Aunque solamente permaneció mil días en el cargo, del 20 de enero de 1961 al 22 de noviembre de 1963, pocos presidentes americanos han dejado una huella tan profunda como John Fitzgerald Kennedy. Su matrimonio con Jacqueline Bouvier /Bouvier com Marge Simpson/ y las radiantes imágenes de la idílica familia ocultaron las peculiaridades de su vida privada, a la vez que engrandecieron una glamurosa presidencia que se truncó, un mediodía de otoño, con su asesinato. El secretismo de las agencias de inteligencia, la muerte del principal sospechoso y las conclusiones de la Comisión Warren alentaron todo tipo de teorías conspirativas sobre los instigadores y otros autores materiales de su muerte. Tras dos comisiones de investigación directa al más alto nivel, tres comisiones indirectas, un juicio, una ley federal de recopilación de datos y centenares de libros, todavía quedan lagunas sobre las circunstancias que rodearon el atentado. Las últimas desclasificaciones de documentos apoyan la tesis de que el asesinato fue tramado por poderosos mafiosos. Sin embargo, 50 años después del magnicidio, el caso sigue abierto.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
domingo, 2 de diciembre de 2018
assessino de Kennedy catalá
Aunque solamente permaneció mil días en el cargo, del 20 de enero de 1961 al 22 de noviembre de 1963, pocos presidentes americanos han dejado una huella tan profunda como John Fitzgerald Kennedy. Su matrimonio con Jacqueline Bouvier /Bouvier com Marge Simpson/ y las radiantes imágenes de la idílica familia ocultaron las peculiaridades de su vida privada, a la vez que engrandecieron una glamurosa presidencia que se truncó, un mediodía de otoño, con su asesinato. El secretismo de las agencias de inteligencia, la muerte del principal sospechoso y las conclusiones de la Comisión Warren alentaron todo tipo de teorías conspirativas sobre los instigadores y otros autores materiales de su muerte. Tras dos comisiones de investigación directa al más alto nivel, tres comisiones indirectas, un juicio, una ley federal de recopilación de datos y centenares de libros, todavía quedan lagunas sobre las circunstancias que rodearon el atentado. Las últimas desclasificaciones de documentos apoyan la tesis de que el asesinato fue tramado por poderosos mafiosos. Sin embargo, 50 años después del magnicidio, el caso sigue abierto.
jueves, 6 de septiembre de 2018
Máximo Fabregat y les seues neures
Máximo Fabregat y les seues neures, un mes dels catanazis que traten als atres de fascistes, feixistes, paraula inventada per al catalá post laboratoris Fabra, com atres tantes, blavers, botifler, gonella, etc. Seguramén tamé es pro etarra y pro terra lliure com tota esta brossada que se diu de esquerres. No ne enserte ni una, en lo poc que li costaríe copiá y pegá del seu colega pro etarra lo pena de Marcel, lo reguer, o los seus amics catanazis de lafranja.net, pobret, no done per a mes.
Los referens de esta brossa catanazi
Chapurriau és feixisme
Publicat per USUARI69 on 23 AGOST, 2018
Fa uns dies, a les festes de Vall-de-Roures, a la mitja part del ball, es va celebrar el tradicional bingo. Els diners recollits anaven per a la festa de no se quin sant. / Cóm has de sabé quin san ere si eres de la corda del assessino Luisico Companys /
![]() |
| vigila lo forat de la franja del teu cul, Maximico. |
Els que gestionaven lo “cotarro” (lo catarro no) eren los que estan més a “full” en lo tema del Chapurriau. I per a fer gala de la seva ignorància han pintat un muro al vell mig de “Valde” (veus com la gen no diu Vall de Roures, sino Valderrobres) on diu “Yo parlo chapurriau”. Un muro que ja va ser tacat / tú si que estás tacat, del servell / i ara han tornat a repintar. / Y totes les vegades que faigue falta, en permís dels amos /
Pues / pues dius? No mu crec, sirá doncs, pos en chapurriau/ a n’ este bingo, los grans defensors del chapurriau, no van dir ni una paraula en chapurriau. Tot en castellà. / Lo bingo no ere de la asoc., sino de una festa de Valderrobres, ignorán, badoc y baubo, y com Valderrobres está a España, se parle castellá /
La veritat és que tot això és un invent feixista / te referixes als paísus cagalans y la unidat de la llengua catalana, no?/ per trossejar un territori, per a confrontar una població, per a destruïr una cultura. És una vella estratègia practicada al Païs Vasc, /al Pays Bas te referixes, lo territori de allá baix en fransés, com lo Pays d´Oc es la Ocsitania ? /
a la Bretanya francesa i a tants altres llocs on s’ ha destruït o volgut destruir una cultura. / Com feu vatros a Ses Illes y Valensia, no? / Consisteix en trossejar el territori i anar confrontant-lo i destruint la llengua i la cultura. Mon iaio havia viscut abans de la guerra civil a Vall-de Roures, mai havia sentit la collonada franquista aquesta del chapurriau. / Pos es anterió a Fabra y a ton yayo, tros de soca, anterió a Franco, agarra un calendari, paleto catalanista. Tú qué collóns has de sentí del chapurriau si no saps ni aon pixes. Ton yayo va viure a Valderrobres, may en los guionets, Valdarrores díen los agüelos de Beseit /
Destapant la farsa aquesta veiem a gentola com un tal Ramón Guimerá, encarregat de la pàgina “Amics del chapurriau” i que ha mostrat públicament agraïments a La Falange, pel seu suport al chapurriau. / Yo no soc encarregat de la página, sol administradó del grupo yo parlo chapurriau y fach esta web del chapurriau aon escric yo sol. /
A la presentació feta a Vall-de-Roures de la asociación cultural amics del chapurriau es va otorgar el premi “Roberto G. Bayod”, que és un franquista de merda. / Tú eres un fill de puta de merda y a casa teua encara no u sap ton pare /
La persona premiada és un tal Luis Arrufat que al seu facebook a / ha, en hache, tarugo/ dit: “El cara el sol es un himno patriòtic molt bonico” ” http://www.lafranja.net/?p=28503 “. / Siteu mol mal, natros fem aná LO, no EL, y Luis Arrufat no escriu may patriòtic, aixó put a mentira y montaje fet en lo paintbrush, inútil. /
En aquesta presentació també assistiren representants del PP i C’s d’ altres pobles de la comarca.
/ Y no tenen dret o es que sol vatros teniu drets, putos catanazis? Per qué no venen los de la CHA, Podemos, PSOE y atres partits? No los u prohibix dingú. Ademés la asoc. ya ha contactat en representans de estos partits per a parlá del chapurriau. /
Bé, pues ja està clar / igual que l´aigua del Llobregat / qui hi ha detràs de la mandanga aquesta del chapurriau. Son els hereus del feixisme, el Partit Popular i C’s, acompanyats de l’ extrema dreta més rància. / Yo vach sé militán de CDC a Reus, la extrema dreta mes ránsia de Cataluña, ara, lo partit de Pigdemon, no hay militat a datre partit ni voto a cap partit a España. No eres mes babau perque ya no se pot. /
Gent tant inutil i racista com el que ha pintat “lladres” al cartell fronterer entre la Terra Alta i el Matarranya / lo Matarraña /.
Que faltaria veure que no fossin els mateixos feixistes volent provocar odi “anticatalà”. / Pos en la vista tan bona que tens, garcho, no sé com no u veus, investiga a vore si trobes al de la pintada o a la de la pintada, igual es de Arnes, Gerona o Huesca, ves a sabé. Pregunta a la CATgb de Cataluña, los Mossus de cuadra, cos creat per Felipe V, lo vostre rey preferit. /
Cal fer front a aquesta gent, i no oblidar que si aquesta txusma està governant, i tenen via lliure per escampar el seu discurs d’odi és perquè van guanyar la guerra.
/ Com no sigue la de Kosovo, yo vach naixe al 78. Hau guañat alguna guerra los cataláns que ne voleu un atra per a seguí plorán, ploramiques, sen añs mes y aná mamán ? /
Van assassinar i perseguir lo bò i millor del territori, / com a Batiste, no? Deus sé amiguet de Luis Raxadel, bona memoria histórica teniu /
van matar la intel·ligència / la dels rucs catalanistes sirá /.
I d’ aquelles pluges estos fangs. Van de demòcrates
/ com los de la CUP, Partit demócrata de Puchi, ERC, etc, pero ya sabem que són catanazis /
, però alguna gent d’ aquesta tornaria a assassinar per “la puta espanya de los cojones”, que deia Pepe Rubianes. / Pepe Rubianes ere tan gallego com Francisco Franco Bahamonde, lo que tos va guañá la guerra, mes que res perque ere de familia militar y vatros anaeu en espardeñes de espart o abarques, y alguna corbella los segadós. Tú potsé eres tan catalá com l'assessino Companys y los assessinos de ERC, un partit que ara té representans assentats al congrés y a datres escaños. Ademés pareixes bastán pro etarra, tamé assessinos per si encara no u saps, crec que a terra lliure tens futuro, y sinó a comarquesnord.cat o ràdio Matarranya /
Una mica de música de los draps, feixistes : (Youtube)
miércoles, 6 de enero de 2021
Lo Camí, II.
II.
Ara,
Daniel, lo Mussol, ya sabíe lo que ere tindre lo ventre sec y lo que
ere malparí o un aborto. Va pensá en Roc, lo Moñigo. Potsé si no
haguere conegut a Roc, lo Moñigo, seguiríe, an estes altures, sense
sabé lo que ere un ventre sec y lo que ere un aborto. Pero Roc, lo
Moñigo, sabíe mol de tot "assó". Sa mare li díe que no
se ajuntare en Roc, perque lo Moñigo se habíe criat sense mare y
sen sabíe moltes. Tamé les Guindillas (Pestetes de aquí abán)
li díen assobín que per ajuntás en lo Moñigo ya ere lo mateix que
ell, un golfo y un dropo. Daniel, lo Mussol, sempre eixíe en defensa
de Roc, lo Moñigo.
