Mostrando las entradas para la consulta vetz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas para la consulta vetz ordenadas por relevancia. Ordenar por fecha Mostrar todas las entradas

jueves, 10 de septiembre de 2026

Veta, Vetat, Vetuste, Vetz, Vegada, Veguada, Vezar, Avezar (Aveá, aveás)

Veta, s. f., lat. vitta, cordon, raie, bande, ruban, vétille.
La veta que vai en som
Sob' (sobr') els cills, a nom sobresill.
Deudes de Prades, Auz. cass.
La bande qui va en pointe sur les cils, à nom sourcil.
Paubre lairon pent hom per una veta.
P. Cardinal: Las amairis.
Pauvre larron on pend pour une vétille.
CAT. ESP. Veta. (chap. Veta, vetes; bena, benes.)

Héctor Moret Coso; La veta que vai en som Sob' (sobr') els cills, a nom sobresill.

2. Vetat, adv., rayé.
Que vesti gonella
D' un drap vetat belh.
J. Esteve: Al dous.
Qui revêt robe d'un beau drap rayé.
ESP. Vetado. (chap. Vetat, vetats, vetada, vetades : rayat, rayats, rayada, rayades; a rayes.)

Vetuste, adj., lat. vetustum, vieux, ancien.
Si la dislocatio es vetusta et antiqua. Trad. d'Albucasis, fol. 69.
(chap. Si la dislocassió es vetusta (vella) y antiga.)
Si la dislocation est vieille et ancienne.
ESP. IT. Vetusto. (chap. Vetusto : vell, vetustos : vells, vetusta : vella, vetustes : velles; antic, antics, antiga, antigues.)

Arturo Quintana Font

Vetz, s. f., lat. vices, fois.
S' una vetz sola ai parlat.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Si une fois seule j'ai parlé.
Qui manja una vetz lo jorn, sec vida d' angiel; e qui doas, vida d' ome; e qui tres o quatre, vida de bestia.
(chap. Qui minge una vegada al día, seguix vida d'ángel; y qui dos, vida de home; y qui tres o cuatre, vida de bestia.)
Liv. de Sydrac, fol. 129.
Qui mange une fois le jour, suit vie d'ange; et qui deux, vie d'homme; et qui trois ou quatre, vie de bête.

Joaquim Montclús, Joaquín Monclús; Qui manja una vetz lo jorn, sec vida d' angiel; e qui doas, vida d' ome; e qui tres o quatre, vida de bestia.

Loc. Ai! quantas vetz plor lo dia,
E quantas vetz mi fai rire!
Augier: Per vos belha.
Ah! combien de fois je pleure le jour, et combien de fois elle me fait rire!
Adv. comp. A cada vetz s' estendil.
Marcabrus: Pus la fuelha.
A chaque fois il s'étend.
A las vetz quan si dejonh.
Parfois quand il se disjoint.
Cen vetz muer lo jorn de dolor.
B. de Ventadour: Non es meravelha.
Cent fois je meurs le jour de douleur.
Maynthas vetz dreitz defen
So qu' amors cossen.
Aimar de Rocaficha: No m lau de.
Maintes fois droit défend ce qu'amour consent.
Pro vetz m' en faria preiar.
Giraud de Borneil: Us sonetz.
Assez de fois m'en ferait prier.
Ges orguelhs totas vetz non es bos.
Giraud le Roux: Ara sabrai.
Point orgueil toutes fois (toujours) n'est bon.
- Masc. Habitude, coutume.
Pueis no s debatra per mal vetz.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Puis il ne se débattra par mauvaise habitude.
Cui bon vetz
E noble cors es remazutz.
P. Vidal: Abril issic.
A qui bonne habitude et noble coeur est resté.
CAT. PORT. (ESP.) Vez. (chap. Vegada, vegades; volta, voltes.)

2. Vegada, Veguada, s. f., fois.
Mang' en pro sella vegada.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Qu'il en mange assez cette fois.
Plus de XX vegadas lo jorn. V. et Vert., fol. 18.
Plus de vingt fois le jour.
Remenbra en ton cor cantas vegadas as faillit. V. et Vert., fol. 8.
Remémore en ton coeur combien de fois tu as failli.
Prov. Fortuna ve alcuna veguada als us, et autra veguada als autres.
(chap. La fortuna ve alguna vegada als uns, y datra vegada als atres.)
L'Arbre de Batalhas, fol. 32.
La fortune vient aucune fois aux uns, et autre fois aux autres.
Adv. comp. A la vegada esdeven que plag se ferma en poder de dos homes.
Trad. du Code de Justinien, fol. 11.
Parfois il arrive que plaid s'établit au pouvoir de deux hommes.
Non menti nulla vegada. Trad. d'un Évang. apocr.
Ne mentit nulle fois (jamais).
L' angil que ren VII vegadas venso lo solelh de beltat.
Liv. de Sydrac, fol. 4.
Les anges qui par sept fois surpassent le soleil en beauté.
Conj. comp. Totas vegadas que marit e molher s' ajuston en la obra de matrimoni. V. et Vert., fol. 92.
Toutes fois que mari et femme s'ajustent dans l'oeuvre de mariage.
ANC. FR.
Je m'en voys boyre encore quelcque veguade. Rabelais, liv. I, ch. 6.
CAT. ANC. ESP. Vegada. (chap. Vegada, vegades; volta, voltes.)

3. Vezar, v., accoutumer, habituer, faire prendre l'habitude, aviser.
Mal vezar l' a d' esser ratier.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Malement l'habituera à être capricieux.
Part. pas. Qui non a vezat aver
Gran be.
P. Raimond de Toulouse: Us novels.
Qui n'a pas accoutumé d'avoir grand bien.
Aras son vezat e saben.
P. Cardinal: Un decret.
Maintenant ils sont avisés et savants.
ESP. PORT. Vezar.

