2. Vetat, adv., rayé.
champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
jueves, 10 de septiembre de 2026
Veta, Vetat, Vetuste, Vetz, Vegada, Veguada, Vezar, Avezar (Aveá, aveás)
2. Vetat, adv., rayé.
viernes, 8 de mayo de 2026
Scolopodia, Scrupuli, Scurilitat, Se
jueves, 12 de octubre de 2023
V, Ara m digatz, Rambautz, si vos agrada,
V.
Ara m digatz, Rambautz, si vos agrada,
Si us es aissi, cum ieu aurai apres,
Que malamen s' es contra vos guidada
Vostra domna de sai en Tortones,
Don avetz fag manta chanson en bada;
Mas ill a fag de vos tal sirventes
Don etz aunitz, et ilh es vergonhada,
Que vostr' amors non l' es honors ni bes;
Per qu' ella s' es aissi de vos lunhada.
Albert Marques, vers es qu' ieu ai amada
L' enganayritz don m' avetz escomes,
Que s' es de mi e de bon pretz ostada;
Mas non puesc mais, que ren non l' ai mespres,
Ans l' ai lonc temps servida et onrada;
Mas vos e lieis persegua vostra fes
C' avetz cent vetz per aver perjurada;
Per que s clamon de vos li Genoes,
Que, mal lur grat, lur empenhes l' estrada.
Per dieu, Rambautz, de so us port guerentia
Que mantas vetz, per talen de donar,
Ai aver tol, e non per manentia
Ni per thesaur qu' ieu volgues amassar;
Mas vos ai vist cent vetz per Lombardia
Anar a pe, a ley de croy joglar,
Paubre d' aver e malastrucx d' amia;
E fera us pro qu' ie us dones a manjar:
E membre vos co us trobes a Pavia.
Albert Marques, enuei e vilania
Sabetz ben dir, e miels la sabetz far,
E tot engan e tota fellonia
E malvestat pot hom en vos trobar,
E pauc de pretz e de cavallaria;
Per que us tol hom ses deman Valdetar;
Peiracorna perdetz vos per follia;
E Nicolos e Lafrancos d' amar
Vos podon ben apellar de bauzia.
Per dieu, Rambautz, segon la mia esmansa,
Fezetz que fols, quan laissetz lo mestier
Don aviatz honor e benanansa;
E sel que us fetz de joglar cavallier
Vos det enuei, trebalh e malanansa
E pensamen et ir' et encombrier,
E tolc vos joi e pretz et alegransa;
Que, pueys montetz de rossin en destrier,
Non fezetz colp d' espaza ni de lansa.
Albert Marques, tota vostr' esperansa
Es en trair et en faire panier
Enves totz sels qu' ab vos an acordansa,
E que us servon de grat e voluntier;
Vos non tenetz sagramen ni fiansa:
E s' ieu no val per armas Olivier,
Vos no valetz Rotlan, a ma semblansa;
Que Plasensa no us laissa Castanhier,
E tol vos terra e non prendetz venjansa.
Sol dieus mi gart, Rambautz, mon escudier
En cuy ai mes mon cor e m' esperansa,
A mon dan giet vos e tot lur enpier
Sel de Milan ab lur farsida pansa.
Albert Marques, tug li vostre guerrier
An tan paor de vos e tal doptansa,
Qu' il vos clamon lo marques putanier,
Dezeretat, deslial, ses fiansa.
miércoles, 1 de noviembre de 2023
Dauphin d' Auvergne, Durand, tailleur de Paernes
Le Dauphin d' Auvergne, t. IV. Cinq pièces.
Lo Dalfins d' Alverne si
fo coms d' Alverne, uns dels plus savis cavalliers et dels plus
cortes del mon, e dels larcs; e 'l meiller d' armas, e que plus saup
d' amor e de domnei e de guerra e de totz faitz avinens; e 'l plus
conoissens e 'l plus entendens, e que meils trobet sirventes, coblas
e tensos; e 'l plus gen parlans hom que anc fos a sen et a solatz. E
per larguesa soa perdet la meitat e plus de tot lo sieu comtat; e
per
avareza e per sen o sab tot recobrar, e gazaignar plus que non
perdet.
