüello: Ciruela. Pruna

ABABOLS SIN DE MUGAS

T
odas as soziedaz antiguas, gosan tener una casta sozial, u mesmo bels indibiduos que, bien por estar os más esferens, bien por amostrar birtuz que otris no entienden, han estau trestallaus d'o resto de o coleutibo ta que no se esbafen os suyos conoximientos. D'ista traza, ista casta se conserba cuasi intauta dende fa muito tiempo.

Güe, chusmesos en una soziedá moderna y con nuebas trazas de bida, os ababols se beyen forachitaus de o puesto que i merexen en iste mundo. ABABOLS SIN DE MUGAS localiza, cudia y si cale, amuestra a istos sers a combibir en una soziedá cada bez más sofisticada y con menos espazio ta ers.
Por exemplo, un ababol no siente a nesezidá de reduzir o gasto de calefazión, u luz en ibierno ni de ropas en berano; asina, prefiere clabar a estufa bien fuerte y estar-se en chichetas en chinero ta poder espleitar o suyo chándal de rebaxas en chulio con l'aire acondizionau a tope. Si os ababols no esbiellan o papel ni o beire, ni escusan gasolina ni ta crompar o periodico, no ye porque ixo no siga bueno ta la soziedá, ye que ellos no pueden malfurriar o suyo tiempo en ixas cosas tan simplas.
Un ababol que s'aprezie tiene que beyer a telebisión. As franchas orarias preferidas ta iste menester son a meyodiada y ixe rato largo de dimpués de zenar. Cullebrons, concursos, deportes de sofá, reyaliti chous y programas de luzetas y glarimas desembolican o suyo inteleuto y li sirben ta recullir os sapers d'o mundo que li arrocla. Tamién os ababols emplegan istos meyos ta ufrir to mundo os suyos conoximinentos sobre a bida, os sabers y os alparzeos que intresan.
Politica. Ista casta lo tiene prou claro: A politica bale t'alparziar, conseguir poder y mesmo ta estar politicos y ganar perras. Fueras d'ixo, no tiene muito sentito inaugurar entibos, ni carreteras u poliesportibos que se i cayen solos, ni meter-se a charrar en una cambrota cuasi redonda. Cal dizir que a nuestra O.N.G. cuenta con una nutrida colla de politicos como sozios y un camatón más ye afillau a esferens partitos de totas as colors. Mesmo muitos de os botans tamién son ababols, anque beluns no son afiliatos.
A la fin, cal espardir a cultura d'os ababols por tot o mundo, que implen o planeta con a suya zenzia. Ya bi'n ha muitos, sólo que encara no saben que son espezials. Cal dizir-les que son o nuebo poder fautico d'a Tierra, que si en quieren pueden dominar o Planeta con as suyas güeñas y os suyos programas de telebisión, con os suyos autos y os recursos naturals de toz. Ista asoziazión sólo ye que t'ababols, asina que si no lo yes, u creyes no estar-ie, millor no te metas en contauto con nusatros.
REMATAU
Por CHAN.
CORRIU DE "CUCARACHA"
O zaguero de febrero
ye o mas triste cabo d'año,
porque estió lo zaguero diya
de o bandolero Mariano.
En o lugar d'Alcubierre
que ye en metá de os Monegros
naxió Mariano Gavín,
Cucaracha o bandolero.
A suya cuna no yera
cuna que yera un barzol,
con glarima d'escamallo
a suya mai lo crió.
con a dureza de a bida
mui chobén se concaró:
ta o mainate d'Alcubierre
treballa de sol a sol.
Ixa eba estau a istoria
en muitas chenerazions.
Ta cambear l'esdebenidero
un maitín se debantó
y con un trabuco biello
enta la sierra marchó.
Belatros se l'achuntón
fartos de tanta miseria;
o Zerrudo y Farinezas
con Mariano tamién yeran
ta luitar por a utopía
en tierras aragonesas.
belatros se l'achuntón
fartos de tanta miseria;
o Zerrudo y Farinezas
con Mariano tamién yeran
A Cucaracha o quereban
muito por toz os lugars,
tot o que furtaba a os ricos
a os pobres mandaba dar
y no sólo espardiba biens
que tamién umanidá.
Ta "os d'alto" yera un periglo
charrar de chustizia sozial;
como nunca lo pillaban
le metión bereno en o bin
y cuan yera ya esturdiu
lo rodió a Guardia Zibil
en o corral de l'Anica
cuasi eslangiu peleyó
porque encara tenió rasmia
ta pillar o trabuco en a man
y cuan Mariano cayo en tierra
cayó muerto un ideyal.

