champouirau, chapurriau, chapurriat, chapurreau, la franja del meu cul, parlem chapurriau, escriure en chapurriau, ortografía chapurriau, gramática chapurriau, lo chapurriau de Aguaviva o Aiguaiva, origen del chapurriau, dicsionari chapurriau, yo parlo chapurriau; chapurriau de Beseit, Matarranya, Matarraña, Litera, Llitera, Mezquín, Mesquí, Caspe, Casp, Aragó, aragonés, Frederic Mistral, Loís Alibèrt, Ribagorça, Ribagorsa, Ribagorza, astí parlem chapurriau, occitan, ocsitá, òc, och, hoc
jueves, 7 de mayo de 2026
Sarrar, Serrar, Serra, Serradura
martes, 29 de diciembre de 2020
JORNADA OCTAVA. NOVELA OCTAVA.
JORNADA OCTAVA. NOVELA OCTAVA.
De dos amics que sempre están juns un se gite en la dona del atre; este atre, donánsen cuenta, compinchat en la seua dona lo tanque a un baúl damún del que, están aquell a dins, en la dona dell se entén.
Graves y dolorosos habíen sigut los patiméns de Elena als oíts de les siñores, pero perque en part estimaben que li habíen passat justamen, en mes moderada compassió los habíen sobreportat, encara que inflexible y fieramen constán, aixina com cruel, reputaren al escolá. Pero habén Pampínea arribat al final de la novela, la reina li va maná a Fiameta que continuare; ella, dessichosa de obeí, va di:
Amables siñores, com me pareix que tos ha causat alguna amargura la severidat del ofengut escolá, crec que es convenién ablaní en algo mes deleitable los exasperats espíritus; y per naixó vull contátos una historieta sobre un jove que en ánim mes manso va ressibí una injuria, y la va vengá en una acsió mes moderada; per la que podréu compendre que cadaú té que contentás, com un ase català, en ressibí lo que li ha futut a la paret, sense dessichá (sobrepassán les conveniénsies de la venjansa) injuriá cuan lo que pretén es vengá la injuria ressibida. Teníu que sabé, pos, que a Siena, com hay sentit di, van ñabé dos joves mol acomodats y de bones families plebeyas, de los que un se díe Spinefloccio de Távena y l´atre Zeppa de Mino, y los dos eren veíns de Cainollia.
Estos dos jovens sempre anaben juns y, per lo que pareixíe se volíen com si foren germáns o mes; y los dos teníen dones mol hermoses. Ara be, va passá que anán Spinefloccio mol assobín a casa de Zeppa, estáni allí Zeppa o sense estáy, de tal manera va intimá en la dona de Zeppa que va escomensá a gitás en ella; y aixina van continuá durán bastán tems sense que dingú sen acatare. Pero al remat, están un día Zeppa a casa sense sabéu la seua dona, Spinefloccio va víndre a buscál. La dona li va di que no estabe a casa; en lo que Spinefloccio, puján a escape y trobán a la dona a la sala, y veén que no ñabíe dingú mes, abrassánla, va escomensá a besála, y ella an ell.
Zeppa, que va vore aixó, no va di ni chut, se va quedá amagat per a vore aón arribabe aquell joc; y en seguida va vore a la seua dona y a Spinefloccio anássen abrassats cap a la alcoba y tancás allí; de lo que mol se va enfadá. Pero sabén que ni fén un abalot ni per atra cosa se aminoraríe la seua ofensa, sino que aumentaríe la seua deshonra, se va ficá a cavilá quína venjansa podríe féls, que, sense divulgás, tranquilisare lo seu ánim.
Y después de mol pensá, pareixénli habé trobat lo modo, se va está amagat tot lo rato que Spinefloccio va está en la seua dona; y en cuan sen va aná va entrá ell a la alcoba, aon va trobá a la seua dona colocánse al cap la toca, que jugán Spinefloccio li habíe desordenat; y li va di:
- Dona, ¿qué fas?
A lo que la dona li va contestá:
- ¿No u veus?
Va di Zeppa:
- Be que u vech, ¡y tamé hay vist un atra cosa que no haguera volgut!
Y en ella va escomensá a parlá de les coses passades; y ella, en molta temó, después de donáli moltes voltes, habénli confessat lo que claramen negá no podíe de la seua intimidat en Spinefloccio, plorán va escomensá a demanáli perdó. A lo que Zeppa va di:
- Mira, dona, has fet mal; y si vols que te u perdona pensa en fém cas de lo que te vach a maná, que es aixó: vull que li digues a Spinefloccio que demá pel matí cap a la hora de tersia trobo alguna raó per a separás de mí y acudí a tú; y cuan estigue aquí, yo tornaré, y al sentím, féslo amagás an este baúl y táncal a dins; después, cuan haigues fet aixó, te diré lo demés que tens que fé; y en fé aixó no tingues cap temó perque te prometixgo que no li faré cap mal. La dona, per a satisfél, va di que u faríe; y aixina u va fé. Arribat lo día siguién, están Zeppa y Spinefloccio juns, cap a la hora de tersia, Spinefloccio, que li habíe prometut a la dona aná a vórela an aquella hora, li va di a Zeppa:
- Este matí ting que aná a amorsá en un amic y no lo vull fé esperá, aixina que quédat en Deu.
Va di Zeppa:
- Encara no es hora de amorsá hasta daquí un rato.
Spinefloccio va di:
- No importe; tamé ting que parlá en ell de un assunto meu; de manera que me convé arribá pronte.
Separánse, pos, Spinefloccio de Zeppa, donán una volta per a despistál, sen va aná cap a casa seua en la seua dona; y sol habíe acabat de entrá a la alcoba cuan Zeppa va torná; lo que, al escoltáu la dona, mostránse en molta po, lo va fé amagás al baúl que lo seu home li habíe dit, y lo va tancá a dins y va eixí de la alcoba.
Zeppa, arribán a dal, va di: - Dona, ¿es hora de amorsá?
La dona va contestá: - Si, ya u es.
Va di entonses Zeppa: - Spinefloccio sen ha anat a amorsá en un amic seu y ha dixat sola a la seua dona; assómat a la finestra y crídala, y disli que vingue a amorsá en natros.
La dona, tenín temó per nella mateixa, y per naixó mol obedién, va fé lo que lo home li manabe. La dona de Spinefloccio, insistín la dona de Zeppa, va víndre allí al sentí que lo seu home no acudiríe a amorsá; y cuan ella va arribá, Zeppa, fénli grans afalagaméns y agarránla familiarmen de la ma, li va maná en veu baixa a la seua dona que sen anare a la cuina, y an ella se la va emportá a la alcoba; y cuan estáen allí, va tancá la alcoba per dins. Cuan la dona lo va vore tancá la alcoba per dins, va di:
- ¡Ay, Zeppa!, ¿qué vol di aixó? ¿Éste es l´amor que li tens a Spinefloccio y la leal compañía que me féu?
A lo que Zeppa, arrimánse al baúl aon estabe tancat lo seu home y agarránla be, va di:
- Siñora, antes de queixát, escolta lo que te hay de di: yo hay volgut y vull a Spinefloccio com a un germá; y ahir, sense sabéu ell, me vach trobá en que la confiansa que yo li tenía habíe arribat a que ell se gite en la meua dona com u fa en tú; ara be, com lo vull, no vull pendre atra venjansa contra nell mes que una que igualo a la ofensa:
ell ha tingut a la meua dona y yo vull tíndret a tú. Si tú no vols, tindré que vengá la ofensa de un atra manera, de lo que ni tú ni ell estaréu may conténs.
La dona, al sentí aixó, y después de moltes confirmassións que li va doná Zeppa, creénlo, va di: - Zeppa meu, ya que esta venjansa me té que caure damún, estic disposada an aixó, sempre que aixó que ham de fé no me faigue enemiga de la teua dona, perque yo espero seguí en pas en ella encara que lo que me ha fet sigue mol gros.
A lo que Zeppa va contestá:
- Aixó faré; y ademés de aixó te donaré una joya mes hermosa y pressiosa que consevol de les que tens.
Y dit aixó, abrassánla y escomensán a besála, la va ficá damún del baúl aon estabe tancat lo seu home, y allí damún, tot lo que van volé se van magrejá y van fé tremolá lo arcón. Spinefloccio, a dins del baúl cotet habíe sentit totes les paraules de Zeppa y la resposta de la seua dona, y después habíe escoltat la dansa trevisana que li ballaben damún del cap, durán mol rato va sentí tal doló que li pareixíe morís; y si no fore perque teníe temó de Zeppa, li haguere cridat a la seua dona un gran insulto, tancat com estabe. Después, pensánse milló que la injuria la habíe escomensat ell y que Zeppa teníe raó en féli lo que li fée y que se habíe comportat humanamen y com amic, se va di an ell mateix que habíe de sé mes amic que may de Zeppa, si este volíe.
Zeppa, después de está en la dona tot lo que va volé, va baixá del baúl, y demanánli la dona la joya prometuda, obrín la alcoba, va fé víndre a la seua dona, que sol va di:
- Siñora, me hau donat un pa per unes tortelles - y u va di enriénsen. A lo que Zeppa va di: - Obri este baúl - y ella u va fé; y a dins va trobá la Siñora al seu Spinefloccio.
Y llarg siríe de contá quin dels dos se va avergoñí mes, si Spinefloccio veén a Zeppa y sabén que sabíe lo que ell habíe fet, o la seua dona veén al seu home y sabén que ell habíe sentit y notat lo que li habíe fet damún del cap.
A lo que va di Zeppa:
- Aquí está la joya que te dono.
Spinefloccio, eixín del baúl, sense gastá moltes paraules, va di:
- Zeppa, estem igualats, y per naixó está be, com li díes abáns a la meua dona, que sigam sén amics com solíem, y sense tindre entre natros res que no sigue comú, ni les dones, que tamé les ham compartit.