4. Avezar, v., accoutumer, habituer.
Part. pas. Desqu' el loire aur' avezat,
El hi venra tot abrivat.
Deudes de Prades, Auz. cass.
Dès que le leurre il aura habitué, il y viendra tout empressé.
Ieu ai lo mestier avezat
D' amor.
T. de G. Faidit et de Baussan: Baussan.
J'ai accoutumé le métier d'amour.
CAT. Avesar. ANC. ESP. Avezar. IT. Avvezare. (chap. Aveá, aveás : yo me aveo, avees, avee, aveem o aveam, aveéu o aveáu, aveen; aveat, aveats, aveada, aveades; avearé; avearía; si yo me aveara.)

viernes, 8 de mayo de 2026

Scolopodia, Scrupuli, Scurilitat, Se

Scolopodia, s. f., lat. scolopendrium, cétérac, sorte de plante. 
Scolopodia que es lengua cervina. Eluc. de las propr., fol. 123.
(chap. La escolopodia que es llengua de ciervo.)
Le cétérac qui est langue de cerf.

Scolopodia, s. f., lat. scolopendrium, cétérac, sorte de plante.

Scrupuli, Scrupel, s. m., lat. scrupulum, scrupule, poids de 24 grains.
De salnitre, 1 scrupel. Collect. de recettes de méd.
De sel de nitre, un scrupule.
CAT. Escrupol. ESP. (escrúpulo) PORT. Escrupulo. IT. Scrupulo, scrupolo.
(chap. Escrúpol, escrúpols : fástic, fástics. Pes de 24 grans.)

Escrúpol, escrúpols : fástic, fástics. Pes de 24 grans.

Scurilitat, s. f., lat. scurrilitatem, bouffonnerie, plaisanterie grossière.
Ab grevesa per so que scurilitatz no i aia loc.
Scurilitatz, so es a dir orres jocz.
Regla de S. Benezeg, fol. 53 et 22.
Avec gravité pour cela que bouffonnerie n'y ait pas lieu.
Bouffonnerie, c'est-à-dire vilain jeu.

Gabriel Rufián; Scurilitat, s. f., lat. scurrilitatem, bouffonnerie, plaisanterie grossière.

Se, pr. pers. m. et f. 3° pers. sing., lat. SE, se, soi, lui, il, elle.
Voyez la Grammaire romane, p. 180 et 242.
Suj. En Rainbaut, que sap ben far tota fazenda, quan se vol.
Rambaud d'Orange: Escotatz.
Le seigneur Rambaud, qui sait bien faire toute affaire, quand il veut.
Selha que mout m' abellia;
Ar no sey vas on se sia.
Gavaudan le Vieux: L' autre dia.
Celle qui moult me charmaît; maintenant je ne sais vers où elle soit.
Rég. dir. Ben es fols qu' en vos se fia.
B. de Ventadour: Tuit selhs.
Bien est fou qui en vous se fie.
Amors ten se ab los cortes.
P. Rogiers: Tant ai.
Amour tient soi avec les courtois. 
La comtessa de Dia... enamoret se d' En Raembaut d' Aurenga.
V. de la comtesse de Die.
La comtesse de Die... enamoura soi du seigneur Rambaud d'Orange.
- Rég. indir. Se, à soi, à lui, à elle.
Ella mori, don el se det si gran ira qu' el venc mat.
V. de Guillaume de la Tour.
Elle mourut, de quoi il se donna si grande peine qu'il devint triste.
Ma dona Guilhelma... venc al alberc..., e se fe mostrar on jazia Guilhem de Balaun. V. de Guillaume de Balaun.
Madame Guillelma... vint à la demeure..., et se fit montrer où gisait Guillaume de Balaun.
- Plur. Se, soi, eux, ils, elles.
Suj. En epsa ora se sun d' altra color. Poëme sur Boèce.
En l'heure même ils sont d'autre couleur.
Totas las dopt e las mescre,
Quar sai que atretal se son.
B. de Ventadour: Quan vei.
Toutes je les redoute et les mécrois, car je sais que semblables elles sont.
Rég. dir. Ar se son faitz enqueredor.
Guillaume de Montagnagout: Del tot vey.
Maintenant ils se sont faits enquesteurs.
S' elhas se genson, no vos tir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Si elles se parent, qu'il ne vous pèse.
- Rég. indir. Se, à soi, à eux, à elles.
Tensos soven
Fan assatz tug li trobador,
E parton se razon d' amor.
T. d'Aimeri et d'Albert: Amicx N Albertz.
Tensons font assez souvent tous les troubadours et se partagent motif d'amour.
Elhas se donon cura,
E fan l' obra espessa e dura.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Elles se donnent soin, et font l'oeuvre épaisse et dure.
Ce pronom était aussi employé dans une acception indéterminée.
Avenc se que... Bertrans... casset Constanti e sos filhs de la terra.
V. de Bertrand de Born.
Il advint que... Bertrand... chassa Constantin et ses fils de la terre.
Quan se pot esdevenir
Qu' ieu vos vey, dona, ni us remir.
Arnaud de Marueil: Dona genser.
Quand il peut advenir que je vous vois, dame, et vous contemple.
Ieu non cre qu' el mon se mire
Don' ab tan de cortesia.
Augiers: Per vos.
Je ne crois pas qu'au monde il se contemple dame avec tant de courtoisie.
Se ditz ben un reprochier pel mon.
P. Cardinal: Tos temps azir.
Il se dit bien un proverbe par le monde.
Loc. Com so fos se causa qu' En Bertrans agues presa e tolguda Autafort.
V. de Bertrand de Born.
Comme cela se fut cause que le seigneur Bertrand eut pris et enlevé Autefort.
CAT. ESP. PORT. Se. (chap. Se.)