La gen del poble no lo compreníe o no volíe
compéndrel. Que Roc sapiguere mol de "assó" no
significabe que fore un golfo y un dropo. Que fore forsut com un bou
y com son pare, lo ferré, no volíe di que fore roín. Que son pare,
lo ferré, tinguere sempre a la forja una bota de vi y la empinare de
cuan en cuan no equivalíe a sé un borracho empedernit, ni podíe
afirmás, en bona ley, que Roc, lo Moñigo, fore com son pare, perque
ya se sabíe que de tal tocho tal ascla. Tot aixó constituíe una
sarta de infamies, y Daniel, lo Mussol, u sabíe de sobres perque
coneixíe com dingú al Moñigo y a son pare.
De
que la dona de Paco, lo ferré, se moriguere al parí al Moñigo,
dingú teníe la culpa.
Ni tampoc teníe la culpa dingú de la
falta de capassidat educadora de san germana Sara, massa brusca y
recta pera sé dona.
La Sara va portá lo pes de la casa desde la
mort de sa mare. Teníe lo pel roch y acaragolat, y ere corpulenta y
massisa com son pare y son germá. A vegades, Daniel, lo Mussol,
imaginabe que la mort de sa mare de Roc, lo Moñigo, va sé per no
tindre aquella lo pel roch. Lo pel roch podíe sé, en efecte, un
motiu de llarga vida o longevidat, per lo menos, una espessie de
amuleto protectó. Fore per una raó o un atra, lo sert es que sa
mare del Moñigo se va morí al naixe ell y que san germana Sara,
tretse añs mes gran, lo va tratá desde entonses com si fore un
assessino sense salvassió. Claro que la Sara teníe poca passiensia
y sol sabíe renegá. Daniel, lo Mussol, la habíe conegut corrén
detrás de son germá escales aball, cridán desaforadamen:
- ¡Animal, mes que animal, que ya abáns de naixe eres un animal! Después la va sentí repetí este estribillo sentenás y hasta milenás de vegades; pero a Roc, lo Moñigo, li entrabe per una orella y li eixíe pel atra. Seguramen lo que mes va avinagrá lo carácter de la Sara va sé lo fracás redó del seu sistema educatiu. Desde mol chiquet, lo Moñigo va sé refractari al Coco, al home del sac y al Tío Camuñas. Segú que va sé la seua solidés física la que li va inspirá este olímpic despressio cap a tot lo que no foren homens reals, en ossos, músculs y sang daball de la pell. Lo sert es que cuan la Sara amenassabe a son germá, diénli: "Que ve lo Coco, Roc, no faigues tal cosa", lo Moñigo sonreíe
en malissia, com desafiánlo: "Hale, que vingue, aquí l´aguardo". Entonses lo Moñigo apenes teníe tres añs y encara no parlabe casi gens. A la Sara se la emportaben los dimonis al constatá la inutilidat de la seua amenassa en la indiferensia burlona del sagalet. Poc a poc, lo Moñigo va aná creixén y san germana Sara va apelá a datres prossediméns. Solíe tancá a Roc a la pallissa si fée alguna malesa, y después li lligíe, desde fora, lentamen y en veu ombriosa y cavernosa, les recomendassións del alma.
Daniel, lo Mussol, encara sen enrecordabe de una de les primeres visites a casa del seu amic. La porta del carré estabe entreuberta y, a dins no se veíe a dingú, ni se sentíe res, com si la casa estiguere deshabitada. La escala que portabe al pis alt se alsabe insitán dabán dell, pero ell la va mirá, va tocá lo passamáns, pero no se va atreví a pujá.
Coneixíe ya a la Sara de referénsies y aquell increíble silensio li inspirabe una mica de respecte o mes be temó. Se va entretindre un rato acassán una sargantana que intentabe escabullís per les lloses de la entrada. De repén va sentí una retahíla de furiosos improperis, allá dal, seguits de una gran portada. Se va dessidí a cridá, un poc acollonit:
- ¡Moñigo! ¡Moñigo!
Al instán se va derramá damún dell un diluvio de frasses agressives. Daniel se va ajupí.
- ¿Quí es lo bruto que cride aixina? ¡Aquí no ña cap Moñigo! Tots an esta casa portem lo nom de un san. ¡Hale, vésten!
Daniel, lo Mussol, may va sabé per qué an aquella ocasió se va quedá com enclavat an terra com si fore una estatua. Lo cas es que se va quedá com un estaquirot y mut, casi sense respirá. Entonses va sentí parlá a dal a la Sara y va pará la orella. Per lo forat de la escala se desgranaben les seues frasses:
- Cuan los meus peus, perdén lo seu movimén, me advertixquen que la meua carrera an este món está próxima al seu final... Y, detrás, sonabe la veu del Moñigo, opaca y sorda, com si ixquere del fondo de un pou: - Jesús misericordiós, tin compassió de mí.
Un atra vegada les inflexións de la Sara:
- Cuan los meus ulls vidriosos y fora de les cassoletes per lo horror de la inminén mort, fixon en vos les seues mirades lánguides y moribundes...
- Jesús misericordiós, apiádat de mí.
Se
anabe apoderán de Daniel, lo Mussol, una temó gelada y impalpable.
Aquella tétrica letanía li fée cusigañes al moll dels ossos. Sin
embargo, no se va moure del puesto.
L´agullonabe una difusa y
impersonal curiossidat.
- Cuan perduts los sentits - continuabe, monótona, la Sara - tot lo món desaparegue de la meua vista y gemega yo entre les angusties de la radera agonía y los afáns de la mort...
Un atra vegada la veu amodorrada y sorda y tranquila del Moñigo, desde la pallissa:
- Jesús misericordiós, teníu compassió de mí.
Al acabá la Sara lo seu correctiu verbal, se va fé impassién la veu de Roc:
- ¿Has acabat?
- Sí - va di la Sara.
- Hale, pos obri.
La interrogassió siguién de la Sara portabe un despecho mal reprimit:
- ¿Has escarmentat?
- ¡No!
- Entonses no te óbrigo.
- Obri o tiro la porta. Lo cástic ya se ha acabat.
Y la Sara li va obrí. Lo Moñigo li va di al passá pel seu costat:
- Me has fet menos temó que atres díes, Sara.
La germana se abalotabe, furiosa:
- ¡Calla, gorrino! Un día... un día te partiré los nassos o no sé lo que te faré.
- Assó no; no me tocarás, Sara. Encara no ha naixcut lo que me fico la ma damún, ya u saps - va di lo Moñigo.
Daniel, lo Mussol, va esperá a vore si escoltáe lo estampit de la bufetada, pero la Sara su va pensá milló y lo estampit previst no se va produí. Va escoltá Daniel, en cambi, les potades firmes del seu amic al baixá los escalóns, y mogut per un pudorós instín de discressió, va eixí per la porta ajuntada y lo va esperá al carré. Ya al seu costat, lo Moñigo va di: - ¿Has sentit a la Sara?
Daniel, lo Mussol, no se va atreví a mentí:
- La hay sentit - va di.
- Ten haurás fixat en que es una pamplinera.
- A mí me ha fet agarrá temó, la verdat - va confessá lo Mussol.
- ¡Bah!, no faigues cas. Tot assó dels ulls vidriosos y los peus que no se mouen són pamplines. Mon pare diu que cuan estires la garra no ten enteres de res.
Va moure lo Mussol, dudán, lo cap.
- ¿Cóm u sap ton pare? - va di.
A Roc, lo Moñigo, no se li habíe ocurrit pensá en assó. Va dudá un momén, pero en seguida va aclarí:
- ¡Qué me sé yo! Lay diríe ma mare al morís. Yo no men puc enrecordá de assó.
Desde
aquell día, Daniel, lo Mussol, va alsá mentalmen al Moñigo a un
altá de admirassió. Lo Moñigo no ere listo, pero, ¡vaya tío
mantenínles tiesses en los grans!
Roc, a ratos, pareixíe un
home per lo seu aplom y gravedat. No admitíe imposissións ni tampoc
una justíssia cambián y caprichosa. Una justíssia doméstica, se
sobreentén.
Per la seua part, san germana lo respetabe. La
voluntat del Moñigo no ere un cero a la esquerra com la seua; valíe
per la voluntat de un home; se la teníe en cuenta a casa seua y al
carré. Lo Moñigo teníe personalidat. Y, tal com transcurríe lo
tems, va aná aumentán la admirassió de Daniel per lo Moñigo. Este
se pegabe o reñíe assobín en los sagals de la valleta y sempre
eixíe victoriós y sense cap ñafra o esgarrap. Una tarde, a una
romería, Daniel va vore al Moñigo esbatussá hasta fartás al que
tocabe lo timbal. Cuan se va cansá de fótreli cops li va empastrá
lo tambor al cap y se li va quedá de sombrero.
La gen sen enríe
mol. Lo músic ere un home ya de casi vin añs y lo Moñigo sol ne
teníe onse. Pera entonses, lo Mussol habíe entés que Roc ere un
bon abre aon arrimás y se van fé inseparables, encara que la
amistat del Moñigo lo forsabe, a vegades, a extremá la seua ossadía
y lo implicabe an alguna regletada de don Moissés, lo maestre. Pero,
en compensassió, lo Moñigo li habíe servit en mes de una ocasió
de escut y paracops.
Sa
mare de Daniel, don José lo mossen, don Moissés lo maestre, la
Pesteta gran y les Lepóridas: les Llebres,
no teníen motius pera afirmá que Roc, lo Moñigo, fore un golfo y
un dropo.