Zeppa va asseptá, y en la armonía mes gran del món van amorsá los cuatre juns; y desde entonses cada una de aquelles dones va tindre dos hómens y cada un dells va tindre dos dones, sense que tingueren may cap discussió ni enfado per naixó.
sábado, 8 de diciembre de 2018
Dicsionari chapurriau castellá, T
| t'agüelo, ton yayo | tu abuelo | ||
| t'amagarás | te esconderás | ||
| t'entenguen | te entiendan | ||
| t'ha dixat | te ha dejado | ||
| t'has amagat | te has escondido | ||
| t'hay entés | te he entendido | ||
| ta mare | tu madre | ||
| tabá, tabáns | tábano, tábanos | ||
| tabaco | tabaco | ||
| tabal, tabalet | tabal, tabalet, tambor | ||
| tabalada, trompada, hóstia | trompazo | ||
| tabalina, tabalines (de tabal) – vore atabalá | mucho ruido | ||
| tabáns | tábanos | ||
| tabardo, gabán, pellissa, abrigo, jaquetota, samarra | tabardo, gabán, pelliza, abrigo, chaquetón, capote, zamarra | ||
| tabarra, tabarres – fótre la tabarra – los catalanistes, com bons aragonesos que van sé, sempre están donán la tabarra, son uns tabarres, pero ademés, ploramiques | Tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata, rollo, insistencia, persistencia, reiteración, tozudez, obstinación, machaconería, empecinamiento, porfía, terquedad, testarudez | ||
| tabernari, tabernaris, de taberna | tabernario, ordinario, grosero, basto, soez | ||
| taberné | tabernero | ||
| tabernes | tabernas | ||
| tabernés | taberneros | ||
| tablero, tableros | tablero, tableros | ||
| tablilla, tablilles | tablilla, tablillas, tablita, tablitas | ||
| tablón de anunsis | tablón de anuncios | ||
| taburet, taburets | taburete, taburetes | ||
| tacá – taco, taques, taque, taquém o tacám, taquéu o tacáu, táquen – tacaría – tacaré – tacára // te vach a tacá no es igual que te vach a atacá | Manchar // a manchar – atacar | ||
| taca, taques – mal roín, ferida interna - NO se diu Don Cuixot de la Taca a Don Quijote | mancha, manchas – herida interna | ||
| tacada | manchada, herida | ||
| tacál | mancharlo | ||
| tacála | mancharla | ||
| tacañería | tacañería | ||
| tacáre | manchara, manchase | ||
| tacaríen | mancharían | ||
| tacás | mancharse | ||
| tacat : un animal dolén per dins, tacats, tacada, tacades – taca a la roba | manchado, manchada, enfermedad interna – mancha en la ropa | ||
| tachá – tachá = tachada, cop en una tacha | Tachar – golpe con un clavo | ||
| tacha, taches | clavo, clavos | ||
| tacha, taches | clavo, clavos | ||
| tachat, tachats, tachada, tachades | tachado, tachada, tachadas, tachados | ||
| tacó, tacóns | tacón, tacones | ||
| taco, tacos | taco, tacos | ||
| tacte, tacto | tacto | ||
| tafarra, (torsut com una tafarra) | tafarra | ||
| tahur, tahúrs | tahur, tahures. El término tahúr, siempre masculino, se refiere a una persona particularmente hábil con los juegos de naipes, de azar o de apuestas | ||
| tal (com) – fésu tal com t´hay dit – tal per a cual | tal (como) | ||
| talante, talán | talante | ||
| talayot, talayots, de atalaya, puesto eixecat desde aon vigilá o ataullá (atalayá) | atalaya, torre, torreta, torrecilla, torreón, garita, garitón, mirador, balcón, altura, elevación, altozano, otero, alcor, promontorio, prominencia, eminencia, vigía, centinela, vigilante | ||
| taleca, taleques, talega, talegues, morral, morrals, bossa, bosses, macuto, macutos, sac, sacs, saca, saques, sarró, sarróns | Morral, macuto, zurrón, talego, bolsa, saco | ||
| talecada, trompada, hóstia | trompazo | ||
| talego, presó, presoneta | talego, cárcel, prisión | ||
| tall, talls | tajo, tajos, corte, cortes | ||
| tallá – tallo, tálles, tálle, tallém o tallám, talléu o talláu, tállen – tallat, tallada, tallán (gerundio) – si yo tallára, talláres, talláre, tallárem, talláreu, talláren – haguera tallat – tallaría, tallaríes, tallaríe, tallaríem, tallaríeu, tallaríen | cortar - tallar | ||
| talla (número de) – del peu – de la sintura, talles | talla, tallas | ||
| tallabe | cortaba | ||
| tallaben | cortaban | ||
| tallada (de carn, tallá), talláes, tallades – vore chulla | corte, tajo (de carn) | ||
| tallades | cortes de carne, chuletas | ||
| talladó de magre | cortador de jamón | ||
| talláe, tallabe | cortaba – tallaba | ||
| talláli | cortarle | ||
| tállali | córtale | ||
| tallán (g) | cortando | ||
| tallán, talláns, que tallen | cortante, cortantes | ||
| tallánli | cortándole | ||
| tallat, tallats - de roca : roquissal, single, acantilat, acantilats – café en una mica de lleit | cortado | ||
| talle, figura del cos, sintura, sinto, dispossisió, apariénsia, aspecte, trassa | talle, cintura, cinto, disposición, apariencia, aspecto, figura, traza | ||
| taller, tallé, tallers, tallés (mecánica) | taller, talleres | ||
| talles (verbo tallá, tú talles) | cortas | ||
| tallos (cuan) | cortes (cuando) | ||
| taló, talóns - calcañá, calcañás - planta, tarso, cheque, pagaré, lliuransa, bono, vale, papeleta | talón, calcañar, planta, tarso, cheque, pagaré, libranza, bono, vale, papeleta | ||
| talocha, taloches, pareguda a una plana | talocha, talochas, parecida a una llana, herramienta para mantener y llevar el mortero, generalmente una pieza curada, plana, de metal o madera, de aproximadamente 25 a 35 cm, con una asa de madera al centro de la parte inferior, que se usa para aplicar el yeso. | ||
| talús, talúsos – terré, terrés | talud, taludes | ||
| Tamarit de Llitera, Tamarite de Litera (Huesca) | Tamarite de Litera | ||
| tamboriná, tamborinada, cop, tossoló | golpe, tozolón | ||
| tamé | también | ||
| tampoc | tampoco | ||
| tan, tanta, tans, tantes - tan monte, monte tan, Isabel com Ferrán | tan, tanto, tanta | ||
| tancá – tanco, tanques, tanque, tanquém o tancám, tanquéu o tancáu, tánquen – tancat, tancada, tancats, tancades – tancára – tancaría – tancaré | cerrar | ||
| tanca (tancá) – tanca tú la tanca (valla), tanca tú lo tancat de les ovelles | cierra | ||
| tancabe | cerraba | ||
| tancaben | cerraban | ||
| tancada | cerrada | ||
| tancades | cerradas | ||
| tancáe, tancabe | cerraba | ||
| tancáem, tancabem | cerrábamos | ||
| tancáen, tancaben | cerraban | ||
| tancáes – tancabes – tancades | cerrabas | ||
| táncal (an ell), táncala (an ella), táncals (an ells), táncales (an elles) | enciérralo, enciérrala, enciérralos, enciérralas | ||
| tancál, tancála | cerrarlo, cerrarla | ||
| tancamén | cierre, cerramiento | ||
| tancán (g) | cerrando | ||
| tancánla | cerrándola | ||
| tancánse | cerrándose | ||
| tancará | cerrará | ||
| tancaré | cerraré | ||
| tancáre, tancare (si ell o ella) | cerrara, cerrase | ||
| tancáren, tancaren | cerraran, cerrasen | ||
| tancás | cerrarse | ||
| tancat, tancada, tancats, tancades | cerrado, cerrada, cerrados, cerradas | ||
| tanco | cierro | ||
| táncon (que mos) | que nos cierren | ||
| tangá (engañá) – en latín tangare = tocar - Non me tangas ya habibi (jarcha) | tangar, engañar | ||
| tanque | cierra | ||
| tanquém | cerramos | ||
| tánquen, tanquen | cierran | ||
| tans | tantos | ||
| tantejá, tanteján | tantear, sondear, explorar, examinar, comparar, evaluar, sopesar, considerar, palpar, tocar, tentar | ||
| tantejáben | tanteaban | ||
| tantejátos | tantearos a vosotros | ||
| tantejáutos entre vatres, vatros, tantegéutos | tantearos entre vosotros | ||
| tantíssim, tantíssims | tantísimo, tantísimos | ||
| tantíssima, tantíssimes | tantísima, tantísimas | ||
| tañ, cada una de les estelles en que se partix lo trong en una destral | cada una de las esquirlas en que se parte un tronco con un hacha | ||
| tañí una campana | tañer, tocar, pulsar, rasguear, puntear, sonar, doblar | ||
| tap, tape, taps, tapes (de suro) | tapa (de corcho) | ||
| tap, taps, tape, tapes | tapón, tapones | ||
| tapá - tapo, tapes, tape, tapém o tapám, tapéu o tapáu, tápen – (destapá se conjugue igual) – tapára – taparía – taparé – ficá una tapa | tapar | ||
| tapa – cobertora (per a les olles) – tapes de minjá | tapa, tapas | ||
| tapa (minjá), tapes, tapeo, tapejá | tapa, tapas, tapeo, tapear | ||
| tapabe | tapaba | ||
| tapaben | tapaban | ||
| tapada | tapada | ||
| tapadet, tapadeta, tapadets, tapadetes | tapadito, tapadita, tapaditos, tapaditas | ||
| tapáe, tapabe | tapaba | ||
| tapaét, tapadet, tapaéta, tapadeta | tapadito, tapadita | ||
| tapál | taparlo | ||
| tapáls | taparlos | ||
| tapán (g) | tapando | ||
| tapánla | tapándola | ||
| tapánli | tapándole | ||
| tapánlos | tapándolos | ||
| tapánse | tapándose | ||
| tapás (v) – tapás : terra argilosa que no dixe passá l´aigua y embadine (vore badina) les finques | Taparse – tierra arcillosa que no deja pasar el agua y embadina (encharca) las fincas | ||
| tapat, tapada – tápat ! | tapado, tapada – tápate ! | ||
| tápia, tápies – mas de les tápies al pantano de Pena http://www.mastapias.es/ Joris y Monique www.eloquentia.es | tapia, tapias | ||
| tapís, tapissos – atapís, atapí, compactá | tapiz, tapices – atapí : compactar | ||
| tapissada, tapissat | tapizada, tapizado | ||
| tapó, tap | tapón | ||
| taponá, tapá, obstruí, tancá, atascá, fes un tap | taponar, tapar, obstruir, cerrar, atascar, atrampar, cegar | ||
| taquígrafo, taquígrafos | taquígrafo, taquígrafos | ||
