Mostrando las entradas para la consulta Castella ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta Castella ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

sábado, 24 de noviembre de 2018

Crónica Ramón Muntaner

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cronica-manuscrit--0/html/003bfd1a-82b2-11df-acc7-002185ce6064.html



Crónica Ramón Muntaner

Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Jaume Primer


Chronica, o descripcio dels fets, e hazanyes del inclyt Rey don Jaume Primer
1558

Crónica Ramón Muntaner 2

Crónica Ramón Muntaner, epistola


Lo prolech qu·en Ramon Muntaner feu. [fol. 8r] · Con en Ramon Muntaner estant en sa alqueria. [fol. 8r] | [fol. 8v] · La visió d'en Ramon Muntaner. [fol. 8v] | [fol. 9r] · Com començà a parlar dels Reys d'Aragó. [fol. 9r] · Com el Rey en Pere pres muller. [fol. 9r] | [fol. 9v] · Con los prohòmens parlaren ab lo cavaller. [fol. 9v] | [fol. 10r] · Con Madona Maria meseren en la cambra. [fol. 10r] · Com lo senyor Rey jach ab la dita dona. [fol. 10r] | [fol. 10v] · Com el Rey Jacme fo coronat Rey. [fol. 10v] · Com fo Rey de virtut. [fol. 10v] | [fol. 11r] · Com no·s trobava qui·s gosàs contrestar. [fol. 11r] · De les gràcies que Déus feu al Rey. [fol. 11r] · De les gràcies del Rey en Jacme. [fol. 11r] · Con tench setge a Mallorcha. [fol. 11r] | [fol. 11v] · Con lo Rey en Jacme hac presa Mallorcha. [fol. 11v] · Con se'n tornà en Cathalunya. [fol. 11v] | [fol. 12r] · Com los moros de València se alsaren. [fol. 12r] | [fol. 12v] | [fol. 13r] · Com donà muller al inffant en Jacme. [fol. 13r] | [fol. 13v] · Con feu archebisbe l'inffant en Sanxo. [fol. 13v] · Com hac heretats tots sos fills. [fol. 13v] · De la ajuda de Castella. [fol. 13v] | [fol. 14r] · De la promesa de valença que feu al Rey de Castella. [fol. 14r] | [fol. 14v] · Con l'infant en Pere vench de una correguda. [fol. 14v] · Con manà corts. [fol. 14v] | [fol. 15r] · Com partí de València. [fol. 15r] | [fol. 15v] · Con lo Rey ajustà son poder. [fol. 15v] · Con lo senyor Rey hac presa Murcia. [fol. 15v] | [fol. 16r] · Com lo dit senyor Rey hac poblada Murcia. [fol. 16r] | [fol. 16v] · Dels dos fills de cavallers. [fol. 16v] · Con en Roger pres per muller filla d'en Berenguer d'Entença. [fol. 16v] | [fol. 17r] · Com en Corrall fo tramés. [fol. 17r] · Com en Corrall anà al trahut a Tuniç. [fol. 17r] | [fol. 17v] · Com en Corral Lança hac vençuda la batayla. [fol. 17v] | [fol. 18r] · De les gràcies que fa als sotsmeses. [fol. 18r] · Dels missatges del Papa. [fol. 18r] | [fol. 18v] · Con hordenà que anàs al Consili. [fol. 18v] · Con exí a carrera al Rey de Castella. [fol. 18v] | [fol. 19r] | [fol. 19v] · Com lo Rey de Castella fo anat al concili. [fol. 19v] | [fol. 20r] · Com lo Rey anà al concili. [fol. 20r] · Con lo Rey de Castella anà per ésser emperador. [fol. 20r] · Con ach acompanyat lo Rey de Castella. [fol. 20r] | [fol. 20v] · Com vench mal al senyor Rey. [fol. 20v] · Con mil hòmens a cavall entraren a Murcia. [fol. 20v] | [fol. 21r] · Com l'imfant en Pere vensé los dits moros. [fol. 21r] | [fol. 21v] · Com lo Rey en Jacme fo mort. [fol. 21v] · Com lo senyor inffant en Pere se coronà Rey. [fol. 21v] | [fol. 22r] · Com anà visitant ses terres e lochs. [fol. 22r] · Com l'inffant en Jacme se coronà. [fol. 22r] · Com en Corral anà al trahut. [fol. 22r] | [fol. 22v] · Com en Corrall anà ab X galeas a Capiç. [fol. 22v] | [fol. 23r] | [fol. 23v] · Com Frederich fo ellet emperador. [fol. 23v] | [fol. 24r] · Com lo comte de Proença anà a Pariç. [fol. 24r] | [fol. 24v] · Com anà al Papa. [fol. 24v] | [fol. 25r] · Com lo Rey Corral vench contra el rey Karles. [fol. 25r] · Com en Corral fo vengut de Tuniç. [fol. 25r] | [fol. 25v] · Dels darraçanals. [fol. 25v] · Com lo Rey sabé que Karles ac Sicília. [fol. 26r] · Com lo Rey en Pere anà a França. [fol. 26r] | [fol. 26v] | [fol. 27r] · Del cambi de Muntpasler. [fol. 27r] | [fol. 27v] · Com en Fernando de Castella pres muller. [fol. 27v] | [fol. 28r] · Com lo Rey de Castella féu jurar en Xanxo. [fol. 28r] · Com lo Rey ach vista ab lo Rey de Castella. [fol. 28r] · Dels missatges de Granada. [fol. 28r] | [fol. 28v] · Del príncep de Taranto, fill de Karles. [fol. 28v] · Com lo Rey Karles se dubtava del Rey en Pere. [fol. 28v] | [fol. 29r] · Com los sicilians se revellaren contra lo Rey Karles. [fol. 29r] | [fol. 29v] · Com Mirabuçach fo creat Rey de Tuniç. [fol. 29v] · Com lo Rey en Pere feu fer naus. [fol. 29v] | [fol. 30r] · Com lo Rey de Mallorcha vench al Rey. [fol. 30r] · Com en Sanxo se viu ab lo Rey. [fol. 30r] | [fol. 30v] · Dels grans apparellaments que·l Rey feya. [fol. 30v] · Com tota Barberia havia pahor. [fol. 30v] · Com lo Rey en viu acabats los affers. [fol. 30v] | [fol. 31r] · Com lo senyor Rey ach dit ço que volia fer als barons. [fol. 31r] | [fol. 31v] · Com lo Rey se recullí. [fol. 31v] · Com lo senyor Rey hac feta vela. [fol. 31v] · Con lo senyor Rey fo a Mahon. [fol. 32r] | [fol. 