champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
viernes, 8 de mayo de 2026
Scolopodia, Scrupuli, Scurilitat, Se
jueves, 12 de octubre de 2023
V, Ara m digatz, Rambautz, si vos agrada,
V.
Ara m digatz, Rambautz, si vos agrada,
Si us es aissi, cum ieu aurai apres,
Que malamen s' es contra vos guidada
Vostra domna de sai en Tortones,
Don avetz fag manta chanson en bada;
Mas ill a fag de vos tal sirventes
Don etz aunitz, et ilh es vergonhada,
Que vostr' amors non l' es honors ni bes;
Per qu' ella s' es aissi de vos lunhada.
Albert Marques, vers es qu' ieu ai amada
L' enganayritz don m' avetz escomes,
Que s' es de mi e de bon pretz ostada;
Mas non puesc mais, que ren non l' ai mespres,
Ans l' ai lonc temps servida et onrada;
Mas vos e lieis persegua vostra fes
C' avetz cent vetz per aver perjurada;
Per que s clamon de vos li Genoes,
Que, mal lur grat, lur empenhes l' estrada.
Per dieu, Rambautz, de so us port guerentia
Que mantas vetz, per talen de donar,
Ai aver tol, e non per manentia
Ni per thesaur qu' ieu volgues amassar;
Mas vos ai vist cent vetz per Lombardia
Anar a pe, a ley de croy joglar,
Paubre d' aver e malastrucx d' amia;
E fera us pro qu' ie us dones a manjar:
E membre vos co us trobes a Pavia.
Albert Marques, enuei e vilania
Sabetz ben dir, e miels la sabetz far,
E tot engan e tota fellonia
E malvestat pot hom en vos trobar,
E pauc de pretz e de cavallaria;
Per que us tol hom ses deman Valdetar;
Peiracorna perdetz vos per follia;
E Nicolos e Lafrancos d' amar
Vos podon ben apellar de bauzia.
Per dieu, Rambautz, segon la mia esmansa,
Fezetz que fols, quan laissetz lo mestier
Don aviatz honor e benanansa;
E sel que us fetz de joglar cavallier
Vos det enuei, trebalh e malanansa
E pensamen et ir' et encombrier,
E tolc vos joi e pretz et alegransa;
Que, pueys montetz de rossin en destrier,
Non fezetz colp d' espaza ni de lansa.
Albert Marques, tota vostr' esperansa
Es en trair et en faire panier
Enves totz sels qu' ab vos an acordansa,
E que us servon de grat e voluntier;
Vos non tenetz sagramen ni fiansa:
E s' ieu no val per armas Olivier,
Vos no valetz Rotlan, a ma semblansa;
Que Plasensa no us laissa Castanhier,
E tol vos terra e non prendetz venjansa.
Sol dieus mi gart, Rambautz, mon escudier
En cuy ai mes mon cor e m' esperansa,
A mon dan giet vos e tot lur enpier
Sel de Milan ab lur farsida pansa.
Albert Marques, tug li vostre guerrier
An tan paor de vos e tal doptansa,
Qu' il vos clamon lo marques putanier,
Dezeretat, deslial, ses fiansa.
miércoles, 1 de noviembre de 2023
Dauphin d' Auvergne, Durand, tailleur de Paernes
Le Dauphin d' Auvergne, t. IV. Cinq pièces.
Lo Dalfins d' Alverne si
fo coms d' Alverne, uns dels plus savis cavalliers et dels plus
cortes del mon, e dels larcs; e 'l meiller d' armas, e que plus saup
d' amor e de domnei e de guerra e de totz faitz avinens; e 'l plus
conoissens e 'l plus entendens, e que meils trobet sirventes, coblas
e tensos; e 'l plus gen parlans hom que anc fos a sen et a solatz. E
per larguesa soa perdet la meitat e plus de tot lo sieu comtat; e
per
avareza e per sen o sab tot recobrar, e gazaignar plus que non
perdet.
Lo Dalfins d' Alvernhe si era drutz d' una domna d' un son
castel et avia nom domna Maurina; et un dia ella mandet al baile del
Dalfin que ill des lart ad ous frire; e 'l baile si l' en det un metz
bacon. E l' evesques lo saup e fetz n' aquesta cobla, blasman lo
baile, car no il det lo bacon tot entier, e blasman lo Dalfin que lo
feisetz dar metz.
Per
Crist, si 'l servens fos meus,
D' un cotel li dari' al cor,
Can
fez del bacon partida
A lei que l' il queri tan gen.
Ben saup
del Dalfin lo talen,
Que s' el plus ni men no i meses,
A la
ganta li dera tres,
Mas posc en ver dire
Petit ac lart Maurina
als ous frire.
L' evesques si era drutz d' una fort bella
dompna qu' era moiller d' en Chantart de Caulec qu' estava a
pescadoiras, e 'l Dalfins si 'l respondet a la cobla:
Li evesque
troban en sos breus
Mais volon Chaulet que por,
E pesca que li
covida
A pescadoiras fort soven
Per un bel peisson que lai
pren;
E 'l peissos es gais e cortes;
Mas d' una re l' es trop
mal pres
Car s' es laissatz ausire
Al preveire que no fais mas
lo rire...
Lo
Dalfins fetz aquesta cobla d' En Bertran de la Tor e mandet la il per
Mauret, qu' era uns joglars, en la sazon que Bertrans ac laissada
valor e larguessa.
Mauret, Bertran a laissada, etc.
Bastero,
81. Crescimbeni, 182. Millot, I, 303. P. Occ. 84.
Deudes de Prades, t. III. Vingt-deux pièces.
Deude de Pradas si fo de
Rosergue, d' un borc que a nom Pradas, qu' es pres de la ciutat de
Rodes quatre legas; e fo canorgues de Magalona. Savis hom fo mot de
letras e de sen natural, e de trobar. E si saup mout la natura dels
auzels prendedors. E fes cansos per sen de trobar; mas no movian ben
d' amor. Per que non avian sabor entre la gen, ni no foron cantadas,
ni grazidas.
Il dit dans deux de ses pièces:
Ja non creirai
que dieus oblit
Bon drut ni belh dompneiador,
Si per autre
peccat maior
Pus colpable non l' a cauzit.
No m puesc.
Tan
sen al cor un amoros dezir...
Que no vuelh ges esser en
paradis
Per so que mais no pogues car tener
Lay on beutatz e
jovens senhoreia.
Tan sen al cor.
Ce troubadour est
auteur d' un poëme intitulé: Dels auzels cassadors, d' environ
trois mille six cents vers; en voici quelques passages:
Aissi
comensa lo pologre dels auzels cassadors.
Daudes de Pradas non s'
oblida...
