Furs

Furs.

https://librosmoncho.blogspot.com/2024/07/catalogo-manuscritos-biblioteca-universitaria-valencia-tomo-segundo.html

De la manera de guerrejar. - V. Saint-More, Benito de.

N.° 1011 [Furs, capitols y actes de cort].

Fol. 1: Capitols de la proferta feta al Senyor Rey en les corts per aquell celebrades als incoles del Regne de ualencia en lo monestir dels frares de preycadors de la Ciutat de valencia en lany Mil CCCC.XVIII. (1418) 

Fol. XII: Capitols fets en les corts per lo senyor rey celebrades en la sala episcopal de valencia en lany mil CCCC.XVIIII (1419) ab los quals es donat orde a la electio fahedora dels officials del gral (general) del Regne de valencia per lo bras militar.

Fol. XXII: Capitos (Capitols) de la profferta feta al senyor Rey en les corts per aquell celebrades al (als) incoles del regne de Valencia en la vila de Muruedre (Murvedre : Murviedro) en lany Mil CCCC.XXVIII. (1428)

Fol. XXVIII: Capitols fets en les corts per lo senyor Rey celebrades en la vila de sent Matheu en lany Mil CCCC.XXIIII. (1424) ab los quals es donat orde a les subdelegations fahedores per los officials del general.

Fol. XXXI: Capitols e ordenacions fetes per los Reuerents Nobles e honorables Deputats Comptadors e altres persones eletes al redreçament e reformacio del General del Regne; de Valencia sobre la modificacio dels salaris dels officials del dit general les quals modifications prenen començament en lo principi del Trienni seguent lo qual començara de nadal qui ve en hun any qui sera iorn de la natiuitat de nostre Redemptor iesus Començant a contar any Mil CCCC quaranta. (1440)

Fol. XXXVII v.to: 1446. Molt exellent senyor Los tres braços ecclesiastich militar e de les Ciutats e viles Reyals del Regne de Valencia instants en la present cort regraciant la propositio per la molt alta senyora Reyna com a llochtinent general...

Fol. XXXXVIIII: La offerta feta per los Tres bracos (braços) Ecclesiastich 

Militar E de les Ciutats e viles Reals del Regne de Valencia a vint del mes de Juliol any Mil Cinchcents he deu a la Magestat del Rey don fferrando nostre Rey e senyor en les corts que sa Magestat celebra en la vila de Monço als incoles del dit Regne principiades a quatre de Maig dit any ab los actes de cort fets en la dita cort.

Fol. LXXIIII: Rubrica de la restitucio de la electio de deputats e Comptadors e ales Ciutats e viles reals feta per lo Rey nostre senyor.

Fol. LXXVII: Furs y actes De cort Fetes En les Corts celebrades per la magestat Del emperador: nostre senyor als Regnicols Del present Regne. En la villa de Monço. en lo any Mil cinchcents vint y huyt los quals son Del thenor Seguent.

Fol. LXXXXII: Furs y actes De cort Fets En les corts celebrades Per la magestat del Emperador nostre señor als Regnicols del present Regne. En la vila De monço en lo any mil cinch cents trenta tres los quals son del thenor seguent.

Fol. 102: Furs y actes de Cort fets en les corts celebrades per la magestat Del emperador nostre señor als Regnicols del present regne. En la vila de monço en lo any mil cinchcents trenta set los quals son del thenor Seguent.

Fol. 115: Furs y actes De cort fetes en les corts celebrades per la magestat del Emperador nostre señor als regnicols del present Regne en la vila de monço En lo any Mil cinchcents quaranta Dos, los quals son Del thenor Seguent.

Fol. 125: ✞ Furs y actes De Corte fets en les corts celebrades Per lo molt alt y molt Poderos Princep nostre senyor Don Phelip als Regnicols del Present Regne En la vila de monço en lo any mil y cinchcents quaranta set.

Fol. 140: ✞ Furs y Actes De Cort Fets en les corts celebrades Per lo molt alt E molt poderos princep nostre senyor Don Phelip Als Regnicols del present Regne en lo any mil cinchcents cinquanta Dos.

Fol. 167 v.to: Actes de cort del General del añy M. D. XLVII. sien seruats, no obstant certa comissio de causa recognoscendi obtesa de sa Alteza ab certa saluetat.

Fol. 176: Furs e actes de cort, fets y atorgats per la S. C. R. M. del Rey don Phelip nostre señor ara gloriosament regnant en les corts generals per aquell celebrades als regnicols de la ciutat y regne de Valencia, en la vila de Monço en lo any. M. D. LXIIII.

Fol. 203: Furs E Actes de Cort fets y atorgats per la S. C. R. M. del Rey don Phelip nostre Senyor ara gloriosament regnant en les corts generals per aquell celebrades als Regnicols de la Ciutat y Regne de Valencia en la Vila de Monço en lo any. M. D. LXXXV. 

Fol. 267 v.to: Dominus Rex ex actis indicta Curia Generali aeditis publicatis et juratis mandavit mi Petro ffranqueça Juravit autem dominus Rex inposse nobilis Protonotarii Et omnes praedicti firmarunt.