Si lo Moñigo reñíe en algú ere sempre per una causa
justa o perque procurabe la consecussió de algún fí utilitari y
práctic. May u va fé per fum de palla o per lo plaé de fotre cops.
Y un atre tan passabe en son pare, lo ferré. Paco, lo ferré,
traballabe com lo que mes y guañabe bastáns dinés. Claro que pera
la Pesteta gran y les Llebres no existíen mes que dos extrems al
poble: los que guañaben pocs dinés y de estos díen que eren uns
dropos y uns ganduls, y los que guañaben mols dinés, dels que
afirmaben que si treballaben ere sol pera gastássels en vi. Les
Llebres y la Pesteta gran exigíen un pun de equilibri mol raro y
difíssil de conseguí. Pero la verdat es que Paco, lo ferré, bebíe
per nessessidat. Daniel, lo Mussol, u sabíe, perque coneixíe a Paco
milló que dingú. Y si no bebíe, la forja no carburabe. Paco, lo
ferré, u díe moltes vegades: "Tampoc los autos van sense
gasolina". Y se embutíe un trago cap al garganchó.
Después del trago traballabe en mes forsa. Aixó, pos, a final de cuentes, redundabe en benefissi del poble. Pero lo poble no lay agraíe y li díe pocavergoña y gat. Menos mal que lo ferré teníe correcha, com lo seu fill, y aquells insults no li feen mal. Daniel, lo Mussol, pensabe que lo día que Paco, lo ferré, se enfadare no quedaríe al poble pedra sobre pedra; u arrassaríe tot com un huracán. No ere tampoc cosa de tráureli en cara al ferré que piropejare a les mosses que passaben per dabán de la ferrería y les invitare a assentás un rato en ell a charrá y a fé un traguet. En realidat, ere viudo y estabe encara en edat de mereixe. Ademés, la seua exuberansia física ere un bon insentiu pera les dones. A fí de cuentes, don Antonino, lo marqués, se habíe casat tres vegades y no per naixó la gen dixáe de díli don Antonino y seguíe traénse la boina al crusás en ell, pera saludál. Y continuabe sén lo marqués. Después de tot, si Paco, lo ferré, no se casabe u fée per a no donáls cap madrastra als seus fills y no per tindre mes dinés disponibles pera vi com insinuaben en malíssia la Pesteta gran y les Llebres.
Los
domenges y díes de festa, Paco, lo ferré, se engatinabe a casa del
Chano hasta la incoherensia. Al menos assó díen la Pesteta gran y
les Llebres. Pero si u fée aixina, les seues raóns tindríe lo
ferré, y una de elles, y no desdeñable, ere la de olvidás dels
radés sis díes de treball y de la inminensia de uns atres sis en
los que tampoc descansaríe. La vida ere aixina de exigén y
despiadada en los homens. A vegades, Paco, al que lo temperamén se
li exaltabe en lo alcohol, armabe a la taberna del Chano trifulques
considerables. Aixó sí, may tirabe de navalla encara que los seus
adversaris u faigueren. Encara aixina, les Llebres y la Pesteta gran
díen dell – de ell, que reñíe sempre a pit descubert y en la
noblesa mes gran consebible - que ere un asquerós matón. En
realidat, lo que los mortificabe a la Pesteta gran, a les Llebres, al
mestre, al ama de don Antonino, a sa mare de Daniel, lo Mussol, y a
don José, lo mossen, eren los músculs abultats del ferré; la seua
personalidat irreductible; la seua hegemonía física.
Si Paco y
son fill hagueren sigut uns arguellats, al poble no li importaríe
que foren borrachos o camorristes; en consevol momén podíen tombáls
de una galtada. Dabán de aquella inaudita corpulensia, la cosa
cambiabe; habíen de conformás en fótrels verds per la esquena. Be
díe Andrés, lo sabaté: "cuan a la gen li falte músculs als
brassos, los sobre en la llengua". Don José, lo mossen, que ere
un gran san, encara que li censurabe ubertamen a Paco, lo ferré, les
seues eixides, sentíe per nell una secreta simpatía.
Per mol
que tronare no podríe olvidá may lo día de la Virgen, aquell añ
en lo que Tomás se va ficá mol dolén y no va pugué portá lo
soport per a la imache. Julián, un atre dels habituals portadós de
la virgen, va tindre que eixí del lloch en un viache urgén. La cosa
se ficabe fea. No eixíen sustituts. Don José, lo mossen, va pensá,
inclús, en suspendre la professó. Va sé entonses cuan se va
presentá, humilmen, a la iglesia Paco, lo ferré.
- Siñó retó, si vosté vol, yo puc passejá la Virgen per lo poble. Pero ha de sé en la condissió de que me la dixon portá a mí sol - va di.
Don José li va sonriure en picardía al ferré.
- Fill, te agraíxco la teua voluntat y no dudo de les teues forses. Pero la imache pese mes de dosséns kilos - va di. Paco, lo ferré, va acachá los ulls, una mica avergoñit de la seua enorme forseguera.
- Podría portá damún sen kilos mes, siñó retó. No siríe la primera vegada...- va insistí.
Y la Virgen va voltá lo poble damún dels muscles de Paco, lo ferré, a pas lento y
fen
cuatre parades: a la plassa, dabán del ajuntamén, enfrente de
Teléfonos y, de tornada, al atrio de la iglesia, aon se va entoná,
com ere costum, una Salve populá.
Al acabá la professó, los
chiquets van voltá admirats a Paco, lo ferré. Y este, ficán una
sonrissa de chiquet, los obligabe a paupáli la camisa al pit, a la
esquena, als sobacos.
- Tentéu, toquéu - los díe -; no estic suat; no hay suat ni una gota.
La Pesteta gran y les Llebres li van criticá a don José, lo mossen, que haguere autorisat a ficá la imache de la Virgen damún dels muscles mes pecadós del poble. Y van jusgá lo acte de mérit de Paco, lo ferré, com una ostentassió evidenmen pecaminosa. Pero Daniel, lo Mussol, estabe en lo sert: lo que no podíe perdonásseli a Paco, lo ferré, ere la seua complexió y sé lo home mes vigorós de la vall, de tota la vall.
jueves, 20 de diciembre de 2018
Estudies una carrera, Laura Luelmo
seua chiqueta per a guañás les llentíes. Y ta yaya te done un billet mol ben doblegadet com si fore de
contrabando.
"Venga, yaya, no fáe falta".
"A callá, prénlo, sagaleta!".
![]() |
| Laura Luelmo |
Original en castellá, no sé lo autó:
jueves, 22 de noviembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, F
| fa | hace |
| faba, fava, fabes, faves, llegum pareguda al fesol vert (bajoca) - Pompeu cap de fava | haba, habas, legumbre parecida a la judía verde |
| fabricá | fabricar |
| fábrica, fábriques | fábrica, fábricas |
| fabricassió | fabricación |
| fabricat | fabricado |
| fabriol, fabriols – DCVB: Flabiol (Gandesa). Dels pastós lo fabriol, Serres Poes. 15. | flauta que toquen los pastós |
| fabrique (ell) | fabrica (él) |
| fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narrassió, relato, parábola, chisme, bulo, patraña, parladuría, rumor |
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narración, relato, parábola, chisme, bulo, patraña, habladuría, rumor |
| fabuladó | fabulador |
| fábules | fábulas |
| fach; fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / fagus = haya / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé) | haya, hayas (hayedo; árbol) / qué hago, padre, sego o arranco ? |
| fach (verbo fé) | hago |
| fachada, fachades (frontera, fronteres) | fachada, fachadas |
| fachada, fachades, (italiá faccia = "cara", faz | La palabra fachada (parte exterior en frente de un edificio) viene del sufijo -ada (que ha recibido la acción) sobre la palabra "facha" y esta del italiano faccia = "cara" |
| facilón, fanfarrón, presumit, presuntuós, fantasma, bravucón, petulán, chulo, ostentós, matasset, perdonavides | presumido, fanfarrón, presuntuoso, jactancioso, fachendoso, fantasma, bravucón, petulante, chulo, ostentoso, matasiete, perdonavidas |
| Facsió, facsions - bando, partit, grupo, ala, clan, camarilla, rasgos, rostro, cara, semblán, fissonomía |
Facción, facciones - bando, partido, grupo, ala, clan, camarilla, rasgos, rostro, cara, semblante, fisonomía |
| factó, factós | factor, factores |
| factura | factura |
| factures | facturas |
| facultat | facultad |
| facultatiu, facultatius (meche, dotó) | facultativo, facultativos, potestativo, voluntario, discrecional, opcional, libre, médico, doctor, cirujano |
| Fadrí, fadríns, fadrina, fadrines (latín fratrīnus) – sagal, sagala de menos de quinse añs - Diu lo Siñó: dixáu que a mí vínguen los fadríns. | muchacho, muchacha de menos de quince años |
| fáe, fée (ell) | hacía |
| fáem (fé), féem | hacíamos |
| fáen, féen | hacían |
| faena, faenes | trabajo, trabajos – faena, faenas |
| Faeneta, faenetes | Trabajito, trabajitos |
| fáes, fées | hacías |
| fáeu, féeu | hacíais |
| fáia, féa (yo) | hacía |
| fáie, fée | hacía |
| fáien, féen | hacían |
| faiga (que yo) | haga (que yo) |
| faigám | hagamos |
| faigáu | hagáis |
| faigue | haga |
| faiguém, faigám | hagamos |
