Torrevelilla, lo chapurriau, se rueda, se rode

Lo Chapurriáu se rodará en junio en Torrevelilla.

https://www.lacomarca.net/lo-chapurriau-rodara-junio-torrevelilla/

El actor Ferrán Rañé lidera un proyecto de ocho capítulos y un largometraje que se rodará en junio. El objetivo es dejar constancia de las tradiciones a la vez que se ayuda a preservar la lengua.

El alcalde de Torrevelilla, Carlos Martín; la realizadora, Gemma Blasco; el presidente comarcal, Luis Peralta; el actor, Ferrán Rañé; la consejera, Mª José Gascón; el presidente del C.B. Torrevelilla, Mariano Laviña y el vicepresidente comarcal, José Manuel Ínsa. / B. Severino.

La localidad de Torrevelilla se convertirá el fin de semana del 18 al 20 de junio en un plató de cine. Lo hará con doble motivo. Por un lado, para contribuir a la preservación de sus tradiciones y costumbres y al mismo tiempo, para poner en valor «la lengua propia de siete pueblos de la comarca del Bajo Aragón».
Entre esos tres días se rodarán ocho capítulos de unos quince minutos de duración cada uno que posteriormente se convertirán en un largometraje de alrededor de una hora.

El proyecto se llama ‘Documentales de Torrevelilla. Lo Chapurriáu’ y en cada uno intervendrán tres personas que conversarán sobre un tema de un modo distendido sin la figura del presentador de por medio. Se hablará desde la recogida de la oliva hasta oficios y profesiones y vida social pasando por la escuela o los servicios públicos, entre otros. El octavo capítulo tratará sobre «la lengua amenazada» y se centrará en padres e hijos y el futuro que le espera al Chapurriáu con las generaciones jóvenes en la actualidad.

«Se rodarán en Chapurriáu e irán subtitulados en Castellano con color blanco y en amarillo la transcripción de Chapurriáu, algo que también nos parece muy importante, que se ponga en valor hablado y escrito», dijo Ferrán Rañé. El actor es descendiente del pueblo y lejos se romper sus lazos, los refuerza ahora con este proyecto que ideó él mismo. «Somos unos cuantos descendientes de Torrevelilla que nos dedicamos al cine o el teatro. La gente de la cultura siempre estamos pensando en la manera de sacar adelante proyectos colaborativos con los lugares de nuestras raíces y había pensado en unas proyecciones o algún corto hasta que un día pensé en nuestra lengua, en que el Chapurriáu se habla en siete pueblos de nuestra comarca», reflexionó. «Podemos aportar algo único la gente del cine, que es tener a la gente mayor conversando de nuestras tradiciones hablando en un idioma tan bello y rico contribuyendo a que perdure, se perpetúe y continúe», añadió. Lo hizo este jueves en la presentación del proyecto en el salón de plenos de la Comarca del Bajo Aragón.

El proyecto sale auspiciado por el Ayuntamiento, la Asociación Cultural C.B. Torrevelilla y el Museo Histórico. El capital humano lo aportan decenas de profesionales de forma voluntaria y ahora, la institución comarcal suma su apoyo con una aportación económica de 4.500 euros, «la mitad del coste en alquiler de material». Este apoyo se consiguió con la unanimidad de todos los consejeros y esperan que se vayan sumando más instituciones. «El capital humano lo ponen ellos, es todo voluntario y sería impagable porque trabaja gente de primer nivel», dijo la consejera delegada de Patrimonio y Lenguas, Mª José Gascón. Para que queden reflejados los «matices y riquezas del Chapurriáu», en uno de los capítulos intervendrán tres personas de otras seis localidades bajoaragonesas. «Tras un año complicado, es un día alegre en el que apoyamos a la Cultura», dijo el presidente de la Comarca, Luis Peralta.

El equipo humano

Gemma Blasco será la realizadora, «la encargada de plasmar las imágenes que Ferrán lleva en la cabeza». «No serán documentales al uso, queremos huir de lo televisivo y a veces en lo sencillo está el reto», dijo.
La música la pondrá Mariano Marín, que ya ha compuesto bandas sonoras para películas de Alejandro Amenábar o Jaume Balagueró, entre otros. Del sonido -vital en un documental así- se encarga Íker Rañé, Julia Casanova es la directora de fotografía y Rafa Laviña, ayudante. Matilde Marqués, Sergio Nevado, Luis Casanova, Mariano Laviña y Juan Segura completan el equipo, este último como especialista en Chapurriáu.

Vocabulario de Torrevelilla

El mundo del chapurriau, Juan Segura, Torrevelilla

L' ASSOSSIASSIÓ DE LA UNIÓ.