Lo Dalfins d' Alvernhe si era drutz d' una domna d' un son
castel et avia nom domna Maurina; et un dia ella mandet al baile del
Dalfin que ill des lart ad ous frire; e 'l baile si l' en det un metz
bacon. E l' evesques lo saup e fetz n' aquesta cobla, blasman lo
baile, car no il det lo bacon tot entier, e blasman lo Dalfin que lo
feisetz dar metz.
Per
Crist, si 'l servens fos meus,
D' un cotel li dari' al cor,
Can
fez del bacon partida
A lei que l' il queri tan gen.
Ben saup
del Dalfin lo talen,
Que s' el plus ni men no i meses,
A la
ganta li dera tres,
Mas posc en ver dire
Petit ac lart Maurina
als ous frire.
L' evesques si era drutz d' una fort bella
dompna qu' era moiller d' en Chantart de Caulec qu' estava a
pescadoiras, e 'l Dalfins si 'l respondet a la cobla:
Li evesque
troban en sos breus
Mais volon Chaulet que por,
E pesca que li
covida
A pescadoiras fort soven
Per un bel peisson que lai
pren;
E 'l peissos es gais e cortes;
Mas d' una re l' es trop
mal pres
Car s' es laissatz ausire
Al preveire que no fais mas
lo rire...
Lo
Dalfins fetz aquesta cobla d' En Bertran de la Tor e mandet la il per
Mauret, qu' era uns joglars, en la sazon que Bertrans ac laissada
valor e larguessa.
Mauret, Bertran a laissada, etc.
Bastero,
81. Crescimbeni, 182. Millot, I, 303. P. Occ. 84.
Deudes de Prades, t. III. Vingt-deux pièces.
Deude de Pradas si fo de
Rosergue, d' un borc que a nom Pradas, qu' es pres de la ciutat de
Rodes quatre legas; e fo canorgues de Magalona. Savis hom fo mot de
letras e de sen natural, e de trobar. E si saup mout la natura dels
auzels prendedors. E fes cansos per sen de trobar; mas no movian ben
d' amor. Per que non avian sabor entre la gen, ni no foron cantadas,
ni grazidas.
Il dit dans deux de ses pièces:
Ja non creirai
que dieus oblit
Bon drut ni belh dompneiador,
Si per autre
peccat maior
Pus colpable non l' a cauzit.
No m puesc.
Tan
sen al cor un amoros dezir...
Que no vuelh ges esser en
paradis
Per so que mais no pogues car tener
Lay on beutatz e
jovens senhoreia.
Tan sen al cor.
Ce troubadour est
auteur d' un poëme intitulé: Dels auzels cassadors, d' environ
trois mille six cents vers; en voici quelques passages:
Aissi
comensa lo pologre dels auzels cassadors.
Daudes de Pradas non s'
oblida...
Car dels austors e dels falcos,
D' esparviers e' d'
esmerillos
Dirai de cantas manieras son,
Per tal c' om tria lo
plus bon
E per tal c' om meills son cor meta
A
ben tener et a noirir;
Pos sabra lo meillor chauzir,
Car totz
auzels qui autres prendon
En dreit solatz gran loguier rendon
A
sels que los noirisson ni 'ls amon;
Et aisi com lainh cascun
reclamon,
E segon so qu' ieu ai legit
E sai per mi e n' ai
auzit.
Ieu mostrarai las conoisensas
Dels auzels e las mais
valensas;
Aprop dirai com hom los tenga;
E si s deve que mal
lur venga,
Consi lur fasson guerizo
Ab polvera et ab poizo
O
ab autra calque metzina
Que lur sia bona e fina.
Lo
pologres es fenitz, e comensa lo romans; e dis premeiramen d' austor
de cantas maneiras son:
De tres maneiras son austor
Car l' un
son gran, l' autre menor,
L' autre petit de bona guiza
Si com
natura los deviza.
Aisel qu' es mager es pus gros,
Es plus
domesges e plus bos,
Los huells a bels, clars e lusens,
E los
pes gros e covinens,
Onglas longas, ale grenolt,
Cueindamen vol
manjar molt,
Ab auzels cautz fort s' esjauzis,
Per nuill auzel
no s' alentis,
L' aigla no ill fai nuilla paor,
Per so tenh ieu
sest per meillor.
Lo meians a rossas las alas,
Pes cortz et
onglas breus e malas,
Los hueills a gros e cais escurs,
A far
domesge es fort durs;
Ges al premier an no val gaire
Mas al
ters torna de bon aire.