| faiguera (yo) | hiciera, hiciese |
| faiguere (ell, ella) | hiciera, hiciese |
| faiguéren | hicieran, hiciesen |
| faiguéres | hicieras, hicieses |
| faiguéreu | hiciéseis |
| fáigues | hagas |
| fáigues | hagas |
| faiguéu | hagáis |
| faixa, faixes – faixa (finca), faixeta, faixetes, faixó, faixóns | faja, fajas – fincas estrechas |
| falaguera , falagueres – DCVB : Atractiu que una persona té per a obtíndre de atres alguna cosa (Escrig-Ll. Dicc.). |
helecho, helechos – atractivo, capacidad de halagar |
| falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen - falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) - Ficá falques daball de algo o entre dos objectes, per a aguantáls, anivelláls, etc. | acuñar, calzar |
| Falcó , falcóns | halcón, halcones |
| falconé (setrería, lo que casse en falcóns) | cetrero, halconero, cazador con aves rapaces |
| falda, faldes, faldeta, faldetes | falda, faldas, faldita, falditas |
| faldetes, faldeta, falda, faldes - a la falda, a la faldeta | falditas, regazo |
| Falera – ánsia - estat neguitós dels cordés cuan tenen molta fam – enfermedat de les ovelles, produída per massa minjá y forsa a la sang (rasquilla castellá, modorra aragonés) – galbana - conjún de coses, persones o animals de baixa calidat. | manía, tema, gusanera – galbana, modorra - bahorrina, purria |
| fallá | fallar |
| Fallá – fallo, falles, falle, fallém o fallám, falléu o falláu, fállen – fallaría – fallára – fallaré – no te fallaré, som compañs (díe lo assessino de ERC fussilat a Montjuic, l´heroi dels catanazis). | Fallar – no te fallaré, somos compañeros. |
| fallabe, falláe | fallaba |
| fallada (una amela que no ha granat) | fallada (una almendra que no se ha formado) |
| fallám | fallarme |
| fállam un atra vegada ! | fállame otra vez ! |
| fallat | fallado |
| Falle – les falles de Valénsia | Falla – las fallas de Valencia |
| falleba, fallebes, (falloba, fallobes), del árabe: ẖallaba a través de ferrolleba – La falleba a una porta de dos fulles es la barreta que les ajunte, per dins. Barreta de ferro giratória al voltán del seu eje, que va aplicada al bastimén de una fulla de finestra o de porta y que se aguante en l'atra fulla per a tancá. | Falleba - agarradero, cierre, cerradura, cerrojo |
| falló, enfadat, enfadada | enfadado, enfadada |
| falordia, falória, cuento, fábula, mentira, engañ - mentira, embuste, falsedat, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariénsia, invensió, embeleco, seducsió, treta, argússia, ardid, artimaña, timo, truco, picardía, confussió | mentira, embuste, falsedad, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariencia, invención, embeleco, seducción, treta, argucia, ardid, artimaña, señuelo, timo, truco, picardía, falseamiento, confusión |
| Fals, falsos | falso, falsos |
| Falsa, falses – falsa (vore esgorfa), la part de dal de una casa. | falsa, falsas – desván |
| falsamen | falsamente |
| falsedat, falsedats – engañ, mentira, embuste, inexactitut, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo | falsedad, engaño, mentira, embuste, inexactitud, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo |
| falsificades | falsificadas |
| falsilla, falsilles, muixóns pareguts a les oronetes y als avións (uns atres muixóns). Falselles, falsella, falcilla (Apus apus) | vencejo, vencejos (Apus apus) |
| faltá (no está a un puesto O insultá) | faltar, insultar |
| falta, faltes | falta, faltas |
| faltáe o faltabe | faltaba |
| faltáen o faltaben | faltaban |
| faltámos | faltarnos |
| faltán (g) | faltando |
| faltánli | faltándole |
| faltará | faltará |
| faltaríe | faltaría |
| faltaríen | faltarían |
| Faltat (ha) | faltado (ha) |
| falte | falta |
| falten | faltan |
| falto | falto |
| falton | falten |
| faltón, faltona, que falte an algú | Persona que insulta, insultón, insultona |
| fam , molta gana / A un chiquet que badalláe: - Que tens son ? - No, ting fam ! | hambre, mucho apetito / a un niño que bostezaba: tienes sueño? No, tengo hambre ! |
| Familiá | familiar |
| família, famílies | familia, familias |
| familiaridat | familiaridad |
| familiarisá | familiarizar |
| familiarmen | familiarmente |
| familiás | familiares |
| famílies | famílias |
| famolengs, famolengs, famolenca, famolenques (que tenen fam, molta gana) | hambriento, hambrientos, hambrienta, hambrientas – hambre = fame |
| famós, famosa, famosos, famoses | famoso, famosa, famosos, famosas |
| famossíssim, mol famós | famosísimo |
| fan | hacen |
| fanátic, fanática, fanátics, fanátiques | fanático, fanática, fanáticos, fanáticas |
| Fanfarró, fanfarrón, fanfarróns | Fanfarrón, fanfarrones |
| Fanfarronada, fanfarronades | fanfarronada, fanfarronadas |
| fang, fangs, fangot, fanguet – diu lo DCVB : del gótico fani, en una forma intermicha *fanga o *fangu que, segóns Wartburg FEW, iii, 412, podríe habés produít ya en germánic abáns de la introducsió de la paraula en terres romániques. Lo mateix autó done per segú que lo castellá fango está agarrat del catalá fang JA JA JA. Se agarre fang y se li afegíx una O, al contrari que fan Octavio y Arturo que les perden, en ves de agarrá FANGA y cambiá progressivamen la A per O. Tamé se cambie SANG del catalá a SANGRE ? | fango, barro, fangos, barros - lodo, barro, légamo, limo, cieno |
| fantasma, fantasmes, coco, cocos | fantasma, fantasmas, coco, cocos |
| fantasmal | fantasmal |
| fantassía (de la ANC), fantassíes (com los Paísos Cagaláns) | fantasía, fantasías |
| Fantástic, fantástics | Fantástico, fantásticos |
| Fantástica, fantástiques | Fantástica, fantásticas |
| faquines, faquíns, homes que portaben o portáen bultos, o ataúts a cambi de unes perres (al Decamerón), ganapán, costalé | faquín, faquines, cargador, esportillero, ganapán, costalero |
| farán | harán |
| farás | harás |
| farchat (malfarchat com Cantinflas, malfarjat) – farjat (ben) | mal fachado, mala facha – fachado (bien) |
| fardá | fardar |
| Fardacho, esfardacho (sargantana = lagartija), fardachos, esfardachos | lagarto, lagartos |
| fardellet, fardell, fardells, fardellets | Fardo, fardos, hatillo, hatillos |
| faré | haré |
| fare, fáre, faiguére | hiciera, hiciese |
| farém | haremos |
| fáren, faren, faiguéren | hicieran, hiciesen |
| fares, fáres (que tú), faiguéres | hicieras, hicieses |
| fáres, fares, faiguéres | hicieras, hicieses |
| faréu | haréis |
| fáreu, faiguéreu | hicierais, hicieseis |
| Farfallós , farfallosa, farfallosos, farfalloses | tartamudo, tartamuda |
| faríe | haría |
| faríen | harían |
| Farina , farines | harina, harinas |
| farinera, fábrica de farina, molí, (com la de Horta de San Juan) | harinera, fábrica de harina |
| farinetes (de farina de guíxes, sigróns) | gachas |
| farinetes (de farina de guíxes, sigróns) – lo cuento de les farinetes | gachas |
| farjada (mal), farjat | Mal vestido, mal fachado, mala facha – fachado (bien) |
| farmasseútica | farmacéutica |
| farmássia, farmássies | farmacia, farmacias |
| Faro, faros | faro, faros |
| farol | farol |
| faroles | farolas |
| farolets (per a fé lo ball dels farolets) | farolillos (baile de los farolillos) |
| farra, juerga, parranda, jarana, jubiléu, festa, guateque, esparsimén | farra, juerga, parranda, jarana, jolgorio, fiesta, esparcimiento |
| Farsí les burifarres | rellenar |
| fart, farta, acontentat, acontentada – ne ña un fart en este chiquet ! | harto, harta, haíto, saciado – expresión de enfado, estoy harto de este chiquillo ! |
| fartám | hartarme |
| fartán (g) | hartando |
| fartanera, fartaneres – de grans fartaneres están les sepultures plenes | hartazgo, comilona, “jartá” |
| fartánse | hartándose |
| fartará | hartará |
| fartarán | hartarán |
| fartat (me hay, m´hay, m´hai fartat) | hartado |
| fartes (tú te) | tú te hartas |
| Fartet, fartets | hartito, hartitos |
| farteta, fartetes | hartita, hartitas |
| farto | harto |
| farts | hartos |
| fas | haces |
| fasciná o fassiná | fascinar |
| fascista, fascistes (de fascis latín, feix) | fascista, fascistas |
| fasque, fáigue | haga |
| fasquen, fáiguen | hagan |
| fasques, fáigues | hagas |
| fasse, fasses (de la lluna) | fase, fases (de la luna) |
| fassí, farsí, farsimenta | rellenar, relleno |
| fassícul, fascícul | fascículo, fascículos |
| fássil, fássils, fássila, fássiles | fácil, fáciles |
| fassileta | facilita |
| fassilets | facilitos |
| fassilidat | facilidad |
| fassilidats | facilidades |