278 hojas, de las cuales están en blanco las seis primeras, 11, 48, 91, 122, 123, 124, 139, 164, 165, 166, 200, 201, 202, 269 y 270. - Vitela; con recuadros y rayas; foliación 1 a 268, 0,270 alto X 0,204 ancho: caja escritura 0,201 X 0,130. - Letra fines del S. XVI; con notas marginales; capitales miniadas en oro y colores y sólo en colores, con o sin adornar; títulos en rojo o en oro; calderones en rojo y azul; foliación en rojo y negro con cifras romanas o arábigas. En el fol. 48 v.to hállase representada al óleo la imagen del Salvador sentado sobre arco iris, con manto escarlata, llevando espada en la diestra y en la siniestra globo con cruz; los pies y mano derecha del Señor ostentan las señales de los clavos, y rodean la figura principal los atributos de los evangelistas, yendo todo dentro de recuadro de oro.

En el fol. 152 la orla de oro y colores tiene a la derecha dos especies de cariátides, y en la parte superior tres escudos con San Jorge, la Virgen con el niño y armas de Valencia. La capital representa un escritor.

En el fol. 125 hállase orla con cuatro ángeles pintados a la acuarela.

En el fol. 176 retrato a la aguada y con purpurina dorada, representando 

a Felipe II llevando el toisón al pecho; la orla se asemeja a la del folio siguiente.

En el fol. 268 se encuentra el escudo de Valencia, en rojo.

Terciopelo carmesí.

(De la Librería de D. Vicente Hernández Máñez)

// Aquí vuestra futura reina con el toisón de oro. //

 

Vila, Vileta, Vilatge, Vilan, Vila, Vilanet, Vilanamen, Vilanal, Vilania, Vilanatge, Vilanes, Vilanesca, Vilandrier, Avilanir, Envilanir, Esvilanir

Vila, s. f., lat. villa, métairie, ferme, maison de campagne.

Dans le moyen âge, ce mot se joignait souvent à celui du propriétaire pour désigner un lieu habité, d'où sont provenues les nombreuses dénominations françaises terminées en ville.

Ciptatz e borcs e vilas. V. de S. Honorat. 

Cités et bourgs el métairies.

- Ville.

Pres vilas et ars e borcs e castels.

V. de Richard, roi d'Angleterre.

Prit villes et forteresses et bourgs et châteaux.

CAT. Vila. ESP. PORT. IT. Villa. (chap. Vila, viles; casa la vila : ajuntamén.)

2. Vileta, s. f. dim, petite maison de campagne, petite ferme.

En una vileta assatz nobla. Cat. dels apost. de Roma, fol. 214.

En une petite maison de campagne assez distinguée.

Comandet que li acaptesson

Totas las viletas e 'ls mas,

Et tot aquo que entorn jas.

V. de S. Énimie, fol. 40.

Commanda qu'on lui achetât toutes les petites fermes et les maisons, et tout ce qui autour s'étend.

CAT. Vileta. ESP. IT. Villeta. (chap. Vileta, viletes, com La Chinebrosa o Ginebrosa.)

3. Vilatge, s. m., village.

En los locs o vilatges.

Priv. conc. par les R. d'Angleterre, p. 42.

En les lieux ou villages.

ESP. Village (Villaje). PORT. Villagem. IT. Villaggio. (chap. Vilache, vilaches.)

4. Vilan, Vila, adj., lat. villanus, villageois, vilain, grossier, rustre.

E 'l paures, can ve en riqueza, el esdeve savis e cortes, ja si' aisso qu' el sia fols e vilas. Liv. de Sydrac, fol. 37.

Et le pauvre, quand il vient en richesse, il devient sage et courtois, bien qu'il soit fou et vilain.

Si no fos gens vilana

E lauzengier savai.

B. de Ventadour: Quan la.

Si ne fut gent grossière et médisants perfides.

Subst. A un vilan sui donada

Tot per sa gran manentia.

Cadenet: S' anc fuy.

A un vilain je suis donnée entièrement pour sa grande richesse.

ANC. FR. Vous estes filz de vilain et de vilaine, et avez lessié l'abit vostre père et vostre mère, et estes vestu de plus riche camelin que le roy n'est.

Joinville, p. 8.

CAT. Vilá, villá. ESP. Villano. PORT. Villão. IT. Villano. (chap. Villano, villanos, villana, villanes.)

5. Vilanet, s. m. dim., petit vilain.

Vilanetz es e fals pages,

E ditz hom que, per dos poges,

Sai si logua e lai si ven.

Pierre d'Auvergne: Chantarai.

C'est (un) petit vilain et faux paysan, et on dit que, pour deux pougeoises, ici il se loue et là il se vend.

IT. Villaneto. (chap. Villanet, villanets, villaneta, villanetes; vilanet, vilanets, vilaneta, vilanetes.)

6. Vilanamen, adv., vilainement, grossièrement.

Que s gart en cort de parlar

Vilanamen.

Le Comte de Poitiers: Pus vezem.

Qu'il se garde en cour de parler vilainement.

Vertatz eu dic vilanamen,

E peza me, quar ieu no men.

B. de Ventadour: Chantars no.

Vérité j'en dis grossièrement, et il me pèse, parce que je ne mens pas.