| taragaña, teragaña, taragañes – entaragañat pot está lo sel, los ulls, en un taragañ | telaraña, telarañas | ||
| tarántula, tarántules | tarántula, tarántules | ||
| tararejá | tararear, cantar, canturrear, entonar, salmodiar, mosconear | ||
| tararejáe, tararejabe | tarareaba | ||
| tardá (v) – tardo, tardes, tarde, tardém o tardám, tardéu o tardáu, tárden – tardaría – tardára – tardaré – ha tardat – lo préssec tardá de Calanda, que ve tart o tard, los que vénen antes són primerengs o primerencs | Tardar – melocotón tardío de Calanda | ||
| tardáen , tardaben | tardaban | ||
| tardán (g) | tardando | ||
| tardansa | tardanza | ||
| tardará | tardará | ||
| tardaríen | tardarían | ||
| tarde, tardes - y la tarde ya pardeje (jota) | tarde, tardes – y la tarde ya pardea | ||
| targeta o tarjeta, targetes o tarjetes | tarjeta, tarjetas | ||
| tarongé, tarongés | naranjo, naranjos | ||
| taronja , taronges | naranja, naranjas | ||
| tarot | tarot | ||
| tarquín, tarquí, fang, limo | tarquín, lodo, cieno, fango, légamo, limo, barro | ||
| tarrós (com lo de Queretes), terrós | grumo de tierra | ||
| tart (es, arribém) tard | tarde | ||
| tarta, tartes, pastel, pastels | tarta, pastel | ||
| tartí (no) – tartixgo, tartíxes, tartíx, tartím, tartíu, tartíxen – tartiré – tartiría – tartíra, tartiguéra – al Matarraña signifique no estás quieto y a la Litera, com mes amún a Huesca, no di ni chut, está calladet | no parar quieto (Matarraña), no decir ni pío, estar callado (Litera y más arriba) | ||
| tartíe | no paraba quieto – no decía nada | ||
| tarugo, tarugos - taco, cuña, bloc, tros gran de lleña, socota, soca - torpe, soquete, bruto | tarugo, tarugos, taco, cuña, bloque, trozo, pedazo, leño, tardo, torpe, zoquete, bruto, rudo | ||
| tasca, tasques - taberna, bodega, cantina, bar, messón, garito | tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
| tascó (y mall) – tascóns - ferro que se enclave en lo mall a les soques o trongs per a partíls, estelláls, ascláls, són com los escarpes | puntero de hierro que se golpea con el mazo (mall) | ||
| tascorro, tasca | tascorro, tasca, bar, taberna, bodega, cantina, bar, mesón, garito | ||
| tassa, tasses | taza, tazas | ||
| tassá, valorá – tassada, tassa plena | tasar – vaso lleno | ||
| tassada de tassá | tasada | ||
| tassadó, tassadora, tassadós, tassadores | tasador, tasadora, tasadores, tasadoras | ||
| tasseta, tassetes | tacita, tacitas | ||
| Tastavins, riu afluén del Matarraña a Valderrobres | Tastavins significa catavinos, prueba vinos | ||
| taula, taules | mesa, mesas, tabla, tablas | ||
| taulat de taules, per a ballá o ficá la orquesta | tablado de tablas para bailar | ||
| tauleta, tauletes – taula minuda – tablilla | mesita, mesitas – tablilla, tablillas | ||
| tauló, taulóns | tablón | ||
| taulonet, taulonets | tabloncillo, tabloncillos | ||
| taxi, taxis (tássi), taxista, taxiste | taxi, taxis, taxista | ||
| tazón, tassa gran, tassó – tazóns, tasses grans, tassóns | tazón, tazones | ||
| té (ell, ella) | tiene | ||
| te de roca | té de roca | ||
| te dic, te conto – te de roca, te vert | te digo, te cuento – té de roca, té verde | ||
| teatral, teatrals | teatral, teatrales | ||
| teatro, teatre, teatros, teatres | teatro, teatros | ||
| techo, techos | techo, techos | ||
| teclechán, teclejá, de tecla | tecleando, teclear, tecla | ||
| tecleje (él, ella) | teclea | ||
| técnic, técnics | técnico, técnicos | ||
| técnica, técniques | técnica, técnicas | ||
| tegua, teua | tuya | ||
| tegües, teues | tuyas | ||
| teissidó, teixidó, sastre | tejedor, sastre | ||
| teix - fon del teix, naiximén del Matarraña – taxus baccata, es venenós, menos la part roija del fruit | Tejo – fuente del tejo – taxus baccata | ||
| teixó, teixóns | tejón, tejones | ||
| tel, tels, telet, teleta, mantellina – tel que embolique la pancha de un animal per a fé pelles, embutit | membrana, telilla, tela – membrana que cubre el estómago de un animal para hacer embutido | ||
| tela, teles, telá | tela, telas, telar | ||
| tele, teles | tele, teles | ||
| telecomunicassións | telecomunicaciones | ||
| teleféric, teleférics | teleférico, teleféricos | ||
| telefónic, telefónics | telefónico, telefónicos | ||
| telefónica, telefóniques | telefónica, telefónicas | ||
| teléfono, teléfonos | teléfono, teléfonos | ||
| telepatía | telepatía | ||
| telepática, telepáticas | telepática, telepáticas | ||
| telescópic, telescópics | telescópico, telescópicos | ||
| telescópicamen | telescópicamente | ||
| telescopio, telescopios - te les copio | telescopio, telescopios - te las copio | ||
| televisió, televissió | televisión | ||
| télex (comunicassións) | télex (comunicaciones) | ||
| tellat, tellats, teulada, teulades, tella, telles, teula, teules | tejado, tejados, teja, tejas | ||
| tellería, aon se fan o féen les telles, teules, teulería – a Beseit encara está la caseta pero lo carré se diu tejería, aon están los columpios, lo parque | tejería | ||
| tello (joc) - Tello apellit | juego del tello | ||
| teló, telóns | telón, telones | ||
| tema, temes | tema, temas | ||
| temátic, temátics | temático, temáticos | ||
| temém (que) – mos temém que, tením temó de que | tememos, tenemos miedo de que | ||
| temén (g) , tenín temó | temiendo | ||
| teménsu (ell, ella) | temiéndoselo | ||
| teménu | temiéndolo | ||
| temerári, temeráris, temerária, temeráries - arriesgat, atrevit, osat, audás, imprudén, irreflexiu, aventurat | temerario, temerarios, temeraria, temerarias - arriesgado, atrevido, osado, audaz, imprudente, irreflexivo, aventurado | ||
| temeridat, temeridats | temeridad, temeridades | ||
| temerós, temerosa, que té temó, temorós, temorosa, temorica, temoriques | temeroso, temerosa | ||
| temíe (se) | temía (se) | ||
| temó, po, pou - yo ting temó, tú tens po, cagadets de po, acollonits, escagarsat, les - los temós (mes de una) | miedo, temor, miedos, temores | ||
| temorico, temorica (tamé per a home), cagat, cagada, temoricos, temoriques | miedoso, miedosa, miedica | ||
| temperamén, genio – té un genio com (una, la) pólvora | temperamento, genio | ||
| temperatura, temperatures | temperatura, temperaturas | ||
| tempestat, tempestats | tempestad, tempestades | ||
| tempestuós, tempestuosa | tempestuoso, tempestuosa | ||
| templabe | templaba | ||
| templadamen | templadamente | ||
| templámos | templarnos | ||
| templán (g) de templá | Templando – templar, caldear, calentar, entibiar, mitigar, suavizar, moderar, atenuar, contener, sosegar, calmar, tensar, estirar, afinar | ||
| templansa | templanza | ||
| templat – un chic ben templat (en temple), templats, templada, templades | templado, con temple | ||
| temple | temple, serenidad, entereza, tenacidad, energía, brío, carácter, talante, disposición, actitud, dureza, resistencia, elasticidad | ||
| templo (edifissi y de templá), templos – lo templo de Beseit, la iglesia de San Bartolomé | templo | ||
| temporada, temporades | temporada, temporadas | ||
| temporal, temporals | temporal, temporales | ||
| temporalidat | temporalidad | ||
| temporalmen | temporalmente | ||
| temporero, temporé, temporera, temporés, temporeros, temporeres | temporero, temporera | ||
| tems | tiempo | ||
| ten enrius, ten enrecordes, t´en pots aná | te ríes, te acuerdas, te puedes ir | ||
| tenalla, tenalles – tina, tines – tinet | tinaja, tinajas - tina, tinas – tina del aceite | ||
| tenalleta, tenalletes – aon se ficáe carn fregida cuberta de oli, adobo | tinajita, tinajitas – donde se ponía carne frita cubierta de aceite, adobo | ||
| tenás | tenaz | ||
| tenasses | tenazas | ||
| tenasseta, tenassetes | tenacita, tenacitas | ||
| tenassidat | tenacidad | ||
| tenda, botiga | tienda, botica | ||
| tendé, tendés, tendero, tenderos | tenderos | ||
| tendénsia | tendencia | ||
| tenderete, tenderetes de fira, quiosco, tendota, botigota, puesto, tendeta | tenderete, tenderetes de feria, quiosco, tenducho, puesto, tiendecilla | ||
| tendes, botigues | tiendas, boticas | ||
| tendeta | tiendecita | ||
| tendetes | tiendecitas | ||
| tendra, tendres | tierna, tiernas | ||
| tendramen | tiernamente | ||
| tendre, tendres | tierno, tiernos | ||
| tendresa | ternura | ||
| tendreses | ternuras | ||
| tendreta – ah qué carneta mes tendreta ! | tiernecita – ay qué carnecica más tiernecica ! | ||
| tendretes | tiernecitas, tiernecicas | ||
| tendríe, tindríe | tendría | ||
| tendríen, tindríen | tendrían | ||
| tendríssim, tendríssims | tiernísimo, tiernísimos | ||
| tendríssima | tiernísima | ||
| tendríssima, tendríssimes | tiernísima, tiernísimas | ||
| tenedó, tenedós, té forma de forca, per naixó en catalá se diu forquilla, pronunsiat furquilla | tenedor, tenedores | ||
| tenen, ténen | tienen | ||
| tengut, tingut | tenido | ||
| tenía | tenía | ||
| tenia (com una serp a les tripes), parássit, ténia | tenia, solitaria, parásito del intestino. En anatomía, se designa con el nombre de taenia coli, taeniae coli, ténias del colon o cintillas longitudinales, a una estructura anatómica formada por un grupo de fibras musculares superficiales de alrededor de 1 cm de ancho que se encuentran en el colon o intestino grueso por debajo de la serosa y son visibles a simple vista | ||