Car dels austors e dels falcos,
D' esparviers e' d'
esmerillos
Dirai de cantas manieras son,
Per tal c' om tria lo
plus bon
E per tal c' om meills son cor meta
A
ben tener et a noirir;
Pos sabra lo meillor chauzir,
Car totz
auzels qui autres prendon
En dreit solatz gran loguier rendon
A
sels que los noirisson ni 'ls amon;
Et aisi com lainh cascun
reclamon,
E segon so qu' ieu ai legit
E sai per mi e n' ai
auzit.
Ieu mostrarai las conoisensas
Dels auzels e las mais
valensas;
Aprop dirai com hom los tenga;
E si s deve que mal
lur venga,
Consi lur fasson guerizo
Ab polvera et ab poizo
O
ab autra calque metzina
Que lur sia bona e fina.
Lo
pologres es fenitz, e comensa lo romans; e dis premeiramen d' austor
de cantas maneiras son:
De tres maneiras son austor
Car l' un
son gran, l' autre menor,
L' autre petit de bona guiza
Si com
natura los deviza.
Aisel qu' es mager es pus gros,
Es plus
domesges e plus bos,
Los huells a bels, clars e lusens,
E los
pes gros e covinens,
Onglas longas, ale grenolt,
Cueindamen vol
manjar molt,
Ab auzels cautz fort s' esjauzis,
Per nuill auzel
no s' alentis,
L' aigla no ill fai nuilla paor,
Per so tenh ieu
sest per meillor.
Lo meians a rossas las alas,
Pes cortz et
onglas breus e malas,
Los hueills a gros e cais escurs,
A far
domesge es fort durs;
Ges al premier an no val gaire
Mas al
ters torna de bon aire.
La rest linhatges es petitz,
A lei de
tersol eisernitz,
E vola tost, pro es maniers
E de manjar fort
ufaniers,
Leugiers es a enauzelar,
E pot n' om dese gazanar.
Lo
grans e 'l paucx son pro domesge
Mas lo meians si te foresge;
Pero
ab totz pot hom far joc
Si gardes be sazon e loc...
Cossi
deu hom conoisser austor sa:
Cui vol austor triar per sa
Lev lo
ab la senestra ma
La coda lo d' amon d' aval,
E si s ten gras,
e si s fa cal,
Si non bat fort, e 'l bec non bada
Ni te la coa
eissalatada
Sas es de cors, non ja dopte...
Cossi deu hom
conoisser esparvier de bonas faissos:
Aprop l' austor ven
esparvier
E degra meills anar premier,
Tant es cortes, pros et
adreitz,
Mas trop pauc dura sos espleitz;
Cui 'l vol tener san
e mudar,
Tot l' ivern lo deu sejornar
Que non prenda pic ni
agassa
Ni autre auzel que mal li fassa;
Esparvier, qu' en tor
pren colom,
Se nafra leu, car trop gran tom
Pren can davala del
boial...
Destriansa
d' auzel fill d' auzel jove:
Auzel jove fai auzel ros
Ab grossa
mailla, ab hueills senros;
Arditz es, mas greu passara
Cinc ans
om tan be no 'l tenra.
Auzel veill fai sos auzels niers
Ab
hueills colratz, aisi es vers,
Sist valon mais e vivon pro,
Sol
c' om los tenga per razo.
De cantas maneiras so 'l falco:
De
falcons hi a VII linhatges
Mas los dos tenc per trop
salvatges,
Car anc non ac en sest pais,
Ni ieu non vi home qu'
en vis.
Del premier linhatge:
Falcx laniers es primeiras
De
totz los autres cais vilas;
D' aquetz n' i a doas maneiras,
Mas
ja no 'ls vueillas ni 'ls queiras;
Mas si vols bon falcon
lanier,
Ab gros cap, ab gros bec lo quier
Et alas longas, coa
breu,
Pe aiglenti mas ges trop leu...
Lo segons
linhatge:
Lo segons es lo pelegris;
Leu si te e leu si noiris
E
per so a nom pelegri
Car hom non troba lo sieu ni,
Auzels es
valens e cortes...
Lo ters linhatge:
Lo ters es lo falcx
montaris;
Sest es assatz nostre vezis,
Totz proz om lo conois,
so cug;
Pos es privatz, a tart s' en fug.
Lo cart
linhatge:
Lo cart a nom falco gruer
Ho gentil, car de son
mester
Li don' om nom per que val mais,
Auzel es de trop gran
pantais.
A ome a pe non val re,
Car trop a segre lo ill
cove...
Que sel que a lo cap menor
Deu hom cauzir per lo
meillor.
Lo quint linhatge:
Lo quins es apelatz
guirfalc
Cui auzels de son gran no valc;
Fort es apres et
enginhos
E de cassar aventuros.
Lo seize linhatge:
Lo
seizes a nom surpunic,
Aquest es l' un d' aquestz qu' ieu dic
Que
non vi home l' agues vist...
Grans es et aigla blanca
sembla,
Auzel qu' el ve de paor trembla,
Pero a guirfalc retrai
d' hueills,
D' alas e de bec e d' ergueills.
Del sete
linhatge:
Lo sete apella hom britan;
D' aquest troba hom escrig
tan
Que nuills auzels volar non auza
Sotz lui, can vola, mas en
pauza
Lo pot hom penre tost a terra...
De totz auzels es lo
maistre,
Rei o comte vol per ministre
O ric ome de gran
poder,
E s' es pros, fai lo mais valer;
De totz auzels porta la
flor
Tos temps fai alegre senhor...
E tug falco comunalmen
Lur
senhor rendon plus valen.
Tug falco son d' aital natura
Que lur
senhor per els meillura.
Esmerillos,
e de lurs conoissensas:
Esmerillo son de tres guisas
Car l' un
an las esquinas grizas;
L' autre negras e son petit,
Ramier
fort e son abelit;
L' autre son un petit maioret
E coma falc
lanier blanquet...
Cals hom deu tener auzel:
Cui joc d'
auzel vol mantener
Ben deu conoisser e saber
Cals hom conve a
tal mestier.
Hom avinens, ses cor leugier,
Que non s' irasca ni
s trebaill
A totas vetz que l' auzel faill;
Car non er non
fassa irat
Alcuna vetz; si per so 'l bat
Ni 'l secot trop fort
ni l' estrenh,
No ill tenra pro re c' om l' esenh;
De trop
beure si deu gardar,
Qu' el vi no 'l puesca enebriar,
Car
nuills hom ibres non a sen...
Qui beu pimen ni vi trop fort
Gart
si qu' auzel apres no port,
Car fortor d' erbas e de vi
L'
enmalautis e si l' ausi;
Nuills hom qu' es trop luxurios
A
tener auzel non es bos;
Trop gran mal si fai si 'l mantuza,
Si
fempnas comunals uza...
Mas un conseill hi a fort bo,
Lave las
mans e 'ls hueills autressi...
Tot enans que son auzel tenga
Per
so que mal de lui no ill venga.
D' ome putnais es ben defuitz
Que
no ill cove aitals desduitz,
E dirai vos razo per que,
Car tot
l' umplis de son ale...