LA ORQUESTINA DEL FABIROL

jueves, 11 de julio de 2024

Ne - Necari - Negligencia

Ne, part. disjonct., lat. nec, ni.

Non ai que prenga, ne no posg re donar. Poëme sur Boèce.

Je n' ai que je prenne, ni ne puis rien donner.

No li o tolrei ne l' en tolrei ne li o vedarei. Titre de 1066.

Je ne le lui ôterai ni l'en ôterai ni le lui défendrai.

Paratges no i des ren ne i tolgues.

Rambaud d'Orange: Aissi com selh. 

Que parage n'y donnât rien ni y ôtât. 

ANC. CAT. ANC. ESP. Ne. PORT. Nem. IT. Ne.


2. Ni, part. disjonct., ni.

Pus ab mi dons no m pot valer

Precs ni merces ni 'l dregz qu' ieu ai.

B. de Ventadour: Quan vey la.

Puisque avec ma dame ne me peut valoir prière ni merci ni le droit que j'ai.

Quan non ai loc de vos vezer,

Joi ni deport non puesc aver.

Arnaud de Marueil: Dona genser.

Quand je n' ai pas lieu de vous voir, joie ni allégresse je ne puis avoir.

Je crois devoir faire observer que les troubadours firent toujours usage de ni de préférence à ne, quoique ne appartienne au premier temps de la formation de la langue. Pourtant, dans quelques-uns des manuscrits où sont conservés les ouvrages de ces poëtes, on trouve ne pour ni, mais si rarement qu'il est permis de croire que ce sont des fautes de copistes, d'autant plus que, presque toujours, les manuscrits se rectifient les uns par les autres. (N. E. En Alemán, nein : no, también se dice ne, informal.

En castellano, me encanta “ni come ni comer deja, ni está fuera ni está dentro”. Podéis traducir estas palabras del genial Lope de Vega, el perro del hortelano, a otros idiomas y ver cómo se comportan estas partículas que vienen del nec latín, y que usa el cantante Nek, Filippo Neviani, italiano.)


L'ancien italien a employé ni comme les troubadours dans le sens disjonctif de ne:

D' ogni parte siemo assagliti... e dove fuggire ni ascondere non ha mestiere. Guittone d'Arezzo, lett. 25.

CAT. MOD. ESP. MOD. Ni. (chap. antic y modern: ni.)


3. Ni était aussi conjonction et se traduisait par et, mais alors il n'y avait pas de négation qui agît sur ce mot.

Trop fatz gran folor, 

Quar am ni dezire 

Del mon la bellazor.

B. de Ventadour: Lanquan vey. 

Je fais très grande folie, car j'aime et désire la plus belle du monde.

On plus elha m' esglaia 

Ni m fai planher ni doler.

Hugues de S.-Cyr: Nulha res.

Où plus elle m'afflige et me fait plaindre et douloir.

L'ancien français employa dans le même sens ni et ne.

Je vous pardoins tout le meffait 

C' à mi ni as miens avés fait.

(chap. Yo tos perdono tot lo malfet que a mí y als meus habéu fet.)

Li Gieus de Robin et de Marion. 

Si puissé je boire demie 

Ne de more ne de vin cuit.

Roman du Renart, t. III, p. 317. 

En totes les manieres que... vos lor saurez loer ne conseiller que il faire ne soffrir puissent. Villehardouin, p. 8.

Se arrestèrent pour prendre conseil quel party ils prendroient ne quelle chose ils feroient.

Hist. de Jean de Saintré, t. II, p. 496.

ANC. CAT. Pero ab tots pot hom far joch

Si guarda be fayso ne loch.