La rest linhatges es petitz,
A lei de
tersol eisernitz,
E vola tost, pro es maniers
E de manjar fort
ufaniers,
Leugiers es a enauzelar,
E pot n' om dese gazanar.
Lo
grans e 'l paucx son pro domesge
Mas lo meians si te foresge;
Pero
ab totz pot hom far joc
Si gardes be sazon e loc...
Cossi
deu hom conoisser austor sa:
Cui vol austor triar per sa
Lev lo
ab la senestra ma
La coda lo d' amon d' aval,
E si s ten gras,
e si s fa cal,
Si non bat fort, e 'l bec non bada
Ni te la coa
eissalatada
Sas es de cors, non ja dopte...
Cossi deu hom
conoisser esparvier de bonas faissos:
Aprop l' austor ven
esparvier
E degra meills anar premier,
Tant es cortes, pros et
adreitz,
Mas trop pauc dura sos espleitz;
Cui 'l vol tener san
e mudar,
Tot l' ivern lo deu sejornar
Que non prenda pic ni
agassa
Ni autre auzel que mal li fassa;
Esparvier, qu' en tor
pren colom,
Se nafra leu, car trop gran tom
Pren can davala del
boial...
Destriansa
d' auzel fill d' auzel jove:
Auzel jove fai auzel ros
Ab grossa
mailla, ab hueills senros;
Arditz es, mas greu passara
Cinc ans
om tan be no 'l tenra.
Auzel veill fai sos auzels niers
Ab
hueills colratz, aisi es vers,
Sist valon mais e vivon pro,
Sol
c' om los tenga per razo.
De cantas maneiras so 'l falco:
De
falcons hi a VII linhatges
Mas los dos tenc per trop
salvatges,
Car anc non ac en sest pais,
Ni ieu non vi home qu'
en vis.
Del premier linhatge:
Falcx laniers es primeiras
De
totz los autres cais vilas;
D' aquetz n' i a doas maneiras,
Mas
ja no 'ls vueillas ni 'ls queiras;
Mas si vols bon falcon
lanier,
Ab gros cap, ab gros bec lo quier
Et alas longas, coa
breu,
Pe aiglenti mas ges trop leu...
Lo segons
linhatge:
Lo segons es lo pelegris;
Leu si te e leu si noiris
E
per so a nom pelegri
Car hom non troba lo sieu ni,
Auzels es
valens e cortes...
Lo ters linhatge:
Lo ters es lo falcx
montaris;
Sest es assatz nostre vezis,
Totz proz om lo conois,
so cug;
Pos es privatz, a tart s' en fug.
Lo cart
linhatge:
Lo cart a nom falco gruer
Ho gentil, car de son
mester
Li don' om nom per que val mais,
Auzel es de trop gran
pantais.
A ome a pe non val re,
Car trop a segre lo ill
cove...
Que sel que a lo cap menor
Deu hom cauzir per lo
meillor.
Lo quint linhatge:
Lo quins es apelatz
guirfalc
Cui auzels de son gran no valc;
Fort es apres et
enginhos
E de cassar aventuros.
Lo seize linhatge:
Lo
seizes a nom surpunic,
Aquest es l' un d' aquestz qu' ieu dic
Que
non vi home l' agues vist...
Grans es et aigla blanca
sembla,
Auzel qu' el ve de paor trembla,
Pero a guirfalc retrai
d' hueills,
D' alas e de bec e d' ergueills.
Del sete
linhatge:
Lo sete apella hom britan;
D' aquest troba hom escrig
tan
Que nuills auzels volar non auza
Sotz lui, can vola, mas en
pauza
Lo pot hom penre tost a terra...
De totz auzels es lo
maistre,
Rei o comte vol per ministre
O ric ome de gran
poder,
E s' es pros, fai lo mais valer;
De totz auzels porta la
flor
Tos temps fai alegre senhor...
E tug falco comunalmen
Lur
senhor rendon plus valen.
Tug falco son d' aital natura
Que lur
senhor per els meillura.
Esmerillos,
e de lurs conoissensas:
Esmerillo son de tres guisas
Car l' un
an las esquinas grizas;
L' autre negras e son petit,
Ramier
fort e son abelit;
L' autre son un petit maioret
E coma falc
lanier blanquet...
Cals hom deu tener auzel:
Cui joc d'
auzel vol mantener
Ben deu conoisser e saber
Cals hom conve a
tal mestier.