Amics estem d'enhorabona, les nostres publicassions estàn tenin una cantidad de vistes espectacular.
Anem a agarrâ lo ejemple de un poble arreu, Calaseit. Anguañ ham fet unes publicassions pera felissitâ los Nadals, y lo añ nou. Estes publicassions han tingut mils de reproducsions entre la gen de Calaseit.
Aixó es algo que mos ha dixat maravillats, sabiem que tenim molta gen a Calaseit que mos apoye, que mos seguix, y que simpatise en lo que natros defensem, la nostra llengua histórica, pero que tindriem tantes reproducsions no mos u pensaem. Es per este motivo que podem dî que esta es tamé una assossiassió de Calaseit. (la Ascuma catalanista y llepaculs de Artur Quintana no)
Si amics a pessà de que esta assossiassió es neutra, pos no es de cap poble en concret. Igualmén podem dî tamé que es una assossiassió de Beseit, de La Codoñera, de Queretes, de Torrevelilla, de Fornols, d'Aiguaviva (Aiguaiva), de........
De tots y de cada un dels nostres pobles. Les nostres publicassions este añ 2020 han trencat la barrera de les 20.000 persones alcansades. Aixó es tota una demostrassió de muscul que podem mostrâ y que mos ompli d'orgull, pero aixó es tamé una demostrassió de que lo chapurriàu cada día aixeque mes interés tan aquí, com a fora dels nostres pobles.
Sabem que ñan mils de persones que apoyen al chapurriàu, que u fan en silensio, que callen pero que estàn allí, y que ixen cuán fa falta.
Sabem que ñan pobles aon es difisil podé opinâ a favor del chapurriàu pos ña una minoría dominanta que es capàs de tot pera que sol se sentigue la seua opinió. Es per aixó que esta gen de tots los pobles senten a esta assossiassió com la veu que los represente, com la forsa que los unix, y fan que esta assossiassió no paro de creixe.
Creixem en tots los aspectes que u podem fê, ara tenim un seguimén enorme, ara arrivem a puestos que eren insospechables fa tres añs cuán vam escomensâ, pero aixó es algo que mos ompli de responsabilidad, ara no mos podem equivocâ.
Es per aixó que tos nessessitem ara mes que may, contra mes talento tindrem mes fassilidat tindrem pera ansertâ en la nostra estrategia.
Feumos arrivâ les vostres idees, les vostres inquietuts, y tamé les vostres critiques constructives per los mijos habituals, per privat messenguer, e-mail, grups de wasap......
Avuy ya tos podem dî que mos ham convertit en la Assossiassió de la unió de tota la gen que està orgullosa de parlá una llengua propia desde fa casi mil añs, de tota la gen que no te cap complejo, y que està mol orgullosa de se lo que son, del nostre fet diferensial que mos fâ tan peculiars, pos mos distinguix dels demés aragonesos, pero tamé dels catalans, y dels valensians, no som ni millós, ni pijós que ells, som diferens.
Hasta ara ham segut la gen que calle, a cada un dels nostres pobles ña una multitud callada. Pero ara ya tenim a una veu que mos represente a tots, y que es esta assossiassió. Tamé som l'assossiassió de la gen que està a favor de defensâ les peculiaridats lingüístiques de cada poble, en contra de la implantassió de cap estándar que u vullgue unificâ tot pos aixó es destructiu. Una mostra de eixa diversidad, de la nostra riquesa es lo articul que tos fiquem aquí baix.

Avuy ha eixit publicat a la secsió El Mundo del Chapurriàu del periódico La Comarca este presiós artícul de un gran autó Juan Segura.
Juan mos ha conseguit emossionâ a tots. Enhorabona.

Juan Segura, de Torrevelilla.

airegaz, ven, ventolina

Airegaz = Viento fuerte , en Torrevelilla. Ven fort, a Torrevelilla.

ven, ventolina, ventada, bufarrada a Beseit.

A la veína Antolina (casa fesols) li diem la tía ventolina.

Qué es lo ven? Les orelles de X en movimén. (algú que tinguere les orelles grans)

DCVB:

VENT m.: cast. viento. 