ESP. Villanamente. PORT. Villãmente. IT. Villanamente. (chap. Vilanamen; villanamen.)

7. Vilanal, adj., grossier.

No deu hom pauzar deguna laia paraula ni degu vilanal mot.

Leys d'amors, fol. 40.

On ne doit poser nulle laide parole ni nul mot grossier.

8. Vilania, s. f., vilenie, grossièreté, infamie.

Vilania e desconoyssensa, es penre tot jorn grans servizis de son amic, et non denhar neys dire merces. V. et Vert., fol. 7.

Grossièreté et ingratitude, c'est prendre toujours grands services de son ami, et ne pas daigner même dire merci.

En aisso fai Amors grans vilania. 

Pons de la Garde: Sitot non ai.

En ceci Amour fait grande vilenie.

ANC. FR. Elles ne peuvent supporter une imagination de villanie ni de honte et déshonneur. Amyot, Trad. de Plutarque. Morales t. IV, p. 156.

ANC. CAT. Vilania. CAT. MOD. ESP. (Villanía) PORT. IT. Villania.

(chap. Villanía, villaníes; vilanía, vilaníes.)

9. Vilanatge, s. m., vilenie, grossièreté, injure.

Jamais vas lieis no farai vilanatge.

B. de Ventadour: Quan par.

Jamais envers elle je ne ferai vilenie.

ESP. Villanage (Villanaje). PORT. Villanagem. IT. Villanaccio.

(chap. Villanache, villanaches; vilanache, vilanaches.)

10. Vilanes, s. m., vilenie, grossièreté, injure.

S' ieu en dic nuill vilanes.

Marcabrus: Cortezamens.

Si j'en dis nulle injure.

(chap. Injuria, injuries.)

11. Vilanesca, s. f., vilenie, injure, grossièreté.

Vilanesca

An fag, si Dieus be m perdo.

P. Basc: Ab greu cossire.

Vilenie ils ont fait, si Dieu bien me pardonne.

12. Vilandrier, adj., vilain, dévergondé.

Son las femnas vilandrieras

Tot jorn baten las carrieiras.

Brev. d'amor, fol. 130.

Les femmes dévergondées sont toujours battant les rues.

13. Vilanejar, Vilaneiar, v., devenir grossier, faire le grossier.

Per son joi pot malautz sanar...

E 'l plus cortes, vilaneiar. 

Le Comte de Poitiers: Mout jauzens.

Par sa joie malade peut guérir... et le plus courtois, devenir grossier.

ANC. FR. Quant le seigneur de Saintré se vit ainsi villener et menacer.

Histoire de Jehan de Saintré, t. III, p. 659. 

IT. Villaneggiare.

14. Avilanir, v., avilir, humilier, ravaler.

Part. pas. Tenra lo per avilanit.

Un Troubadour Anonyme: Seinor vos que. 

Le tiendra pour avili.

Er l' an avilanida

Duc e rei et emperaire.

Marcabrus: El son. Var. 

Maintenant l'ont avilie ducs et rois et empereurs.

CAT. Avilanir. (N. E. ¿Se parece esta palabra catalana a la occitana o es la misma?)

15. Envilanir, v., avilir, outrager, insulter.

Part. pas. Lag nos an envilanitz.

Giraud de Borneil: A l' honor Dieu. 

Laidement ils nous ont outragés.

Domna que n' es chausida

En tenc per envilanida.

Azalais de Porcairagues: Ar em al.

J'en tiens pour avilie dame qui en est choisie.

ANC. FR. Elle devroit encieux mourir que le laisser envillenir.

Les Quinze Joyes de Mariage, p. 187.

16. Esvilanir, v. avilir, outrager.

Trobet una gen que l' esvilaniro molt duramen, e 'lh feiro gran anta.

Liv. de Sydrac, fol. 37.

Trouva une gent qui l'outragèrent moult durement, et lui firent grande honte.

à Deu siau

À-Diéu-Sias, Adéussias, Adoussias, Adessias, Adeissias, Adussias, Adissias, Adissiats (l.), Adichats, Adichas (g.), Adiéussia (Velay), Adessia (rh.), Adicha (lim.), Adissiès (l.), Adiéussièi, Adeissia (d.), (rom. à Dieu siatz, à Dieu soyez; cat. à Deu siau), interj. et s. m. Adieu, en s' adressant à plusieurs personnes ou à quelqu'un qu' on ne tutoie pas. 

A-diéu-sias, Lúcio, adieu la voiture, tout est fini; vous dise pas à-diéu-sias, je ne vous dis pas adieu, sans adieu; faire sis à-diéu-sias, faire ses adieux; longo-mai! - à-diéu-sias! souhaits qu' on se fait en trinquant le verre.

A-diéu-sias, ma maire, 

Tournarai pas plus: 

Iéu parte dissate, 

Revendrai dilus, 

paroles que prononce une jeune fille qui se laisse enlever, par allusion à la durée de l' enlèvement qui, selon l' usage, ne doit pas dépasser trois jours.

A-diéu-sias douncos, iéu li vau. 