| fassilitá | facilitar |
| fassilitáe o fassilitabe | facilitaba |
| fassilitarán | facilitarán |
| fassilitáren | facilitaran o facilitasen |
| fássilmen | facilmente |
| fássils | fáciles |
| fassiná, fasciná | fascinar |
| fassinats, fascinats | fascinados |
| fástic, fástics | asco, ascos |
| fastidiá | fastidiar |
| fastidiáls | fastidiarlos |
| fastidiats | fastidiados |
| fastidion | fastidien |
| fastidiós, fastidiosos | fastidioso, fastidiosos |
| Fastidiosa, fastidioses | fastidiosa, fastidiosas |
| fatal, fatals | fatal, fatales |
| Fatigá , fatigás – fatigat, fatigada – yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguém o fatigám, fatiguéu o fatigáu, fatíguen – fatigára, fatigáres, fatigáre, fatigárem, fatigáreu, fatigáren – fatigaría, fatigaríes | fatigar |
| fatigabe | fatigaba |
| fatigánse | fatigándose |
| fatigaríen | fatigarían |
| fatigat, fatigats | fatigado, fatigados |
| fatigós | fatigoso |
| fatigosa | fatigosa |
| fauna | fauna |
| favó, favor, favós, favors | favor, favores |
| favorable, favorables | favorable, favorables |
| favorit, favorits, favorito | favorito, favoritos |
| favorita, favorites | favorita, favoritas |
| Fawwara, Fabara, Favara (Zaragoza) | Favara en Zaragoza |
| fax | fax |
| faya (fáia, féa) | hacía |
| fé aná, empleá, usá, utilisá | emplear, usar, utilizar |
| fe en Déu – fé algo | fé en Dios – hacer algo |
| fé mal, yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, - me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen – me fa mal (ting doló) | dañar, hacer el mal – me “hace” mal, tengo dolor, me duele. |
| fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguen | hacer |
| fea, fees | fea, feas |
| fealdat | fealdad |
| feba (féa, faba) | hacía |
| febré | febrero |
| febril, de fiebre, fiebrón | febril |
| feche, feches, fechet, fechets – A Aiguaiva se minchen lo feche crugo. - Tráure los feches - del latín vulgar *ficătum a través de la varián fecătum o fetĭcum, que ha donat origen a les formes fransés foie, italiá fegato, español o castellá hígado (cf. Wartburg FEW, iii, 491; Rohlfs Gasc. 186). | Hígado – En Aguaviva se comen el hígado crudo. - Vomitar, sacar los hígados |
| fée | hacía |
| fées | hacías |
| Feis, Feix (fascis latín), feixos | haz, haces |
| feíssim, feíssims | feísimo, feísimos |
| feíssima, feíssimes | feísima, feísimas |
| fel, fels (está al feche) | hiel, hieles (está en el hígado) |
| féla | hacerla |
| félay (an ell, ella) | hacérselo |
| féles, féls | hacerlas, hacerlos |
| Féli – La Feli no ha vullgut féli lo diná a Clemente. | Hacerle – Feli no ha querido hacerle la comida a Clemente. |
| felís, felísos, elles són mol felíses | feliz, felices |
| felísmen | felizmente |
| Felissidat – A Beseit: la tenda de la Felissidat, a la esquerra de les escales que baixen a Vilanova. | Felicidad – En Beceite, la tienda de Felicidad, a la izquierda de las escaleras que bajan a Villanueva. |
| felissitá | felicitar |
| felissite | felicita |
| felpa | felpa |
| felpudo | felpudo |
| fels | hacerles – hieles |
| Feltre – manta (de feltre, fieltro) per als machos, per a evitá lo rose dels aperos (com la sária) | manta de fieltro para los equinos, para evitar el roce de otros aperos. |
| Fem - aná fén fem - femé, femera | Hacemos – fiemo, estiércol – estercolero |
| Femé, femera | estercolero |
| femella, femelles, femelleta, femelletes, (femenina, femenines) | hembra |
| femelletes | hembritas |
| femenines | femeninas |
| femenins | femeninos |
| fémos | hacernos |
| fémos | hacernos |
| fems | fiemos, estiércoles |
| Fému ! | Hagámoslo ! |
| fémur | fémur |
| fémur | fémur |
| fen (g) | haciendo |
| Fenás - Nom de diferentes plantes gramínies que se donen seques a minjá al bestiá – fenassera, fenasseres es lo tros aon se críe | heno |
| fenás, fenaz, fenássos, fenassera, fenasseres, herba de la família de les gramínies, de fulla dura, que sol fé poblassións als marges y ribassos y als prats secs. - fenacĕum, derivat de fēnum | heno |
| fenaz , fenás | heno |
| fénla | haciéndola |
| fénli | haciéndole |
| fénlo | haciéndolo |
| fénlos | haciéndolos |
| fénme | haciéndome |
| fénmos | haciéndonos |
| fenómeno, fenómenos, fenómens | fenómeno, fenómenos |
| fénse | haciéndose |
| féntos | haciéndoos |
| fénu | haciéndolo |
| feo, fea, feos, fees – mes feo que pegáli a un pare | feo , fea |
| feram, ferám, paraula per a insultá a una persona, afarám, béstia de cárrega ñirviosa (neguitós, neguitosa, guit, guita) | animal nervioso |
| Ferí - ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren - ferit, ferida, ferideta, feridetes – feríl | herir |
| ferida, ferides | herida, heridas |
| feríls | herirlos |
| ferín (g) | hiriendo |
| ferit, ferits - persona ñafrada, víctima de una lesió en trencamén de teixits - atacat de apoplejía, ictus, embólia, mal de esfelíssia – está ferit : está futut (inclús en resaca) | herido, heridos - apoplético, paralítico |
| ferix | hiere |
| ferixen | hieren |
| ferixque | hiera |
| ferossidat | ferocidad |
| Ferrá – ferro, ferres, ferre, ferrém o ferrám, ferréu o ferráu, férren | herrar |
| ferradura, ferradures – camí de ferradura, per a animals | herradura, herraduras – camino de herradura, para animales |
| ferramén, ferramenta, ferraméns, ferramentes | herramienta, herramientas |
| ferramenta de un macho | dentadura de un mulo o equino |
| ferrat, ferrada, ferrats, ferrades | herrado, herrada, herrados, herradas, |
| ferré, ferrera | herrero, herrera |
| férrea (de ferro) | férrea |
| Ferreríes : barri de Tortosa, aon ña un mut famós, que va en un sego, canten (lo mut sol toque) y beuen vi de Batea | Ferreríes en Tortosa |
| ferro, ferros – fiarro a Valjunquera – fierro a Huesca | hierro, hierros |
| Ferrocarril, tren, carril de ferro, com lo de la Val de Zafán, ara vía verda | ferrocarril, tren |
| fértil, fértils – contrari de erm | fértil, fértiles |
| ferum, feram, auló de animal (forta), del latín vulgar *ferūmen, ‘rastre de fiera’ (la varián *ferāmen ha donat origen a feram). - vore : pudó, tuf, corrompina | hedor de animal, olor fuerte - tufo, perfume – husmo |
| fervor (latín fĕrvōre), ardó, caló intensa | Fervor – hervor es “bull” |
| fes (tú) | haz tú |
| fésla, fésles, fésu | hazla, hazlas, hazlo |
| Féslo ! | hazlo |
| féslos | hazlos |
| fésme | hazme |
| fesmessuás, inventada (fésme suá), sudorífics | sudoríficos |
| fesmesuás (fésme suá, paraula inventada del llibre de Pedro Saputo, sudorífics, medissina per a fé suá) | hazmesudar, palabra inventada del libro Pedro Saputo |
| fesols blangs o bonicos : marróns – vore bajoca, bajoques | judías blancas o marrones |
| festa , festes | fiesta, fiestas |
| féste fótre (latín fŭtŭere) – fransés: va te faire foutre | jódete, a la verga, que te jodan |
| festechá, festejá, eixí juns, sé novios | galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar |
| festechabe, festejabe | cortejaba |
| festechada, festejada | cortejada |
| festechán, festeján (g) | cortejando |
| festechat | cortejado |
| festechat, festejat | cortejado |
| festeche, festeje | corteja |
| festechen, festejen | cortejan, salen juntos |
| festechos, festejos | cortejes |
| festejá | galantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar |
| festejaben | cortejaban |
| festes | fiestas |
| festiu, festius | festivo, festivos |
| festivamen | festivamente |
| fésu | hazlo |
| fet | hecho |
| feta | hecha |
| fetes | hechas |
| fétos | haceros |
| fets | hechos |
| feu, féu | Hacéis – hacerlo |
| féulos | hacedles, hacedlos |
| féume | hacedme |
| féumos | hacednos |
| fi, fins, fina, fines | fino, finos, fina, finas |
| fiá, fiás | fiar, fiarse |
| fiabe | fiaba |
| fiám | fiarme |
| fiambreres, fiambrera | fiambreras, fiambrera |
| fiansa | fianza |
| fiarro | hierro |
| fiarro, ferro | hierro |
| fiát, fiat, fiada, fiades, fiáts | fiarte, fiado |
| fíat, fíaten ! | fíate |
| fica | pon |
| Ficá – fico, fiques, fique, fiquém o ficám, fiquéu o ficáu, fíquen – ficaría – ficára – ficaré | poner, colocar, etc |
| Fíca ! | Pon ! |
| ficaba | ponía |
| ficaben | ponían |
| ficada | puesta |
| ficades | puestas |
| ficáe o ficabe | ponía |
| ficaén o ficaben | ponían |
| ficál | ponerlo |
| Fícal ! | ponlo |
| ficála | ponerla |
| fícala | ponla |
| ficáles | ponerlas |
| ficáli | ponerle |
| ficáls | ponerlos |
| ficám | ponerme |
| fícam | ponme |
| ficámel, ficámels (los cuernos, per ejemple) | ponérmelo, ponérmelos |