|| 1. Moviment horitzontal de l'aire, degut a causes naturals i sobretot a la variació de temperatura entre les diferents capes de l'atmosfera. Lo tro és feriment de vapors caldes e seques en àer mogut per combatiment de vents la un contra l'altre, los quals vents són moguts per la ponderositat de les nuus, Llull Felix, pt. iv, c. 5. Vinent al hostol de les galeres mès-se una gran fortuna de vent, Pere IV, Cròn. 39. Foll és aquell qui'l vent fermar volia, Ausiàs March, cviii. El vent se desferma i tot el mar canta, Enllà 8. Els molins roden al bes del vent, Salvà Poes. 143. 
Vents generals: els que dominen constantment en diversos climes o parts del món durant certes temporades. 
Vents periòdics: els que es muden en direccions oposades en uns temps determinats. 
Fer vent: esser ben perceptible el dit moviment de l'aire. 
Bufada de vent: intensificació de curta durada del moviment de l'aire. 
Ratxa de vent: intensificació sobtada i violenta del moviment de l'aire. 
Alè de vent: el buf molt suau del vent. 
Cap de vent: vent impetuós. 
Vent acanalat: el que passa per un lloc estret.
Vent de calma: el que va disminuint a poc a poc fins a cessar del tot. 
Vent de mar o Vent de fora: el que bufa des del mar cap a l'interior del país. 
Vent de terra, o Vent terral, o Vent de dintre: el que bufa des de l'interior del país cap a la mar. 
Vent fagony: el que fon la neu (occ.). 
Vent de bonança: el que fon la neu molt aviat (Maldà). 
Vent pluig: el que va acompanyat de pluja fina. 
Vent de sol: el vent molt fresc i molest que sol començar quan el sol és un poc alt i va seguint el curs d'aquest fins que va a la posta (occ.). 
Vent follet o Vent torb: el que fa remolí (Pallars). 
Vent rebolcat: dos vents que bufen simultàniament (Ribagorça). 
Vent de riuada: el que reforça els temporals de la mar i fa desbordar el riu (Alzira). 
Girar-se el vent: cambiar de direcció. 
Morir-se el vent: cessar de deixar-se sentir. 
a) El dit moviment considerat en quant ajuda o posa obstacles a la navegació. 
Bon vent: el que és favorable a la navegació. Tot uent nos era bo, Jaume I, Cròn. 56. Faeren vela que vent era a l'osta, Muntaner Cròn., c. 67. No seria àls sinó empènyer ab la mà la nau que ha bon vent, Metge Somni i. 
Anar a vent: navegar en la mateixa direcció del vent (Mall.). 
Vent en popa o Vent de popa: el que segueix la mateixa direcció del vaixell. 
Vent de proa: el que bufa des del lloc a on es dirigeix el vaixell, o sia, en direcció contrària a la d'aquest. 
Vent apuntalat: el que pega a la nau de costat (Pego, ap. Griera Vents). 
Vent al través o Vent a la quadra: el que bufa en angle recte a la direcció de la nau. 
Vent de borína: el que bufa d'un punt situat 6 o 8 quartes lluny del rumb de la nau, i permet navegar amb l'aparell bracejat de borina. 
Vent escàs: el que bufa en un angle pròxim al de borina. 
Vent obert o Vent llarg: el que forma un angle de més de sis quartes amb el rumb de la nau. 
Vent per l'aleta o per l'anca: el que només està mancat de dues o tres quartes per a ser en popa. 
Vent prim: vent fluix que comença a bufar. 
Vent franc: el que permet a la nau seguir el rumb proposat navegant amb bona vela o sense necessitat d'apuntar les bolines. 
Vent fresc: el que bufa amb força, de manera que omple les veles sense capicular-les ni batre-les contra els pals. 
Vent fort: el que obliga a aferrar les veles i a navegar sols amb les dues majors. 
Vent forçat: el que obliga a cercar abric o a fondejar a tota costa o a fer alguna altra maniobra violenta per alliberar-se d'un perill. Vent aplomat: el que, després de topar contra una costa escarpada, pren direcció cap avall, és a dir, cap a la superfície de la mar, posant-la en moviment desordenat (Mall.). 
Vent d'estrop: iròn., impulsió d'una embarcació a rems, sense fer ús de les veles (Mall.). 
Posar en vent: orientar les veles segons la direcció del vent. 
Aguantar-se amb el vent: anar orsant i sense perdre notablement el barlovent, aguantant més o menys la vela segons les circumstàncies, però sempre en quantitat superior a la que segons ella es sol portar.—b) fig. Força o influència que determina una acció més o menys violenta. Vents de maledicció | els llinatges dispersaren, Alcover Poem. Bíbl. 14. 
|| 2. Aire posat artificialment en moviment. Instrument de vent: instrument musical que sona mitjançant el pas de l'aire per conductes de diferent amplària o llargària. Ab música de diferents instruments de corda y vent, doc. a. 1720 (BSAL, vii, 8). Aquí ve, plena ab lo vent dels meus sospirs, Vilanova Obres, xi, 255. 
|| 3. a) Cadascuna de les direccions traçades o considerades en el pla de l'horitzó, i principalment les que figuren a la rosa nàutica. Vents cardinals: els que s'originen en els quatre punts cardinals de l'horitzó. Vents encreuats: els que estan diametralment oposats entre si; el xaloc és l'encreuat del mestral, el ponent ho és del llevant, etc. (Els noms especials dels vents, segons les comarques, van indicats més avall, en el paràgraf de Cult. pop.).—b) Cadascuna de les direccions en què es pot moure un cos o es pot dividir un lloc des d'un punt determinat; es diu especialment de les quatre direccions principals formades per dues ratlles que s'encreuen en un punt. El senyor prengué per un vent y l'amo per l'altre, Penya Mos. iii, 106. Trescaren tota Europa pels quatre vents, Obrador Arq. lit. 38. El rei cridà els seus missatgers i els envià als quatre vents del seu reialme a convidar els qui creia els seus amics, Maseras Contes 28. Entrà dins el quadrat del ball, limitat a tres vents per bigues... y a l'altre per un banc de fuster, Galmés Flor 80. Aquelles dues fies seues, matí, tarda i nit..., pentinada per un vent, pentinada per s'altre, Rond. Eiv. 54. Cadascú pel seu vent: cadascú de la seva part. Prendre per son vent: anar-se'n lliurement per un lloc, sense destorbs. Fa fermar la reina a ses coes de quatre cavalls... Cada cavall d'aquells pren per son vent i cadascun se'n dugué un tros d'aquelles còrpores pecadores, Alcover Rond. xiii, 12. Per altre vent: per altra banda, en altre lloc, d'altra manera. Per cap vent del món: de cap manera, (Mall.). No s'hi poren adondar per cap vent del món, Alcover Cont. 32. 
|| 4. ant. Diferència entre el diàmetre d'una bala de canó i el de la boca d'aquest, formant un buit perquè la bala no anàs massa ajustada dins el canó. Anirà lo artiller al magatzem de las municions y allí triarà tres balas ben rodonas ab lo vent just, a deu per cent, Barra Artill. 26. 
|| 5. Corda o cadena que, subjectada per un cap a un lloc fix, es ferma per l'altre a una peça llarga i dreta, com un pal de mitjana, un batallol, una antena de molí, etc., per impedir que aquesta peça faci moviment. Per preu de dos roves quince liures de corda de cànem... per obs de guarnir de vents, contravents e bagues la dita tarauata, doc. a. 1466 (Arx. Gral. R. Val.). 
|| 6. Gas engendrat a l'estómac o als intestins; ventositat. 
|| 7. fig. a) Olor que deixa un animal per allà on passa, i que serveix als cans per a seguir-lo.—b) Rastre o indici d'una persona o cosa que hom cerca. No es pogué posar res en clar ni haver vent del malfactor, Víct. Cat., Vida 131. 