C. Brueys.

R. à, Diéu, sias.

Tresor Felibrige

siats:

25 DE ENERO.

Después de haberse publicado la elección de los cuarenta y cinco embajadores que debían agregarse a los quince ya enviados, para interceder por el Príncipe y exigir su libertad, se acordó despachar las cartas que siguen:

A mossenyer molt magnifich En Felip Albert donzell.
Mossenyer molt magnifich. Com per lo benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors que ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres qui partins de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar daqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada. E de continent *trameteu aci procurador ab poder vostre bastant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. Data en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCC sexanta hu. - A. P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los consols de la vila de Perpenya.
Molt honorables e savis senyors. Per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda dels quals per diversos vos havem scrit es stat deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers. E en lo nombre dels XXXXV son stats elegits dos dels embaxadors vostres qui haviets aci tramesos ço es los honorables En Thomas Taqui e En Francesch Pericoles segons veureu per copia de la nomina de tots los XXXXV. Lo terç vostre embaxador restara açi ab nosaltres e en nostre consell perque hi represente aquexa universitat. Les dites coses vos havem volgut significar e pregarvos queus placia donar poder als dits dos vostres embaxadors qui lla hiran perque en nom de aquexa universitat per benefici dels dits afers puxen entrevenir en la cort general qui a XIII del mes de febrer prop vinent se ha a continuar. E sia molt honorables e molt savis Senyors la Santa Trinitat vostra guarda rescrivintnos ço queus placia. Data en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del general de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.
La nomina dels XXXXV es dins la present.

Als molt honorables senyors los jurats de la vila de Besolu (Besalú).
Molt honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV sia stat deliberat de sindich vostre e de aquexa universitat entre les altres universitats reyals e hajam entes a dir que ja havets vostre sindich en cort del dit Senyor Rey hu quis diu Bernat Ornos per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benefici dels dits afers que per vostres letres de continent scrivats (occitano; escribáis; escriguéu o escrigáu) al dit vostre sindich ques agregue al nombre dels dits altres embaxadors los quals a III del mes de febrer prop vinent seran en la ciutat de Leyda e hauran manament de rebre e acceptar lo dit vostre sindich en companyia lur. E si tal sindich no hi haviets ne vullats de continent fer e recrear e serali feta bestreta com als altres sindichs de les altres universitats los quals son tramesos per aço. Dada en Barchinona a XXV de janer del lany Mil CCCCXLI. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Al molt honorable e honest religios frare Roger Çariera comanador de Granyena.
Molt honorable e honest religios. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre dels dits XXXXV siats vos elegit entre los altres del vostre stament per tant vos pregam e encarregam per quant desijats lo benavenir dels dits afers que lo jorn de Nostra Dona del mes de febrer
prop vinent siats personalment en la vila de Tarrega per esser e agregarvos ab los altres partints de aci seran la dita jornada en la dita vila e per continuar de aqui avant lo cami e prosseguir la dita embaxada e continent trameteu aci procurador ab poder vostre bestant de rebre e fer apocha de la bestreta queus sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia molt honorable e honest religios la Sancta Trinitat vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als honorables senyers los consellers de la vila de Berga.
Honorables senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de quiscun stament per trametre al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ja son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les XV universitats eletes per lo bras reyal sia aquexa universitat per tant vos pregam e encarregam molt stretament per quant desijats lo benifici dels dits afers elegiats e trametats aci alguna persona disposta ab poder bestant de entrevenir en la dita cort per esser e agregarla e partir ab los altres qui ya son aci per poder esser lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent en la vila de Tarregua e daqui avant prosseguir lo cami e la dita embaxada car aci li sera feta la bestreta per lo carrech de la dita embaxada. E vullau aço de continent metre en obra per quant lo temps no soste dilacio alguna. Dada en Barchinona a XXV de janer any Mil CCCC sexanta hu. A.P. Abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt nobles e molt magnifichs senyors los quinze elets per lo braç militar del comdat de Rossello residents en Perpinya.
Molt nobles e magnifichs senyors. Vostra letra havem rebuda a XXIIII del present a la qual vos responem que lo tancar dels portals de aquesta ciutat no es cosa nova car molt soven se tanquen e aço per obviar que ores captades los drets de la ciutat e encara de les Generalitats no sien fraudats. E de les barreres dels sperons es la matexa occasio car certament molts e moltes giren la cara e la voluntat en fraudar los dits drets segons los arrendadors e collidors dels dits drets han feta relacio e clamor. E sia molt nobles e molt magnifichs senyors lo Sant Sperit vostra guarda. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona apparellats a vostra honor.