2. Si, Sy, pr. pers., 3° pers. sing., lat. sibi, se, soi, lui, il, elle.
Suj. D' aquestas razos si fetz lo sirventes. V. de Bertrand de Born.
De ces raisons il fit le sirvente.
Ella, per far lo tornar en cansos et en solatz, si fes una cobla.
V. de Marie de Ventadour.
Elle, pour le faire revenir à chansons et à soulas, elle fit un couplet.
Rég. dir. 
Dieus es gauz, per qu' om si senha en crotz.
Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.
Dieu est joie, c'est pourquoi on se signe en croix.
Tan fort si fai temer
Qu' ieu no l' aus vezer ni auzir.
G. Faidit: Ben a Amors.
Tant fort elle se fait craindre que je ne l'ose voir ni ouïr.
- Rég. indir. Se, à soi, à lui, à elle.
Si fec amenar son destrier.
Esmondega si lo col. 
V. de Guillaume de Cabestaing.
Il se fit amener son destrier.
Elle se casse le cou.
- Plur. Se, soi, eux, ils, elles.
Suj. Qan foron al chastel, si foron ben acuilliz.
V. de Guillaume de Cabestaing.
Quand ils furent au château, ils furent bien accueillis. 
Quan si son gen paradas,... 
An tant d' orguelh e de folhor,
Que en oblidon lur senhor.
Brev. d'amor, fol. 129.
Quand elles sont gentiment parées,... elles ont tant d'orgueil et de folie, qu'elles oublient leur seigneur.
Rég. dir. Li clerc si fan pastor
E son aucizidor. (N. E. aucizedor en otro texto.)
P. Cardinal: Li clerc.
Les clercs se font pasteurs et sont tueurs.
Pueys si gieton de ginolhos. V. de sainte Énimie, fol. 17.
Puis elles se jettent à genoux.
- Rég. indir. Se, à soi, à eux, à elles.
Si tu as efans, tu los deves... soen castiar e amonestar d' apenre lor art don si puescon ajudar.
Gens que... tiro per forsa de mas e rompo si lo col.
Liv. de Sydrac, fol. 64 et 31.
Si tu as enfants, tu les dois... souvent avertir et admonester d'apprendre leur art dont ils se puissent aider.
Gens qui... tirent par force de mains et se rompent le cou.
On faisait également usage de ce pronom dans une acception indéterminée.
En aquela sazo, si avia una dona mot bela e mot ensenhada en Vianes. 
V. de Guillaume de Saint-Didier.
En ce temps, il (y) avait une dame moult belle et moult enseignée en Viennois. 
Si avenc una sazon qu' el anet per lo mon. V. de B. Zorgi.
Il advint une saison qu'il alla par le monde.
CAT. ESP. PORT. IT. Si. (chap. Se.)

3. S, pr. pers., contraction de se ou de si, se plaçait toujours, comme affixe, 
après les mots terminés par une voyelle.
Sing. suj. A 'N Reforsat que, si s vol be,
Jurara 'l ver.
T. de Guillaume et de Blacas: Senher Blacatz.
Au seigneur Reforsat qui, s'il veut bien, jurera le vrai.
Chauzir pot si s volia.
Bertrand de Born: Cazutz sui.
Elle peut choisir si elle voulait.
Rég. dir. Mantas vetz qui s cuida calfar s' art.
(chap. Moltes vegades (voltes) qui se pense calentá se creme.)
E. Cairels: Quan chai la.
Maintes fois qui se pense chauffer se brûle.
Tro que lur domna s n' irays.
P. Rogiers: Al pareissen.
Jusqu'à ce que leur dame s'en irrite.
Rég. indir.
Qui be s membra del segle qu' es passatz. 
Sordel: Qui be s membra.
Qui bien se remémore du siècle qui est passé.
Ab que s deport e s don solatz.
Giraud de Borneil: No pues (puesc) sufrir.
A vec quoi elle se déporte et se donne soulas.
Plur. suj. Lairon me poirian emblar,
Ja no saubria dir que s fan.
B. de Ventadour: Quant erba.
Les voleurs me pourraient voler, désormais je ne saurais dire quoi ils font.
La color que s fan blanca e vermeilla.
Augier: Era quan l' ivern.
La couleur qu'elles font blanche et vermeille.
Rég. dir. Si s tenon joinz amors e jois amdos,
Que ren no i pert mezura ni razos.
Arnaud de Marueil: Si cum li peis.
Ainsi se tiennent joints amour et joie tous deux, que rien n'y perd mesure ni raison.
Las domnas que s van penhen.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Les dames qui se vont peignant.
Rég. indir. Vuoill N Aimars, lo mesquis,
E 'N Gui s fassan partizos.
Bertrand de Born: Be m platz.
Je veux que le seigneur Aimar, le chétif, et le seigneur Gui se fassent partage.
Ab que s fan la cara luzir.
Le Moine de Montaudon: Autra vetz.
Avec quoi elles se font la face luire.
Il était pareillement usité dans une acception indéterminée.
Que que m comandetz a faire
Farai, qu' en aissi s cove.
B. de Ventadour: Amors e que.
Quoi que vous me commandiez à faire je ferai, vu qu'ainsi il convient.
Om no s vei que no s' azaut de vos.
Arnaud de Marueil: Si cum li peis.
Homme ne se voit qui ne se charme de vous.
Per folh mi tenh, quar ja vuelh ni dezir
So que no s pot ni no s deu avenir.
Deudes de Prades: Ben ay' Amors.
Pour fou je me tiens, parce que désormais je veux et désire ce qui ne se peut ni ne se doit advenir.

jueves, 12 de octubre de 2023

V, Ara m digatz, Rambautz, si vos agrada,

V.


Ara m digatz, Rambautz, si vos agrada,

Si us es aissi, cum ieu aurai apres,

Que malamen s' es contra vos guidada

Vostra domna de sai en Tortones,

Don avetz fag manta chanson en bada;

Mas ill a fag de vos tal sirventes

Don etz aunitz, et ilh es vergonhada,

Que vostr' amors non l' es honors ni bes;

Per qu' ella s' es aissi de vos lunhada.


Albert Marques, vers es qu' ieu ai amada

L' enganayritz don m' avetz escomes,

Que s' es de mi e de bon pretz ostada;

Mas non puesc mais, que ren non l' ai mespres,

Ans l' ai lonc temps servida et onrada;

Mas vos e lieis persegua vostra fes

C' avetz cent vetz per aver perjurada;

Per que s clamon de vos li Genoes,

Que, mal lur grat, lur empenhes l' estrada.


Per dieu, Rambautz, de so us port guerentia

Que mantas vetz, per talen de donar,

Ai aver tol, e non per manentia

Ni per thesaur qu' ieu volgues amassar;

Mas vos ai vist cent vetz per Lombardia

Anar a pe, a ley de croy joglar,

Paubre d' aver e malastrucx d' amia;

E fera us pro qu' ie us dones a manjar:

E membre vos co us trobes a Pavia.


Albert Marques, enuei e vilania

Sabetz ben dir, e miels la sabetz far,

E tot engan e tota fellonia

E malvestat pot hom en vos trobar,

E pauc de pretz e de cavallaria;

Per que us tol hom ses deman Valdetar;

Peiracorna perdetz vos per follia;

E Nicolos e Lafrancos d' amar

Vos podon ben apellar de bauzia.