32v] · Com lo senyor Rey en Pere fo al Cayll. [fol. 32v] · Dels missatgers que·l senyor Rey en Pere tramés al Papa. [fol. 32v] | [fol. 33r] · Com los dits missatgers parlaren ab lo papa. [fol. 33r] · La resposta del Papa. [fol. 33r] | [fol. 33v] · Com los sarrayns tractaren de venir al comte. [fol. 33v] · De dos barons de Sicília que vengueren al Rey d'Aragó. [fol. 33v] | [fol. 34r] · La resposta que·l Senyor Rey feu als Sicilians. [fol. 34r] | [fol. 34v] · De les maravelles que els sicilians se donaren. [fol. 34v] · Com en Guillem del Castellnou fo vengut. [fol. 34v] | [fol. 35r] · Con lo Rey ach hoyt lo respost del Papa. [fol. 35r] | [fol. 35v] · Con lo senyor Rey viu que tot hom volia anar en Sicilia. [fol. 35v] · Com los sarrayns veeren les veles. [fol. 35v] · Com lo Rey pres terra a Trapena. [fol. 35v] | [fol. 36r] · Com lo Rey tramés a Karles que li lexàs la terra. [fol. 36r] · Com lo senyor Rey se coronà a Palerm. [fol. 36r] | [fol. 36v] · Com almugàvers entraren a Meçina. [fol. 36v] | [fol. 37r] · Com lo Rey Karles se levà de Meçina. [fol. 37r] · Com lo Rey Karles fo a la Gatuna. [fol. 37r] | [fol. 37v] · Com lo senyor Rey en Pere tramés darrera ells. [fol. 37v] · Com se reculliren per anar a ells. [fol. 37v] | [fol. 38r] · De la victoria que agueren en Pere de Queralt. [fol. 38r] | [fol. 38v] · Com lo senyor dix la Salve Regina. [fol. 38v] · De les males noves que·l Rey Karles hoy. [fol. 38v] | [fol. 39r] · Dels almugàvers qui anaren guanyar. [fol. 39r] · Com los almugàvers anaren a la Gatuna. [fol. 39r] | [fol. 39v] · Com foren dins la Gatuna. [fol. 39v] | [fol. 40r] · Com agueren mort lo Comte de Lençó. [fol. 40r] · Com lo Rey Karles se pensà que reptàs lo rey en Pere. [fol. 40r] | [fol. 40v] · Los missatges que Karles tramés al Rey. [fol. 40v] · Missatges que·l Rey tramés a Karles. [fol. 40v] · De la resposta dels reptaments que·l Rey d'Aragó feu a Karles. [fol. 40v] | [fol. 41r] | [fol. 41v] · Com los reptaments foren fermats. [fol. 41v] · Com lo Rey Karles pensà que no aturà's a Rèjoll. [fol. 41v] | [fol. 42r] · Com hac fermades les batalles. [fol. 42r] · Com deliurava tots quants prohòmens hi havia. [fol. 42r] · Com lo Rey d'Aragó anava per combatre ab Karles. [fol. 42r] | [fol. 42v] | [fol. 43r] · Com lo Rey feu almirayl en Roger. [fol. 43r] | [fol. 43v] · Com lo senyor Rey pres comiat de Mecina. [fol. 43v] | [fol. 44r] · Com Karles se n'anà al Papa. [fol. 44r] | [fol. 44v] · Com lo Papa respòs al Rey Karles. [fol. 44v] · Com lo Rey Karles anà parlar ab lo Rey de França. [fol. 44v] · Com lo Rey de França respòs a Karles. [fol. 44v] | [fol. 45r] · De la proferta que·l Rey de França feu a Karles. [fol. 45r] | [fol. 45v] · Com Karles se'n tornà en Proença. [fol. 45v] · Com Karles fo a Marçella. [fol. 45v] | [fol. 46r] · Com en Guillem Cornut armà Xxv galeas. [fol. 46r] · Com en Roger se combaté ab en Guillem Cornut. [fol. 46r] | [fol. 46v] | [fol. 47r] | [fol. 47v] · Com en Roger pres les galeas. [fol. 47v] · Com en Roger anà, senyera levada a Malta. [fol. 47v] | [fol. 48r] · Com en Roger se'n tornà en Sicília ab la presa. [fol. 48r] · Com lo senyor Rey d'Aragó partí de Tràpena ab iiii galeas. [fol. 48r] | [fol. 48v] | [fol. 49r] · Com lo senyor Rey passà per Alcoyl ab les iiii galeas. [fol. 49r] · Com lo Rey en Pere pres terra a Cullera. [fol. 49r] | [fol. 49v] · Com lo senyor Rey tramés missatges a Bordeu. [fol. 49v] · Com lo missatge fo a Bordeu. [fol. 49v] | [fol. 50r] · Com lo senyor Rey vench a Jacha. [fol. 50r] · Com Karles tramés per los cavallers. [fol. 50r] · Com lo Rey de França e Karles foren a Bordeu. [fol. 50v] · Com lo Rey d'Aragó parlà ab en Domingo de la Figuera. [fol. 50v] | [fol. 51r] | [fol. 51v] | [fol. 52r] | [fol. 52v] · Com lo senyor Rey fo a Bordeu e fo al camp. [fol. 52v] · Com lo senyor Rey portà tot lo camp apparellat de batayla. [fol. 53r] · Com lo Senescal dix al rey Karles e la venguda del Rey d'Aragó. [fol. 53r] · Com Karles sabé que·l Rey en Pere era estat al camp. [fol. 53v] · Com lo Rey d'Aragó se'n tornà. [fol. 53v] | [fol. 54r] · Com en Roger armà xxx galeas. [fol. 54r] · Com lo senyor Rey anà a Calathiu. [fol. 54v] | [fol. 55r] · Com lo senyor Rey fo a Barchinona. [fol. 55r] | [fol. 55v] · Com lo senyor Rey tramés madona la Reyna en Sicilia. [fol. 55v] | [fol. 56r] · Com les naus agueren feta vela e foren a Trapena. [fol. 56v] · Com aquells de Palerm faeren festa de la Reyna. [fol. 56v] · Com en Ramon Marquet tramés per II layts a Catalunya. [fol. 57r] · Com madona la Reyna tramés per sos cavalers. [fol. 57r] | [fol. 57v] · Com madona la Reyna feu gràcies al general. [fol. 58r] · Com lo Rey de Mallorcha partí de Barchinona. [fol. 58r] | [fol. 58v] · Com l'almirayl hac lenga de xxxvi galeas de Nàpols. [fol. 59r] | [fol. 59v] | [fol. 60r] | [fol. 60v] · Com Madona la Reyna manà a l'almirayl. [fol. 60v] · Com misser Arnau de Vela se aparellà. [fol. 60v] · Com misser Arnau de Vela barrejà Agosta. [fol. 61r] | [fol. 61v] · Com