Mostrando las entradas para la consulta vetz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vetz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 10 de septiembre de 2026

Veta, Vetat, Vetuste, Vetz, Vegada, Veguada, Vezar, Avezar (Aveá, aveás)

Veta, s. f., lat. vitta, cordon, raie, bande, ruban, vétille.
La veta que vai en som
Sob' (sobr') els cills, a nom sobresill.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La bande qui va en pointe sur les cils, à nom sourcil.
Paubre lairon pent hom per una veta.
P. Cardinal: Las amairis.
Pauvre larron on pend pour une vétille.
CAT. ESP. Veta. (chap. Veta, vetes; bena, benes.)

Héctor Moret Coso; La veta que vai en som Sob' (sobr') els cills, a nom sobresill.

2. Vetat, adv., rayé.
Que vesti gonella
D' un drap vetat belh.
J. Esteve: Al dous.
Qui revêt robe d'un beau drap rayé.
ESP. Vetado. (chap. Vetat, vetats, vetada, vetades : rayat, rayats, rayada, rayades; a rayes.)

Vetuste, adj., lat. vetustum, vieux, ancien.
Si la dislocatio es vetusta et antiqua. Trad. d'Albucasis, fol. 69.
(chap. Si la dislocassió es vetusta (vella) y antiga.)
Si la dislocation est vieille et ancienne.
ESP. IT. Vetusto. (chap. Vetusto : vell, vetustos : vells, vetusta : vella, vetustes : velles; antic, antics, antiga, antigues.)

Arturo Quintana Font

Vetz, s. f., lat. vices, fois.
S' una vetz sola ai parlat.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Si une fois seule j'ai parlé.
Qui manja una vetz lo jorn, sec vida d' angiel; e qui doas, vida d' ome; e qui tres o quatre, vida de bestia.
(chap. Qui minge una vegada al día, seguix vida d'ángel; y qui dos, vida de home; y qui tres o cuatre, vida de bestia.)
Liv. de Sydrac, fol. 129.
Qui mange une fois le jour, suit vie d'ange; et qui deux, vie d'homme; et qui trois ou quatre, vie de bête.

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús; Qui manja una vetz lo jorn, sec vida d' angiel; e qui doas, vida d' ome; e qui tres o quatre, vida de bestia.

Loc. Ai! quantas vetz plor lo dia,
E quantas vetz mi fai rire!
Augier: Per vos belha.
Ah! combien de fois je pleure le jour, et combien de fois elle me fait rire!
Adv. comp. A cada vetz s' estendil.
Marcabrus: Pus la fuelha.
A chaque fois il s'étend.
A las vetz quan si dejonh.
Parfois quand il se disjoint.
Cen vetz muer lo jorn de dolor.
B. de Ventadour: Non es meravelha.
Cent fois je meurs le jour de douleur.
Maynthas vetz dreitz defen
So qu' amors cossen.
Aimar de Rocaficha: No m lau de.
Maintes fois droit défend ce qu'amour consent.
Pro vetz m' en faria preiar.
Giraud de Borneil: Us sonetz.
Assez de fois m'en ferait prier.
Ges orguelhs totas vetz non es bos.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Point orgueil toutes fois (toujours) n'est bon.
- Masc. Habitude, coutume.
Pueis no s debatra per mal vetz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis il ne se débattra par mauvaise habitude.
Cui bon vetz
E noble cors es remazutz.
P. Vidal: Abril issic.
A qui bonne habitude et noble coeur est resté.
CAT. PORT. (ESP.) Vez. (chap. Vegada, vegades; volta, voltes.)

2. Vegada, Veguada, s. f., fois.
Mang' en pro sella vegada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'il en mange assez cette fois.
Plus de XX vegadas lo jorn. V. et Vert., fol. 18.
Plus de vingt fois le jour.
Remenbra en ton cor cantas vegadas as faillit. V. et Vert., fol. 8.
Remémore en ton coeur combien de fois tu as failli.
Prov. Fortuna ve alcuna veguada als us, et autra veguada als autres.
(chap. La fortuna ve alguna vegada als uns, y datra vegada als atres.)
L'Arbre de Batalhas, fol. 32.
La fortune vient aucune fois aux uns, et autre fois aux autres.
Adv. comp. A la vegada esdeven que plag se ferma en poder de dos homes.
Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
Parfois il arrive que plaid s'établit au pouvoir de deux hommes.
Non menti nulla vegada. Trad. d'un Évang. apocr.
Ne mentit nulle fois (jamais).
L' angil que ren VII vegadas venso lo solelh de beltat.
Liv. de Sydrac, fol. 4.
Les anges qui par sept fois surpassent le soleil en beauté.
Conj. comp. Totas vegadas que marit e molher s' ajuston en la obra de matrimoni. V. et Vert., fol. 92.
Toutes fois que mari et femme s'ajustent dans l'oeuvre de mariage.
ANC. FR.
Je m'en voys boyre encore quelcque veguade. Rabelais, liv. I, ch. 6.
CAT. ANC. ESP. Vegada. (chap. Vegada, vegades; volta, voltes.)

3. Vezar, v., accoutumer, habituer, faire prendre l'habitude, aviser.
Mal vezar l' a d' esser ratier.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Malement l'habituera à être capricieux.
Part. pas. Qui non a vezat aver
Gran be.
P. Raimond de Toulouse: Us novels.
Qui n'a pas accoutumé d'avoir grand bien.
Aras son vezat e saben.
P. Cardinal: Un decret.
Maintenant ils sont avisés et savants.
ESP. PORT. Vezar.

4. Avezar, v., accoutumer, habituer.
Part. pas. Desqu' el loire aur' avezat,
El hi venra tot abrivat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Dès que le leurre il aura habitué, il y viendra tout empressé.
Ieu ai lo mestier avezat
D' amor.
T. de G. Faidit et de Baussan: Baussan.
J'ai accoutumé le métier d'amour.
CAT. Avesar. ANC. ESP. Avezar. IT. Avvezare. (chap. Aveá, aveás : yo me aveo, avees, avee, aveem o aveam, aveéu o aveáu, aveen; aveat, aveats, aveada, aveades; avearé; avearía; si yo me aveara.)

viernes, 8 de mayo de 2026

Scolopodia, Scrupuli, Scurilitat, Se

Scolopodia, s. f., lat. scolopendrium, cétérac, sorte de plante. 
Scolopodia que es lengua cervina. Eluc. de las propr., fol. 123.
(chap. La escolopodia que es llengua de ciervo.)
Le cétérac qui est langue de cerf.