Hom avinens, ses cor leugier,
Que non s' irasca ni
s trebaill
A totas vetz que l' auzel faill;
Car non er non
fassa irat
Alcuna vetz; si per so 'l bat
Ni 'l secot trop fort
ni l' estrenh,
No ill tenra pro re c' om l' esenh;
De trop
beure si deu gardar,
Qu' el vi no 'l puesca enebriar,
Car
nuills hom ibres non a sen...
Qui beu pimen ni vi trop fort
Gart
si qu' auzel apres no port,
Car fortor d' erbas e de vi
L'
enmalautis e si l' ausi;
Nuills hom qu' es trop luxurios
A
tener auzel non es bos;
Trop gran mal si fai si 'l mantuza,
Si
fempnas comunals uza...
Mas un conseill hi a fort bo,
Lave las
mans e 'ls hueills autressi...
Tot enans que son auzel tenga
Per
so que mal de lui no ill venga.
D' ome putnais es ben defuitz
Que
no ill cove aitals desduitz,
E dirai vos razo per que,
Car tot
l' umplis de son ale...
De cal guiza deu hom paiser auzel,
entro sia cregutz del tot.
Auzeletz petitz lur pot dar
Aissi
com son li passero
E l' autre menut auzelo;
Carn de galina lur
es bona,
Cant hom de fresca la lur dona;
Alcuna vetz cor de
mouto;
Qui 'l lur dona, assatz es bo;
Mas qui lur dona trop
soven
Carn de mouto, contranhemen
De nervis o trop mal lur
fai,
E de creiser trop los retrai;
Pero una vetz la setmana
Lur
es assatz bona e sana,
Aiso coven ben a membrar
Que tot an deu
hom trisar
Sobr' una post menudamen
So que ill man
premeiramen,
E pueisas, ab una broqueta
Que non sia trop
agudeta,
Hom los pasca tot belamen,
Non trop ensems ni trop
soven;
De catre vetz lo jorn n' a pro...
D'
esperimens d' auzels:
En un libre del rei Enric
D' Anglaterra,
lo pros e 'l ric,
Que amet plus auzels e cas
Que non fes anc
nuill crestias,
Trobei d' azautz esperimens
On no cove far
argumens,
Car non es als mas bona fes
Que sol valer mais c'
autra res.
Volatilia tua, domine, sub pedibus tuis.
Cant hom ve de premier issir
Pena
d' auzel com deu dir:
Bel senher dieus, per meravilla
Tes sotz
tos pes ta volatilia...
Vincit leo de tribu Juda, radix David,
alleluia:
Per paor d' aigla vos diretz,
Tot' ora cant en cassa
iretz:
Lo leo vens del trep Juda,
Raitz david, alleluia...
Cant
auzels petitz se sent gota en l' ala:
Cant auzel que ferma
noiritz
Goteta en l' ala sentitz,
Lo sanc o la graissa
prendetz
D' un' auca, e ben lo 'n onhetz
De sotz las alas totz
los os,
Los loncx e 'ls breus e 'ls prims e 'ls gros;
Apres de
l' auca mange pro,
Qu' en aissi 'l tenra mais de pro;
Si 'l
pendon fort onhetz las li
Desotz ab de l' oli lauri,
E s' oli
lauri no ill trobatz,
Ab fel de porc las li bregatz;
E s' es
per natura alapens
E non i val nuills onhemens,
Verbena vert
brusaretz fort,
E can n' auretz lo suc estort,
Las alas desotz
n' ongeretz
E la carn ins li moillaretz...
Contra mal de
pepida:
Totz auzels, pueis que a pepida,
Mal manja e mal
esmofida;
Et aiso es ben causa serta,
Que ades te la boc'
uberta,
Car la pepida ten destreg
E ill fai dezirar l' aer
freg.
Pepida es un mal que nais
En la lenga, e cant si
pais,
Enbarga lo, non pot trair
So que manja segon
dezir;
Desotz es el som de la lenga;
E qui 'l vol gardar que no
ill venga,
Gart lo tot' ora de carn grassa...
Cant auzel a
febre:
Si vostr' auzel febre destrenh,
Ges d' esser malautes no
s fenh...
Per que o conoisseretz leu.