De cal guiza deu hom paiser auzel,
entro sia cregutz del tot.
Auzeletz petitz lur pot dar
Aissi
com son li passero
E l' autre menut auzelo;
Carn de galina lur
es bona,
Cant hom de fresca la lur dona;
Alcuna vetz cor de
mouto;
Qui 'l lur dona, assatz es bo;
Mas qui lur dona trop
soven
Carn de mouto, contranhemen
De nervis o trop mal lur
fai,
E de creiser trop los retrai;
Pero una vetz la setmana
Lur
es assatz bona e sana,
Aiso coven ben a membrar
Que tot an deu
hom trisar
Sobr' una post menudamen
So que ill man
premeiramen,
E pueisas, ab una broqueta
Que non sia trop
agudeta,
Hom los pasca tot belamen,
Non trop ensems ni trop
soven;
De catre vetz lo jorn n' a pro...
D'
esperimens d' auzels:
En un libre del rei Enric
D' Anglaterra,
lo pros e 'l ric,
Que amet plus auzels e cas
Que non fes anc
nuill crestias,
Trobei d' azautz esperimens
On no cove far
argumens,
Car non es als mas bona fes
Que sol valer mais c'
autra res.
Volatilia tua, domine, sub pedibus tuis.
Cant hom ve de premier issir
Pena
d' auzel com deu dir:
Bel senher dieus, per meravilla
Tes sotz
tos pes ta volatilia...
Vincit leo de tribu Juda, radix David,
alleluia:
Per paor d' aigla vos diretz,
Tot' ora cant en cassa
iretz:
Lo leo vens del trep Juda,
Raitz david, alleluia...
Cant
auzels petitz se sent gota en l' ala:
Cant auzel que ferma
noiritz
Goteta en l' ala sentitz,
Lo sanc o la graissa
prendetz
D' un' auca, e ben lo 'n onhetz
De sotz las alas totz
los os,
Los loncx e 'ls breus e 'ls prims e 'ls gros;
Apres de
l' auca mange pro,
Qu' en aissi 'l tenra mais de pro;
Si 'l
pendon fort onhetz las li
Desotz ab de l' oli lauri,
E s' oli
lauri no ill trobatz,
Ab fel de porc las li bregatz;
E s' es
per natura alapens
E non i val nuills onhemens,
Verbena vert
brusaretz fort,
E can n' auretz lo suc estort,
Las alas desotz
n' ongeretz
E la carn ins li moillaretz...
Contra mal de
pepida:
Totz auzels, pueis que a pepida,
Mal manja e mal
esmofida;
Et aiso es ben causa serta,
Que ades te la boc'
uberta,
Car la pepida ten destreg
E ill fai dezirar l' aer
freg.
Pepida es un mal que nais
En la lenga, e cant si
pais,
Enbarga lo, non pot trair
So que manja segon
dezir;
Desotz es el som de la lenga;
E qui 'l vol gardar que no
ill venga,
Gart lo tot' ora de carn grassa...
Cant auzel a
febre:
Si vostr' auzel febre destrenh,
Ges d' esser malautes no
s fenh...
Per que o conoisseretz leu.
Lo cap te bas et er for
greu
Que un pauc non l' aia enflat,
Sa pluma li trembla e ill
bat,
E si nocas se te tot dreg,
Ben fai parer que aia freg,
E
los hueills te claus per dormir;
So que pren non pot
degerir;
Azoras gieta so que manja,
Que re en la gorga no s'
estanca;
Un jorn manja coitozamen,
Autre non vol manjar
nien...
Cant vostr' auzel veiretz aital,
Sapchatz que febres li
fai mal;
Per febre lo sol home sancnar,
Mas qui be o no sap
far
No s' en deu per re entremetre...
La camba dreita
liaria
Ben estreg ab una coreia,
E ben cove fort clar li
veia,
Car las venas son tan sotils
Coma seria uns prims
fils;
Per meig de la camba d' avan
A una veneta plus gran
Que
las autras venas no so...
Desotz el pe un' autra n' a...
E
dereires sobr' el talo
N' a un' autra que ill fai gran pro,
Cant
hom per gota sanc l' en trai...
Le poëme est terminé par ces vers:
Segon so c' avia promes
Mos
romans del tot complitz es...
Mas tal n' i a que s fan parlier
E
no volon aver mestier
Mas de mal dir e de blasmar
So que no
sabon esmendar,
Ni non entendon neis que s' es...
Per so no m
fai nuilla paor
Vezat, badoc, maldizedor;
Fat maldizen giet a
mon dan
Et a gen corteza m coman.
Crescimbeni, 183.
Bastero, 81. Millot, I, 315. P. Occ. 86.
Diode de Carlus. Dans
une pièce il s' adresse à un jongleur:
En re no me semblaz
joglar,
Vos que us faiz, En Gi de Glotos,
E no sia ja schirnitz
per vos;
Mas digaz mi tot vostr' afar,
O 'l vostr' autre nom
vertadier,
C' al mal me semblaz merchadier;
E si vos es, no 'l
me celaz per re,
Que us assegur, et aseguraz me.
Millot, III,
398.
Durand de Carpentras. Un sirvente attribué aussi à P.
Bremond Ricas Novas.
Un sirventes leugier e vernassal
Vuelh ab
vils motz de vil razo bastir,
E ja tan fort no 'l sabrai
envelzir
Que 'l vill baro messongier, deslial,
Vill ves elhs
eys, vill ves setgl' e ves dieu,
Vill mil aitan e plus que non dic
ieu,
Per qu' ieu 'l vuelh far vil e desavinen
Quar tan son vill
lur croi captenemen...
E quar no vuelh mos chantars aia sal
Ni
qu' hom lo denh' en bona cort grazir,
Vuelh hi metre per
desasaborir
Lo vielh senhor del Tor que re no val.
Un
sirventes.
Millot, III, 398. Papon, III, 461.
Durand, tailleur
de Paernes. Le sirvente Guerra e trebal, t. IV, p. 263, lui est
attribué par un manuscrit.
Ce troubadour a fait un autre sirvente
contre Jacques Ier, roi d' Aragon, et Henri III, roi d' Angleterre,
au sujet du traité fait entre le comte de Toulouse, Raymond VII, et
Louis IX. Il dit entre autres:
En talent ai q' un serventes
encoc
Per trair' a cels q' an mes pres a deroc,
Qar mantenon no
e han faidit hoc,
E menz qu' ieu ai arbalesta e
croc,
Brocarai lai per trair' al maior loc,
Al rei engles que
hom ten per badoc
Qar suefr' aunitz q' om del sieu lo descoc,
Per
q' en cor ai que als primiers lo toc.
Tos
temps serai malvolens et enics
Al rei Jacme qar mal tenc sos
afics...
Al mieu semblan lo tenc meilh N Aimerics
De Narbona,
per qu' ieu sui sos amics...