Scolopodia, s. f., lat. scolopendrium, cétérac, sorte de plante.

Scrupuli, Scrupel, s. m., lat. scrupulum, scrupule, poids de 24 grains.
De salnitre, 1 scrupel. Collect. de recettes de méd.
De sel de nitre, un scrupule.
CAT. Escrupol. ESP. (escrúpulo) PORT. Escrupulo. IT. Scrupulo, scrupolo.
(chap. Escrúpol, escrúpols : fástic, fástics. Pes de 24 grans.)

Escrúpol, escrúpols : fástic, fástics. Pes de 24 grans.

Scurilitat, s. f., lat. scurrilitatem, bouffonnerie, plaisanterie grossière.
Ab grevesa per so que scurilitatz no i aia loc.
Scurilitatz, so es a dir orres jocz.
Regla de S. Benezeg, fol. 53 et 22.
Avec gravité pour cela que bouffonnerie n'y ait pas lieu.
Bouffonnerie, c'est-à-dire vilain jeu.

Gabriel Rufián; Scurilitat, s. f., lat. scurrilitatem, bouffonnerie, plaisanterie grossière.

Se, pr. pers. m. et f. 3° pers. sing., lat. SE, se, soi, lui, il, elle.
Voyez la Grammaire romane, p. 180 et 242.
Suj. En Rainbaut, que sap ben far tota fazenda, quan se vol.
Rambaud d'Orange: Escotatz.
Le seigneur Rambaud, qui sait bien faire toute affaire, quand il veut.
Selha que mout m' abellia;
Ar no sey vas on se sia.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Celle qui moult me charmaît; maintenant je ne sais vers où elle soit.
Rég. dir. Ben es fols qu' en vos se fia.
B. de Ventadour: Tuit selhs.
Bien est fou qui en vous se fie.
Amors ten se ab los cortes.
P. Rogiers: Tant ai.
Amour tient soi avec les courtois. 
La comtessa de Dia... enamoret se d' En Raembaut d' Aurenga.
V. de la comtesse de Die.
La comtesse de Die... enamoura soi du seigneur Rambaud d'Orange.
- Rég. indir. Se, à soi, à lui, à elle.
Ella mori, don el se det si gran ira qu' el venc mat.
V. de Guillaume de la Tour.
Elle mourut, de quoi il se donna si grande peine qu'il devint triste.
Ma dona Guilhelma... venc al alberc..., e se fe mostrar on jazia Guilhem de Balaun. V. de Guillaume de Balaun.
Madame Guillelma... vint à la demeure..., et se fit montrer où gisait Guillaume de Balaun.
- Plur. Se, soi, eux, ils, elles.
Suj. En epsa ora se sun d' altra color. Poëme sur Boèce.
En l'heure même ils sont d'autre couleur.
Totas las dopt e las mescre,
Quar sai que atretal se son.
B. de Ventadour: Quan vei.
Toutes je les redoute et les mécrois, car je sais que semblables elles sont.
Rég. dir. Ar se son faitz enqueredor.
Guillaume de Montagnagout: Del tot vey.
Maintenant ils se sont faits enquesteurs.
S' elhas se genson, no vos tir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Si elles se parent, qu'il ne vous pèse.
- Rég. indir. Se, à soi, à eux, à elles.
Tensos soven
Fan assatz tug li trobador,
E parton se razon d' amor.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albertz.
Tensons font assez souvent tous les troubadours et se partagent motif d'amour.
Elhas se donon cura,
E fan l' obra espessa e dura.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Elles se donnent soin, et font l'oeuvre épaisse et dure.
Ce pronom était aussi employé dans une acception indéterminée.
Avenc se que... Bertrans... casset Constanti e sos filhs de la terra.
V. de Bertrand de Born.
Il advint que... Bertrand... chassa Constantin et ses fils de la terre.
Quan se pot esdevenir
Qu' ieu vos vey, dona, ni us remir.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Quand il peut advenir que je vous vois, dame, et vous contemple.
Ieu non cre qu' el mon se mire
Don' ab tan de cortesia.
Augiers: Per vos.
Je ne crois pas qu'au monde il se contemple dame avec tant de courtoisie.
Se ditz ben un reprochier pel mon.
P. Cardinal: Tos temps azir.
Il se dit bien un proverbe par le monde.
Loc. Com so fos se causa qu' En Bertrans agues presa e tolguda Autafort.
V. de Bertrand de Born.
Comme cela se fut cause que le seigneur Bertrand eut pris et enlevé Autefort.
CAT. ESP. PORT. Se. (chap. Se.)

2. Si, Sy, pr. pers., 3° pers. sing., lat. sibi, se, soi, lui, il, elle.
Suj. D' aquestas razos si fetz lo sirventes. V. de Bertrand de Born.
De ces raisons il fit le sirvente.
Ella, per far lo tornar en cansos et en solatz, si fes una cobla.
V. de Marie de Ventadour.
Elle, pour le faire revenir à chansons et à soulas, elle fit un couplet.
Rég. dir. 
Dieus es gauz, per qu' om si senha en crotz.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Dieu est joie, c'est pourquoi on se signe en croix.
Tan fort si fai temer
Qu' ieu no l' aus vezer ni auzir.
G. Faidit: Ben a Amors.
Tant fort elle se fait craindre que je ne l'ose voir ni ouïr.
- Rég. indir. Se, à soi, à lui, à elle.
Si fec amenar son destrier.
Esmondega si lo col. 
V. de Guillaume de Cabestaing.
Il se fit amener son destrier.
Elle se casse le cou.
- Plur. Se, soi, eux, ils, elles.
Suj. Qan foron al chastel, si foron ben acuilliz.
V. de Guillaume de Cabestaing.
Quand ils furent au château, ils furent bien accueillis. 
Quan si son gen paradas,... 
An tant d' orguelh e de folhor,
Que en oblidon lur senhor.
Brev. d'amor, fol. 129.
Quand elles sont gentiment parées,... elles ont tant d'orgueil et de folie, qu'elles oublient leur seigneur.
Rég. dir. Li clerc si fan pastor
E son aucizidor. (N. E. aucizedor en otro texto.)
P. Cardinal: Li clerc.
Les clercs se font pasteurs et sont tueurs.
Pueys si gieton de ginolhos. V. de sainte Énimie, fol. 17.
Puis elles se jettent à genoux.
- Rég. indir. Se, à soi, à eux, à elles.
Si tu as efans, tu los deves... soen castiar e amonestar d' apenre lor art don si puescon ajudar.
Gens que... tiro per forsa de mas e rompo si lo col.
Liv. de Sydrac, fol. 64 et 31.
Si tu as enfants, tu les dois... souvent avertir et admonester d'apprendre leur art dont ils se puissent aider.
Gens qui... tirent par force de mains et se rompent le cou.
On faisait également usage de ce pronom dans une acception indéterminée.
En aquela sazo, si avia una dona mot bela e mot ensenhada en Vianes. 
V. de Guillaume de Saint-Didier.
En ce temps, il (y) avait une dame moult belle et moult enseignée en Viennois. 
Si avenc una sazon qu' el anet per lo mon. V. de B. Zorgi.
Il advint une saison qu'il alla par le monde.
CAT. ESP. PORT. IT. Si. (chap. Se.)