Per dieu, Rambautz, segon la mia esmansa,

Fezetz que fols, quan laissetz lo mestier

Don aviatz honor e benanansa;

E sel que us fetz de joglar cavallier

Vos det enuei, trebalh e malanansa

E pensamen et ir' et encombrier,

E tolc vos joi e pretz et alegransa;

Que, pueys montetz de rossin en destrier,

Non fezetz colp d' espaza ni de lansa.


Albert Marques, tota vostr' esperansa

Es en trair et en faire panier

Enves totz sels qu' ab vos an acordansa,

E que us servon de grat e voluntier;

Vos non tenetz sagramen ni fiansa:

E s' ieu no val per armas Olivier,

Vos no valetz Rotlan, a ma semblansa;

Que Plasensa no us laissa Castanhier,

E tol vos terra e non prendetz venjansa.


Sol dieus mi gart, Rambautz, mon escudier

En cuy ai mes mon cor e m' esperansa,

A mon dan giet vos e tot lur enpier

Sel de Milan ab lur farsida pansa.


Albert Marques, tug li vostre guerrier

An tan paor de vos e tal doptansa,

Qu' il vos clamon lo marques putanier,

Dezeretat, deslial, ses fiansa.

Albert Marquis et Rambaud de Vaqueiras.

lunes, 5 de octubre de 2026

24. Alberto Malaspina, Rambaldo di Vaqueiras. Aram digatz, Rambautz, si vos agrada,


Secondo la lezione riprodotta dal Mahn (Werke der Troubadours, III, 183).

Alberto Malaspina, Rambaldo di Vaqueiras. Aram digatz, Rambautz, si vos agrada,

Aram digatz, Rambautz, si vos agrada, 
sius es aissi cum ieu aurai apres, 
que malamen s'es contra vos guidada
vostra domna de sai en Tortones,
mas ill a fag de vos tal sirventes 
don etz aunitz et ilh es vergonhada, 
que vostr' amors non l'es honors ni bes; 
per qu'ella s'es aissi de vos lunhada.
Albert marques, vers es qu' ieu ai amada 
l'enganayritz don m'avetz escomes, 
que s'es de mi e de bon pretz ostada; 
mas non puesc mais, que ren non l'ai mespres, 
ans l'ai lonc temps servida et onrada;
mas vos e lieis persegua vostra fes 
c'avetz cent vetz per aver perjurada;
per ques clamon de vos li Genoes,
que, mal lur grat lur empenhes l'estrada.
Per dieu, Rambautz, de sous port guerentia,
que mantas vetz, per talen de donar,
ai aver tol, e non per manentia
ni per thesaur qu' ieu volgues amassar;
mas vos ai vist cent vetz per Lombardia
anar a pe, a ley de croy joglar, 
paubre d'aver e malestrucx d'amia; 
e feraus pro qu' ieus dones a manjar;
e membre vos cous trobes a Pavia.
Albert marques, enuej' e vilania 
sabetz ben dir e miels la sabetz far, 
e tot engan e tota fellonia
e malvestat pot hom en vos trobar,
e pauc de pretz e de cavallaria;
per queus tol hom ses deman Val de Tar; 
Peiracorna perdetz vos per follia;
e Nicolos e Lanfrancos da Mar
vos podon ben apellar de bauzia.
Per dieu, Rambautz, segon la mia esmansa, 
fezetz que fols, quan laissetz lo mestier
don aviatz honor e benanansa;
e sel queus fetz de joglar cavallier, 
vos det enuei, trebalh e malanansa
e pensamen et ir' et encombrier,
e tolc vos joi e pretz et alegransa; 
que, pueys montetz de rossin en destrier, 
non fezetz colp d'espaza ni de lansa.
Albert marques, tota vostr' esperansa 
es en trair et en faire panier
enves totz sels qu' ab vos an acordansa, 
e queus servon de grat e voluntier; 
vos non tenetz sagramen ni fiansa; 
e s' ieu no val per armas Olivier,
vos no valetz Rotlan, a ma semblansa; 
que Plasensa nous laissa castanhier
e tol vos terra e non prendetz venjansa.
Sol dieus mi gart, Rambautz, mon Escudier, 
en cuy ai mes mon cor e m' esperansa, 
a mon dan get vos e tot lur enpier, 
sel de Milan ab lur farsida pansa.
Albert marques, tug li vostre guerrier 
an tan paor de vos e tal doptansa, 
qu'il vos clamon lo Marques putanier, 
dezeretat, deslial, ses fiansa.

* Biografia, secondo il testo edito dallo Chabaneau (op. cit. p. 104):
Albertz marques si fo dels marques de Malespina. valenz homo fo e larcs e cortes & enseignatz; e saub ben far coblas e sirventes e cansos.



miércoles, 1 de noviembre de 2023

Dauphin d' Auvergne, Durand, tailleur de Paernes

Le Dauphin d' Auvergne, t. IV. Cinq pièces.

Lo Dalfins d' Alverne si fo coms d' Alverne, uns dels plus savis cavalliers et dels plus cortes del mon, e dels larcs; e 'l meiller d' armas, e que plus saup d' amor e de domnei e de guerra e de totz faitz avinens; e 'l plus conoissens e 'l plus entendens, e que meils trobet sirventes, coblas e tensos; e 'l plus gen parlans hom que anc fos a sen et a solatz. E per larguesa soa perdet la meitat e plus de tot lo sieu comtat; e per
avareza e per sen o sab tot recobrar, e gazaignar plus que non perdet.
Lo Dalfins d' Alvernhe si era drutz d' una domna d' un son castel et avia nom domna Maurina; et un dia ella mandet al baile del Dalfin que ill des lart ad ous frire; e 'l baile si l' en det un metz bacon. E l' evesques lo saup e fetz n' aquesta cobla, blasman lo baile, car no il det lo bacon tot entier, e blasman lo Dalfin que lo feisetz dar metz.

Per Crist, si 'l servens fos meus,
D' un cotel li dari' al cor,
Can fez del bacon partida
A lei que l' il queri tan gen.
Ben saup del Dalfin lo talen,
Que s' el plus ni men no i meses,
A la ganta li dera tres,
Mas posc en ver dire
Petit ac lart Maurina als ous frire.