lo senyor infant en Jacme perdonà a misser Arnau de Vela. [fol. 61v] · Com lo senyor infant forní e stablí lo castell d'Agosta. [fol. 61v] | [fol. 62r] · Com en Villaragut pres iii naus. [fol. 62r] | [fol. 62v] · Com lo senyor Rey aplegà corts en Saragoça. [fol. 62v] | [fol. 63r] · La proferta que Aragó feu al Rey. [fol. 63r] · Com lo Rey feu exir la senyera de Saragoça. [fol. 63r] | [fol. 63v] · Com lo Rey aplegà corts a Barchinona. [fol. 63v] | [fol. 64r] · Com lo Rey tramés al Rey de Mallorqua. [fol. 64r] · Com lo Rey de Mallorqua fo ab lo senyor Rey a Gerona. [fol. 64r] | [fol. 64v] · Com l'almirayl feu adobar XL galees. [fol. 64v] | [fol. 65r] · Com l'almirayl se combaté ab lo príncep. [fol. 65r] | [fol. 65v] | [fol. 66r] · Com lo príncep fo pres e rere la germana de la Reyna. [fol. 66r] · Com lo senyor infant tramés al Rey que farie del príncep. [fol. 66r] | [fol. 66v] · Com lo senyor infant feu dar sentència al príncep. [fol. 66v] | [fol. 67r] · Com lo príncep fo tramés al senyor Rey pres. [fol. 67r] | [fol. 67v] · Com lo senyor infant en Jacme conquerí gran res de Calàbria. [fol. 67v] · Com lo senyor infant establí Calàbria. [fol. 67v] | [fol. 68r] · Com lo Rey Karles hoy les novelles del príncep. [fol. 68r] | [fol. 68v] · Com lo Rey de França tractà que pogués passar per Rosselló. [fol. 68v] · Com lo rey feu pagua e fo venguda l'oriflama. [fol. 69r] · Com lo Rey d'Aragó sabé que·l Rey de França era exit de París. [fol. 69r] | [fol. 69v] · Com lo Rey de França hac aplegada tota sa gent apparellats. [fol. 69v] | [fol. 70r] · Com lo senyor Rey de Mallorqua feu manament a Euna. [fol. 70r] · De les IIII monges qui mostraren camí. [fol. 70r] | [fol. 70v] | [fol. 71r] | [fol. 71v] · Com lo Rey d'Aragó viu tot lo poder de França. [fol. 71v] | [fol. 72r] · De la fembra qui pres lo cavaller. [fol. 72r] | [fol. 72v] · Com lo Rey exí de Perallada. [fol. 72v] | [fol. 73r] · Com Perellada fo cremada e presa e destrovida. [fol. 73r] | [fol. 73v] · Com lo Rey passa per Castelló. [fol. 73v] | [fol. 74r] · Com lo Rey d'Aragó hac establida Gerona. [fol. 74r] | [fol. 74v] · Com lo Rey hac hordenades les fronteres. [fol. 74v] | [fol. 75r] | [fol. 75v] · Com lo Senyor Rey tramés a l'almirayl que vengués. [fol. 75v] · Com en Ramon Marquet se fo reculit. [fol. 75v] | [fol. 76r] · Com en Ramon Marquet tramés a·n Gras. [fol. 76r] | [fol. 76v] | [fol. 77r] | [fol. 77v] · Com en Ramon Marquet amenà les XI galeas. [fol. 77v] | [fol. 78r] · Com en Ramon Marquet e en Berenguer Mayol adobaren les galeas. [fol. 78r] | [fol. 78v] | [fol. 79r] · Com lo Rey hac vensut lo comte Nivers e levaren lo camp. [fol. 79r] | [fol. 79v] · Com lo senyor Rey feu armar totes les galeas a Sicília. [fol. 79v] · Com en Ramon Marquet feu armar XVI galeas. [fol. 79v] | [fol. 80r] · Com en Ramon Marquet esperà l'almirayl. [fol. 80r] | [fol. 80v] · Com lo Rey de França se tornà. [fol. 80v] | [fol. 81r] · Com lo Rey de França fo mort. [fol. 81r] | [fol. 81v] · Com passà lo coyl. [fol. 81v] | [fol. 82r] | [fol. 82v] · Com l'oriflama fo passada per lo coyl de Panissars. [fol. 82v] · Com lo senyor rey dix a l'infant que s'aparelàs. [fol. 82v] · Com lo senyor infant se recullí per anar a Mallorcha. [fol. 82v] | [fol. 83r] | [fol. 83v] · Com lo Senyor Rey scriu al Rey de Mallorcha. [fol. 83v] | [fol. 84r] · Com lo senyor infant pres traüt a Mallorcha. [fol. 84r] | [fol. 84v] · Com lo senyor Rey fo malalt e feu testament. [fol. 84v] | [fol. 85r] · Com lo Senyor Rey fo mort. [fol. 85r] · Del dol que·s feu gran per totes les terres. [fol. 85r] · Com anaren missatges en Mallorcha e en Sicília. [fol. 85r] | [fol. 85v] · Com lo Rey N'Anfós tramés en Sarrià en Calàbria. [fol. 85v] | [fol. 86r] · Com en Sarrià vench ab gran guany en Sicília. [fol. 86r] | [fol. 86v] · Com lo Rey N'Amffós sabé la mort del Rey. [fol. 86v] · Com lo Rey N'Amffós se coronà Rey. [fol. 86v] | [fol. 87r] | [fol. 87v] · Com lo Rey N'Amffós feu absolre son pare lo hom Rey. [fol. 87v] · Com l'almirayl trasch de Narbona navili. [fol. 87v] | [fol. 88r] · Com lo Rey tramés cartes per en Berenguer en Sicília. [fol. 88r] | [fol. 88v] | [fol. 89r] · Com lo Senyor Rey desaffià lo Rey de Castella. [fol. 89r] | [fol. 89v] · Com lo Rey de Castella hoý. [fol. 89v] · Com lo Rey donà a l'almirayl Gerba. [fol. 89v] | [fol. 90r] · Com l'almirayl pres terra a Matagriffo. [fol. 90r] | [fol. 90v] · Com l'almirayl fo a la ciutat d'Otrento. [fol. 90v] · De la cavaleria que volia entrar. [fol. 90v] | [fol. 91r] · Com lo senyor Rey feu taules redones a Barchinona. [fol. 91r] · Com lo Rey de Sicilia armà LXXX galeas. [fol. 91r] | [fol. 91v] · Com lo Comte d'Artés vench. [fol. 91v] | [fol. 92r] · Com lo Rey d'Aragó esposà la filla del Rey. [fol. 92r] · Com lo Rey d'Aragó trasch a taulat a Aleró. [fol. 92r] | [fol. 92v] · Com lo Rey Karles se viu ab lo Rey d'Anglaterra. [fol. 92v] · Com lo Rey Karles anà en Proença. [fol. 92v] | [fol. 93r] · Com lo Rey Karles tramés cartes