Als molt honorables e savis senyors los capitol e canonges de la Seu de Tortosa.
Molt honorables e savis senyors. Com per benefici dels afers quens son acomanats per la cort general de Cathalunya convocada en Leyda hajam deliberat de fer embaxada de XXXXV persones XV de quiscun stament trametedores al Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui ya son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament sia elegit hun sindich de aqueix vostre capitol e jatsia lo honorable micer Francesch Climent qui aci fonch per vosaltres trames en sa partida nos presentas en son loch micer .... Miralles concanonge vostre per entrevenir aci pero no ha algun poder e per ço ara es necessari haverhi persona qui vaja ab los dits altres embaxadors a la dita Majestat del Senyor Rey ab poder de entrevenir en la cort per aqueix capitol si obs es per ço vos pregam e encarregam molt stretament que encontinent elegiau alguna persona qui segons es dit vaje ab los dits altres embaxadors e sia en la vila de Tarrega lo dia de Nostra Dona de febrer prop vinent per agregar e anar ab los altres embaxadors e prosseguir la dita embaxada e si aci la dita persona no vindra enviu algu ab poder bastant de fer apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E en aço vullau prestament provehir car no sofer dilacio. Dada en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCCLXI. - A.P. Abat de Monserrat. - Los diputats del General de Cathalunya residents en Barchinona a vostra honor prests.

Al reverendissimo pare en Christ e senyor patriarcha de Alexandria administrador perpetuu del bisbat de Urgell.
Reverendissimo pare en Christ e senyor. Jatsia per altres hajam scrit a V. R. P. queus plagues venir aci quant abans fos possible per les rahons en aquelles contengudes e si per alguna indisposicio de vostra reverendissima persona noy podia venir vos plagues enviar alguna persona qui en vostre loch fos aci segons en les dites letres se conte e com ara per benifici dels dits afers hajam deliberat fer altra embaxada de XXXXV persones ço es XV de cascun stament per enviar a la Majestat del Senyor Rey ultra los XV embaxadors qui son ab sa Majestat per los dits afers e en lo nombre de les dites XV persones del vostre stament hajam elegit V. R. P. e siam avisats hauria alguna indisposicio lo que molt nos desplau per ço pregam e encarregam a vostra senyoria vos placia elegir e enviar alguna persona qui en loch vostre vaja en la dita embaxada ab poder si obs es entrevenir en la cort e prestament sia aci o a Tarrega per lo jorn de Nostra Dona de febrer prop vinent e daqui avant per justarse e venir als altres qui hi seran lo dit dia e prosseguir lo cami e la dita embaxada. E entretant la persona que hi trametreu enviu procura açi a algu ab poder de fermar apoca e rebre la bestreta que li sera feta per lo carrech de la dita embaxada. E sia reverendissimo pare en Christ e senyor la Sancta Trinitat guarda de vostra reverendissima persona la qual nos rescriva lo que li placia. Scrita en Barchinona a XXV de janer del any Mil CCCC sexanta hu. - A. P. abat de Montserrat. - Los diputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comissio de la cort elegit e assignat a vostra honor promptes.

Pretor

Pretor, s. m., lat. praetor, préteur.

La majer poestatz l' en deu destrenher, si com es lo pretor.

Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
La plus grande autorité doit l'y contraindre, ainsi comme est le préteur.

CAT. ESP. PORT. Pretor. IT. Pretore. (chap. Pretor, pretors; o be prétor, pretors.)

2. Pretori, s. m., lat. praetorium, prétoire.

Adonc meneron Jhesu al pretori.

Trad. du N.-Test., S. Jean, ch. 10.
Alors ils menèrent Jésus au prétoire.
CAT. Pretori. ESP. PORT. IT. Pretorio.

(N. E. Observen ustedes la diferencia entre el occitano Pretori y el catalán Pretori. En este Lexique Roman de Raynouard se encuentran muchísimas palabras, ya no digo frases, que son igualicas en occitano y en catalán; seguramente es porque el catalán siempre fue uno más delos dialectos occitanos, o bien la misma lengua con cuatro cambios.
Incluso después de la gramática del químico Pompeyo Fabra, escrita en castellano, Loís Alibèrt (que le llama Pompeu) afirma que el catalán es uno más de los dialectos de “los parlars lengadocians”, o sea, de la lengua de òc, och, hoc : sí en occitano; “catalan compres”.
La ausencia de tildes, apóstrofes, y otros rasgos parecen diferenciar la lengua occitana del dialecto occitano catalán, pero cuando se leen a fondo los textos desaparece esa luz de los iluminados. "autres dialèctes occitans, catalan comprés")

"resposta de hoc o de no" 

Otro texto de prueba:

Als molt reverends nobles magnifichs e honorables senyor los deputats del General de Cathalunya e consell en virtut de la comisio de la cort elegit e assignat.