| teníe | tenía | ||
| teníem | teníamos | ||
| Teníen | tenían | ||
| teníes | tenías | ||
| teníeu | teníais | ||
| tením | tenemos | ||
| tenín (g) | teniendo | ||
| tenínla | teniéndola | ||
| tenínlo | teniéndolo | ||
| tenínme | teniéndome | ||
| tenínne deu, n´han perdut vuit | teniendo diez, han perdido ocho | ||
| tenínse | teniéndose | ||
| tenis | tenis | ||
| teníu | tenéis | ||
| teníume | tenedme | ||
| tenor, Miguel Fleta, Plácido Domingo té família a La Codoñera | tenor | ||
| tens | tienes | ||
| tensá – tenso, tenses, tense, tensém o tensám, tenséu o tensáu, ténsen – si yo tensara – tensaría – tensaré – tensat, tenso, tensada, tensa | tensar | ||
| tensió, tensións | tensión, tensiones | ||
| tenso, tensos, tensa, tenses | tenso, tensos, tensa, tensas | ||
| tentá | tentar | ||
| tentácul, tentáculs | tentáculo, tentáculos | ||
| tentada | tentada | ||
| tentadó, tentadora | tentador, tentadora | ||
| tentán (g) a la sort | tentando a la suerte | ||
| tentassió | tentación | ||
| tentassións | tentaciones | ||
| tentat, tentats | tentado, tentados | ||
| teñí, tintá (roba) | teñir, tintar | ||
| teó (negre com un) | tizón (negro como un) | ||
| teóns | tizones | ||
| teoría | teoría | ||
| teoríes | teorías | ||
| terápia, terápies | terapia, terapias | ||
| térbol, térbols | turbio, turbios | ||
| térbola, térboles | turbia, turbias | ||
| terciopelo, tersiopelo, felpa, vellut, pana | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
| tergiversá | tergiversar | ||
| terme (munissipal) | término (municipal) | ||
| termes | términos | ||
| terminal | terminal | ||
| terminals | terminales | ||
| termoarcilla, termoarcilles (termoargila, termoargiles) | termoarcilla, termoarcillas | ||
| ternal, ternals, per a eixecá pes (latín ternāle) - vore curdiola, polea - Ternals y tot lo necessari per la obra, doc. a. 1656 (arxiu de Felanitx). Valent-se de tallas o ternals, que són unas fustas dins las quals se posan unas rutllas de fusta que... donan voltas al torn de la arga y tiran lo pes que se ha de mourer, Barra Artill. 9. | polipasto, parecido a polea o roldana, cuadernal | ||
| ternasco, carn de cordé | ternasco, carne de cordero | ||
| ternera, vedella (latín vĭtĕllu), terneres, vedelles | ternera, terneras | ||
| ternero, vedell (latín vĭtĕllu), terneros, vedells | ternero, terneros | ||
| ternura, tendresa, tendre, tendra | ternura | ||
| terra, terres | tierra, tierras | ||
| terraplé, terraplén, terrapléns | terraplén, terraplenes | ||
| terraplenet, terraplenets | terraplén pequeño | ||
| terrassa | terraza | ||
| terrasses | terrazas | ||
| terraza, terrassa | terraza | ||
| Terré : terra inclinada, talús, normalmén per un riu, barrang – Fon dels terrés a Beseit, al Ulldemó | terraplén, talud | ||
| terrenals | terrenales | ||
| terrenes | terrenas | ||
| terreno, terrenos | terreno, terrenos | ||
| terres | tierras | ||
| terrestre | terrestre | ||
| terrible, terribles | terrible, terribles | ||
| terrissa, fang cuit, serámica | barro cocido, cerámica | ||
| territori, territoris | territorio, territorios | ||
| territorial, territorials | territorial, territoriales | ||
| terror, molta temó, molta po | terror | ||
| terrorífic, terrorífica | terrorífico, terrorífica | ||
| terrorífics | terroríficos | ||
| terrosset, tarrosset | grumo de tierra pequeño | ||
| ters | terso | ||
| tersé | tercero | ||
| tersera | tercera | ||
| tersera | tercera | ||
| terseres | terceras | ||
| tersés | terceros | ||
| tersiá, intersedí, mijá, arbitrá, interposás, consiliá | terciar, interceder, mediar, arbitrar, interponerse, conciliar | ||
| térsio | tercio | ||
| tersiopial | terciopelo, felpa, velludo, pana | ||
| tertúlia | tertulia | ||
| tertúlies | tertulias | ||
| tessis doctoral, la que te done lo títul de doctor, dotó sol si fas medissina y te fas meche | tesis doctoral | ||
| tessorero, tessoreros, tessoré, tessorés, tessorera, tessoreres (com Bárcenas) | tesorero, tesoreros | ||
| tessoro, tessoros | tesoro, tesoros | ||
| testadó, lo que fa lo testamén | testador | ||
| testamén, testaméns | testamento, testamentos | ||
| testiga | testiga | ||
| testigo | testigo | ||
| testigos | testigos | ||
| testigues – Ma mare estabe assentadeta al balcó de casa y van víndre dos cusines seues de Alustante – Valénsia que fée mols añs que no les vée. Cuan li van preguntá si les coneixíe va di que sí, que eren “las testigas” (de Jehová). | testigas | ||
| testimoni, testimonis | testimonio, testimonios | ||
| testimoniaben | testimoniaban | ||
| testimonis | testimonios | ||
| tetamen, mamellám (com les pechúa) | tetamen | ||
| tetris | tetris | ||
| teu, teua, teus, teues | tuyo, tuya, tuyos, tuyas | ||
| teula, teules, tella, telles | teja, tejas | ||
| teulada, teulades, tellat, tellats | tejado, tejados | ||
| teules | tejas | ||
| teus | tuyos | ||
| texto, texte, textos, textes | texto, textos | ||
| tía | tía | ||
| tiala, tela | tela | ||
| tiandra, tendra | tierna | ||
| tiandre, tendre | tierno | ||
| tiarra (Valjunquera), tiarres | tierra | ||
| tibia | tibia | ||
| tibiamen | tibiamente | ||
| tibio | tibio | ||
| tiento, cautela, precaussió, prudénsia, moderassió, cuidado, tino, pols | tiento, cautela, precaución, prudencia, moderación, mesura, cuidado, tino, pulso | ||
| tientos | tientos | ||
| tiessa | tiesa | ||
| tiesso | tieso, rígido, tenso, tirante, duro, firme, estirado, envarado, erguido | ||
| tigre, tigres | tigre, tigres | ||
| tilín | tilín | ||
| timbrasso | timbrazo | ||
| timbre | timbre | ||
| timbres | timbres | ||
| tímida, tímides | tímida, tímidas | ||
| tímit, tímits | tímido, tímidos | ||
| timó, timós – sopes de timó | tomillo, tomillos – sopas de tomillo | ||
| timonet, timonets | tomillito, tomillitos | ||
| timós | tomillos | ||
| tin, ti ! | ten, toma ! | ||
| tina, tinet del oli de oliva, tines | barrica para el aceite de oliva, tina, tinas | ||
| tinalles, tenalles | tinajas | ||
| tinc, ting | tengo | ||
| tindrá | tendrá | ||
| tindrán | tendrán | ||
| tindrás | tendrás | ||
| tíndre al pot (vore atráure) - Moe té ous en salmuera al pot pero no atráuen a dingú | tener en el bote | ||
| tíndre, ting o tinc, tens, té, tením, teníu, ténen – tingut, tinguda – tinguéra, tinguéres, tinguére, tinguérem, tinguéreu, tinguéren – tindría, tindríes, tindríe, tindríem, tindríeu, tindríen | tener | ||
| tíndrel | tenerlo | ||
| tíndrela | tenerla | ||
| tíndrelay en cuenta | tenérselo en cuenta | ||
| tíndreles | tenerlas | ||
| tíndreli | tenerle | ||
| tíndrels, tíndreles | tenerlos, tenerlas | ||
| tindrém | tendremos | ||
| tíndretos | teneros | ||
| tindréu | tendréis | ||
| tindría | tendría | ||
| tinet del oli, tina, tinets, tines | barrica para el aceite de oliva, tina | ||
| ting, tinc | tengo | ||
| tinga | tenga | ||
| tingám | tengamos | ||
| tingáu | tengáis | ||
| tinguda | tenida | ||
| tingudes | tenidas | ||
| tingue | tenga | ||
| tinguére | tuviera, tuviese | ||
| tinguérem | tuviéramos, tuviésemos | ||
| tingut, tinguts | tenido, tenidos | ||
| tiniebles | tinieblas | ||
| tinta, tintes | tinta, tintas | ||
| tinté, tintés | tintero, tinteros | ||
| tintinejá | tintinear | ||
| tintineján | tintineando | ||
| tintineo, tintinech de campanetes o esquelletes | tintineo | ||
| tiñosos, que tenen tiña | tiñosos | ||
| tío | tío | ||
| tío, tía, tíos, tíes | tío, tía, tíos, tías | ||
| tións, teóns | tizones | ||
| tiparraco, tiparracos | tiparraco, tiparracos | ||
| típic | típico | ||
| tipo - classe | tipo - clase | ||
| tipos | tipos | ||
| tíra ! | tira, alante, arrea, etc | ||
| tirá, aviá, aventá, tiro, tires, tire, tirém o tirám, tiréu o tiráu, tíren – tirat, tirada – avío, avíes, avíe, aviém o aviám, aviéu o aviáu, avíen – aviát, aviada – avénto, avéntes, avénte, aventém o aventam, aventéu o aventáu, avénten – aventat, aventada | tirar | ||
| tira, tires | tira, tiras | ||
| tirabe | tiraba | ||
| tirada | tirada | ||
| tirada | tirada | ||
| tirades | tiradas | ||
| tirades | tiradas | ||
| tiráe o tirabe | tiraba | ||
| tiráen o tiraben | tiraban | ||
| tíral, tírals | tíralo, tíralos | ||
| tírala, tírales | tírala, tíralas | ||
| tirán (g) | tirando | ||
| tiránlos | tirándolos | ||
| tiránloshi | tirándoselos | ||
| tiráns | tirantes | ||
| tiránse | tirándose | ||
| tirásseli | tirársele | ||
| tirat | tirado | ||
| tirats | tirados | ||
| tiráu, tiréu | tiráis – tirarlo : tiráu | ||
| tire | tira | ||
| tirém | tiramos | ||
| tiren | tiran | ||
| tiréula | tiradla | ||
| tiritá, tremolá de fret | tiritar, temblar de frío | ||
| tiró a la cama, calambre - vore estiró | tirón, calambre | ||
| tiro, tiros, disparo, disparos | tiro, tiros, disparo, disparos | ||
| tiron | tiren | ||
| tiros (que tú) | tires (que tú) | ||
| tírria, aversió | tirria, aversión | ||
| tisores, estisores, estirores | tijeras | ||
| tissó, teó, tissóns, teóns | tizón, tizones | ||
| títul, títuls | título, títulos | ||
| titulá | titular | ||
| titulada, titulades | titulada, tituladas | ||
| titulat, titulats | titulado, titulados | ||