3. S, pr. pers., contraction de se ou de si, se plaçait toujours, comme affixe, 
après les mots terminés par une voyelle.
Sing. suj. A 'N Reforsat que, si s vol be,
Jurara 'l ver.
T. de Guillaume et de Blacas: Senher Blacatz.
Au seigneur Reforsat qui, s'il veut bien, jurera le vrai.
Chauzir pot si s volia.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
Elle peut choisir si elle voulait.
Rég. dir. Mantas vetz qui s cuida calfar s' art.
(chap. Moltes vegades (voltes) qui se pense calentá se creme.)
E. Cairels: Quan chai la.
Maintes fois qui se pense chauffer se brûle.
Tro que lur domna s n' irays.
P. Rogiers: Al pareissen.
Jusqu'à ce que leur dame s'en irrite.
Rég. indir.
Qui be s membra del segle qu' es passatz. 
Sordel: Qui be s membra.
Qui bien se remémore du siècle qui est passé.
Ab que s deport e s don solatz.
Giraud de Borneil: No pues (puesc) sufrir.
A vec quoi elle se déporte et se donne soulas.
Plur. suj. Lairon me poirian emblar,
Ja no saubria dir que s fan.
B. de Ventadour: Quant erba.
Les voleurs me pourraient voler, désormais je ne saurais dire quoi ils font.
La color que s fan blanca e vermeilla.
Augier: Era quan l' ivern.
La couleur qu'elles font blanche et vermeille.
Rég. dir. Si s tenon joinz amors e jois amdos,
Que ren no i pert mezura ni razos.
Arnaud de Marueil: Si cum li peis.
Ainsi se tiennent joints amour et joie tous deux, que rien n'y perd mesure ni raison.
Las domnas que s van penhen.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Les dames qui se vont peignant.
Rég. indir. Vuoill N Aimars, lo mesquis,
E 'N Gui s fassan partizos.
Bertrand de Born: Be m platz.
Je veux que le seigneur Aimar, le chétif, et le seigneur Gui se fassent partage.
Ab que s fan la cara luzir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Avec quoi elles se font la face luire.
Il était pareillement usité dans une acception indéterminée.
Que que m comandetz a faire
Farai, qu' en aissi s cove.
B. de Ventadour: Amors e que.
Quoi que vous me commandiez à faire je ferai, vu qu'ainsi il convient.
Om no s vei que no s' azaut de vos.
Arnaud de Marueil: Si cum li peis.
Homme ne se voit qui ne se charme de vous.
Per folh mi tenh, quar ja vuelh ni dezir
So que no s pot ni no s deu avenir.
Deudes de Prades: Ben ay' Amors.
Pour fou je me tiens, parce que désormais je veux et désire ce qui ne se peut ni ne se doit advenir.

jueves, 12 de octubre de 2023

V, Ara m digatz, Rambautz, si vos agrada,

V.


Ara m digatz, Rambautz, si vos agrada,

Si us es aissi, cum ieu aurai apres,

Que malamen s' es contra vos guidada

Vostra domna de sai en Tortones,

Don avetz fag manta chanson en bada;

Mas ill a fag de vos tal sirventes

Don etz aunitz, et ilh es vergonhada,

Que vostr' amors non l' es honors ni bes;

Per qu' ella s' es aissi de vos lunhada.


Albert Marques, vers es qu' ieu ai amada

L' enganayritz don m' avetz escomes,

Que s' es de mi e de bon pretz ostada;

Mas non puesc mais, que ren non l' ai mespres,

Ans l' ai lonc temps servida et onrada;

Mas vos e lieis persegua vostra fes

C' avetz cent vetz per aver perjurada;

Per que s clamon de vos li Genoes,

Que, mal lur grat, lur empenhes l' estrada.


Per dieu, Rambautz, de so us port guerentia

Que mantas vetz, per talen de donar,

Ai aver tol, e non per manentia

Ni per thesaur qu' ieu volgues amassar;

Mas vos ai vist cent vetz per Lombardia

Anar a pe, a ley de croy joglar,

Paubre d' aver e malastrucx d' amia;

E fera us pro qu' ie us dones a manjar:

E membre vos co us trobes a Pavia.


Albert Marques, enuei e vilania

Sabetz ben dir, e miels la sabetz far,

E tot engan e tota fellonia

E malvestat pot hom en vos trobar,

E pauc de pretz e de cavallaria;

Per que us tol hom ses deman Valdetar;

Peiracorna perdetz vos per follia;

E Nicolos e Lafrancos d' amar

Vos podon ben apellar de bauzia.


Per dieu, Rambautz, segon la mia esmansa,

Fezetz que fols, quan laissetz lo mestier

Don aviatz honor e benanansa;

E sel que us fetz de joglar cavallier

Vos det enuei, trebalh e malanansa

E pensamen et ir' et encombrier,

E tolc vos joi e pretz et alegransa;

Que, pueys montetz de rossin en destrier,

Non fezetz colp d' espaza ni de lansa.