L' evesques si era drutz d' una fort bella dompna qu' era moiller d' en Chantart de Caulec qu' estava a pescadoiras, e 'l Dalfins si 'l respondet a la cobla:


Li evesque troban en sos breus
Mais volon Chaulet que por,
E pesca que li covida
A pescadoiras fort soven
Per un bel peisson que lai pren;
E 'l peissos es gais e cortes;
Mas d' una re l' es trop mal pres
Car s' es laissatz ausire
Al preveire que no fais mas lo rire...


Lo Dalfins fetz aquesta cobla d' En Bertran de la Tor e mandet la il per Mauret, qu' era uns joglars, en la sazon que Bertrans ac laissada valor e larguessa.
Mauret, Bertran a laissada, etc.
Bastero, 81. Crescimbeni, 182. Millot, I, 303. P. Occ. 84.

Deudes de Prades, t. III. Vingt-deux pièces.
Deude de Pradas si fo de Rosergue, d' un borc que a nom Pradas, qu' es pres de la ciutat de Rodes quatre legas; e fo canorgues de Magalona. Savis hom fo mot de letras e de sen natural, e de trobar. E si saup mout la natura dels auzels prendedors. E fes cansos per sen de trobar; mas no movian ben d' amor. Per que non avian sabor entre la gen, ni no foron cantadas, ni grazidas.


Il dit dans deux de ses pièces:


Ja non creirai que dieus oblit
Bon drut ni belh dompneiador,
Si per autre peccat maior
Pus colpable non l' a cauzit.
No m puesc.

Tan sen al cor un amoros dezir...
Que no vuelh ges esser en paradis
Per so que mais no pogues car tener
Lay on beutatz e jovens senhoreia.
Tan sen al cor.

Ce troubadour est auteur d' un poëme intitulé: Dels auzels cassadors, d' environ trois mille six cents vers; en voici quelques passages:


Aissi comensa lo pologre dels auzels cassadors.
Daudes de Pradas non s' oblida...
Car dels austors e dels falcos,
D' esparviers e' d' esmerillos
Dirai de cantas manieras son,
Per tal c' om tria lo plus bon
E per tal c' om meills son cor meta

A ben tener et a noirir;
Pos sabra lo meillor chauzir,
Car totz auzels qui autres prendon
En dreit solatz gran loguier rendon
A sels que los noirisson ni 'ls amon;
Et aisi com lainh cascun reclamon,
E segon so qu' ieu ai legit
E sai per mi e n' ai auzit.
Ieu mostrarai las conoisensas
Dels auzels e las mais valensas;
Aprop dirai com hom los tenga;
E si s deve que mal lur venga,
Consi lur fasson guerizo
Ab polvera et ab poizo
O ab autra calque metzina
Que lur sia bona e fina.

Lo pologres es fenitz, e comensa lo romans; e dis premeiramen d' austor de cantas maneiras son:


De tres maneiras son austor
Car l' un son gran, l' autre menor,
L' autre petit de bona guiza
Si com natura los deviza.
Aisel qu' es mager es pus gros,
Es plus domesges e plus bos,
Los huells a bels, clars e lusens,
E los pes gros e covinens,
Onglas longas, ale grenolt,
Cueindamen vol manjar molt,
Ab auzels cautz fort s' esjauzis,
Per nuill auzel no s' alentis,
L' aigla no ill fai nuilla paor,
Per so tenh ieu sest per meillor.
Lo meians a rossas las alas,
Pes cortz et onglas breus e malas,
Los hueills a gros e cais escurs,
A far domesge es fort durs;
Ges al premier an no val gaire
Mas al ters torna de bon aire.
La rest linhatges es petitz,
A lei de tersol eisernitz,
E vola tost, pro es maniers
E de manjar fort ufaniers,
Leugiers es a enauzelar,
E pot n' om dese gazanar.
Lo grans e 'l paucx son pro domesge
Mas lo meians si te foresge;
Pero ab totz pot hom far joc
Si gardes be sazon e loc...

Cossi deu hom conoisser austor sa:
Cui vol austor triar per sa
Lev lo ab la senestra ma
La coda lo d' amon d' aval,
E si s ten gras, e si s fa cal,
Si non bat fort, e 'l bec non bada
Ni te la coa eissalatada
Sas es de cors, non ja dopte...

Cossi deu hom conoisser esparvier de bonas faissos:
Aprop l' austor ven esparvier
E degra meills anar premier,
Tant es cortes, pros et adreitz,
Mas trop pauc dura sos espleitz;
Cui 'l vol tener san e mudar,
Tot l' ivern lo deu sejornar
Que non prenda pic ni agassa
Ni autre auzel que mal li fassa;
Esparvier, qu' en tor pren colom,
Se nafra leu, car trop gran tom
Pren can davala del boial...

Destriansa d' auzel fill d' auzel jove:
Auzel jove fai auzel ros
Ab grossa mailla, ab hueills senros;
Arditz es, mas greu passara
Cinc ans om tan be no 'l tenra.
Auzel veill fai sos auzels niers
Ab hueills colratz, aisi es vers,
Sist valon mais e vivon pro,
Sol c' om los tenga per razo.

De cantas maneiras so 'l falco:
De falcons hi a VII linhatges
Mas los dos tenc per trop salvatges,
Car anc non ac en sest pais,
Ni ieu non vi home qu' en vis.

Del premier linhatge:
Falcx laniers es primeiras
De totz los autres cais vilas;
D' aquetz n' i a doas maneiras,
Mas ja no 'ls vueillas ni 'ls queiras;
Mas si vols bon falcon lanier,
Ab gros cap, ab gros bec lo quier
Et alas longas, coa breu,
Pe aiglenti mas ges trop leu...

Lo segons linhatge:
Lo segons es lo pelegris;
Leu si te e leu si noiris
E per so a nom pelegri
Car hom non troba lo sieu ni,
Auzels es valens e cortes...

Lo ters linhatge:
Lo ters es lo falcx montaris;
Sest es assatz nostre vezis,
Totz proz om lo conois, so cug;
Pos es privatz, a tart s' en fug.

Lo cart linhatge:
Lo cart a nom falco gruer
Ho gentil, car de son mester
Li don' om nom per que val mais,
Auzel es de trop gran pantais.
A ome a pe non val re,
Car trop a segre lo ill cove...
Que sel que a lo cap menor
Deu hom cauzir per lo meillor.

Lo quint linhatge:
Lo quins es apelatz guirfalc
Cui auzels de son gran no valc;
Fort es apres et enginhos
E de cassar aventuros.