El
seu secors foram ric et estort,
E desconfig frances e pres e
mort...
Sai
entre nos fan de guerra sembel
Li dui comte, qar non es qui 'ls
capdel,
Que ill tengran plait per bon e per bel,
Mas nostra
pars en fai pauc de revel,
Mas al pascor veirem qe 'l plus
isnel
Cavalgaran per gaug del temps novel,
Don seran pres e
fondut man castel,
Mant escut rot, mant elm e man capel.
En
talent ai.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, II, 226. Papon,
II, 412.
jueves, 12 de octubre de 2023
Giraud Riquier. Guirautz Riquiers. Fin du tome troisième.
Giraud Riquier.
I.
Ab plazen
Pessamen
Amoros,
Ai cozen
Mal talen
Cossiros,
Per qu' el ser no puesc durmir
Ans torney e vuelf e vir,
E dezir
Vezer l' alba.
Per trebalh
Que m' assalh,
Ser e jorn
Joys me falh,
Don nualh
Ab cor morn,
E 'l ser dobla m mon martir,
Qu' en elh tenc tot mon albir,
E dezir
Vezer l' alba.
Mals sabers
Es loncs sers
Per velhar
Ses plazers
E jasers
Ses pauzar,
E ben amars ses jauzir;
Per qu' el ser velhan sospir,
E dezir
Vezer l' alba.
A mon dan
Per semblan
Fa gran nueg,
Quar afan
N' ay trop gran
Et enueg,
Quar leys qu' ieu am non remir;
Ans pes co m' en puesc aizir,
E dezir
Vezer l' alba.
II.
L' autre jorn m' anava
Per una ribeira
Soletz delichan,
Qu' amors me menava
Per aital maneira
Que pesses de chan,
Vi guaya bergeira
Bell' e plazenteira
Sos anhels gardan;
La tengui carreira,
Trobei la fronteira
A for benestan,
E fe m belh semblan
Al primier deman.
Qu' ieu li fi demanda:
“Toza, fos amada
Ni sabetz amar?”
Respos me ses guanda
“Senher, autreyada
Mi suy ses duptar.
- Toza, mot m' agrada
Quar vos ai trobada,
Si us puesc azautar.
- Trop m' avetz sercada;
Senher, si fos fada,
Pogra m' o pessar.
- Toza, ges no us par?
- Senher, ni deu far.”
“Toza de bon aire,
Si voletz la mia,
Yeu vuelh vostr' amor.
- Senher, no s pot faire;
Vos avetz amia
Et yeu amador.
- Toza, quon que sia,
Ye us am, donc parria
Que us fos fazedor.
- Senher, autra via
Prenetz tal que us sia
De profieg maior.
- Non la vuelh melhor.
- Senher, faitz folhor.”
“No folley, Na toza;
Tan m' es abellida
Qu' amors m' o cossen.
- Senher, fort cochoza
Son que fos partida
D' aquest parlamen.
- Toza, per ma vida,
Trop es afortida,
Qu' ie us prec humilmen.
- Senher, no m' oblida
Trop; a! for' aunida,
Si crezes leumen.
- Toza, forsa m sen.
- Senher, no us er gen.”
“Toza, que que m diga,
Non aiatz temensa
Que no us vuelh aunir.
- Senher, vostr' amiga
Suy, quar conoyssensa
Vo' 'n fai abstenir.
- Toza, quan falhensa
Cug far, per sufrensa
Belh Deport m' albir.
- Senher, mot m' agensa
Vostra benvolensa,
Quar vos faitz grazir.
- Toza, que us aug dir?
- Senher, que us dezir.”
“Digatz, toza guaya,
Que us a fag dir ara
Dig tan plazentier?
- Senher, on que m vaya,
Gays chans se perpara
D' En Guiraut Riquier.
- Toza, ges encara
Lo ditz no s despara
De qu' ieu vos enquier.
- Senher, no us ampara
Belhs Deportz que us gara
De laus esquerrier?
- Toza, no m profier.
Senher, aus entier.”
“Toza, tot ma fara,
May 'N Bertrans m' ampara
D' Opian l' entier.
- Senher, mal si gara;
Et iretz vo' 'n ara,
Don ai cossirier.
- Toza, sovendier
Aurai est semdier.”
III.
Ad un fin aman fon datz
Per si dons respieg d' amor,
E 'l sazos e 'l luecx mandatz;
E 'l jorn qu' el ser dec, l' onor
Penre anava pessius,
E dizia sospiran:
“Jorns, ben creyssetz a mon dan!
E 'l sers
Auci m e sos loncx espers.
Tant era l' amans cochatz
De la deziran ardor
Del joy que l' er autreyatz,
Qu' elh se dava gran temor
Qu' al ser non atendes vius.
E dizia sospiran:
“Jorns, ben creyssetz a mon dan!
E 'l sers
Auci m e sos loncx espers.”
Nulhs hom non era de latz
A l' aman, que sa dolor
No conogues, tant torbatz
Era ab semblan de plor,
Tant li era 'l jorns esquius;
E dizia sospiran:
“Jorns, ben creyssetz a mon dan!
E 'l sers
Auci m e sos loncx espers.”
Mout es greu turmen astratz
A selh qu' ab nulh valedor
No s pot valer, donc gardatz
D' est aman en qual langor
Era 'l jorn d' afan aizius,
E dizia sospiran:
“Jorns, ben creyssetz a mon dan!
E 'l sers
Auci m e sos loncx espers.”
IV.
L' autr' ier trobey la bergeira d' antan
Saludei la, e respos mi la bella,
Pueys dis: “Senher cum avetz estat tan
Qu' ieu no us ai vist? ges m' amors no us gragella?
- Toza, si fa mai que no fas semblan.
- Senher, l' afan per que podetz sufrir?
- Toza, tals es qu' aissi m' a fag venir.
- Senher, et ieu anava vos sercan.
- Toz', aissi etz vostres anhelhs gardan.
- Senher, e vos en passans so m' albir.”
“Toz', al prim jorn fuy vostres ses mentir,
Pueys del vezer m' an tout afar aizina.
- Senher, aital vos puesc ieu de mi dir,
Qu' aissi quo vos m' es fis vos suy ieu fina.
- Toza, be m plai quar o sabetz grazir.
- Senher, si fas tot aissi com s' eschai.
- Toza, vulhatz donc tot so qu' ieu volrai.
- Senhe' 'l voler vostre vuelh ben auzir.
- Toza, que vuelh de vostr' amor jauzir.
- Senher, faitz o lai on yeu no serai.”
“Toza, nulhs joys ses lo vostre no m plai
D' autra del mun, ni dar no 'l me poiria.
- Senher, aquo es aissi quon ieu sai;
Mas cavalgatz e tenetz vostra via.
- Toza, no vuelh anar, ans dissendrai.