Trad. catal. dels auz. cass. (N. E. Raynouard dice que la obra en occitano de Deudes de Prades se tradujo al catalán, correcto, y que el catalán era una lengua diferente al occitano, incorrecto. Los catalanes y catalanas siempre hablaron y escribieron la plana lengua romana, la lengua occitana, de oc, òc, hoc, och, incluso después de ser Fernando II de Aragón su rey. Sólo hace falta buscar un poco en Google y saber leer.)

ANC. IT. Se gli occhi suoi ti fur dolci né cari.

Petrarca, Canzone: Che debb' io.

Au bas de ce vers, Tassoni met en note:

La nè usata in vece d' et.


Nebla, s. f., lat. nebula, nue, nuée, brume, nuage, brouillard.

Sa nebla cuch que s' espargua.

Gavaudan le Vieux: Lo mes e 'l temps. 

Je pense que son brouillard se répande. 

Jorns de ira e jorns de neblas, 

Jorns escurs, jorns de tenebras.

Contricio e Penas ifernals.

Jour de tristesse et jour de nues, jour obscur, jour de ténèbres.

Fay lo solhel fructificar

E ten a vida tot quan nays...,

E neblas e malas vapors

Encausa la sua calors.

Brev. d'amor, fol. 30.

Fait le soleil fructifier et tient à vie tout ce qui naît..., et brumes et mauvaises vapeurs chasse la sienne chaleur.

ESP. Niebla. IT. Nebula, nebbia. (chap. Broma, boira, dorondón, paora : niebla; se fa aná poc en plural: bromes, boires, dorondons, paores: niebles.)


2. Neble, s. f., nue, nuée, nuage, brouillard, brume, vapeur.

L'aigua pueia contra mon

Ab fum, ab nebles et ab ven.

G. Adhemar: L'aigua pueia. Var.

L'eau s'élève contre mont avec fumée, avec vapeurs et avec vent.


3. Neula, s. f., lat. nebula, nue, nuée, vapeur, brume, nuage, brouillard. Non entendatz que sela ayga venha ni yesca del aire, ans y monta de la mar... e esdeve neula e plueia aissy cum vos podetz vezer. 

Liv. de Sydrac, fol. 103. 

N' entendez pas que cette eau vienne ni sorte de l'air, mais elle y monte de la mer... et devient nue et pluie ainsi comme vous pouvez voir.

Per la neula bruna es l' aires esbrunitz. Guillaume de Tudela.

Par la vapeur sombre est l'air obscurci. 

ANC. CAT. Neula. (chap. Núgol, nugols. Neula, neules són la massa que se convertix en hosties consagrades que prenem a la comunió; es casi la mateixa pasta que la galleta que mingem en un gelat de tall. Antigamén, cuan los judíos, pa ássim.)


4. Nevolina, Nivolina, Neolina, s. f., nue, nuée, vapeur, brume, nuage, brouillard, obscurité.

L' aires, segon natura,

Espeissat d' aiga marina,

Plueia fai e nevolina.

Dis vos me veiretz sezer,

E venir ab nivolina

Del cel.

Brev. d'amor, fol. 38 et 163. 

L'air, selon nature, épaissi d'eau de mer, pluie fait et nuée.

Je vous dis que vous me verrez seoir, et venir avec nue du ciel.

Las quals son coma nivolinas senza aiga. Doctrine des Vaudois. Lesquelles sont comme nues sans eau. 

Si non fos la neolina 

Que l' enuosa benda fai.

Roman de Flamenca, fol. 54.

Si ne fut l' obscurité que l' ennuyeux bandeau fait. 

ESP. PORT. Neblina. (chap. Nugolada, boirada, bromada.) 


5. Nible, s. f., nue, nuée, vapeur, brume, nuage, brouillard.

Si com la nibles cobr' el jorn lo be ma. Poëme sur Boèce. 

Ainsi comme la brume couvre le jour le bien matin.


6. Niola, s. f., nue, nuée, brume, vapeur, nuage, brouillard.

Niolas ses aigas. Doctrine des Vaudois.

(chap. Nugols sense aigües.)

Nues sans eaux.