| tiza, clarió, ges, alchez, alchés, escayola | tiza, clarión, yeso, escayola, espejuelo | ||
| to, tono, tó | tono | ||
| toalla, toalles | toalla, toallas | ||
| toba, tou – te fotré tou ! - tous (fesols) | esponjoso, blandito, vacío, fofo – judías blancas cocidas (blandas) | ||
| tobeta, tobetes | esponjosa, blandita, vacía, fofa | ||
| toc de campana, toque | toque | ||
| tocá, toco, toques, toque, toquém o tocám, toquéu o tacáu, tóquen – tocat, tocada - la una ben tocada | Tocar – la una “bien tocada” no se refiere a una mujer bien tocada, sino que ya pasa un rato de la 1 | ||
| toca, toques, tocat, tocats, cófia, cófies | toca, tocas, tocado, tocados, cofia, cofias | ||
| tocabe, tocáe | tocaba | ||
| tocaben, tocáen | tocaban | ||
| tocada | tocada | ||
| tocades | tocadas | ||
| tocadura, llaga, tocadures, llagues | llaga en la piel de un animal | ||
| tocál | tocarlo | ||
| tócal, tócala | tócalo, tócala | ||
| tocála | tocarla | ||
| tocáles | tocarlas | ||
| tocáli | tocarle | ||
| tocán (g) | tocando – muy cerca de | ||
| tocánme | tocándome | ||
| tocaríe | tocaría | ||
| tocaríen | tocarían | ||
| tocat | tocado | ||
| tocats | tocados | ||
| tocayo, que té lo mateix nom | tocayo | ||
| tochet | palito | ||
| tochets | palitos | ||
| tocho, tochos - tochada es un cop en un tocho, garrot, garrots | palo, palos – tochada : golpe con un palo o garrote, garrotazo | ||
| toco | toco | ||
| tocon | toquen | ||
| tocos | toques | ||
| tocs de campana, toques | toques | ||
| toga, togues | toga, togas | ||
| tol dixaré demá, tos lo dixaré, to´l dixaré | os lo dejaré mañana | ||
| toldo, toldos, com los de Juan Francisco Also de Tortosa, que parle valensiá tortosí y chapurriau per part de mare, Eloísa. | toldo, toldos | ||
| tolerá | tolerar, aceptar, admitir, aguantar, soportar, consentir, transigir, comprender, dispensar, disculpar, resistir, sobrellevar | ||
| toleránsia | tolerancia | ||
| tolerarém | toleraremos | ||
| tolerás | tolerarse | ||
| toll, tolls, al riu, pou o povet de aigua mes o menos fondo | poza de agua en el río | ||
| tolls | pozas | ||
| tols, t'ols faréu | os los haréis | ||
| tomata, tomates | tomate, tomates | ||
| tomatera, tomateres | planta del tomate | ||
| tomates | tomates | ||
| tomateta, tomatetes, com los cherry | tomate pequeñito | ||
| tomátic, ninot animat de TV3, una tomata | muñeco animado de TV3, un tomate | ||
| tombá | tumbar | ||
| tombabe, tombáe | tumbaba | ||
| tombaben, tombáen | tumbaban | ||
| tombada | tumbada | ||
| tombán (g) | tumbando | ||
| tombánse | tumbándose | ||
| tombare | tumbara, tumbase | ||
| tombás, revolcás | tumbarse, revolcarse | ||
| tombat | tumbado | ||
| tómbat | túmbate | ||
| tombats | tumbados | ||
| tombo | tumbo | ||
| tomo, tomos (llibre) | tomo, tomos (libro) | ||
| ton (pare) – lo teu pare = ton pare / ta mare = la teua mare | tu padre | ||
| tongada, tongades, fe algo a un tems - capa, estrate, manto, veta, recubrimén | hacer algo a un tiempo, capa, estrato, manto, veta, recubrimiento | ||
| tono, tonos (sonido) | tono, tonos | ||
| tons pares | tus padres | ||
| tontades, tontada, tontería, tonteríes | tontadas, tontada, tontería, tonterías | ||
| tontamen | tontamente | ||
| tontechá, tontejá | tontear | ||
| tontecho, tontejo | tonteo | ||
| tontejá | tontear | ||
| tontería | tontería | ||
| tonteríes | tonterías | ||
| tontes | tontas | ||
| tontet, tontets | tontito, tontitos | ||
| tonto, tonta, tontos, tontes | tonto, tonta, tontos, tontas | ||
| topabem, topáem (mos) | nos encontrábamos con, nos dábamos contra | ||
| toparéu | toparemos | ||
| tope | tope | ||
| topes | topes | ||
| topetá, topetás, topá en, trobás en algú – en la iglesia ham topetat - chocá, entropessá, colissioná, pressipitás | topar, toparse, chocar, tropezar, golpear, colisionar, precipitarse, hallar, encontrarse | ||
| topetáe, topetabe | topaba | ||
| topetat | topado | ||
| topetéu (tos) | topáis | ||
| topéu (tos) | os topáis | ||
| topí | puchero de cerámica | ||
| topíns | pucheros | ||
| topo (yo me) | yo me topo, encuentro con | ||
| topografía | topografía | ||
| toponímia | toponímia | ||
| toponímic | toponímico | ||
| toponímica | toponímica | ||
| toponímiques | toponímicas | ||
| toque – toc – ell toque | toque – él toca | ||
| toquen | tocan | ||
| toques – tocs – tú toques | toques – tú tocas | ||
| toqueteo, toqueteos | toqueteo, toqueteos | ||
| toquéu | tocáis | ||
| toquiñá, toquiñás | toquetear | ||
| toquiñánse | toqueteándose | ||
| toquitiá, toquetejá | toquetear | ||
| torcá, torcás (los mocs) | limpiar (mocos) | ||
| torcaz, turcás, torcás | paloma turcaz | ||
| tord, tort – Turdus muixó – caball tord o yegua torda : que té lo pel blang y negre. | Tordo pájaro – caballo o yegua torda, que tiene el pelo blanco y negro. | ||
| tórdola, tórtola – latín tŭrtŭre - Streptopelia Turtur – tortra, tórtera, tórtora – pic, pic, tortolet tórtoles, tórdoles, tortoletes, tordoletes | Tórtola , paloma Streptopelia Turtur, tórtolas, tortolitas, tortolitos | ||
| tordolets | tortolitos | ||
| torejá – torejo, toreges, torege, toregém o torejám, toregéu o torejáu, torégen – torejaría – torejára – torejaré | torear | ||
| tormo, tormos – Valdeltormo, la Vall | roca grande – Valdeltormo, el valle | ||
| torna | vuelva | ||
| torná, retorná, retorno, retornes, retorne, retorném o retornám, retornéu o retornáu, retórnen – retornat, retornada | volver, devolver, tornar | ||
| tornabe, tornaé | volvía | ||
| tornaben | volvían | ||
| tornada – de tornada al poble | Devuelta – de vuelta al pueblo | ||
| tornades | devueltas | ||
| tornáem, tornabem | volvíamos | ||
| tornáen, tornaben | volvían | ||
| tornál | volverlo, devolverlo | ||
| tornála | volverla, devolverla | ||
| tornálay | devolvérselo, volvérselo | ||
| tornáles | devolverlas | ||
| tornáli | devolverle | ||
| tornáls | devolverles | ||
| tornálsi | devolvérselos | ||
| tórnam | devuélveme | ||
| tornám, torném | volvemos, devolvemos | ||
| tornámos | devolvernos | ||
| tornán (g) | volviendo, devolviendo | ||
| tornaré | volveré | ||
| tornás | volverse, devolverse, contraatacar | ||
| tórnay ! | vuelve a hacer eso ! | ||
| torne | vuelve, devuelve | ||
| tornémi | volvamos a | ||
| tornen | vuelven | ||
| tornillo, tornillos | tornillo, tornillos | ||
| torno (yo) | yo vuelvo, devuelvo | ||
| torno, tornos, torn, torns, cabestrán, fresa, grúa | torno, tornos, cabria, cabrestante, fresa, grúa | ||
| tornon | vuelvan, devuelvan | ||
| torpe, torpot, zapo (Torrevelilla, Mezquín), patós | torpe, torpes | ||
| torpemen | torpemente | ||
| torpes | torpes | ||
| torpesa | torpeza | ||
| torrá - torro, torres, torre, torrém o torrám, torréu o torráu, tórren – torrada, torrat (de la Torre del Compte) | tostar, quemar | ||
| torrada, torrades | tostada, tostadas | ||
| torradet | tostadito | ||
| torre | torre | ||
| Torredarques | Torre de Arcas | ||
| torrén, torréns (de aigua) | torrente, torrentes, torrentera, corriente, rápidos, regato, arroyo, riachuelo, multitud, muchedumbre | ||
| torreó, torreóns | torreón, torreones | ||
| torres | torres | ||
| torreta | torrecilla | ||
| torron | tuesten | ||
| tórse | torcer | ||
| tórse, tórses – tors a la esquerra – tórsego, tórses, tors, torsém, torséu, tórsen – retorsigá o retortigá (turmell, torterol) | torcer, torcerse | ||
| torsén (g) | torciendo | ||
| torsíe | torcía | ||
| torsíen | torcían | ||
| torsó (retortigó de estómec), cólic ? – latín tortiōne | retortijón de estómago, torzón en aragonés | ||
| torsuda | torcida | ||
| torsut | torcido | ||
| tort, torsut o tort de un ull, garcho – tort, tord (muixó), torts, tords | torcido, tuerto (ojo) – tordo, tordos (Turdus) | ||
| tort, torta | torcido, tuerto, torcida, tuerta | ||
| torta, tortes – Mas de la torta o mas del tort a Beseit | torcida, tuerta | ||
| tortella, tortelles, massa de farina y ous que s'han cuit a dins de una cassola, y después a cada trosset de pasta se li fa un foradet al mich, se tire lo trosset a dins de una cassola de oli ruén, se unfle y quede frigida. - a vegades se li diu tortella a la rosquilla | pasta redonda dulce, harina, huevos, se fríe en una cazuela con aceite muy caliente, se hinchan y se fríen. | ||
| torterol, torterols = turmell, turmells – espiral (de fum) - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos – espiral de humo | ||
| tortes | tuertas, torcidas | ||
| tortíx (se) lo turmell, s´ha retortigat lo turmell | se tuerce el tobillo | ||
| torts | torcidos, tuertos | ||
| tortuós | tortuoso, sinuoso, torcido, ondulado, curvo, zigzagueante, escabroso disimulado, solapado, cauteloso, desconfiado, astuto, ladino, taimado |
||
| tortuoses | tortuosas, sinuosas, torcidas, onduladas, curvas, zigzagueantes, escabrosas, disimuladas, solapadas, cautelosas, desconfiadas, astutas, ladinas, taimadas |
||
| tortura, tortures | tortura, torturas | ||
| torturada, torturades | torturada, torturadas | ||
| torturat, torturats | torturado, torturados | ||
| tos | tos | ||
| tos (a) beure algo a tos, de una vegada | beber algo de una vez | ||
| tos (vatros) – tos fa falta un rellonge | os hace falta un reloj | ||