- Senher, que us val er quan etz dissendutz?
- Toza, sapchatz que serai vostres drutz.
- Senher, si us plai, entendetz que us dirai.
- Toza, digatz tost que be us entendrai.
- Senher, sejam, que ben siatz vengutz.”
“Toza, tan m' es lo deziriers cregutz
De vos jauzir, qu' ades coven a faire.
- Senher, quo us es tan tost dessovengutz
Lo vostre Belhs Deportz? no l' amatz gaire.
- Toza, si fas tant que ja so vencutz.
- Senher, s' o sap, grat vo' 'n deura saber.
- Toza, de trop vils faitz me fa tener.
- Senher, per so n' es lauzan mentaugutz.
- Toza, s' amors autre joy no m' adutz.
- Senher, no us par que vivatz ses plazer.”
“Toza, no m vol mos Belhs Deportz valer,
Ni re non vey el mon que tant me playa.
- Senher, ben cre qu' en sap far son dever,
Si a valor tant quo dizetz veraya.
- Toza, tan val que totz m' en desesper.
- Senher, avetz per lieys nul melluyrier?
- Toza, oc, tal qu' en muer de dezirier.
- Senher, ans n' es mentaugutz de saber.
- Toza, que m val? pus joy non puesc aver.
- Senher, lo joy perdetz per cor leugier.”
“Toza, 'l cor ai leyal e vertadier
Vas lieys don mortz deziran me guerreya.
- Senher, tant aug dir d' En Guiraut Riquier
Que, si no us val, no fa ren que no deya.
- Toza, no fan acreire lauzengier.
- Senher, per mi sai tot vostre talan.
- Toza, be us am, mas vos m' anatz trufan.
- Senher, autra n' ametz atertant yer.
- Toza, vau m' en, que no m' avetz mestier.
- Senher, anatz, e veia m vos autr' an.”
V.
Gaya pastorelha
Trobey l' autre dia
En una ribeira
Que per caut la belha
Sos anhels tenia
Desotz un' ombreira;
Un capelh fazia
De flors, e sezia
Sus en la fresqueira:
Dissendey en guia
Que s' amor volia;
En calque maneira
Ylh fon prezenteira,
Sonet me primeira.
Dissi li: “Poiria
De vos solatz traire,
Pus m' es agradiva?”
Ylh dis que queria
Amic de bon aire,
Nueg e jorn pessiva.
“Toza, ses cor vaire
E senes estraire
M' auretz tant quan viva.
- Senher, be s pot faire,
Quar a mon veiaire
Amors vos abriva.
- Toza, oc, esquiva.
Senher, be y 's sobtiva.”
“Toza, s' ans de gaire
No m' en faitz valensa,
Vostr' amors m' esglaya.
- Senher, ab maltraire
Conquer hom guirensa,
Donc espers vos playa.
- Toza, tant m' agensa
Vostr' amors e m tensa
Qu' ops m' es qu' ades l' aya.
- Senher, en parvensa
Mai no m vis, falhensa
Faria savaya.
- Toza, 'l vista m playa.
- Senher, donc no y 's gaya?
“Toza, tant comensa
L' amors ab martire
Qu' ops m' es vostra vida.
- Senher, ab temensa
M' avetz en dezire
Ben quatr' ans tenguda.
- Toza, no m' albire
Qu' ie us vis mai; no us tire,
Si ar etz ma druda.
- Senher, be us puesc dire
Qu' en faretz mans rire,
Suy desconoguda.
- Toza, etz esperduda?
- Senher, non, ni muda.”
“Toza, no m cossire
Tant qu' aisso entenda;
Etz ges la chantada?
- Senher, quan que us tire,
Pro er qu' ie us car venda
Vostr' amor malvada.
- Na toza, contenda
Ai ab vos d' emenda
Totas vetz trobada.
- Senhe' 'N Guiraut renda
Riquier tanh que us renda
Aital, quar sui fada.
- Toz', ans etz membrada.
- Senher, so m' agrada."
“Toza, tal fazenda
Ai qu' ops m' es que y tenda,
A dieu siatz dada.
- Senher, aissi us prenda
Per tot ses emenda,
E veus vostr' estrada.
- Toza, etz irada?
- Oc, per vostr' anada.
VI.
L' autr' ier trobei la bergeira
Que d' autras vetz ai trobada
Gardan anhels, e sezia,
E fon de plazen maneira;
Pero mout fon cambiada,
Quar un effant pauc tenia
E filava cum membrada;
E cugey que m fos privada
Per tres vetz que vist m' avia,
Tro vi que no m conoyssia,
Que m dis: “Lai laissatz l' estrada?”
“Toza, fi m' ieu, tant m' agrada
La vostra plazen paria
Qu' er m' es la vostra valensa.”
Elha m dis: “Senher, ta fada
No suy quo us pessatz que sia,
Quar en als ai m' entendensa.
- Toza, faitz hi gran falhensa,
Tant a que us am ses falcia.
- Senher, tro en aquest dia
No us vi segon ma parvensa.
- Toza, falh vos conoyssensa?
- Senher, non, qui m' entendia."
“Toza, ses vos no m poiria
Res dar d' aquest mal guirensa,
Tant a que m' etz abellida!
- Senher, aital me dizia
En Guirautz Riquiers ab tensa,
Mas anc non fuy escarnida.
- Toza, 'N Guirautz no us oblida,
Ni us pren de mi sovinensa.
- Senher, mais que vos m' agensa
Elh e sa vista grazida.
- Toza, ben trop l' es gandida.
- Senher, si ven, be cre m vensa.”
“Toza, mos gaugz se comensa,
Quar selh per qui etz auzida
Chantan suy ieu ses duptansa.
- Senher, non etz, ni crezensa
Non auria e ma vida,
Ni neys non avetz semblansa.
- Toza, Belhs Deportz m' enansa
Que us es tres vetz autz guida.
- Senher, res non es la crida,
Trop vos cujatz dar d' onransa.
- Toz', avetz de mi membransa?
- Senher, oc, mais non complida.”
“Toza, ie us ai enbrugida,
E tenc m' o a gran pezansa;
No us pessetz pus vos enqueira.
- Senher, be m tenc per fromida,
Qu' eras ai preza venjansa
De l' autra vista derreira.
- Toz', ab qui etz parieira
En l' efant? es d' alegransa?
- Senher, ab selh qu' esperansa
N' ai de mais, que m pres en gleira.
- Toza, quo us giec en ribeira?
- Senher, quar es ma uzansa.”
“Poiriam far acordansa
Amdos, toza plazenteira,
Si n' eratz per mi celada.
- Senher, non d' autr' amistansa
Que ns fem a la vetz primeira,
Pus tro aissi m suy gardada.
- Toza, be us ai assajada,
E truep vos de sen enteira.
- Senher, s' ieu ne fos leugeira,
Mal m' agratz vos assenada.
- Toza, vau far ma jornada.