7. Nivol, Niol, Niul, s. f., nue, nuée, nuage, brume, vapeur, brouillard. 

Lo sol al mati solelha,

E 'l nivol al vespre muela.

Bernard de Venzenac: Hueymais pus.

Le soleil au matin rayonne, et la nue au soir mouille.

Dieus qu' es sobre la nivol leu. Trad. d'un Évangile apocryphe.

(chap. Deu que está damún del núgol ligero, que no pese; com Goku de bola de drac, una serie de TV3% que ve trastorná a mols aragonesos y valensians, que se van fé catalanistes perque són mol borregos.)

Goku de bola de drac, una serie de TV3% que ve trastorná a mols aragonesos y valensians, que se van fé catalanistes perque són mol borregos.

Dieu qui est sur la nuée légère.

Una niols clara del cel es deycenduda ... 

De la niol cazia neu per tot environ. V. de S. Honorat.

(chap. Un núgol cla (brillán, resplandén) del sel ha baixat … del núgol caíe neu per tot lo voltán.)

Une nuée brillante du ciel est descendue.... 

De la nue tombait neige partout environ. 

L' aigua pueia contra mon

Ab fum, ab niul et ab ven.

G. Adhemar: L' aigua pueia. Var. 

L'eau s'élève contre mont avec fumée, avec vapeur et avec vent.

ANC. FR. Ce vent impétueux, qui souffle la froidure, 

Dissiper les nuaux, et, en si peu que rien, 

S' esvanouir par l'air ceste horrible figure.

Œuvres de Du Bellay, p. 437.


8. Niu, s. f., nue, nuée, nuage, brume, brouillard, vapeur.

Quan venretz en las nius

Jutjar lo segl' el jorn gran.

Pierre d'Auvergne: Dieus vera.

Quand vous viendrez sur les nues juger le monde au grand jour.

(chap. Núgol, nugols; boira, broma, paora, dorondón, vapor d'aigua; nugolada, nugolades; boirada, boirades; llevantada, llevantades; ponentada, ponentades.)


Necari, s. m., timbale, sorte de tambour.

Tabors o necaris. Eluc. de las propr., fol. 15.

(chap. Tambors o tabals (timbals.))

Tambours ou timbales.

ANC. CAT. Nacara, nacre. ANC. ESP. Nácara. IT. Nacchera.

(N. E. Del ár. hisp. náqra 'tamboril', de la raíz del ár. clás. {nqr}, golpear con un ruido repetido. 1. f. Timbal usado en la antigua caballería.

1. f. desus. nácar. U. en Cantabria y León.)

Necari, s. m., timbale, sorte de tambour.

Necessari, adj., lat. necessarius, nécessaire, indispensable. 
Lo necessaris comensamens d' ome es aigua, fox, fers, lais, pas, mels, razims, olis e vistimens. Trad. de Bède, fol. 65. 
Le commencement nécessaire de l'homme c'est eau, feu, fer, lait, pain, miel, raisins, huile et vêtements.

sácate la retacía y el chapurriau

O ela es necessaria, o ela es utils. Trad. du Code de Justinien, fol. 18. 
Ou elle est nécessaire, ou elle est utile. 
CAT. Necessari. ESP. Necesario. PORT. IT. Necessario. 
(chap. Nessessari, nessessaris, nessessaria, nessessaries.)

2. Necessitat, s. f., lat. necessitatem, nécessité.
Ja no ti layssara en ta necessitat. V. de S. Honorat. 
Ne te laissera jamais dans ta nécessité. 
No demanda neguna sobrefluitat, mays sola sa necessitat.
V. et Vert., fol. 42. 
Ne demande nulle superfluité, mais sa seule nécessité.
Prov. Proverbis es comus: A la mager necessitat deu hom primieyramens accorre. V. et Vert., fol. 87. 
Le proverbe est commun: A la plus grande nécessité on doit premièrement porter secours. 
ANC. FR. De lur necessitet delivrat els.
Anc. trad. du Ps. de Corbie. Ms., ps. 106. 
CAT. Necessitat. ESP. Necesidad. PORT. Necessidade. IT. Necessità, necessitate, necessitade. (chap. Nessessidat, nessessidats.)