Lo seize linhatge:
Lo seizes a nom surpunic,
Aquest es l' un d' aquestz qu' ieu dic
Que non vi home l' agues vist...
Grans es et aigla blanca sembla,
Auzel qu' el ve de paor trembla,
Pero a guirfalc retrai d' hueills,
D' alas e de bec e d' ergueills.

Del sete linhatge:
Lo sete apella hom britan;
D' aquest troba hom escrig tan
Que nuills auzels volar non auza
Sotz lui, can vola, mas en pauza
Lo pot hom penre tost a terra...
De totz auzels es lo maistre,
Rei o comte vol per ministre
O ric ome de gran poder,
E s' es pros, fai lo mais valer;
De totz auzels porta la flor
Tos temps fai alegre senhor...
E tug falco comunalmen
Lur senhor rendon plus valen.
Tug falco son d' aital natura
Que lur senhor per els meillura.


Esmerillos, e de lurs conoissensas:
Esmerillo son de tres guisas
Car l' un an las esquinas grizas;
L' autre negras e son petit,
Ramier fort e son abelit;
L' autre son un petit maioret
E coma falc lanier blanquet...

Cals hom deu tener auzel:
Cui joc d' auzel vol mantener
Ben deu conoisser e saber
Cals hom conve a tal mestier.
Hom avinens, ses cor leugier,
Que non s' irasca ni s trebaill
A totas vetz que l' auzel faill;
Car non er non fassa irat
Alcuna vetz; si per so 'l bat
Ni 'l secot trop fort ni l' estrenh,
No ill tenra pro re c' om l' esenh;
De trop beure si deu gardar,
Qu' el vi no 'l puesca enebriar,
Car nuills hom ibres non a sen...
Qui beu pimen ni vi trop fort
Gart si qu' auzel apres no port,
Car fortor d' erbas e de vi
L' enmalautis e si l' ausi;
Nuills hom qu' es trop luxurios
A tener auzel non es bos;
Trop gran mal si fai si 'l mantuza,
Si fempnas comunals uza...
Mas un conseill hi a fort bo,
Lave las mans e 'ls hueills autressi...
Tot enans que son auzel tenga
Per so que mal de lui no ill venga.
D' ome putnais es ben defuitz
Que no ill cove aitals desduitz,
E dirai vos razo per que,
Car tot l' umplis de son ale...

De cal guiza deu hom paiser auzel, entro sia cregutz del tot.


Auzeletz petitz lur pot dar
Aissi com son li passero
E l' autre menut auzelo;
Carn de galina lur es bona,
Cant hom de fresca la lur dona;
Alcuna vetz cor de mouto;
Qui 'l lur dona, assatz es bo;
Mas qui lur dona trop soven
Carn de mouto, contranhemen
De nervis o trop mal lur fai,
E de creiser trop los retrai;
Pero una vetz la setmana
Lur es assatz bona e sana,
Aiso coven ben a membrar
Que tot an deu hom trisar
Sobr' una post menudamen
So que ill man premeiramen,
E pueisas, ab una broqueta
Que non sia trop agudeta,
Hom los pasca tot belamen,
Non trop ensems ni trop soven;
De catre vetz lo jorn n' a pro...


D' esperimens d' auzels:
En un libre del rei Enric
D' Anglaterra, lo pros e 'l ric,
Que amet plus auzels e cas
Que non fes anc nuill crestias,
Trobei d' azautz esperimens
On no cove far argumens,
Car non es als mas bona fes
Que sol valer mais c' autra res.


Volatilia tua, domine, sub pedibus tuis.
Cant hom ve de premier issir
Pena d' auzel com deu dir:
Bel senher dieus, per meravilla
Tes sotz tos pes ta volatilia...
Vincit leo de tribu Juda, radix David, alleluia:
Per paor d' aigla vos diretz,
Tot' ora cant en cassa iretz:
Lo leo vens del trep Juda,
Raitz david, alleluia...

Cant auzels petitz se sent gota en l' ala:
Cant auzel que ferma noiritz
Goteta en l' ala sentitz,
Lo sanc o la graissa prendetz
D' un' auca, e ben lo 'n onhetz
De sotz las alas totz los os,
Los loncx e 'ls breus e 'ls prims e 'ls gros;
Apres de l' auca mange pro,
Qu' en aissi 'l tenra mais de pro;
Si 'l pendon fort onhetz las li
Desotz ab de l' oli lauri,
E s' oli lauri no ill trobatz,
Ab fel de porc las li bregatz;
E s' es per natura alapens
E non i val nuills onhemens,
Verbena vert brusaretz fort,
E can n' auretz lo suc estort,
Las alas desotz n' ongeretz
E la carn ins li moillaretz...

Contra mal de pepida:
Totz auzels, pueis que a pepida,
Mal manja e mal esmofida;
Et aiso es ben causa serta,
Que ades te la boc' uberta,
Car la pepida ten destreg
E ill fai dezirar l' aer freg.
Pepida es un mal que nais
En la lenga, e cant si pais,
Enbarga lo, non pot trair
So que manja segon dezir;
Desotz es el som de la lenga;
E qui 'l vol gardar que no ill venga,
Gart lo tot' ora de carn grassa...

Cant auzel a febre:
Si vostr' auzel febre destrenh,
Ges d' esser malautes no s fenh...
Per que o conoisseretz leu.
Lo cap te bas et er for greu
Que un pauc non l' aia enflat,
Sa pluma li trembla e ill bat,
E si nocas se te tot dreg,
Ben fai parer que aia freg,
E los hueills te claus per dormir;
So que pren non pot degerir;
Azoras gieta so que manja,
Que re en la gorga no s' estanca;
Un jorn manja coitozamen,
Autre non vol manjar nien...
Cant vostr' auzel veiretz aital,
Sapchatz que febres li fai mal;
Per febre lo sol home sancnar,
Mas qui be o no sap far
No s' en deu per re entremetre...
La camba dreita liaria
Ben estreg ab una coreia,
E ben cove fort clar li veia,
Car las venas son tan sotils
Coma seria uns prims fils;
Per meig de la camba d' avan
A una veneta plus gran
Que las autras venas no so...
Desotz el pe un' autra n' a...
E dereires sobr' el talo
N' a un' autra que ill fai gran pro,
Cant hom per gota sanc l' en trai...