Molt reverends noble magnifichs e honorables senyors. Perque de negligencia per vosaltres no puixa esser increpat e mes per satisfer al que per vosaltres mes scrit que quant pus prest pore de totes coses e actes com succehiran en aquest benaventurat exercit gloriosissima empresa vos avise jatsia vuy dada de la present tan prest com fuy arribat en la present vila per correu de ventura ab avantatge vos haja scrit de la exequucio dels actes fins en aquella hora seguits no res menys per lo que dit es e encara perque es degut que del que scriure siau avisats perque mills e pus prest deliberar e provehir puixau he deliberat fervos hun correu volant avisant vostres reverencies noblesa e magnificencies com esser dinat jo e los del dit exercit nom fuy alsat que tots aquells foren sos les armes huns cridant al pont al pont que castellans venen altres al castell al castell que los castellans sen van en tant que jo duna part e mossen lo vaguer ab alguns altres gentills homens qui ab mi eren ab spases tirades hisquem en la carrera (carraria; calle; carré; carrer) e viu de la porta de ma posada fins al castell mes de sinchcents ballesters de que ab grans crits e senyalant en aquells cultellades e donant splanissades entre tots apenes los poguem fer tornar atras oferintlos que de continent se donaria obra ab acabament de haver lo dit castell a ma mia per vosaltres o Principat qui per lo Senyor Rey lo tingues. E axi ells reposats quant mills poguem fonch deliberat en lo consell que los jurats e prohomens de la dita vila de continent anassen a mossen Marti de la Missa qui tenia lo dit castell e per part mia lo desenganassen que per son repos me liuras hem lexas lo dit castell. E de continent los dits prohomens e informats per mi com dit es foren ab lo dit mossen Marti los quals per part de aquell me faeren resposta que eren contents buydarme lo dit castell e aquell lexarme del qual fes a ma voluntat e lo que bem vingues e havent haguda la dita resposta ab deliberacio del dit consell mossen Io vaguer fonch request per mi liuras lo dit castell per lo dit Principat an Renard Perayre hu dels consellers acompanyat de una sinquantena de homens de peu del dit exercit lo qual tingues per lo dit Principat fins altrament del regiment e govern de e sobre aquell e de la dita vila per vosaltres mossenyors fos provehit perque quant en aquest cap no he pus a dir sino sperar aci lo que per vosaltres sera ordonat voleu que faça. E perque en vostra letra dada en Barchinona a XXIII del present me dieu que loau e comendau lo parer meu de don Johan Dixar e de mon consell sobre lo que scrit vos he de les barques de Ebro dient que puys mossen lo vaguer es açi per mija seu trametes aquell nombre de gent que a mi e al dit Johan e a mon consell sera vist per haver les dites barques a ma mia de Ebro volria haver vostre parer com se fara ni si voleu que yo reste aci e mossen lo vaguer vaja alla e com e per semblant si aquesta vila he dexar aquella e lo castell com ho fare e aqui les comanare signficantvos com segons les rahons que passades havem don Johan Dixer e jo en lo consell per ventura master nos sera haaver los lochs de mossen Vilalpando a ma mia o no car de aquells per ventura nos porem flixar. Remetho en lo sdevenidor segons los fets succehiran e com segons per letres altres dades en la ciutat de Leyda vos haja avisat com jatsia ladons lo exercit del Principat essent en Leyda per relacio dels pahers e habitans en aquella yo stigues en una gran gelosia de la ciutat de Balaguer la raho perque no obstant sapiau be encara per altres laus haja dita no res menys gelos de aquella stich vuy per quant lo exercit es fora de la dita ciutat de Leyda e totalment divertit en aquesta vila. E no res menys com per mossen Johan Torrelles e mossen Andreu Despens cavallers los quals ab deliberacio de mon consell a la dita ciutat he tramesos ab creença per aquells als jurats de la dita vila explicadora qui era jo solament voler sentir de aquells si ver era lo ques dehia publicament que dins lur ciutat ells tinguessen gent de peu e de cavall strangera e encara fossen deliberats e preparats de acollirni molt mes de aquells e aço per correr damnejar e anujar los circumvehins de aquella e menyspreu e vilipendi de aquest exercit per empatxar e perturbar aquell en gran dan de la cosa publica del Principat e loch de ferme resposta per part de la dita ciutat de hoc o de no sobre les coses a ells explicades han dit en aquells ques aturaven acort e deliberacio sobre la resposta fahedora per ells a mi per la qual fer e respondrem me han trames mossen Piquer depres dinar lo qual en loch de ferme resposta com dit he me ha demanat per part de la dita ciutat jols donas temps per consultar la Majestat del Senyor Rey sobre la resposta a mi fahedora e encara com haurien viure e regirse ab lo Principat e rebre o no rebre gents strangeres dins en aquella als quals jo he respost que ells fratura poch demanarme temps per consultar e a mi menys de darlols com yo no haja fer pus sino del que veig e hoig consultar vostres grans reverencies nobleses e magnificencies e exequtar lo que per vosaltres sera deliberat. Sobre lo quem dien (o dieu) del castell de Algerri lo haja a ma mia e de vitualles lo tenga be provehit attes que segons som informats per En Johan Mayans quey tramis la vila e castell son cosa molt dolenta e derrocats he deliberat no empatxarmen per no fer despeses superflue e scampar la gent que he mester fins altrament per vosaltres me sia scrit. De la provisio de Tortosa mo alegre molt per lo temps que sera master. Pregantvos que si en mes letres som massa lonch mo hajau per scusat com dues rahons mi condoheixen esser tant larch la una es que vull ho sapiau tot laltra que saber les coses particularment com se segueixen son de mes delit en aquells qui per lo interes quey han desijen saber com passen. E comanvos al beneyt Jhesus qui vos haja en sa guarda e direccio. Dada en Fraga a XXV de febrer any Mil CCCC sexanta hu. - A vostra honor prest Bernat Johan de Cabrera comte de Modica.