| tos, tossina, de tusí, tosseta, tosseguera, tosseguina, la que té catarro de Valdarrores, Luisico Raxadel | tos, tos fuerte, toser | ||
| tosca , roca calissa, cals, tosquera, racó del toscá a Beseit. | piedra tosca, caliza, con mucha cal, en Beceite hay mucha. | ||
| toscamen | toscamente, burdamente, rudamente, groseramente | ||
| tosco, toscos, cap du, capsot, etc | tosco, toscos | ||
| tosquera, cantera de aon se trau pedra tosca | cantera de donde se saca piedra caliza (tosca) | ||
| tossal, un terreno alt, una punta – Tossal del Rey (a vegades mal dit dels tres reys) a Fredes, Tarragona, Castelló, Teruel se troben allí. | tozal, terreno alto, punta, elevación – Tozal del Rey en Fredes, Castellón, a veces mal llamado de los tres reyes. Límites de Tarragona, Teruel, Castellón. | ||
| tossals | tozales | ||
| tossinet, gorrinet | tocinillo | ||
| tossino, gorrino | cerdo, tocino | ||
| tossut, tossuda, tossuts, tossudes | tozudo, testarudo, terco, porfiado, empecinado, inflexible, obcecado, recalcitrante, cabezota, tenaz | ||
| tostadora, per a fé torrades | tostadora, para hacer tostadas | ||
| tostón, fastidio, escoltá a un pesat, tabarra | tostón, fastidio, pesadez, tabarra, lata | ||
| tot, tots, tota, totes – per tot arreu | todo, todos, toda, todas – por todos lados | ||
| total | total | ||
| totalmen | totalmente | ||
| totalmén | totalmente | ||
| totes | todas | ||
| tou, tova, tous, toves, tovet, toveta – fesols tous (de casa Tous no, si acás de casa Fesols de Beseit): fesols blangs cuits en topí, cassola, queden tovets. | esponjoso, blandito, vacío, fofo | ||
| tozín, gorrino | cerdo, tocino | ||
| tozoló, tossoló, tossolada (vore estossolás) | golpe en la cabeza, testarada, tozolada | ||
| trabá | trabar | ||
| trabá | trabar | ||
| trabá | trabar, atar, unir, ligar, enlazar, juntar, prender, inmovilizar, sujetar, etc | ||
| traball | trabajo | ||
| traballá, treballá, traballo, traballes, traballe, traballém o traballám, traballéu o traballáu, trabállen – pencá, fé faena – treballat, traballat, treballada, traballada - Del latín trepaliare, 'atormentá, derivat de trepalium, ‘instrumén de tortura compost de tres tochos als que se lligaben los reos o presonés. - Menos samba y mes treballá (Emilio Aragón) | trabajar, del latín trepaliare, atormentar, derivado de trepalium, instrumento de tortura. | ||
| traballaba | trabajaba | ||
| traballabe (ell) | trabajaba | ||
| traballaben | trabajaban | ||
| traballadó | trabajador | ||
| traballaren | trabajaran, trabajasen | ||
| traballat | trabajado | ||
| traballats | trabajados | ||
| traballe | trabaja | ||
| traballém | trabajamos | ||
| traballen | trabajan | ||
| traballets | trabajitos | ||
| traballo | trabajo | ||
| traballós, que done pena, done faena | trabajoso | ||
| traballs | trabajos | ||
| trabán (g) | trabando | ||
| trac | saco, quito | ||
| tracalet : sagal, chiquet que no pare (no tartíx) y un adulto mol emprenedó | chiquillo que no para y un adulto muy emprendedor | ||
| tractó, tractor, tractós, tractors | tractor, tractores | ||
| tradissió, tradisió | tradición | ||
| tradissionál, tradissionáls | tradicional, tradicionales | ||
| traducsió | traducción | ||
| traducsións | traducciones | ||
| traduída, traduídes | traducida, traducidas | ||
| traduít, Pedro Saputo traduít al chapurriau | traducido | ||
| traém | sacamos, quitamos | ||
| traén (g) | sacando, quitando | ||
| traénla | sacándola | ||
| traénli | sacándole | ||
| traénse | sacándose | ||
| traéu | sacáis | ||
| traéume | sacadme | ||
| tráfec, paregut a tráfic, movimén, treball | movimiento, trabajo | ||
| trafegá, trafego, trafegues, trafegue, trafeguém o trafegám, trafeguéu o trafegáu, traféguen – tráfec, trafegat, trafegada | moverse, trabajar (tráfico) | ||
| trafegán | moviéndose | ||
| trafegós, trafegosos, trafegosa, trafegoses | movidos, que trabajan, que se mueven | ||
| tráfic (vore tráfec) – tráfic de drogues | tráfico (movimiento) – tráfico de drogas | ||
| traficán (g) | traficando | ||
| traficán, traficáns | traficante, traficantes | ||
| traficáns | traficantes | ||
| tragá, engullí | tragar, engullir | ||
| tragáe o tragabe | tragaba | ||
| tragám, traguém | tragamos | ||
| tragán (g) | tragando | ||
| tragassopes | tragasopas | ||
| tragat | tragado | ||
| tragédia | tragedia | ||
| trago | trago | ||
| tragos | tragos | ||
| trague | traga | ||
| traguen | tragan | ||
| traguére | sacara, sacase, quitara, quitase | ||
| traguéren | sacaran, sacasen, quitaran, quitasen | ||
| traidó | traidor | ||
| traidós | traidores | ||
| traíe | sacaba, quitaba | ||
| traíen | sacaban, quitaban | ||
| traissió | traición | ||
| traissioná | traicionar | ||
| traissionat | traicionado | ||
| traissións | traiciones | ||
| traissións | traiciones | ||
| traje | traje | ||
| trajes | trajes | ||
| trajet, trajets | traje pequeño | ||
| tralla, tralles, del latín tragŭla, ‘instrumén per a arrossegá’ - portá molta tralla : está mol treballat | tralla, látigo, fusta, azote, vergajo | ||
| tramá | tramar, conchabar, conchabarse, confabular, conspirar, intrigar, maquinar, maniobrar | ||
| trámit, trámits | trámite, trámites | ||
| trampa, trampes – fé garrama | trampa, trampas | ||
| tramperos, persones que fiquen trampes, rateres, llassos (grocs no, per al jabalí), trampero, trampa, trampes | trampero, tramperos | ||
| trampolín, trampolíns | trampolín, trampolines | ||
| tramús, tramussos, llegúm, altramús, paregut a la guixa, guixes |
altramuz, parecido a la almorta | ||
| tranquil, tranquils | tranquilo, tranquilos | ||
| tranquila, tranquiles | tranquila, tranquilas | ||
| tranquilamen | tranquilamente | ||
| tranquilet, tranquilets | tranquilito, tranquilitos | ||
| tranquilidat | tranquilidad | ||
| tranquilisá | tranquilizar | ||
| tranquilisabe | tranquilizaba | ||
| tranquilisada | tranquilizada | ||
| tranquilisánse | tranquilizándose | ||
| tranquilisás | tranquilizarse | ||
| tranquilisat | tranquilizado | ||
| tranquilise | tranquiliza | ||
| tranquilisen | tranquilizan | ||
| tranquiliso | tranquilizo | ||
| tranquilissadora, tranquilisadora | tranquilizadora | ||
| tranquils | tranquilos | ||
| transacsió, transacsións | transacción, transacciones | ||
| transcurríx | transcurre | ||
| transe | trance, lance, brete, compromiso, apuro, aprieto, dificultad, dilema, peligro, oportunidad, momento | ||
| transeúnte, caminán, peatón, ambulán, andarín, viaché, errán, passajero, turiste | transeúnte, caminante, viandante, peatón, ambulante, andarín, viajero, errante, pasajero, turista | ||
| transferánsia, transferénsia, transferánsies, transferénsies | transferencia, transferencias | ||
| transferí | transferir | ||
| transferíls | transferirles | ||
| transfigurat | transfigurado | ||
| transformá | transformar | ||
| transformada, transformades | transformada, transformadas | ||
| transformadó | transformador | ||
| transformassió, transformassións | transformación, transformaciones | ||
| transformat, transformats | transformado, transformados | ||
| transforme | transforma | ||
| transformo | transformo | ||
| transformon | transformen | ||
| transisió | transición | ||
| transitori, transitoris | transitorio, transitorios | ||
| transitória | transitoria | ||
| transitóries | transitorias | ||
| transmissió, transmissións | transmisión, transmisiones | ||
| transmissó, transmissós | transmisor, transmisores | ||
| transmissós | transmisores | ||
| transmití, transmétre | transmitir | ||
| transmitíe | transmitía | ||
| transmitíles | transmitirlas | ||
| transmitíles | transmitirlas | ||
| transmitíli | transmitirle | ||
| transmitixgo | transmito | ||
| transmitixguen | transmitan | ||
| transparén, transparéns | transparente, transparentes | ||
transparentá
|
transparentar | ||
| transparentabe | transparentaba | ||
| transport | transporte | ||
| transportá | transportar | ||
| transportat | transportado | ||
| transports (Pino a Valderrobres) | transportes | ||
| tras, atrás, detrás | tras, atrás, detrás | ||
| trascolá lo vi (trasbalsá) y tamé béures lo vi | trasbalsar el vino y bebérselo | ||
| trascoladó, trascoladós | que bebe vino | ||
| trascolám, trascolém | bebemos vino, trasbalsamos vino | ||
| trascolat | bebido (vino), movido (vino) | ||
| trascolo | bebo (vino) | ||
| trasladá, móure algo de un puesto a un atre | trasladar | ||
| trasladaríe | trasladaría | ||
| traslade | traslada | ||
| traslado, traslat, traslados, traslats | traslado, traslados | ||
| traspás | traspaso | ||
| traspassá | traspasar | ||
| traspassán (g) | traspasando | ||
| traspeu, traspeus (vore entropessá) | traspié | ||
| trasquilat, trasquilats – vore esquilat | trasquilado, trasquilados | ||
| trassa | traza | ||
| trassat | trazado | ||
| trassat – ben trassat, que té trassa, ben trassada | que tiene maña, trazas | ||
| trassendí | trascender | ||
| trasses | trazas | ||
| trastada, trastades | trastada, trastadas | ||
| traste, trastes | trasto, trastos | ||
| trastenda, rebotiga | trastienda, rebotica | ||
| trastocada, trastocades | trastocada, trastocadas | ||
| trastocat, trastocats | trastocado, trastocados | ||