Albert Marques, tota vostr' esperansa

Es en trair et en faire panier

Enves totz sels qu' ab vos an acordansa,

E que us servon de grat e voluntier;

Vos non tenetz sagramen ni fiansa:

E s' ieu no val per armas Olivier,

Vos no valetz Rotlan, a ma semblansa;

Que Plasensa no us laissa Castanhier,

E tol vos terra e non prendetz venjansa.


Sol dieus mi gart, Rambautz, mon escudier

En cuy ai mes mon cor e m' esperansa,

A mon dan giet vos e tot lur enpier

Sel de Milan ab lur farsida pansa.


Albert Marques, tug li vostre guerrier

An tan paor de vos e tal doptansa,

Qu' il vos clamon lo marques putanier,

Dezeretat, deslial, ses fiansa.

Albert Marquis et Rambaud de Vaqueiras.

miércoles, 1 de noviembre de 2023

Dauphin d' Auvergne, Durand, tailleur de Paernes

Le Dauphin d' Auvergne, t. IV. Cinq pièces.

Lo Dalfins d' Alverne si fo coms d' Alverne, uns dels plus savis cavalliers et dels plus cortes del mon, e dels larcs; e 'l meiller d' armas, e que plus saup d' amor e de domnei e de guerra e de totz faitz avinens; e 'l plus conoissens e 'l plus entendens, e que meils trobet sirventes, coblas e tensos; e 'l plus gen parlans hom que anc fos a sen et a solatz. E per larguesa soa perdet la meitat e plus de tot lo sieu comtat; e per
avareza e per sen o sab tot recobrar, e gazaignar plus que non perdet.
Lo Dalfins d' Alvernhe si era drutz d' una domna d' un son castel et avia nom domna Maurina; et un dia ella mandet al baile del Dalfin que ill des lart ad ous frire; e 'l baile si l' en det un metz bacon. E l' evesques lo saup e fetz n' aquesta cobla, blasman lo baile, car no il det lo bacon tot entier, e blasman lo Dalfin que lo feisetz dar metz.

Per Crist, si 'l servens fos meus,
D' un cotel li dari' al cor,
Can fez del bacon partida
A lei que l' il queri tan gen.
Ben saup del Dalfin lo talen,
Que s' el plus ni men no i meses,
A la ganta li dera tres,
Mas posc en ver dire
Petit ac lart Maurina als ous frire.

L' evesques si era drutz d' una fort bella dompna qu' era moiller d' en Chantart de Caulec qu' estava a pescadoiras, e 'l Dalfins si 'l respondet a la cobla:


Li evesque troban en sos breus
Mais volon Chaulet que por,
E pesca que li covida
A pescadoiras fort soven
Per un bel peisson que lai pren;
E 'l peissos es gais e cortes;
Mas d' una re l' es trop mal pres
Car s' es laissatz ausire
Al preveire que no fais mas lo rire...


Lo Dalfins fetz aquesta cobla d' En Bertran de la Tor e mandet la il per Mauret, qu' era uns joglars, en la sazon que Bertrans ac laissada valor e larguessa.
Mauret, Bertran a laissada, etc.
Bastero, 81. Crescimbeni, 182. Millot, I, 303. P. Occ. 84.

Deudes de Prades, t. III. Vingt-deux pièces.
Deude de Pradas si fo de Rosergue, d' un borc que a nom Pradas, qu' es pres de la ciutat de Rodes quatre legas; e fo canorgues de Magalona. Savis hom fo mot de letras e de sen natural, e de trobar. E si saup mout la natura dels auzels prendedors. E fes cansos per sen de trobar; mas no movian ben d' amor. Per que non avian sabor entre la gen, ni no foron cantadas, ni grazidas.


Il dit dans deux de ses pièces:


Ja non creirai que dieus oblit
Bon drut ni belh dompneiador,
Si per autre peccat maior
Pus colpable non l' a cauzit.
No m puesc.

Tan sen al cor un amoros dezir...
Que no vuelh ges esser en paradis
Per so que mais no pogues car tener
Lay on beutatz e jovens senhoreia.
Tan sen al cor.

Ce troubadour est auteur d' un poëme intitulé: Dels auzels cassadors, d' environ trois mille six cents vers; en voici quelques passages:


Aissi comensa lo pologre dels auzels cassadors.
Daudes de Pradas non s' oblida...
Car dels austors e dels falcos,
D' esparviers e' d' esmerillos
Dirai de cantas manieras son,
Per tal c' om tria lo plus bon
E per tal c' om meills son cor meta

A ben tener et a noirir;
Pos sabra lo meillor chauzir,
Car totz auzels qui autres prendon
En dreit solatz gran loguier rendon
A sels que los noirisson ni 'ls amon;
Et aisi com lainh cascun reclamon,
E segon so qu' ieu ai legit
E sai per mi e n' ai auzit.
Ieu mostrarai las conoisensas
Dels auzels e las mais valensas;
Aprop dirai com hom los tenga;
E si s deve que mal lur venga,
Consi lur fasson guerizo
Ab polvera et ab poizo
O ab autra calque metzina
Que lur sia bona e fina.

Lo pologres es fenitz, e comensa lo romans; e dis premeiramen d' austor de cantas maneiras son:


De tres maneiras son austor
Car l' un son gran, l' autre menor,
L' autre petit de bona guiza
Si com natura los deviza.
Aisel qu' es mager es pus gros,
Es plus domesges e plus bos,
Los huells a bels, clars e lusens,
E los pes gros e covinens,
Onglas longas, ale grenolt,
Cueindamen vol manjar molt,
Ab auzels cautz fort s' esjauzis,
Per nuill auzel no s' alentis,
L' aigla no ill fai nuilla paor,
Per so tenh ieu sest per meillor.
Lo meians a rossas las alas,
Pes cortz et onglas breus e malas,
Los hueills a gros e cais escurs,
A far domesge es fort durs;
Ges al premier an no val gaire
Mas al ters torna de bon aire.
La rest linhatges es petitz,
A lei de tersol eisernitz,
E vola tost, pro es maniers
E de manjar fort ufaniers,
Leugiers es a enauzelar,
E pot n' om dese gazanar.
Lo grans e 'l paucx son pro domesge
Mas lo meians si te foresge;
Pero ab totz pot hom far joc
Si gardes be sazon e loc...