Senher, mete' us en carreira.
Fin du tome troisième.
martes, 12 de diciembre de 2023
Les quatre vertus cardinales, Deudes de Prades.
Les quatre vertus cardinales, par Deudes de Prades.
Ce poëme ou roman a été extrait d' un manuscrit conservé actuellement dans la Bibliothèque Saint-Marc à Venise, et qui fit autrefois partie de celle du chevalier Jacques Nani.
Honestatz es e cortesia
Pessar tal re que bona sia...
Car bos pessatz en ben dir torna
E bos ditz torna en ben obrar;
Per zo deu hom ades pessar.
Per bo pessar dig e obrat
Son tug li jen del mon trobat...
De se meteis es pessamentz
Caps e meis luecs e complimentz.
Qui be no pessa zo que pessa,
Per nient trebailla sa pessa;
Qui ben no pessa zo que ditz,
Sos ditz no an cap ni razitz;
Qui ben no pess' aco que fay,
Sos cutz es vas e tost desvay.
Pessatz en quatre partz si part:
E sab hom de cascuna part
Cossi a nom propriamen,
Car nom, segon qu' es obra, pren...
Cogitatios vai primeira
De las partz, qu' es de tal maneira
Qu' entendre la pot leu cascus...
Que negus hom no s' en deffen,
E per re no s' en pot deffendre;
Pero si vol un pauc entendre
A devezir e a jutgar...
So es deliberatios...
Apres si fai lo jutgamentz,
Adoncs ven lo consentimentz.
Cossentz es, car lo sens s' atrai
Al jutjament que razos fay,
Cant es jutgat e devezitz;
Adoncs ven delieg qu' es la fis...
… Tug cel que amon valor,
Vuel que pesson de sia amor;
Car vera amor es caritatz...
E per zo a nom caritatz,
Car es bona e ven de grat;
De grat ve e de grat si dona,
Que non aten c'om la semona.
Bona es e non costa ren,
Car a cels qui la volon ven...
Per amor de pessar diray
Un bon pessat que pessat m' ay:
De quatre vertutz principals
Que om apella cardenals,
Que deu aver totz Crestians
E totz Judieus e totz Pagans
E totz hom, segon son poder,
Qui vol proeza mantener
E conversar adrechamen,
Segon Dieu e segon la gen
Ab cui deu viure e estar,
Ses mal dire e ses mal far,
Ay bastit un petit romantz;
Mais qui be l' enten, ben es grantz.
De motz es paubres veramentz,
Mais de sen es rics e manentz;
A cels que apenre 'l volran,
E per obras lo compliran;
Cestas vertutz cardenals son,
E dirai vos per cal raizon:
Cest mot, que hom ditz cardenal,
Qui ben l' enten, pezillar val.
Cardenals ven de cardian,
Et, en grezesc, val aizo tan
Com pezillars en nostra lenga;
Per zo par be que d' aqui venga.
Pezillars es zo que la porta,
Sus el lundar, sufre e porta; (N. E. llindá; llindar; lumdar)
Clauzen e ubren la sosten,
E tornan en son luec reten.
Cardenal son dig per aizo
Cil de Roma, qui be 'ls espo;
Car regir devon e portar
Santa eglieiza e governar...
Vertutz es dita de verdor,
Car erba vert, segon color,
Ha en se forza de natura;
E, tan quan la verdors i dura,
Viu ades e creis e amplis
Cel luech on natura l' afis.
Vertutz es doncs verdor de cor,
Qu'el t'en vert dedins e defors,
Viu lo ten e fresc e rausen,
Que non tem freg ni caut ni ven.
Freg es malvestatz que destreyn
Los malautz tan fort qu' els esteyn;
E cautz es tribulatios,
Trebaill d' angoissa e passios
E tug enueg qu' el segle venon
A cels que mala vida menon...
Ventz es erguil de vanidat,
D'on nayson tug l' autre peccat;
Car ergueil es comenzamentz
E fis de totz los faillimentz...
Cil d' avant a nom Providenza
O Savieza o Prudenza.
Savieza noms vulgars es,
Mais l' autre dir, non o son ges
E nostra lenga en aissi,
Car trop retrazon al lati;
Mais, en Polla e en Toscana, (Apulia, Puglia)
Son vulgar e paraula plana.
Providenza vol dire tan
Com far luyn esgardar avan.
Providenza fay loyn gardar,
Ab uills de cor, zo c'om deu far.
Aisso eis dizon l' autre nom,
Qui be 'ls enten, de cap e som...
E cel qui la vol e la te
Cosseill' ades per bona fe,
E parl' ab lui privadamen,
E 'l ditz: “Amics a mi enten,
Car be t promet, si creire m vols,
Ja no t venra ira ni dols
Que ben no t'o passes leumen.
E coseil ti premieiramen
Que totas causas ben cossires...
E non lur dons plus dignitat
Que natura lur n' a donat;
Car saber deus: moltas res son
Bonas e an mala faisson;
Autras n' i a de bon semblan
Que son malas, plenas d' engan.
Non las jutges doncs per semblanza,
Mas per ver e per esprovanza.
Totas cestas causas mondanas,
Que leu passon, tengas per vanas.
No t fazas plus ric ni plus gay
Per causa que tot jorn desvai.
Co que auras, sia ben tieu;
Per te o despen e per Deu.
De ton aver sias tan seyner
Que l' aver no t pusca destreyner;
Car jamais be no t' anaria,
Puis l' avers ton seyner seria.
No t fazas avol per non ren,
Car avers leu va e leu ven...
Mermars es quant om s' adolenta,
Per dan o per mal que turmenta;
Per cals n' i a son tan dolen,
Can ren perdon, que perdo 'l sen;
E merma s trop qui tan s' espert,
Si pert aver, qu' el sen ne pert.
Creissers es qui s' ergoillosis
Tant qu' en menspreza sos vezis.
Mermars s' aven de adversitat
E creissers de prosperitat.
Si savis yest, no t campjaras;
En totz luecs, totz tems, us seras.
Aissi com la mans, can s' esten,
Es mans, e pueis eissamen,
Cant hom l' a tornada en poyn,
Savis hom es us pres e loyn...
No deu hom desempre jutgar,
Ansz deu retener la sentenza
El cor, tro plena conoissenza
Aia d' aizo c'om li dira
E aissi plus savis parra.
Si savis iest, ren non aferms
Entro qu' en sias fort be ferms
Que es zo que vols afermar;
Car moltas vetz menzonja par
Aizo que sera veritatz,
E mantas vetz es falsetatz
Zo que de primas sembla ver;
Per zo coven ben a saber
Que diras, car, pueis que er dicha,
Ta paraula es cais escricha;
Pueis qu' es eissida del carcais,
Paraula non y torna mais.
Nulla paraula plus que ventz
Non a fre, mas passa las dens.