al Rey de Sicília. [fol. 93r] | [fol. 93v] · Com lo Rey fo tornat d'Allero. [fol. 93v] · Com lo Rey se aparellà per Manorqua. [fol. 93v] · Del miracle que sdevench a Portu Pi. [fol. 93v] | [fol. 94r] · Com lo Rey passà a Manorcha per pendra-la. [fol. 94r] | [fol. 94v] · Com lo senyor Rey n'ach tramés el moxerif. [fol. 94v] | [fol. 95r] · Com lo Rey ac la ylla. [fol. 95r] · Com lo Rey fo tornat a Barchinona. [fol. 95r] | [fol. 95v] · Dels missatges que·l Rey tramés a Tarasco. [fol. 95v] · Com los missatges foren a Tarascho. [fol. 95v] | [fol. 96r] · Com vench malaltia al Senyor Rey N'Anffós. [fol. 96r] | [fol. 96v] · Com lo comte d'Empúries anà en Sicília al Rey. [fol. 96v] · Com lo senyor Rey en Jacme se'n tornà en Cathalunya. [fol. 96v] | [fol. 97r] · Com lo Senyor Rey en Jacme pres terra a Barchinona. [fol. 97r] | [fol. 97v] · La resposta que·l senyor Rey feu als missatges de Castella. [fol. 97v] | [fol. 98r] · Com lo senyor Rey fo a Calathaiú. [fol. 98r] · Com lo senyor Rey mès tota la terra en pau. [fol. 98r] | [fol. 98v] · De l'almirayl qui feu taula redona a Calathaiú. [fol. 98v] | [fol. 99r] · Com lo senyor Rey manà a l'almirayl. [fol. 99r] · Com Karles Martell fo mort. [fol. 99r] | [fol. 99v] · De la pau del Rey d'Aragó e de França. [fol. 99v] · De la sentencia que·l Papa revocà. [fol. 99v] | [fol. 100r] · Com lo senyor feu aplegar corts a Barchinona. [fol. 100r] | [fol. 100v] · Com lo Senyor Rey hac presa per muller Madona Blancha. [fol. 100v] · Com l'inffant en Pere ach muller. [fol. 100v] | [fol. 101r] · Com l'inffant Frederich s'emparà de Sicília. [fol. 101r] | [fol. 101v] · Com Frederich se coronà Rey. [fol. 101v] | [fol. 102r] · Com lo Rey retench les ylles al Rey. [fol. 102r] · Com lo senyor Rey en Jacme pres Alacant. [fol. 102r] | [fol. 102v] | [fol. 103r] · Com lo senyor hac hordonat Alacant. [fol. 103r] | [fol. 103v] · Com lo senyor vehia en gran gràcia son frare. [fol. 103v] | [fol. 104r] · De la gran batayla e del camp que levaren. [fol. 104r] | [fol. 104v] · Com lo príncep vench a Tràpena. [fol. 104v] | [fol. 105r] · Com lo príncep se reté al senyor Rey. [fol. 105r] | [fol. 105v] · Com lo duch sabé la presó del príncep. [fol. 105v] | [fol. 106r] · Dir-vos he d'un vench frare Roger. [fol. 106r] | [fol. 106v] · Com frare Roger vench en Sicília. [fol. 106v] | [fol. 107r] · Com frare Roger anà al Rey que ac guanyat. [fol. 107r] | [fol. 107v] · Com en Blascho entrà en Meçina. [fol. 107v] | [fol. 108r] | [fol. 108v] · Com se feu pau entre el Rey Frederich. [fol. 108v] | [fol. 109r] · Com fra Roger tractà que se'n passàs en (...) [fol. 109r] | [fol. 109v] · Com fra Roger tramés a l'Emperador. [fol. 109v] | [fol. 110r] · Com frare Roger se aparellà de anar. [fol. 110r] | [fol. 110v] · Com l'emperador ac fet fra Roger megaduch. [fol. 110v] | [fol. 111r] · Com lo megaduch feu donar muller a·n Ferran d'Eunes. [fol. 111r] | [fol. 111v] · Com lo magaduch sobre els turchs antrar. [fol. 111v] | [fol. 112r] | [fol. 112v] · Com lo magaduch entra a·l Regne del Natulí. [fol. 112v] · Com lo magaduch fo a Philidelfia. [fol. 112v] | [fol. 113r] | [fol. 113v] · Com lo magaduch reebé Bernat de Rochafort. [fol. 113v] | [fol. 114r] · Com lo magaduch entrà a l'emperador. [fol. 114r] | [fol. 114v] · Com lo megaduch anà en Contestinoble a l'Emperador. [fol. 114v] | [fol. 115r] · Com lo megaduch fo fet Cèsar qui és aprés de l'emperador. [fol. 115r] | [fol. 115v] · Com la host de la companya stava a Gallipoll. [fol. 115v] | [fol. 116r] · Com lo Cèsar anà a Andrinòpol. [fol. 116r] | [fol. 116v] · Com en Berenguer d'Entença anà a la ciutat de Recrea. [fol. 116v] | [fol. 117r] · Com en Berenguer d'Entença ac la ciutat de Recrea. [fol. 117r] | [fol. 117v] · Com en Berenguer d'Entença fo pres. [fol. 117v] · Com la companya se combaté a Brandis. [fol. 117v] | [fol. 118r] | [fol. 118v] · Com la companya levà lo camp. [fol. 118v] · Com la companya se combaté ab fill de l'emperador. [fol. 118v] | [fol. 119r] · Com la companya anà barrejar la ciutat de Rodisto. [fol. 119r] | [fol. 119v] | [fol. 120r] · Com Berenguer Cristòvol Jordi vench a Gallipoli combatre. [fol. 120r] | [fol. 120v] · Com en Rochafort correch a l'Estanyare. [fol. 120v] · Com en Muntaner guardàs Gallípol. [fol. 120v] | [fol. 121r] | [fol. 121v] · Com la companya tornà a Galípoll. [fol. 121v] | [fol. 122r] · Com vengueren combatre Gallípol. [fol. 122r] | [fol. 122v] | [fol. 123r] · Com los turchs tornaren al Natulí pendre. [fol. 123r] | [fol. 123v] · Com en Muntaner feu pau entre los bons homes. [fol. 123v] | [fol. 124r] | [fol. 124v] · Com lo senyor en Ferrando vench per cap a la companya. [fol. 124v] | [fol. 125r] | [fol. 125v] | [fol. 126r] · Com en Berenguer d'Entença morí a tort. [fol. 126r] | [fol. 126v] | [fol. 127r] · Com la companya hac Fulla. [fol. 127r] | [fol. 127v] · Com en Ferrando fo pres per venecians. [fol. 127v] | [fol. 128r] | [fol. 128v] · Com en Tibaut fo capità de la companya. [fol. 128v] | [fol. 