| trastornat , transtornat | trastornado, alterado, revuelto, confundido, perturbado, chalado, enloquecido, excéntrico, desquiciado | ||
| trasvalsá, trasbalsá | trasbalsar el vino, moverlo de un recipiente a otro para oxigenarlo |
||
| tratá, trato, trates, trate, tratém o tratám, tratéu o tratáu, tráten – tratat, tratada, trate | tratar | ||
| tratabe, tratáe | trataba | ||
| trataben, tratáen | trataban | ||
| tratál | tratarlo | ||
| tratála | tratarla | ||
| tratamén, trataméns | tratamiento, tratamientos | ||
| tratán (g) y tratán de animals | tratando, tratante | ||
| tratánla | tratándola | ||
| tratánlo, tratánli | tratándole | ||
| tratánme | tratándome | ||
| tratáns de animals | tratantes de animales | ||
| tratánse (de) | tratándose (de) | ||
| tratat | tratado | ||
| tratátos | trataros | ||
| tratats | tratados | ||
| tratáu, tratéu | tratáis | ||
| trate, trates – tú trates | trato, tratos – tú tratas | ||
| tratéume | tratadme | ||
| trato | trato (yo) | ||
| trau | saca, quita | ||
| tráuen | sacan, quitan | ||
| tráuli | sácale, quítale | ||
| traurá | sacará, quitará | ||
| tráure – trac, traus, trau, traém, traéu, tráuen – traía, traíes, traíe, traíem, traíeu, traíen – tret, treta – traguera, tragueres, traguere, traguerem, traguéreu, traguéren | sacar, quitar | ||
| tráurel | quitarlo, sacarlo | ||
| tráurela | quitarla, sacarla | ||
| tráurelay | quitárselo, sacárselo | ||
| tráureles | quitarlas, sacarlas | ||
| tráureli | quitarle, sacarle | ||
| tráures | sacarse, quitarse | ||
| tráures | quitarse, sacarse | ||
| tráuressel (un jarsé) | quitárselo, sacárselo (un jersey) | ||
| tráuret | quitarte, sacarte | ||
| tráuretos | quitaros, sacaros | ||
| trauríen | quitarían, sacarían | ||
| traus | quitas, sacas | ||
| través (a, al) – atravessá | través - atravesar | ||
| travessé, travessés, barróns | vigas de madera, travesaño | ||
| travessera, carré que uníx dos carrés mes grans, carreró | callecita que une dos calles más grandes | ||
| travessía | travesía | ||
| travessura, travessures, malesa, pesolagada | travesura, travesuras | ||
| traviessa, traviesses | traviesa, traviesas | ||
| traviesso, traviessos | travieso, traviesos | ||
| trayecte, trayectes | trayecto, trayectos | ||
| treball, traball, treballs, traballs | trabajo | ||
treballá, traballá – treballo, treballes, treballe, treballém o treballám, treballéu o treballáu, trebállen – si yo treballara – treballaría – trebálla ! - treballat, treballada, treballats, treballades – treballaré - menos samba e mais trabalhar en portugués, a que se entén encara que no haygáu estudiat may lo portugués![]() |
trabajar | ||
| treballabe | trabajaba | ||
| treballaben | trabajaban | ||
| treballadó | trabajador | ||
| treballadora | trabajadora | ||
| treballadós | trabajadores | ||
| treballáe, treballabe | trabajaba | ||
| treballáen, treballaben | trabajaban | ||
| treballáes, treballades | trabajadas | ||
| treballál | trabajarlo | ||
| treballáles | trabajarlas | ||
| treballán (g) | trabajando | ||
| treballás, treballássos, trossos de teules, restos de obra, cascot, cascots | cascotes de obra | ||
| treballat | trabajado | ||
| treballats | trabajados | ||
| treballe | trabaja | ||
| treballen | trabajan | ||
| treballs | trabajos | ||
| tremenda, tremendes | tremenda, tremendas | ||
| tremendo, tremendos | tremendo, tremendos | ||
| tremolá | temblar | ||
| tremolabe | temblaba | ||
| tremoladora | tembladora | ||
| tremoláe, tremolabe | temblaba | ||
| tremoláen o tremolaben | temblaban | ||
| tremolán (g) | temblando | ||
| tremolánli | temblándole | ||
| tremolen | tiemblan | ||
| tremoló, vore espasmo | temblor, espasmo | ||
| tremolosa, tremolós, tremoloses, tremolosos | temblorosa, tembloroso | ||
| trempá, trempás la sigala | empinar, empinarse el pene | ||
| tren, trens | tren, trenes | ||
| trencá, trenco, trenques, trenque, trencám o trenquém, trencáu o trenquéu, trénquen – trencat (tamé en una hernia), trencada – si yo trencara, trencares, trencare, trencárem, trencáreu, trencáren | romper | ||
| trencada, trencat, trencades, trencats - Trencat tel dono, sano tel torno | rota, roto, rotas, rotos – herniado te lo doy, sano te lo devuelvo | ||
| trencán (g) | rompiendo | ||
| trencaríe | rompería | ||
trencat –> herniat , en hernia al melic
|
roto -> herniado , con hernia umbilical | ||
| trencats | rotos | ||
| trenquéu | rompáis | ||
| trenses | trenzas | ||
| trenta | 30 | ||
| trenta 30 | 30 | ||
| trentacuatre | 34 | ||
| trentanóu | 39 | ||
| trentaún, 31 | 31 | ||
| tres | Tres, 3 | ||
| tresena, 3, grup de tres | Tres, 3 | ||
| tresséns, tressentes, 300 | trescientos, trescientas, 300 | ||
| tressillo, tressillos | tresillo, tresillos | ||
| tret | sacado | ||
| treta | sacada, treta | ||
| tretes | sacadas, tretas | ||
| trets | sacados | ||
| trets, tretes, tret, treta | sacados, sacadas, sacado, sacada | ||
| tretse 13, tretze | Trece 13 | ||
| trevall, treball | trabajo | ||
| trevallá, treballá, travallá, traballá | trabajar | ||
| trevallán (g) treballán | trabajando | ||
| trevallat, treballat | trabajado | ||
| trevallats, treballats | trabajados | ||
| trevalle, treballe | trabaja | ||
| trevallen, treballen | trabajan | ||
| trevallo, treballo (yo) | trabajo (yo) | ||
| trevalls, treballs | trabajos | ||
| triá | elegir, separar (ganado), escoger, seleccionar | ||
| tría - tría les ovelles del corral y fícales als seus triadós. | Elige ! Separa las ovejas del corral y ponlas en sus “triadores” compartimentos, separadores. |
||
| triada, triades | elegida, separada, elegidas, separadas |
||
| triadó, triadós, a un corral, separadós per a ovelles, cordés, mardá (borrego), cabres, etc | separadores, compartimentos en un corral | ||
| triáe | elegía | ||
| triála | elegirla | ||
| triángul, triánguls | triángulo, triángulos | ||
| triángul, triánguls – forma del cap del escursó | triángulo, triángulos | ||
| triará | elegira, separará | ||
| triat, triats | elegidos, separados | ||
| tribu, tribus, com los swahili, que lo va inventá un catalá | Tribu, tribus | ||
| tribulassió, tribulassións – aflicsió, preocupassió, amargura, angustia, tristesa, pena, patimén, tormén | tribulación, tribulaciones, preocupación, amargura, aflicción, angustia, tristeza, congoja, pena, sufrimiento, tormento | ||
| tribunal, tribunals | tribunal, tribunales | ||
| tribut, tributs | tributo, tributos | ||
| trie, tríe | elige, separa | ||
| trilingüe, trilingües, que parlen tres llengües, com les agüeles de Huesca al llibre de Pedro Saputo en chapurriau | trilingües | ||
| trill | trillo | ||
| trillá | trillar, emparvar, rastrillar, abalear | ||
| trilláles | trillarlas | ||
| trillán (g) | trillando | ||
| trillat, trillada (vore trill) | trillado, trillada | ||
| trills | trillos | ||
| trimestral, trimestrals | trimestral, trimestrales | ||
| trincá | trincar | ||
| trincada | trincada | ||
| trincat | trincado | ||
| trío (3) - yo trío (de triá) | trío (3) - elijo | ||
| tripa, budell, pancha | tripa, intestino, panza | ||
| tripa, tripes – vore budell | tripa, tripas, intestino, intestinos | ||
| tripes – tiraré de faca (chirla) y te fotré les tripes (budells) a una canasta (José Mota) | tripas | ||
| tripóns, collóns, tripó, triponet, triponets | cojón, cojones, testículo, testículos | ||
| tripulá | Tripular, conducir, manejar, gobernar, guiar, dirigir, dotar, componer, proveer | ||
| tripulada, tripulades | Tripulada, tripuladas | ||
| tripulassió, tripulassións | tripulación, tripulaciones | ||
| tripulat, tripulats | tripulado, tripulados | ||
| triscá, navegá, trescá, treballá | triscar, andar atareado | ||
| triscán (g) | triscando, andar atareado | ||
| trista | triste (femenino) | ||
| triste, trist – latín triste | triste | ||
| tristemen | tristemente | ||
| tristes | tristes | ||
| tristesa, tristeses | tristeza, tristezas | ||
| tristíssim, tristíssims, tristíssima, tristíssimes | Tristísimo, tristísimos, tristísima, tristísimas | ||
| tristó | tristeza | ||
| tristón | tristón | ||
| tristos | tristes | ||
| trit, tridet, trida, trideta (per ejemple lo fem), triturat, molt, fi, casi pols | fino, triturado, molido | ||
| triturá | triturar | ||
| triunfá | triunfar, vencer, ganar, derrotar, batir, conquistar, aniquilar, dominar, someter, reducir | ||
| triunfán (g) | triunfando, triunfante | ||
| triunfe | triunfa | ||
| trivial, insustansial, insignificán (tamé joc pursuit) | trivial (también juego), baladí, fútil, nimio, banal, pueril, insustancial, insignificante | ||
| tro, trons | trueno, truenos | ||
| trobada, trobades | encontrada, encontradas y encuentros | ||
| trobades | encontradas, encuentros | ||
| trobadó, trobadós, que troben coses - trovadó, trovadós : músic y poeta | encontrador, encontradoras - trovador | ||
| trobáe o trobabe | encontraba | ||
| trobáen, trobaben | encontraban | ||
| trobáeu | encontrabais | ||
| trobál | encontrarlo, encontrarle | ||
| trobála | encontrarla | ||
| trobáls, trobáles | encontrarlos, encontrarlas | ||
| trobám | encontrarme | ||
| trobámos | encontrarnos | ||
| trobán (g) | encontrando | ||