3. Neciera, Nescieira, Nessiera, Nessieyra, Netceira, s. f., nécessité, manque, disette. 
Hom Deu temenz non aura neciera, 
E 'l non temenz aura greu aondansa.
P. Cardinal: Ieu trazi. 
Homme craignant Dieu n' aura pas de nécessité, et le non craignant aura difficilement abondance. 
Ab prou tenir lay on sera nessieyra.
P. Cardinal: Qui vol aver. 
Avec profit tenir là où sera nécessité.
Dol aias de las altrui netceiras. Trad. de Bède, fol. 65. 
Aye deuil des nécessités d'autrui. 
Fig. De bon' ami' ai nescieira.
Giraud de Borneil: L'autr'ier. 
De bonne amie j'ai disette.
Ben a de sen gran nessiera 
Drutz qui domna joven qira.
Albert Caille: Era quan. 
Bien a de sens grande disette galant qui dame jeune recherche.


Nefa, s. f., nèfe, gros du bec d'un oiseau de proie.
Om apella nefa o sera
Lo gros del bec on las nars so.
Nefa jauna e lonc entr' ueil.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
On appelle nèfe ou scie le gros du bec où les narines sont.
Nèfe jaune et long entre-oeil. 
IT. Niffa. (chap. Napia, napies; pic, pics; nas, nassos.)

Negar, v., lat. necare, noyer, se noyer.
Fetz negar son nebot Artus. V. de Bertrand de Born le fils.
Fit noyer son neveu Artus.
Pus negero 'l jaguan.
Giraud de Calanson: Belh senher.
Depuis que se noyèrent les géants.
Can lo dulivis (diluvis, diluvi, diluvio) venc el mon, las gens s' enfugiro say e lai..., et ilh prendien lor efans desus lor testas per els gardar de negar.
Ilh si nego en aiga. Liv. de Sydrac, fol. 69 et 75. 
Quand le déluge vint au monde, les gens s'enfuirent çà et là..., et ils prenaient leurs enfants dessus leurs têtes pour les préserver de se noyer.
Ils se noient en eau. 
Fig. Es bes qui 'n amor nega
Pus qu'en aigua corren.
Saïl de Scola: Gran esfors. 
C'est bien qui en amour se noie plus qu'en eau courante.
Loc. Per qu'eu dirai d'un fol, nega barnatge... 
Qu' om ditz qu' es natz de Monferrat linatge.
Lanfranc Cigala: Estiers mon grat. 
C'est pourquoi je dirai d'un fou, noie baronage... qu'on dit qu'il est né du lignage de Monferrat. 
Part. pas. Home enebriat ha perduda sa razo e sson entendemen, et es ayssi coma negat. V. et Vert., fol. 101.
Homme enivré a perdu sa raison et son entendement, et est ainsi comme noyé. 
Substant. En Barrau s' escabelha 
Coma negat, 
Pueis rete 'l per l' aurelha. 
Rambaud de Vaqueiras: El so que. 
Le seigneur Barral s' échevelle comme noyé, puis le retient par l'oreille. ANC. FR. Par haute mer se venoient negant. Roman d'Auberi, v. 18. 
ANC. CAT. Negar, anegar. ESP. PORT. Anegar. IT. Annegare. 
(chap. Anegá, amerá, bañá; aufegá, aufegás : yo me aufego, aufegues, aufegue, aufeguem o aufegam, aufeguéu o aufegáu, aufeguen; aufegat, aufegats, aufegada, aufegades.)

Negligencia, s. f., lat. negligentia, négligence, froideur, indifférence.
Per la soa negligencia, so es que el non ag tal cura en l' administrar cum el deg. Trad. du Code de Justinien, fol. 7. 
Par la sienne négligence, cela est qu'il n'eut pas tel soin en l'administrer comme il dut.
Per emendar las negligencias que hom fa. V. et Vert., fol. 89. 
Pour réparer les négligences qu'on commet. 
CAT. ESP. PORT. Negligencia. IT. Negligenzia, nigligenzia. 
(chap. Negligensia, negligensies.)