Si com l' amics fai mala cara
Mantas vetz, e 'l lausengier clara,
Aissi veritatz se rescon
Per semblan, et estai prion,
E falsedatz fai bel semblan
Per miels semenar son engan...
Savis hom non tem aventura,
Cals que sia o mala o dura.
Savis hom enquer per raizon
De tot fag, si es bon o non;
Lo comenzamen e la fi
Vol saber e 'l mei altresi.
A savi home si coven
Que sia ferms en tota ren,
E zo que aura comenzat
Sia per lui ben acabatz...
Usa de mi si com deuras,
A bona fe, on mais poyras;
Zo es a dir tot simplamen
Segras lo mieu comandamen...
Vertutz e escutz ti seray;
E, si creire no m' en volias,
Dieu e me e bon nom perdrias.
Bos noms vol dire bona fama
E cel a bon nom qui Dieu ama,
Car Dieus ama luy atressi
E fa 'l venir a bona fi...”
Cela vertutz que ven apres
Ten home ferme e dreg em pes...
Son amic garnis fizelmen
E mostra li cortesamen:
“Amics, si mon conseil vols segre,
Viure t farai totz jorns alegre...
E totz hom ti fara honor.
E, sapchas be, fort es grans bes
Qui es segur en totas res,
E sa vida en aissi garda,
Que de nuilla ren non ha garda;
Mas ab ferm cor e seguiran
Aten sa fin oy e deman...
Be sap que non pot esquivar
Mort, per zo non la vol duptar...
Amics, cant auras em poder
Ton enemic, faz ti saber
Que per venganza deu s comtar;
Car ti potz be de lui vengar:
Non es mai venganza tan bona,
Com qui s pot vengar e perdona.
Amics, e pretz e gasardon
Gasayna qui ventz ab perdon;
Dieus e segles ben l' ama plus
E ret l' en gazardon cascus;
Car Deus l' en dona plus soven
De sos enemics vencemen,
E totz lo segles ditz ne be...
Tot apertamen requeras
Ton enemic, quant li poyras
Faire mal de cors o d' aver,
O faras li avan saber
Que fayre vols ab lui batailla;
Car non coven que ieu assailla
Nuil home desapercebut...
Car qui subta, sembla que dupte
Que non aia de forza tan
Com cel cui vol subtar avan...
Ja non sera de ma compagnia
Qui trasnuecha per raubaria;
Ja non sera mos cavalliers
Qui per raubar se fa guerriers...
De lop e de volp es parentz
Qui de nueg fay mal a las gens...
Totz homs sab be s' arma vals mais
De son cors...
Per zo deu hom, ses tot coman,
Zo que plus val plus car tener.
Esforza t doncs de far plazer
A ta arma plus que a ton cors.
L' arma es dins e 'l cors defors:
Per zo deu hom de fors venir
Et anar dintz l' arma servir.
L' arma es dona e 'l cors sirventa;
E qui dona bella e genta,
Clara e pura, ben polida,
De bos aips e de sen complida,
Per sirventa laida e fada,
Que anc no fez blancha bugada,
Desempara, non es cortes...
Pessa que aias tal estar,
On layron no t puscon raubar;
E cel estars en tal luec sia
Qu' intre bos aers tot dia;
No y quieras plus adantimen,
Sol viure i puscas sanamen.
No vuellas esser conogutz
Per ta maiso ni mentagutz;
Car, sapchas be, no ve d' onor,
S' om per maison conois seynor...
De lag parlar ti fort garda;
Lag parlar es peira en ort...
Lag parlar cors laiza e boca,
Car de l' un nais e l' autre toca.
Lag parlar lageza noyris;
Per lag parlar net cor s' aunis.
Cor d' ome no pot hom jutgar,
Mais segon zo que l' au parlar.
S' el dig es netz, lo cors o er...
Dig e semblan son cais messatge
E cais mainada de coratge;
Et es paraula costumnada
C'om ditz: Cal seynor tal mainada.
Paraulas d' ops e drechurieras
Vueillas mais dir que plazentieras;
Que no redon nuilla sabor
Al dizen ni al auzidor,
Mas un paubre deleichamen,
Quan se dizon primeiramen,
C'ab eissas las paraulas fug,
Car non es dignes c'om l' estug...
Parlar pot hom cortessamen...
Car aitantas paraulas son
De cortesia e de pron
Coma d' autras vanas e bellas,
Que no valon, mas per novellas
Que baton l' aer solamen,
Aissi com fan il estrumen
C'om toca de mas o d' aizo,
Que no valon, mas cant el so...
Aias cortesia de grat,
No de joglar otracuiat
Que, sens enjan, zo lausara
Que ja nulla re no valrra,
E blasmara zo que bon es,
E cuiara esser cortes.
Per aital vana janglaria
Si destrui bona juglaria...”
La terza vertutz es tan bona
Que de totz bes porta corona:
Honesta es neta e pura
E per aquo a nom Mesura,
Contenenza o Atempranza,
Que fai sos afars ab balanza,
Ome ten gauzen e en patz
Et esta daus lo destre latz;
Car pus cauda es la mas destra,
Per natura, que la senestra,
Et obra plus apertamen
Ades e plus deslivramen
Que la senestra mas no fai...
Mesura es tan ben apresa
E tan dousa e tan cortesa,
Que son amic privat conseilla
Et estai ades ad aureilla:
“Amics, fai s' il, si m vols amar,
Superfluitat deus laissar...
Si mi amas...
De te mezeis pagatz seras,
Zo es a dir tu auras pro
Ab te mezeis, tota sazo.
Qui de se mezeis es pagatz,
Ab grans manentias fo natz.
A cobedeza met tal fre
Que la faza estar en se;
E aissi la tenga destrecha
Que no isca de via drecha...
Om cobes o vol tot aver
E hom avars tot retener;
Tot o perdon car tot o volon...
Cant Alexandres conqueria
De tot lo mon la seynoria
En Babilonia estet;
E car un pauc si delichet
Plus que a lui no covenia,
Mori n' avan que non devia...
No manges tan que desgerir
Ben non o puscas e sufrir...
De beure t pren aissi gran cura
Que no t sopte mal' aventura...
Ebrietatz es tals preisos
On ja non intrara hom pros...
Car aquest motz, ebrietatz
Ditz, en grezesc, fora de via;
Car totz homs ibris si forvia...
Per viure manja, no per al;
De manjar no faras jornal.
Al delieg non t' aprocharas,
Mas al condug can fam auras.
Fams t'i amene, no 'l sabors
Del condug, qu' entre las meillors
Salsas que son, deus fam comtar;
Sens aquela non aus manjar...
Ta paraula e tos sermos
Sia tot' ora profechos:
Enduire deu o monestar,
E confortar o comandar.
Enduyre es cant hora enseyna
Aiso c'om vol c'us altre faza,
Ses mandamen e ses menaza.
Monestars es mostrar blanden
Zo don pot pueis far mandamen,
Cant lo monestars non y val.