|| 8. fig. Vanitat, buidor espiritual. Són enemigues de humilitat e volen supèrbia vent e vanaglòria, Llull Blanq. 1. Plena de vent | e mal nodrida, Spill 2198. Vent de boca: paraules buides (Cassà, ap. Griera Voc. Vents). 
|| 9. Vent roig: eritema de la pell, sobretot de les cames (Valls).
    Loc.—a) Més variable que el vent: es diu d'una persona que canvia molt d'idees o de gust.—b) Anar (o Córrer) més que el vent ocom el vent: anar a gran velocitat.—c) Anar vent en popa: anar molt bé, prosperar.—d) No l'espanta vent ni aigua: es diu d'una persona molt valenta.—e) Bon vent!: es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi. Aquesta locució té moltes variants que la completen, com ara aquestes: Bon vent i oratge, i mar per córrer (men.); Bon vent i la barca nova (or.); Bon vent i que no torni (mall.); Bon vent, i que duri (mall.); Bon vent, i foc al cul (Empordà, Garrotxa); Bon vent et pegue al cul, i en popa que no s'encalle (Vinaròs); Bon vent de darrera i brusca de davant, i cada passa de morros (mall.).—f) Fer moltes bufes amb poc vent: presumir molt sense motiu (Mall.).—g) Córrer mals vents: circular males notícies, haver-hi males impressions.—h) Mirar el vent d'on ve: badocar, estar distret perdent el temps (Empordà).—i) Donar el vent per escampat, a algú: no fer-ne cas, acomiadar-lo amb evasives (Mall.).—j) Anar amb es cap a's vent: no escoltar ningú, fer la pròpia voluntat sense admetre consells (Men.).—l) Dur molt de vent a sa flauta: esser molt orgullós o presumit (Mall., Men.).—m) Seguir el vent, o Girar-se d'allà on ve el vent, o Navegar a tots els vents: canviar de partit o de manera d'obrar, segons les conveniències.—n) Llevar del vent: suprimir definitivament, fer desaparèixer, matar (Mall.).—o) Tenir el cap ple de vent, o Tenir molt de vent al cap: tenir molt poc seny.—p) Fer a tots els vents: menjar amb excés.—q) Saber el vent i no saber el torrent: tenir notícia vaga d'una cosa, no saber-ne el net.—r) Badar sa boca en es vent: no tenir res que menjar: estar mancat de recursos (Mall.).—s) ¿Quin vent te duu? o¿Quin vent us porta?: es diu per demanar a algú la causa de la seva vinguda.—t) De l'ull del vent: molt llest o hàbil (mall.).—u) Home de dos vents: home que fa dues cares, que fingeix una cosa davant algú i una altra davant els de l'altra banda.—v) Mirar de quin costat ve el vent: observar el curs dels esdeveniments per conformar-hi la conducta.
    Cult. pop.—La gent pagesa i sobretot la gent marinera de les diverses comarques mantenen la nomenclatura tradicional dels vents. En primer lloc, cal observar que els vents cardinals tenen quatre noms que són usats o almenys coneguts pertot arreu, i són: tramuntana (= nord), llevant (= est), migjorn (= sud) i ponent (= oest).
Els quatre vents intermedis dels cardinals tenen quatre noms ben definits i permanents a les Balears i a la zona mediterrània: grec o gregal (= nord-est), xaloc (=sud est), llebeig (= sud-oest) i mestral (= nord-oest); però fora de ses illes i de la costa mediterrània ja prenen noms molt diferents, com veurem després. A Mallorca és molt coneguda aquesta cançó o glosa en què surten el noms dels vuit vents:
«Mariner, tu que pretens
de bon cap i glosador:
¿me vols fer una cançó
que anomeni tots els vents?
- Llevant, xaloc i migjorn,
llebeig, ponent i mestral,
tramuntana i gregal:
vet aquí es vuit vents del món».
També és a Mallorca que la gent pagesa i marinera coneix els vents intermedis d'aquells vuit, però no els dóna noms especials, sinó que en diu baules (o sia, anelles d'unió) de tal i tal vent; així, a vegades diu que «fa llebeig amb baula de ponent» o «fa tramuntana amb baula de mestral» (NNO.); també es diu «tramuntana que toca de mestral». Fora de la regió mediterrània els vents prenen noms molt diferents dels que hem indicat; es refereixen principalment a localitats o accidents orogràfics d'on els nadius de cada comarca comproven que procedeix cada vent. Consignarem tot seguit les principals denominacions, amb indicació de les localitats on foren recollides: Nord: vent de  Carcanet (Puigcerdà); canigonenc (Empordà); vent de port (Pallars, Ribagorça, Tremp); vent de dalt (Tortosa); vent de burrufa (Bassella); vent de Ripoll o tramuntana de Ripoll (Berguedà); vent ripollès (Igualada); vent d'Andorra (La Seu d'U.); vent de Roses o tramuntana de Roses (La Garriga, Torelló); vent de Sant Marc (Morella); vent del golf (Men.).Nord-est: vent empordanès (Terrassa); vent berguedà (Cervera); vent de la Vall de Cabó (Organyà); vent gavatx (Falset); vent de Provença o plovença (Alcoi); magranar (Sanet). Est: vent de Cerdanya (La Seu d'U.); vent de dalt (Urgell, Segarra); vent de baix (Olot, Espluga); vent d'avall (Igualada, Sta. Col. de Q.); vent de Campirme (Vall d'Àneu); vent de Catalunya (Vall de Barravés, Pont de S., Ribagorça); vent calent (Organyà); vent de la palla curta (Urgell); vent marí (Morella); tortosí o morellà (Llucena).Sud-est: marinada (Cerdanya); vent de vall (Vall d'Àneu); vent de Sant Sebastià (Llofriu); vent de fora (Barc.); vent d'avall (Sta. Col. de Q.); vent de buida-sacs (Valls, Sta. Col. de Q.); vent de Sant Joan (Vimbodí); vent de mar o vent de baix (Tortosa); vent de la creu (Vinaròs); garbinada (Morella); llevantisc (Llucena); aire de baix (Cast.); morisc (Xàtiva).Sud: vent d'Espanya (Rosselló, Conflent); vent de dalt (Llofriu); vent de Quaresma (Llofriu); vent de davall (Senterada); vent de baix (Vall de Barravés, Pont de S., Bonansa); vent del Camp (St. Martí ses Gueioles); vent valencià (Morella); vent garbinol (Cast.); aire de mar (Llucena); vent del Montgó (Cullera); vent d'Elx (Pego).Sud-oest: vent de Montnegre (Gir.); vent de Tossa (Caçà); vent de Sitges (St. Vicent dels H.); vent de cap de riu (Terrassa, El Brull); vent de carboneres (Organyà); vent de Targa (Guissona); vent de Prades (Sta. Col. de Q.); vent de Salou (Camp de Tarr.); vent d'Escornalbou (Selva del C.); vent de bosc (Vimbodí); vent de Peníscola (Vinaròs); vent de birbadores (Vinaròs); vent morisc (Llucena, Alcoi); vent alicantí (Xàtiva); vent de vessagària (Pego).Oest: vent de la fam (Empordà, Cerdanya); vent serè (Garrigues, Noguera, Urgell, Segarra, Solsonès, Pla de Bages, Vallès occidental, Anoia, Conca de Barberà, Priorat); vent de Segarra (Pla de Bages, Lluçanès, Plana de Vic, Vallès, Camp de Tarr.); vent de dins Espanya (Barc.); vent d'Osca (Granadella); vent matapiocs (Empordà); vent d'amunt (Igualada); vent d'Aragó (Pallars, Ribagorça); vent moruno (Morella); vent de Castella (Val.); vent de Gallinera (Pego).Nord-oest: vent de Carol (Puigcerdà); vent de la fam (Puigcerdà, Gir., Sta. Col. de Q.); vent del port (València d'Àneu); vent dels estanys (Sort); vent serè (Conflent, Urgell); vent de la Segarra (Igualada); cerç (Benigani, Morella); aire de dalt (Cast., Llucena); aragonès (Sanet); vent de dalt (Tàrbena); castallà (Alcoi); aire de Matamon (Xàtiva); vent rossegat (Felanitx, on li donen aquest nom al mestral perquè quan arriba a Felanitx ja s'ha arrossegat per tota Mallorca).Hi ha encara molts altres noms dels vents, els quals van registrats en els articles respectius (com arbonès, Morella, etc.). En aquest article ens limitam a donar la llista dels més usuals. Per a més detalls, vegeu Griera Noms Vents i Sanchis Guarner, «Els vents segons la cultura popular».