| trobánla | encontrándola | ||
| trobánlo | encontrándolo | ||
| trobánse | encontrándose | ||
| trobará | encontrará | ||
| trobara (yo) | encontrara, encontrase | ||
| trobarás | encontrarás | ||
| trobaré | encontraré | ||
| trobáre | encontrara, encontrase | ||
| trobarém | encontraremos | ||
| trobaren | encontraran | ||
| trobaréu | encontraréis | ||
| trobáreu | encontrarais | ||
| trobaríe | encontraría | ||
| trobaríen | encontrarían | ||
| trobaríes | encontrarías | ||
| trobás un billet pel carré | encontrarse un billete por la calle | ||
| trobássela | encontrársela | ||
| trobat, trobada | encontrado, encontrada | ||
| trobátos | encontraros | ||
| trobats | encontrados | ||
| trobáu, trobéu | encontrarlo, encontráis | ||
| trobém | encontramos | ||
| tróben, troben | encuentran | ||
| trobes, tróbes | encuentras | ||
| trobéu | encontráis | ||
| trobo | encuentro | ||
| trobon, tróbon | encuentren | ||
| trobos, tróbos | encuentres | ||
| trochemoche (a) | a trochemoche | ||
| trofeo, trofeu, trofeos, trofeus - premio, recompensa, galardó, triunfo, lloré, botín, ganánsia | trofeo, premio, recompensa, galardón, triunfo, laurel, botín, ganancia, despojo | ||
| tromba, trombes de aigua – de vi no n´hay vist may cap, ya veéu lo perillosa que es l´aigua | avenida de agua, tromba, tifón, ciclón, tornado, torbellino, manga | ||
| trompada, hóstia | trompazo, batacazo, porrazo, golpe, trompada |
||
| trompeta, trompetes, trompeté, trompetiste, trompetero com Tafalleta de Valdarrores, trompetés, trompetistes | trompeta, trompetas, trompetista, trompetistas | ||
| trompina, galdrufa, baldrufa, trompines, galdrufes, baldrufes – trompo | peonza, peonzas, trompo, peón, peonza, perinola | ||
| troná, trone, trons, tronada | tronar, truena, truenos, tormenta | ||
| tronada, tronades (tronáes) – tro – troná | tormenta, tormentas – trueno – tronar | ||
| tronca, trong | troncho, troncho, tallo, leño, madero, cuerpo, torso, busto, tórax, pecho, par, pareja, tiro, ascendencia, familia, origen, linaje, raza, estirpe, abolengo, casta | ||
| tronchá, tronsá (vore tronsadó) | tronchar, partir, quebrar, quebrantar, truncar, doblar, talar, destrozar, fraccionar, reírse, desternillarse | ||
| tronchet, tronchets, troncho (de la col) | tronco, tallo, maslo, vástago (de la col) | ||
| trong, tronc, tronca, trongs, troncs, tronques – trong de Nadal, que cague turró y píxe vi blang (caga tió a Cataluña) | tronco, troncos – tronco de Navidad | ||
| tronsadó | tronzador, sierra para dos personas | ||
| tronzadó, tronsadó, pa tú pa mí | tronzador, sierra para dos personas, para ti para mí | ||
| tros, trossos, trosset, trossets – fet a trossos | trozo, trozos, trocito, trocitos | ||
| trossechá, trossechál, trossechála, fé a trossos, trossejá | trocear, trocearlo, trocearla, hacer a trozos o trizas | ||
| trossos | trozos | ||
| trotá | trotar | ||
| trotán (g) | trotando | ||
| trovadó, trovadós (trobadó de trobá) | trovador, juglar, trovadores | ||
| trováem, trovabem, trobáen, trobabem (trobá, trová) | encontrábamos | ||
| trováen, trovaben, trobáen, trobáben (trobá, trová) | encontraban | ||
| trováli , trobáli (trobá, trová) | encontrarle | ||
| trováls , trobáls (trobá, trová) | encontrarlos | ||
| trován (g) trobán (trobá, trová) | encontrando | ||
| trovará , trobará (trobá, trová) | encontrará | ||
| trovarás, trobarás (trobá, trová) | encontrarás | ||
| trováreu ( si vatros trobáreu ) (trobá, trová) | encontrarais, encontraseis | ||
| trovaréu, trobaréu (trobá, trová) | encontraréis | ||
| trovat, trobat, trovada, trobada (trobá, trová) | encontrado, encontrada | ||
| trove , trobe (trobá, trová) | encuentra | ||
| trovém, trobém (trobá, trová) | encontramos | ||
| troven, troben (trobá, trová) | encuentran | ||
| trovéu, trobéu (trobá, trová) | encontráis | ||
| trovo, trobo (trobá, trová) | encuentro | ||
| trovon, trobon (trobá, trová) | encuentren | ||
| trucadó, picaport | trucador, picaporte | ||
| trucat, trucats, trucada, trucades – un motor trucat – an algún puesto se diu tamé com a cridá (per teléfono) – trucar aragonés (llamar), trucador (picaport) | trucado, trucada – llamar (aragonés) | ||
| trucha, truches – trucha assalmonada – trucha arcoiris (les que ñan per daball del matadero de Valderrobres) | trucha, truchas, salmo trutta | ||
| trucol, trucols: roll, rolls en forma NO silíndrica, mes amples de una punta que del atra. | rulo, rulos más anchos de un extremo que del otro, NO son cilíndricos como los rulos normales. | ||
| truita, truites, la tía reventatruites | tortilla, tortillas – la tía revientatortillas | ||
| Trull, trulls – prensa de vi o de oli – depósit daball de terra aon se fique lo mosto - Un trull ab sa mola de pedra per trullar olives, 1523 (Alós Inv. 31) | trujal, trujales | ||
| trunfa, trunfes, (com les que trobe un mussol per Castelló.) | trufa, trufas | ||
| trunfo o trumfo (al guiñot o atres jocs de cartes), trunfos, trumfos | trunfo, carta que vale más en un juego | ||
| tubo, tubos, tubería, tuberíes – lo tubo a Beseit va sé un bar que passabe del carré San Roc al del General Franco (Palacio), José Luis del tubo (fusteret) | tubo, tubos, tubería, tuberías (tú verías es tú voríes) | ||
| tubot, tubots per a la construcsió, tuvot, tuvots | ladrillo, ladrillos | ||
| tuerca, tuerques | tuerca, tuercas | ||
| tuf, vore tufarrina | hedor | ||
| tufarrina, tuf, pudó, pudina, corrompina - emanassió, efluvio, braf, auló (roína), peste, pestilénsia - soberbia (com la del catalá, un chapurriau en molta soberbia), vanidat, jactánsia |
emanación, efluvio, husmo, vaho, olor, peste, pestilencia, fetidez, hediondez, hedor, soberbia, vanidad, jactancia | ||
| tullit, tullits, tullida, tullides - impedit, lissiat, mutilat, paralític, impossibilitat, incapassitat, baldat, coix, manco | tullido, tullidos, tullida, tullidas - impedido, lisiado, mutilado, paralítico, imposibilitado, incapacitado, baldado, cojo, manco | ||
| tumor, tumors, tumoral | tumor, tumores | ||
| tuna, tunes, banda de música de la universidat – tuno, tunos | tuna, tunas, tuno, tunos | ||
| tunanta, tunán, truhán, bribón, espabilat, granuja, pillo, tuno, pocavergoña, astuto, ladino, roín, canalla | tunante, tunanta, truhán, bribón, pícaro, granuja, pillo, tuno, sinvergüenza, astuto, ladino, taimado, ruin, canalla | ||
| túnel, túnels, com lo del pon nou a Beseit, aon se va enganchá un camión de Primafrío. | túnel, túneles | ||
| Túnica, túniques, tuniqueta, tuniquetes | túnica, túnicas | ||
| turbades, turbantes (avergoñís) | turbadas, turbados - aturdir, confundir, despistar, desconcertar, desorientar, azorar, azarar, emocionar, consternar, perturbar, avergonzar | ||
| turbán, turbáns | turbante, turbantes | ||
| turbassió, turbassións, turbás (avergoñís) - aturdimén, confussió, desorientassió, desconsert, desorganisassió, perturbassió, trastorno, perplejidat, ofuscassió, timidés, consternassió | turbación, aturdimiento, confusión, desorientación, desconcierto, desorganización, perturbación, trastorno, azoramiento, perplejidad, ofuscación, timidez, consternación | ||
| turbina, turbines – l´aigua del CUP de Beseit baixabe a les turbines per a fé llum, electrissidat, per casa La Mónica | |||
| turca (de Turquía, borrachera, llit an terra) | turca | ||
| turcás, turcássos, colom de esta classe - del coló de esta paloma - del latín torques, collá | paloma torcaz, torcaza, del latín torques: collar | ||
| turmell, turmells, torterol, torterols - Del latín tubellum y este del diminutiu de tuber, "protuberánsia". | tobillo, tobillos | ||
| turnáen , turnaben (turná o turnás) | turnaban | ||
| turném (turná o turnás) – torném es de torná | turnarse – volvemos, de volver | ||
| turno, turnos | turno, turnos | ||
| turó, turóns, turonet, turonets = puch, collet, montañeta - derivat, en lo sufijo -ōne, de un radical pre-romano *tur- o *taur- que figure com elemén básic de una multitut de topónimos indicadós de ‘montañeta’ o de ‘punta de la montaña’ a gran part de Fransa, a Suiza y a Italia, segóns lo documentat estudi publicat per P. Aebischer, BDC, xviii, 193-216. |
montañita, alto, collado | ||
| turquesa, turquessa, turqueses, turqueses, coló y joya | turquesa, turquesas | ||
| turró, turróns – a Beseit, casa Foz, ara se vénen a la fonda Roda (Sorolla Foz), encara que són de amela, no se diu Sorolla amela. Origen ? | turrón, turrones | ||
| túsga (tussí) | tosa | ||
| túsgo, tusgo (tussí) | toso | ||
| túsgue (tussí) | tosa | ||
| túsguen (tussí) | tosan | ||
| túsgues (tussí) | tosas | ||
| tusí, tussí - com fa Luisico Raxadel de Valderrobres | toser | ||
| tússen (tussí) | tosen | ||
| tússes (tussí) | toses | ||
| tussí / tú sí/- túsgo, tússes, tus, tussím, tussíu, tússen – tussit, tussida – tusguéra – tussiría – tussiré | toser / tú sí / | ||
| tussigám | tosamos | ||
| tussigáu, tusgáu | tosáis | ||
| tussím | tosemos | ||
| tussín (g) | tosiendo | ||
| tussíu | toséis | ||
| tute, joc de cartes | tute, juego de cartas | ||
| tuteo, tutejá, tratá de tú y no de vosté | tuteo, tutear, tratar de tú y no de usted | ||
| tutiplén (a) - tot ple | a tutiplén – todo lleno |