| ficámos | ponernos |
| Fícamos ! | ponnos |
| ficán (g) | poniendo |
| Fícatel y fícalay ! | póntelo y pónselo |
| ficátos | poneros |
| ficats | puestos |
| fichá | fichar |
| ficha, fiches | ficha, fichas |
| fichats | fichados |
| fichats, fichat, fichada, fichades | fichados, fichado, fichada, fichadas |
| fiches | fichas |
| fico | pongo, coloco |
| ficon | pongan |
| ficsió | ficción |
| fidedigna, fidedignes | fidedigna, fidedignas |
| fidedigne, fidedignes - fiable, de verdat, auténtic, verídic – contrari : dudós, fals y falso | fidedigno, fidedignos, fiable, veraz, fehaciente, auténtico, verídico |
| fidelidat | fidelidad |
| fidelíssim, mol fiel | fidelísimo |
| fidelíssims | fidelísimos |
| Fideu, fideus – pasta per a fé fideuá o sopa – cuan estás brut y te refregues tamé íxen fideus | fideo, fideos |
| fiebre, febre (latín fĕbre) | fiebre |
| fiel, fiels – latín fidēle – Fidel Castro li es mol fiel a la dona | fiel, fieles |
| fielmen | fielmente |
| fiels | fieles |
| fiera, fieres | fiera, fieras |
| fieramen, com una fiera, en fieresa | fieramente |
| fieresa, inhumanidat, ferosidat, bestialidat, brutalidat, crueldat, agressividat, com un salvache, saña | fiereza, inhumanidad, ferocidad, bestialidad, brutalidad, crueldad, agresividad, salvajismo, saña |
| figa, figues - Fruit del ábre Ficus carica – del latín vulgar fīca, varián de fīcus - Pedro Saputo y les tres figues - la figa de una dona : chona, pichina, vulva – Pareix mentira que un muixó entro dins de una figa | higo, higos – el higo de una mujer : vulva |
| Figuera, figueres – Mon pare va caure de la figuera de enfrente de casa Lilo a Beseit, a la casa de les Carabines, aon van viure y teníen les vaques y la lechería (lleitería no se diu) | higuera, higueras |
| figues | higos |
| figura, figures | figura, figuras |
| figurabe | figuraba |
| figurábeu | figurábais |
| figuráe o figurabe | figuraba |
| figurám | figurarme |
| figurás | figurarse, representar, encarnar, simbolizar, configurar, aparentar, fingir, simular, imitar, hallarse, estar, encontrarse, contarse, asistir, comparecer |
| figure an este llibre | figura en este libro |
| figures | figuras |
| figureta, figuretes | figurita, figuritas |
| figuréutos | figuráos |
| figuro (me) | me figuro |
| fijo, fíxo | fijo |
| fil, fils | hilo, hilos |
| fila, files | fila, filas |
| filagarcho, filagarchos | hilacho, de hilo |
| filera, fileres | hilera, hileras |
| filet, filets – un filet o filete de carn es una chulla o tallada | filete, filetes – chuleta, tajo |
| filferro, fil de ferro, filferros, fils de ferro | alambre, alambres |
| filiasió, filiassió a un partit, per ejemple | filiación a un partido por ejemplo |
| Fill – Ignacio Sorolla Amela es un fill de puta, en perdó de sa mare - fils de pute en fransés – Quel figlio di puttana è dappertutto italiá - filho da puta portugués, fillo de puta galego – A que sense sabé fransés, italiá, portugués, galego se entén perfectamen ? En cambi: Hurensohn en alemán – Son of a bitch, motherfucker, en inglés - кучи син en búlgaro - mac gille en gaélico escocés – вырадак en bieloruso | Hijo – hijo de puta - Ese hijo de puta está por todas partes (italiano) - La palabra hijo viene del latín filius con el mismo significado. Su étimo está estrechamente relacionado con el latín felix (ver: feliz) 'fecundo' y con el verbo felare 'mamar' y con la raíz de fémina, originalmente 'la que amamanta'. |
| Filla, filles | hija, hijas |
| fillet, fillets, filleta, filletes | Hijito, hijitos, hijita, hijitas |
| fillol, fillola, fillolet, filloleta | ahijado, ahijada |
| fills | hijos |
| filón, filóns, una veta de carbó a la mina María Dolores de Beseit - vena, mina, yassimén, bang, bossa - chollo, ganga, negossi, breva | filón, filones, veta, vena, mina, yacimiento, banco, bolsa, chollo, ganga, negocio, breva |
| Filósofo, filósofa, filosófic, filosófics, filosófica, filosófiques | filósofo, filósofa, filosófico, filosófica, filosóficas |
| fils | hilos |
| Filtrá – filtro, filtres, filtre, filtrém o filtrám, filtréu o filtráu, fíltren – filtraría – filtrára – filtraré | filtrar |
| filtrabe o filtráe | filtraba |
| filtro, filtros (latín filtrum) : Cos porós a través del que se fa passá un líquit per a clarificál o llimpiál | filtro, filtros |
| fin, final | fin, final |
| fin, final, finals | final, finales |
| fina, fines | fina, finas |
| finalidat | finalidad |
| finalisá, acabá, concluí, rematá, consumá, agonisá, caducá, prescriure, extinguí, morís, diñála | finalizar, terminar, acabar, concluir, rematar, consumar, agonizar, caducar, prescribir, extinguir, fallecer, morir, fenecer |
| Finalisada | finalizada |
| finalisat | finalizado |
| finalison | finalicen |
| finalista, finalistes | finalista, finalistas |
| finalmen | finalmente |
| finals | finales |
| finamen | finamente |
| finansiada, finansiades | financiada, financiadas |
| finansiat, finansiats | financiado, financiados |
| finansié, finansiés | financiero, financieros |
| Finat, finát, mort, fináts, finats, morts | finados, muertos |
| finém (cuan) cuan morigám o moriguém | finemos, muramos |
| finestra, finestres (latín fenĕstra) | ventana, ventanas |
| finestres | ventanas |
| finestreta, finestretes (vore finestró, la web del catalanista aragonés José Miguel Gracia Zapater no to la recomano) | ventanita, ventanitas |
| finestró, finestróns, porteta de fusta de una finestra – blog de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera, sóssio de ómnium cultural y catalanista de pro | postigo, postigos, ventanillo, ventanilla, |
| finet, finets | finito, finitos |
| fingida | fingida |
| fingides | fingidas |
| fingíe | fingía |
| fingín (g) | fingiendo |
| fingit, fingits | fingido, fingidos |
| fingíu | fingís |
| fingix | finge |
| fingíxco, fach vore que | finjo, hago ver que |
| Finíssim, finíssims | finísimo, finísimos |
| Finíssima, finíssimes | finísima, finísimas |
| fins | finos, fines |
| fiordo, fiordos | fiordo, fiordos |
| fíos (no te) | fíes (no te) |
| fique | pone |
| fiquém | ponemos |
| fiquen | ponen |
| fiquéu | ponéis |
| fiquéume | ponedme |
| fira, fires, com la de Graus, al llibre de Pedro Saputo | feria, ferias |
| firmá | firmar |
| firmáe, firmabe | firmaba |
| firmamén | firmamento |
| firmat, firmats | firmado, firmados |
| firme | firma |
| firmemen | firmemente |
| firmes | firmes |
| firmesa | firmeza |
| firmíssim | firmísimo |
| firmíssima | firmísima |
| fiscals | fiscales |
| físic, físics | físico, físicos |
| física, físiques | física, físicas |
| fisonada, fisonades (de una abella, de un arreclau o arraclau), picotada, picotades | punzada, pinchazo (con aguijón) |
| fissiología | fisiología |
| fissiológic | fisiológico |
| fissonomía, cara, semblán, rostro, faz, expresió, aspecte, figura, tipo, imagen, imache, apariénsia, forma | fisonomía, cara, semblante, rostro, faz, expresión, aspecto, figura, tipo, imagen, apariencia, forma |
| fissonomista, observadó, reconeixedó | fisonomista, observador, reconocedor, memorista |
| fístula, fístules - úlsera, llaga, abscesso, ferida interna | fístula, fístulas - úlcera, llaga, absceso, herida |
| fita, fites, fillola, filloles | hito, piedra de partición, hitos |
| fito fito, poc a poc | poco a poco |
| Fixá – fixo, fíxes, fíxe, fixém o fixám, fixéu o fixáu, fíxen – fixaría – fixára – fixaré | fijar |
| fixabe | fijaba |
| fixada, fixades | fijada, fijadas |
| fixamen | fijamente |
| fixamén de tornillos | fijamiento de tornillos |
| fixán (g) | fijando |
| fixás | fijarse |
| fixat, fixats | fijado, fijados |
| fixéu | fijáis |
| fixo | fijo |
| flagelán, flageláns | flagelante, flagelantes |
| flaire, auló, normalmen bona, del latín fragrare = aulorá | fragancia, olor, perfume |
| flama de foc, flames | llama de fuego |
| flamejá | llamear, sacar llamas |
| flamejaben, flamejáen | llameaban |
| flamejáe, flamejabe | llameaba |
| flamerada, flamerades | llamarada, llamarades |
| flames | llamas |
| Flandi – agarrá an algú en flandi ?? | coger a alguien con las manos en la masa o en una mentira |
| flaquejá | flaquear |
| flaquejaben | flaqueaban |
| flaquesa | flaqueza |
| flare, monjo, flares, monjos (latín fratre, germá) | fraile, monje, frailes, monjes |
| flaret | frailecillo |
| flarets | frailecillos |
| flat, auló, tuf y tufarrina (mala auló), corrompina (de corrómpre), pudina (del verbo putí) | olfato, olor, tufo |