Refr.—a) «Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps»: significa que el vent és més molest i perjudicial que la pluja i la neu.
—b) «No se meneja l'arbre si no fa vent» (Morella); «La mar no es mou sense vent» (Men.): vol dir que quan circula una notícia insistentment, cal suposar que hi ha quelcom de veritat.
—c) «Després del gran vent, corre el gran torrent»: vol dir que després del vent sol venir la pluja.
—d) «Vent xerrador, no et faci por»; «Vent xerraire, vent merdaire»: ho diuen els mariners per indicar que el vent que xiula molt no sol esser perillós (Pineda).
—e) «Guarda't d'home mal barbat i de vent acanalat»; «Fuig de vent acanalat i d'amic reconciliat».
—f) «Amb bon vent, tothom és bon mariner» (o «tothom navega»): significa que quan no hi ha dificultats, qualsevol pot fer el que vulgui.
—g) «Tant com ne plou, el vent n'eixuga»; «Tant com n'estén, el vent n'eixuga»: es diu referint-se a persones que, per molt que guanyin, ho gasten tot.
—h) «Segons el vent s'han de trempar les veles»: vol dir que cal acomodar-se a les circumstàncies.
—i) «Quan passa el vent per la flauta, és hora de fer anar els dits»: indica que cal aprofitar les ocasions quan es presenten.
—j) «Qui sembra vents, cull tempestats»: vol dir que els qui provoquen malvolences, després en són víctimes.
—l) «Quan Déu vol, amb tot vent plou»: significa que a vegades es produeixen fets de la manera més insospitada.
—m) «Més val bon vent que força de rems»: vol dir que és millor tenir sort que esforçar-se.
—n) «Les males notícies, el vent les porta»: significa que les notícies desagradables sempre solen arribar al qui menys voldria saber-les.
—o) «Vent de dalt, mal».
—p) «Vent narbonès, ni plou ni aclareix, i quan s'hi posa, s'hi coneix».
—q) «Vent de Pallars, aigua (o «pluja») al detràs».
—r) «Vent d'Aragó, aigua al balcó».
—s) «Vent de fora, aigua a terra».