Cossi deu hom conoisser austor sa:
Cui vol austor triar per sa
Lev lo ab la senestra ma
La coda lo d' amon d' aval,
E si s ten gras, e si s fa cal,
Si non bat fort, e 'l bec non bada
Ni te la coa eissalatada
Sas es de cors, non ja dopte...

Cossi deu hom conoisser esparvier de bonas faissos:
Aprop l' austor ven esparvier
E degra meills anar premier,
Tant es cortes, pros et adreitz,
Mas trop pauc dura sos espleitz;
Cui 'l vol tener san e mudar,
Tot l' ivern lo deu sejornar
Que non prenda pic ni agassa
Ni autre auzel que mal li fassa;
Esparvier, qu' en tor pren colom,
Se nafra leu, car trop gran tom
Pren can davala del boial...

Destriansa d' auzel fill d' auzel jove:
Auzel jove fai auzel ros
Ab grossa mailla, ab hueills senros;
Arditz es, mas greu passara
Cinc ans om tan be no 'l tenra.
Auzel veill fai sos auzels niers
Ab hueills colratz, aisi es vers,
Sist valon mais e vivon pro,
Sol c' om los tenga per razo.

De cantas maneiras so 'l falco:
De falcons hi a VII linhatges
Mas los dos tenc per trop salvatges,
Car anc non ac en sest pais,
Ni ieu non vi home qu' en vis.

Del premier linhatge:
Falcx laniers es primeiras
De totz los autres cais vilas;
D' aquetz n' i a doas maneiras,
Mas ja no 'ls vueillas ni 'ls queiras;
Mas si vols bon falcon lanier,
Ab gros cap, ab gros bec lo quier
Et alas longas, coa breu,
Pe aiglenti mas ges trop leu...

Lo segons linhatge:
Lo segons es lo pelegris;
Leu si te e leu si noiris
E per so a nom pelegri
Car hom non troba lo sieu ni,
Auzels es valens e cortes...

Lo ters linhatge:
Lo ters es lo falcx montaris;
Sest es assatz nostre vezis,
Totz proz om lo conois, so cug;
Pos es privatz, a tart s' en fug.

Lo cart linhatge:
Lo cart a nom falco gruer
Ho gentil, car de son mester
Li don' om nom per que val mais,
Auzel es de trop gran pantais.
A ome a pe non val re,
Car trop a segre lo ill cove...
Que sel que a lo cap menor
Deu hom cauzir per lo meillor.

Lo quint linhatge:
Lo quins es apelatz guirfalc
Cui auzels de son gran no valc;
Fort es apres et enginhos
E de cassar aventuros.

Lo seize linhatge:
Lo seizes a nom surpunic,
Aquest es l' un d' aquestz qu' ieu dic
Que non vi home l' agues vist...
Grans es et aigla blanca sembla,
Auzel qu' el ve de paor trembla,
Pero a guirfalc retrai d' hueills,
D' alas e de bec e d' ergueills.

Del sete linhatge:
Lo sete apella hom britan;
D' aquest troba hom escrig tan
Que nuills auzels volar non auza
Sotz lui, can vola, mas en pauza
Lo pot hom penre tost a terra...
De totz auzels es lo maistre,
Rei o comte vol per ministre
O ric ome de gran poder,
E s' es pros, fai lo mais valer;
De totz auzels porta la flor
Tos temps fai alegre senhor...
E tug falco comunalmen
Lur senhor rendon plus valen.
Tug falco son d' aital natura
Que lur senhor per els meillura.


Esmerillos, e de lurs conoissensas:
Esmerillo son de tres guisas
Car l' un an las esquinas grizas;
L' autre negras e son petit,
Ramier fort e son abelit;
L' autre son un petit maioret
E coma falc lanier blanquet...

Cals hom deu tener auzel:
Cui joc d' auzel vol mantener
Ben deu conoisser e saber
Cals hom conve a tal mestier.
Hom avinens, ses cor leugier,
Que non s' irasca ni s trebaill
A totas vetz que l' auzel faill;
Car non er non fassa irat
Alcuna vetz; si per so 'l bat
Ni 'l secot trop fort ni l' estrenh,
No ill tenra pro re c' om l' esenh;
De trop beure si deu gardar,
Qu' el vi no 'l puesca enebriar,
Car nuills hom ibres non a sen...
Qui beu pimen ni vi trop fort
Gart si qu' auzel apres no port,
Car fortor d' erbas e de vi
L' enmalautis e si l' ausi;
Nuills hom qu' es trop luxurios
A tener auzel non es bos;
Trop gran mal si fai si 'l mantuza,
Si fempnas comunals uza...
Mas un conseill hi a fort bo,
Lave las mans e 'ls hueills autressi...
Tot enans que son auzel tenga
Per so que mal de lui no ill venga.
D' ome putnais es ben defuitz
Que no ill cove aitals desduitz,
E dirai vos razo per que,
Car tot l' umplis de son ale...

De cal guiza deu hom paiser auzel, entro sia cregutz del tot.


Auzeletz petitz lur pot dar
Aissi com son li passero
E l' autre menut auzelo;
Carn de galina lur es bona,
Cant hom de fresca la lur dona;
Alcuna vetz cor de mouto;
Qui 'l lur dona, assatz es bo;
Mas qui lur dona trop soven
Carn de mouto, contranhemen
De nervis o trop mal lur fai,
E de creiser trop los retrai;
Pero una vetz la setmana
Lur es assatz bona e sana,
Aiso coven ben a membrar
Que tot an deu hom trisar
Sobr' una post menudamen
So que ill man premeiramen,
E pueisas, ab una broqueta
Que non sia trop agudeta,
Hom los pasca tot belamen,
Non trop ensems ni trop soven;
De catre vetz lo jorn n' a pro...


D' esperimens d' auzels:
En un libre del rei Enric
D' Anglaterra, lo pros e 'l ric,
Que amet plus auzels e cas
Que non fes anc nuill crestias,
Trobei d' azautz esperimens
On no cove far argumens,
Car non es als mas bona fes
Que sol valer mais c' autra res.


Volatilia tua, domine, sub pedibus tuis.
Cant hom ve de premier issir
Pena d' auzel com deu dir:
Bel senher dieus, per meravilla
Tes sotz tos pes ta volatilia...
Vincit leo de tribu Juda, radix David, alleluia:
Per paor d' aigla vos diretz,
Tot' ora cant en cassa iretz:
Lo leo vens del trep Juda,
Raitz david, alleluia...