| flecha, fleches, saeta, saetes | flecha, flechas, saeta, saetas |
| flexió | flexión |
| flexioná | flexionar |
| flexiono | flexiono |
| flo | flor |
| floc, flocs (virutes de fusta) | virutas de madera |
| floral, florals (joc, jocs) | floral, florales (juegos) |
| florentines, de Florénsia | florentinas |
| florentíns, de Florénsia | florentinos |
| floreta, floretes | florecita |
| floretes | florecicas, florecillas, florecitas |
| florí | florecer |
| florides | florecidas, floridas |
| florín (moneda), floríns | florín, florines |
| florisque, florixque | florezca |
| florit, florits – en moho | florecido, florecidos – con moho |
| floronco, flloronco | florúnculo |
| FLOS | flores |
| flotá | flotar |
| flotabe | flotaba |
| flotaben | flotaban |
| flotán (g) | flotando |
| fluí | fluir |
| fluíli | fluirle |
| fluíx (fluí) | fluye |
| fluix, fluixa, fluixos, fluixes | flojo, floja |
| fluixa | floja |
| fluixera | flojera |
| fluixes | flojas |
| Fluixes – afluixes | Flojas – aflojas |
| fluixeta | flojita |
| fluixetes | flojitas |
| Fluixos – afluixos | Flojos – aflojes |
| Fluixos – afluixos | Flojos – aflojes |
| Fluixota, fluixotes | flojota, flojotas |
| foc, focs | fuego, fuegos |
| fofa, fofes – tova | fofa, fofas |
| fofo, fofos – tou | fofo, fofos |
| fogó, fogóns | fogón, fogones |
| fogonada, fogonades | destello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal |
| fogós | fogoso |
| fogosamen | fogosamente |
| fogosidat | fogosidad |
| foguera, fogueres | hoguera, hogueras |
| folclóric | folclórico |
| Fóli , fóteli ! | Dale ! |
| folia, tontería, simplesa, / fool inglés / cuarteta que se cante mentre se balle | Tontería – cuarteta que se canta mientras se baila |
| follán (g) | follando |
| Follanius : persona que desfá los nius o agarre los ous dels nius | persona que coge huevos de los nidos de las aves, o los deshace (follanidos) |
| follón, guirigay, galimatíes, jerigónsa, embroll, enredo, algarabía, caos | galimatías, jerigonza, embrollo, enredo, algarabía, caos, follón, guirigay |
| fon, fons | fuente, fuentes |
| Fonda, fondes – hostal – honda | fonda, hostal, honda |
| fondária (fondo), profundidat | profundidad |
| fondes | fondas, hondas |
| Fondespala | Fuentespalda |
| fondo, fondos - lo barrang fondo | fondo, hondo – el barranco hondo |
| fondonada, fondo, fondonades | hondonada, vaguada |
| fondos (dinés) | fondos (dinero) |
| Fonética, fonétiques | fonética, fonéticas |
| fonéticamen | fonéticamente |
| fonoll, fonolls | hinojo, hinojos |
| fons | fuentes |
| Fontz, Fonz, poble de Huesca | Fontz, Fonz, pueblo de Huesca |
| fora (si yo) | si yo fuera |
| foradá | horadar, agujerear |
| foradáen, foradaben | horadaban, agujereaban |
| foradat, foradats | agujereado, agujereados, horadado |
| foradet, foradets, foraét, foraéts | agujerito,agujeritos |
| forasté, forastera, forano, forana (de fora), forastés, forasteres, foranos, foranes (de fora) | extranjero, de fuera, forano |
| forat, forats | agujero, agujeros |
| forca | horca |
| forcacha de un ábre, aon se obrin dos branques o rames | la forcacha (horca) de un árbol, donde se abren dos vergas o ramas |
| Forcó, per a tallá romigueres en fals | horca pequeña para cortar zarzas con hoz |
| fore | fuera, fuese |
| fórem, siguérem | fuéramos, fuésemos |
| fóren | fueran, fuesen |
| forense, forenses | forense, forenses |
| fóres | fueras, fueses |
| fóreu | fuérais, fuéseis |
| forga, forgues, pallissa, pallisses | pajar, pajares |
| forigó, forigóns (vore forat y cau) | hueco, huecos, agujero, agujeros |
| formá | formar |
| forma, formes | forma, formas |
| formabe | formaba |
| formaben | formaban |
| formache, formaches – fransés fromage | queso, quesos |
| formada, formades | formada, formadas |
| formáe, formabe | formaba |
| formáen, formaben | formaban |
| formal, formals | formal, formales |
| formalidat, formalidats | formalidad, formalidades |
| formalmen | formalmente |
| formals | formales |
| formán (g) | formando |
| formánla | formándola |
| formánli | formándole |
| formassió, formassións | formación, formaciones |
| formassió, formassións | formación, formaciones |
| format, formats | formado, formados |
| formatiu, formatius, sicle formatiu de grado superió (FPII de abáns) | formativo, formativos |
| forme (ell) | forma |
| formém | formamos |
| formén, blat, del latín frumĕntum, Formenta es una masada puján de Beseit a Fredes - Cascun blat de què's fassa pa és menys convenient e notritiu que lo forment, Albert G., Ques 4 | trigo (candeal) |
| Formenta, masada de Beseit a Fredes, lo nom ve de fromén, blat, frumĕntum latín | Formenta |
| formes | formas |
| formiga, formigues | hormiga, hormigas |
| formigué, formigués (de formiga), forat, refugi, gentío, aglomerassió de gen – formigués de lleña (per a fé abono) | Hormiguero (de hormiga), agujero, refugio, hoyo, orificio, abertura, hervidero, gentío, muchedumbre, aglomeración, masa, enjambre – de leña, para hacer abono vegetal |
| formiguejáen, formiguejaben | hormigueaban |
| fórmula, fórmules | fórmula, fórmulas |
| formulari, formularis | formulario, formularios |
| forn,forns (fŭrnu latín) | horno, hornos |
| Fórnols (Fornos escribíe Braulio Foz) | Fórnoles |
| forques | horcas |
| forra, buida | vacía |
| forrada, forrades | forrada, forradas |
| forrat, forrats | forrado, forrados |
| forres, buides | vacías |
| Forrollat (de ferro): Barreta de ferro que va aguantada a una porta o finestra per dos argolles y que, fénse rellissá per un agarradó, se fique per un dels seus extrems a una argolla o forat que ña al bastimén o a l'atra fulla, y tanque així en fort la porta o finestra. | cerrojo |
| forsá | forzar |
| forsa, forses | fuerza, fuerzas |
| forsám, forsém | forzamos |
| forsaríe | forzaría |
| forseguera, molta forsa | mucha fuerza |
| forsuda, forsudes | forzuda, forzudas |
| forsut, forsuts | forzudo, forzudos |
| fort | fuerte |
| fort , forta , forts , fortes | fuerte, fuertes |
| fortalesa, fortaleses | fortaleza, fortalezas |
| fortín, fortíns (de Cabrera a Beseit) | fortín, fortines |
| Fortó, auló forta, ferum | hedor, olor fuerte |
| fortot, fortots | fuertote, fuertotes |
| fortuna, fortunes | fortuna, fortunas |
| fosa, foses, fossa, fosses (fuesa a Pedro Saputo) | fosa, fosas |
| fosá, fossá, sementeri | cementerio |
| fosc, oscur, foscos, oscurs | oscuro, oscuros |
| fosca, oscura – fosques, oscures – a fosques | oscura, oscuras – a oscuras |
| foscó, escurina, oscurina | oscuridad |
| fosforito | fosforito |
| fosques (a) | oscuras (a) |
| fossá, fossás, sementeri, sementeris | cementerio, cementerios |
| fóssil, fóssils | Fósil, fósiles |
| fot (fótre) | Jode + muchos más significados |
| foto, fotos | foto, fotos |
| fotografía, fotografíes | fotografía, fotografías |
| fotografiá, retratá | fotografiar, retratar |
| fotografiades | fotografiadas |
| fotografiála | fotografiarla |
| fotografián (g) | fotografiando |
| fotografiat, fotografiats | fotografiado, fotografiados |
| fotográfic, fotográfics, fotográfica, fotográfiques | fotográfico, fotográficos, fotográfica, fotográficas |
| fotografíes | fotografías |
| fotografíon | fotografíen |
| fotógrafo, fotógrafos | fotógrafo, fotógrafos |
| fotos | fotos |
| fotrá | joderá |
| fotrán | joderán |
| Fótre, fótres – fé fótre – fótre un bot – te fotré – fotrás, fotrá, fotrém, fotréu, fotrán – futut, futuda, fotut, fotuda – fotría, fotríes, fotríe, fotríem, fotríeu, fotríen – foteguera, fotegueres, foteguere, foteguérem, foteguéreu, foteguéren – haguera futut , me haguere futut un percut lo cor si haguera vist aquell llop. | Joder + otros significados |
| fótrel | joderlo |
| fótreli | joderle |
| fotrém (la) | joderemos (la) |
| fótres | joderse |
| fótresseli damún | metérsele encima |
| fótret, fótet | joderte, jódete |
| fotría | jodería |
| fotríen | joderían |
| fots | Jodes + muchos otros significados |
| fotut, futut | jodido, jodidos |
| fotuts, fututs | jodidos |
| fracás, fracasos | fracaso, fracasos |
| fracasat, fracasats | fracasado, fracasados |
| fracsió, fracsións | fracción, fracciones |
| fracsionás | fraccionarse |
| fractura, fractures (latín fractūra) | fractura, fracturas |
| fragánsia (latín fragrare = aulorá), fragánsies | fragancia, olor, perfume, fragancias, olores, perfumes |
| frágil, frágils, frágiles (elles) | frágil, frágiles |
| fragilidat | fragilidad |
| fragmén, fragméns | fragmento, fragmentos |