129r] · De les galeas d'en Rienbau de Far. [fol. 129r] | [fol. 129v] · Com lo senyor Rey sabé la presa d'en Ferrando. [fol. 129v] | [fol. 130r] | [fol. 130v] · Com lo Duch d'Etenes lexà lo ducat al Comte de Brenda. [fol. 130v] | [fol. 131r] · Com los turchs se tornaren a lur pahís. [fol. 131r] | [fol. 131v] · Com la companya pres lo ducat d'Etenes. [fol. 131v] | [fol. 132r] · Dels dos prínceps qui conquistaren primerament lo ducat d'Etenes. [fol. 132r] | [fol. 132v] · De un gentilhom qui vench en Tenes. [fol. 132v] | [fol. 133r] · Com lo rey d'Aragó ac levat lo Regne de Murcia. [fol. 133r] · Com lo senyor Rey anà assetjar Almeria. [fol. 133r] | [fol. 133v] · Com los moros vengueren a batayla ab lo Rey. [fol. 133v] | [fol. 134r] · Com lo Rey de Granada tramés pres al Rey. [fol. 134r] | [fol. 134v] · Com Gerba se revoltà e com en Roger. [fol. 134v] | [fol. 135r] · Com aquells de Mistoua senyorejaven Gerba. [fol. 135r] · Com la companya que Rey de Sicília hac tramesa a Gerba fo morta. [fol. 135r] | [fol. 135v] | [fol. 136r] · Com lo Senyor Rey de Sicília feu capità en Muntaner. [fol. 136r] | [fol. 136v] | [fol. 137r] · Com en Muntaner fo a Gerba per capità e major. [fol. 137r] | [fol. 137v] | [fol. 138r] · Com tota Gerba se reté a·n Muntaner. [fol. 138r] | [fol. 138v] · Com misser Cornel venc a Gerba. [fol. 138v] | [fol. 139r] | [fol. 139v] · Com se romperen les treves de Sicília. [fol. 139v] | [fol. 140r] · Com lo Rey volia trametre asetjar Gerba. [fol. 140r] | [fol. 140v] · Com lo Rey anà al munt Sent Julià. [fol. 140v] | [fol. 141r] | [fol. 141v] · Com lo Rey Robert requés treves al rey de Sicília. [fol. 141v] | [fol. 142r] | [fol. 142v] · Com lo fill del rey Karles pres la filla del príncep. [fol. 142v] | [fol. 143r] · Com la princessa pres marit. [fol. 143r] · Com lo comte d'Aria ac Matagrifo. [fol. 143r] | [fol. 143v] · Com en Ferrando pres per muller dona Isabell. [fol. 143v] | [fol. 144r] | [fol. 144v] · Com en Ferrando tramés son fill en Jacme a Perpinyà. [fol. 144v] | [fol. 145r] · Com en Ferrando anà en Clarença. [fol. 145r] · Com en Muntaner noliejà una nau. [fol. 145r] | [fol. 145v] · Com en Muntaner pres l'inffant en Jacme. [fol. 145v] | [fol. 146r] | [fol. 146v] · Com lo senyor en Ferrando tramés al Rey. [fol. 146v] | [fol. 147r] · Com lo senyor Rey en Jacme d'Aragó manà Cort a la ciutat de Gerona. [fol. 147r] | [fol. 147v] · Del Sermó que·n Muntaner tramés. [fol. 147v] | [fol. 148r] | [fol. 148v] | [fol. 149r] · Sermó que·l Senyor Rey hac de Muntaner. [fol. 149r] | [fol. 149v] · Com lo senyor inffant assetgà Viladesgléyes. [fol. 149v] | [fol. 150r] | [fol. 150v] · Com lo senyor inffant N'Anffós ac la batayla ab Comte Ner. [fol. 150v] | [fol. 151r] · De la batayla dels almugàvers ab los del Comte. [fol. 151r] | [fol. 151v] · Com los de Càller exiren per anar a Bonayre. [fol. 151v] | [fol. 152r] · Com lo senyor Rey tramés XX galeas al senyor inffant. [fol. 152r] | [fol. 152v] · Com aquells de Córcega faeren homenatge. [fol. 152v] | [fol. 153r] · Com lo senyor Rey de Mallorca en Sanxo morí. [fol. 153r] | [fol. 153v] · Com lo Rey en Jacme reté castells al Papa. [fol. 153v] | [fol. 154r] · Com lo Rey Robert se apparellà de passar en Sicília. [fol. 154r] · De la victoria qu·l Rey de Sicília hac de Karles. [fol. 154r] | [fol. 154v] · Com los de Sahona vengueren en ajuda del Duch, fill del Rey Karles. [fol. 154v] | [fol. 155r] · Com lo Rey de Sicília fo decebut en aquells de Sahona. [fol. 155r] | [fol. 155v] · Com l'almirayl entés que ajuda venia del Papa. [fol. 155v] | [fol. 156r] · Com l'estol del Papa fo partit per venir en Kaller e com perderen la galea. [fol. 156r] | [fol. 156v] · Com l'almirayl hac les VII galees de Pisa. [fol. 156v] | [fol. 157r] · Com los pisans trencaren les convincences. [fol. 157r] | [fol. 157v] · De la gran venjança que Deus feu contra los pisans. [fol. 157v] | [fol. 158r] | [fol. 158v] · Com lo senyor Rey tractava tot dies de trametre socors. [fol. 158v] | [fol. 159r] · Com l'almirayl en Berenguer Carrós e·l Jutge entraren en Càller. [fol. 159r] | [fol. 159v] · Com l'inffant en Jacme renuncià al Regne. [fol. 159v] | [fol. 160r] | [fol. 160v] · Com lo senyor Rey en Jacme pasa d'esta vida. [fol. 160v] | [fol. 161r] · Com lo senyor Rey N'Amfós pres homenatge de tot hom generalment. [fol. 161r] | [fol. 161v] · Com lo Rey N'Amfós se coronà e pres cavalleria. [fol. 161v] | [fol. 162r] | [fol. 162v] · Com lo senyor Rey feu cavallers molts nobles. [fol. 162v] | [fol. 163r] | [fol. 163v] · En qual manera pres cavalleria lo senyor Rey. [fol. 163v] | [fol. 164r] | [fol. 164v] | [fol. 165r] | [fol. 165v] | [fol. 166r] | [fol. 166v] · Finito libro sit laus gloru Jesucristo. [Colofó, any 1342]. [fol. 166v] · [Memorial] Lo present memorial es scrit a etterna memoria e per relatio dels annals.[Relació de bisbes de diòcesis catalanes]. [fol. 193v] | [fol. 194r] | [fol. 194v] | [fol. 195r] | [fol. 195v] | [fol. 196r] · Ordinacions de Sancta Cília.