Lo cap te bas et er for
greu
Que un pauc non l' aia enflat,
Sa pluma li trembla e ill
bat,
E si nocas se te tot dreg,
Ben fai parer que aia freg,
E
los hueills te claus per dormir;
So que pren non pot
degerir;
Azoras gieta so que manja,
Que re en la gorga no s'
estanca;
Un jorn manja coitozamen,
Autre non vol manjar
nien...
Cant vostr' auzel veiretz aital,
Sapchatz que febres li
fai mal;
Per febre lo sol home sancnar,
Mas qui be o no sap
far
No s' en deu per re entremetre...
La camba dreita
liaria
Ben estreg ab una coreia,
E ben cove fort clar li
veia,
Car las venas son tan sotils
Coma seria uns prims
fils;
Per meig de la camba d' avan
A una veneta plus gran
Que
las autras venas no so...
Desotz el pe un' autra n' a...
E
dereires sobr' el talo
N' a un' autra que ill fai gran pro,
Cant
hom per gota sanc l' en trai...
Le poëme est terminé par ces vers:
Segon so c' avia promes
Mos
romans del tot complitz es...
Mas tal n' i a que s fan parlier
E
no volon aver mestier
Mas de mal dir e de blasmar
So que no
sabon esmendar,
Ni non entendon neis que s' es...
Per so no m
fai nuilla paor
Vezat, badoc, maldizedor;
Fat maldizen giet a
mon dan
Et a gen corteza m coman.
Crescimbeni, 183.
Bastero, 81. Millot, I, 315. P. Occ. 86.
Diode de Carlus. Dans
une pièce il s' adresse à un jongleur:
En re no me semblaz
joglar,
Vos que us faiz, En Gi de Glotos,
E no sia ja schirnitz
per vos;
Mas digaz mi tot vostr' afar,
O 'l vostr' autre nom
vertadier,
C' al mal me semblaz merchadier;
E si vos es, no 'l
me celaz per re,
Que us assegur, et aseguraz me.
Millot, III,
398.
Durand de Carpentras. Un sirvente attribué aussi à P.
Bremond Ricas Novas.
Un sirventes leugier e vernassal
Vuelh ab
vils motz de vil razo bastir,
E ja tan fort no 'l sabrai
envelzir
Que 'l vill baro messongier, deslial,
Vill ves elhs
eys, vill ves setgl' e ves dieu,
Vill mil aitan e plus que non dic
ieu,
Per qu' ieu 'l vuelh far vil e desavinen
Quar tan son vill
lur croi captenemen...
E quar no vuelh mos chantars aia sal
Ni
qu' hom lo denh' en bona cort grazir,
Vuelh hi metre per
desasaborir
Lo vielh senhor del Tor que re no val.
Un
sirventes.
Millot, III, 398. Papon, III, 461.
Durand, tailleur
de Paernes. Le sirvente Guerra e trebal, t. IV, p. 263, lui est
attribué par un manuscrit.
Ce troubadour a fait un autre sirvente
contre Jacques Ier, roi d' Aragon, et Henri III, roi d' Angleterre,
au sujet du traité fait entre le comte de Toulouse, Raymond VII, et
Louis IX. Il dit entre autres:
En talent ai q' un serventes
encoc
Per trair' a cels q' an mes pres a deroc,
Qar mantenon no
e han faidit hoc,
E menz qu' ieu ai arbalesta e
croc,
Brocarai lai per trair' al maior loc,
Al rei engles que
hom ten per badoc
Qar suefr' aunitz q' om del sieu lo descoc,
Per
q' en cor ai que als primiers lo toc.
Tos
temps serai malvolens et enics
Al rei Jacme qar mal tenc sos
afics...
Al mieu semblan lo tenc meilh N Aimerics
De Narbona,
per qu' ieu sui sos amics...
El
seu secors foram ric et estort,
E desconfig frances e pres e
mort...
Sai
entre nos fan de guerra sembel
Li dui comte, qar non es qui 'ls
capdel,
Que ill tengran plait per bon e per bel,
Mas nostra
pars en fai pauc de revel,
Mas al pascor veirem qe 'l plus
isnel
Cavalgaran per gaug del temps novel,
Don seran pres e
fondut man castel,
Mant escut rot, mant elm e man capel.
En
talent ai.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, II, 226. Papon,
II, 412.
jueves, 12 de octubre de 2023
Giraud Riquier. Guirautz Riquiers. Fin du tome troisième.
Giraud Riquier.
I.