    Fon.: bén (pir-or., or., occ.); vén (Cast., eiv.); bént (Val.); vént (Xàtiva, Al., mall., men., alg.).

    Intens.:—a) Augm.: ventàs, ventarro, ventarràs, ventarrada, ventanarro, ventassa, ventegada, ventada; 
—b) Dim.: ventet, ventetxo, venteu, ventiu, venterulla
—c) Pejor.: ventot.
    Sinòn.: || 1, aire.
    Etim.: del llatí vĕntu, mat. sign. ||1.

Aquí un que se bebíe los vens del catalanisme:

Y aquí un atre, lo mes "membrillo" de La Codoñera

Chapurriau, Beseit, Beceite

facao algunas-expresiones-populares-de-torrevelilla-chapurriau-por-jesús-martínez

(Escrites com se pronunsien)

Hay agarrat la lista y la modifico ficán tal com se diuen o se dien a Beseit. Algunes no se diuen y son propies de Torrevelilla o datres pobles. "neab", no existix a Beseit

Abatut, abatuda

A cascarrulles, Valdarrores, a costelles, a costes, portá algú a cascarrulles, portá algú a les costelles

Ací, así, aquí, astí (Litera)

A la vegada =   A la vez.

Allacuanta, hace mucho tiempo

A paupons = A tientas

Ababol = Amapola,
ruella, roella,

Ajuntamén = Ayuntamiento

Acontentat = Lleno , harto, etc.  / fart a Beseit

Agosté = Criado contratado exclusivamente, para las faenas de siega y trilla  (agost)

AGOSTER, -ERA 
|| 1. adj. Pertanyent al mes d'Agost; cast. agostizo.—V. agostenc. 
|| 2. m. i f. i adj. Nadiu o propi del poble d'Agost (val.).

Aigua = Agua
aigua als alls !

Airegaz, ven, viento
vent en català

Aisá, azada
aixada, cavegueta, aixadella, eixadella, eixada

Aladre, arado

Abarca, albarca

Alchez = Yeso // ges

Alfalz = Alfalfa   / aufals

Alfalz = Hoz   / fals

Aljezó o alchezó = Casco de yeso, desprendido de una pared  / neab

Aiva d´ay = Apártate, quítate de ahí // fuch, fugí, apartat, apartás,  fuig, fugir en català

Allacuanta

Amagatall = Espacio pequeño para esconderse

Anan = Yendo (del verbo aná, ir), anant en català
hay de aná, tengo que ir

yo vach
tú vas
ell va
natros anem
vatros aneu
ells van

Aparent = Apropiado  / neab

Apiazá = Coser, remendar una pieza  vieja o estropeada.  / apedassá

Ara = Ahora

Argadells

Arguellat = Delgado, enfermizo, débil

Armela = Almendra // amela (Natxo Sorolla Amela :)

Arruixá = Echar agua fina sobre el suelo, generalmente antes de barrer

Asobin = A menudo, con frecuencia

Aspre = Áspero, seco

Ataulá 

Atiborrá = Empapuzar, hacer comer mucho
vore empapussá

Aturá = Estar quieto en un sitio. También, pastar el ganado, quietamente

Au = Se acabó o hasta luego

Aufegarse = Ahogarse  // aufegás

Aufádega, = albahaca

Avariento = Clamor. Hace las cosas rápido, corriendo, pero sin eficacia / neab, destronat

Bachoca = Judía verde / bajoca, fesol vert

Bada = Grieta

Badoc


Bambollas = Burbujas, ampollas  / bambolles, bambolla

Bandechá = Bandear, voltear las campanas  / doblá les campanes, bandejá

Barallofa, 

Barrala, vore cantrella

Beta = Trozo de hilo o cuerda fina  o cinta de tela

Bezó = Gemelo  /  bessó (los Bujets per ejemple, los Falgás)

Blat = Trigo , no digues blat hasta que estigue al sac y ben lligat

Bolicha = Medio agua y medio nieve  /  aiguaneu, vore matacabra

Borraco = Hematoma producido por un fuerte golpe en la frente  / barroco, barroc

Botiga = Tienda de ropa / tenda

Brema, bremá, bremadó = Vendimia, vendimiar, vendimiador

Brena = Comida de medio día (en otros lugares: merienda) / verena, berena / berenà a Mallorca es amorsá, desayunar, pa amb oli

Bufá = Soplar
bufo, bufes, bufe, bufem, bufeu, bufen

Bufa = Ventosidad silenciosa  / bufa, llufa, pet

Bufadó = Util en forma de tubo que soplando servía para avivar la lumbre. (De bufar = soplar)

Cabaz = Capazo / cabás

Caborces, Caberzut, Cabut, Tozut = Tozudo, cabezudo / tossut

Cacique, CACIQUEJAR v. intr. 
Fer actes de cacic. Caciqueja en un poble i parla en un cafè, Carner Bonh. 178.

Calcé = Calzado  / calsé, 
calsás, calzarse, cálsat, cálzate
(yo) me calso, te calses, se calse, mos calsem, tos calseu, se calsen

Caló = Calor

Calorina, calina, basca, vasca, bochorn = Calor fuerte (Carolina no), bochorno

Cante = Cántaro / canti = cantrella

Cantrella = Botijo, a Beseit cantrella tamé, a datres pobles cambie lo nom. Barrala, chorrillo, pichella, etc, vore lo enllás

Caparra = Garrapata

Cap = Cabeza

Carbaza = Calabaza / carbassa

Cariñá = Añorar / añorá

Carrechá = Acarrear / paraula perduda desde que no se fan aná animals

Carrechadós (vist a Vallibona)

Salia de casa con el macho, en “canastos”, estos eran dos grandes cestos de mimbre, uno en cada lado de albrado y sujetados con cuerdas als “carrechados” dentro de los “banastos” metia envueltos en grandes ...

Cas

Caterva = Multitud de personas o animales

Cosí, Cosina = Primo, prima / cusí, cusina

Chambergo = Chaqueta o abrigo (que te queda muy mal) / no sé si algú u diu encara a Beseit

Chambra = Blusa / neab

Chandre = Yerno / gendre

Chirigol

Chitón, callat, mutis y a la gábia, callado

Chau = Yugo para uncir el par de la junta / jau

Cheminera o Chaminera = Chimenea , principalmente para denominar las antiguas chimeneas acampadas del fuego bajo de troncos de leña, aunque también se denominan así las demás. enchumenera

Chens = Nada, ni siquiera un poco / gens

Chermá, chermana / Germá, Germana = Hermano, hermana

Chinoll = Rodilla / ginoll

Chirnet = Pequeña herida o corte / neab ni al dcvb

Chisquero = Encendedor de mecha / no u sé

Chit = Tallo nuevo, retoño. / rechito

Chorrá = Pequeña cantidad o chorro de aceite, vinagre o de cualquier otro liquido  // chorrada, chorradeta, chorret

Chová = Superficie de terreno equivalente al labrado de un día con caballerías mayores / neab