jueves, 28 de diciembre de 2017

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragon y de sus antecesores, en catalán

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragón y de sus antecesores, en catalan.

Bernat Desclot:

http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/bernardo-desbots-historia-del-rey-d-pedro-de-aragon-y-de-sus-antecesores-en-catalan-vol-i-mss-5939--0/html/00f25e16-82b2-11df-acc7-002185ce6064_10.html

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragón y de sus antecesores, en catalán

(página V)

MDCCXXXII (1732)

Bernardo Desbots, Historia del Rey D. Pedro de Aragon y de sus antecesores, en catalán, página 5


Del plech del llibre

Ací comenca lo libre quen Bernart Desbots dicta (dictá) e escriví de les grans batalles e dels gran fets darmes (d'armes) e de les grans conquestes que foren sobre sarrayns, e sobre altres fents (fets) e de dos nobles Reys que hac en Arago qui foren del alt linatge del Comte de Barcelona. (y de la REINA DE ARAGÓN, por eso fueron REYS) Aquest Comte de Barcelona avia huna germana molt bella, e de gran valor, e donala per muller al Emperador (Em+p:per+ador) de Castella de la qual hac dos fills, e la hu ach nom Don Sancho qui fon Rey de Castella. E laltre ach nom Don Ferrando qué fon Rey de Leo. A cap de hun temps morís la germana del Comte de Barcelona Emperadrís de Castella Elemperador de Castella pres altra muller una Dona cosina (cosína, omito la í con tilde) germana del Emperador de Alamanya, e ach della una filla que ach nom Dona sancha, e donarenla per muller al Rey de Arago Don Alfonso (Alfonso II de Aragón) qui fon fill del Comte de Barcelona (y de Petronila, Petrvs, reina de Arago), e de aquest Rey Don Alfonso çofo (no entiendo esta abreviatura) fill del Rey de Arago en Pere e el Comte de Prohenca (Provença, Provintia, Provence ?) e en Ferrando que era abat de Asuntarago (o Asumtarago : abad de Montearagón, Ferrando o Fernando de Aragón, hijo de Alfonso II, hermano de Pedro II, tío del futuro Jaime I) tres fills e del Rey en Jac (Iavmes, Jacme, Jaime I) aquell que conquista Mallorques, e Valencia, ab tot lo Regisme e de aquest Rey en Jac (con un símbolo encima, tipo virgulilla) e de madona la Reyna qui fo filla del Rey don (gria) (García, Garsia ?) cosi lo Rey Darago en Pere qui fon lo segon Alexandre per cavalleria et per conquesta. Ara leixem a parlar a parlar de tos los Reys que foren apres lo Comte de Barcelona, e parlarem en qual manera lo bon Comte de Barcelona guanya lo Regisme de Arago.             

(quien quiera leer más que consulte la web de arriba. Semejantes barbaridades sólo las puede leer un iluso indocumentado, o una ilusa indocumentada)

Del plech del llibre  Ací comenca lo libre quen Bernart Desbots dicta (dictá) e escriví de les grans batalles e dels gran fets darmes (d'armes) e de les grans conquestes que foren sobre sarrayns, e sobre altres fents (fets) e de dos nobles Reys que hac en Arago qui foren del alt linatge del Comte de Barcelona. (y de la REINA DE ARAGÓN, por eso fueron REYS) Aquest Comte de Barcelona avia huna germana molt bella, e de gran

valor, e donala per muller al Emperador (Em+p:per+ador) de Castella de la qual hac dos fills, e la hu ach nom Don Sancho qui fon Rey de Castella. E laltre ach nom Don Ferrando qué fon Rey de Leo. A cap de hun temps morís la germana del Comte de Barcelona Emperadrís de Castella Elemperador de Castella pres altra muller una Dona cosina (cosína, omito la í con tilde) germana del Emperador de Alamanya, e ach della una filla

que ach nom Dona sancha, e donarenla per muller al Rey de Arago Don Alfonso (Alfonso II de Aragón) qui fon fill del Comte de Barcelona (y de Petronila, Petrvs, reina de Arago), e de aquest Rey Don Alfonso çofo (no entiendo esta abreviatura) fill del Rey de Arago en Pere e el Comte de Prohenca (Provença, Provintia, Provence ?) e en Ferrando que era abat de Asuntarago (abad de Montearagón, Ferrando o Fernando de Aragón, hijo de Alfonso II, hermano de Pedro II, tío del futuro Jaime I) tres fills e del Rey en Jac (Iavmes, Jacme, Jaime I) aquell que conquista Mallorques, e Valencia, ab tot lo Regisme e de aquest Rey en

madona la Reyna qui fo filla del Rey don (gria) (García, Garsia ?) cosi lo Rey Darago en Pere qui fon lo segon Alexandre per cavalleria et per conquesta. Ara leixem a parlar a parlar de tos los Reys que foren apres lo Comte de Barcelona, e parlarem en qual manera lo bon Comte de Barcelona guanya lo Regisme de Arago.







martes, 31 de julio de 2018

Constitucions . Declaraciò de la svccessio de la monarquvia de Espanya

Cataluña antes de 1714 ere un estat tan independén, que a les seues normes legislatives mensionaben que formabe part de España y leal sumissió al seu rey.

Constitucions . Declaraciò de la svccessio de la monarquvia de Espanya, los Regnes, ProvinciAs, y Dominis, à favor de la Real Magestat del Senyor Rey Don Carlos III, y exclusiò de aquella perpetuament à la Casa de Borbòn.

Constitucions . Declaraciò de la svccessio de la monarquvia de Espanya, los Regnes, ProvinciAs, y Dominis, à favor de la Real Magestat del Senyor Rey Don Carlos III, y exclusiò de aquella perpetuament à la Casa de Borbòn.

Per quant despres de haver lográt la Monarquia de Espanya la ditxosa continuaciò de los gloriosi??? Monarcas de nostra Augusta Casa de Austria, descendents de Phelip Primer Rey de Castella, Arxiduch de Austria, y de sa Muller la Serenissima Princessa Joana Reyna, y Senyora dels 
Regnes de Aragò, Castella, Comtats de Barcelona, Rossellò, y Serdanya, Principat de Cathalunya, y dels demès Regnes, Estáts, SenyoriAs, y Dominis de la Monarquia de Espanya, filla de Fernando Rey de Aragò , anomenat lo Catholich, y de Isabel Reyna de Castella, los quals ...