Cant auzels petitz se sent gota en l' ala:
Cant auzel que ferma noiritz
Goteta en l' ala sentitz,
Lo sanc o la graissa prendetz
D' un' auca, e ben lo 'n onhetz
De sotz las alas totz los os,
Los loncx e 'ls breus e 'ls prims e 'ls gros;
Apres de l' auca mange pro,
Qu' en aissi 'l tenra mais de pro;
Si 'l pendon fort onhetz las li
Desotz ab de l' oli lauri,
E s' oli lauri no ill trobatz,
Ab fel de porc las li bregatz;
E s' es per natura alapens
E non i val nuills onhemens,
Verbena vert brusaretz fort,
E can n' auretz lo suc estort,
Las alas desotz n' ongeretz
E la carn ins li moillaretz...

Contra mal de pepida:
Totz auzels, pueis que a pepida,
Mal manja e mal esmofida;
Et aiso es ben causa serta,
Que ades te la boc' uberta,
Car la pepida ten destreg
E ill fai dezirar l' aer freg.
Pepida es un mal que nais
En la lenga, e cant si pais,
Enbarga lo, non pot trair
So que manja segon dezir;
Desotz es el som de la lenga;
E qui 'l vol gardar que no ill venga,
Gart lo tot' ora de carn grassa...

Cant auzel a febre:
Si vostr' auzel febre destrenh,
Ges d' esser malautes no s fenh...
Per que o conoisseretz leu.
Lo cap te bas et er for greu
Que un pauc non l' aia enflat,
Sa pluma li trembla e ill bat,
E si nocas se te tot dreg,
Ben fai parer que aia freg,
E los hueills te claus per dormir;
So que pren non pot degerir;
Azoras gieta so que manja,
Que re en la gorga no s' estanca;
Un jorn manja coitozamen,
Autre non vol manjar nien...
Cant vostr' auzel veiretz aital,
Sapchatz que febres li fai mal;
Per febre lo sol home sancnar,
Mas qui be o no sap far
No s' en deu per re entremetre...
La camba dreita liaria
Ben estreg ab una coreia,
E ben cove fort clar li veia,
Car las venas son tan sotils
Coma seria uns prims fils;
Per meig de la camba d' avan
A una veneta plus gran
Que las autras venas no so...
Desotz el pe un' autra n' a...
E dereires sobr' el talo
N' a un' autra que ill fai gran pro,
Cant hom per gota sanc l' en trai...

Le poëme est terminé par ces vers:


Segon so c' avia promes
Mos romans del tot complitz es...
Mas tal n' i a que s fan parlier
E no volon aver mestier
Mas de mal dir e de blasmar
So que no sabon esmendar,
Ni non entendon neis que s' es...
Per so no m fai nuilla paor
Vezat, badoc, maldizedor;
Fat maldizen giet a mon dan
Et a gen corteza m coman.

Crescimbeni, 183. Bastero, 81. Millot, I, 315. P. Occ. 86.

Diode de Carlus. Dans une pièce il s' adresse à un jongleur:


En re no me semblaz joglar,
Vos que us faiz, En Gi de Glotos,
E no sia ja schirnitz per vos;
Mas digaz mi tot vostr' afar,
O 'l vostr' autre nom vertadier,
C' al mal me semblaz merchadier;
E si vos es, no 'l me celaz per re,
Que us assegur, et aseguraz me.
Millot, III, 398.

Durand de Carpentras. Un sirvente attribué aussi à P. Bremond Ricas Novas.


Un sirventes leugier e vernassal
Vuelh ab vils motz de vil razo bastir,
E ja tan fort no 'l sabrai envelzir
Que 'l vill baro messongier, deslial,
Vill ves elhs eys, vill ves setgl' e ves dieu,
Vill mil aitan e plus que non dic ieu,
Per qu' ieu 'l vuelh far vil e desavinen
Quar tan son vill lur croi captenemen...
E quar no vuelh mos chantars aia sal
Ni qu' hom lo denh' en bona cort grazir,
Vuelh hi metre per desasaborir
Lo vielh senhor del Tor que re no val.
Un sirventes.
Millot, III, 398. Papon, III, 461.


Durand, tailleur de Paernes. Le sirvente Guerra e trebal, t. IV, p. 263, lui est attribué par un manuscrit.
Ce troubadour a fait un autre sirvente contre Jacques Ier, roi d' Aragon, et Henri III, roi d' Angleterre, au sujet du traité fait entre le comte de Toulouse, Raymond VII, et Louis IX. Il dit entre autres:


En talent ai q' un serventes encoc
Per trair' a cels q' an mes pres a deroc,
Qar mantenon no e han faidit hoc,
E menz qu' ieu ai arbalesta e croc,
Brocarai lai per trair' al maior loc,
Al rei engles que hom ten per badoc
Qar suefr' aunitz q' om del sieu lo descoc,
Per q' en cor ai que als primiers lo toc.

Tos temps serai malvolens et enics
Al rei Jacme qar mal tenc sos afics...
Al mieu semblan lo tenc meilh N Aimerics
De Narbona, per qu' ieu sui sos amics...

El seu secors foram ric et estort,
E desconfig frances e pres e mort...

Sai entre nos fan de guerra sembel
Li dui comte, qar non es qui 'ls capdel,
Que ill tengran plait per bon e per bel,
Mas nostra pars en fai pauc de revel,
Mas al pascor veirem qe 'l plus isnel
Cavalgaran per gaug del temps novel,
Don seran pres e fondut man castel,
Mant escut rot, mant elm e man capel.
En talent ai.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, II, 226. Papon, II, 412.

jueves, 12 de octubre de 2023

Giraud Riquier. Guirautz Riquiers. Fin du tome troisième.

Giraud Riquier.


I.


Ab plazen

Pessamen

Amoros,

Ai cozen

Mal talen

Cossiros,

Per qu' el ser no puesc durmir

Ans torney e vuelf e vir,

E dezir

Vezer l' alba.


Per trebalh

Que m' assalh,

Ser e jorn

Joys me falh,

Don nualh

Ab cor morn,

E 'l ser dobla m mon martir,

Qu' en elh tenc tot mon albir,

E dezir

Vezer l' alba.