Le poëme est terminé par ces vers:


Segon so c' avia promes
Mos romans del tot complitz es...
Mas tal n' i a que s fan parlier
E no volon aver mestier
Mas de mal dir e de blasmar
So que no sabon esmendar,
Ni non entendon neis que s' es...
Per so no m fai nuilla paor
Vezat, badoc, maldizedor;
Fat maldizen giet a mon dan
Et a gen corteza m coman.

Crescimbeni, 183. Bastero, 81. Millot, I, 315. P. Occ. 86.

Diode de Carlus. Dans une pièce il s' adresse à un jongleur:


En re no me semblaz joglar,
Vos que us faiz, En Gi de Glotos,
E no sia ja schirnitz per vos;
Mas digaz mi tot vostr' afar,
O 'l vostr' autre nom vertadier,
C' al mal me semblaz merchadier;
E si vos es, no 'l me celaz per re,
Que us assegur, et aseguraz me.
Millot, III, 398.

Durand de Carpentras. Un sirvente attribué aussi à P. Bremond Ricas Novas.


Un sirventes leugier e vernassal
Vuelh ab vils motz de vil razo bastir,
E ja tan fort no 'l sabrai envelzir
Que 'l vill baro messongier, deslial,
Vill ves elhs eys, vill ves setgl' e ves dieu,
Vill mil aitan e plus que non dic ieu,
Per qu' ieu 'l vuelh far vil e desavinen
Quar tan son vill lur croi captenemen...
E quar no vuelh mos chantars aia sal
Ni qu' hom lo denh' en bona cort grazir,
Vuelh hi metre per desasaborir
Lo vielh senhor del Tor que re no val.
Un sirventes.
Millot, III, 398. Papon, III, 461.


Durand, tailleur de Paernes. Le sirvente Guerra e trebal, t. IV, p. 263, lui est attribué par un manuscrit.
Ce troubadour a fait un autre sirvente contre Jacques Ier, roi d' Aragon, et Henri III, roi d' Angleterre, au sujet du traité fait entre le comte de Toulouse, Raymond VII, et Louis IX. Il dit entre autres:


En talent ai q' un serventes encoc
Per trair' a cels q' an mes pres a deroc,
Qar mantenon no e han faidit hoc,
E menz qu' ieu ai arbalesta e croc,
Brocarai lai per trair' al maior loc,
Al rei engles que hom ten per badoc
Qar suefr' aunitz q' om del sieu lo descoc,
Per q' en cor ai que als primiers lo toc.

Tos temps serai malvolens et enics
Al rei Jacme qar mal tenc sos afics...
Al mieu semblan lo tenc meilh N Aimerics
De Narbona, per qu' ieu sui sos amics...

El seu secors foram ric et estort,
E desconfig frances e pres e mort...

Sai entre nos fan de guerra sembel
Li dui comte, qar non es qui 'ls capdel,
Que ill tengran plait per bon e per bel,
Mas nostra pars en fai pauc de revel,
Mas al pascor veirem qe 'l plus isnel
Cavalgaran per gaug del temps novel,
Don seran pres e fondut man castel,
Mant escut rot, mant elm e man capel.
En talent ai.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, II, 226. Papon, II, 412.

jueves, 22 de octubre de 2026

Arnaut de Maroill. Bel m'es quan lo vens m'alena

Arnaut de Maroill.

Arnaud de Marueil. Arnaut de Mareuil, Maruelh, Marolh, Marol, Maroill, Maruoill, Meruoill


Bel m'es quan lo vens m'alena
en abril, ans qu'intre mais,
e tota la noit serena
chanta l rossinhols e l jais.
Quecs auzels en son lenguatge,
van menan joi d'agradatge,
com quecs ab sa par s'aizi.
E pos tota res terrena
s'alegra, quan folha nais,
non posc mudar no m sovena
d'un' amor per qu'eu sui jais.
Per natur' e per uzatge
m'ave qu'eu vas joi m'acli
lai quan fai lo dous auratge,
que m reve lo cor aissi.
Plus blanca es que Elena,
belazors que flors que nais,
e de cortezia plena;
blancas dens ab motz verais,
ab cor franc ses vilanatge, 
color fresc' ab saura cri.
Deus, que l det lo senhoratge,
la sal, qu'anc gensor non vi.
Merce fara si no m mena
d'aissi enan per loncs plais,
e don m'en un bais d'estrena
e segon servizi mais;
e pois farem breu viatge
sovendet e breu cami,
que l seus bels cors d'alegratge
me a mes en est trahi.

II.