| fragor | fragor |
| fragrán | fragrante |
| fragrantíssim | fragrantísimo |
| fragrantíssima | fragrantísima |
| frailisme (de Pedro Saputo) | frailismo |
| francamen | francamente |
| Franciscano, franciscáns | franciscano, franciscanos |
| franja, franges, la franja del meu cul, entre les molles del cul ting una franja | franja, franjas |
| franquesa, sé franco (pero no Paquito lo caudillo) | franqueza, ser franco |
| Fransa | Francia |
| fransés, fransesa | francés, francesa |
| fransesos | franceses |
| frasse, frasses | frase, frases |
| Frassota, frasota, frassotes, frasotes | frase (peyorativo) |
| fraternidat, germanó, germandat | fraternidad, hermandad |
| freática, freátiques (capes de aigua) | freática, freáticas |
| frechidet, fregidet – un chiquet de La Fresneda | frito, “fritito”, mote de La Fresneda |
| frechideta, fregideta – una chiqueta de La Fresneda | frita, “fritita”, mote de La Fresneda |
| frechirán, fregirán | freirán |
| Frechits (a la paella) – mote de La Fresneda – fregits, frigits | Fritos – mote de La Fresneda |
| frecuén, en frecuénsia, frecuéns | frecuente, frecuentes |
| frecuenmen, en frecuénsia | frecuentemente |
| frecuénsia | frecuencia |
| frecuentá | frecuentar |
| frecuentabe, frecuentáe | frecuentaba |
| frecuentaben, frecuentáen | frecuentaban |
| frecuentán (g) | frecuentando |
| frecuentat, frecuentats | frecuentado, frecuentados |
| freda, fred, fredes, frets | fría, frío, frías, fríos |
| fredamen | fríamente |
| Fredó – fa fredó | Frío – da miedo |
| Fregá – frego, fregues, fregue, freguém o fregám, freguéu o fregáu, fréguen – fregaría – fregára – fregaré | fregar, restregar |
| frega, fregues, fricsió, massaje | friega, friegas, fricción, masaje |
| fregadó, fregadora | fregadero, fregadera |
| fregí, fregixco o frixgo, fríges o fregixes, fríx o fregix, fregím, fregíu, frígen | freir |
| fregida | frita |
| fregides | fritas |
| fregidora, fregidores | freidora, freidoras |
| freginal, friginal, freginals, friginals – a Beseit están prop del primé depósit, a ma esquerra puján | freginal, freginales |
| fregínse | friéndose |
| fregirán | freirán |
| fregiríen | freirían |
| fregit | frito |
| fregix | fríe |
| frego | friego |
| fregues | friegas |
| freixera (ábre) | fresno (árbol) |
| frená | frenar |
| frenáe, frenabe | frenaba |
| frenáen, frenaben | frenaban |
| frenán (g) – Fernando está frenán pero lo coche no s´ature (no se pare) | Frenando – Fernando está frenando pero el coche no se para (aturar en aragonés = parar) |
| frenat, frenats, frenada, frenades | frenado, frenados, frenada, frenadas |
| frenessí (abalot, neguit) | frenesí (alboroto) |
| frenétic, frenétics | frenético, frenéticos |
| frenéticamen | frenéticamente |
| freno | freno |
| frenólogo, frenólogos | frenólogo, frenólogos |
| Frenos – que tú frenos | Frenos – que tú frenes |
| frente, enfrente, enfrón, en fron | frente a, enfrente |
| fresc, fresquet | fresco, fresquito |
| fresca, fresques, fresqueta, fresquetes | fresca, frescas, fresquita, fresquitas |
| frescales | frescales |
| frescó, fresqueta | frescor, fresquito, fresca |
| frescoreta | frescorcilla |
| frescos | frescos |
| fresques | frescas |
| fresquet | fresquito |
| fresqueta | fresquita |
| fresquets | fresquitos |
| fresquíssim, fresquíssims | fresquísimo, fresquísimos |
| fresquíssima, fresquíssimes | fresquísima, fresquísimas |
| fréstec, fréstega – furo – poc agradable | Huraño – poco agradable |
| fret, fred, freda, frets, freds, fredes (Fredes, poble dels Ports de Tortosa-Beseit, a Castelló, aon está lo Tossal del Rey) | frío |
| frigorífic, frigorífics | frigorífico, frigoríficos |
| friolera, friolereta (geleres) | Friolera, friolerilla |
| friolero, geleres | friolero |
| frivolidat | frivolidad |
| frix o fregíx | fríe |
| fríxguen | frían |
| fron | frente |
| frondós, frondosos | frondoso, frondosos |
| frondosa, frondoses | frondosa, frondosas |
| frugal | frugal |
| frugalidat | frugalidad |
| fruit, fruits | fruto, frutos |
| fruita, fruites | fruta, frutas |
| Fruitera | frutera |
| fruitería, frutería | frutería |
| fruites | frutas |
| fruits | frutos |
| frustrassió | frustración |
| fruta, fruita | fruta |
| frutal, ábres frutals, ábres que dónen fruita | frutal |
| frutero (no se sol di fruité) | frutero |
| Fuch ! (fugí) | Fuera, huye, (huir) ! |
| fúchen, fúgen | huyen |
| Fuchí , fugí | huir |
| fuet, fuets – de minjá, espetec – com una suriaca o látigo | fuet, fuets – de comer – como un látigo |
| fuga, fugues - fugida, fugides | fuga, fugas – huida, huidas |
| fúgen | huyen |
| Fugí – fuchgo, fuges (fuches), fuch, fugím (fuchím), fugíu (fuchíu), fúgen (fúchen) – fugiría, fugiríes, fugiríe, fugiríem, fugiríeu, fugiríen – fugit, fugida – fuchguera, fuchgueres, fuchguere, fuchguérem, fuchguéreu, fuchguéren – haguera fugit – la fugida de Puigdemont va sé mol escandalosa | huir |
| fugida, fugides | huida, huidas |
| fugíe | huía |
| fugíen | huían |
| fugín (g) | huyendo |
| fugit | huído |
| fugitiu, fugitius | fugitivo, fugitivos |
| fugitiva, fugitives | fugitiva, fugitivas |
| fulla, fulles | hoja, hojas |
| fullarasca | hojarasca |
| fulleján un llibre | hojeando |
| fulleta, fulletes | hojita, hojitas |
| fum, fums | humo, humos |
| fumá | fumar |
| fumada, fumat (fotuda, fotut) | jodido, jodida |
| fumadero, fumaderos | fumadero, fumaderos |
| fumadó, fumadora | fumador, fumadora |
| fumadós | fumadores |
| fumán (g) | fumando |
| fumarrina, fumarrines | mucho humo |
| Fumarro , sigarro | cigarro |
| fumat | ahumado |
| fumejá | humear |
| fumejada | ahumada |
| fumigá | fumigar |
| fumiguen | fumigan |
| fums | humos |
| funda, fundes | funda, fundas |
| fundada, fundades | fundada, fundadas |
| fundadamen | fundadamente |
| fundamén, fundaméns | fundamento, fundamentos |
| fundamental, com la boina, que es funda mental, com la que porten Arturo Quintana Font o Héctor Moret Coso – fundamentals | fundamental, fundamentales |
| fundamentals | fundamentales |
| fundassió, fundassións | fundación, fundaciones |
| fundat, fundats | fundado, fundados |
| fundí | fundir |
| fundix | funde |
| funeral, funerals | funeral, funerals |
| funeraria, funeraries | funeraria, funerarias |
| funsió, funsións | función, funciones |
| funsioná | funcionar |
| funsionáe, funsionabe | funcionaba |
| funsionáen, funsionaben | funcionaban |
| funsionamén, (funsionaméns) | funcionamiento, (funcionamientos) |
| funsionán (g) | funcionando |
| funsionari, funsionaris, funsionaria, funsionaries, persones que ténen una funsió, pero no de teatro. | funcionario, funcionarios, funcionaria, funcionarias |
| funsionat | funcionado |
| funsione | funciona |
| funsionen | funcionan |
| Fura – animalet com la mustela (furo) | Huraña – hurón, mustélidos (huraño) |
| Furgá, furgás – fúrgo, fúrgues, fúrgue, furguém o furgám, furguéu o furgáu, fúrguen – furgára – furgaría - furgaré – vore burchá | hurgar, hurgarse |
| furgaben, furgáen | hurgaban |
| furgánse lo nas | hurgándose la nariz |
| furgará | hurgará |
| furgo | hurgo |
| furgó, furgóns | furgón, furgones |
| furgoneta, furgonetes | furgoneta, furgonetas |
| furia, furies | furia, furias |
| furién, furienta, furiéns, furientes – enfadat – mol depressa | enfurecido, enfurecida, enfurecidos, enfurecidas – muy deprisa |
| furies | furias |
| furigaña, furigañes, forigaña, forigañes, forigañ, forigañs, murall, muralls, bufadó, bufadós, rateta, ratetes de monte | Topillo – DCVB : TALPÓ |
| furiós, furién | furioso |
| furiosamen | furiosamente |
| furor, furia | furor, furia |
| furos | huraños |
| fúrsia, fúrsies | furcia, puta |
| furtá, robá, mangá | hurtar, robar, mangar |
| furtáli | hurtarle |
| furtare | hurtara |
| furtat | hurtado |
| furtiu, furtius, furtivo, furtivos | furtivo, furtivos |
| fusselaje | fuselaje |
| fusta, fustes – Varilla flexible, recuberta de tela o cuero y a vegades rematada per una trensa de “tiento” o una aleta de cuero, que se emplée per los jinetes per a espolejá a les seues montures. - vore surriaca | madera, maderas |
| fusté, fustés – fusteret a Beseit | carpintero, carpinteros |
| fusteta, fustetes | maderica, maderita, madericas, maderitas |
| fútbol (peu + pilota, foot + ball) | fútbol |
| futbolín, futbolíns | futbolín, futbolines |
| futur, futuro | futuro |
| Futura, futures | futura, futuras |
| futut, fotut, futuda, fotuda | jodido, jodida |