Dante nos lo explica en latín en De Vulgari Eloquentia

CAT. Hoc. (N. E. Se encuentra en el dialecto catalán, hoc, oc, òc, och, incluso en el año 1505, Jacme de Casafranca)

"E mes en presentia de dit Casafranca essent ell loctinent de Thesorer e essent en sa casa parlant dels presos alguns conversos dehien han menjat porch dehia laltra hoc e encara fetge dehia laltre.
Ara be teniu los per recommanats teniu los la ma."

Pretz

Prevaricador

José Antonio Carrégalo Sancho (ignorán aragonés catalaniste de Monroch)

José Antonio Carrégalo Sancho, (R. I. P.), de Monroch, alguna vegada voréu que li diuen Josep Antoni, per a que paregue catalá, encara que se ha mort sén aragonés y español.

Esteve Betrià sobre José Antonio, Josep Antoni fique, com Durán y Lérida, JA JA.

http://www.ceddar.org/mases-masoveros_publicacion_en_255.html

Mases y masoveros:

https://vilesigents.wordpress.com/2015/10/02/jose-antonio-carregalo/

(Publicat a La Comarca lo 2 de octubre del añ 2015)

Des d’abril del 1995 hem tingut la satisfacció de col·laborar a la columna de Viles i gents amb José Antonio Carrégalo de manera ininterrompudament durant més de vint anys.

Un projecte, el nostre, innovador i engrescador a La Comarca, únic en aquells anys a la premsa aragonesa de col·laborar per fer possible la publicació cada setmana d’una columna en dialecte català, la llengua d’una part molt important de la població del Baix Aragó.

Però José Antonio ja publicava en este mitjà escrit molt abans d’iniciar-nos en Viles i gents, principalment, històries i contalles de la seua vila d’origen, Monroch i, a la vegada, col·laborava en aquells anys com un dels més actius informadors en el projecte de recollida de materials per al “Molinar”(1996), recopilació de la qual es van publicar tres volums. I també escrivia, i encara hi escriu, en la revista local “Plana Rasa” promoguda per l’Associació Cultural Sucarrats de la que va ser un dels seus impulsors, entre altres publicacions en què col·laborava. Moltes de les narracions de tradició popular per ell recreades que aportava en els seus articles, les va recollir, seleccionar i publicar en dos volums: “Espurnes”(2002) i “A soca d’orella”(2002). També va ser l’autor de dos obres d’investigació interessantíssimes sobre la seua vila: “Monroyo. El hàbitat disperso (las masías)”(2003) i “Mont-roig.

El patrimoni immaterial (la literatura oral)” (2007). A més, és un dels socis més actius de l’Associació catalanista del Matarranya, entitat que ha estat col·laborant en les quatre publicacions de l’escriptor mont-rogí.

Implicat en la defensa de la nostra llengua y cultura, que intensificà a partir de l’inici de la dècada dels noranta del segle passat, José Antonio Carrégalo és un dels escriptors més reconeguts i valorats del nostre territori i un gran apassionat del Matarraña i de les seues gents. I un extraordinari amic i company.

https://www.rutasconhistoria.es/loc/monroyo

Asociación cultural sucarrats, en U, no socarrats

MONROCH. LO PATRIMONI IMMATERIAL, LA LITERATURA ORAL, En papé

Des del punt de vista musical ens interessa, sobretot, la part de l'obra que dedica José Antonio Carrégalo al cançoner de Monroch, concretament de la pàgina 135 a la 236. En la classificació que fa l'autor de estes composicions tenim: albades, folies, jota dels segadors, cançons, la cercavila de Monroch, cançonetes, moixaines i jocs per a canalla, altres jocs, tirallongues toponímiques, jaculatòries i oracions, dites populars, la festa de carnestoltes i els balls populars. 

Carrégalo va ser un dels principals informadors que va participar també en el projecte d'investigació del Molinar aportant els materials recollits a la seua vila. En el seu cançoner de Monroch hi trobem 43 transcripcions musicals de temàtica diversa a càrrec de José Miguel Roig i Cristina Saura. Especialment interessant és l'apartat que dedica l'autor a les albades i el dels balls populars per la gran quantitat de composicions recollides en aquesta vila en comparació a altres poblacions del Matarraña. A diferència del Molinar Carrégalo recull tots els textos, també els transmesos en castellà. Ha tingut com a informadors i comunicadors més d'una vuitantena de veïns, alguns ja morts. En una vila de només 364 habitants, segons el cens del 2014, el percentatge d'enquestats és molt significatiu.

http://www.cazarabet.com/conversacon/fichas/fichas1/monroyo.htm

En las primeras partes del libro se explican conceptos antropológicos, topológicos, etnológicos geográficos y etnográficos de una vida dispersa, pero que, en aquellos días, y a su manera estaba más que integrada en todo y por todo…

Amigo, ¿de dónde salió la idea de realizar un libro sobre las Masadas de Monroyo?

Como puede verse la editora del libro fue la Asociación Cultural Sucarrats de Monroyo; ya en el momento de su constitución, en marzo del 1993, se puso sobre la mesa la necesidad de preservar la cultura masovera. En aquel momento, yo tenía hecha una parte del trabajo que había de coordinar yo y que había de ir impulsando y desarrollando desde diferentes tareas.