Mals sabers

Es loncs sers

Per velhar

Ses plazers

E jasers

Ses pauzar,

E ben amars ses jauzir;

Per qu' el ser velhan sospir,

E dezir

Vezer l' alba.


A mon dan

Per semblan

Fa gran nueg,

Quar afan

N' ay trop gran

Et enueg,

Quar leys qu' ieu am non remir;

Ans pes co m' en puesc aizir,

E dezir

Vezer l' alba.


II.


L' autre jorn m' anava

Per una ribeira

Soletz delichan,

Qu' amors me menava

Per aital maneira

Que pesses de chan,

Vi guaya bergeira

Bell' e plazenteira

Sos anhels gardan;

La tengui carreira,

Trobei la fronteira

A for benestan,

E fe m belh semblan

Al primier deman.


Qu' ieu li fi demanda:

“Toza, fos amada

Ni sabetz amar?”

Respos me ses guanda

“Senher, autreyada

Mi suy ses duptar.

- Toza, mot m' agrada

Quar vos ai trobada,

Si us puesc azautar.

- Trop m' avetz sercada; 

Senher, si fos fada, 

Pogra m' o pessar. 

- Toza, ges no us par? 

- Senher, ni deu far.” 


“Toza de bon aire,

Si voletz la mia,

Yeu vuelh vostr' amor.

- Senher, no s pot faire;

Vos avetz amia

Et yeu amador.

- Toza, quon que sia,

Ye us am, donc parria

Que us fos fazedor.

- Senher, autra via

Prenetz tal que us sia

De profieg maior.

- Non la vuelh melhor.

- Senher, faitz folhor.” 


“No folley, Na toza;

Tan m' es abellida

Qu' amors m' o cossen.

- Senher, fort cochoza

Son que fos partida

D' aquest parlamen.

- Toza, per ma vida,

Trop es afortida,

Qu' ie us prec humilmen.

- Senher, no m' oblida

Trop; a! for' aunida,

Si crezes leumen.

- Toza, forsa m sen.

- Senher, no us er gen.”


“Toza, que que m diga,

Non aiatz temensa

Que no us vuelh aunir.

- Senher, vostr' amiga

Suy, quar conoyssensa

Vo' 'n fai abstenir.

- Toza, quan falhensa

Cug far, per sufrensa

Belh Deport m' albir.

- Senher, mot m' agensa

Vostra benvolensa,

Quar vos faitz grazir.

- Toza, que us aug dir?

- Senher, que us dezir.”


“Digatz, toza guaya,

Que us a fag dir ara

Dig tan plazentier?

- Senher, on que m vaya,

Gays chans se perpara

D' En Guiraut Riquier.

- Toza, ges encara

Lo ditz no s despara

De qu' ieu vos enquier.

- Senher, no us ampara

Belhs Deportz que us gara

De laus esquerrier?

- Toza, no m profier.

Senher, aus entier.” 


“Toza, tot ma fara,

May 'N Bertrans m' ampara

D' Opian l' entier.

- Senher, mal si gara;

Et iretz vo' 'n ara,

Don ai cossirier.

- Toza, sovendier

Aurai est semdier.” 


III.


Ad un fin aman fon datz

Per si dons respieg d' amor,

E 'l sazos e 'l luecx mandatz;

E 'l jorn qu' el ser dec, l' onor

Penre anava pessius,

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan! 

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers. 


Tant era l' amans cochatz

De la deziran ardor

Del joy que l' er autreyatz,

Qu' elh se dava gran temor

Qu' al ser non atendes vius.

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


Nulhs hom non era de latz

A l' aman, que sa dolor

No conogues, tant torbatz

Era ab semblan de plor,

Tant li era 'l jorns esquius;

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


Mout es greu turmen astratz

A selh qu' ab nulh valedor

No s pot valer, donc gardatz

D' est aman en qual langor

Era 'l jorn d' afan aizius,

E dizia sospiran:

“Jorns, ben creyssetz a mon dan!

E 'l sers

Auci m e sos loncx espers.” 


IV.


L' autr' ier trobey la bergeira d' antan

Saludei la, e respos mi la bella,

Pueys dis: “Senher cum avetz estat tan

Qu' ieu no us ai vist? ges m' amors no us gragella?

- Toza, si fa mai que no fas semblan.

- Senher, l' afan per que podetz sufrir?

- Toza, tals es qu' aissi m' a fag venir.

- Senher, et ieu anava vos sercan.

- Toz', aissi etz vostres anhelhs gardan.

- Senher, e vos en passans so m' albir.” 

“Toz', al prim jorn fuy vostres ses mentir, 

Pueys del vezer m' an tout afar aizina. 

- Senher, aital vos puesc ieu de mi dir, 

Qu' aissi quo vos m' es fis vos suy ieu fina. 

- Toza, be m plai quar o sabetz grazir. 

- Senher, si fas tot aissi com s' eschai. 

- Toza, vulhatz donc tot so qu' ieu volrai. 

- Senhe' 'l voler vostre vuelh ben auzir. 

- Toza, que vuelh de vostr' amor jauzir. 

- Senher, faitz o lai on yeu no serai.” 


“Toza, nulhs joys ses lo vostre no m plai 

D' autra del mun, ni dar no 'l me poiria.

- Senher, aquo es aissi quon ieu sai; 

Mas cavalgatz e tenetz vostra via.

- Toza, no vuelh anar, ans dissendrai. 

- Senher, que us val er quan etz dissendutz?

- Toza, sapchatz que serai vostres drutz. 

- Senher, si us plai, entendetz que us dirai. 

- Toza, digatz tost que be us entendrai. 

- Senher, sejam, que ben siatz vengutz.” 


“Toza, tan m' es lo deziriers cregutz

De vos jauzir, qu' ades coven a faire.

- Senher, quo us es tan tost dessovengutz

Lo vostre Belhs Deportz? no l' amatz gaire.

- Toza, si fas tant que ja so vencutz.

- Senher, s' o sap, grat vo' 'n deura saber.

- Toza, de trop vils faitz me fa tener.

- Senher, per so n' es lauzan mentaugutz.

- Toza, s' amors autre joy no m' adutz.

- Senher, no us par que vivatz ses plazer.”