Confortars es qui, contra mal,
Que ira e dolor aporta,
Lo suffren us autres conorta.
Comendars es qui a menor
Ditz: Fai zo que deus per amor.
Non lauzes trop, non blasmes trop,
Car trop son trop, aissi o trop.
Trop lauzars es de lausengier
E trop blasmars de mal parlier;
Trop lauzar non sembla d' amic,
E trop blasmars es d' enemic;
Trop lauzars non par veritatz,
Trop blasmars par iniquitat;
Trop lausars es olis que oyn,
Trop blasmars aguilla que poyn...
Savis hom non es occios;
Son pessat part en tres sazos;
Zo qu' es present vol ordenar,
E zo qu' es passat recordar;
Aizo qu' es a venir cossira...
Qui zo qu' es passat non recorda
Ges de tot ab mi non s' acorda.
Per nient viu e ses maistre
Qui no vol recordar registre.
Registres son las escripturas
Que reconton las aventuras
Que son vengudas tro aissi;
E registres son atressi
Las images e las penchuras
C'om fai en peiras fortz e duras...
Qui 'l temps presen non sap passar
Adretamen, si com deu far,
Ges non es per savi tengutz,
Ans es vers fols et esperdutz...
Savis hom no vol ecercar
Causa que non pusca trobar...
Zo desira que dessirar
Pot totz bos hom, senes blasmar.
Savis hom en tal loc no s leva
On l' estar enueia e greva...
Qui fail e reconois sa failla,
Razos es que perdos li vailla;
Mas qui sos faillimentz razona,
Non sabra grat, s' om li perdona.
Qui de perdonar ti somo,
Leugerament li fai perdo.
Non es perdos, antz es grant pena
Qui loncs precs en perdo semena...
Qui mov son cor per leugeria,
Cel movementz ven de faillia.
Movre s deu hom per bon conseil,
Car bon conseil sembla espeil;
Si com cel qu' en l' espeil se mira,
Sa faizo garda, e cossira
Si ren i poiri' agenzar,
Si deu hom en consseil mirar.
Bos cosseils ditz lo pro e 'l dan
De tota ren c'om li deman...
Om, que mespreza son menor,
Er mesprezats de so maior;
E qui bona vida no mena,
Tem son maior qu' el done pena...
Tot servizi que far deuras,
O per adaut far lo volras;
Aissi 'l faras curosamen
Que ges no sembles negligen...
A totz omes sias benignes,
Car zo es de vertutz grantz signes...
Car benignitatz ven d' amor
E blandirs de lausenjadors.
A paucs d' omes seras privatz,
E aquels aias ben provatz;
Privadeza enten coral,
C'om sapcha ton ben e ton mal...
Net cor ama e bona fama,
Car net cor e bon nom Deus ama.
Ta lausor non prezicaras...
Sias ferms en adversitat
E homils en prosperitat;
Tos bos aips rescondras aissi
Com fan lurs malvais tey vezi...
Nuils hom, per paubre sen que aya,
En ton mensprezament no caya.
Mais ames ausir que parlar
E mais apenre qu' enseynar.
Pero d' enseynar e d' apenre
Seras cobes, senes repenre,
Zo que sabras, aissi enseyns
Que non y aia luech desdeins...
... Sias larcs e amoros,
Non gastaire luxurios...
Car anc, si Dieu platz, ieu no fui
Un jorn amiga de celui
Qu'e son cor recueil avareza,
Qu'es rouils de tot' avoleza.
Malvestatz e ipocrisia
Mi cuyon contrafar tot dia;
Mas, si de cor mi amas be,
D' elas ti gardaras jasse...”
La quarta vertutz es Drechura
E Leiautatz, qu' eissa natura
Trobet, per remezi de moltz,
Contra fols omes e estoltz...
Zo es forza, qui be s' o pessa,
On totz pros hom ten sa despesa,
Que ja no merma ni faillis
Tant cant li dura sos camis...
Nuils hom ses lieis non deu anar...
Car on plus om ne despendra,
E plus plena la trobara.
Zo es l' espaza flamegant
Qu'es daus ambas partz ben talantz;
L' us tails garda cel qui la ten
E l' autre cel qui vas lui ven.
Ab aquetz dos tails deu gardar
Om se e autrui de peccar...
Drechura ditz a son amic:
“Amics enten aizo qu' eu dic:
Ieu vueil et faz comendamen
Que Dieu ames ben coralmen,
E tu seras amatz de lui
Puis amaras te e autrui.
Saps cossi Dieu amaras?
Qu'el ressembles tant cant poyras,
Que vueillas plaser a chascu,
No vueillas nozer a negu.
Qui vol governar ni regir
Autrui, se garde de faillir.
Non es mos amics drechuriers
Qui a se mezeis noz primiers;
Ja d' autrui dan no s gardara
Om que dam a se mezeis fa...
Pueis a te e a ton vezi
Faras zo que deus atressi...
Mais qui m vol servir e honrar,
Garde si del autrui raubar,
E renda zo que tout aura,
E tolledors castiara.
Nuills hom, ses me, non es cortes,
Car totz hom, que mos amics es,
Si ten de tota raubaria...
Si per aventura s' aven
Que messorga dire coven.
No per falseza enantir,
Mas per ver gardar, si pot dir.
Qui per gardar fezeutat men,
Tals mentirs a escusamen;
Car, ges no pert sa honestat,
Qui men per salvar fezeutat.
Om drechurers secret reten
Que no 'l vol descobrir per ren.
Om just cela can deu celar,
E pus parla can deu parlar...
Ja mos amics no temera
Neguna re, car tortz non ha.
Segurs estai e vay e ve
Qui ama Dieu autrui e se...
Humilitatz es pezillars,
Claus e porta e lundars,
Per on trevon totas e passon
Las vertutz qu' en ome s' amasson.
Humilitatz es fondamentz
De totats las vertutz que son; (totas)
Ses lui, neguna no ten pron...”
Romanz, vay t'en tot dreg al Pueg;
Seynor ti do ses tot enueg,
Zo es l' avesques En Esteves; (1)
E, s' el trobas, paor no t leves
Que ben non sias acullitz
E ben honratz e ben grazitz;
E diras li tot suavet
Daude de Pradas mi tramet...
Aquest romanz es finit,
Dieus ne sia benesit.
(1) Étienne de Chalançon, devenu évêque en 1220, et mort en 1236.
(N. E. Wikipedia 8.2.1231)
Ce fut donc dans cet intervalle de seize ans que Deudes de Prades composa son poëme.
//
- Jean Perrel, Le Velay dans le domaine royal : une histoire de dupes, par quel subterfuge le Velay s'est trouvé dans le domaine royal (1213) : in Cahiers de la Haute-Loire 1981, Le Puy-en-Velay, Cahiers de la Haute-Loire, (lire en ligne [archive])