Ab plazen
Pessamen
Amoros,
Ai cozen
Mal talen
Cossiros,
Per qu' el ser no puesc durmir
Ans torney e vuelf e vir,
E dezir
Vezer l' alba.
Per trebalh
Que m' assalh,
Ser e jorn
Joys me falh,
Don nualh
Ab cor morn,
E 'l ser dobla m mon martir,
Qu' en elh tenc tot mon albir,
E dezir
Vezer l' alba.
Mals sabers
Es loncs sers
Per velhar
Ses plazers
E jasers
Ses pauzar,
E ben amars ses jauzir;
Per qu' el ser velhan sospir,
E dezir
Vezer l' alba.
A mon dan
Per semblan
Fa gran nueg,
Quar afan
N' ay trop gran
Et enueg,
Quar leys qu' ieu am non remir;
Ans pes co m' en puesc aizir,
E dezir
Vezer l' alba.
II.
L' autre jorn m' anava
Per una ribeira
Soletz delichan,
Qu' amors me menava
Per aital maneira
Que pesses de chan,
Vi guaya bergeira
Bell' e plazenteira
Sos anhels gardan;
La tengui carreira,
Trobei la fronteira
A for benestan,
E fe m belh semblan
Al primier deman.
Qu' ieu li fi demanda:
“Toza, fos amada
Ni sabetz amar?”
Respos me ses guanda
“Senher, autreyada
Mi suy ses duptar.
- Toza, mot m' agrada
Quar vos ai trobada,
Si us puesc azautar.
- Trop m' avetz sercada;
Senher, si fos fada,
Pogra m' o pessar.
- Toza, ges no us par?
- Senher, ni deu far.”
“Toza de bon aire,
Si voletz la mia,
Yeu vuelh vostr' amor.
- Senher, no s pot faire;
Vos avetz amia
Et yeu amador.
- Toza, quon que sia,
Ye us am, donc parria
Que us fos fazedor.
- Senher, autra via
Prenetz tal que us sia
De profieg maior.
- Non la vuelh melhor.
- Senher, faitz folhor.”
“No folley, Na toza;
Tan m' es abellida
Qu' amors m' o cossen.
- Senher, fort cochoza
Son que fos partida
D' aquest parlamen.
- Toza, per ma vida,
Trop es afortida,
Qu' ie us prec humilmen.
- Senher, no m' oblida
Trop; a! for' aunida,
Si crezes leumen.
- Toza, forsa m sen.
- Senher, no us er gen.”
“Toza, que que m diga,
Non aiatz temensa
Que no us vuelh aunir.
- Senher, vostr' amiga
Suy, quar conoyssensa
Vo' 'n fai abstenir.
- Toza, quan falhensa
Cug far, per sufrensa
Belh Deport m' albir.
- Senher, mot m' agensa
Vostra benvolensa,
Quar vos faitz grazir.
- Toza, que us aug dir?
- Senher, que us dezir.”
“Digatz, toza guaya,
Que us a fag dir ara
Dig tan plazentier?
- Senher, on que m vaya,
Gays chans se perpara
D' En Guiraut Riquier.
- Toza, ges encara
Lo ditz no s despara
De qu' ieu vos enquier.
- Senher, no us ampara
Belhs Deportz que us gara
De laus esquerrier?
- Toza, no m profier.
Senher, aus entier.”
“Toza, tot ma fara,
May 'N Bertrans m' ampara
D' Opian l' entier.
- Senher, mal si gara;
Et iretz vo' 'n ara,
Don ai cossirier.
- Toza, sovendier
Aurai est semdier.”
III.
Ad un fin aman fon datz
Per si dons respieg d' amor,
E 'l sazos e 'l luecx mandatz;
E 'l jorn qu' el ser dec, l' onor
Penre anava pessius,
E dizia sospiran:
“Jorns, ben creyssetz a mon dan!
E 'l sers
Auci m e sos loncx espers.
Tant era l' amans cochatz
De la deziran ardor
Del joy que l' er autreyatz,
Qu' elh se dava gran temor
Qu' al ser non atendes vius.
E dizia sospiran:
“Jorns, ben creyssetz a mon dan!
E 'l sers
Auci m e sos loncx espers.”
Nulhs hom non era de latz
A l' aman, que sa dolor
No conogues, tant torbatz
Era ab semblan de plor,
Tant li era 'l jorns esquius;
E dizia sospiran:
“Jorns, ben creyssetz a mon dan!
E 'l sers
Auci m e sos loncx espers.”