Leer toda la entrevista en la web de Cazabaret

//

http://etno.patrimoniocultural.aragon.es/masias/colaboradores.htm

Colaboradores
Textos y coordinación José Antonio Carrégalo Sancho Fotografías y trabajo de campo Antonio Abad García Federico Albesa Ruiz Juan Artigas Antolín Tomás Benito Pombal Familia Bosque-Riba Rubén Carrégalo Gil Sergio Carrégalo Gil Dori Carrégalo Sancho María Pilar Carrégalo Sancho José Antonio Carrégalo Sancho Emeterio Cros Andreu Andrés Cros Gil Luis Cros Gil David Guarc Mestres José Ramón Guarc Milián Pedro Guarc Milián José Lombarte Cardona Maite Lombarte Omella Alfonso Lombarte Senli Carlos Marzo Conesa José Manuel Padilla Bustos Gonzalo Sanz Antolín Raquel Saura Albesa   Corrección de textos Carlos Marzo Conesa Detalles sobre técnica constructiva y planos José Manuel Padilla Bustos Apuntes sobre geología Mari Carmen Arrufat Maraver     Ilustraciones   Nuria Angosto Celma Teresa María Ballester Bielsa   José Ramón Guarc Milián   Bibliografía y documentación José Antonio Carrégalo Sancho   Encuestadores María José Agud Latorre Susana Agud Pallarés Tere Albesa Bel Nuria Angosto Celma (era digital) Gema Andreu Blanc María José Andreu Blanc Nacho Andreu Blanc Amadeo Antolín Rallo María Jesús Arrufat Barberán Teresa Maria Ballester Bielsa César Blanc Ciprés Gloria Blanc Ciprés María Pilar Blanc Latorre María Pilar Carrégalo Sancho José Antonio Carrégalo Sancho Juan Manuel Estopiñán Prats Rebeca Gil Blasco Pedro Guarc Milián   María Luz Riva Andreu	Encuestados José Agud Agud   Ramón Agud Bellés Luís Agud Siurana Emilio Albesa José Albesa Gil Federico Albesa Ruiz Celestino Andreu Arrufat Agustín Andreu Belles Joaquina Andreu Gargallo Alfredo Andreu Gil Julia Andreu Riva Juan José Andreu Segarra José Antonio Andreu Segurana Alejandro Antolín Andreu Francisco Antolín Cros Ramón Antolín Lombarte Amadeo Antolín Rallo Antonio Artigas Portolés. Emilio Arrufat Pallarés Leoncio Barberán Latorre Eduardo Blanc Blasco Julia Blanc Estopiñán José Blanc Gil María Pilar Blanc Latorre Familia Bosque-Riba Luís Centelles Antolín Montserrat Centelles Arrufat Emilio Centelles Estopiñán Manuel Centelles Gil Honoria Celma Andreu José Ferrás Siurana Pura Ferrer Peris José Luis Gascón Mora Pedro Gil Albesa Emilio Gil Barberán Joaquín Gil Esteve Pilar Gil Gasulla María Jesús Gil Mir José Gil Pitarch Emilio Gil Ruiz Ramiro Guarc Lombarte Enrique Latorre Molinos Emilio Lombarte Antolín José Lombarte Cardona Juan Antonio Martín Manuela Mora Riva Ramón Morera Blasco Joaquín Pallarés Gasulla José Pallarés Villoro Juan Prats Lombarte Manuel Prats Lombarte Juan Ignacio Prats Manuela Prats Peris Manuel Peris Gil Elías Rallo Ramón Rallo Barberán Pilar Riba Vicente Elías Sanz Consolación Saura Meseguer José Segura Lombarte María Segura Andreu   María Siurana Gracia
Lamentamos no haber podido incluir en la lista de encuestadores el nombre de las personas que realizaron las de las masías de Bernardino, Caldú, Cartagena, Cros, Gavarnera y Lelo debido a que no lo dejaron anotado en los cuestionarios.   Agradecimientos   Siendo imposible nombrarlos a todos, queremos mostrar nuestro agradecimiento a quienes de alguna manera, en diferentes medios y circunstancias, han hecho posible con su desinteresada ayuda la elaboración de esta obra.   Solicitud   Esperamos de la amabilidad de los lectores que sepan disculpar los más que posibles errores en que habremos incurrido.

///

https://books.google.es/books?id=0ejkGPdxLcQC&pg=PA42&lpg=PA42&dq=josep+antoni+carregalo&source=bl&ots=lSlQrxt30-&sig=bK78Z6ZOkHNwU2Os-Ac6DAQc2CE&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwj8oo_k3fbZAhUmhaYKHdJ3BN4Q6AEwB3oECAMQAQ#v=onepage&q&f=false

http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/carregalo-sancho-josep-anton

http://www.enciclopedia.cat/EC-DLC-500815.xml

http://www.ascuma.org/wordpress/wp-content/uploads/2009/02/cat%25C3%25A0leg-dexist%25C3%25A8ncies-2015.doc (ASCUMA de Calaseit)

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/articles/jose-antonio-carregalo-sancho-al-setmanari-la-comarca-dimarts-8-de-gener

http://www.dipta.cat/RBIV/actes-del-xxxiii-col·loqui-de-la-societat-donomàstica-montblanc-21-i-22-doctubre-de-2006