Una entrada al blog que los agradará mol a los de Franja Morta , Ascuma y ascumites , Comarques Nord, Ràdio Matarranya , y demés catalanistes y cagalaners de Aragò, sí, en ò. No ñan apóstrofes al texto que se pot lligí, Carlets Rallo Badet . A partí de ara te nomenaré TONTOLAFABA, perque hasta sense minjá roscón de REYS com Fernando de Aragò LO Catholich, eres lo tonto de la faba de Calaseit y en lo permís de Juaquín Monclús, de tota la comarca del Matarraña.


Yo no chapurrejo res, yo parlo y escric CHAPURRIAU.

lunes, 4 de septiembre de 2017

Escrit Javier Boix per a Franja Viva

Cuan tos tingam enseñats ton anireu,pera la vostra informasio,los que considereu,”XAPURRIADISTES” no volen,de momen,defendre al chapurriau en la politica,volem se natres mateixos,qui defengam la nostra llengua,lo Chapurriau.

Tan persones dunes ideologies com de unes atres (sigue la que sigue) estem units,al tratas de una base social a defendre,no tingueu la mes minima duda de que ham format piña,en defensa de la nostra llengua,Lo Chapurriau. Despues que cada u seguixque la idea,que considero mes correcta,que per aixo estem en una Democrasia.

Vatres no esteu  pera acusa a ningu de qui es cada u de cap ideologia. Vatres esteu,pera di que lo chapurriau es catala,pera que no se usson castellanismes y a la vegada que dieu que lo chapurrieu es catala y que lo chapurriau es una llengua mal parlada,esteu dien de forma indirecta que lo catala es tame una llengua mal parlada,segon vatres ;y pera mes inri,(lo millo de tot), la DGA donantos la rao.

-Esteu atacan al chapurriau y al castella de una forma directa y al catala de forma indirecta,tan vatres com la DGA.

Cualsevol grup,organisasio podrie tindre a dit,cualsevol territori del mon,crea argumens falsos,tradisions falses,histories falses,financia,radios,periodics,adoctrina als sagals en agendes com esteu fen vatres,es di,tot fals pero relasionat estre si y cuan la sosiedat al pun de mira intentare defensas,se donare cuenta de que estan sen atacats,manipulats,invadits,y protestaren,tratals de fassistes,de ultraconservados,de ultradreta,de confundits,de locos y tots los despenjamens del mon.

Dit de una atra manera,un ejemple :feu lo mateix que aquells sagals que entren al hort de un pobre aguelo,en les motos,escomensen a fer trompos y lai destronchinen tot,pataqueres,meloneres,sandieres,primentoneres,obergingueres,pepineres,Tomatigueres,algun esclatasan (estes dos ultimes van pels mallorquins) e.t.c lo aguelo que els pille se fot com un bou ,pert la consiensia,al vore que lesfors dedicat duran semanes no valdra de res y no cullira res, en aixo los sagals tratanlo de aguelo loco,de mal del cap ,ooo estas loco,estas loco!!,estas pera que te tancon,despues de fer ells,los sagals, la malesa
lo aguelo ere lo que estae loco,lo que estae mal del cap,y ere al que tenien que tanca.

-vatres sou los que au de reflexiona.

-si sou tan de la Franja,tant Franjolinets,tan de arago,tan aragonesos,per que puñetes feu una quedada a Lleida? Y no a pobles aragonesos? No dieu que es catala de arago lo chapurriau? Quina faena debeu tindre a Lleida si parlen catala de Cataluña alli.O es que voleu que parlem lo catala de cataluña al arago? O lo chapurriau de cataluña?com dieu que lo chapurrieu y lo catala es lo mateix..

Per que de esta manera estarieu dien que lo catala no es catala y que es chapurriau. De esta manera podriem dir que vatres parleu chapurrieu de cataluña y natres catala de arago?

Quina manera teniu de embolica les coses tat (esta va pels valencians)?

los vostres argumens no aguanten los mes minims analisis.Les palabres dites anteriormen u demostren,al detall.

Compreneu fills?

-Esta cla que de catala sol en ña un y de chapurriau tame. Tame y pot ser en mes rao se podrie denomina al chapurriau valencia,pero una gen tan gran y tan noble,com son los valencians,sense falta e incluin i/o lo respecte als catalans que parlen catala o castella o cualsevol atra llengua,no sels ha ocurrit,a cap monta los pollastres que esteu vatres montan aqui!!.

 Aviso que lo catala es catala,lo valencia,valencia,lo mallorqui,mallorqui y lo chapurriau,chapurriau. Cuatre llengues diferens, una sola cultura,La Española ( en falten moltes mes,sol hay dit les afectades pels paisos catalans,faltarie una llengua internasional,una italiana,que tame esta al pun de mira,informo que tinc suficien moral,y posibilidats de sobra de defendre tame una llengua Europea que no sigue Española,en lo que toque a andorra,la de la termica no,la Andorra pais,pera que esta entrare a forma part dels paisos catalans aurien de fels descuentos pera cada cosa que compraren dins dels paisos catalans o sigue un preu nasional catala,pero a ells un descuento o sense impostos,ya que avui en dia no paguen impostos,la deuda que te cataluña en estos momens nose,si se proclamare independen,si seguirien en la mateixa deuda que tenen ara,o al se un pais nou la pedrien,perjudican a España fasilidats si se proclamaren independens en ficarien moltes a tots,pera fel contra mes gran millo,pero com dic lo territori que ya ha comensat a defendres,per que ataquen a la seua llengua,es la mal cridada la franja,res a vore en economia,ham de coneixe,quins son los argumens dels andorrans y los italians tame,sense dixamos als valensians y mallorquins y per suposat natres tame,part dels Aragonesos (que ya ho tenim cla,parlem chapurriau). Cap destaca que andorra es un pais independen,pera entra,lo problema no serie la llengua,crec,serie que los tindrien que dona,mes fasilidats que als atres per que no paguen impostos alli ).

-No sera que esteu intentan construi los paisos catalans,y tos falte forsa?

-No sera que esteu intentant destrui España y part de Europa?

-Vatres esteu buscan que les llengues de la franja,les persones les entenguen com catala la seua llengua,cuan ho tinguen adepres del tot ,animals a que se introduixquen als “paisos catalans” (be per que estara format o be pera defendres contra España),esta es la vostra funsio,ni mes,ni menos.