Mout es greu turmen astratz
A selh qu' ab nulh valedor
No s pot valer, donc gardatz
D' est aman en qual langor
Era 'l jorn d' afan aizius,
E dizia sospiran:
“Jorns, ben creyssetz a mon dan!
E 'l sers
Auci m e sos loncx espers.”
IV.
L' autr' ier trobey la bergeira d' antan
Saludei la, e respos mi la bella,
Pueys dis: “Senher cum avetz estat tan
Qu' ieu no us ai vist? ges m' amors no us gragella?
- Toza, si fa mai que no fas semblan.
- Senher, l' afan per que podetz sufrir?
- Toza, tals es qu' aissi m' a fag venir.
- Senher, et ieu anava vos sercan.
- Toz', aissi etz vostres anhelhs gardan.
- Senher, e vos en passans so m' albir.”
“Toz', al prim jorn fuy vostres ses mentir,
Pueys del vezer m' an tout afar aizina.
- Senher, aital vos puesc ieu de mi dir,
Qu' aissi quo vos m' es fis vos suy ieu fina.
- Toza, be m plai quar o sabetz grazir.
- Senher, si fas tot aissi com s' eschai.
- Toza, vulhatz donc tot so qu' ieu volrai.
- Senhe' 'l voler vostre vuelh ben auzir.
- Toza, que vuelh de vostr' amor jauzir.
- Senher, faitz o lai on yeu no serai.”
“Toza, nulhs joys ses lo vostre no m plai
D' autra del mun, ni dar no 'l me poiria.
- Senher, aquo es aissi quon ieu sai;
Mas cavalgatz e tenetz vostra via.
- Toza, no vuelh anar, ans dissendrai.
- Senher, que us val er quan etz dissendutz?
- Toza, sapchatz que serai vostres drutz.
- Senher, si us plai, entendetz que us dirai.
- Toza, digatz tost que be us entendrai.
- Senher, sejam, que ben siatz vengutz.”
“Toza, tan m' es lo deziriers cregutz
De vos jauzir, qu' ades coven a faire.
- Senher, quo us es tan tost dessovengutz
Lo vostre Belhs Deportz? no l' amatz gaire.
- Toza, si fas tant que ja so vencutz.
- Senher, s' o sap, grat vo' 'n deura saber.
- Toza, de trop vils faitz me fa tener.
- Senher, per so n' es lauzan mentaugutz.
- Toza, s' amors autre joy no m' adutz.
- Senher, no us par que vivatz ses plazer.”
“Toza, no m vol mos Belhs Deportz valer,
Ni re non vey el mon que tant me playa.
- Senher, ben cre qu' en sap far son dever,
Si a valor tant quo dizetz veraya.
- Toza, tan val que totz m' en desesper.
- Senher, avetz per lieys nul melluyrier?
- Toza, oc, tal qu' en muer de dezirier.
- Senher, ans n' es mentaugutz de saber.
- Toza, que m val? pus joy non puesc aver.
- Senher, lo joy perdetz per cor leugier.”
“Toza, 'l cor ai leyal e vertadier
Vas lieys don mortz deziran me guerreya.
- Senher, tant aug dir d' En Guiraut Riquier
Que, si no us val, no fa ren que no deya.
- Toza, no fan acreire lauzengier.
- Senher, per mi sai tot vostre talan.
- Toza, be us am, mas vos m' anatz trufan.
- Senher, autra n' ametz atertant yer.
- Toza, vau m' en, que no m' avetz mestier.
- Senher, anatz, e veia m vos autr' an.”
V.
Gaya pastorelha
Trobey l' autre dia
En una ribeira
Que per caut la belha
Sos anhels tenia
Desotz un' ombreira;
Un capelh fazia
De flors, e sezia
Sus en la fresqueira:
Dissendey en guia
Que s' amor volia;
En calque maneira
Ylh fon prezenteira,
Sonet me primeira.
Dissi li: “Poiria
De vos solatz traire,
Pus m' es agradiva?”
Ylh dis que queria
Amic de bon aire,
Nueg e jorn pessiva.
“Toza, ses cor vaire
E senes estraire
M' auretz tant quan viva.
- Senher, be s pot faire,
Quar a mon veiaire
Amors vos abriva.
- Toza, oc, esquiva.
Senher, be y 's sobtiva.”