Chuflá = Silbar   (y también copular). // chulá

Chusticia (¿Xusticia?) = Justicia / justísia

Cibá = Cebada / sibada

Ciduricha = Ajedrea. Hierba aromatica usada en la conservación de las aceitunas verdes. / saduricha

Cingle = Montaña de roca (peñasco) / single

Coa = Cola, rabo

Cobertera = Tapadera de una vasija / tapa

Cobertó = Manta para la cama, muy basta y hecha a mano / no u sé

Coca = Torta

Coci = Vasija de barro grande utilizada antiguamente para hacer la "colada" / neab

Conca = Recipiente grande, generalmente de latón u otro metal parecido para hacer la colada / neab

Conill o Cunill = Conejo / conill

Convoyá = Hacer mucho agasajo a los visitantes / neab

Cordé , cordés = Cordero, corderos
Cordera, corderes

Corp = Cuervo, corv

Coscurro = Trozo de pan, normalmente el canto ("Un coscurro de pa y olives")

Cuisa o Cuixa = Muslo / cuixa

Cusigañes, cosquillas, pesigolles, gochet a La Fresneda (goch, gozo)

Dalla = Guadaña

Desustanciat = Persona insulsa, patosa, simple y sin sustancia , desustansiat

Dies de la semana: = Días de la semana:

Dilluns = Lunes (día de La Luna)

Dimarch = Martes (día de Marte) / dimats

Dimecres = Miércoles (día de Mercurio)

Dichaus = Jueves (día de Júpiter) / dijous

Diviandres = Viernes (día de Venus) / divendres

Disabde = Sábado (día de Saturno) / dissapte

Dumenche = Domingo (día del Sol) / domenge

Drap = Trapo inservible usado, generalmente, para la limpieza hogareña.

Los Draps a la wikipedia en aragonés

Dret = derecho (ejemplo: no ña dret a que li fache iso = no hay derecho a que le haga eso).

Dret o dreta = De pié (él o ella). Derecho o derecha.

Embasadó = Embudo / embut

Embolicá = Embrollar, confundir.

Embossiná, atragantarse

En tú = Contigo

Endeñat = Herida infectada / neab

Endiñá = Meter un tanto en el juego, un golpe en una pelea...

Ensobiná = Enredarse, caerse patas arriba sin poder levantarse / neab

Erm = Yermo

Esbarrá = Asustarse o espantarse las caballerias

Escagarzat = Cobarde, Miedoso y tambien tener diarrea / escagarsat (mol típic dels conills y animals)

Escaparrá = Echar de mala forma / neab

Esclafá = Romper, escachar... / neab

Esclafitá = Bofetada / no u sé

Escudella = Vasija de media esfera utilizada antiguamente para servir la comida y también como plato que podría ser de barro o de madera, hecha esta última artesanalmente. / no u sé

Escurzó = Serpiente de agua / escursó, pot sé víbora

Esparvé = Milano

Espolsá = Sacudir el polvo u otra cosa

Esportó = Aparejo hecho de esparto para llevar la carga las caballerías / no u sé

Estás com una cabra = Estás loco / estás grillat

Estenazes = Tenazas / tenasses

Estirores = Tijeras

Estral = Hacha / destral

Estronchiná = Hacer o hacerse trizas

Fals

Falcó = Halcón , esparvé cernícalo

Fardacho o esfardacho = Lagarto

Farfallós = Tartamudo

Farina = Harina

Fart = Harto. (De comida o entre otros conceptos).

Feis o Feix = Fajo de ramas o de mies.

Fem = Estiercol, fiemo

Femé = Estercolero.

Fenaz = Hierba mala que crece en los campos, parecida al heno. / fenás

Figa = Mujer sosa y también higo (fruto de la higuera), chocho, vagina, vulva

Qué es mes dols que la mel?
Una figa en pel.

Figuera = Higuera

Finestra = Ventana

Foc = Fuego

Forat = Agujero

Fuchí = Huir. / fugí, fuch (huye, vete)

Fumarro = Cigarro ( de minuts fumabem gabarrera), sigarro

Gabarrera, picaesquenes lo fruit

En alemán, Hagebute, bebem té

Gallarofa = Envoltura de la mazorca del maiz / panís, barallofa

Galinassa , fem de les gallines, guano

Galliné , gallinero

Gañolá = Quejarse, llorar. Una gañola es un atra cosa 😁

Garganchó = Garganta; todo el conducto de la tráquea

Garranchal = Bancal pequeño o estrecho y generalmente improductivo o yermo. / neab
bancal, bancals, gaya, gaia, marge, paret, ribás, 

Garrós = Persona o animal con las piernas torcidas / garrancho

Garza = Urraca / garsa

Gitam  (planta)

Golut = Goloso / llépol, golut

Gorrino o Porc = Cerdo

Goz = Perro / gos

Grané = Granero, falsa de las viviendas rurales. Sitio para guardar el grano. También suele llamarse así al desván.

Guit = Que tira coces / no se si se diu a Beseit

Jopá = Marchar deprisa o sin decir nada / neab

Llaurá = Labrar

Llesca = Rebanada de pan

Llit = Cama

Llodo = Lodo, barro / fang  // yodo, I

Llop = Lobo

Llum = Luz

Lluminaria = Luz intensa y brillante

Lorza = Plieges ondulados en la carne gorda o en ropas 

Maestre o Mestre = Maestro

Malcriat = Mal educado.