-Lo chapurriau,lo valencia,lo mallorqui, il catala formen part de la cultura Española,per aixo a alguns tos conve,esta en contra del chapurriau, e intenta acaba en estes llengues,per que teniu una mania tan gran als Españols que no tols podeu traga ni en pintura. Hasta tal pun que dieu que lo catala la vostra llengua es una llengua mal parlada.(serios problemes de endofobia vec yo)

-Natres no ham dit mai que lo chapurriau sigue una llengua mal parlada,ni directamen,ni indirectamen,vatres ya esteu dien,de forma indirecta,que lo catala es una llengua mal parlada,y es la vostra propia llengua.

-Cuan se acaben los argumens y la sense rao ,se demostre lo que sou,manipulados e invasos.

-Natres tame som gen de pau,pero cuan se mos atente gravemen,tame mos sabem defensa.

-Que de una llengua no esixtixque,un dicsionari, no signifique,que no se pugue parla,ni escriure.Aqui teniu la mostra, pera los que no la volen entendre,es lo vostre problema,no lo nostre y si la enteneu,sera que no esta tan mal escrita.

En un momen o atre tocara ficamos en politica,ho sabem.per que de verdat son los que tenen lo poder pera fe o desfe coses,sol mos falte un partit de esquerres que se pronunsio,pera equilibra les coses,si no se pronunsie en un temps sere yo mateix qui lo busca.A vegades esta en politica no es servi a un partit en concret,sino a tota una comunidat,o pais y si nas se servi a mes de un no ña problema,encara que defenge idologicamen idees contraries a les teues,mentres,defengam tots a una,una base social com es lo chapurriau. Com ai dit avans ,lo chapurriau es una base social y en un momen o atre totes les idees anirem a una en defensa de la nostra llengua identitaria ,lo chapurriau. Que per cert un o una que es de izquierda unida per ejemple,si tos vinguere en los mateixos argumens que los meus tame lo/la tratarieu de fasiste (la pregunta es en lo logo y tot de IU )? Au tratat de fasistes a mols inclus a gent de esquerres. Sense cap miramen, no sera que cuan ataquen los vostres argumens falsos,sense sentit y poc cabilats, aquell pera vatres ya es fasiste? Dieuli al que tos finansie de cambia de laboratori de inteligensia,este no tos funsione.ya sabem que lamo de la DGA y lamo de los CHAPURRIAU-ME-DISTES (vatres) (añadi – FRANJOLINET o FRANJOLINETA) (tot jun) ES LO MATEIX AMO. Com tos dic tan dretes,esquerres y centre tos atacaran igual com u faig yo,o mes,per que lo chapurriau es una base social y damun de esta,estan les idees de cada u.

Si lo chapurriau es catala per que motiu,rao o sircunstansia tacheu lo escrit,per segona vegada ,yo parlo chapurriau de enfrente de la sede comarcal de valderrobres???

se podrie dir que acepteu al chapurriau cuan diuen que es catala,pero no cuan se diu que lo chapurriau es chapurriau?

Eticamen aurieu de acepta les dos maneres,Si no acepteu  les dos maneres,no digueu que lo chapurrieu,lo valencia y lo mallorqui es catala. En cas contrari demostreu.

No es lo mateix di que lo catala sigue chapurriau,que lo chapurriau sigue catala,sol que asepteu una de estes y digau que lo chapurriau es una llengua mal parlada indirectamen esteu faltan lo respete al atra,lo catala.

Les llengues ofisials de Arago,de momen son: lo castella,lo catala ,lo aragones y pot ser algun atra...pero si aquí se parle catala de arago,este catala no es com lo de cataluña.

Si vullguereu dir al chapurriau,catala de arago,arrugan lo morro,algu encara ho podrie acepta. Pero encara en estes

-lo catala de arago no serie igual que lo catala de cataluña.
-lo catala de valencia no serie igual que lo catala de cataluña.
-lo catala de mallorca ( archipielago balear) no serie igual  que lo catala de cataluña.

No guañarieu res.

Entonses podriem dir que no vinguereu a cambiamos les lletres del nostre “catala”?

Per que de catala com hay dit antes sol en ña un. Lo de cataluña y es lo catala que no volem,ni al arago,ni a valencia,ni a mallorca.(archipielago balear),


Reflexioneu. Que vaiga bonico.

Moltes Grasies!!


miércoles, 18 de octubre de 2023

LIII, Al bon rey qu' es reys de pretz car,

LIII.


Al bon rey qu' es reys de pretz car,

Reys de Castella e de Leo,

Reys d' aculhir e reys d' onrar,

Reys de rendre bon guiardo,

Reys de valor e reys de cortezia,

Reys a cui platz joys e solatz tot l' an

Qui vol saber de far bos faitz s' en an,

Qu' en luec del mon tan be no 'ls apenria.


Quar el ten cort on fadiar

No s pot nulhs hom bos en son do,

E cort ses tolr' e ses forsar

E cort on escot' om razo;

Cort ses erguelh e cort ses vilania,

E cort on a cent donadors que fan

D' aitan ricx dos mantas vetz ses deman,

Cum de tals reys qu' ieu sai qui 'l lor queria.


Mais un rey no 'l sai contrapar

De largueza, s' agues tan bo

Poder cum elh a de donar,

So es lo franc rey d' Arago

Qu' a tan son cor en valor qu' elh faria

Pauc tot lo mon accomplir lo talan

Qu' a en donar, e dari' atretan

Cum hom del mon Don Peire, s' o avia.


Mas d' aisso m fan meravilhar

L' eligidor qu' eligit so,

Qui puescon emperador far,

Cum no 'l meto en tenezo

De l' emperi selh a cuy tanheria,

Lo valen rey 'N Anfos qu' a pretz prezan,

Qu' om del mon miels non tenc cort ab boban,

Creyssen de pretz e d' onor tota via.


Qu' entre 'ls Lombartz auzi contar

Que l' Alaman e 'l Bramanso

E 'l Roman, ses tot contrastar,

Volon a lui la lectio

Del emperi, e Milan e Pavia,

Cremona et Ast e Ginoes an gran

Cor, qu' el bon rey castellan recebran

A gran honor, si ven en Lombardia.


E qui 'l papa pogues citar

A maior de se fora bo,

Quar del rey 'N Anfos no vol far

E del rey Carle bon perdo,

E qu' om rendes N Enric qu' ora seria,

E l' emperi non estes pus vacan;

E pueis, ab totz los reys que baptism' an,

Anes venjar Ihesu Crist en Suria.


Reis castellas, vostra valor se tria

Part las valors que tug l' autre rey an,

E miels sabetz gardar home de dan,

Que venh' a vos, qu' autre reys qu' el mun sia.


Mon sirventesc, Bernat, leu ses fadia

En Castella portatz a Don Ferran,

E digatz li que s tenh' ades denan

Qui es ni don, e fara bona via.


Folquet de Lunel.