“Toza, s' ans de gaire
No m' en faitz valensa,
Vostr' amors m' esglaya.
- Senher, ab maltraire
Conquer hom guirensa,
Donc espers vos playa.
- Toza, tant m' agensa
Vostr' amors e m tensa
Qu' ops m' es qu' ades l' aya.
- Senher, en parvensa
Mai no m vis, falhensa
Faria savaya.
- Toza, 'l vista m playa.
- Senher, donc no y 's gaya?
“Toza, tant comensa
L' amors ab martire
Qu' ops m' es vostra vida.
- Senher, ab temensa
M' avetz en dezire
Ben quatr' ans tenguda.
- Toza, no m' albire
Qu' ie us vis mai; no us tire,
Si ar etz ma druda.
- Senher, be us puesc dire
Qu' en faretz mans rire,
Suy desconoguda.
- Toza, etz esperduda?
- Senher, non, ni muda.”
“Toza, no m cossire
Tant qu' aisso entenda;
Etz ges la chantada?
- Senher, quan que us tire,
Pro er qu' ie us car venda
Vostr' amor malvada.
- Na toza, contenda
Ai ab vos d' emenda
Totas vetz trobada.
- Senhe' 'N Guiraut renda
Riquier tanh que us renda
Aital, quar sui fada.
- Toz', ans etz membrada.
- Senher, so m' agrada."
“Toza, tal fazenda
Ai qu' ops m' es que y tenda,
A dieu siatz dada.
- Senher, aissi us prenda
Per tot ses emenda,
E veus vostr' estrada.
- Toza, etz irada?
- Oc, per vostr' anada.
VI.
L' autr' ier trobei la bergeira
Que d' autras vetz ai trobada
Gardan anhels, e sezia,
E fon de plazen maneira;
Pero mout fon cambiada,
Quar un effant pauc tenia
E filava cum membrada;
E cugey que m fos privada
Per tres vetz que vist m' avia,
Tro vi que no m conoyssia,
Que m dis: “Lai laissatz l' estrada?”
“Toza, fi m' ieu, tant m' agrada
La vostra plazen paria
Qu' er m' es la vostra valensa.”
Elha m dis: “Senher, ta fada
No suy quo us pessatz que sia,
Quar en als ai m' entendensa.
- Toza, faitz hi gran falhensa,
Tant a que us am ses falcia.
- Senher, tro en aquest dia
No us vi segon ma parvensa.
- Toza, falh vos conoyssensa?
- Senher, non, qui m' entendia."
“Toza, ses vos no m poiria
Res dar d' aquest mal guirensa,
Tant a que m' etz abellida!
- Senher, aital me dizia
En Guirautz Riquiers ab tensa,
Mas anc non fuy escarnida.
- Toza, 'N Guirautz no us oblida,
Ni us pren de mi sovinensa.
- Senher, mais que vos m' agensa
Elh e sa vista grazida.
- Toza, ben trop l' es gandida.
- Senher, si ven, be cre m vensa.”
“Toza, mos gaugz se comensa,
Quar selh per qui etz auzida
Chantan suy ieu ses duptansa.
- Senher, non etz, ni crezensa
Non auria e ma vida,
Ni neys non avetz semblansa.
- Toza, Belhs Deportz m' enansa
Que us es tres vetz autz guida.
- Senher, res non es la crida,
Trop vos cujatz dar d' onransa.
- Toz', avetz de mi membransa?
- Senher, oc, mais non complida.”
“Toza, ie us ai enbrugida,
E tenc m' o a gran pezansa;
No us pessetz pus vos enqueira.
- Senher, be m tenc per fromida,
Qu' eras ai preza venjansa
De l' autra vista derreira.
- Toz', ab qui etz parieira
En l' efant? es d' alegransa?
- Senher, ab selh qu' esperansa
N' ai de mais, que m pres en gleira.
- Toza, quo us giec en ribeira?
- Senher, quar es ma uzansa.”
“Poiriam far acordansa
Amdos, toza plazenteira,
Si n' eratz per mi celada.
- Senher, non d' autr' amistansa
Que ns fem a la vetz primeira,
Pus tro aissi m suy gardada.
- Toza, be us ai assajada,
E truep vos de sen enteira.
- Senher, s' ieu ne fos leugeira,
Mal m' agratz vos assenada.
- Toza, vau far ma jornada.
Senher, mete' us en carreira.
Fin du tome troisième.