2. Negligent, adj., lat. negligens, négligent, indifférent.
Malvestat vey qu' el sostcava,
Et es del tot negligen.
P. Cardinal: Jhesum Crist.
Je vois que méchanceté le mine, et il est du tout négligent.
Pigre e negligent de se convertir. V. et Vert., fol. 69.
Paresseux et négligent de se convertir. 
Ben fai qui envia, 
Sol non remanha per cor negligen.
Pons de Capdueil: Er nos sia. 
Bien fait qui envoie, seulement qu'il ne reste pas par coeur indifférent.
CAT. Negligent. ESP. PORT. Negligente. IT. Negligente, nigligente.
(chap. Negligén, negligens, negligenta, negligenta.)

3. Neclechos, Negligos, adj., lat. neglectus, négligent, paresseux, indifférent. 
Cal que sia 'l preveire forfag o neclechos.
Izarn: Diguas me tu. 
Quel que soit le prêtre coupable ou négligent.
Ades hom n' es negligos 
Vas selh que conoys aziros.
Raimond de Miraval: Dels quatre. 
Incessamment l'homme en est négligent envers celui qu'il connait susceptible. 
Hom pot homes vezer 
Aucire o nafrar, 
E, segon vezer, par 
L' aucizen neclechos, 
E, si mostra razos 
Qu' el mortz l' agues naleg, 
Razos fa cuiar dreg.
Nat de Mons: Al bon rey. 
Homme peut hommes voir tuer ou blesser, et, selon le voir, paraît le meurtrier indifférent, et, s'il montre des raisons que le mort eut envers lui tort, (ces) raisons il fait croire droit.

4. Nelech, Neleg, Neleig, Nelet, Neleit, s. m., négligence, faute, tort,
indifférence.
Qu' el mieus neleigz
No ill faza far venjansa.
B. Zorgi: Ben es adreigz. 
Que la mienne faute ne lui fasse faire vengeance. 
Cant no i pot avenir, 
Ni pot son vol complir, 
Ni s pert per son neleg.
G. Riquier: Si m fos saber. 
Quand il n'y peut arriver, et peut sa volonté accomplir, et se perd par sa faute.
Senher, mostra m la drecha via, 
E no y esgart los mieus neletz.
Folquet de Marseille: Senher Dieus. 
Seigneur, montre-moi la droite voie, et n'y regarde les miens torts.
De nostres neleitz 
Trobam tot jorn perdo, 
Can volem esser bo.
Nat de Mons: Si Nat de Mons. 
De nos fautes nous trouvons toujours pardon, quand nous voulons être bons.

5. Nalech, Naleg, s. m., négligence, faute, tort, indifférence. 
L' autre del naleg 
S' es ab Dieu avengutz.
G. Riquier: Tant petit. 
L'autre du tort s'est avec Dieu accommodé.
Als mals dira, per lurs nalegz:... 
Anas el fuoc perdurable.
Contricio e Penas ifernals.
Aux méchants il dira, pour leurs fautes:... Allez au feu éternel.
El savis fai, per sufrensa, 
Semblar de son gran tort, dreg, 
E 'l fol de son bon dreg, naleg.
Folquet de Lunel: No pot aver. 
Le sage fait, par sa patience, paraître de son grand tort, droit, et le fou de son bon droit, tort.

6. Nelechos, adj., négligent, coupable par indifférence, blâmable, indifférent. 
Cant hom falh, et es nelechos.
Nat de Mons: Al bon rey. 
Quand homme faut, et est coupable.
Es pus nelechos
Qui per mens d' obs fa mal.
Nat de Mons: Si Nat de Mons. 
Est plus blâmable qui par moins de besoin fait mal.
No 'l vos laisarai cassar, 
Sitot m' es fort nelechos. 
T. de Guillaume et de Giraud: De so don. 
Je ne vous le laisserai pas casser, bien qu'il m'est fort indifférent.
Ay gran temensa 
Qu' al comte sia fort nelechos, 
E 'l coms, a lui. 
T. de G. Riquier et d' Austorc: Senh' En Austorc. 
J'ai grande crainte qu'au comte il soit fort indifférent, et le comte, à lui.