Malfurrá = Malgastar o desaprovechar / neab, malgastá

Mangrana = Granada

Mardá = Borrego para cubrir las ovejas / mardá, borrego

Mare = Madre

Mascle = Semental, macho, enchufe mascle o femella (hembra)

Matacabra = Granizo pequeño muy fino que cae en invierno. Granís

Matraca = Persona que habla mucho / instrumento de madera para semana santa / matraca, carraca, carrau, carraques

Menut = Entrañas del animal, menudillos. Asadura. También significa pequeño. Minut . Petit en catalá

Milló = Mejor. También millón de euros

Mocho = Cualquier astado al que le faltan los cuernos / un cabrit mocho, una cabra mocha // Moncho no

Modorro = Lunático / ovella modorra, borrego modorro, que va en lo cap cacho per una pujada de sang, ictus, embolia. Modorra te pot doná la caló.

Mol pito = Inteligente, listo . Pito, silbato, pito,
verbo 
pitá
pito, pites, pite, pitem, piteu, piten

Mondonguilla , mondonguilles = Albóndiga

Moñiga o Boñiga = Excremento de asno, mulo, caballo / pasterada

Muermo = Persona que marea o que habla mucho / a Beseit yo diría que es lo contrari

Muñí = Ordeñar
muñgo, muñs, muñ, muñim, muñiu, muñen
muñiré, muñirás, muñirá, muñirem, muñireu, muñirán

Nina = Muñeca para jugar las niñas.

Niquitós-a = Persona muy meticulosa y difícil de contentar o quisquillos

No cal , no caldrá = No hace falta, no hará falta / "no cale patir" es una castellanisasió de "no cal patí", no hace falta sufrir.

- Un chiquet de Beseit volie una bisicleta per als reys i son pare li va regalà un patí.

 "No vull patí", die lo chiquet,

"pos no patixques", va di son pare.

No me fa goch = No me apetece / goig
gochet son cusigañes, cosquillas (La Fresneda)

Pa = Pan

Pare = Padre

Poble = Pueblo

Oli = Aceite

Ovella = Oveja

Ou = Huevo

Palliza = Almacén para guardar la paja del trigo / pallissa, palla

Paniz = Maíz / panís

Paraigues = Paraguas / paraigües

Pardal = Jovenzuelo avispado. También pájaro pequeño, generalmente el gorrión gris abundante en los pueblos y en los campos. vor vilero

Parlá = Hablar

Pasia = Contagio de gripe u otra enfermedad

Pellizc = Pellizco / pellisc, no me pelliscos, pelliscá

Pentiná = Peinar

Peó = Peón

Perdiu = Perdiz

Pet = Ventosidad sonora

Petoste = Persona o cosa que sólo sirve para estorbo

Piau = Pié / peu ( tamé es una medida)

Pichó = Peor  y también polluelo de la paloma / pijó

picho = canica

Pisá = Orinar / pixá

Polde = Dedo pulgar de las manos / dit gros, pulgar

Poll, polls, pollo o piojo
lo ball del poll de Torredarques

Pollastre = Pollo grande de corral (de gallina)

Porró = Porrón para el vino u otra bebida 

Porta = Puerta
Portá, traer, llevar

Pot = Bote de vidrio o metálico.

Présec = Melocotón / bresquilla es lo présec blang

Preto = Tacaño y también fuertemente sujeto.

Puncha = Pincha clavada en la carne

Purna = Chispa que salta del fuego, purnes

Pussa , pusses, pulsa, pulses / pulga , bona nit, totes les pusses al teu llit, y la mes grossa al teu melic, / com un cabrit /

Raim = Uva o racimo de uva

Rechirá de temps = Cambio brusco del tiempo, Cambio brusco y desagradable del tiempo / regirada, regirá

Refredat = Constipado / catarro, refredat, catarrina

Regalá = Derretirse el hielo, la nieve / neab en este significat

Reglot = Erupto / rot

Res = Nada

Revindre = Volver a manar agua los manantiales , deshelarse

Ribaz = Separación de dos bancales, uno más alto que otro  o de una vereda, carretera y un campo / ribás

Robell = Óxido

Robellat = Oxidado, dcvb rovellat, rovell

Roch = Rojo, roija, roja
Pena-Roja de Tastavins
Peñarroya de Tastavins

Rosigá = Hablar con disconformidad y sin parar
rossegá, qué rossegues

Saboc

Saria

Sargantaña = Lagartija / sargantana

Serva = Fruto del azarollo (acerolo, serval) /

"més aspre que una serva verda"

Singlot, hipo

Sostobá = Menear repetidamente

Taragaña = Telaraña

Tarquín = Cieno, Barro sucio / tarquí

Timó = Tomillo, timón de barco

Tocadura = Herida de las caballerias debido al roce de los aperos / ferida , ñafra

Toquitiá = Sobar, manosear / toquetejá

Torrá = Asar, quemar

Tozoló = Golpe contra la frente / tosoló, tossoló

Treball = Trabajo (tanto refiriéndose a una labor como a una desgracia o infortunio).

Treballá = Trabajar
menos samba, y mes traballá

Triá = Separar, elegir

Trobá = Encontrar

Troná = Tormenta / tronada,troná es lo verbo

Tronzadó = Sierra grande para cortar troncos, tronzador
tronsadó

Trucha, trucha, salmo fario, salmo trutta

Truita, tortilla

Tufarrina = Olor fuerte y molesto en el ambiente / pudina, tuf

Ungla = Uña

Vatres o Vusaltres = Vosotros-as / vatres, vatros

Vi = Vino

Viquiari o Vicari = Cura párroco. (De la palabra Vicario).

Vila = Villa, poble

Zaboc = Memo, iluso / saboc

Zapo = Sapo / sapo

Zarrio = Trasto, Cacharro, Trapo sucio / sárrio

Zoquet = Zoquete, poco inteligente / soca, soquet

Zurriaca = Látigo para estimular a las caballerías / suriaca

paraules despectives:

singuango, sanguango

carnús

esgarrapatruites,

pixarribassos,

cagamanecs,

chafamanecs,

cagarmaris (cagá armaris)