“Toza, no m vol mos Belhs Deportz valer, 

Ni re non vey el mon que tant me playa.

- Senher, ben cre qu' en sap far son dever, 

Si a valor tant quo dizetz veraya. 

- Toza, tan val que totz m' en desesper.

- Senher, avetz per lieys nul melluyrier? 

- Toza, oc, tal qu' en muer de dezirier. 

- Senher, ans n' es mentaugutz de saber. 

- Toza, que m val? pus joy non puesc aver. 

- Senher, lo joy perdetz per cor leugier.”


“Toza, 'l cor ai leyal e vertadier

Vas lieys don mortz deziran me guerreya.

- Senher, tant aug dir d' En Guiraut Riquier

Que, si no us val, no fa ren que no deya.

- Toza, no fan acreire lauzengier.

- Senher, per mi sai tot vostre talan.

- Toza, be us am, mas vos m' anatz trufan.

- Senher, autra n' ametz atertant yer.

- Toza, vau m' en, que no m' avetz mestier. 

- Senher, anatz, e veia m vos autr' an.”


V.


Gaya pastorelha

Trobey l' autre dia

En una ribeira

Que per caut la belha

Sos anhels tenia

Desotz un' ombreira;

Un capelh fazia

De flors, e sezia

Sus en la fresqueira:

Dissendey en guia

Que s' amor volia;

En calque maneira

Ylh fon prezenteira,

Sonet me primeira.


Dissi li: “Poiria

De vos solatz traire,

Pus m' es agradiva?” 

Ylh dis que queria

Amic de bon aire,

Nueg e jorn pessiva.

“Toza, ses cor vaire

E senes estraire

M' auretz tant quan viva. 

- Senher, be s pot faire, 

Quar a mon veiaire

Amors vos abriva.

- Toza, oc, esquiva.

Senher, be y 's sobtiva.” 


“Toza, s' ans de gaire

No m' en faitz valensa,

Vostr' amors m' esglaya.

- Senher, ab maltraire

Conquer hom guirensa,

Donc espers vos playa.

- Toza, tant m' agensa

Vostr' amors e m tensa

Qu' ops m' es qu' ades l' aya.

- Senher, en parvensa

Mai no m vis, falhensa

Faria savaya.

- Toza, 'l vista m playa. 

- Senher, donc no y 's gaya? 


“Toza, tant comensa 

L' amors ab martire 

Qu' ops m' es vostra vida.

- Senher, ab temensa 

M' avetz en dezire

Ben quatr' ans tenguda.

- Toza, no m' albire

Qu' ie us vis mai; no us tire,

Si ar etz ma druda.

- Senher, be us puesc dire

Qu' en faretz mans rire,

Suy desconoguda.

- Toza, etz esperduda?

- Senher, non, ni muda.” 


“Toza, no m cossire

Tant qu' aisso entenda;

Etz ges la chantada?

- Senher, quan que us tire,

Pro er qu' ie us car venda

Vostr' amor malvada.

- Na toza, contenda

Ai ab vos d' emenda

Totas vetz trobada.

- Senhe' 'N Guiraut renda 

Riquier tanh que us renda 

Aital, quar sui fada.

- Toz', ans etz membrada. 

- Senher, so m' agrada."


“Toza, tal fazenda

Ai qu' ops m' es que y tenda,

A dieu siatz dada.

- Senher, aissi us prenda

Per tot ses emenda,

E veus vostr' estrada.

- Toza, etz irada?

- Oc, per vostr' anada. 


VI.


L' autr' ier trobei la bergeira

Que d' autras vetz ai trobada

Gardan anhels, e sezia,

E fon de plazen maneira;

Pero mout fon cambiada,

Quar un effant pauc tenia

En sa fauda que durmia;

E filava cum membrada;

E cugey que m fos privada

Per tres vetz que vist m' avia,

Tro vi que no m conoyssia,

Que m dis: “Lai laissatz l' estrada?” 


“Toza, fi m' ieu, tant m' agrada

La vostra plazen paria

Qu' er m' es la vostra valensa.” 

Elha m dis: “Senher, ta fada

No suy quo us pessatz que sia,

Quar en als ai m' entendensa.

- Toza, faitz hi gran falhensa,

Tant a que us am ses falcia.

- Senher, tro en aquest dia

No us vi segon ma parvensa.

- Toza, falh vos conoyssensa?

- Senher, non, qui m' entendia."

“Toza, ses vos no m poiria

Res dar d' aquest mal guirensa,

Tant a que m' etz abellida!

- Senher, aital me dizia

En Guirautz Riquiers ab tensa,

Mas anc non fuy escarnida.

- Toza, 'N Guirautz no us oblida,

Ni us pren de mi sovinensa.

- Senher, mais que vos m' agensa

Elh e sa vista grazida.

- Toza, ben trop l' es gandida.

- Senher, si ven, be cre m vensa.” 


“Toza, mos gaugz se comensa, 

Quar selh per qui etz auzida 

Chantan suy ieu ses duptansa.

- Senher, non etz, ni crezensa 

Non auria e ma vida, 

Ni neys non avetz semblansa. 

- Toza, Belhs Deportz m' enansa 

Que us es tres vetz autz guida. 

- Senher, res non es la crida, 

Trop vos cujatz dar d' onransa. 

- Toz', avetz de mi membransa? 

- Senher, oc, mais non complida.”


“Toza, ie us ai enbrugida,

E tenc m' o a gran pezansa;

No us pessetz pus vos enqueira.

- Senher, be m tenc per fromida,

Qu' eras ai preza venjansa

De l' autra vista derreira.

- Toz', ab qui etz parieira

En l' efant? es d' alegransa?

- Senher, ab selh qu' esperansa

N' ai de mais, que m pres en gleira.

- Toza, quo us giec en ribeira?

- Senher, quar es ma uzansa.”


“Poiriam far acordansa

Amdos, toza plazenteira,

Si n' eratz per mi celada.

- Senher, non d' autr' amistansa

Que ns fem a la vetz primeira,

Pus tro aissi m suy gardada.

- Toza, be us ai assajada,

E truep vos de sen enteira.

- Senher, s' ieu ne fos leugeira,

Mal m' agratz vos assenada.

- Toza, vau far ma jornada.

Senher, mete' us en carreira.




Fin du tome troisième.