Domna, genser que no sai dir,
per que soven planh e sospir,
est vostr' amics bos e corals,
assatz podetz entendre cals,
mand' e tramet salutz a vos.
Mas a sos obs n'es sofraitos:
ja mai salutz ni autre be
non aura, si de vos no l ve.
Domna, loncs temps a qu'eu consir
co us disses o vos fezes dir
mon pensamen e mon coratje
per mi meteis o per messatje;
mas per messatge non aus ges,
tal paor ai c'ades no us pes;
ans o dissera eu meteis,
mas tan sui d'amor entrepreis,
can remir la vostra beutat,
tot m'oblit cant eu ai pensat.
Messatje us tramet mout fizel;
breu sagelat de mon sagel;
no sai messatje plus cortes
ni que melhs celes totas res.
Est conselh m'a donat amors,
a cui deman tot jorn socors;
amors m'a comandat escrire
so qu'ab la boca non aus dire.
Eu no us aus far esdig ni ganda
en so que amors me comanda.
Er auiatz, domna, si vos plai,
so que mos breus vos dira lai.
Corteza domn' e conoissen
e de bon grat a tota gen,
apreza de totz benestars
en fatz, en ditz et en pensars,
la cortezi' e la beutatz
e l genz parlars e l bels solatz,
l'ensenhamens e la valors,
e l gens cors e l fresca colors,
lo bels ris, l'esgarz amoros,
e l'autri benestar de vos,
e l bel fait e l dig agradiu
me fan la noit e l jorn pensiu.
Quan non ai loc de vos vezer,
joi ni deport non posc aver;
non posc aver joi ni deport,
peritz sui si non venc al port;
que l loncs espers e l loncs consirs 
e l trop velhars e l pauc dormirs
e l deziriers de vezer vos
me tenon si l cor angoissos.
Cen vetz prec Deu la noit e l jor
que m do mort o la vostr' amor.
Domna, si m do vostr' amor Deus,
cen tans sui vostre melhs que meus;
car de vos sai, domna, que m ve
tot cant eu fas ni dic de be.
E de vos ai l'ensenhamen 
e tot quan sai far d'avinen.
Lo premier jorn, domna, que us vi,
m'entret el cor vostr' amors si
qu'ins en un foc m'aves assis,
c'anc no mermet, pos fon empris:
focs d'amor es qu'art e destrenh
que vins ni aigua no l destenh.
Pos fon empris, anc non esteis,
de jorn en autre dobl' e creis.
E can me sui de vos lonhatz,
creis e dobla plus l'amistatz:
mas can se pot endevenir
qu'eu vos vei, domna, e us remir,
son aissi que mai res no m sen;
per que sai be qu'es falhimen
lo repropchiers c'om dire sol:
que olh no vezo, cors non dol. (ojos que no ven, corazón...)
Lo cors mi dol, domna, per ver,
can no us podon mei olh vezer.
Mas del vezer conselh non sai:
pero mos cors, que remas lai,
lo premier jorn que anc vos vi,
anc pois de vos no se parti;
no se parti de vos un torn,
ab vos sojorna noit e jorn,
ab vos estai on qu'eu esteia,
la noit e l jorn ab vos domneia.
Ges d'autr' afar pensar no m letz.
Enan m'esdeve mantas vetz,
can cuit entendre en autras res,
de vos ai messatje cortes:
mon cor, qu'es lai vostr' ostaliers,
me ven de vos sai messatgiers,
que m ditz e m remembr' e m retrai
vostre gen cors coindet e gai,
las vostras belas sauras cris,
e l vostre fron plus blanc que lis,
los vostres olhs vairs e rizens,
e l nas qu'es dreitz e be sezens,
la fassa fresca de colors,
blanca, vermelha plus que flors,
petita boca, belas dens,
plus claras qu'esmeratz argens,
menton e gola e peitrina
blanca com neus ni flors d'espina,
las vostras belas blancas mas,
als loncs detz granz, grailes e plas,
e la vostra bela faisso
on non a res de mespreizo,
los vostres gaps plazens e bos,
e l gen solatz e l franc respos,
e l bel semblan que m fetz al prim,
Can so m remembra l cors ni m ditz,
adoncs remanc si esbaitz,
no sai on vauc ni on me venc;
meravilh me car me sostenc,
que l cors me falh e la colors:
si m destrenh, domna, vostr' amors.
Tot jorn sofre esta batalha,
mas la noit trac peior trabalha;
car can me sui anatz jazer,
e cuit alcun repaus aver,
e il companho dormo trestuit
que nuls non fai noisa ni bruit,
adonc me torn e m volv e m vir,
pens e repens, e pois sospir.
Soven me levi en sezens,
apres me retorn en jazens,
e colgui me sobre l bras destre,
e pois me vire el senestre,
descobre me soptozamen,
pois me recobre belamen.
E can me sui pro trebalhatz,
eu get defor abdos mos bratz
e tenc la cher' e ls olhs enclis,
mas jointas, deves lo pais,
on eu sai, domna, que vos es, 
la raizo fas c'auzir podes:
Ai, bona domna benestans,
si veira ja est fis amans,
a son viven, lo jorn ni l ser
que, a celat o per lezer,
vostre gen cors coind' e prezan
entre mos bras remir, baizan
olhs e boca tan doussamen
que sol un bais fassa m de cen,
et eu pel joi blasmar me lais! -
Er ai trop dig, mas no posc mais,
s'una vetz sola ai parlat
so qu'el cor ai mil vetz pensat.
Er ai trop dig, non posc plus dir;
mos olhs clauzens, fas un sospir,
en sospiran vau endormitz.
Adoncs s'en vai mos esperitz
tot dreitamen, domna, vas vos
de cui vezer es cobeitos.
Tot enaissi com eu dezir,
la noit e l jorn, can m'o consir,
a son talan ab vos domneia,
embrass' e baiza e maneia.
Ab que dures aissi mos soms,
no volri' esser reis ni coms.
Mai volria jauzens dormir
que velhan deziran languir.
E Rodocesta ni Biblis,
Blancaflors ni Semiramis,
Tibes ni Leida ni Elena
ni Antigona ni Esmena
ni l bel' Yseus ab lo pel bloi
non agro la meitat de joi
ni d'alegrier ab lor amis,
com eu ab vos, so m'es avis.
Per la doussor fas un sospir,
e pois trebalh al resperir,
obre mos olhs soptozamen,
gart sai e lai tot belamen,
trobar vos cuit, domna, latz mei,
mas no vos trop ni no vos vei. (trop : trob : trobo)
Clauzi mos olhs, torni ma chera,
las mas jointas d'aital manera
si ja m poiria endormir.
Mas jes no i posc endevenir:
ans torn en eissa la batalha
d'amor que m'auci e m trebalha.
Domna, no us posc lo cente dir
de las penas ni del martir,
del pantais ni de la dolor
qu'eu trac, domna, per vostr' amor.
Totz vius per vos art e aflam,
mas per merce us, domna, reclam
que m perdones, s'eu falh ni pec.
Auiatz et entendetz est prec,
que anc formes el mon natura,
melhor que non posc dir ni sai,
plus bela que bels jorns de mai,
solelhs de mars, ombra d'estiu,
roza de mai, ploia d'abriu,
flors de beutat, miralhs d'amor,
claus de fin pretz, escrins d'onor,
mas de do, capdels de joven,
cims e razitz d'ensenhamen,
cambra de joi, locs de domnei,
domna, mas jointas, vos soplei:
pois vostre soi si leialmens
vensa us merces e chausimens
que m retenguas a servidor,
e prometes me vostr' amor.
De plus no us prec ni no s cove,
mas tot si' en vostra merce,
qu'aissi m lais Deus d'amor jausir.
Mais am de vos sol un desir
o l'esperanza o long esper
que de null' autra son jazer.
E pos de me vos fas ligansa,
prometetz me bona esperansa.
De la promessa aurai cofort
e bon respit tro qu'a la mort;
no volh dezesperatz languir.
Domna, no us aus de plus preiar,
mas Deus vos sal e Deus vos gar!
Si us plai, rendetz me ma salut:
pos amors m'a per vos vencut,
vensa us per mi tot eissamens
amors que totas cauzas vens,